Mostra la font per a Àrabs

{{Infotaula grup humà
| group = Àrabs<br />عربي ʻarabī 
| poptime = aprox. 300.000.000 
| popplace = [[Països àrabs]] (280.000.000) <br/> Minories significatives a: [[Argentina]] (1.300.000 - 3.300.000) <br/> [[Estats Units]] (2.466.874) <br/> [[França]] (1.500.000 - 2.000.000) <br/> [[Iran]] (700.000 - 2.000.000) <br/> [[Israel]] (1.500.000) <br/> [[Mèxic]] (1.100.000) <br/> [[Espanya]] (800.000) <br/> [[Turquia]] (500.000) <br/> [[Austràlia]] (375.000) <br/> [[Brasil]] (164.000)
| langs = principalment: [[àrab]] <br/> també: [[Dialectologia àrab|dialectes àrabs]]; [[llengües sud-aràbiques]]; [[hebreu]]; [[siríac]]
| rels = principalment: [[islam]] <br/> també: [[cristianisme]], [[judaisme]] |related= [[berbers]], [[jueus]]
}}
Els '''àrabs''' (en {{Lang-ar|عرب|tr=ʻarab}}) són un poble [[semita]] originari d'[[Aràbia]], present de forma majoritària al [[nord d'Àfrica|nord]] i [[est d'Àfrica]] i de forma minoritària a l'[[Índia]], [[Indonèsia]], l'[[Iran]], el [[Kazakhstan]], el [[Pakistan]], [[Turquia]] i altres països.

Tot i que el concepte de poble àrab o de nació àrab ha anat canviant molt al llarg dels temps i dels diversos contexts sociopolítics, i que sovint s'ha confós amb agrupaments de tipus religiós (concretament, amb l'[[islam]]),<ref name=MSNU>{{ref-web |url= http://www.mnsu.edu/emuseum/cultural/religion/islam/history.html |títol= History of Islam | editor= Mnsu.edu |data= 6/1/2009 | consulta= 2011-02-14 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20100531045659/http://www.mnsu.edu/emuseum/cultural/religion/islam/history.html |arxiudata= 2010-05-31}}{{en}}</ref> actualment es defineix principalment pel fet de parlar la llengua [[àrab]] i no té cap connotació racial, cultural, religiosa ni política. A causa de l'extensió de la [[llengua àrab]] per tot [[Orient Mitjà|l'Orient Mitjà]] i el [[nord d'Àfrica]] a partir del {{segle|VIII}},<ref name=Dictionary>{{ref-web|url= http://dictionary.reference.com/browse/Arab |títol=Arab | editor=Dictionary.reference.com |data=1945-03-22 | consulta=2010-04-13}}{{en}}</ref> modernament se solen considerar àrabs les persones que tenen com a llengua materna l'[[àrab]], sigui quin sigui el seu origen ètnic o la seva religió, i, per extensió, també es consideren àrabs tots els naturals dels anomenats ''[[països àrabs]]'', encara que en alguns d'aquests països hi hagi [[Minoria ètnica|minories ètniques]] significatives de llengua no àrab.<ref name="Berbers">Gellner, Ernest, i Micaud, Charles, Eds. ''Arabs and Berbers: from tribe to nation in North Africa'', Lexington Books, 1972.{{en}}</ref>

== Etimologia del nom ==
L'ús més antic documentat del mot «àrab», a [[Mesopotàmia]], es refereix a un grup de tribus [[Nòmada|nòmades]] existents al {{segle|IX|-}}.<ref name="Retsop105">Retsö, 2003, [http://books.google.cat/books?id=pUepRuQO8ZkC&pg=PA211&lpg=PA211&dq=%22west+semites%22&source=web&ots=6kyuNF1B1w&sig=sLzW2BOuHDDYHYEHbQqW-RyqVh8#PPA105,M1 p. 105]. {{en}}</ref>

L'arrel de la paraula «àrab» (''ʻ''-r-b) té molts significats diferents en les [[llengües semítiques]]: ‘ponent’, ‘desert’, ‘barrejar’, ‘mercader’ o ‘corb’. Fins i tot és possible que algunes d'aquestes formes provinguin d'una [[Metàtesi (lingüística)|metàtesi]] de l'arrel ''ʻ''-b-r, que significaria ‘traslladar-se’, ‘travessar’, i per tant, se suposa, ‘nòmada’. Si l'àrab és inicialment ‘l'home o dona del desert’ o ‘l'home o dona que travessa el desert’, representaria la identitat [[Beduí|beduïna]] en sentit estricte, és a dir, el conjunt de les tribus nòmades que vivien del pastoreig a [[Aràbia]]. Aquesta arrel (''ʻ''-r-b) també podria designar ‘el lloc on es pon el sol' (i d'aquí l'''[[Èreb]]'', les tenebres), és a dir, l'Occident. Els mots «àrab» i «[[Europa]]», doncs, podrien provenir ambdós del [[semític]] ''ereb'', que significa ‘[[posta de sol]]’ (i per tant, ‘occident’); aquesta hipòtesi no és del tot acceptada, de moment.

== Identitat àrab ==
[[Fitxer:Peasant Family of Ramallah 1900-1910.jpg|miniatura|Família àrab de [[Ramal·lah]], a l'inici del {{segle|XX}}]]
La identitat ètnica dels àrabs no s'ha de confondre amb la seva adscripció [[Religió|religiosa]], i és anterior a l'aparició de l'[[islam]], tal com es demostra històricament per l'existència de regnes [[àrabs cristians]] i de tribus [[àrabs jueus|àrabs jueves]] a l'antiga [[Aràbia]]. Tanmateix, actualment la gran majoria dels àrabs són musulmans, amb petites minories que segueixen altres religions, principalment el [[Cristianisme oriental|cristianisme]].

D'altra banda, els pobles [[Islamització|islamitzats]] però no [[Arabització|arabitzats]], que constitueixen el 80% de la població musulmana mundial, no formen part del [[món àrab]], però sí del [[món islàmic]], que és geogràficament molt més extens i divers.

En l'actualitat, la definició de qui és o no és àrab ha d'incloure un o més dels tres criteris següents:

=== [[Genealogia|Criteri genealògic]] ===
Àrabs són els descendents de les antigues [[tribus d'Aràbia]], habitants inicials de la [[península Aràbiga]] i de [[Síria]]. Aquesta definició fou molt emprada a l'[[edat mitjana]], per exemple per [[Ibn Khaldun]], que distingeix en els ''[[Prolegòmens]]'' entre els àrabs sedentaris que havien estat nòmades en el passat i els àrabs beduïns que encara eren [[nòmades]] al desert. Utilitza l'expressió «àrabs exnòmades» per referir-se als musulmans sedentaris, però anomenant-los tot seguit segons la ciutat o el país on vivien, és a dir, [[Egipte|egipcis]], [[Al-Àndalus|hispans]] o [[iemen]]ites.<ref name="Levity">{{ref-web|url=http://www.levity.com/alchemy/islam20.html|títol=Levity.com, Islam|editor=Levity.com|consulta=2010-04-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210521001536/http://www.levity.com/alchemy/islam20.html|arxiudata=2021-05-21}} {{en}}</ref>

Els [[Genealogia|genealogistes]] àrabs medievals dividien els àrabs en tres grups:
* «Àrabs antics»: tribus que havien desaparegut o que havien estat desfetes, com els A'ad i els Thamud, sovint esmentades en l'[[Alcorà]] com a exemples del poder de Déu per destruir els pobles impius.
* «Àrabs purs»: els del sud d'Aràbia, especialment del [[Iemen]], descendents de [[Qahtan]] (molts d'ells emigrats després de la destrucció de la [[presa de Marib]]), i els seus rivals del nord, descendents d'[[Adnan]].
* «Àrabs arabitzats» (''mustàriba''): els del centre i nord d'Aràbia, descendents d'[[Ismael]], fill d'[[Abraham]]. El [[Llibre dels Jubileus]] explica que els fills d'[[Ismael]] es van barrejar amb els fills de [[Queturà]] i [[Abraham]], i que els seus descendents s'anomenaren «àrabs» i «[[ismaelites]]».
El criteri genealògic, però, va anar perdent força a mesura que diferents pobles s'anaven identificant progressivament com a àrabs.

Ara bé, des de finals dels anys 1980, i sobretot des de principis de segle, els genetistes han treballat sobre el [[cromosoma Y]] (transmès de pare a fill) i sobre [[Eva mitocondrial|l'ADN mitocondrial]] (transmès de la mare als fills), que tenen la particularitat de ser transmesos íntegrament (llevat del cas d'una mutació). Per tant, és possible remuntar-se als ancestres comuns de les diferents poblacions del món i, en particular en aquest cas, als de les poblacions àrabs. D'altra banda, s'han fet estudis molt recentment sobre un gran nombre de gens dels [[cromosomes homòlegs]] o [[Autosoma|autosomes]] (tots els cromosomes amb l'excepció dels cromosomes X i Y).<ref>Bekada A, Fregel R, Cabrera VM, Larruga JM, Pestano J, et al. (2013) [http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0056775 Introducing the Algerian Mitochondrial DNA and Y-Chromosome Profiles into the North African Landscape]. PLoS ONE 8(2): e56775. doi:10.1371/journal.pone.0056775, {{en}}</ref>

=== [[Lingüística|Criteri lingüístic]] ===
Els àrabs són els que parlen [[àrab]] com a [[llengua materna]], incloent-hi qualsevol de les seves varietats locals. Aquesta definició abasta més de 300 milions de persones. Tanmateix, alguns grups que compleixen aquest criteri rebutgen d'anomenar-se ''àrabs'' pel fet que no tenen ancestres àrabs. Per exemple, els [[Egipte|egipcis]] prefereixen definir-se pròpiament com a egipcis, i no àrabs.<ref name="Jankowskip244">Jankowski, James, ''"Egypt and Early Arab Nationalism"'', a Rashid Kakhlidi, ed., ''Origins of Arab Nationalism'', pàg. 244-245 {{en}}</ref><ref name="Dawishp99">Citat per Dawisha, Adeed, [http://books.google.cat/books?id=PjhqEusGs0UC&pg=PA99 ''Arab Nationalism in the Twentieth Century'', Princeton University Press, 2003,] {{ISBN|0-691-12272-5}}, pàg. 99 {{en}}</ref>

=== [[Geografia política|Criteri geopolític]] ===
En el context del modern [[nacionalisme]], és àrab qualsevol [[Ciutadania|ciutadà]] de qualsevol [[estat]] on l'[[àrab]] és l'[[idioma oficial]] o un dels idiomes oficials, o que simplement forma part de la [[Lliga Àrab]] (amb la qual cosa l'àrab és idioma oficial d'aquell país, encara que no el parli la majoria de la població). Aquesta definició també inclouria més de 300 milions de persones, però és la més contestada i la més simplista de les tres. És un criteri que exclou tota la [[diàspora àrab]] fora del [[món àrab]] i, en canvi, inclou no sols els que es consideren àrabs sinó també poblacions arabitzades que no es consideren àrabs elles mateixes, com ara la majoria de [[Líban|libanesos]] i d'[[Egipte|egipcis]], tant cristians com musulmans, i també [[Minoria ètnica|minories ètniques]] no arabitzades que han conservat les pròpies llengües, diferents de l'àrab, com els [[amazics]] del [[Marroc]] i d'[[Algèria]], els [[kurds]] de l'[[Iraq]] o els [[somali]]s, majoritaris a [[Somàlia]], un país no àrab i tanmateix membre de la [[Lliga Àrab]].

<center><gallery>
Fitxer:Beduinphoto.jpg|Cameller [[beduí]] tradicional, a [[Jordània]]
Fitxer:Tell Arab - Frauen beim Hennabemalen 1.jpg|Noies àrabs pintant-se amb [[henna]]
Fitxer:Old Arab in Israel.JPG|Un vell àrab d'[[Israel|Israel-]][[Palestina]]
Fitxer:Eid Ahwaz.jpg|Un àrab de l'[[Arabistan]] ([[Iran]])
Fitxer:א נבי סלאח - 20.5.11 460.jpg|Nens i joves [[palestins]] en una manifestació
Fitxer:Demonstration against road block, Kafr Qaddum, March 2012 5.JPG|Manifestació a [[Palestina]] contra l'ocupació israeliana
</gallery></center>

=== Diversitat de criteris en l'actualitat ===
La importància relativa de cadascun d'aquests tres factors es veu de manera diversa segons qui ho formuli, i sovint hi ha discussions. En general, la majoria dels que es consideren a si mateixos àrabs es basen en una superposició de les definicions geopolítica i lingüística. En general, no s'accepta una definició política de qui és àrab si això no inclou alhora el fet de parlar [[àrab]]. Per exemple, són pràcticament inexistents els [[kurds]] i molt pocs els [[amazics]] que s'identifiquen ells mateixos com a àrabs.<ref name="Berbers"/> Algunes minories religioses de l'[[Àsia occidental]] i del [[Àfrica del Nord|nord d'Àfrica]] que parlen àrab, com els [[Cristianisme oriental|cristians]] d'[[Egipte]], [[Líban]] i [[Síria]], a vegades no es consideren ells mateixos àrabs i, òbviament per motius polítics, tampoc no s'anomenen ''àrabs'' els [[jueus]] orientals, originaris dels països àrabs, que són de llengua i cultura àrabs però de [[Judaisme|religió jueva]].

La [[Lliga Àrab]] va establir en la seva declaració fundacional, el [[1946]], que era àrab «una persona que parla àrab, que viu en un país de llengua àrab, que simpatitza amb les aspiracions dels pobles de llengua àrab» (una curiosa, tot i que confusa, combinació de definició lingüística, geogràfica i política).

=== Evolució històrica ===
Durant l'època d'[[expansió de l'islam]], els segles {{Romanes|VII}} i {{Romanes|VIII}}, els àrabs van crear un gran imperi governat successivament pels [[Primer califat|Raixidun]], pels [[Omeia (llinatge)|Omeies]], i pels [[Califat Abbàssida|Abbàssides]], els límits del qual tocaven [[França]] a l'oest, la [[Xina]] a l'est, l'[[Àsia Menor]] al nord, i el [[Sudan]] al sud. Els àrabs van expandir l'[[islam]] i la seva llengua, que és la llengua de l'[[Alcorà]], mitjançant [[Conversió religiosa|conversions]] i [[assimilació cultural]]. Molts grups es conegueren com a «àrabs» al llarg d'aquest procés d'[[arabització]], complementari de la conquesta militar. Per tant, amb el temps, el terme «àrab» es va anar carregant d'un significat més ampli que el de l'ètnia originària: apareix un «àrab cultural» enfront de l'«àrab ètnic». El [[panarabisme]] proclama que els àrabs comparteixen una mateixa història, una mateixa cultura i una mateixa llengua. La conseqüència lògica d'això fou la reclamació d'un [[Estat|estat sobirà]] on quedessin agrupats tots els territoris àrabs, però el panarabisme ha de competir sovint amb els [[nacionalisme]]s locals, especialment al [[Líban]], a [[Síria]], a l'[[Iraq]] i a [[Egipte]].

A l'[[edat mitjana]], els cristians d'[[Itàlia]] i els [[Croat (guerrer)|croats]] en general preferien el mot «[[sarraïns]]» per a tots els musulmans, sense distinció.<ref name=Lionheart>{{ref-web|url= http://www.eyewitnesstohistory.com/lionheart.htm |títol=www.eyewitnesstohistory.com | editor=www.eyewitnesstohistory.com | consulta=2010-04-13}}{{en}}</ref> Els cristians de la península Ibèrica els anomenaven [[Magrebí|''moros'']], també sense distinció d'origen, incloent-hi els que vivien a la [[península Ibèrica|península]], tot i que aquest terme designava originàriament els habitants del [[Magrib]] a l'antiguitat.

== Llengua ==
[[Fitxer:Arabic Varieties Map.svg|miniatura|esquerra|Domini lingüístic i dialectes de l'àrab]]
[[Fitxer:Arabic speaking world.svg|miniatura|Països on l'àrab és l'única llengua oficial (verd), i on comparteix l'oficialitat amb altres llengües (blau). No s'inclouen al mapa les minories arabòfones en països limítrofs no àrabs]]
La llengua [[àrab]], el principal factor definitori i unificador dels àrabs, és una [[Llengües semítiques|llengua semítica]] originària d'[[Aràbia]] que aquest poble ha aconseguit expandir enormement com a [[llengua materna|primera]] o [[llengua vehicular|segona llengua]], i sobretot com a [[llengua litúrgica]] de tots els [[musulmà|musulmans]], per [[Àsia]] occidental i [[Àfrica del Nord]].<ref name=Dictionary/> Aquesta expansió a través de tants pobles inicialment no àrabs va resultar en la seva [[aculturació]] i, en alguns casos, en la dominació pels àrabs. L'[[arabització]], un moviment lingüisticocultural, sovint, però no sempre, ha anat lligada a la [[islamització]], un moviment religiós.

Amb l'expansió de l'[[islam]] al {{segle|VII|s}}, l'[[àrab]], la llengua en la qual fou escrit l'[[Alcorà]], esdevingué la ''[[lingua franca]]'' de tota la [[Mediterrani|conca mediterrània]]. Fou en aquest període que la llengua i la cultura àrabs es van expandir extensament tot acompanyant l'expansió de l'[[islam]], tant per les conquestes com pel [[Aculturació|contacte cultural]].<ref name="IslamAr">{{ref-web|url=http://islam.about.com/library/weekly/aa032300a.htm|títol=Islam and the Arabic language|editor=Islam.about.com|data=2009-11-03|consulta=2010-04-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090201010256/http://islam.about.com/library/weekly/aa032300a.htm|arxiudata=2009-02-01}} {{en}}</ref>

La llengua i la cultura àrabs, tanmateix, van tenir una primera expansió més reduïda abans del [[Edat d'or de l'islam|Renaixement islàmic]], des del {{segle|II|s}}, per l'oest d'[[Àsia]], amb els [[àrabs cristians]] (les tribus [[gassànides]],<ref name="Ghassan">{{ref-web|url=http://www-personal.umich.edu/~andyf/hist_arab.html#Linguistic%20Situation%20in%20Pre-Islamic%20Middle%20East|títol=Ghassanids Arabic linguistic influence in Syria|editor=Personal.umich.edu|consulta=2010-04-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100527110812/http://www-personal.umich.edu/~andyf/hist_arab.html#Linguistic%20Situation%20in%20Pre-Islamic%20Middle%20East|arxiudata=2010-05-27}} {{en}}</ref> [[làkhmides]] i [[Banu Judham]])<ref name="BanuJ">{{ref-web|url=http://www.witness-pioneer.org/vil/Books/SM_tsn/ch1s1.html|títol=Banu Judham migration|editor=Witness-pioneer.org|data=2002-09-16|consulta=2010-04-13}} {{en}}</ref> que van emigrar des del nord d'Aràbia cap al desert de [[Síria]] i cap a la costa oriental de la Mediterrània ([[Palestina]] i [[Líban]]).

=== Alfabet àrab ===
{{article principal|Alfabet àrab}}
{{Alfabet àrab}}
[[Fitxer:Arabic alphabet world distribution.png|miniatura|esquerra|Verd fosc: estats on l'alfabet àrab és l'únic oficial<br />Verd clar: estats on es fa servir l'alfabet àrab a més d'uns altres]]
La [[llengua àrab]] s'escriu en el seu propi [[alfabet]], l'''alifat'', des del {{segle|IV}}. L'alfabet àrab va sorgir d'una evolució de l'[[alfabet nabateu]], que prové de la variant siríaca de l'[[alfabet arameu]], i aquesta variant deriva de l'[[alfabet fenici]]. És un [[Abjad|alfabet consonàntic]] molt semblant a l'[[Alfabet hebreu|hebreu]]. Això vol dir que les vocals curtes no s'escriuen, sinó que s'han de deduir del context. Aquesta situació es veu alleujada amb el fet que les [[llengües semítiques]] posen la major part del significat en les consonants i vocals llargues, que sí que s'escriuen. L'escriptura àrab, que va de dreta a esquerra, és una escriptura lligada i cursiva, més que una successió de caràcters individuals. Això vol dir que la forma de la [[lletra]] està influïda per la seva posició dins de cada paraula o en la frase.

D'abans de l'arribada de l'[[islam]] només es conserven cinc inscripcions que siguin indubtablement en alfabet àrab. Al {{segle|VII}} es van afegir punts al damunt i a sota de les lletres per diferenciar-les, ja que la [[llengua aramea]] només tenia 15 lletres amb les quals l'[[àrab]] havia de representar els seus 28 sons, amb les consegüents ambigüitats. El document més antic conservat que utilitza aquests punts data del [[643]], però aquest sistema per diferenciar els sons no va ser obligatori fins a molt més tard. Cap al {{segle|VIII}} s'alterà l'ordre de les lletres, que van ajuntar-se per afinitat de forma. També es van afegir signes vocàlics i diacrítics per facilitar la lectura i eliminar parcialment les ambigüitats, al principi utilitzant un sistema de punts vermells. Tanmateix, aquest sistema també provocava certa confusió amb els punts de les lletres i uns cent anys més tard s'adoptaria l'actual sistema de diacrítics. Amb l'expansió territorial, moltes altres llengües han adoptat històricament l'[[alfabet àrab]] o ho segueixen fent actualment; les principals que ho fan actualment són l'[[urdú]] i el [[persa]], i entre les històriques en destaquen el [[turc]] fins a l'any 1928 i la [[llengua romànica]] que parlaven els [[mossàrabs]]. Sovint, l'adopció d'aquest alfabet per part d'una altra llengua, especialment si no és una [[llengua semítica]], ha comportat la necessitat d'adaptar-lo, incorporant-hi algunes lletres noves.

La [[cal·ligrafia àrab]] és considerada un art en si mateix. Com que l'[[islam]] [[sunnita]] prohibeix la representació de figures animades, les [[mesquita|mesquites]] i els altres edificis públics de l'àmbit musulmà solen estar decorats amb versos de l'[[Alcorà]] delicadament escrits generalment amb relleus de [[guix]]. N'és un exemple el palau de l'[[Aljaferia]] de [[Saragossa]].

=== Nom àrab ===
{{article principal|Nom àrab}}

El nom àrab clàssic estava compost amb diverses parts, amb un ordre que no es mantenia sempre igual, i podent-se'n ometre algunes parts. Entre els àrabs actuals, aquest sistema clàssic ha evolucionat, sovint per la influència dels sistemes antroponímics europeus, cap a diversos sistemes, que podem anomenar «moderns».

Els noms àrabs clàssics poden constar de sis parts:<ref>Beeston, A.F.L., ''[http://www.lib.umich.edu/area/Near.East/cmenas520/BeestonNomen.pdf Arabic nomenclature: A summary guide for beginners] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20090306163319/http://www.lib.umich.edu/area/Near.East/cmenas520/BeestonNomen.pdf |date=2009-03-06 }}'', James Mew Fundation, Oxford, 1971.</ref>
* el [[prenom]] (''ism''), que correspon al prenom o nom pròpiament dit de la persona; se li dona poc després del naixement i pot ser simple o compost; és la part del nom que hom utilitza per referir-se a amics o familiars;
* l'indicador de [[paternitat]] o maternitat (''kunya''), amb què s'indica la relació de paternitat o maternitat, fictícia o real, o, més rar, un concepte abstracte; està format per la partícula de filiació ''Abu'' (أبو, ‘pare’ per als homes o ''Umm'' (أم, ‘mare’) per a les dones, seguida del nom propi (''ism'') del fill o filla; l'origen cal buscar-lo en la tendència general, entre els pobles primitius, a considerar la pronúncia del nom propi d'algú com a [[tabú]], de manera que anomenar algú pel nom del seu fill resoldria aquesta «prohibició»;
* l'indicatiu de [[filiació]] (''nàssab''), format per una enumeració més o menys llarga dels ascendents; de fet, històricament, la possibilitat de recordar els propis avantpassats fins, pràcticament, al principi dels temps, era un signe de noblesa o notabilitat, especialment entre els llinatges reials i els llinatges tribals [[beduïns]]; 
* l'indicatiu [[Ètnia|ètnic]] o [[Geografia|geogràfic]] (''nisba''), que designa la [[Tribu (antropologia)|tribu]], el [[clan]] o la [[família]] a què es pertany o també el lloc on s'ha nascut o viscut, o d'on prové la família (o, en el cas de personatges històrics, el lloc on ha mort el personatge);
* l'[[àlies]] o [[malnom]] o títol honorífic (''làqab''), relatiu a alguna característica física, moral o honorífica; originàriament, pot tenir una funció similar a la ''kunya'', és a dir, servir per a referir-se a algú sense esmentar-ne el veritable nom; històricament, ha esdevingut també un títol honorífic amb què es pretenia prestigiar el nom de molts governants o personatges insignes; i
* l'indicatiu d'[[ofici]] (''ism mànsab''), relatiu, com el nom indica, a l'ofici de la persona; però sovint es refereix a l'ofici del pare o d'un avantpassat, de manera que es perpetuava especialment en el ''nàssab'' dels descendents de la persona que havia exercit o excel·lit en una professió.

Alguns d'aquests elements formaven part del nom des del naixement, mentre que d'altres s'afegien al llarg de la vida.

Modernament, el nom àrab en la majoria dels països s'ha simplificat, [[Occidentalització|occidentalitzat]] i actualment està format pel [[Prenom|nom personal]], l'''ism'', més un [[cognom]], el ''nàssab''. Aquest cognom, depenent dels llocs, pot procedir d'una ''kunya'', ''nisba'' o ''nàssab'' que en el moment d'enregistrar la població, en l'època dels [[Imperi colonial|imperis colonials]], ja identificava la família. D'aquesta manera, els immigrants [[Àfrica del Nord|nord-africans]] o del [[Orient Mitjà]] ja arriben a [[Europa]] amb el nom [[Occidentalització|occidentalitzat]].

=== Numerals àrabs ===
{{article principal|Numeració aràbiga oriental}}
Hi ha dos tipus de numerals en l'escriptura àrab: els numerals àrabs estàndards, que són emprats al [[món àrab]], i els numerals araboorientals, utilitzats a l'escriptura àrab de l'[[Iran]], el [[Pakistan]] i l'[[Índia]]. Els numerals, al contrari que les lletres, s'escriuen i llegeixen d'esquerra a dreta.

Com es pot apreciar en el quadre següent, els dos sistemes només difereixen en el 4, el 5 i el 6:

{|
|-----
|
{|
|-----
| colspan=2|numerals estàndard
|-----
| <font size=+2>٠</font> || 0
|-----
| <font size=+2>١</font> || 1
|-----
| <font size=+2>٢</font> || 2
|-----
| <font size=+2>٣</font> || 3
|-----
| <font size=+2>٤</font> || 4
|-----
| <font size=+2>٥</font> || 5
|-----
| <font size=+2>٦</font> || 6
|-----
| <font size=+2>٧</font> || 7
|-----
| <font size=+2>٨</font> || 8
|-----
| <font size=+2>٩</font> || 9
|}
|
{|
|-----
| colspan=2|numerals araboorientals
|-----
| <font size=+2>۰</font> || 0
|-----
| <font size=+2>۱</font> || 1
|-----
| <font size=+2>۲</font> || 2
|-----
| <font size=+2>۳</font> || 3
|-----
| <font size=+2>۴</font> || 4
|-----
| <font size=+2>۵</font> || 5
|-----
| <font size=+2>۶</font> || 6
|-----
| <font size=+2>۷</font> || 7
|-----
| <font size=+2>۸</font> || 8
|-----
| <font size=+2>۹</font> || 9
|}
|}

== Cultura ==
La cultura àrab no és tan sols la cultura dels àrabs, sinó que inclou tot allò que tenen en comú els pobles de llengua [[àrab]] i també les diverses especificitats que es manifesten entre si, especialment als països de l'[[Orient Mitjà]]. A més, pel fet que els àrabs es van expandir pels països veïns des de molt antic i van anar assimilant les cultures preexistents en tots aquests països, sovint més desenvolupades que la seva, ara no és possible destriar una cultura pròpiament àrab de la que s'anomena ''[[cultura islàmica]]''. Les diversitats existents en [[Islam|religió]], [[Art islàmic|art]] i [[Gastronomia àrab|gastronomia]] són alguns dels termes principals que defineixen la cultura àrab.

=== Arts plàstiques ===
[[Fitxer:Meknes Medersa Bou Inania Calligraphie.jpg|miniatura|Cal·ligrafia mural al Marroc]]
{{article principal|Art islàmic|Cal·ligrafia àrab|Arabesc}}
A causa de la relativa prohibició [[alcorà]]nica de representar la figura humana, l'art aràbic s'ha hagut de limitar sovint a una sèrie de disciplines no figuratives que inclou les [[miniatures]], la [[Cal·ligrafia àrab|cal·ligrafia]] o els [[arabesc]]os.

L'art islàmic va néixer i es va desenvolupar a partir del {{segle|VII}}, absorbint i superant el primitiu art del poble àrab preislàmic. A causa de l'expansió de l'[[islam]], s'estengué ràpidament per l'[[Orient Pròxim]] i per la [[Mediterrània]] fins a la [[península Ibèrica]], i arribà fins a [[Pèrsia]] i l'[[Índia]].

L'art islàmic presenta una certa unitat estilística deguda als desplaçaments dels artistes, dels comerciants i de les obres. L'ús d'una escriptura comuna en tot el [[món musulmà]] i la importància particular de la [[Cal·ligrafia àrab|cal·ligrafia]] reforcen aquesta idea d'unitat. Altres elements han estat posats en valor de manera general, com l'atenció preferent a les [[arts decoratives]] i la importància que es dona a la [[geometria]] i a les decoracions en entapissat. Tanmateix, malgrat aquests trets comuns, aquest art presenta una gran diversitat de formes, segons els països i les èpoques.

Si bé l'art islàmic no es manifesta gairebé gens en l'[[escultura]], el treball dels objectes de [[metall]], d'[[ivori]] o de [[ceràmica]] ateny sovint una gran perfecció tècnica. També destaquen la [[pintura]] i la il·luminació dels llibres sagrats i profans amb representacions humanes, d'animals i, malgrat que no sigui corrent, fins i tot del [[Mahoma|Profeta]].

=== Arquitectura ===
{{article principal|Arquitectura islàmica}}
[[Fitxer:Al-Masjid al-Nabawi 06.jpg|miniatura|Columnata de la mesquita de [[Medina]]]]
L'arquitectura islàmica, més que no àrab, és un terme ample que agrupa els estils religiosos propis de la cultura islàmica des dels temps de [[Mahoma]] fins avui en dia, influenciant el disseny i construcció d'edificis i estructures arreu del món. Els tipus principals de construccions de l'arquitectura islàmica són: la [[mesquita]], la [[madrassa]], la [[tomba]], el [[palau (arquitectura)|palau]] i el [[fortificació|fort]], encara que també van destacar edificacions de menor importància com ara els [[hammam|banys públics]], les [[Font (arquitectura)|fonts]] i [[Habitatge|l'arquitectura domèstica]]. Es diu que la [[columna]], l'[[Arc (arquitectura)|arc]] i la [[cúpula]] són la «santíssima trinitat» de l'arquitectura islàmica, ja que les tres juntes són característiques que li donen bellesa i originalitat.

D'altra banda, la decoració dels edificis és sempre a base de motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics, a causa del [[tabú]] de les representacions figuratives.

=== Música ===
[[Fitxer:Bmane2002-1-114,1.jpg|miniatura|Escena musical, {{segle|I|-}}]]
[[Fitxer:Maler der Geschichte von Bayâd und Riyâd 002.jpg|miniatura|«Bayad li toca el llaüt a la senyora», manuscrit de finals del {{segle|XII}}]]
La música àrab es classifica en tres tipus: clàssica, sentimental i tradicional. S'hi poden trobar des de peces de música secular i popular fins a algunes de caràcter eminentment religiós. És particular l'enfocament que la música àrab atorga a la melodia i al ritme, ja que genera una música [[homofonia|homofònica]] i contraposada a la [[Harmonia musical|qüestió harmònica]].

La [[música àrab]] és, de fet, la música dels pobles araboparlants, dins i fora de la [[península Aràbiga]]. El món musical àrab ha estat dominat durant molt de temps per la ciutat del [[Caire]], tot i que hi hagi una gran quantitat de centres d'innovació musical i d'estils regionals des del [[Marroc]] fins a [[Iraq]]. Ara bé, des de fa alguns anys, [[Beirut]] ha desplaçat el Caire com a principal centre de producció musical àrab. La [[música clàssica àrab]] és enormement popular entre la població, especialment un petit nombre d'intèrprets «superstars» coneguts arreu del [[món àrab]]. Una de les primeres compositores va ser [[Jamila (compositora)|Jamila]]. Entre els estils regionals de música popular s'identifiquen el [[raï]] [[Algèria|algerià]], el [[gnawa]] [[Marroc|marroquí]], el [[sawt]] [[kuwait]]ià i el [[Gil (música)|gil]] [[Egipte|egipci]].

Fora del [[món àrab]], cal dir que a [[Turquia]], país no àrab però sí [[musulmà]], també és molt viva la música popular d'estil àrab, però cantada en [[turc]]. A més, part dels conceptes musicals àrabs han entrat en contacte amb la música d'altres llocs, destacant la seva presència en el [[Flamenc (música i ball)|flamenc]] de la [[península Ibèrica]] i [[Occitània]],{{Citació necessària|data=2023}} i en ritmes africans, tant en [[Amazic|llengua amaziga]] a l'[[Àfrica del Nord]], com en [[suahili]] a [[Àfrica Oriental|l'Àfrica Oriental]].

=== Literatura ===
{{article principal|Literatura àrab}}
[[Fitxer:Arabian nights manuscript.jpg|miniatura|esquerra|Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''[[Les mil i una nits]]'' ({{segle|XIV}})]]
La literatura aràb, que no inclou les altres literatures escrites en [[alfabet àrab]], com la [[persa]] i la [[urdú]], s'estén al llarg de dos mil·lennis, i se'n distingeixen tres fases: la literatura preislàmica, la islàmica i la moderna.

Les primeres manifestacions literàries que n'han perviscut són del {{segle|VI}}. El període preislàmic és conegut entre els musulmans com a ''[[Jahiliyya]]'' (الجاهلية) o «període de la ignorància». Tanmateix, sembla clar que va existir una important literatura de tradició oral, bàsicament [[Poesia|poètica]] i [[oratòria]], la qual fou aparentment considerable i molt perfecta.<ref name=GEC>Entrada ''[http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0152377.xml?s.q=literatura+arab#.Uh-zb-bxmV4 literatura àrab]'' a la GEC en línia. {{ca}}</ref>

L'[[Alcorà]] (644-655) és la principal font literària àrab, amb una influència capital sobre la llengua: l'àrab alcorànic és considerat com l'[[àrab clàssic]] i, encara que l'àrab modern se n'hagi allunyat lleugerament, segueix sent considerat el model lingüístic per antonomàsia. A més, va inspirar moltes obres ulteriors i no sols és la primera obra amb una extensió significativa escrita en [[àrab]], sinó que també suposa un enriquiment estructural respecte a les primitives mostres de literatura en aquesta llengua.

La investigació sobre la vida de [[Mahoma]] (els [[hadit]]s) per tal de determinar la legitimitat dels diversos escrits fou una de les primeres motivacions importants per aprofundir la llengua. La tradició explica que el [[califa]] [[Alí ibn Abi-Tàlib]], després de llegir un Alcorà amb errors, va instar [[Abu-l-Àswad ad-Dualí]] a escriure una obra en la qual es codifiqués la [[gramàtica]] de l'àrab. [[Al-Khalil ibn Àhmad]], més endavant, escrigué ''Kitab al-ayn'', el primer [[diccionari]] d'àrab, i el seu deixeble, [[Sibawayh]], produiria l'obra més respectada de gramàtica àrab, coneguda simplement com ''Al-kitab'' (''El llibre'').

A les darreries del {{segle|VII|s}}, el califa [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] va fer de l'àrab la llengua oficial de l'administració del nou imperi, cosa que va afavorir que la literatura àrab sortís definitivament de la [[península Aràbiga]] i es desenvolupés per totes les terres on s'estenia l'[[islam]], i on l'[[àrab]] esdevingué llengua de prestigi. Es va obrir així l'ampli camp de la literatura àrab clàssica, que va gaudir d'una gran profusió de gèneres i autors.

El califa [[Hixam ibn Abd-al-Màlik]] (691-743) afavorí la literatura quan va encarregar la traducció de moltes obres a l'àrab. Va ser a partir d'aquestes traduccions que les obres originals, especialment les de la literatura de l'[[antiga Grècia]], es redescobriren a [[Europa]] durant l'[[edat mitjana]]. El califa [[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]] (787-833) va fer construir la ''Bayt al-Hikma'' o [[Casa de la Saviesa]], a [[Bagdad]], per a la investigació i l'elaboració de traduccions.

Una part molt important de la literatura àrab anterior al {{segle|XX}} és [[Poesia|poètica]], fins al punt que fins i tot la prosa estava plena de versos solts o es feia en forma de ''[[saj]]'' (prosa rimada). Això és a causa del fet que la literatura havia de ser llegida en veu alta, per això es tenia gran cura de la sonoritat dels textos. En prosa, destaquen [[al-Baladhurí]], el primer gran biògraf, que privilegià la descripció del personatge per damunt de la simple lloança, els famosos llibres de viatges d'[[Ibn Battuta]], o [[Ibn Khaldun]], l'historiador considerat com el més gran del món àrab, i que fou el primer del món i l'únic àrab a fer [[filosofia de la història]];<ref name="GEC"/> en la introducció de la seva obra principal, ''[[Muqàddima]]'', se centra en la societat, constituint així un text fundacional de la [[sociologia]] i de l'[[economia]].

Més endavant, la poesia va tenir un paper molt important en el [[sufisme]], en què el poema d'amor tenia una importància superior, i tocava l'aspecte [[místic]] i religiós. En destaquen autors com [[Ibn al-Fàrid]].

Naturalment, són milers els autors àrabs moderns que tenen una certa notabilitat, i molts d'ells han destacat no sols com a poetes o escriptors, sinó també en altres camps, com a polítics, científics o intel·lectuals, entre d'altres.

=== Ciència ===
[[Fitxer:Arabic machine manuscript - Anonym - Ms. or. fol. 3306 c.jpg|miniatura|Tractat de mecànica hidràulica]]
L'[[edat d'or de l'islam]] començà a mitjans del {{segle|VIII}}, amb l'establiment del [[Califat Abbàssida]] i el trasllat de la capital des de [[Damasc]] a la ciutat de [[Bagdad]], acabada de fundar, i es va allargar fins a mitjan {{segle|XIII}}. Els abbàssides estaven influïts pels manaments de l'[[Alcorà]] i pels [[hadit]]s, les paràboles de [[Mahoma]] de l'estil de «la tinta dels estudiants és més sagrada que la sang dels màrtirs», que accentuaven el valor del coneixement. Durant aquest període, el [[món islàmic]] esdevingué un focus intel·lectual per a la ciència, la filosofia, la medicina i l'educació, ja que els abbàssides lideraven la causa del coneixement i van establir la [[Casa de la Saviesa]] (en [[àrab]] بيت الحكمة, ''Bayt al-Hikma'') a [[Bagdad]], un centre de traducció, creació i ensenyament de molt alt nivell. La Casa de la Saviesa traduí bona part del llegat científic i literari de l'[[antiga Grècia]], de [[Pèrsia]] i de l'[[Índia]], i també va tenir una important producció pròpia. Les dinasties àrabs rivals dels abbàssides, els [[Califat Fatimita|fatimites]] d'[[Egipte]] i els [[Omeia (llinatge)|omeies]] d'[[al-Àndalus]], també foren centres culturals de primer ordre, amb ciutats com [[el Caire]] i [[Còrdova]], que rivalitzaven amb Bagdad.<ref name="Vartan">Vartan Gregorian, "Islam: A Mosaic, Not a Monolith", Brookings Institution Press, 2003, pàg. 26-38, {{ISBN|0-8157-3283-X}} {{en}}</ref> Finalment, a [[Toledo]] i a [[Sicília]], tota aquesta bibliografia es va poder traduir al [[llatí]] i va permetre l'eclosió del [[Renaixement]] a [[Occident]].
[[Fitxer:Arabic mathematical complex analysis.PNG|miniatura|esquerra|Fórmula matemàtica en àrab, que cal llegir de dreta a esquerra, i que equival a <math>z = x + iy = r(\cos{\varphi}+i \sin{\varphi})= r e^{i\varphi} = r\angle{\varphi}</math>.]]
{{clr}}

=== Gastronomia ===
{{article principal|Gastronomia àrab}}
[[Fitxer:Baklava sweets from Aleppo.jpg|miniatura|Pastissos àrabs]]
La gastronomia del [[món àrab]], que inicialment fou una cuina de pastors que vivien en entorns desèrtics, amb l'expansió territorial va anar recollint les tradicions gastronòmiques dels pobles ocupats i les va anar escampant per tota la seva àrea d'influència.<ref>Rudolf Grewe, al pròleg del [[Llibre de Sent Soví]] reeditat per Barcino l'any 1979. {{ISBN|9788472260719}} {{ca}}</ref> La cuina àrab ha tingut molta influència en la [[cuina dels Països Catalans]] durant l'[[cuina medieval|edat mitjana]].<ref>''Cuina medieval catalana'', [[Eliana Thibaut i Comalada]], Cossetània Edicions, 2006. {{ISBN|9788497912167}} {{ca}}</ref><ref>''El gust d'un poble: Els plats més famosos de la cuina catalana'', [[Jaume Fàbrega]], Cossetània Edicions, 2002. {{ISBN|9788495684912}} {{ca}}</ref><ref>''L'alimentació mediterrània'', R. Alonso, Edicions Proa, 1996. {{ISBN|9788482561707}} {{ca}}</ref> Actualment, és bàsicament una [[cuina mediterrània]], amb una certa influència de la [[cuina índia]] i [[cuina asiàtica|asiàtica]] en general, en especial per l'ús d'[[Espècia|espècies]] gràcies a la [[Ruta de la seda]] i de l'expansió de l'[[Imperi Otomà]].

El [[puré de cigrons]] i el d'[[puré d'albergínia|albergínia]] són molt populars; contenen [[tahina|pasta de sèsam]]. En menor quantitat es menja carn, especialment de [[xai]] i, a la costa, peix, especialment [[peix blau|blau]]. I n'hi ha una gran varietat de pastissets molt sofisticats, que es poden prendre per acompanyar el [[te]] o el [[cafè]].
{{clr}}

== Religions ==
=== L'antic politeisme ===
Abans de l'aparició de l'[[islam]], la majoria dels àrabs seguien sent [[Politeisme|politeistes]]. [[Hubal]] era el principal déu que adoraven,<ref name="Hubal">{{ref-web|url=http://www.islamic-awareness.org/Quran/Sources/Allah/hubal.html|títol=Is Hubal The Same As Allah?|editor=Islamic-awareness.org|consulta=2010-04-13}} {{en}}</ref> tot i que en tenien d'altres.<ref name="autogenerated1">{{ref-llibre|url=http://books.google.cat/books?id=jEcpkWjYOZQC&vq=Allat&pg=PA34|títol=Dictionary of Ancient Deities|editorial=Oxford University Press|isbn=0195145046}} {{en}}</ref>
Alguns grups aïllats, tanmateix, els anomenats ''[[hanif]]s'', havien rebutjat el [[politeisme]] i abraçat el [[monoteisme]], però sense apuntar-se a cap religió concreta. Algunes altres tribus s'havien convertit primer al [[judaisme]] o bé, més tard, al [[cristianisme]]. Els principals regnes àrabs cristians foren els [[gassànides]] i els [[làkhmides]].<ref name="Marib">{{ref-web|url=http://www.buzzle.com/editorials/1-29-2005-64989.asp|títol=From Marib The Sabean Capital To Carantania|editor=Buzzle.com}} {{en}}</ref> Quan el rei dels [[Himyarita|himyarites]] es va convertir al [[judaisme]] a finals del {{segle|IV}},<ref name=Hima>{{ref-enciclopèdia |títol=Msn Encarta entry on Himyarites |url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570797/himyarites.html |urlarxiu=http://www.webcitation.org/5kwKYrqyh |dataarxiu=2009-10-31 |consulta=2011-02-14 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20040704090616/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570797/Himyarites.html |arxiudata=2004-07-04 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040704090616/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570797/Himyarites.html |date=2004-07-04 }} {{Ref-web |url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570797/Himyarites.html |títol=Còpia arxivada |consulta=2021-04-04 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20040704090616/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570797/Himyarites.html |arxiudata=2004-07-04 }}{{en}}</ref> les elits dels altres regnes importants d'Aràbia van esdevenir vassalls del Regne himyirita, i aparentment també convertits, si més no parcialment. Amb l'expansió de l'islam, els àrabs politeistes foren [[Islamització|islamitzats]] ràpidament, i les tradicions politeistes van anar desapareixent gradualment,<ref name=MSNU/><ref name=EncyRe>{{ref-web |url= http://www.cqpress.com/context/articles/epr_islam.html |títol= Encyclopedia of Politics and Religion |editor= Cqpress.com |consulta= 2011-02-14 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20100428065818/http://www.cqpress.com/context/articles/epr_islam.html |arxiudata= 2010-04-28 }}{{en}}</ref>
però el mateix va passar amb la major part dels àrabs jueus i cristians.{{clr}}

=== Islam ===
[[Fitxer:Kaaba at night.jpg|miniatura|esquerra|La [[Kaba]], localitzada a la Meca (Aràbia Saudita), és el centre de l'islam i és considerada «casa del Déu únic»]]
Actualment, la major part dels àrabs són [[Islam|musulmans]], i més concretament [[Sunnisme|sunnites,]] especialment al [[nord d'Àfrica]]. Aquesta primacia tan gran dels musulmans sobre qualsevol altra religió, unida al fet que l'[[islam]] s'originà, de fet, a [[Aràbia]], és el que porta sovint a la confusió del tot errònia entre els conceptes ''àrab/musulmà'' i ''[[món àrab]]/[[món islàmic]]''.

La resta són [[Xiïsme|xiïtes]], dominants al sud d'[[Iraq]], al [[Khuzestan]] (regió àrab a l'[[Iran]]) i al [[Líban]], i amb importants minories a [[Aràbia Saudita]],<ref name="Shia">{{ref-web|autor=Lionel Beehner|url=http://www.cfr.org/publication/10903/shiite_muslims_in_the_middle_east.html#2|títol=Shia Muslims in the Mideast|editor=Cfr.org|consulta=13/4/2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100411123648/http://www.cfr.org/publication/10903/shiite_muslims_in_the_middle_east.html#2|arxiudata=2010-04-11}} {{en}}</ref> [[Kuwait]], el nord de [[Síria]], la regió d'al-Batinah a [[Oman]], i el nord del [[Iemen]].

També existeix un petit grup d'[[Ismaïlisme|ismaïlites]], que estan ubicats principalment a [[Síria]] i al [[Iemen]]. L'[[ismaïlisme]] és una secta musulmana derivada del [[xiisme]].{{clr}}

=== Cristianisme ===
[[Fitxer:Church of the Nativity (Bethlehem, 2008).jpg|miniatura|L'església de la Nativitat, a Betlem (Palestina), construïda sobre la cova on la tradició situa el lloc del naixement de Jesús]]
Els àrabs [[Cristianisme|cristians]] segueixen en general les [[Església Ortodoxa|esglésies orientals]], com l'[[Església Ortodoxa Grega|Església ortodoxa grega]], l'[[Església Catòlica Melquita|Església catòlica melquita]], l'[[Església Maronita|Església maronita]], l'[[Església Ortodoxa Siríaca|Església ortodoxa siríaca]], l'[[Església Catòlica Caldea|Església catòlica caldea]] (aquestes dues majoritàries a [[Iraq]]) i [[Església Ortodoxa Copta|l'Església ortodoxa copta]] (a [[Egipte]]).<ref name="Christi">{{ref-web|autor=United Networks|url=http://www.medea.be/en/themes/societypopulation/christians-in-the-arab-world/|títol=CHRISTIANS (in the Arab world)|editor=Medea.be|consulta=13/4/2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120406215726/http://www.medea.be/en/themes/societypopulation/christians-in-the-arab-world/|arxiudata=2012-04-06}} {{en}}</ref> Els melquites i els maronites es mantenen sota l'obediència de [[Església Catòlica Romana|Roma]], i formen part, per tant, de la gran família catòlica mundial.

Actualment, entre un 7,1% i un 10% dels àrabs són [[Àrabs cristians|cristians]],<ref name=Pacini>{{ref-llibre|títol=Christian Communities in the Middle East | editorial=Oxford University Press |any=1998 |isbn=0-19-829388-7 |autor= Andrea Pacini, ed.}}{{en}}</ref> juntament amb altres minories de la zona, i constitueixen el 5,5% de la població total del [[Orient Mitjà|Proper Orient]],<ref name="Pacini2">{{ref-llibre|enllaçautor=Philippe Fargues|títol=Christian Communities in the Middle East|editorial=Oxford University Press|any=1998|isbn=0-19-829388-7|editor=Andrea Pacini}} {{en}}</ref> però la seva distribució és molt desigual. Al [[Líban]] hi ha la concentració de cristians més gran del món àrab, a l'entorn del 39%.<ref name="WFLebanon">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/le.html CIA — The World Factbook — Lebanon] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190912232328/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/le.html|date=2019-09-12}} {{en}}</ref> A [[Síria]] arriben al 16% de la població.<ref name="WFSyria">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sy.html CIA — The World Factbook — Syria] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171229122345/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sy.html|date=2017-12-29}} {{en}}</ref> A l'antiga [[Mandat Britànic de Palestina|Palestina britànica]] s'estima que se n'arribà a un màxim del 25%, però actualment s'ha baixat fins al 3,8% principalment a causa de l'[[èxode palestí de 1948]]. Actualment, en aquest mateix àmbit, a [[Cisjordània]] són un 8%<ref name="WFWest">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/we.html CIA The World Factbook — West Bank] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190706155258/https://www.cia.gov/LIBRARY/publications/the-world-factbook/geos/we.html|date=2019-07-06}} {{en}}</ref> i a la [[Franja de Gaza]] tan sols el 0,8%,<ref name="WFGaza">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gz.tml CIA The World Factbook — Gaza]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot|data=2022}} {{en}}</ref> mentre que a [[Israel]]-[[Palestina]] els àrabs cristians són l'1,7% (aproximadament el 9% de la població [[Palestins|palestina]] de l'estat d'Israel-Palestina).<ref name="WFIS">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/is.html CIA The World Factbook — Israel] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160527061410/https://www.cia.gov/library/publications//the-world-factbook/geos/is.html|date=2016-05-27}} {{en}}</ref> A [[Iraq]] actualment els cristians són només un 2%, després de la forta davallada després de la [[Guerra del Golf]].<ref>[http://www.arabicbible.com/christian/arab_christians_who_are_they.htm Arab Christians — Who are they?] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101206024540/http://www.arabicbible.com/christian/arab_christians_who_are_they.htm |date=2010-12-06 }}. Arabicbible.com. Consulta: 3/1/2011.{{en}}</ref> A [[Jordània]] en són el 6%<ref name="WFJord">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/jo.html CIA The World Factbook — Jordan]. {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160521031246/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/jo.html|date=2016-05-21}} {{en}}</ref> i a [[Egipte]] el 10% ([[coptes]]).<ref name="Factbook">{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/eg.html|títol=Egyptian people section from the World Factbook|obra=World Fact Book|consulta=29/1/2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181224211210/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/eg.html|arxiudata=2018-12-24}} {{en}}</ref>

La major part dels àrabs emigrats a [[Nord-amèrica]] i a [[Sud-amèrica]] són cristians,<ref name="AAIUSA">{{ref-web|url=http://www.aaiusa.org/arab-americans/22/demographics|títol=The Arab American Institute &#124; Arab Americans|editor=Aaiusa.org|consulta=10/3/2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100403085410/http://www.aaiusa.org/arab-americans/22/demographics|arxiudata=2010-04-03}} {{en}}</ref> així com la meitat aproximadament dels que hi ha a [[Austràlia]], arribats principalment des del [[Líban]], [[Síria]] i [[Palestina]].

=== Judaisme ===
[[Fitxer:Yemen1.jpg|miniatura|100px|Jueu iemenita a finals del {{segle|XIX}}]]
Els [[jueus]] dels països àrabs, principalment [[mizrahim]] i [[jueus iemenites|iemenites]], actualment no són considerats àrabs. De fet, actualment seria un [[tabú]] absolut dir-li àrab a un jueu oriental, des de l'esclat del [[conflicte araboisraelià]]. Ara bé, en el passat, la situació era molt diferent. El [[sociòleg]] Philip Mendes afirma que abans dels atacs antijueus dels [[anys 1930]] i [[Dècada del 1940|1940]], tots els jueus d'[[Iraq]] «es veien ells mateixos com a àrabs de fe jueva, més que una ètnia o nacionalitat diferenciada».<ref name=Mendes>{{ref-web|url= http://www.palestineremembered.com/Articles/General/Story2127.html#Iraqi%20Jews%20in%20the%20pre-1948%20period |títol=The forgotten refugees: the causes of the post-1948 Jewish Exodus from Arab Countries By Philip Mendes | editor=Palestineremembered.com | consulta=13/4/2010}}{{en}}</ref> Així mateix, abans de les migracions massives de [[jueus sefardites]] a l'[[Orient Mitjà]] dels segles {{Romanes|XVI}} i {{Romanes|XVII}}, les comunitats jueves del que ara són [[Síria]], l'[[Iraq]], [[Palestina]], [[Líban]], [[Egipte]] i el [[Iemen]] eren anomenats pels altres jueus ''mustarabí'', és a dir, ‘arabitzats’. I abans de l'aparició del terme ''mizrahim'', sovint s'anomenava «jueus àrabs» tots els jueus del [[món àrab]]. Aquesta denominació actualment ha caigut en desús. Els pocs jueus que encara romanen als països àrabs es concentren bàsicament al [[Marroc]] i a [[Tunísia]]. Des del [[1948]] fins als primers [[anys 1960]], després de la creació de l'[[estat d'Israel]] a Palestina, la majoria d'aquests jueus van deixar els seus països de naixença i s'instal·laren gairebé exclusivament al nou estat. Alguns van emigrar a [[França]], on ara són el col·lectiu jueu més important, superant en nombre els jueus [[asquenazites]], i molt pocs als [[Estats Units]].

=== Els drusos ===
Els [[drusos]] són una petita comunitat religiosa àrab<ref>"[http://faculty-staff.ou.edu/L/Joshua.M.Landis-1/Joshua_Landis_Druze_and_Shishakli.htm Shishakli and the Druzes: Integration and Intransigence]"{{en}}</ref> que es concentra al [[Líban]], [[Palestina]], [[Israel]] i [[Síria]]. Els drusos es consideren ells mateixos [[musulmans]], tot i que els musulmans autèntics no ho accepten. De fet, deriven de la branca [[Xiisme|xiïta]]. Tanmateix, molts reclamen la independència de la seva fe respecte de les altres religions de la zona, i consideren que la seva és més aviat una [[filosofia]], tot i que tenen llibres de culte, creuen en la [[reencarnació]] i preguen a cinc missatgers de [[Déu]].

=== La [[Fe bahà'í|Fe Bahà'í]] ===
Els [[bahà'í]] són una comunitat molt particular, amb un missatge més filantròpic que religiós, i amb implantació a tot el món.<ref>{{citar ref|url=http://info.bahai.org/article-1-6-0-5.html|títol=The Bahá'í World Centre: Focal Point for a Global Community|editorial=The Bahá'í International Community|consulta=2/7/2007}} {{en}}</ref> Tot i que té un dels seus centres mundials a la ciutat palestina de [[Haifa]], la Fe Bahà'í és originària de l'[[Iran]] (fora del [[món àrab]]).

== Expansió territorial ==
El poble àrab ha protagonitzat una gran expansió territorial ([[Països àrabs]]) sota l'impuls de l'[[islam]]. Han assimilat una gran multitud de pobles de l'[[Àsia]] sud-occidental i del nord d'[[Àfrica]].

Actualment, el [[món àrab]] és la tercera unitat geocultural més gran del planeta després de [[Rússia]] i [[Angloamèrica]], amb una població que depassa els 300 milions i un territori de més de 14.000.000 km², des de l'[[oceà Atlàntic]] a l'oest fins al [[mar d'Aràbia]] a l'est. La taula següent es basa en els parlants d'àrab:

<center>'''Estats àrabs'''</center><!-- Quan s'actualitzi una dada, cal actualitzar també totes les altres. -->
<center>
{| class="toccolours sortable" border=1 cellpadding=3 style="border-collapse:collapse"
|+ 
|- bgcolor=#6495ED
!Bandera
!Estat
!Població àrab
!Població total
!% àrabs
!Notes
|-
|{{Banderes|Egipte}}
|[[Egipte]]
|style="text-align: right"|82.667.004
|style="text-align: right"|82.999.000
|style="text-align: right"|99,6%
|<ref name="TWF">The World Factbook [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190107021832/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/%20 |date=2019-01-07 }}{{en}}</ref>
|-
|{{Banderes|Algèria}}
|[[Algèria]]
|style="text-align: right"|34.546.050
|style="text-align: right"|34.895.000
|style="text-align: right"|99%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Marroc}}
|[[Marroc]]
|style="text-align: right"|31.705.063
|style="text-align: right"|31.993.000
|style="text-align: right"|99,1%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Aràbia Saudita}}
|[[Aràbia Saudita]]
|style="text-align: right"|25.817.970
|style="text-align: right"|28.686.633
|style="text-align: right"|90%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Iraq}}
|[[Iraq]]
|style="text-align: right"|24.206.350
|style="text-align: right"|31.234.000
|style="text-align: right"|75/80%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Iemen}}
|[[Iemen]]
|style="text-align: right"|23.580.000
|style="text-align: right"|23.580.000
|style="text-align: right"|100%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Síria}}
|[[Síria]]
|style="text-align: right"|19.781.118
|style="text-align: right"|21.906.000
|style="text-align: right"|90,3%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Sudan}}
|[[Sudan]]
|style="text-align: right"|16.486.080
|style="text-align: right"|42.272.000
|style="text-align: right"|39%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Tunísia}}
|[[Tunísia]]
|style="text-align: right"|10.121.244
|style="text-align: right"|10.327.800
|style="text-align: right"|98%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Líbia}}
|[[Líbia]]
|style="text-align: right"|6.227.400
|style="text-align: right"|6.420.000
|style="text-align: right"|97%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Jordània}}
|[[Jordània]]
|style="text-align: right"|6.189.680
|style="text-align: right"|6.316.000
|style="text-align: right"|98%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Líban}}
|[[Líban]]
|style="text-align: right"|4.012.800
|style="text-align: right"|4.224.000
|style="text-align: right"|95%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Palestina}}
|[[Palestina]]
|style="text-align: right"|3.716.608
|style="text-align: right"|4.148.000
|style="text-align: right"|89,6%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Kuwait}}
|[[Kuwait]]
|style="text-align: right"|2.388.000
|style="text-align: right"|2.985.000
|style="text-align: right"|80%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|EAU}}
|[[Emirats Àrabs Units]]
|style="text-align: right"|1.839.600
|style="text-align: right"|4.599.000
|style="text-align: right"|40%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Oman}}
|[[Oman]]
|style="text-align: right"|1.650.100
|style="text-align: right"|2.845.000
|style="text-align: right"|58%
|<ref>[http://www.joshuaproject.net/peopctry.php?rop3=100431&rog3=MU] {{en}}</ref>
|-
|{{Banderes|Mauritània}}
|[[Mauritània]]
|style="text-align: right"|1.645.500
|style="text-align: right"|3.291.000
|style="text-align: right"|30/70%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Qatar}}
|[[Qatar]]
|style="text-align: right"|563.600
|style="text-align: right"|1.409.000
|style="text-align: right"|40%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Sàhara Occidental}}
|[[Sàhara Occidental]]
|style="text-align: right"|513.000
|style="text-align: right"|513.000
|style="text-align: right"|100%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Bahrain}}
|[[Bahrain]]
|style="text-align: right"|493.584
|style="text-align: right"|791.000
|style="text-align: right"|62,4%
|<ref name="TWF"/>
|-
| -
|'''Total'''
|style="text-align: right"|~'''298.150.751'''
|style="text-align: right"|~'''345.434.433'''
|style="text-align: right"|~'''86,32%'''
|
|}
</center>

== Diàspora ==
La [[diàspora]] àrab comprèn entre 30 i 50 milions de persones distribuïdes per tots els continents i gairebé per tots els països del món. Més de la meitat dels àrabs de la diàspora es concentren a [[Llatinoamèrica]].<ref name="cultura árabe">{{ref-web|url=http://www.arabe.cl/inmigracion.html|títol=Inmigración Árabe en América|consulta=28/8/2013|data=8/12/2005|editor=www.arabe.cl}} {{es}}</ref> Altres regions amb importants concentracions en són [[Europa]] occidental, [[Àsia]] occidental i [[Nord-amèrica]].

Segons l'[[Organització Internacional per a les Migracions]], hi ha 13 milions d'emigrats àrabs de primera generació en tot el món, 5,8 dels quals viuen als mateixos països àrabs. Els expatriats contribueixen a la circulació de capitals financers i humans a la [[Món àrab|zona]] i, d'aquesta manera, a la promoció d'un desenvolupament regional significatiu. El [[2009]] els països àrabs van rebre un total de 35,1 bilions de [[Dòlar dels Estats Units|dòlars]] en remeses procedents dels emigrants. I el volum de les remeses enviades a [[Jordània]], [[Egipte]] i [[Líban]] des d'altres països àrabs són entre un 40% i un 190% més elevades que els intercanvis comercials entre aquests mateixos estats.<ref>[http://www.egypt.iom.int/Doc/IOM%20Intra%20regional%20labour%20mobility%20in%20Arab%20region%20Facts%20and%20Figures%20(English).pdf Mobilitat laboral intrarregional al Món àrab] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160507114953/http://www.egypt.iom.int/Doc/IOM%20Intra%20regional%20labour%20mobility%20in%20Arab%20region%20Facts%20and%20Figures%20(English).pdf|date=2016-05-07}} {{en}} Organització Internacional per a les Migracions, El Caire.</ref>

<center>'''Diàspora àrab'''</center><!-- When updating a diaspora figure, don't forget to update the total figure -->
<center>
{| class="toccolours sortable" border=1 cellpadding=3 style="border-collapse:collapse"
|+ 
|- bgcolor=#6495ED
!Bandera
!Estat
!Població àrab
!Població total
!% àrabs
!Notes
|-
|{{Banderes|Brasil}}
|[[Brasil]]
|style="text-align: right"|12.000.000
|style="text-align: right"|191.241.714
|style="text-align: right"|6,28%
|<ref>[http://www.brazzil.com/2004/html/articles/sep04/p118sep04.htm Brazil] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20100914205846/http://www.brazzil.com/2004/html/articles/sep04/p118sep04.htm |date=2010-09-14 }} {{en}}</ref>
|-
|{{Banderes|França}}
|[[França]]
|style="text-align: right"|6.000.000
|style="text-align: right"|65.073.482
|style="text-align: right"|9,22%
|
|-
|{{Banderes|Argentina}}
|[[Argentina]]
|style="text-align: right"|3.500.000
|style="text-align: right"|40.482.000
|style="text-align: right"|8,65%
|<ref>[http://www.fearab.org.ar/inmigracion_sirio_libanesa_en_argentina.php Inmigracion sirio-libanesa en Argentina] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20100620004217/http://www.fearab.org.ar/inmigracion_sirio_libanesa_en_argentina.php |date=2010-06-20 }} {{es}}</ref>
|-
|{{Banderes|Estats Units}}
|[[Estats Units]]
|style="text-align: right"|3.500.000
|style="text-align: right"|307.473.000
|style="text-align: right"|1,14%
|<ref>[http://www.aaiusa.org/about/17/our-history Arab American Institute (AAI)] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20100510071021/http://www.aaiusa.org/about/17/our-history |date=2010-05-10 }} {{en}}</ref>
|-
|{{Banderes|Iran}}
|[[Iran]]
|style="text-align: right"|2.225.880
|style="text-align: right"|74.196.000
|style="text-align: right"|3,00%
|<ref name="TWF"/>
|-
|{{Banderes|Itàlia}}
|[[Itàlia]]
|style="text-align: right"|1.950.210
|style="text-align: right"|60.234.000
|style="text-align: right"|3,10%
|
|-
|{{Banderes|Israel}}
|[[Israel]]-Palestina
|style="text-align: right"|1.500.000
|style="text-align: right"|7.411.000
|style="text-align: right"|20,24%
|<ref>[http://www.cbs.gov.il/www/publications/isr_in_n08e.pdf CBS Israel] {{en}}</ref>
|-
|{{Banderes|Turquia}}
|[[Turquia]]
|style="text-align: right"|1.200.000
|style="text-align: right"|74.816.000
|style="text-align: right"|1,60%
|
|-
|{{Banderes|Mèxic}}
|[[Mèxic]]
|style="text-align: right"|1.100.000
|style="text-align: right"|111.211.789
|style="text-align: right"|1,00%
|
|-
|{{Banderes|Veneçuela}}
|[[Veneçuela]]
|style="text-align: right"|900.000
|style="text-align: right"|26.814.843
|style="text-align: right"|3,36%
|
|-
|{{Banderes|Xile}}
|[[Xile]]
|style="text-align: right"|800.000
|style="text-align: right"|16.928.873
|style="text-align: right"|4,73%
|<ref>[http://www.blog-v.com/arabesenchile/ Àrabs xilens] {{es}}</ref>
|-
|{{Banderes|Colòmbia}}
|[[Colòmbia]]
|style="text-align: right"|700.000
|style="text-align: right"|44.928.970
|style="text-align: right"|1,56%
|<ref>[http://www2.anba.com.br/noticia_diplomacia.kmf?cod=8701931 Colòmbia] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20110706150728/http://www2.anba.com.br/noticia_diplomacia.kmf?cod=8701931 |date=2011-07-06 }} {{en}}</ref>
|-
|{{Banderes|Regne Unit}}
|[[Regne Unit]]
|style="text-align: right"|500.000
|style="text-align: right"|61.113.205
|style="text-align: right"|0,82%
|
|-
|{{Banderes|Austràlia}}
|[[Austràlia]]
|style="text-align: right"|500.000
|style="text-align: right"|21.885.016
|style="text-align: right"|2,29%
|
|-
|{{Banderes|Canadà}}
|[[Canadà]]
|style="text-align: right"|500.000
|style="text-align: right"|33.790.000
|style="text-align: right"|1,48%
|
|-
|{{Banderes|Alemanya}}
|[[Alemanya]]
|style="text-align: right"|400.000
|style="text-align: right"|82.060.000
|style="text-align: right"|0,49%
|
|-
|{{Banderes|Pakistan}}
|[[Pakistan]]
|style="text-align: right"|300.000
|style="text-align: right"|180.808.000
|style="text-align: right"|0,17%
|
|-
|{{Banderes|Equador}}
|[[Equador]]
|style="text-align: right"|200.000
|style="text-align: right"|13.625.000
|style="text-align: right"|1,47%
|
|-
|{{Banderes|Rússia}}
|[[Rússia]]
|style="text-align: right"|200.000
|style="text-align: right"|142.008.838
|style="text-align: right"|0,14%
|
|-
| -
|'''Total'''
|style="text-align: right"|~'''36.025.880'''
| -
| -
|
|}
</center>

=== Àrabs del Caucas i de l'Àsia central ===
El [[1728]], un funcionari rus descrigué un grup d'àrabs [[sunnites]] nòmades que poblaven la plana de [[Mughan]], a la costa de la [[mar Càspia]], a l'actual [[Azerbaidjan]], i que parlaven una barreja de [[turc]] i [[àrab]].<ref name="Genko">Genko, A. ''The Arabic Language and Caucasian Studies''. USSR Academy of Sciences Publ. Moscow-Leningrad. 8-109 {{en}}</ref> Es creu que aquests grups d'àrabs van arribar al [[Caucas]] al {{segle|XVI|s}}.<ref name="zelkina">Zelkina, Anna. [http://books.google.cat/books?id=Ih6b9iupT6oC&pg=PA101 Arabic as a Minority Language]. Walter de Gruyter, 2000; {{ISBN|3-11-016578-3}}, p. 101 {{en}}</ref> L'edició del [[1888]] de l'[[Encyclopædia Britannica]] encara esmenta un cert nombre d'àrabs que poblaven la província de [[Bakú]], a l'[[Imperi Rus|Imperi rus]].<ref name="Baynesp514">Baynes, Thomas Spencer (ed). "Transcaucasia." Encyclopædia Britannica. 1888. p. 514 {{en}}</ref> Aquesta gent haurien conservat un dialecte àrab («àrab shirvànic») almenys fins a mitjan {{segle|XIX}},<ref name="Bakik">[http://www.vostlit.info/Texts/rus2/Bakihanov/framevved.htm Golestan-i Iram] by Abbasgulu Bakikhanov. Translated by Ziya Bunyadov. Bakú: 1991, p. 21 {{en}}</ref> si bé des d'aleshores havien estat totalment assimilats pels seus veïns [[àzeris]] i [[tats]], la majoria [[xiïtes]]. Actualment, només a l'[[Azerbaidjan]], encara hi ha una trentena de topònims que contenen el prefix ''Arab-'', com ara [[Arabgadim]] (en [[àzeri]]: Ərəbqədim), [[Arabojaghy]] (Ərəbocağı), [[Arab-Yengija]] (Ərəbyengicə), etc.

Des de l'època de la conquesta àrab del [[Caucas]], es va produir un corrent migratori àrab continuat però de poc volum des de diverses zones araboparlants cap al [[Daguestan]], cosa que va influir i formar la cultura de les poblacions locals. Fins a mitjan {{segle|XX}}, encara hi havia persones al Daguestan que declaraven l'[[àrab]] com a llengua materna, i la majoria vivien a la població de [[Darvag]], al nord-oest de [[Derbent]]. El darrer d'aquests testimonis és dels [[anys 1930]].<ref name="zelkina"/> La majoria de comunitats àrabs al Daguestan meridional van patir un procés de turquització lingüística, de manera que avui Darvag és una població majoritàriament [[àzeri]].<ref name="Sefer">Seferbekov, Ruslan. [http://www.tabasaran.com/modules.php?name=News&file=print&sid=171 Characters Персонажи традиционных религиозных представлений азербайджанцев Табасарана.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081216032153/http://www.tabasaran.com/modules.php?name=News&file=print&sid=171 |date=2008-12-16 }} {{ru}}</ref><ref name="Wrum">Stephen Adolphe Wurm et al. [http://books.google.ca/books?id=glU0vte5gSkC&pg=PA966 Atlas of languages of intercultural communication]. Walter de Gruyter, 1996; p. 966 {{en}}</ref>

Segons l'historiador [[Ibn Khaldun]], els àrabs que hi havia hagut a l'[[Àsia central]] havien resultat morts o bé havien fugit quan es va produir la invasió [[tàtar]]a de la regió, i només hi havien romàs els pobladors autòctons.<ref name="Khaldun">History of Ibn Khaldun {{en}}</ref> Tanmateix, actualment molta gent de l'Àsia central s'identifiquen com a àrabs. La majoria estan completament integrats amb les ètnies locals, i sovint s'hi identifiquen fins i tot amb el nom, és a dir, que es diuen ells mateixos [[tadjiks]] o bé [[uzbeks]], però també empren títols que els permeten identificar de manera inconfusible el seu origen àrab, com ara ''sayyid'' (‘senyor’ en àrab), ''khoja'' (‘mestre’ en persa) o el cognom familiar ''Siddiqui'' (els descendents del primer califa, [[Abu-Bakr as-Siddiq]], molt estesos fins i tot a [[Índia]] i [[Pakistan]]).<ref name="Owensp184">Arabic As a Minority Language By Jonathan Owens, pg. 184 {{en}}</ref>

A l'[[Iran]] també hi ha una important minoria d'origen i llengua àrab, localitzada sobretot a la província meridional del [[Khuzestan]] (abans Arabistan).

== Història ==
=== Període preislàmic ===
[[Fitxer:Petra Jordan BW 21.JPG|miniatura|L'antiga ciutat de Petra, a Jordània, construïda a principis del segle I pels nabateus]]
El país d'on són originaris els àrabs és la [[península Aràbiga]], entre la [[mar Roja]] i el [[golf Pèrsic]], i comprèn al nord les terres àrides a l'est del [[riu Jordà]] i a l'oest de [[Mesopotàmia]].<ref name="Craggp13">Cragg, 1991, p. 13. {{en}}</ref> Els pobles [[semites]] que van establir les primeres civilitzacions a [[Mesopotàmia]] i el [[Orient Mitjà|Proper Orient]] ([[arameus]], [[accad]]is i [[cananeus]]) també podrien ser originaris d'Aràbia. Sovint es van barrejar genèticament entre si.<ref name="Semitic">{{ref-web|url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/97/12/6769|títol=Journal of Semitic Studies Volume 52, Number 1|editor=Pnas.org|data=6/6/2000|consulta=13/4/2010}} {{en}}</ref> A poc a poc, però, els pobles semites van anar perdent la seva supremacia al [[Pròxim Orient]] i van acabar sotmesos a l'[[Imperi Persa|Imperi persa]]. Tanmateix, l'[[arameu]] va seguir funcionant com a [[llengua franca]] de Mesopotàmia i el Pròxim Orient fins que fou substituït pel [[grec]] després de les conquestes d'[[Alexandre III de Macedònia|Alexandre el Gran]].

La primera referència escrita de l'[[etnònim]] «àrab» és una inscripció [[assíria]] de l'any 853 aC, en què el rei [[Salmanassar III]] esmenta un rei [[Gindibu]] de ''mâtu arbâi'' (‘la terra àrab’) entre els que ha pogut derrotar en la [[batalla de Karkar]]. Alguns dels noms que trobem en aquests texts són en [[arameu]], mentre que els altres són els primers testimonis dels dialectes [[Nordaràbic antic|protoaràbics]]: diversos etnònims s'han traduït convencionalment per ‘àrab’: ''arabi'', ''arubu'', ''aribi'' i ''urbi''. Moltes reines [[kedarites]] foren descrites com a reines dels ''aribi''. La [[Tanakh|Bíblia hebrea]] es refereix ocasionalment als pobles ''arvi'' (o altres variants), que traduïm per ‘àrabs' o ‘aràbics’. L'abast real d'aquest terme en aquesta època tan primitiva no és prou clar, però sembla que es refereix a diverses tribus [[semites]] [[nòmades]] dels deserts de [[Síria]] i d'[[Aràbia]].

Els [[nabateus]] foren uns nouvinguts nòmades<ref name="Biblical">{{ref-web|url=http://www.biblicalisraeltours.com/Arch/ArchaeologyJordan.htm|títol=Biblical Israel Tours|editor=Biblical Israel Tours|consulta=13/4/2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100411062048/http://www.biblicalisraeltours.com/Arch/ArchaeologyJordan.htm|arxiudata=2010-04-11}} {{en}}</ref> que van ocupar el territori que havien abandonat els [[edomites]]. Les inscripcions més antigues que ens han deixat són en [[arameu]], però a poc a poc es van anar passant a l'[[àrab]], i són el primer poble que escriu en aquesta llengua. De fet, l'[[alfabet nabateu]] fou adoptat pels àrabs i esdevingué l'[[escriptura àrab]] moderna cap al {{segle|IV}}.

==== Primeres migracions ====
Per als grecs i per als romans, el terme ''arabi'' servia per a designar qualsevol tribu nòmada dels deserts del [[Orient Mitjà|Proper Orient]]. Els [[Imperi Romà|romans]] anomenaven ''[[Aràbia Pètria]]'' la seva província fronterera amb l'[[Imperi Persa|Imperi persa]], al voltant de la ciutat de [[Petra d'Aràbia|Petra]], i que des dels darrers segles abans de l'era cristiana va anar caient cada cop més sota la influència àrab, sobretot amb la migració dels [[gassànides]], des del {{segle|III|s}}. El llunyà [[Iemen]] era l'[[Aràbia Feliç]], perquè era l'únic racó fèrtil de la península. I els deserts no conquerits més enllà de les fronteres orientals i meridionals de l'imperi eren l'[[Aràbia Magna]].<ref name="Diony">[http://www.infilled.net/Infilled.net/reference/World%20map%20according%20to%20Dionysius,%20124%20A.D/Reconstruction%20of%20the%20world%20map%20according%20to%20Dionysius,%20124%20A.D..gif Reconstruction of the World Map according to Dionysus]. {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081028215931/http://www.infilled.net/Infilled.net/reference/World%20map%20according%20to%20Dionysius,%20124%20A.D/Reconstruction%20of%20the%20world%20map%20according%20to%20Dionysius,%20124%20A.D..gif|date=2008-10-28}} {{en}}</ref>

Els [[gassànides]], els [[làkhmides]] i els [[kinda]] van protagonitzar la darrera gran migració de gent del [[Iemen]] cap al nord abans de l'aparició de l'[[islam]].

* Els [[gassànides]] van revifar la presència semita a l'aleshores hel·lenitzada [[Província romana de Síria]], que van controlar fins a l'expansió de l'[[islam]]. Es van establir principalment a la regió d'[[Hauran]] i es van expandir cap al territori dels actuals [[Líban]], [[Palestina]] i [[Jordània]].
* Els [[làkhmides]] es van establir a la regió del [[Tigris]] mitjà, en aliança amb l'[[Imperi Sassànida]] contra els [[gassànides]] i l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Disputaven el control de les tribus de l'Aràbia central als [[kinda]]. Els sassànides van dissoldre el Regne làkhmida l'any [[602]].<ref>Harold Bailey [http://books.google.cat/books?id=Ko_RafMSGLkC&pg=PR59 The Cambridge history of Iran: The Seleucid, Parthian and Sasanian periods], Volum 1, Cambridge University Press, 1983, {{ISBN|0-521-20092-X}}, p. 59 {{en}}</ref>
* Els [[kinda]] van emigrar del [[Iemen]] junt amb els gassànides i els làkhmides, però es van desviar cap a [[Bahrain]] i després van retornar al Iemen, on van constituir un regne vassall dels [[himiarites]], que controlava la major part del centre i nord d'Aràbia, fins a la caiguda dels himiarites el [[525 aC]].

=== Període islàmic ===
[[Fitxer:Map of expansion of Caliphate.svg|miniatura|Expansió del Califat {{legend|#a1584e|Mahoma, 622-632}} {{legend|#ef9070|Califes Raixidun, 632-661}} {{legend|#fad07d|Califes Omeies, 661-750}}]]
Els musulmans de [[Medina]] anomenaven les tribus [[nòmades]] del desert els ''a'raab'', i ells es consideraven diferents perquè eren sedentaris, tot i que eren conscients dels llaços ètnics que els unien. El terme ''a'raab'' reflecteix el que tenien els [[assiris]] per als nòmades, amb els quals tenien una relació molt estreta, i als quals havien derrotat a [[Síria]].

En la terminologia islàmica més antiga, en l'[[Alcorà]], ''ʿarabiy'' es refereix a la [[llengua àrab]] i ''ʾaʿrāb'' als àrabs [[beduïns]], amb les connotacions negatives de ser la gent que s'atrinxeraven al desert per resistir l'avenç de la [[islamització]]. Però després de la conquesta del desert interior, al {{segle|VIII}}, la llengua que parlaven els nòmades beduïns passà a ser vista com la forma més pura i incontaminada de la llengua [[àrab]].

==== Síria i Iraq ====
L'aparició de l'[[islam]] va fer que s'apleguessin moltes tribus d'[[Aràbia]] que fins aleshores vivien enfrontades, i les va projectar cap al nord a la conquesta de [[Síria]] i l'[[Iraq]]. El [[661]], sota el govern de la dinastia [[Omeia]], [[Damasc]] va esdevenir la capital del [[califat]]. En els nous territoris conquerits, els àrabs constituïen l'elit militar dominant i, en conseqüència, gaudien de privilegis especials. Se sentien molt orgullosos dels seus avantpassats àrabs i promovien la poesia i la cultura de l'Aràbia preislàmica, que es fonia progressivament amb la cultura d'aquests països. Hi van establir guarnicions militars a [[Ramla]], [[Raqqà]], [[Basra]], [[Kufa]], [[Mosul]] i [[Samarra]], totes les quals més endavant van esdevenir ciutats.<ref name="Lunde">{{ref-llibre|cognom=Lunde|nom=Paul|títol=Islam|any=2002|editorial=Dorling Kindersley Publishing|pàgines=50-52|lloc=Nova York|isbn=0-7894-8797-7}} {{en}}</ref>

El califa [[Abd-al-Màlik ibn Marwan|Abd-al-Malik]] establí l'[[àrab]] com a idioma oficial del califat el [[686]].<ref>John Joseph Saunders, ''A history of medieval Islam'', Routledge, 1965, page 13 {{en}}</ref> Aquesta disposició va tenir una gran influència en els països no àrabs conquerits i va alimentar l'[[arabització]] de la regió. Tanmateix, la situació privilegiada dels àrabs sobre els no àrabs conversos i els impostos addicionals que havien de pagar aquests van anar generant un ressentiment contra els àrabs d'origen. El califa [[Úmar II]] intentà resoldre el conflicte quan va assumir el poder el [[717]], proclamant que tots els musulmans havien de ser tractats igual, però les seves intencions reformadores no van tenir efecte perquè va morir quan només portava tres anys al poder. En conseqüència, el malestar contra els [[Omeies]] s'escampà per tota la regió i va esclatar una revolta que donà el poder als [[Califat Abbàssida|abbàssides]] i va traslladar la capital a [[Bagdad]]. Els abbàsides també eren àrabs, ja que descendien d'[[Abbàs ibn Abd-al-Múttalib|Abbàs]], oncle de [[Mahoma]], però, a diferència dels Omeies, tenien el suport dels grups musulmans no àrabs.<ref name="Lunde"/> Quan van haver [[Substitució lingüística|adoptat]] la llengua [[àrab]] i la religió [[Islamització|islàmica]], les poblacions del [[Orient Mitjà|Pròxim Orient]] i d'Iraq havien estat, a més, [[Arabització|arabitzades]].

==== El nord d'Àfrica i al-Àndalus ====
[[Fitxer:Kairouan Mosque Courtyard.jpg|miniatura|La mesquita d'Uqba o Gran Mesquita de Kairuan (Tunísia), fundada el 670, és la més antiga de tot l'islam occidental<ref>Clifford Edmund Bosworth [http://books.google.cat/books?id=UB4uSVt3ulUC&pg=PA264 Historic cities of the Islamic world], Brill, Leyde, 2007, {{ISBN|90-04-15388-8}}, p. 264 {{en}}</ref>]]
Al [[nord d'Àfrica]], els [[amazics]] es van resistir molt a la conquesta arabomusulmana, però, després de ser derrotats i assimilats, van contribuir decisivament a la invasió de la península Ibèrica. De fet, la major part de la tropa que passà l'[[estret de Gibraltar]] a partir de l'any [[711]] la constituïen amazics, i fins i tot la comandava el cap amazic [[Tariq ibn Ziyad|Tàriq ibn Ziyad]]. Els primers segles de dominació musulmana al nord d'Àfrica i a la península Ibèrica la immigració àrab a la zona fou poc important. [[al-Àndalus|L'al-Àndalus]] era de població majoritàriament ibero-romanogoda, amb una minoria significativa amaziga, mentre que els àrabs constituïen una petita però poderosa elit. No passà gaire temps fins que al-Àndalus i bona part del [[Magrib]] es van alliberar del [[Califat Omeia]]. Al [[Marroc]], les tribus amazigues van propiciar l'aparició de diversos estats independents. Amb el col·lapse del Califat Omeia, [[al-Àndalus]] va esdevenir l'escenari de conflictes ètnics entre àrabs i amazics. L'últim supervivent de la [[dinastia Omeia]], [[Abd ar-Rahman I]], pogué fugir de la persecució dels seus rivals i es refugià a Al-Àndalus. Com que descendia alhora d'àrabs i d'amazics, fou capaç de calmar els contrincants i creà l'[[Emirat de Còrdova]].

El gruix més important d'immigració àrab al [[Magrib]] no va arribar fins al {{segle|XI}}, quan les tribus beduïnes [[Banu Hilal]] van ser enviades pels [[fatimites]] contra la dinastia [[Zírida]], i, després de derrotar-la, van seguir avançant pel seu compte. Això va contribuir decisivament a l'[[arabització]] de la zona, i també a l'expansió del [[nomadisme]] en llocs que abans havien estat predominantment agrícoles. Foren destruïts molts pobles i ciutats a tot el Magrib. Mentre que les àrees costaneres i urbanes van seguir sota control amazic, l'interior quedà fora de control i sota domini dels beduïns. [[Ibn Khaldun]] va testimoniar que les zones devastades pels invasors Banu Hilal van esdevenir completament desertitzades. Tot i que els amazics van seguir governant la regió fins al {{segle|XVI}}, amb diverses dinasties, com els [[Almoràvits]], els [[Almohades]], etc., el cert és que l'arribada d'aquestes tribus va contribuir molt a la seva [[arabització]] des dels punts de vista lingüístic i polític.

==== El califat ====
[[Fitxer:Alhambra view.jpg|miniatura|Vista de l'[[Alhambra]] des de l'Albaicín, a Granada]]
Durant l'època de l'[[expansió de l'islam]] del {{segle|VII}} i [[Segle VIII|principi del VIII]], s'establí el [[califat]] (en un principi, [[Primer califat|Califat Raixidun]]), fins a esdevenir un dels [[Llista dels imperis més grans de la història|imperis més grans de la història]]. L'[[edat d'or]] de l'[[Islam]] s'inicià a mitjan [[segle VIII]] amb l'arribada al poder de la [[dinastia abbàssida]] i la substitució de la vella capital [[Damasc]] per l'acabada de fundar [[Bagdad]]. Durant el període dels Abbàssides, sota la influència dels preceptes [[Alcorà|corànics]] i dels [[hadit]], el [[món islàmic]] esdevingué un centre cultural de primer ordre, on floriren la [[ciència]], la [[filosofia]], la [[medicina]] i l'[[ensenyament]], de manera que els Abbàssides van encoratjar la causa del coneixement i van establir la [[Casa del Saber]] (en àrab: بيت الحكمة) a Bagdad, on els intel·lectuals, musulmans i no musulmans, maldaven per traduir i recollir la totalitat del coneixement humà en [[llengua àrab]]. Moltes obres de l'[[antiguitat clàssica]], que havien estat oblidades, foren traduïdes a l'[[àrab]] i després al [[turc]], al [[persa]], a l'[[hebreu]] i al [[llatí]]. Durant aquest període, el món islàmic fou un gresol de cultures on es recollia, se sintetitzava i es feia avançar el coneixement obtingut per la humanitat des de les antigues civilitzacions de [[Mesopotàmia]], [[Imperi Romà|Roma]], [[Xina]], l'[[Índia]], [[Pèrsia]], [[Egipte]], [[nord d'Àfrica]], [[Grècia]] i l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Les dinasties musulmanes rivals, com ara els [[Fatimites]] d'[[Egipte]] i els [[Omeies]] d'[[al-Àndalus]], també foren nuclis importants de cultura, amb ciutats com [[el Caire]] i [[Còrdova]], que rivalitzaven amb Bagdad.<ref name="Vartan"/>

==== Califat otomà ====
[[Fitxer:OttomanLanguages.jpg|miniatura|Els àrabs (en marró) a l'Imperi Otomà]]
Quan l'[[Imperi Otomà]] va sotmetre el Califat àrab i adoptà per al seu sobirà el títol de califa, s'inicià una nova era de dominació per a tot el poble àrab, que es va estendre des del [[1513]] fins al [[1922]]. Però els àrabs no van notar gaire el canvi, de fet, perquè els [[turcs otomans]] van aprofitar el model d'administració àrab preexistent.

==== L'actualitat ====
Després de la caiguda de l'[[Imperi Otomà]] el 1918, la majoria dels àrabs moderns viuen en el [[món àrab]], que comprèn una vintena d'estats independents a l'[[Orient Mitjà]] (inclosa [[Palestina]]) i al [[nord d'Àfrica]]. Tots aquests estats comparteixen una política exterior comuna centrada en el [[conflicte araboisraelià]], tot i que només els més propers a [[Israel]] tenen o han tingut una participació real en la guerra.

En els anys trenta del {{segle|XX}}, quan en molts estats musulmans, i sobretot àrabs, es discutia sobre una nova organització política i territorial després de la disgregació de l'[[Imperi Otomà]], van sorgir dues noves ideologies que propugnaven la unió, bé de tots els àrabs en una sola [[nació]] (el [[panarabisme]]), bé de tots els musulmans a l'entorn de l'[[islam]] i sota l'imperi de la [[llei islàmica]] (el [[panislamisme]]). Ambdues ideologies unitaristes, però, han hagut de competir en l'escena política amb els nacionalismes locals dels diversos estats àrabs.

[[Fitxer:Arab League History.svg|miniatura|esquerra|Dates d'incorporació dels membres de la Lliga Àrab]]
Una conseqüència pràctica del [[panarabisme]] fou la creació de la [[Lliga Àrab]], fundada [[el Caire|al Caire]] el 22 de març de 1945 amb sis membres: [[Egipte]], l'[[Iraq]], Transjordània (anomenada [[Jordània]] a partir de [[1946]]), [[Líban]], [[Aràbia Saudita]] i [[Síria]]. El [[Iemen]] s'hi va afegir el 5 de maig. Actualment té 22 membres i quatre observadors. L'objectiu principal de l'organització és «reforçar les relacions entre els estats membres i coordinar la col·laboració entre ells, salvaguardar la independència i sobirania dels estats membres, i tractar de manera general els assumptes i interessos dels països àrabs.»<ref name="yale">{{ref-web|coautors= Head of states of the founding members|títol= Pact of the League of Arab States, 22 març 1945|obra= The Avalon Project| editor= Yale Law School|any= 1998|url= http://www.yale.edu/lawweb/avalon/mideast/arableag.htm| consulta= 26/11/2010|arxiuurl= https://web.archive.org/web/19991007232840/http://www.yale.edu/lawweb/avalon/mideast/arableag.htm|arxiudata= 7 d'octubre 1999}} {{en}}</ref>

El [[cabdill]] [[Egipte|egipci]] [[Gamal Abdel Nasser|Nasser]] fou el principal líder del [[panarabisme]]. Com a líder carismàtic, tot el món àrab li exigia que acabés amb el problema [[palestí]], mitjançant la derrota militar d'[[Israel]]. D'altra banda, els dirigents israelians percebien com un perill que Nasser pogués unir els atomitzats països àrabs de la zona sota una estructura estatal única, i també que pogués convertir-se en un nou [[Atatürk]] àrab, de manera que es buscà l'enfrontament armat per derrotar-lo i provocar-ne la caiguda. Aquestes tensions van dur el 1967 a la [[Guerra dels Sis Dies|Guerra dels Sis dies]], que suposà un fracàs militar enorme per als països àrabs que hi van participar ([[Egipte]], [[Síria]] i [[Jordània]]), i per a tots els seus aliats. Aquesta desfeta marcà el final del [[panarabisme]], ja que la població àrab es va sentir tan defraudada pels resultats d'aquesta guerra, com ja li havia passat amb la [[Guerra araboisraeliana de 1948]] i, igual que llavors, l'opinió pública es radicalitzà, aquesta vegada al voltant de moviments [[Islamisme polític|islamistes]] com el que faria eclosió el 1979 amb la [[Revolució islàmica]] a l'[[Iran]].

En part com a reacció contra l'[[occidentalització]] i en part atiada pel [[conflicte araboisraelià]], a la darreria del {{segle|XX}} s'ha estès entre els àrabs una forta onada d'[[islamisme polític]] radical, que domina qualsevol moviment polític, no sols als [[països àrabs]], sinó a tot el [[món islàmic]] en general.

D'altra banda, a partir del 2010, alguns països s'han vist agitats amb diversa intensitat per la [[Primavera Àrab]], un moviment de protesta i voluntat de regeneració política que s'ha generat i estès principalment per iniciativa popular i amb l'ajut de les [[Tecnologies de la Informació i la Comunicació|noves tecnologies]], tot i que el seu avenç xoca frontalment amb la força i la implantació popular de l'[[islamisme polític]].

== Referències ==
{{referències}}

== Vegeu també ==
* [[Al-Shuabiyya]]
* [[Països àrabs]]
* [[Aràbia]]
* [[Àrabs d'Israel]]
* [[Àrabs baladís]]
* [[Àrabs del Khuzestan]]
* [[Civilització islàmica]]
* [[Expansió de l'islam]]
* [[Llengua àrab]]
* [[Lliga Àrab]]
* [[Nom àrab]]
* [[Panarabisme]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.arabe.galeon.com/articulos/pronald.html Carta sobre els àrabs de Ronald Gorab] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130729045034/http://www.arabe.galeon.com/articulos/pronald.html |date=2013-07-29 }} {{es}}.

{{Autoritat}}
{{Article bo}}
{{Viccionari-lateral|àrabs}}

{{ORDENA:Arabs}}
[[Categoria:Grups àrabs| ]]
[[Categoria:Articles bons de ciències socials]]
[[Categoria:Traduccions que són articles bons]]