Mostra la font per a 3C 273

{{Infotaula objecte astronòmic}}
'''3C 273''' és un [[quàsar]] situat a la [[constel·lació de la Verge]], i fou el primer [[quàsar]] descobert. Es tracta d'un [[forat negre supermassiu]] i el seu [[disc d'acreció]] situats al centre d'una [[galàxia el·líptica]] de tipus [[Galàxia de Seyfert|Seyfert]].

El quàsar 3C 273 pertany a la subclasse de [[Blàzar|blàzars]] (objectes que presenten un doll de plasma molt alineat amb la nostra línia de visió) anomenada quàsars de ràdio d'espectre pla (FSRQ de l'anglès Flat Spectrum Radio Quasars). Els blàzars són un tipus de [[Galàxia activa|nuclis actius de galàxies]] (AGN, Active Galactic Nuclei).<ref>{{Ref-publicació|article=Multiwavelength analysis of the variability of the blazar 3C 273|url=https://academic.oup.com/mnras/article/497/2/2066/5870112|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|data=2020-09-11|issn=0035-8711|pmc=PMC7403487|pmid=32778847|pàgines=2066–2077|volum=497|exemplar=2|doi=10.1093/mnras/staa2013|llengua=en|nom=S|cognom=Fernandes|nom2=V M|cognom2=Patiño-Álvarez|nom3=V|cognom3=Chavushyan|nom4=E M|cognom4=Schlegel|nom5=J R|cognom5=Valdés|consulta=2024-05-14|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240430063924/https://academic.oup.com/mnras/article/497/2/2066/5870112|arxiudata=2024-04-30}}</ref>

El quàsar 3C 273 fou identificat com un nou tipus d'[[objecte astronòmic]] el 1963 per l'astrònom neerlandès [[Maarten Schmidt]]. Està situat a una distància de 551,5 milions de [[Parsec|parsecs]] (1 794 milions d'[[anys llum]]) i s'allunya a una velocitat del 16 % de la [[velocitat de la llum]] (~0,48 ×&nbsp;10<sup>8</sup> m/s). Té un [[Jet (astronomia)|doll]] altament visible, que mesura ~200 anys llum (60 kpc) de llarg, i té una [[magnitud absoluta]] de prop de –26. L'any [[1995]], la imatge òptica del doll utilitzant el telescopi espacial [[Telescopi espacial Hubble|Hubble]] revelà una morfologia estructurada que mostra repetits nusos brillants entrellaçats per àrees d'emissió feble.

== Història ==
[[Fitxer:Maarten Schmidt 1978 (cropped).png|esquerra|miniatura|[[Maarten Schmidt]] el 1978.]]
El nom de 3C 273, significa que fou l'objecte astronòmic número 273 (en ordre d'ascensió) del Third Cambridge Catalog of Radio Sources (3C), publicat l'any [[1959]].<ref>{{Ref-web|títol=HubbleSite: Black Holes: Gravity's Relentless Pull interactive: Encyclopedia|url=https://www.stsci.edu/~marel/black_holes/encyc_mod1_q13.html|consulta=2024-01-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240114204203/https://www.stsci.edu/~marel/black_holes/encyc_mod1_q13.html|arxiudata=2024-01-14}}</ref> Després de millorar la posició de l'objecte observant l'ocultació de la font per [[Lluna|la Lluna]] amb el [[radiotelescopi]] Parkes situat a [[Austràlia]], la [[radiofont]] fou ràpidament associada amb una contrapartida en l'òptic, un objecte estel·lar no resolt.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Parkes and 3C273. The Identification of the First Quasar|url=https://www.parkes.atnf.csiro.au/people/sar049/3C273/|consulta=2024-01-29|editor=Australia Telescope National Facility|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220203115221/https://www.parkes.atnf.csiro.au/people/sar049/3C273/|arxiudata=2022-02-03}}</ref>
[[Fitxer:Bright-line Spectrum-Hydrogen.svg|esquerra|miniatura|Les quatre línies de l'espectre visible de l'hidrogen que pertanyen a la [[Sèries de Balmer|sèrie de Balmer]].]]
L'astrònom neerlandès [[Maarten Schmidt]] (1929-2022) que estava treballant al [[Institut Tecnològic de Califòrnia|Caltech]], [[Califòrnia]], aconseguí l'[[espectre]] d'aquesta font, la qual presentava unes línies d'emissió molt brillants. Sense arribar a comprendre encara el significat d'aquestes línies, decidí publicar-ne els resultats. El febrer de 1963, mentre estava preparant l'article, Schmidt trobà l'explicació. Les quatre línies més brillants de l'espectre de 3C 273 eren les quatre [[Sèries de Balmer|línies de Balmer]] (Hα, Hβ, Hγ i Hδ), les que produeixen l'hidrogen gasós en la zona visible i, per tant, molt conegudes. Tot i això, les seves [[Longitud d'ona|longituds d'ona]] no eren normals, sinó que estaven desplaçades cap al roig en un 16 %.<ref name=":1" />
[[Fitxer:CSIRO ScienceImage 4350 CSIROs Parkes Radio Telescope with moon in the background.jpg|esquerra|miniatura|[[Radiotelescopi]] Parkes.]]
Schmidt comunicà aquest descobriment al seu supervisor [[Jesse L. Greenstein]] (1909-2002), que també observà a l'espectre del quàsar [[3C 48]] línies d'[[Element químic|elements químics]] conegudes, novament desplaçades cap al vermell. En aquest cas, 3C 48 s'allunyava de la Terra a un 37 % de la [[velocitat de la llum]]. Aquestes fonts de ràdio no eren clarament estrelles de la nostra galàxia, la [[Via Làctia]], sinó objectes extragalàctics molt llunyans, situats a mils de milions d'[[anys llum]]. S'allunyaven de la Terra a gran velocitat com a resultat de l'[[expansió de l'Univers]] i, a més, eren objectes més lluminosos, amb una potència cent vegades més gran que les galàxies més lluminoses mai vistes.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Maarten Schmidt, el padre de los cuásares|url=https://www.iac.es/es/blog/vialactea/2022/09/maarten-schmidt-el-padre-de-los-cuasares|data=2022-09-28|consulta=2024-01-29|llengua=es|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240129120647/https://www.iac.es/es/blog/vialactea/2022/09/maarten-schmidt-el-padre-de-los-cuasares|arxiudata=2024-01-29}}</ref>

Schmidt envià un article a ''[[Nature]]'' titulat «3C 273: Star-like Object with Large Red-shift» (3C 273: un objecte semblant a una estrella amb un gran desplaçament cap al roig).<ref>{{Ref-publicació|article=3C 273 : A Star-Like Object with Large Red-Shift|url=https://www.nature.com/articles/1971040a0|publicació=Nature|data=1963-03|issn=1476-4687|pàgines=1040–1040|volum=197|exemplar=4872|doi=10.1038/1971040a0|llengua=en|nom=M.|cognom=Schmidt|consulta=2024-01-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240218004601/https://www.nature.com/articles/1971040a0|arxiudata=2024-02-18}}</ref> Greenstein, amb [[Thomas A. Matthews]] com a coautor, envià un altre article titulat «Red-shift of the Unusual Radio Source 3C 48» (Desplaçament al roig de la inusual font de ràdio 3C 48).<ref>{{Ref-publicació|article=Red-Shift of the Unusual Radio Source: 3C 48|url=https://www.nature.com/articles/1971041a0|publicació=Nature|data=1963-03|issn=1476-4687|pàgines=1041–1042|volum=197|exemplar=4872|doi=10.1038/1971041a0|llengua=en|nom=Jesse L.|cognom=Greenstein|nom2=Thomas A.|cognom2=Matthews|consulta=2024-01-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170529175939/http://www.nature.com/nature/journal/v197/n4872/abs/1971041a0.html|arxiudata=2017-05-29}}</ref> Tots dos articles es publicaren, amb alguns més sobre fonts de ràdio, al número del 16 de març de 1963.<ref name=":0" /> Schmidt, amb John Beverly Oke (1928-2004) publicaren el setembre l'article «Optical Observations of the Radio Source 3C 273» a l'''[[Astronomical Journal]]'' ampliant la informació.<ref>{{Ref-publicació|article=Optical Observations of the Radio Source 3C 273.|url=http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/bib_query?1963AJ.....68R.288O|publicació=The Astronomical Journal|data=1963-09|pàgines=288|volum=68|doi=10.1086/109103|nom=J. B.|cognom=Oke|nom2=M.|cognom2=Schmidt}}</ref>
[[Fitxer:3c273.aufsuchkarte.png|esquerra|miniatura|330x330px|Situació del quàsar 3C 273 a la constel·lació de la Verge.]]
Arran del descobriment de 3C 273, moltes altres radiofonts foren associades amb contrapartides òptiques de similar naturalesa. També, moltes galàxies actives que havien estat erròniament identificades com estrelles variables s'identificaren com a aquest nou tipus d'objecte astronòmic. No obstant això, no es comprengué la veritable naturalesa d'aquests objectes, ja que no s'assemblaven a l'espectre de cap estrella coneguda a l'època. 3C 273 fou el primer objecte identificat com el que ara anomenem [[quàsar]], que són objectes extremadament lluminosos a distàncies cosmològiques. La denominació «quàsar» prové de la contracció de la denominació anglesa ''quasi-stellar radio source'' ('font de ràdio quasiestel·lar'), atès que els primers objectes descoberts d'aquesta categoria eren forts emissors d'[[Espectre radioelèctric|ones radioelèctriques]]; posteriorment es descobrí, però, que la major part dels quàsars, prop del 90 %, no emeten en la banda de ràdio.<ref>{{Ref-web|títol=Diccionari de física {{!}} TERMCAT|url=https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149|consulta=2024-01-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231201070443/https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149|arxiudata=2023-12-01}}</ref>

Com a resultat d'aquest treball, Maarten Schmidt fou portada de la revista ''[[Time]]'' l'11 de març de 1966.<ref name=":1" /><ref>{{Ref-web|títol=TIME Magazine -- U.S. Edition -- March 11, 1966 Vol. 87 No. 10|url=https://content.time.com/time/magazine/0,9263,7601660311,00.html|consulta=2024-04-29|llengua=en-us|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230822152944/https://content.time.com/time/magazine/0,9263,7601660311,00.html|arxiudata=2023-08-22}}</ref>

== Lluminositat i distància ==
[[Fitxer:Quasar 3C 273.jpg|miniatura|esquerra|3C273 fotografiat pel telescopi espacial [[Telescopi espacial Hubble|Hubble]].]]

La [[lluminositat]] de 3C 273 és variable en gairebé totes les [[Longitud d'ona|longituds d'ona]], des de les [[Espectre radioelèctric|ones de ràdio]] als [[Radiació gamma|rajos gamma]] en escala de dies a dècades. S'ha observat [[Polarització electromagnètica|polarització]] en ones de ràdio, infraroges i visibles, la qual cosa suggereix que una gran quantitat d'emissió és per [[radiació de sincrotró]], creada pel doll de partícules carregades movent-se a velocitats relativistes. Les observacions de [[Very Long Baseline Interferometry|VLBI]] en radi de 3C 273 mostren moviments propis de la font d'algunes regions d'emissió que aparentment es mouen a velocitats superlumíniques.<ref name=":2">{{Ref-web|títol=The Quasar 3C 273 {{!}} aavso|url=https://www.aavso.org/vsots_3c273|consulta=2024-01-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231001191957/https://www.aavso.org/vsots_3c273|arxiudata=2023-10-01}}</ref>

La posició del 3C 273 és (J2000) ascensió recta 12<sup>h</sup> 29<sup>m</sup> 6,7<sup>s</sup>, declinació +2<sup>d</sup> 3<sup>m</sup> 8,6<sup>s</sup>, i és visible a la [[primavera]] a ambdós hemisferis. És prou brillant per a ser vist amb telescopis grans d'aficionat, ja que és un dels [[Quàsar|quàsars]] més lluminosos coneguts,<ref name=":2" /> amb una [[magnitud aparent]] en el visible (banda V) de 12,698.<ref name=":3">{{Ref-publicació|article=The long-term multiband optical observations and colour index for the quasar 3C 273|url=https://doi.org/10.1111/j.1365-2966.2008.14137.x|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|data=2009-01-21|issn=0035-8711|pàgines=1181–1192|volum=392|exemplar=3|doi=10.1111/j.1365-2966.2008.14137.x|nom=B. Z.|cognom=Dai|nom2=X. H.|cognom2=Li|nom3=Z. M.|cognom3=Liu|nom4=B. K.|cognom4=Zhang|nom5=W. W.|cognom5=Na}}</ref> Això es tradueixen a la distància a la qual es troba en una [[magnitud absoluta]] de –26,2.<ref name=":4">{{Ref-llibre|edició=Second edition|títol=An introduction to modern astrophysics|editorial=Cambridge University Press|data=2017|lloc=Cambridge New York Melbourne|isbn=978-1-108-42216-1|nom=Bradley W.|cognom=Carroll|nom2=Dale A.|cognom2=Ostlie|url=https://books.google.hn/books?id=PY0wDwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240502220602/https://books.google.hn/books?id=PY0wDwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false |date=2024-05-02}}</ref>

És un dels quàsars més propers amb un [[desplaçament cap al roig]] (<math>z</math> = 0,158). El desplaçament cap al roig <math>z</math> es defineix com:

<math display="block">z = \frac{\lambda - \lambda_0}{\lambda_0}</math>

on <math>\lambda</math> és la longitud d'ona espectral observada de l'objecte en moviment i <math>\lambda_0</math> és la longitud d'ona de la mateixa línia espectral d'una font estàtica. En el cas del 3C 273 la línia de l'hidrogen anomenada Hβ té una longitud d'ona observada a l'espectre del quàsar de 563,1 nm i correspon a la mateixa línia observada als laboratoris de 486,1 nm.<ref>{{Ref-web|títol=Quasar 3C 273 Spectrum|url=http://www.stargazing.net/david/spectroscopy/3C273.html|consulta=2024-04-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240429115012/http://www.stargazing.net/david/spectroscopy/3C273.html|arxiudata=2024-04-29}}</ref>

Usant la [[constant de Hubble]] obtinguda per la missió [[WMAP]] de 71,5 km/s per mega[[parsec]], aquest [[desplaçament cap al roig]] correspon amb una distància de 551,5{{±|97,3|78,7}} milions de [[Parsec|parsecs]], o sigui, 1 794 milions d'[[Any llum|anys-llum]].<ref>{{Ref-publicació|article=A parallax distance to 3C 273 through spectroastrometry and reverberation mapping|url=https://www.nature.com/articles/s41550-019-0979-5|publicació=Nature Astronomy|data=2020-05|issn=2397-3366|pàgines=517–525|volum=4|exemplar=5|doi=10.1038/s41550-019-0979-5|llengua=en|nom=Jian-Min|cognom=Wang|nom2=Yu-Yang|cognom2=Songsheng|nom3=Yan-Rong|cognom3=Li|nom4=Pu|cognom4=Du|nom5=Zhi-Xiang|cognom5=Zhang|consulta=2024-04-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230224231611/https://www.nature.com/articles/s41550-019-0979-5|arxiudata=2023-02-24}}</ref>

El 3C 273 és un quàsar ràdio-silenciós, i fou també la primera font extragalàctica de [[raigs X]] descoberta l'any [[1970]].<ref>{{Ref-publicació|article=Detection of X-Ray Emission from 3c 273 and NGC 5128|url=http://dx.doi.org/10.1086/180559|publicació=The Astrophysical Journal|data=1970-07|issn=0004-637X|pàgines=L1|volum=161|doi=10.1086/180559|nom=C. Stuart|cognom=Bowyer|nom2=Michael|cognom2=Lampton|nom3=John|cognom3=Mack|nom4=Fernando|cognom4=de Mendonca}}</ref>

== Propietats físiques ==
El quàsar 3C 273 es tracta d'un [[forat negre supermassiu]], de 6,59 ×&nbsp;10<sup>9</sup> M<math>{}_\odot</math> ([[Massa solar|masses solars]])<ref>{{Ref-publicació|article=The mass of the black hole in 3C 273|url=http://www.aanda.org/10.1051/0004-6361:20041206|publicació=Astronomy & Astrophysics|data=2005-06|issn=0004-6361|pàgines=811–820|volum=435|exemplar=3|doi=10.1051/0004-6361:20041206|nom=S.|cognom=Paltani|nom2=M.|cognom2=Türler|consulta=2024-04-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240514143120/https://www.aanda.org/articles/aa/abs/2005/21/aa1206-04/aa1206-04.html|arxiudata=2024-05-14}}</ref> i al seu [[disc d'acreció]], situat al centre d'una [[galàxia el·líptica]] gegant (E4). Aquesta galàxia fa 30 segons d'arc (segons sexagesimals) en el seu eix major<ref name=":2" /> i presenta una magnitud aparent d'aproximadament 16. Això es tradueixen, a la distància a la qual es troba, en una [[magnitud absoluta]] del voltant de –23, la [[lluminositat]] esperable en una galàxia més brillant d'un cúmul de galàxies.<ref name=":2" />[[Fitxer:3C 273 Jet.png|esquerra|miniatura|Doll 3C 273A del quàsar 3C 273.]]Aquest quàsar es caracteritza per un [[Jet (astronomia)|doll]], anomenat 3C 273A, observable en [[longitud d'ona|longituds d'ona]] visibles, que mesura 150 000 [[Any llum|anys-llum]] de llarg.<ref name=":2" /> Un doll és el flux de matèria altament [[Llum col·limada|col·limat]] que surt a altes velocitats de certs estels o certes galàxies.<ref>{{Diec2|Doll}}</ref> La seva aparença és deguda a l’emissió dels electrons que els componen i que es genera mitjançant el procés de [[sincrotró]] en què els electrons són accelerats per un [[camp magnètic]] emetent [[Radiació electromagnètica|ones electromagnètiques]]. Els dolls són els canals pels quals ingents quantitats d’energia i matèria són transportades des dels quàsars o dels nuclis de les radiogalàxies a l'[[espai intergalàctic]], i d’aquesta manera alimenten les regions extenses de radioemissió que envolten aquestes fonts (els radiolòbuls). Mitjançant observacions en ràdio basades en tècniques interferomètriques d’alta resolució s'ha comprovat que aquests dolls estan perfectament col·limats a distàncies molt pròximes al centre de la galàxia progenitora (un any-llum o menys) i que mantenen la col·limació fins a distàncies d’uns quants centenars de milers d’anys-llum. L’aspecte dels dolls respon a la seva interacció amb el medi pel qual es propaguen. Els dolls són compostos per un gas totalment ionitzat en condicions de molt alta temperatura i extremadament baixa densitat (menys d’una partícula per centímetre cúbic). La presència d’un camp magnètic turbulent cohesiona el plasma rarificat que el constitueix i fa que es comporte com un fluid.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Martí|nom=José M.|article=Dolls astrofísics relativistes|publicació=Mètode|url=https://metode.cat/revistes-metode/monografics/dolls-astrofisics-els-dolls-son-els-canals-pel-quals-ingents-quantitats-denergia-i-materia-son-transportades-des-dels-nuclis-de-les-radiogalaxies-i-dels-quasars-a-lespai-intergalacticrelativistes.html|data=10-04-1999|cognom2=Aloy|nom2=Miguel À.|exemplar=21|editorial=Universitat de València|consulta=2024-04-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240429221021/https://metode.cat/revistes-metode/monografics/dolls-astrofisics-els-dolls-son-els-canals-pel-quals-ingents-quantitats-denergia-i-materia-son-transportades-des-dels-nuclis-de-les-radiogalaxies-i-dels-quasars-a-lespai-intergalacticrelativistes.html|arxiudata=2024-04-29}}</ref>

== Curiositats ==
La cançó ''To the Quasar'', de la banda holandesa de [[metal progressiu]] [[Ayreon]] tracta sobre aquest objecte. Forma part de l'àlbum ''Universal Migrator Part 2: Flight of the Migrator'' publicat el 2000.<ref name="UMinterview">[http://www.arjenlucassen.com/ayreon/ay_interview_09.html Entrevista a Arjen: Aardschok Magazine (pt. 2)] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090227003601/http://www.arjenlucassen.com/ayreon/ay_interview_09.html|date=February 27, 2009}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://isdc.unige.ch/3c273/ 3C 273's Database at the INTEGRAL Science Data Centre (ESA)] {{en}}
* [http://astro.neutral.org/imagehtml/20050408_3c273.html Amateur 3C273 Redshift Measurement] {{en}}

{{Constel·lació de la Verge}}

[[Categoria:Quàsars]]