Mostra la font per a Alfa del Centaure

{{Infotaula objecte astronòmic}}
'''Alfa del Centaure''' (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del [[Centaure (constel·lació)|Centaure]] i el tercer [[Llista dels estels més brillants|estel més brillant del cel nocturn]]. Per a la majoria d'observadors de l'hemisferi nord, es troba massa al sud per a poder veure-la, però és una de les estrelles més destacades per als observadors de l'hemisferi sud, ja que marca una de les direccions de la [[Creu del Sud]].

És el sistema estel·lar més proper al nostre sistema solar, a una distància de només 4,2–4,4 [[anys llum]], i en realitat es tracta d'un sistema triple, format per '''Alfa del Centaure A''', '''Alfa del Centaure B''' i Alfa del Centaure C, oficialment '''[[Proxima Centauri]]'''. El seu nom propi és '''Rigil Kentaurus''', derivat de l'àrab ''Al Rijl al Kentaurus'', que significa 'el peu del centaure', però és més habitual anomenar-la amb la seva [[nomenclatura de Bayer|designació de Bayer]].<ref name="WGSN" />

Alfa Centauri A té 1,1 vegades la [[massa estel·lar|massa]] i 1,5 vegades la [[lluminositat solar|lluminositat del Sol]], mentre que Alpha Centauri B és més petit i més fresc, a 0,9 vegades la [[massa solar|massa del Sol]] i menys de 0,5 vegades la seva lluminositat.<ref>{{ref-publicació|url=http://www.eso.org/public/news/eso0307/|títol=A Family Portrait of the Alpha Centauri System|publicació=European Southern Observatory Press Release
|pàgina=5 |nom1=Pierre|cognom1=Kervella|nom2=Frederic|cognom2=Thevenin|data=15 març 2003|id=eso0307, PR 05/03 |bibcode=2003eso..pres...39.}}</ref> La parella orbita al voltant d'un [[baricentre|centre comú]] amb un període orbital de 79 anys.<ref name="SixthCatOrbVisBin"/> La seva òrbita el·líptica és [[Excentricitat orbital|excèntrica]], de manera que la distància entre A i B varia des de 35,6 [[unitats astronòmiques]] (UA), o aproximadament la distància entre [[Plutó (planeta nan)|Plutó]] i el Sol, fins a 11,2 ua, o aproximadament la distància entre [[Saturn (planeta)|Saturn]] i el Sol.

Alpha Centauri C, o Pròxima Centauri, és una petita [[nana vermella]] ([[Classificació estel·lar#Tipus M|Tipus M]]). Encara que no és visible a simple vista, Pròxima Centauri és l'estrella més propera al Sol a una distància de {{cvt|1.30|pc|ly|2|order=flip}}, una mica més a prop que Alpha Centauri AB. Actualment, la distància entre Proxima Centauri i Alpha Centauri AB és d'aproximadament 13.000 ua (0,21 a.l.),<ref name="Kervella2017">{{ref-publicació|cognom1=Kervella|nom1=P.|cognom2=Thévenin|nom2=F.|cognom3=Lovis|nom3=C.|data=gener 2017|títol=Proxima's orbit around α Centauri|publicació=Astronomy & Astrophysics|volum=598 |at=L7|arxiv=1611.03495|bibcode=2017A&A...598L...7K|doi=10.1051/0004-6361/201629930|s2cid=50867264}}</ref> equivalent a unes 430 vegades el radi de l'òrbita de [[Neptú (planeta)|Neptú]].

Pròxima Centauri té dos planetes confirmats: [[Pròxima Centauri b|Pròxima b]], un [[planeta terrestre|de la mida de la Terra]] a la [[zona habitable]] descobert el 2016, i [[Pròxima Centauri d|Pròxima d]], una [[sub-Terra]] candidata que orbita molt a prop de l'estrella, es va anunciar el 2022.<ref name="Faria2022"/> L'existència de [[Proxima Centauri c|Proxima c]], un [[mini-Neptú]] a 1,5 ua de distància descobert el 2019, és controvertida.<ref name="Artigau2022"/> Alpha Centauri A pot tenir un [[Candidat 1|candidat de planeta de la mida de Neptú]] a la zona habitable, tot i que encara no se sap que sigui de naturalesa planetària i podria ser una pertorbació del mètode d'anàlisi.<ref name="WagnerBoehle2021"/> Alpha Centauri B no té planetes coneguts: el planeta [[Alpha Centauri Bb|Bb]], suposadament descobert el 2012, es va desmentir més tard,<ref name="Rajpaul2016"/> i encara no s'ha confirmat cap altre planeta.

== Etimologia i nomenclatura ==
''α Centauri'' ([[Latinització de noms|llatinitzat]] a ''Alpha Centauri'') és la [[designació Bayer|designació]] del sistema donada per [[Johann Bayer]] el 1603. Porta el nom tradicional ''Rigil Kentaurus'', que és una llatinització del nom àrab. {{lang|ar|رجل القنطورس|rtl=yes}} ''Rijl al-Qinṭūrus'', que significa 'el peu del [[Constel·lació del Centaure|Centaure]]'.<ref name="K&S"/><ref>{{ref-publicació|títol=The pronunciations, derivations, and meanings of a selected list of star names|publicació=Popular Astronomy|nom=George R. Jr.|cognom=Davis|volum=52|exemplar=3|pàgina=16|data=octubre 1944|bibcode=1944PA.....52....8D}}</ref> El nom s'abreuja amb freqüència a ''Rigil Kent'' o fins i tot a ''Rigil'', encara que aquest darrer nom és més conegut per [[Rigel]] (Beta Orionis).<ref name=Allen>R.H. Allen, ''Star Names and their Meanings''</ref>

Un nom alternatiu que es troba a les fonts europees, ''Toliman'', és una aproximació de l'àrab {{lang|ar|الظليمان|rtl=yes}} ''aẓ-Ẓalīmān'' (en transcripció antiga, ''aṭ-Ṭhalīmān''), que significa 'els (dos mascles) estruços', una denominació que [[Zakariya al-Qazwini]] s'havia aplicat a [[Lambda Sagittarii|Lambda]] i [[Mu Sagittarii]], també a l'hemisferi sud.<ref>ظليم ذ, in Edward William Lane, ''An Arabic–English Lexicon''</ref>

Un tercer nom que s'ha utilitzat és ''Bungula''. Es desconeix el seu origen, però pot haver estat encunyat a partir de la lletra grega [[beta]] (β) i el llatí {{lang|la|ungula}} 'peülla'.<ref name=Allen/>

Alpha Centauri C va ser descobert el 1915 per [[Robert T. A. Innes]],<ref name="Innes1915">{{ref-publicació|títol=A Faint Star of Large Proper Motion|cognom1=Innes|nom1=R. T. A.|publicació=Circular of the Union Observatory Johannesburg|volum=30|pàgines=235–236|data=octubre 1915|bibcode=1915CiUO...30..235I}}</ref> qui va proposar que li posessin el nom de ''Proxima Centaurus'',<ref name="Innes1917">{{ref-publicació|títol=Parallax of the Faint Proper Motion Star Near Alpha of Centaurus. 1900. R.A. 14h22m55s-0s 6t. Dec-62° 15'2 0'8 t|cognom1=Innes|nom1=R. T. A.|publicació=Circular of the Union Observatory Johannesburg|volum=40|pàgines=331–336
|data=setembre 1917|bibcode=1917CiUO...40..331I}}</ref> {{ety|la ||l'[estrella] més propera de [[Constel·lació del Centaure|Centaure]]}}.<ref name=oxford2010>{{cite dictionary|title=Oxford Dictionary of English|editor1-first=Angus|editor1-last=Stevenson|publisher=OUP Oxford|year=2010|isbn=978-0-19-957112-3|page=1431|url=https://books.google.cat/books?id=anecAQAAQBAJ&pg=PA1431}}</ref> El nom ''Proxima Centauri'' més tard es va fer més àmpliament utilitzat i ara està catalogat per la [[Unió Astronòmica Internacional]] (IAU) com el nom propi aprovat.<ref name=aj39_913_20>{{ref-publicació|cognom=Alden|nom=Harold L.|títol=Alpha and Proxima Centauri |publicació=Astronomical Journal|any=1928|volum=39|exemplar=913|pàgines=20–23|doi=10.1086/104871|bibcode=1928AJ.....39...20A|doi-access=free}}</ref><ref name=WGSNproxima>{{ref-web|url=https://www.iau.org/static/science/scientific_bodies/working_groups/280/WGSN_bulletin2.pdf |arxiuurl=https://ghostarchive.org/archive/20221009/https://www.iau.org/static/science/scientific_bodies/working_groups/280/WGSN_bulletin2.pdf |arxiudata=2022-10-09 |url-status=live|títol=Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 2|data=octubre 2016|editor=International Astronomical Union|consulta=2019-05-29}}</ref>

El 2016, el [[Grup de treball de la Unió Astronòmica internacional per als noms d’estrelles|Grup de treball sobre noms d'estrelles]] de la IAU,<ref name="WGSN">{{ref-web|url=https://www.iau.org/science/scientific_bodies/working_groups/280/|títol=IAU Working Group on Star Names (WGSN)|editor=[[International Astronomical Union]]|consulta=22 maig 2016}}</ref> havent decidit atribuir noms propis a estels components individuals en lloc de [[estrella múltiple|sistemes múltiples]],<ref name="TriRpt18">{{ref-web|url=https://www.iau.org/static/science/scientific_bodies/working_groups/280/wg-starnames-triennial-report-2015-2018.pdf |arxiuurl=https://ghostarchive.org/archive/20221009/https://www.iau.org/static/science/scientific_bodies/working_groups/280/wg-starnames-triennial-report-2015-2018.pdf |arxiudata=2022-10-09 |url-status=live|pàgina=5|títol=WG Triennial Report (2015–2018) – Star Names|consulta=14 juliol 2018}}</ref> va aprovar el nom ''Rigil Kentaurus'' com a restringit a ''Alpha Centauri A'' i el nom ''Proxima Centauri'' per ''Alpha Centauri C''.<ref name="IAU-LSN">{{ref-web|url=https://www.iau.org/public/themes/naming_stars/|títol=Naming Stars |editor=[[International Astronomical Union]]|consulta=16 desembre 2017}}</ref> El 10 d'agost de 2018, la IAU va aprovar el nom ''Toliman'' per ''Alpha Centauri B''.<ref name="IAU-CSN">{{ref-web|url=http://www.pas.rochester.edu/~emamajek/WGSN/IAU-CSN.txt |títol=IAU Catalog of Star Names|editor=International Astronomical Union|consulta=2018-09-17}}</ref>

== Observació ==
{{Location map | 100x100
| AlternativeMap = Position Alpha Cen.png
| caption = Ubicació d'Alfa Centauri a Centaure
| width = 280
| lat = 17 | long = 24
| mark = Cercle rouge 100%.svg | marksize=20
| float = right
}}

A ull nu, Alpha Centauri AB sembla ser una sola estrella, la [[Llista d'estrelles de Centaure|més brillant de la constel·lació sud de Centaure]].<ref name="Moore encyclopedia">{{ref-llibre|url=https://books.google.cat/books?id=uJxWDwAAQBAJ&pg=PP5 |títol=Astronomy Encyclopedia |editorial=Philip's |any=2002 |isbn=978-0-540-07863-9 |editor1-last=Moore |editor1-first=Patrick |url-status=dead }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref> La seva separació angular aparent varia durant uns 80 anys entre 2 i 22 [[segons d'arc]] (l'[[ull nu]] té una resolució de 60 segons d'arc),<ref>{{ref-llibre|nom=Johannes Ebenhaezer|cognom=Van Zyl|data=1996|títol=Unveiling the Universe: An Introduction to Astronomy|editorial=Springer|isbn=978-3-540-76023-8|url-access=registration|url=https://archive.org/details/unveilingunivers01vanz}}</ref> però a través de bona part de l'òrbita, tots dos es resolen fàcilment amb prismàtics o telescopis petits.<ref name="AOST2a">{{ref-notícia|cognom1=Hartung|nom1=E. J.|cognom2=Frew |nom2= David|cognom3=Malin |nom3= David|any=1994|títol=Astronomical Objects for Southern Telescopes |editorial=Cambridge University Press}}</ref> A -0,27 [[magnitud aparent]] (combinat per a magnituds A i B (vegeu [[Magnitud aparent]]), Alfa Centauri és una [[estrella de primera magnitud]] i només és més feble que [[Sirius]] i [[Canopus]].<ref name="Moore encyclopedia"/> És l'estrella exterior de "Apuntadors del Sud" o "Els Punters",<ref name="AOST2a"/> anomenat així perquè la línia a través de [[Beta Centauri]] (Hadar/Agena),<ref name="NortonSA">{{ref-llibre|cognom=Norton |nom= A. P.|autor2=Ed. I. Ridpath|data=1986|títol=Norton's 2000.0: Star Atlas and Reference Handbook|editorial=Longman Scientific and Technical|pàgines=39–40}}</ref> uns 4,5° oest,<ref name="AOST2a"/> assenyala la constel·lació [[Constel·lació de la Creu del Sud|Crux]]: la Creu del Sud.<ref name="AOST2a"/> Els Punters es distingeixen fàcilment per la veritable Creu del Sud de l'[[asterisme (astronomia)|asterisme]] més feble conegut com la [[Falsa Creu]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Mitton|nom=Jacquelin|data=1993|títol=The Penguin Dictionary of Astronomy|url=https://archive.org/details/penguindictionar00mitt|url-access=limited|pàgina=[https://archive.org/details/penguindictionar00mitt/page/148 148]|editorial=Penguin Books|isbn=9780140512267}}</ref>

Al sud d'uns 29° de latitud sud, Alpha Centauri és [[Estrella circumpolar|circumpolar]] i mai es posa per sota de l'horitzó.<ref group="nota">Això es calcula per a una latitud fixa coneixent la [[declinació (astronomia)|declinació]] (δ) de l'estrella mitjançant les fórmules (90°+ δ). La declinació d'Alfa Centauri és de −60° 50′, de manera que la [[latitud]] observada on l'estrella és circumpolar estarà al sud de −29° 10′ Sud o 29°. De la mateixa manera, el lloc on Alpha Centauri no s'eleva mai per als observadors del nord es troba al nord de la latitud (90°+ δ) N o +29° Nord.</ref> Al nord d'uns 29° N de latitud, Alpha Centauri no s'eleva mai. Alpha Centauri es troba a prop de l'horitzó sud quan es veu des dels 29° de latitud nord fins a l'[[equador]] (a prop d'[[Hermosillo]] i de la [[ciutat de Chihuahua]] a [[Mèxic]]; [[Galveston, Texas]]; [[Ocala, Florida]]; i [[Lanzarote]], les [[Illes Canàries]] d'[[Espanya]]), però només durant un breu temps al voltant de la seva [[culminació]].<ref name="NortonSA"/> L'estrella culmina cada any a la mitjanit local del 24 d'abril i a les 21 h local el 8 de juny.<ref name="NortonSA"/><ref>{{ref-web|url=http://www.southastrodel.com/Page20502.htm|títol='The '"Constellations : Part 2 Culmination Times"'|editor=Southern Astronomical Delights|consulta=6 agost 2008
|cognom=James |nom= Andrew|lloc=Sydney, New South Wales}}</ref>

Tal com es veu des de la Terra, Pròxima Centauri es troba a 2,2° al sud-oest d'Alpha Centauri AB; aquesta distància és aproximadament quatre vegades el [[diàmetre angular]] de la [[Lluna]].<ref name="Matt93">{{ref-publicació|cognom1=Matthews |nom1= R. A. J.|any=1993
|títol=Is Proxima really in orbit about α Cen A/B?|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|volum=261|pàgines=L5–L7|bibcode=1993MNRAS.261L...5M|cognom2=Gilmore |nom2= Gerard|doi=10.1093/mnras/261.1.l5
|doi-access=free}}</ref> Pròxima Centauri apareix com una estrella de color vermell intens d'una magnitud aparent típica d'11,1 en un camp estel·lar poc poblat, que requereix telescopis de mida moderada per veure's. Llistat com a V645 Cen al ''[[Catàleg General d'Estrelles Variables]] Versió 4.2'', aquesta [[estrella UV Ceti]] o "estrella fulgurant" pot il·luminar-se inesperadament ràpidament fins a 0,6 [[Magnitud (astronomia)|magnitud]] a les longituds d'ona visuals, després s'esvaeix al cap d'uns minuts.<ref name=bendict1998>{{cite conference|display-authors=1|last1=Benedict|first1=G. Fritz|last2=McArthur|first2=Barbara|last3=Nelan|first3=E.|last4=Story
|first4=D.|last5=Whipple|first5=A. L.|last6=Shelus|first6=P. J.|last7=Jefferys|first7=W. H.|last8=Hemenway|first8=P. D.|last9=Franz|first9=Otto G.|last10=Wasserman|first10=L. H.|last11=van Altena|first11=W.
|last12=Fredrick|first12=L. W.|title=Proxima Centauri: Time-resolved Astrometry of a Flare Site using HST Fine Guidance Sensor 3|conference=ASP Conf. Ser. 154, The Tenth Cambridge Workshop on Cool Stars, Stellar Systems and the Sun|editor1-first=R. A.|editor1-last=Donahue|editor2-first=J. A.|editor2-last=Bookbinder|page=1212|year=1998|bibcode=1998ASPC..154.1212B}}</ref> Alguns astrònoms aficionats i professionals controlen regularment els esclats mitjançant telescopis òptics o radiotelescopis.<ref>{{ref-publicació|cognom=Page |nom= A. A.|any=1982|títol=Mount Tamborine Observatory|publicació=International Amateur-Professional Photoelectric Photometry Communication|volum=10|pàgina=26|bibcode=1982IAPPP..10...26P}}</ref> L'agost de 2015 es van produir les erupcions de l'estrella més grans registrades, amb l'estrella convertint-se en 8,3 vegades més brillant del normal el 13 d'agost, a la [[Magnitud aparent#Valors de referència estàndards|banda B (regió de llum blava)]]).<ref name="proximaflare">{{ref-web|títol=Light Curve Generator (LCG) – aavso.org|url=https://www.aavso.org/lcg/plot?auid=000-BCV-333&starname=V645%20CEN&lastdays=200&start=2457230&stop=2457270&obscode=&obscode_symbol=2&obstotals=yes&calendar=calendar&forcetics=&pointsize=1&width=800&height=450&mag1=&mag2=&mean=&vmean=&grid=on&visual=on&uband=on&bband=on&v=on|website=aavso.org|consulta=7 juny 2017|arxiudata=25 juliol 2020|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200725055311/https://www.aavso.org/lcg/plot?auid=000-BCV-333&starname=V645%20CEN&lastdays=200&start=2457230&stop=2457270&obscode=&obscode_symbol=2&obstotals=yes&calendar=calendar&forcetics=&pointsize=1&width=800&height=450&mag1=&mag2=&mean=&vmean=&grid=on&visual=on&uband=on&bband=on&v=on|url-status=dead}}</ref>

Alpha Centauri pot estar dins del [[núvol G]] de la [[bombolla local]],<ref>{{ref-publicació|títol=The Interface between the Outer Heliosphere and the Inner Local ISM: Morphology of the Local Interstellar Cloud, Its Hydrogen Hole, Strömgren Shells, and 60Fe Accretion |cognom1=Linsky |nom1=Jeffrey L. |cognom2=Redfield |nom2=Seth |cognom3=Tilipman |nom3=Dennis |publicació=The Astrophysical Journal |volum=886 |exemplar=1 | id=41 |pàgines=19 |data=novembre 2019 | doi=10.3847/1538-4357/ab498a | arxiv=1910.01243 | bibcode=2019ApJ...886...41L | s2cid=203642080 | doi-access=free }}</ref> i el seu sistema conegut més proper és el sistema binari de la nana marró [[Luhman 16]], a {{convert|3.6|ly|pc|lk=on|abbr=off}} d'Alfa Centauri.<ref name="substellarcompanion">{{ref-publicació|cognom1=Boffin |nom1=Henri M. J.|cognom2=Pourbaix|nom2=D.|cognom3=Mužić|nom3=K.|cognom4=Ivanov|nom4=V. D.|cognom5=Kurtev|nom5=R.|cognom6=Beletsky|nom6=Y.|cognom7=Mehner|nom7=A.|cognom8=Berger|nom8=J. P.|cognom9=Girard |nom9=J. H.|display-authors=1<!--Expandable-->|data=4 desembre 2013|títol=Possible astrometric discovery of a substellar companion to the closest binary brown dwarf system WISE J104915.57–531906.1 |publicació=Astronomy and Astrophysics|volum=561|pàgines=L4|arxiv=1312.1303|bibcode=2014A&A...561L...4B|doi=10.1051/0004-6361/201322975|last10=Mawet|first10=D.|s2cid=33043358}}</ref>

=== Història observacional ===
[[Fitxer:The bright star Alpha Centauri and its surroundings.jpg|miniatura|upright=1.0|Vista d'Alfa Centauri des del [[Digitized Sky Survey]]-2|alt=Gran disc blanc borrós sobre un fons d'estrelles]]

Alpha Centauri apareix a la llista d{{'}}''[[Almagest]]'' del segle II, el catàleg estrella de Ptolemeu. Va donar les seves [[coordenades eclíptiques]], però els textos difereixen quant a si la latitud de l'eclíptica diu {{nowrap|44° 10′ Sud}} o {{nowrap|41° 10′ Sud}}.<ref>{{ref-llibre|url=https://isidore.co/calibre/get/pdf/Ptolemy%26%2339%3Bs%20Almagest%20-%20Ptolemy%2C%20Claudius%20%26amp%3B%20Toomer%2C%20G.%20J__5114.pdf |arxiuurl=https://ghostarchive.org/archive/20221009/https://isidore.co/calibre/get/pdf/Ptolemy%26%2339%3Bs%20Almagest%20-%20Ptolemy%2C%20Claudius%20%26amp%3B%20Toomer%2C%20G.%20J__5114.pdf |arxiudata=2022-10-09 |url-status=live|títol=Ptolemy's Almagest
|editorial=Gerald Duckworth & Co.|lloc=Londres|nom=Claudius|cognom=Ptolemaeus|translator-first=G. J.|translator-last=Toomer|pàgina=368, note 136|data=1984|isbn=978-0-7156-1588-1|consulta=22 desembre 2017}}{{enllaç no actiu|bot=medic|data=2023}}{{cbignore|bot=medic}}</ref> (actualment la latitud de l'eclíptica és de {{nowrap|43,5° Sud}}, però ha disminuït una fracció de grau des de l'època de [[Ptolemeu]] a causa del [[moviment propi]]) A l'època de Ptolemeu, Alfa Centauri era visible des d'[[Alexandria, Egipte]], a {{nowrap|31° N,}}<!-- La seva declinació al sud era d'aproximadament –53° S --> però, a causa de la [[Precessió dels equinoccis|precessió]], la seva declinació és ara {{nowrap|–60° 51′ Sud}}, i ja no es pot veure a aquesta latitud. L'explorador anglès [[Robert Hues]] va posar Alpha Centauri a l'atenció dels observadors europeus en el seu treball de 1592 ''Tractatus de Globis'', juntament amb Canopus i [[Achernar]], assenyalant:
{{Blockquote|Ara, per tant, només hi ha tres [[Estrella de primera magnitud|estels de primera magnitud]] que vaig poder percebre en totes aquelles parts que mai es veuen aquí a [[Anglaterra]]. El primer és aquell estel brillant a la popa d'[[Argo Navis|Argo]] que anomenen Canobus [Canopus]. El segon [Achernar] es troba al final d'[[Eridanus (constel·lació)|Eridanus]]. El tercer [Alpha Centauri] es troba al peu dret del [[Constel·lació del Centaure|Centaure]].<ref name="knobel">{{ref-publicació|títol=On Frederick de Houtman's Catalogue of Southern Stars, and the Origin of the Southern Constellations|cognom=Knobel |nom= Edward B.|enllaçautor=Edward Knobel|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|volum=77|exemplar=5|pàgines=414–432 [416]|bibcode=1917MNRAS..77..414K|data=1917|doi=10.1093/mnras/77.5.414|doi-access=free}}</ref>}}

La naturalesa [[Estrella binària|binària]] d'Alfa Centauri AB va ser reconeguda el desembre de 1689 per Jean Richaud, mentre observava un [[cometa]] que passava des de la seva estació a [[Pondicherry]]. Alfa Centauri va ser només la segona estrella binària que es va descobrir, precedida per [[Acrux]].<ref name="KameswaraRao1984">{{ref-publicació|bibcode=1984BASI...12...81K|títol=Father J. Richaud and Early Telescope Observations in India|publicació=Bulletin of the Astronomical Society of India|volum=12|pàgina=81|cognom1=Kameswara-Rao|nom1=N.|cognom2=Vagiswari|nom2=A.|cognom3=Louis|nom3=C.|any=1984}}</ref>

El gran moviment propi d'Alfa Centauri AB va ser descobert per [[Manuel John Johnson]], observant des de [[Santa Helena]], que es va informar a [[Thomas Henderson (astrònom)|Thomas Henderson]] al [[Reial Observatori del Cap de Bona Esperança]]. La [[Paral·laxi en astronomia|paral·laxi]] d'Alfa Centauri va ser determinada posteriorment per Henderson a partir de moltes observacions de posició exactes del sistema AB entre abril de 1832 i maig de 1833. No obstant això, va retenir els seus resultats perquè sospitava que eren massa grans per ser cert, però finalment els va publicar el 1839 després que [[Friedrich Wilhelm Bessel]] alliberés la seva pròpia paral·laxi determinada amb precisió per a [[61 Cygni]] el 1838.<ref name="autogenerated345">{{ref-llibre|url=https://books.google.cat/books?id=I1LGdDe0NYcC&pg=PA2|títol=A History of Astronomy|editorial=Dover|nom=Anton|cognom=Pannekoek|data=1989|orig-year=1961|pàgines=345–346|isbn=978-0-486-65994-7}}</ref> Per aquesta raó, Alpha Centauri es considera de vegades com la segona estrella a mesurar la seva distància perquè el treball d'Henderson no es va reconèixer completament al principi.<ref name="autogenerated345"/> (la distància d'Alfa Centauri de la Terra es calcula ara en 4.396 [[anys llum]] {{cvt|4.396e1|ly|km|disp=out}}.)

[[Fitxer:Best image of Alpha Centauri A and B.jpg|miniatura|upright=1.0|esquerra|Alfa Centauri A és del mateix [[classificació estel·lar|tipus estel·lar]] G2 que el Sol, mentre que Alpha Centauri B és una estrella de tipus K1.<ref>{{ref-web|títol=Best image of Alpha Centauri A and B|url=http://www.spacetelescope.org/images/potw1635a/|website=spacetelescope.org|consulta=29 agost 2016}}</ref>|alt=Dos discos blancs un al costat de l'altre, cadascun amb serrells de colors i puntes de difracció prominents]]

Més tard, [[John Herschel]] va fer les primeres observacions [[Micròmetre (instrument de mesura)|micromètriques]] el 1834.<ref name="JHerschel1847">{{ref-llibre|cognom=Herschel|nom=J. F. W.|data=1847|títol=Results of Astronomical Observations made during the years 1834, 5, 6, 7, 8 at the Cape of Good Hope; being the completion of a telescopic survey of the whole surface of the visible heavens, commenced in 1825.|editorial=Smith, Elder and Co, London|bibcode=1847raom.book.....H}}</ref> Des de principis del segle XX s'han fet mesures amb [[plaques fotogràfiques]].<ref name="adsabs.harvard.edu">{{ref-publicació|cognom1=Kamper|nom1=K. W. |cognom2=Wesselink|nom2=A. J.|any=1978|títol=Alpha and Proxima Centauri|publicació=Astronomical Journal|volum=83|pàgina=1653|bibcode=1978AJ.....83.1653K|doi=10.1086/112378|doi-access=free}}</ref>

El 1926, [[William Stephen Finsen]] va calcular els [[element orbital|elements orbitals]] aproximats a prop dels que ara s'acceptaven per a aquest sistema.<ref name="Aitken"/> Totes les posicions futures són ara prou precises perquè els observadors visuals puguin determinar els llocs relatius de les estrelles a partir d'una estrella binària [[efemèride]]s.<ref>{{ref-web|url=http://ad.usno.navy.mil/wds/orb6/orb6ephem.html|títol=Sixth Catalogue of Orbits of Visual Binary Stars: Ephemeris (2008)|editor=U.S. Naval Observatory|consulta=13 agost 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090113210000/http://ad.usno.navy.mil/wds/orb6/orb6ephem.html
|arxiudata=13 gener 2009|url-status=dead}}</ref> Altres, com D. Pourbaix (2002), han perfeccionat regularment la precisió dels nous elements orbitals publicats.<ref name="SixthCatOrbVisBin"/>

[[Robert T. A. Innes]] va descobrir [[Pròxima del Centaure]] l'any 1915 parpellejant plaques fotogràfiques preses en diferents moments durant una prospecció de [[moviment propi]]. Aquests van mostrar un gran moviment propi i paral·laxi similars tant en mida com en direcció als d'Alpha Centauri AB, la qual cosa va suggerir que Pròxima Centauri forma part del sistema Alpha Centauri i una mica més a prop de la Terra que Alpha Centauri AB. Com a tal, Innes va concloure que Pròxima Centauri era l'estrella més propera a la Terra fins ara descoberta.

=== Cinemàtica ===
[[Fitxer:PIA18003-NASA-WISE-StarsNearSun-20140425-2.png|miniatura|upright=1.0|esquerra|Diagrama de la [[llista d'estrelles i nanes marrons més properes|estrelles més properes]] al Sol|alt=Sèrie de cercles parcials centrats en un petit disc groc etiquetat com "Sol", cada cercle etiquetat amb una distància i diversos altres petits discs etiquetat amb els noms de les estrelles.]]

Tots els components d'Alfa Centauri mostren un [[moviment propi]] significatiu contra el cel de fons. Al llarg dels segles, això fa que les seves posicions aparents canviïn lentament.<ref>{{ref-web|cognom=ESA: Hipparcos Site
|url=http://www.rssd.esa.int/index.php?project=HIPPARCOS&page=high_p|títol=High-Proper Motion Stars (2004)}}</ref> El moviment adequat era desconegut pels antics astrònoms. La majoria va suposar que les estrelles estaven fixades permanentment a l'[[esfera celeste]], tal com s'afirma en les obres del filòsof Aristòtil.<ref>{{ref-web|cognom=Aristotle|url=http://ebooks.adelaide.edu.au/a/aristotle/heavens/book2.html|títol=De Caelo (On the Heavens): Book II Part 11 (2004)|consulta=6 agost 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080823061709/http://ebooks.adelaide.edu.au/a/aristotle/heavens/book2.html|arxiudata=23 agost 2008|url-status=dead}}</ref> El 1718, [[Edmond Halley]] va trobar que algunes estrelles s'havien mogut significativament de les seves antigues posicions [[Astrometria|astromètriques]].<ref name=berry>{{ref-llibre|autor=Arthur Berry|títol=A Short History of Astronomy|url=https://books.google.cat/books?id=QBJcswEACAAJ|data=6 febrer 2018|editorial=Creative Media Partners, LLC|isbn=978-1-376-81951-9|pàgines=357–358}}</ref>

A la dècada de 1830, [[Thomas Henderson (astrònom)|Thomas Henderson]] va descobrir la distància real d'Alfa del Centaure mitjançant l'anàlisi de les seves nombroses observacions de cercles murals astromètrics.<ref name="Henderson1839">{{ref-publicació|cognom=Henderson |nom= H.|any=1839|títol=On the parallax of α Centauri|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|volum=4|exemplar=19|pàgines=168–169|bibcode=1839MNRAS...4..168H |doi=10.1093/mnras/4.19.168|url=https://zenodo.org/record/1431843|doi-access=free}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Astronomical Society of South Africa|url=http://www.saao.ac.za/assa/html/his-astr-henderson_t.html
|títol=Henderson, Thomas [FRS] (2008)|url-status=dead|arxiuurl=https://archive.today/20120909154524/http://www.saao.ac.za/assa/html/his-astr-henderson_t.html|arxiudata=9 setembre 2012}}</ref> Aleshores es va adonar que aquest sistema també probablement tenia un moviment adequat elevat.<ref>{{ref-llibre|autor=Anton Pannekoek|títol=A History of Astronomy|url=https://books.google.cat/books?id=I1LGdDe0NYcC|any=1989|editorial=Courier Corporation|isbn=978-0-486-65994-7|pàgina=333}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Maclear |nom= M.|títol=Determination of Parallax of α<sup>1</sup>and α<sup>2</sup> Centauri|bibcode=1851MNRAS..11..131M |publicació=Astronomische Nachrichten|any=1851|volum=32|exemplar=16|pàgines=243–244|doi=10.1002/asna.18510321606}}</ref><ref name="Aitken"/> En aquest cas, l'aparent moviment estel·lar es va trobar mitjançant les observacions astromètriques de [[Nicolas Louis de Lacaille]] de 1751–1752,<ref>{{ref-llibre|nom1=de La Caillé|cognom1=N. L.|translator=Raven-Hart, R.|data=1976|títol=Travels at the Cape, 1751–1753: an annotated translation of Journal historique du voyage fait au Cap de Bonne-Espérance|editorial=Cape Town|isbn=978-0-86961-068-8}}</ref> per les diferències observades entre les dues posicions mesurades en èpoques diferents.

El moviment propi calculat del centre de masses d'Alfa Centauri AB és d'uns 3620 m/a (miliarcsegons per any) cap a l'oest i 694 m/a cap al nord, donant un moviment global de 3686 m/a en una direcció 11° nord. d'oest.<ref name=Kervella2016>{{ref-publicació|nom1=Pierre|cognom1=Kervella|display-authors=et al.|títol=Close stellar conjunctions of α Centauri A and B until 2050 An m<sub>K</sub> = 7.8 star may enter the Einstein ring of α Cen A|publicació=Astronomy & Astrophysics|volum=594|exemplar=107|pàgina=A107|arxiv=1610.06079|doi=10.1051/0004-6361/201629201|any=2016|bibcode=2016A&A...594A.107K |s2cid=55865290}}</ref><ref group="nota">Els moviments propis s'expressen en unitats angulars més petites que els segons d'arc, mesurant-se en mil·lèsimes d'arc (mas.) (mil·lèsimes de segon d'arc). Els valors negatius per al moviment propi en RA indiquen que el moviment del cel és d'est a oest i en declinació de nord a sud.</ref> El moviment del centre de massa és d'uns 6,1 [[arcmin]] cada segle, o 1,02[[grau (angle)|°]] cada mil·lenni. La velocitat en direcció oest és de {{cvt|23,0|km/s}} i en direcció nord {{cvt|4,4|km/s}}. Mitjançant l'[[espectroscòpia]] s'ha determinat que la velocitat radial mitjana és d'uns {{cvt|22,4|km/s}} cap al Sistema Solar.<ref name=Kervella2016/> Això dona una velocitat respecte al Sol de {{cvt|32,4|km/s}}, molt propera al pic en la distribució de velocitats de les estrelles properes.<ref>{{cite arXiv|eprint=2103.03289|last1=Marshall Eubanks|first1=T.|last2=Hein|first2=Andreas M.|last3=Lingam|first3=Manasvi|last4=Hibberd|first4=Adam|last5=Fries|first5=Dan|last6=Perakis|first6=Nikolaos
|last7=Kennedy|first7=Robert|last8=Blase|first8=W. P.|last9=Schneider|first9=Jean|title=Interstellar Objects in the Solar System: 1. Isotropic Kinematics from the Gaia Early Data Release 3|year=2021
|class=astro-ph.EP}}</ref>

Com que Alpha Centauri AB es troba gairebé exactament al pla de la [[Via Làctia]] vista des de la Terra, moltes estrelles apareixen darrere d'ella. A principis de maig de 2028, Alpha Centauri A passarà entre la Terra i una estrella vermella llunyana, quan hi hagi un 45% de probabilitat que s'observi un [[anell d'Einstein]]. Altres [[conjunció (astronomia)|conjuncions]] també es produiran en les properes dècades, permetent mesurar amb precisió els moviments adequats i possiblement donar informació sobre els planetes.<ref name=Kervella2016/>

==== Canvis futurs previstos ====
[[Fitxer:Near-stars-past-future-en.svg|lang=ca|miniatura|upright=1.0|esquerra|Distàncies de les [[Llista d'estels més propers|estrelles més properes]] des de fa 20.000 anys fins a 80.000 anys en el futur|alt=Gràfic de línies amb l'eix X en milers d'anys i l'eix Y en anys llum, les línies del gràfic s'etiqueten amb els noms de les estrelles.]]
[[Fitxer:Alpha Cen proper motions.gif|miniatura|upright=1.0|Animació que mostra el moviment d'Alfa Centauri pel cel. (les altres estrelles es mantenen fixes per motius didàctics) "Oggi" vol dir avui; "anni" significa anys.|alt=Imatge animada d'una carta celeste de l'hemisferi sud etiquetada amb anys.]]

Basant-se en el moviment propi comú i les velocitats radials del sistema, Alpha Centauri continuarà canviant la seva posició al cel de manera significativa i s'il·luminarà gradualment. Per exemple, cap a l'any 6.200 dC, el veritable moviment d'α Centauri provocarà una conjunció estel·lar de [[primera magnitud]] extremadament rara amb [[Beta Centauri]], formant una [[estrella doble]] òptica brillant en el cel del sud.<ref name="AOST2"/> Després passarà just al nord de la Creu del Sud o [[Constel·lació de la Creu del Sud|Crux]], abans de moure's al nord-oest i cap amunt cap a l'actual [[equador celeste]] i allunyar-se del [[pla galàctic]]. Cap al 26.700 dC, a l'actual constel·lació d'[[Constel·lació de l'Hidra Femella|Hidra]], Alfa Centauri arribarà al periheli a {{cvt|0,90|pc|ly|lk=on|disp=or}} de distància,<ref name="Matthews">{{ref-publicació|cognom=Matthews |nom= R. A. J.|any=1994|títol=The Close Approach of Stars in the Solar Neighbourhood|publicació=Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society|volum=35|pàgines=1–8|bibcode=1994QJRAS..35....1M}}</ref> tot i que càlculs posteriors suggereixen que això es produirà l'any 27.000 dC.<ref name="Bailer2015">{{ref-publicació|nom=Bailer-Jones|cognom=C. A. l.|any=2015|títol=Close encounters of the stellar kind |publicació=Astronomy and Astrophysics|volum=575|pàgines=A35–A48|bibcode=2015A&A...575A..35B|arxiv=1412.3648|doi=10.1051/0004-6361/201425221|s2cid=59039482}}</ref> En l'aproximació més propera, Alpha Centauri aconseguirà una [[magnitud aparent]] màxima de −0,86, comparable a la magnitud actual de [[Canopus]], però encara no superarà la de [[Sirius]], que s'il·luminarà. de manera incremental durant els propers 60.000 anys, i continuarà sent l'estrella més brillant vista des de la Terra (que no sigui el Sol) durant els propers 210.000 anys.<ref>''Sky and Telescope'', April 1998 (p. 60), based on computations from HIPPARCOS data.</ref>

== Sistema estel·lar ==
Alfa Centauri és un sistema estel·lar triple, amb les seves dues estrelles principals, Alfa Centauri A i Alfa Centauri B, que formen conjuntament un component [[Estrella binària|binari]]. La designació ''AB'', o més antiga ''A×B'', denota el centre de massa d'un sistema binari principal en relació amb les estrelles acompanyants en un sistema estel·lar múltiple.<ref name="DoubleStarsHeintz">{{ref-llibre|cognom=Heintz |nom=W. D.|url=https://archive.org/details/DoubleStars |títol=Double Stars |data=1978 |editorial=D. Reidel |isbn=978-90-277-0885-4 |pàgina=[https://archive.org/details/DoubleStars/page/n27 19] |url-status=dead}}</ref> ''AB-C'' fa referència al component de Pròxima Centauri amb relació al binari central, sent la distància entre el centre de masses i el company perifèric. Com que la distància entre Pròxima (C) i Alfa Centauri A o B és similar, el sistema binari AB de vegades es tracta com un únic objecte gravitatori.<ref name="wds1996">{{ref-llibre|cognom1=Worley|nom1=C. E.|cognom2=Douglass|nom2=G. G.|data=1996|títol=Washington Visual Double Star Catalog, 1996.0 (WDS)|url=http://adc.gsfc.nasa.gov/adc-cgi/cat.pl?/catalogs/1/1237|editorial=United States Naval Observatory|url-status=dead|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20000422224338/http://adc.gsfc.nasa.gov/adc-cgi/cat.pl?%2Fcatalogs%2F1%2F1237|arxiudata=22 abril 2000}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20000422224338/http://adc.gsfc.nasa.gov/adc-cgi/cat.pl?%2Fcatalogs%2F1%2F1237 |date=22 d’abril 2000 }}</ref>

=== Propietats orbitals ===
[[Fitxer:Orbit Alpha Centauri AB arcsec.png|miniatura|upright=1.0|esquerra|Òrbites aparents i reals d'Alfa del Centaure. El component A es manté estacionari i es mostra el moviment orbital relatiu del component B. L'òrbita aparent (el·lipse fina) és la forma de l'òrbita tal com la veu un observador a la Terra. L'òrbita real és la forma de l'òrbita vista perpendicularment al pla del moviment orbital. Segons la velocitat radial en funció del temps,<ref name="Pourbaix">{{ref-publicació|cognom=Pourbaix|nom= D.|any=2002|títol=Constraining the difference in convective blueshift between the components of alpha Centauri with precise radial velocities|publicació=Astronomy and Astrophysics|volum=386|exemplar=1|pàgines=280–285|bibcode=2002A&A...386..280P|doi=10.1051/0004-6361:20020287|arxiv=astro-ph/0202400|s2cid=14308791|display-authors=et al.}}</ref> la separació radial de A i B al llarg de la línia de visió havia assolit un màxim l'any 2007, amb B més lluny de la Terra que A. L'òrbita es divideix aquí en 80 punts: cada pas fa referència a un pas de temps d'aprox. 0,99888 anys o 364,84 dies.|alt=Imatge gràfica d'un cercle proper i una el·lipse estreta etiquetades respectivament com a "trajectòria real de B" i "trajectòria aparent de B", amb anys marcats al llarg de parts de les el·lipses.]]

Els components A i B d'Alfa Centauri tenen un període orbital de 79.762 anys.<ref name="Akeson2021">{{ref-publicació|doi=10.3847/1538-3881/abfaff|bibcode=2021AJ....162...14A|arxiv=2104.10086|títol=Precision Millimeter Astrometry of the α Centauri AB System|publicació= The Astronomical Journal|volum=162|cognom1=Akeson|nom1=Rachel|cognom2=Beichman|nom2=Charles|cognom3=Kervella|nom3=Pierre|cognom4=Fomalont|nom4=Edward|cognom5=Benedict|nom5=G. Fritz|data=20 abril 2021|exemplar=1 |pàgina=14 |s2cid=233307418 |doi-access=free }}</ref><ref name="Pourbaix1999">{{ref-llibre |autor=D. Pourbaix, C. Neuforge-Verheecke, A. Noels |títol=Revised masses of α&nbsp;Centauri |obra=Astronomy and Astrophysics |lloc=Les Ulis |data=1999 |pag=172–176|url=http://aa.springer.de/papers/9344001/2300172.pdf |format=PDF |KBytes=224 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130616105454/http://aa.springer.de/papers/9344001/2300172.pdf |date=2013-06-16 }} {{ISSN|0004-6361}}</ref> La seva òrbita és moderadament [[excentricitat orbital|excèntrica]], ja que té una excentricitat de gairebé 0,52;<ref name="Akeson2021"/><ref name="Pourbaix1999"/> la seva aproximació més propera o [[apsis|periastre]] és {{cvt|11.2|AU|e9km}}, o aproximadament la distància entre el Sol i Saturn; i la seva separació més llunyana o [[apsis|apastre]] és {{cvt|35.6|AU|e9km}}, aproximadament la distància entre el Sol i Plutó.<ref name="SixthCatOrbVisBin"/> El [[apsis|periastre]] més recent va ser l'agost de 1955 i el següent es produirà el maig de 2035; l'[[apsis|apastre]] més recent va ser el maig de 1995 i es produirà a continuació el 2075.

Vista des de la Terra, l{{'}}''òrbita aparent'' d'A i B significa que la seva separació i l'[[angle de posició]] (PA) estan en continu canvi al llarg de la seva òrbita projectada. Les posicions estel·lars observades el 2019 estan separades per 4,92 [[Minut i segon d'arc|segons d'arc]] a través del PA de 337,1°, augmentant fins a 5,49 segons d'arc fins a 345,3° el 2020.<ref name="SixthCatOrbVisBin"/> L'aproximació recent més propera va ser el febrer de 2016, a 4,0 segons d'arc a través del PA de 300°.<ref name="SixthCatOrbVisBin">{{ref-notícia|cognom1=Hartkopf|nom1=W.|cognom2=Mason |nom2= D. M.|any=2008|url=http://ad.usno.navy.mil/wds/orb6.html|títol=Sixth Catalog of Orbits of Visual Binaries|editorial=U.S. Naval Observatory|consulta=26 maig 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090412084731/http://ad.usno.navy.mil/wds/orb6.html|arxiudata=12 abril 2009|url-status=dead}}</ref><ref>{{ref-web|autor=Andrew James|url=http://www.southastrodel.com/PageAlphaCen006.htm|títol=ALPHA CENTAURI: 6|website=southastrodel.com
|data=11 març 2008|consulta=12 agost 2010}}</ref> La separació màxima observada d'aquestes estrelles és d'uns 22 segons d'arc, mentre que la distància mínima és d'1,7 segons d'arc.<ref name="Aitken">{{ref-llibre|títol=The Binary Stars|editorial=Dover|autor=Robert Grant Aitken|pàgines=235–237|data=1961}}</ref> La separació més àmplia es va produir durant el febrer de 1976, i la següent serà el gener de 2056.<ref name="SixthCatOrbVisBin"/>

Alfa del Centaure C es troba a uns 13.000 ua (0,21 a.l.; 1,9×10<sup>12</sup> km) d'Alfa del Centaure AB, equivalent a aproximadament el 5% de la distància entre Alfa del Centaure AB i el Sol.<ref name="Kervella2017"/><ref name="Matt93"/><ref name="adsabs.harvard.edu"/> Fins al 2017, les mesures de la seva petita velocitat i la seva trajectòria eren de massa poca precisió i durada en anys per determinar si està lligat a Alfa del Centaure AB o no té relació.

Les mesures de velocitat radial realitzades el 2017 van ser prou precises per demostrar que Pròxima del Centaure i Alfa del Centaure AB estan lligats gravitacionalment.<ref name="Kervella2017"/> El període orbital de Pròxima del Centaure és d'aproximadament {{val|511000|41000|30000}} anys, amb una excentricitat de 0,5, molt més excèntrica que la de [[Mercuri (planeta)|Mercuri]]. Pròxima del Centaure es troba a {{val|4100|700|600|ul=AU}} d'AB al periastre, i el seu apastre es troba a {{val|12300|200|100|ul=AU}}.<ref name="Akeson2021"/>

=== Propietats físiques ===
[[Fitxer:Alpha_Centauri_relative_sizes.svg|miniatura|upright=1.0|esquerra|Les mides i colors relatius de les estrelles del sistema Alpha Centauri, en comparació amb el Sol|alt=Quatre discos de diferents colors un al costat de l'altre, etiquetats com "Sol", α Centauri A", "α Centauri B" i "Pròxima"]]

Els estudis d'[[astrosismologia]], l'[[activitat cromosfèrica]] i la rotació estel·lar ([[girocronologia]]) són tots consistents amb el fet que el sistema Alpha Centauri és similar en edat o una mica més antic que el Sol.<ref name="Mam08">{{ref-publicació|autor1=E. E. Mamajek|autor2=L. A. Hillenbrand|any=2008|títol=Improved Age Estimation for Solar - Type Dwarfs Using Activity - Rotation Diagnostics |publicació=Astrophysical Journal|volum=687|exemplar=2|pàgines=1264–1293|arxiv=0807.1686|bibcode=2008ApJ...687.1264M|doi=10.1086/591785|s2cid=27151456}}</ref> Les anàlisis astrosísmiques que incorporen restriccions d'observació estrictes sobre els paràmetres estel·lars de les estrelles Alpha Centauri han donat estimacions d'edat de {{val|4,85|0,5}} Gyr,<ref name="Thevenin02">{{ref-publicació|cognom1=Thévenin |nom1= F.|cognom2=Provost |nom2= J. |cognom3=Morel |nom3= P.|cognom4=Berthomieu |nom4= G.|cognom5=Bouchy |nom5= F.|cognom6=Carrier |nom6= F.|any=2002|títol=Asteroseismology and calibration of alpha Cen binary system|publicació=Astronomy & Astrophysics|volum=392|pàgina=L9 |arxiv=astro-ph/0206283|bibcode=2002A&A...392L...9T|doi=10.1051/0004-6361:20021074|s2cid=17293259}}</ref> {{val|5.0|0.5}} Gyr,<ref name="Bazot12">{{ref-publicació|cognom1=Bazot |nom1= M.|cognom2=Bourguignon |nom2= S. |cognom3=Christensen-Dalsgaard |nom3= J.|any=2012|títol=A Bayesian approach to the modelling of alpha Cen A|publicació=MNRAS|volum=427|exemplar=3|pàgines=1847–1866|arxiv=1209.0222|bibcode=2012MNRAS.427.1847B |doi=10.1111/j.1365-2966.2012.21818.x|s2cid=118414505}}</ref> 5.2 ± 1.9 Gyr,<ref name="Miglio05">{{ref-publicació|cognom1=Miglio |nom1= A.|cognom2=Montalbán |nom2= J.|any=2005|títol=Constraining fundamental stellar parameters using seismology. Application to α Centauri AB|publicació=Astronomy & Astrophysics|volum=441|exemplar=2|pàgines=615–629|arxiv=astro-ph/0505537|bibcode=2005A&A...441..615M|doi=10.1051/0004-6361:20052988 |s2cid=119078808}}</ref> 6.4 Gyr,<ref name="Thoul03">{{ref-publicació|cognom1=Thoul |nom1= A.|cognom2=Scuflaire |nom2= R.|cognom3=Noels |nom3= A.|cognom4=Vatovez |nom4= B.|cognom5=Briquet |nom5= M.|cognom6=Dupret |nom6= M.-A.|cognom7=Montalban |nom7= J.
|any=2003|títol=A New Seismic Analysis of Alpha Centauri|publicació=Astronomy & Astrophysics|volum=402|pàgines=293–297|arxiv=astro-ph/0303467|bibcode=2003A&A...402..293T|doi=10.1051/0004-6361:20030244 |s2cid=15886763}}</ref> and {{val|6.52|0.3}} Gyr.<ref name="Eggenberger04">{{ref-publicació|cognom1=Eggenberger |nom1= P.|cognom2=Charbonnel |nom2= C.|cognom3=Talon |nom3= S.|cognom4=Meynet |nom4= G.|cognom5=Maeder |nom5= A.|cognom6=Carrier |nom6= F.|cognom7=Bourban |nom7= G.|any=2004|títol=Analysis of α Centauri AB including seismic constraints|publicació=Astronomy & Astrophysics|volum=417|pàgines=235–246|arxiv=astro-ph/0401606|bibcode=2004A&A...417..235E |doi=10.1051/0004-6361:20034203|s2cid=119487043}}</ref> Les estimacions d'edat de les estrelles basades en l'activitat cromosfèrica (emissió de calci H i K) donen 4,4 ± 2,1 Gyr, mentre que la girocronologia dona {{val|5.0|0.3}} Gyr.<ref name="Mam08"/> La teoria de l'[[evolució estel·lar]] implica que ambdues estrelles són lleugerament més antigues que el Sol entre 5 i 6.000 milions d'anys, com es deriva de la seva massa i característiques espectrals.<ref name="Matt93"/><ref name="stellar-model-kim">{{ref-publicació|cognom=Kim |nom= Y-C.|any=1999|títol=Standard Stellar Models; alpha Cen A and B|publicació=Journal of the Korean Astronomical Society|volum=32|exemplar=2|pàgina=119 |bibcode=1999JKAS...32..119K}}</ref>

A partir dels [[elements orbitals]], la massa total d'Alfa Centauri AB és d'aproximadament {{Solar mass|2.0|link=y}}<ref group="nota"><math>\begin{smallmatrix}\left(\frac{11.2+35.6}{2}\right)^3/79.91^2\approx2.0\end{smallmatrix}</math>, vegeu la [[Paràmetre gravitacional estàndard#Dos cossos que orbiten entre si|fórmula]]</ref> – o el doble que el del Sol.<ref name="Aitken"/> Les masses estel·lars individuals mitjanes són aproximadament {{Solar mass|1.08}} i {{Solar mass|0.91}}, respectivament,<ref name="Akeson2021"/> encara que també s'han citat masses lleugerament diferents en els últims anys, com ara {{Massa solar|1,14}} i {{Massa solar|0,92}},<ref name="RECONS"/> sumant {{Massa solar|2,06}}. Alfa Centauri A i B tenen [[magnitud absoluta|magnituds absolutes]] de +4,38 i +5,71, respectivament.

==== Sistema Alfa del Centaure AB ====
===== Alfa del Centaure A =====
Alpha Centauri A, també conegut com Rigil Kentaurus, és el membre principal, o primari, del sistema binari. És una estrella de [[seqüència principal]] semblant al solar amb un color groguenc similar,<ref name="csiro">{{ref-web|títol=The Colour of Stars|data=21 desembre 2004|obra=Australia Telescope, Outreach and Education|editor=Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation|url=http://outreach.atnf.csiro.au/education/senior/astrophysics/photometry_colour.html|consulta=16 gener 2012|url-status=dead|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120222183238/http://outreach.atnf.csiro.au/education/senior/astrophysics/photometry_colour.html|arxiudata=22 febrer 2012}}</ref> la [[classificació estel·lar]] és [[tipus espectral]] G2-V;<ref name=torres2006>{{ref-publicació|cognom1=Torres |nom1=C. A. O. |cognom2=Quast|nom2=G. R. |cognom3=da Silva |nom3=L.|cognom4=de la Reza |nom4=R. |cognom5=Melo |nom5=C. H. F.|cognom6=Sterzik |nom6=M. |títol=Search for associations containing young stars (SACY)|publicació=Astronomy and Astrophysics|volum=460|exemplar=3|any=2006|pàgines=695–708|issn=0004-6361 |doi=10.1051/0004-6361:20065602 |arxiv=astro-ph/0609258|bibcode=2006A&A...460..695T|s2cid=16080025}}</ref> és aproximadament un 10% més massiu que el Sol,<ref name="Thevenin02"/> amb un radi aproximadament un 22% més gran.<ref name="kervella2017">{{ref-publicació|títol=The radii and limb darkenings of α Centauri A and B. Interferometric measurements with VLTI/PIONIER|publicació=Astronomy & Astrophysics|nom1=P.|cognom1=Kervella|nom2=L.|cognom2=Bigot|nom3=A.|cognom3=Gallenne|nom4=F.|cognom4=Thévenin|volum=597|at=A137|data=gener 2017|doi=10.1051/0004-6361/201629505|bibcode=2017A&A...597A.137K
|arxiv=1610.06185|s2cid=55597767}}</ref> Si es considera entre les [[Llista d'estrelles més brillants|estrelles més brillants]] individuals del cel nocturn, és la quarta més brillant amb una magnitud aparent de +0,01,<ref name="ducati">{{ref-publicació|bibcode=2002yCat.2237....0D|títol=VizieR Online Data Catalog: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system|publicació=CDS/ADC Collection of Electronic Catalogues|volum=2237|pàgina=0|cognom1=Ducati|nom1=J. R.|any=2002}}</ref> sent lleugerament més feble que [[Arcturus]] a una [[magnitud aparent]] de −0,05.

El tipus d'[[Camp magnètic estel·lar#Activitat superficial|activitat magnètica]] d'Alfa Centauri A és comparable a la del Sol, mostrant una variabilitat [[corona estel·lar|coronal]] a causa de les [[taca estel·lar|taques estel·lars]], tal com està modulada per la rotació de l'estrella. No obstant això, des del 2005 el nivell d'activitat ha caigut en un mínim profund que podria ser similar al [[mínim de Maunder]] històric del Sol. Alternativament, pot tenir un cicle d'activitat estel·lar molt llarg i s'està recuperant lentament d'una fase mínima.<ref name="Ayres2014">{{ref-publicació|títol=The Ups and Downs of α Centauri|cognom1=Ayres|nom1=Thomas R.|publicació=The Astronomical Journal|arxiv=1401.0847|volum=147|exemplar=3|id=59
|pàgina=12|data=març 2014|doi=10.1088/0004-6256/147/3/59|bibcode=2014AJ....147...59A|s2cid=117715969}}</ref>

===== Alfa del Centaure B =====
Alpha Centauri B, també conegut com a Toliman, és l'estrella secundària del sistema binari. És una estrella de seqüència principal de tipus espectral K1-V, la qual cosa la fa més de color taronja que Alpha Centauri A;<ref name="csiro"/> té al voltant del 90% de la massa del Sol i un diàmetre un 14% més petit. Tot i que té una lluminositat més baixa que A, Alpha Centauri B emet més energia a la banda de [[raigs X]].<ref name="Xrays"/> La seva [[corba de llum]] varia en una escala de temps curta, i s'ha observat almenys una [[estrella fulgurant|fulguració]].<ref name="Xrays">{{ref-publicació|cognom1=Robrade|nom1=J.|cognom2=Schmitt|nom2=J. H. M. M.|cognom3=Favata|nom3=F.
|any=2005|títol=X-rays from α Centauri – The darkening of the solar twin|publicació=Astronomy and Astrophysics|volum=442|exemplar=1|pàgines=315–321|bibcode=2005A&A...442..315R|doi=10.1051/0004-6361:20053314 |arxiv=astro-ph/0508260|s2cid=119120}}</ref> És més actiu magnèticament que Alpha Centauri A, mostrant un cicle de {{Val|8,2|0,2|u=yr}} en comparació amb els 11 anys del Sol, i té aproximadament la meitat de la variació mínima a pic en la lluminositat coronal del Sol.<ref name="Ayres2014"/> Alpha Centauri B té una magnitud aparent de +1,35, una mica més tènue que [[Mimosa (estrella)|Mimosa]].<ref name="IAU-LSN"/>

==== Alfa del Centaure C (Pròxima del Centaure) ====
{{Main|Pròxima del Centaure}}

Alfa del Centaure C, més conegut com a Pròxima del Centaure, és una petita seqüència principal [[nana vermella]] de classe espectral M6-Ve. Té una [[magnitud absoluta]] de +15,60, més de 20.000 vegades més feble que el Sol. La seva massa es calcula que és {{Solar mass|{{val|0.1221}}}}.<ref name="KervellaThévenin2017">{{ref-publicació|cognom1=Kervella|nom1=P.|cognom2=Thévenin|nom2=F.|cognom3=Lovis|nom3=C.|títol=Proxima's orbit around α Centauri |publicació=Astronomy & Astrophysics|volum=598|any=2017|pàgines=L7|issn=0004-6361|doi=10.1051/0004-6361/201629930|arxiv=1611.03495|bibcode=2017A&A...598L...7K|s2cid=50867264}}</ref> És l'estrella més propera al Sol, però és massa feble per ser visible a ull nu.<ref name=ESA>{{ref-web|títol=Proxima Centauri UV flux distribution|url=http://sdc.cab.inta-csic.es/ines/Ines_PCentre/Demos/Fluxdist/pcentauri.html |consulta=11 juliol 2007 |editor=[[ESA]]|obra=The Astronomical Data Centre}}</ref> Possiblement està en òrbita al voltant del sistema doble principal amb un període d'uns 500.000 anys. En vista des de la Terra, Pròxima està separada uns 2° del sistema principal, en què A i B es veuen separades només per un angle de 40".

<div style="overflow:auto;">[[Fitxer:Relative positions of Sun, Alpha Centauri AB and Proxima Centauri.png|miniatura|upright=5|center|Posicions relatives del Sol, Alpha Centauri AB i Pròxima Centauri. El punt gris és la projecció de Pròxima Centauri, situada a la mateixa distància que Alpha Centauri AB.|alt=Rectangle molt ample amb un punt etiquetat "Sol" a l'esquerra i dos punts etiquetats respectivament "Alpha Centauri AB" i "Pròxima Centauri" al costat dret, unit per línies etiquetades amb distàncies i angles]]</div>

== Sistema planetari ==
El sistema Alpha Centauri en conjunt té dos planetes confirmats, tots dos al voltant de Pròxima Centauri. Tot i que s'ha afirmat que hi ha altres planetes al voltant de totes les estrelles, cap dels descobriments s'ha confirmat.

=== Planetes de Pròxima Centauri ===
{{Main|Proxima Centauri b|Proxima Centauri c|Proxima Centauri d}}
{{See also|Pròxima del Centaure#Sistema planetari}}

Pròxima Centauri b és un planeta terrestre descobert l'any 2016 per astrònoms de l'[[Observatori Austral Europeu]] (ESO). Té una [[massa mínima]] estimada d'1,17 {{Massa de la Terra|link=y}} ([[masses terrestres]]) i orbita aproximadament 0,049 [[Unitat astronòmica|UA]] des de Pròxima Centauri, situant-la en la [[zona habitable circumstel·lar|zona habitable]] de l'estrella.<ref name="proxima b discovery paper">{{ref-publicació|bibcode=2016Natur.536..437A|títol=A terrestrial planet candidate in a temperate orbit around Proxima Centauri|publicació=Nature|volum=536|exemplar=7617|pàgines=437–440|cognom1=Anglada-Escudé |nom1=Guillem|cognom2=Amado|nom2=Pedro J.|cognom3=Barnes|nom3=John|cognom4=Berdiñas|nom4=Zaira M.|cognom5=Butler|nom5=R. Paul|cognom6=Coleman|nom6=Gavin A. L.|cognom7=de la Cueva|nom7=Ignacio|cognom8=Dreizler
|nom8=Stefan|cognom9=Endl|nom9=Michael|last10=Giesers|first10=Benjamin|last11=Jeffers|first11=Sandra V.|last12=Jenkins|first12=James S.|last13=Jones|first13=Hugh R. A.|last14=Kiraga|first14=Marcin |last15=Kürster|first15=Martin|last16=López-González|first16=María J.|last17=Marvin|first17=Christopher J.|last18=Morales|first18=Nicolás|last19=Morin|first19=Julien|last20=Nelson|first20=Richard P. |last21=Ortiz|first21=José L.|last22=Ofir|first22=Aviv|last23=Paardekooper|first23=Sijme-Jan|last24=Reiners|first24=Ansgar|last25=Rodríguez|first25=Eloy|last26=Rodríguez-López|first26=Cristina|last27=Sarmiento
|first27=Luis F.|last28=Strachan|first28=John P.|last29=Tsapras|first29=Yiannis|last30=Tuomi|first30=Mikko|first31=Mathias|last31=Zechmeister|display-authors=3|any=2016|arxiv=1609.03449|doi=10.1038/nature19106
|pmid=27558064|s2cid=4451513|url=https://www.nature.com/articles/nature19106}}</ref><ref name=Mascareno2020>{{ref-publicació|arxiv=2005.12114|cognom1=Suárez Mascareño|nom1=A.|cognom2=Faria|nom2=J. P. |cognom3=Figueira|nom3=P.|títol=Revisiting Proxima with ESPRESSO|publicació=Astronomy & Astrophysics|any=2020|volum=639|pàgina=A77|doi=10.1051/0004-6361/202037745|bibcode=2020A&A...639A..77S|s2cid=218869742 |display-authors=et al.}}</ref>

Pròxima Centauri c és un planeta que es va publicar formalment el 2020 i podria ser una [[súper-Terra]] o [[mini-Neptú]].<ref name="proxima c scientific american">{{cite magazine|title=A Second Planet May Orbit Earth's Nearest Neighboring Star|url=https://www.scientificamerican.com/article/a-second-planet-may-orbit-earths-nearest-neighboring-star/|magazine=Scientific American|first=Lee|last=Billings|date=12 April 2019|access-date=2 August 2020}}</ref><ref name="proxima c discovery paper">{{ref-publicació|cognom1=Damasso|nom1=Mario|cognom2=Del Sordo|nom2=Fabio|display-authors=et al.|títol=A low-mass planet candidate orbiting Proxima Centauri at a distance of 1.5 AU|publicació=Science Advances|data=gener 2020|volum=6|exemplar=3|pàgina=eaax7467|doi=10.1126/sciadv.aax7467|pmid=31998838|pmc=6962037 |bibcode=2020SciA....6.7467D|doi-access=free}}</ref> Té una massa d'aproximadament 7 {{massa terrestre}} i orbita al voltant d'1,49 ua des de Pròxima Centauri amb un període de {{convert|1928|days|years}}.<ref name="proxima c mass">{{ref-publicació|cognom1=Benedict|nom1=G. Fritz|cognom2=McArthur|nom2=Barbara E.|títol=A Moving Target — Revising the Mass of Proxima Centauri c|publicació=Research Notes of the AAS|data=juny 2020|volum=4|exemplar=6|pàgina=86|doi=10.3847/2515-5172/ab9ca9|bibcode=2020RNAAS...4...86B|s2cid=225798015 |doi-access=free }}</ref> El juny de 2020, una possible detecció d'imatge directa del planeta va donar a entendre la presència potencial d'un gran sistema d'anells.<ref name="proxima c imaging">{{ref-publicació|cognom1=Gratton
|nom1=Raffaele|cognom2=Zurlo|nom2=Alice|cognom3=Le Coroller|nom3=Hervé|display-authors=et al.|títol=Searching for the near-infrared counterpart of Proxima c using multi-epoch high-contrast SPHERE data at VLT
|publicació=Astronomy & Astrophysics|data=juny 2020|volum=638|pàgina=A120|doi=10.1051/0004-6361/202037594|bibcode=2020A&A...638A.120G|arxiv=2004.06685|s2cid=215754278}}</ref> Tanmateix, un estudi del 2022 va qüestionar l'existència d'aquest planeta.<ref name="Artigau2022">{{ref-publicació|cognom1=Artigau|nom1=Étienne|cognom2=Cadieux|nom2=Charles|cognom3=Cook|nom3=Neil J.|cognom4=Doyon|nom4=René|cognom5=Vandal|nom5=Thomas|cognom6=Donati|nom6=Jean-Françcois|cognom7=Moutou|nom7=Claire|cognom8=Delfosse|nom8=Xavier|cognom9=Fouqué|nom9=Pascal|last10=Martioli|first10=Eder|last11=Bouchy|first11=François|last12=Parsons|first12=Jasmine|last13=Carmona|first13=Andres|last14=Dumusque|first14=Xavier|last15=Astudillo-Defru|first15=Nicola|last16=Bonfils|first16=Xavier|last17=Mignon|first17=Lucille|display-authors=5|títol=Line-by-line velocity measurements, an outlier-resistant method for precision velocimetry|publicació=The Astronomical Journal|volum=164:84|exemplar=3|pàgines=18pp|arxiv=2207.13524|bibcode=2022AJ....164...84A|doi=10.3847/1538-3881/ac7ce6|doi-access=free|data=23 juny 2022|publication-date=August 8, 2022}}</ref>

Un paper de 2020 que refina la massa de Proxima b exclou la presència de companys addicionals amb masses superiors a {{Earth mass|0,6}} en períodes inferiors a 50 dies, però els autors van detectar una corba de velocitat radial amb una periodicitat de 5,15 dies, cosa que suggereix la presència. d'un planeta amb una massa d'aproximadament {{Earth mass|0.29}}.<ref name=Mascareno2020/> Aquest planeta, Pròxima Centauri d, es va confirmar l'any 2022.<ref name="Faria2022">{{ref-publicació|cognom1=Faria |nom1=J. P. |cognom2=Suárez Mascareño |nom2=A. |cognom3=Figueira |nom3=P. |cognom4=Silva |nom4=A. M. |cognom5=Damasso |nom5=M. |cognom6=Demangeon |nom6=O. |cognom7=Pepe |nom7=F. |cognom8=Santos |nom8=N. C. |cognom9=Rebolo |nom9=R. |last10=Cristiani |first10=S. |last11=Adibekyan |first11=V. |display-authors=2 |data=4 gener 2022 |títol=A candidate short-period sub-Earth orbiting Proxima Centauri|url=https://www.eso.org/public/archives/releases/sciencepapers/eso2202/eso2202a.pdf |publicació=Astronomy & Astrophysics |editorial=European Southern Observatory |volum=658 |pàgines=17 |arxiv=2202.05188 |bibcode=2022A&A...658A.115F |doi=10.1051/0004-6361/202142337 |doi-access=free |last35=Tabernero |last23=Lo Curto |first18=X. |last19=Ehrenreich |first19=D. |last20=González Hernández |first20=J. I. |last21=Hara |last15=Cabral |first22=J. |first28=G. |last24=Lovis |first23=G. |first17=P. |first24=C. |last25=Martins |first25=C. J. A. P. |last26=Mégevand |first26=D. |last27=Mehner |first27=A. |last28=Micela |first21=N. |last18=Dumusque |last17=Di Marcantonio |first30=N. J. |first36=S. |last31=Pallé |first31=E. |last32=Poretti |first32=E. |last33=Sousa |first33=S. G. |last34=Sozzetti |first34=A. |last36=Udry |first15=A. |first29=P. |last37=Zapatero Osorio |first16=V. |first37=M. R. |first14=S. C. C. |last14=Barros |first13=R. |last13=Allart |first12=Y. |last12=Alibert |last30=Nunes |last29=Molaro |last16=D’Odorico |last22=Lillo-Box |first35=H.}}</ref><ref name="Artigau2022"/>

=== Planetes d'Alfa del Centaure A ===
[[Fitxer:Candidate1 Discovery.png|miniatura|upright=1.0|La imatge del descobriment del planeta Neptunià candidat d'Alfa Centauri, marcada aquí com a "C1"]]
{{Orbitbox planet begin
|name=Alpha Centauri A
|period_unit=day
}}
{{OrbitboxPlanet hypothetical
|exoplanet=[[Candidat 1|b]]
|semimajor=1.1
|period=~360
|mass_earth=~9–35<ref group="nota">Aquests límits de massa es calculen a partir del radi observat de '''~3.3–7''' {{Earth radius|link=n}} aplicat a l'equació citada, i presumiblement utilitzada, per calcular la massa del planeta a partir del radi del planeta en el K. Wagner et al. Paper 2021 – '''R ∝ M<sup>0.55</sup>''' (encara que aquesta relació radi-massa és per a planetes de poca massa i no per a gegants gasosos més grans). Per tant, '''3.3<sup>1.82</sup> = 8.77''' {{Earth mass|link=n}} i '''7<sup>1.82</sup> = 34.52''' {{Earth mass|link=n}}. El '''Msini ≥ 53''' {{Earth mass|link=n}} és per a un planeta a la vora exterior de la zona habitable conservadora, '''2,1 ua''' i, per tant, el límit de massa superior és inferior al del planeta '''C1''' a només '''1,1 ua'''.</ref>
|radius_earth=~3.3–7
|inclination=~65 ± 25
}}
{{Orbitbox end}}

El 2021, es va detectar un planeta candidat anomenat [[Candidat 1]] (abreujat com a C1) al voltant d'Alfa Centauri A, que es pensa que orbita a aproximadament 1,1 ua amb un període d'aproximadament un any, i que té una massa entre la de Neptú i la meitat de la de Saturn, encara que pot ser un disc de pols o un artefacte. S'ha descartat la possibilitat que C1 sigui una estrella de fons.<ref>{{ref-web| url = https://www.theguardian.com/science/2021/feb/10/astronomers-hopes-raised-by-glimpse-of-possible-new-planet-alpha-centauri|títol= Astronomers' hopes raised by glimpse of possible new planet? |consulta=2022-01-16|obra=[[The Guardian]] |data=10 febrer 2021 |nom=Ian |cognom=Sample}}</ref><ref name="WagnerBoehle2021">{{ref-publicació|cognom1=Wagner|nom1=K.|cognom2=Boehle|nom2=A.|cognom3=Pathak|nom3=P.|cognom4=Kasper|nom4=M.|cognom5=Arsenault|nom5=R.|cognom6=Jakob|nom6=G.|cognom7=Käufl|nom7=U. |cognom8=Leveratto|nom8=S.|cognom9=Maire|nom9=A.-L.|last10=Pantin|first10=E.|last11=Siebenmorgen|first11=R.|last12=Zins|first12=G.|last13=Absil|first13=O.|last14=Ageorges|first14=N. |last15=Apai|first15=D.|last16=Carlotti|first16=A.|last17=Choquet|first17=É.|last18=Delacroix|first18=C.|last19=Dohlen|first19=K.|last20=Duhoux|first20=P.|last21=Forsberg|first21=P.|last22=Fuenteseca|first22=E.|last23=Gutruf|first23=S.|last24=Guyon|first24=O.|last25=Huby|first25=E.|last26=Kampf|first26=D.|last27=Karlsson|first27=M.|last28=Kervella|first28=P.|last29=Kirchbauer|first29=J.-P.|last30=Klupar|first30=P. |last31=Kolb|first31=J.|last32=Mawet|first32=D.|last33=N’Diaye|first33=M.|last34=Orban de Xivry|first34=G.|last35=Quanz|first35=S. P.|last36=Reutlinger|first36=A.|last37=Ruane|first37=G.|last38=Riquelme |first38=M.|last39=Soenke|first39=C.|last40=Sterzik|first40=M.|last41=Vigan|first41=A.|last42=de Zeeuw|first42=T.|display-authors=2|títol=Imaging low-mass planets within the habitable zone of α Centauri |publicació=Nature Communications|data=10 febrer 2021|volum=12|exemplar=1|pàgina=922|doi=10.1038/s41467-021-21176-6|pmid=33568657|pmc=7876126|doi-access=free|arxiv=2102.05159|bibcode=2021NatCo..12..922W}} [https://www.youtube.com/watch?v=Da2EMPuGu00&feature=youtu.be Kevin Wagner's (lead author of paper?) video of discovery]</ref> Si es confirma aquest candidat, el nom temporal C1 probablement es substituirà per la designació científica Alpha Centauri Ab d'acord amb les convencions de denominació actuals.<ref name="IAUNamingRules">{{ref-web|url=https://www.iau.org/public/themes/naming_exoplanets/|títol=Naming of Exoplanets|editor=International Astronomical Union|consulta=24 juliol 2021}}</ref>

Les observacions del cicle 1 GO estan planejades per al [[Telescopi Espacial James Webb]] (JWST) per buscar planetes al voltant d'Alfa Centauri A.<ref name=":0">{{ref-web|títol=1618 Program Information|url=https://www.stsci.edu/cgi-bin/get-proposal-info?observatory=JWST&id=1618 |consulta=2022-09-01 |website=www.stsci.edu}}</ref> Es preveu que les observacions es facin en una data entre juliol i agost de 2023.<ref>{{ref-web|títol=Visit Information|url=https://www.stsci.edu/cgi-bin/get-visit-status?id=1618&markupFormat=html&observatory=JWST |consulta=2022-09-01 |website=www.stsci.edu}}</ref> Les estimacions prèvies al llançament van predir que JWST serà capaç de trobar planetes amb un radi de 5 {{Earth radius|link=true}} a 1-3 ua. Múltiples observacions cada 3-6 mesos podrien reduir el límit a 3 {{Earth radius}}.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Beichman |nom1=Charles |cognom2=Ygouf |nom2=Marie |cognom3=Llop Sayson |nom3=Jorge |cognom4=Mawet |nom4=Dimitri |cognom5=Yung |nom5=Yuk |cognom6=Choquet |nom6=Elodie |cognom7=Kervella |nom7=Pierre |cognom8=Boccaletti |nom8=Anthony |cognom9=Belikov |nom9=Ruslan |last10=Lissauer |first10=Jack J. |last11=Quarles |first11=Billy |last12=Lagage |first12=Pierre-Olivier |last13=Dicken |first13=Daniel |last14=Hu |first14=Renyu |last15=Mennesson |first15=Bertrand |data=2020-01-01 |títol=Searching for Planets Orbiting α Cen A with the James Webb Space Telescope|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2020PASP..132a5002B |publicació=Publications of the Astronomical Society of the Pacific |volum=132 |exemplar=1007 |pàgines=015002 |doi=10.1088/1538-3873/ab5066 |arxiv=1910.09709 |bibcode=2020PASP..132a5002B |s2cid=204823856 |issn=0004-6280}}</ref> Les tècniques de postprocessament podrien reduir el límit de 0,5 a 0,7 {{Earth radius}}.<ref name=":0" /> Les estimacions posteriors al llançament basades en observacions de [[HIP 65426 b]] troben que JWST podrà trobar planetes encara més a prop d'Alfa Centauri A i podria trobar un planeta de 5 {{Earth radius}} de 0,5 a 2,5 ua.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Carter |nom1=Aarynn L. |cognom2=Hinkley |nom2=Sasha |cognom3=Kammerer |nom3=Jens |cognom4=Skemer |nom4=Andrew |cognom5=Biller |nom5=Beth A. |cognom6=Leisenring |nom6=Jarron M. |cognom7=Millar-Blanchaer |nom7=Maxwell A. |cognom8=Petrus |nom8=Simon |cognom9=Stone |nom9=Jordan M. |last10=Ward-Duong |first10=Kimberly |last11=Wang |first11=Jason J. |last12=Girard |first12=Julien H. |last13=Hines |first13=Dean C. |last14=Perrin |first14=Marshall D. |last15=Pueyo |first15=Laurent |data=2023 |títol=The JWST Early Release Science Program for Direct Observations of Exoplanetary Systems I: High-contrast Imaging of the Exoplanet HIP 65426 b from 2 to 16 μm |publicació=The Astrophysical Journal Letters |volum=951 |exemplar=1 |pàgines=L20 |doi=10.3847/2041-8213/acd93e |arxiv=2208.14990 |bibcode=2023ApJ...951L..20C |doi-access=free }}</ref> El Candidat 1 té un radi estimat entre 3,3 i 11 {{Earth radius}}<ref name="WagnerBoehle2021" /> i òrbites a 1,1 au. Per tant, és probable que estigui a l'abast de les observacions de JWST.

=== Planetes d'Alfa del Centaure B ===
El 2012, es va informar d'un planeta al voltant d'Alpha Centauri B, Alpha Centauri Bb, a uns 6 milions de quilòmetres de l'astre principal, amb una temperatura superficial de 1.227 °C, i una massa de 1,13±0,09 vegades la massa de la [[Terra]],<ref>[http://francisthemulenews.wordpress.com/2012/10/17/un-granito-de-sal-sobre-el-exoplaneta-mas-cercano-a-la-tierra-que-orbita-la-estrella-alfa-centauri-b/#comments Francis (th)E mule Science's News] Data de consulta 18/10/2012.</ref> però el 2015 una nova anàlisi va concloure que aquest informe era un artefacte de l'anàlisi de dades.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.popularmechanics.com/space/a18003/no-alpha-centauri-b-planet/|títol=It Turns Out the Closest Exoplanet to Us Doesn't Actually Exist|cognom=Wenz|nom=John|data=2015-10-29|editorial=Popular Mechanics|consulta=2018-12-08}}</ref><ref>{{ref-web|url=https://news.nationalgeographic.com/2015/10/151028-planet-disappears-alpha-centauri-astronomy-science/|títol=Poof! The Planet Closest To Our Solar System Just Vanished|data=2015-10-29|editor=National Geographic News|consulta=2018-12-08}}</ref><ref name="Rajpaul2016">{{citar ref|nom1=Vinesh|cognom1=Rajpaul|nom2=Suzanne|cognom2=Aigrain|nom3=Stephen J.|cognom3=Roberts
|títol=Ghost in the time series: no planet for Alpha Cen B|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|volum=456|exemplar=1|pàgines=L6–L10|data=19 octubre 2015|arxiv=1510.05598 |bibcode=2016MNRAS.456L...6R|doi=10.1093/mnrasl/slv164|s2cid=119294717}}</ref>

El 2013 es va observar un possible esdeveniment semblant al trànsit, que podria estar associat a un planeta separat. L'esdeveniment de trànsit podria correspondre a un cos planetari amb un radi al voltant {{Earth radius|0.92|link=y}}. El més probable és que aquest planeta orbiti al voltant d'Alfa Centauri B amb un període orbital de 20,4 dies o menys, amb només un 5% de possibilitats que tingui una òrbita més llarga. La mediana de les òrbites probables és de 12,4 dies. La seva òrbita probablement tindria una excentricitat de 0,24 o menys.<ref name="Demory2015">{{ref-publicació|cognom1=Demory|nom1=Brice-Olivier|cognom2=Ehrenreich|nom2=David|cognom3=Queloz|nom3=Didier|cognom4=Seager|nom4=Sara|cognom5=Gilliland|nom5=Ronald |cognom6=Chaplin|nom6=William J.|cognom7=Proffitt|nom7=Charles|cognom8=Gillon|nom8=Michael|cognom9=Guenther|nom9=Maximilian N.|display-authors=1|data=juny 2015|títol=Hubble Space Telescope search for the transit of the Earth-mass exoplanet Alpha Centauri Bb|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|volum=450|exemplar=2|pàgines=2043–2051|arxiv=1503.07528|bibcode=2015MNRAS.450.2043D |doi=10.1093/mnras/stv673|last10=Benneke|first10=Bjoern|last11=Dumusque|first11=Xavier|last12=Lovis|first12=Christophe|last13=Pepe|first13=Francesco|last14=Segransan|first14=Damien|last15=Triaud|first15=Amaury|last16=Udry|first16=Stephane|s2cid=119162954}}</ref> Podria tenir llacs de lava fosa i estaria massa a prop d'Alfa Centauri B per albergar [[vida extraterrestre|vida]].<ref>{{ref-web|url=https://www.newscientist.com/article/dn27259-twin-earths-may-lurk-in-our-nearest-star-system/|títol=Twin Earths may lurk in our nearest star system|cognom=Aron|nom=Jacob|magazine=New Scientist|consulta=2018-12-08}}</ref> Si es confirma, aquest planeta es podria anomenar Alpha Centauri Bc. Tanmateix, el nom no s'ha utilitzat a la literatura, ja que no és un descobriment reivindicat. {{As of|2023}}, sembla que no s'han observat més esdeveniments semblants al trànsit.

=== Planetes hipotètics ===
Poden existir planetes addicionals al sistema Alpha Centauri, ja sigui orbitant Alpha Centauri A o Alpha Centauri B individualment, o en òrbites grans al voltant d'Alpha Centauri AB. Com que ambdues estrelles són bastant semblants al Sol (per exemple, en edat i [[metal·licitat]]), els astrònoms s'han interessat especialment a fer cerques detallades de planetes del sistema Alpha Centauri. Diversos equips de caça de planetes establerts han utilitzat diversos mètodes de [[velocitat radial]] o [[trànsit astronòmic|trànsit]] en les seves cerques al voltant d'aquestes dues estrelles brillants.<ref name="universetoday.com">{{ref-web|url=http://www.universetoday.com/2008/04/19/why-havent-planets-been-detected-around-alpha-centauri/|títol=Why Haven't Planets Been Detected around Alpha Centauri|obra=Universe Today|consulta=19 abril 2008
|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080421040845/http://www.universetoday.com/2008/04/19/why-havent-planets-been-detected-around-alpha-centauri/|arxiudata=21 abril 2008|url-status=live|data=2008-04-19}}</ref> Fins ara, tots els estudis observacionals no han aconseguit trobar proves de [[nanes marrons]] o [[gegants gasosos]].<ref name="universetoday.com"/><ref>{{ref-web|url=http://www.ucsc.edu/news_events/text.asp?pid=2012|títol=Nearby star should harbor detectable, Earth-like planets|data=7 març 2008|nom=Tim|cognom=Stephens|obra=News & Events|editor=UC Santa Cruz|consulta=19 abril 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080417004113/http://www.ucsc.edu/news_events/text.asp?pid=2012|arxiudata=17 abril 2008|url-status=dead}}</ref>

El 2009, les simulacions per ordinador van mostrar que un planeta podria haver estat capaç de formar-se prop de la vora interior de la zona habitable d'Alfa Centauri B, que s'estén de 0,5 a 0,9 ua de l'estrella. Algunes suposicions especials, com ara considerar que el parell Alfa Centauri es podria haver format inicialment amb una separació més àmplia i després s'hauria apropat l'un a l'altre (com podria ser possible si es formessin en un dens [[cúmul obert|cúmul estel·lar]]), permetre un entorn favorable a l'acreció més lluny de l'estrella.<ref name="Thebault 2009">{{ref-publicació|cognom1=Thebault |nom1= P.|cognom2=Marzazi |nom2= F.|cognom3=Scholl |nom3= H.|any=2009 |títol=Planet formation in the habitable zone of alpha centauri B|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|volum=393|exemplar=1|pàgines=L21–L25|arxiv=0811.0673|bibcode=2009MNRAS.393L..21T |doi=10.1111/j.1745-3933.2008.00590.x|s2cid=18141997}}</ref> Els cossos al voltant d'Alfa Centauri A podrien orbitar a distàncies una mica més llunyanes a causa de la seva gravetat més forta. A més, la manca de nanes marrons o gegants gasosos en òrbites properes al voltant d'Alfa Centauri fa que la probabilitat de planetes terrestres sigui més gran que el contrari.<ref name="lackofany">{{ref-publicació|cognom1=Quintana |nom1= E. V.|cognom2=Lissauer |nom2= J. J.
|cognom3=Chambers |nom3= J. E.|cognom4=Duncan |nom4= M. J.|títol=Terrestrial Planet Formation in the Alpha Centauri System|publicació=Astrophysical Journal|any=2002|volum=576|exemplar=2|pàgines=982–996|doi=10.1086/341808
|bibcode=2002ApJ...576..982Q|citeseerx=10.1.1.528.4268|s2cid= 53469170}}</ref> Un estudi teòric indica que una anàlisi de velocitat radial podria detectar un hipotètic planeta de {{Earth mass|1.8|link=y}} a la [[zona habitable circumstel·lar|zona habitable]] d'Alfa Centauri B.<ref name=guedesetal2008>{{ref-publicació|nom1=Javiera M.|cognom1=Guedes|nom2=Eugenio J.|cognom2=Rivera|nom3=Erica|cognom3=Davis|nom4=Gregory|cognom4=Laughlin
|nom5=Elisa V.|cognom5=Quintana|nom6=Debra A.|cognom6=Fischer|títol=Formation and Detectability of Terrestrial Planets Around Alpha Centauri B|publicació=Astrophysical Journal|volum=679|exemplar=2|pàgines=1582–1587
|arxiv=0802.3482|doi=10.1086/587799|bibcode=2008ApJ...679.1582G|any=2008|s2cid=12152444}}</ref>

Les mesures de velocitat radial d'Alfa Centauri B fetes amb l'[[espectrògraf]] [[HARPS|Cercador de Planetes per Velocitat Radial d'Alta Precisió]] (més ben conegut com a HARPS) van ser prou sensibles per detectar un planeta {{Earth mass|4|link=y}} dins de la zona habitable del estrella (és a dir, amb un període orbital P = 200 dies), però no es van detectar planetes.<ref name="Dumusque">{{ref-publicació|cognom1=Dumusque|nom1=X.|cognom2=Pepe |nom2= F.|cognom3=Lovis |nom3= C. |cognom4=Ségransan |nom4= D.|cognom5=Sahlmann |nom5= J.|cognom6=Benz |nom6= W.|cognom7=Bouchy |nom7= F.|enllaçautor8=Michel Mayor|cognom8=Mayor |nom8= M.|enllaçautor9=Didier Queloz|cognom9=Queloz |nom9= D.|author10=Santos, N.|author11-link=Stéphane Udry|last11=Udry |first11= S.|títol=An Earth mass planet orbiting Alpha Centauri B|publicació=Nature|volum=490|exemplar=7423|pàgines=207–211|data=17 octubre 2012|url=http://www.eso.org/public/archives/releases/sciencepapers/eso1241/eso1241a.pdf |arxiuurl=https://ghostarchive.org/archive/20221009/http://www.eso.org/public/archives/releases/sciencepapers/eso1241/eso1241a.pdf |arxiudata=2022-10-09 |url-status=live|doi=10.1038/nature11572|consulta=17 octubre 2012|bibcode=2012Natur.491..207D|pmid=23075844|s2cid=1110271}}</ref>

Les estimacions actuals situen la probabilitat de trobar un planeta semblant a la Terra al voltant d'Alfa Centauri en aproximadament el 75%.<ref name=miniature>{{ref-web|cognom1=Billings|nom1=Lee|títol=Miniature Space Telescope Could Boost the Hunt for "Earth Proxima" [Video]|url=http://www.scientificamerican.com/article/miniature-space-telescope-could-boost-the-hunt-for-earth-proxima-video/|editor=Scientific American}}</ref> Actualment (2017) s'estima que els llindars d'observació per a la detecció de planetes a les zones habitables pel mètode de la velocitat radial són d'aproximadament {{massa terrestre|50}} per a Alpha Centauri A, {{massa terrestre|8}} per a Alpha Centauri B, i {{massa terrestre|0,5}} per a [[Proxima Centauri]].<ref name=Zhao2018>{{ref-publicació|cognom1=Zhao|nom1=L.|cognom2=Fischer |nom2= D.|cognom3=Brewer |nom3= J.|cognom4=Giguere |nom4= M.|cognom5=Rojas-Ayala |nom5= B.|títol=Planet Detectability in the Alpha Centauri System|publicació=Astronomical Journal|volum=155|exemplar=1|pàgina=12|data=gener 2018|arxiv=1711.06320|url=http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/bib_query?arXiv:1711.06320|doi=10.3847/1538-3881/aa9bea|consulta=29 desembre 2017|bibcode=2018AJ....155...24Z|s2cid=118994786 |doi-access=free }}</ref>

Els primers models generats per ordinador de formació planetària van predir l'existència de [[planeta terrestre]]s al voltant del [[planeta circumbinari|tant Alpha Centauri A i B]],<ref name=guedesetal2008/><ref group=nota>Vegeu Lissauer i Quintana a les referències següents</ref> però les investigacions numèriques més recents han demostrat que l'atracció gravitatòria de l'estrella acompanyant dificulta l'acreció de planetes.<ref name="Thebault 2009"/><ref>{{ref-publicació|autor=M. Barbieri|autor2=F. Marzari|autor3=H. Scholl|any=2002|títol=Formation of terrestrial planets in close binary systems: The case of α Centauri A |publicació=Astronomy & Astrophysics|volum=396|exemplar=1|pàgines=219–224|doi=10.1051/0004-6361:20021357|bibcode=2002A&A...396..219B|arxiv=astro-ph/0209118|s2cid=119476010}}</ref> Malgrat aquestes dificultats, donades les similituds amb el Sol en [[tipus espectrals]], tipus d'estrella, edat i estabilitat probable de les òrbites, s'ha suggerit que aquest sistema estel·lar podria tenir una de les millors possibilitats per albergar [[vida extraterrestre]] en un planeta potencial.<ref name="Wiegert">{{ref-publicació|autor1=P. A. Wiegert|autor2=M. J. Holman|títol=The stability of planets in the Alpha Centauri system|publicació=The Astronomical Journal|any=1997|volum=113|pàgines=1445–1450|bibcode=1997AJ....113.1445W|doi=10.1086/118360|arxiv=astro-ph/9609106|s2cid=18969130}}</ref><ref name=lackofany/><ref>{{ref-publicació|cognom=Lissauer |nom= J. J. |autor2=E. V. Quintana|autor3=J. E. Chambers|autor4=M. J. Duncan|autor5=F. C. Adams|name-list-style=amp|títol=Terrestrial Planet Formation in Binary Star Systems|bibcode=2004RMxAC..22...99L|publicació=Revista Mexicana de Astronomía y Astrofísica, Serie de Conferencias|any=2004|volum=22|pàgines=99–103|arxiv=0705.3444}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom1=Quintana|nom1=Elisa V.|cognom2=Lissauer|nom2=Jack J. |títol=Terrestrial Planet Formation in Binary Star Systems|obra=Planets in Binary Star Systems|editor-first=Nader|editor-last=Haghighipour|editorial=Springer|data=2007|pàgines=265–284|isbn=978-90-481-8687-7|url=https://books.google.cat/books?id=kyf7vgv6FSYC&pg=PA265}}</ref>

Al [[Sistema Solar]], una vegada es va pensar que [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]] probablement eren crucials per pertorbar els [[Cometa|cometes]] al Sistema Solar interior, proporcionant als planetes interiors una font de aigua i diversos altres gels.<ref name="Croswell">{{cite magazine|last=Croswell|first=Ken|date=April 1991|title=Does Alpha Centauri Have Intelligent Life?|journal=Astronomy|volume=19|issue=4|pages=28–37 |bibcode=1991Ast....19d..28C}}</ref> Tanmateix, atès que les mesures isòtopes de la relació [[deuteri]] a [[hidrogen]] (D/H) als cometes [[Cometa Halley|Halley]], [[Cometa Hyakutake|Hyakutake]], [[Cometa Hale–Bopp|Hale–Bopp]], 2002T7 i Tuttle donen valors aproximadament el doble que l'aigua oceànica de la Terra, models i investigacions més recents prediuen que menys del 10% de l'aigua de la Terra es va subministrar per cometes. En el sistema Alpha Centauri, Pròxima Centauri podria haver influït en el disc planetari mentre es formava el sistema Alpha Centauri, enriquint l'àrea al voltant d'Alfa Centauri amb materials volàtils.<ref>{{ref-web|url=http://www.centauri-dreams.org/?p=726|nom=Paul|cognom=Gilster|títol=Proxima Centauri and Habitability|obra=Centauri Dreams|data=5 juliol 2006|consulta=12 agost 2010}}</ref> Això es descomptaria si, per exemple, Alpha Centauri B tingués un [[gegant gasós]] orbitant Alpha Centauri A (o viceversa), o si Alpha Centauri A i B ells mateixos poguessin pertorbar cometes en els sistemes interns dels altres. com presumiblement han fet Júpiter i Saturn al Sistema Solar.<ref name="Croswell"/> Aquests cossos gelats probablement també resideixen en el [[núvol d'Oort]] d'altres sistemes planetaris. Quan es veuen influenciats gravitacionalment pels gegants gasosos o per les interrupcions pel pas d'estrelles properes, molts d'aquests cossos gelats viatgen cap a les estrelles.<ref name="Croswell"/> Aquestes idees també s'apliquen a l'aproximació propera d'Alfa Centauri o d'altres estrelles al Sistema Solar, quan, en un futur llunyà, el núvol d'Oort es podria interrompre prou com per augmentar el nombre de cometes actius.<ref name="Matthews"/>

Per estar a la [[zona habitable]], un planeta al voltant d'Alfa Centauri A tindria un radi orbital d'entre aproximadament 1,2 i {{val|2,1|ul=AU}} per tenir temperatures i condicions planetàries similars per a l'aigua líquida. existir.<ref name="Kaltenegger2013">{{ref-publicació|doi=10.1088/0004-637X/777/2/165|títol=Calculating the Habitable Zone of Binary Star Systems. I. S-Type Binaries|publicació=The Astrophysical Journal |volum=777|exemplar=2|pàgina=165|any=2013|cognom1=Kaltenegger|nom1=Lisa|cognom2=Haghighipour|nom2=Nader|doi-access=free|bibcode=2013ApJ...777..165K|arxiv=1306.2889|s2cid=118414142}}</ref> Per a l'Alpha Centauri B una mica menys lluminós i més fresc, la zona habitable està entre uns 0,7 i {{val|1.2|u=AU}}.<ref name="Kaltenegger2013"/>

Amb l'objectiu de trobar proves d'aquests planetes, tant Pròxima Centauri com Alpha Centauri-AB es trobaven entre les estrelles objectiu del "Nivell 1" de la [[NASA]] de la [[Space Interferometry Mission]] (S.I.M.). Amb aquest nou instrument hauria estat possible detectar planetes tan petits com tres masses terrestres o menys dins de dues UA d'un objectiu "Tier-1".<ref name="numbers">{{cite press release|url=http://www.jpl.nasa.gov/news/features.cfm?feature=1209|title=Planet Hunting by Numbers|publisher=Jet Propulsion Laboratory|date=18 October 2006|access-date=24 April 2007|archive-date=4 August 2010|archive-url=https://web.archive.org/web/20100804160702/http://www.jpl.nasa.gov/news/features.cfm?feature=1209|url-status=dead}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100804160702/http://www.jpl.nasa.gov/news/features.cfm?feature=1209 |date=4 d’agost 2010 }}</ref> La missió S.I.M., però, es va cancel·lar a causa de problemes financers el 2010.<ref>{{ref-web|cognom1=Mullen|nom1=Leslie|títol=Rage Against the Dying of the Light|url=http://www.astrobio.net/exclusive/4005/rage-against-the-dying-of-the-light|data=2 juny 2011|obra=Astrobiology Magazine|consulta=7 juny 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110604121537/http://www.astrobio.net/exclusive/4005/rage-against-the-dying-of-the-light|arxiudata=4 juny 2011|url-status=usurped}}</ref>

=== Discs circumstel·lars ===
A partir d'observacions entre 2007 i 2012, un estudi va trobar un lleuger excés d'emissions a la banda de 24 µm (infraroig mitjà/lluny) que envolta {{nowrap|α Centauri AB}}, que es pot interpretar com una evidència d'un escàs [[disc circumstel·lar]] o [[núvol de pols interplanetari|pols interplanetària]].<ref name="Wiegart2014"/> Es va estimar que la massa total estava entre {{10^|-7}} i {{10^| -6}} la massa de la [[Lluna]], o 10–100 vegades la massa del [[núvol zodiacal]] del Sistema Solar.<ref name="Wiegart2014"/> Si existís aquest disc al voltant de les dues estrelles, el disc {{nowrap|α Centauri A's}} probablement seria estable a 2,8 ua, i {{nowrap|α Centauri B's}} probablement seria estable a 2,5 ua.<ref name="Wiegart2014"/> Això posaria el disc d'A completament dins de la [[línia de congelament]], i una petita part del disc exterior de B just fora.<ref name="Wiegart2014">{{ref-publicació|títol=How dusty is α Centauri? Excess or non-excess over the infrared photospheres of main-sequence stars|publicació=Astronomy & Astrophysics|cognom1=Wiegert|nom1=J.
|cognom2=Liseau|nom2=R.|cognom3=Thébault|nom3=P.|cognom4=Olofsson|nom4=G.|cognom5=Mora|nom5=A.|cognom6=Bryden|nom6=G.|cognom7=Marshall|nom7=J. P.|cognom8=Eiroa|nom8=C.|cognom9=Montesinos|nom9=B.|last10=Ardila |first10=D.|last11=Augereau|first11=J. C.|last12=Bayo Aran|first12=A.|last13=Danchi|first13=W. C.|last14=del Burgo|first14=C.|last15=Ertel|first15=S.|last16=Fridlund|first16=M. C. W.|last17=Hajigholi |first17=M.|last18=Krivov|first18=A. V.|last19=Pilbratt|first19=G. L.|last20=Roberge|first20=A.|last21=White|first21=G. J.|last22=Wolf|first22=S.|display-authors=3|volum=563|at=A102|data=març 2014 |doi=10.1051/0004-6361/201321887|bibcode=2014A&A...563A.102W|arxiv=1401.6896|s2cid=119198201}}</ref>

== Perspectiva del sistema ==
<!-- [[Fitxer:Sky-from-alpha-centauri.jpg|miniatura|upright=1.0|Mirant cap al cel al voltant d'[[Orió (constel·lació)|Orió]] des d'Alfa Centauri amb [[Sírius]] a prop de [[Betelgeuse]], [[Proció]] a [[Constel·lació dels Bessons|Bessons]] i el Sol a [[Constel·lació de Cassiopea|Cassiopeia]] generat per [[Celestia]].|alt=Imatge del cel nocturn simulada centrada a Orió etiquetada amb els noms de les constel·lacions en vermell i els noms dels estels en groc, incloent-hi Sírius molt a prop de Betelgeuse i el Sol prop de Cassiopea.]] -->
[[Fitxer:Sun from Alpha Centauri.png|miniatura|upright=1.0|Imatge simulada del cel nocturn amb una "W" d'estrelles de [[Cassiopeia (constel·lació)|Cassiopeia]] connectades per línies, i el Sol, etiquetat com "Sol", tal com semblaria a l'esquerra de la "W"]]

El cel d'Alfa Centauri AB apareixeria com ho fa des de la Terra, excepte que a [[Constel·lació del Centaure|Centaure]] faltaria la seva estrella més brillant. El Sol apareixeria com una estrella blanca de [[magnitud aparent]] +0,5,<ref name="Sky & Telescope 2022">{{ref-notícia|títol=See the Sun from Other Stars | website=Sky & Telescope |data=2022-02-02 | url=https://skyandtelescope.org/astronomy-blogs/explore-night-bob-king/see-the-sun-from-other-stars/ |consulta=2023-02-22}}</ref> aproximadament la mateixa que la brillantor mitjana de [[Betelgeuse]] des de la Terra. Seria al [[punt antípoda]] de l'[[ascensió recta]] i [[declinació (astronomia)|declinació]] actuals d'Alfa Centauri AB, a {{RA|02|39|36}} {{DEC|+60|50| 02.308}} (2000), a l'est de [[Cassiopeia (constel·lació)|Cassiopeia]], eclipsant fàcilment la resta d'estrelles de la [[constel·lació]]. Amb la col·locació del Sol a l'est de l'estrella de magnitud 3,4 [[Epsilon Cassiopeiae]], gairebé davant de la [[Nebulosa del Cor]], la línia "W" d'estrelles de Cassiopeia tindria una forma "/W".<ref name="Gilster 2012">{{ref-web|cognom=Gilster |nom=Paul |títol=Alpha Centauri and the New Astronomy | website=Centauri Dreams |data=2012-10-16 | url=https://www.centauri-dreams.org/2012/10/16/alpha-centauri-and-the-new-astronomy/ |consulta=2023-02-22}}</ref>

El [[Triangle d'hivern]] no semblaria [[Triangle equilàter|equilàter]], sinó molt prim i llarg, amb [[Proció]] brillant [[Pòl·lux (estrella)|Pòl·lux]] al mig de [[Bessons (constel·lació)|Bessons]], i [[Sírius]] situat a menys d'un grau de Betelgeuse a [[Orió (constel·lació)|Orió]]. Amb una magnitud de -1,2, Sírius seria una mica més tènue que la de la Terra, però encara seria l'estrella més brillant del cel nocturn. Tant [[Vega]] com [[Altair]] es desplaçarien cap al nord-oest en relació amb [[Deneb]], donant al [[Triangle d'estiu]] una aparença més equilàter.

Un planeta al voltant d'α Centauri A o B veuria l'altra estrella com una secundària molt brillant. Per exemple, un planeta semblant a la Terra a 1,25 ua des de α Cen A (amb un període de revolució d'1,34 anys) obtindria una il·luminació semblant al Sol de la seva primària, i α Cen B semblaria de 5,7 a 8,6 magnituds més tènues (-21,0 a −18.2), de 190 a 2.700 vegades més tènue que α Cen A però encara de 150 a 2.100 vegades més brillant que la Lluna plena. Per contra, un planeta semblant a la Terra a 0,71 ua des de α Cen B (amb un període de revolució de 0,63 anys) obtindria una il·luminació gairebé solar de la seva primària, i α Cen A semblaria de 4,6 a 7,3 magnituds més tènues (−22,1 a −19.4), de 70 a 840 vegades més tènue que α Cen B, però encara de 470 a 5.700 vegades més brillant que la Lluna plena.

Pròxima del Centaure semblaria tènue com una de moltes estrelles.<ref name="Drew Ex Machina 2020">{{ref-web|títol=Alien Skies: The View from Alpha Centauri | website=Drew Ex Machina |data=2020-08-28 | url=https://www.drewexmachina.com/2020/08/28/alien-skies-the-view-from-alpha-centauri/ |consulta=2023-02-22}}</ref>

== Altres noms ==
A la literatura moderna, els noms alternatius col·loquials d'Alfa Centauri inclouen ''Rigil Kent''<ref>{{ref-llibre|autor=Martin Rees|títol=Universe: The Definitive Visual Guide|url=https://books.google.cat/books?id=CqrWEBWPfYoC|data=17 setembre 2012|editorial=DK Publishing|isbn=978-1-4654-1114-3|pàgina=252}}</ref> (també ''Rigel Kent'' i variants;<ref group="nota">Les grafies inclouen ''Rigjl Kentaurus'', [[Thomas Hyde|Hyde T.]], "Ulugh Beighi Tabulae Stellarum Fixarum", ''Tabulae Long. ac Lat. Stellarum Fixarum ex Observatione Ulugh Beighi'' Oxford, 1665, p. 142, Hyde T., "In Ulugh Beighi Tabulae Stellarum Fixarum Commentarii", ''op. cit.'', p. 67, portuguès ''Riguel Kentaurus'' da Silva Oliveira, R., [http://www.asterdomus.com.br/Artigo_crux_australis.htm "Crux Australis: o Cruzeiro do Sul"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131206102730/http://www.asterdomus.com.br/Artigo_crux_australis.htm|date=6 December 2013}}, Artigos: Planetario Movel Inflavel AsterDomus.</ref>)<ref name="K&S">{{ref-llibre|autor1=Paul Kunitzsch|autor2=Tim Smart|títol=A Dictionary of Modern Star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations|url=https://books.google.cat/books?id=XVspPwAACAAJ|any=2006|editorial=Sky Pub.|isbn=978-1-931559-44-7|pàgina=27}}</ref><ref>{{ref-llibre|autor=James B. Kaler|títol=The Hundred Greatest Stars|url=https://books.google.cat/books?id=jmoQBwAAQBAJ|data=7 maig 2006|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=978-0-387-21625-6|pàgina=15}}</ref> and ''Toliman''<ref>{{ref-llibre|autor=Fred Schaaf |títol=The Brightest Stars: Discovering the Universe through the Sky's Most Brilliant Stars|url=https://books.google.cat/books?id=9LT1q0Il3-YC|data=31 març 2008|editorial=Wiley|isbn=978-0-470-24917-8|pàgina=122 |bibcode=2008bsdu.book.....S}}</ref> (l'últim dels quals es va convertir en el nom propi d'Alpha Centauri B el 10 d'agost de 2018 per aprovació de la [[Unió Astronòmica Internacional]]).

''Rigil Kent'' és l'abreviatura de ''Rigil Kentaurus'',<ref>{{ref-publicació|bibcode=1843MmRAS..13....1B|títol=The Catalogues of Ptolemy, Ulugh Beigh, Tycho Brahe, Halley, Hevelius, Deduced from the Best Authorities. With Various Notes and Corrections, and a Preface to Each Catalogue. To Which is Added the Synonym of each Star, in the Catalogues or Flamsteed of Lacaille, as far as the same can be ascertained|publicació=Memoirs of the Royal Astronomical Society|volum=13|pàgines=1|cognom1=Baily|nom1=Francis|any=1843}}</ref> que de vegades s'abreuja més a ''Rigil'' o ''Rigel'', encara que això és ambigu amb [[Beta Orionis]], que també s'anomena Rigel.

El nom ''Toliman'' prové de l'edició de [[Jacobus Golius]] de 1669 del ''Compendium'' d'[[Al-Farghani]]. ''Tolimân'' és la llatinització de Golius del nom àrab {{lang|ar| الظلمان |rtl=yes}} {{lang|ar-Latn|al-Ẓulmān}} "els estruços", nom d'un asterisme del qual Alfa Centauri va formar l'estrella principal.<ref>{{ref-publicació|bibcode=1976Stern..52..218K |títol=Naturwissenschaft und Philologie: Die arabischen Elemente in der Nomenklatur und Terminologie der Himmelskunde|publicació=Die Sterne|volum=52|pàgines=218|cognom1=Kunitzsch|nom1=P.|any=1976 |doi=10.1515/islm.1975.52.2.263|s2cid=162297139}}</ref><ref>{{ref-publicació|doi=10.2307/595661|jstor=595661|cognom1=Hermelink|nom1=H.|cognom2=Kunitzsch|nom2=Paul|títol=Reviewed work: Arabische Sternnamen in Europa, Paul Kunitzsch|publicació=Journal of the American Oriental Society|volum=81|exemplar=3|pàgines=309–312|any=1961}}</ref><ref>{{ref-llibre|autor1=Aḥmad ibn Muḥammad al-Fargānī|autor2=Jakob Golius |títol=Muhammedis fil. Ketiri Ferganensis, qui vulgo Alfraganus dicitur, Elementa astronomica, Arabicè & Latinè. Cum notis ad res exoticas sive Orientales, quae in iis occurrunt. Opera Jacobi Golii|url=https://books.google.cat/books?id=OvWTSYvB0TYC&pg=PA76|any=1669|editorial=apud Johannem Jansonium à Waasberge, & viduam Elizei Weyerstraet|pàgines=76–}}</ref>

Durant el segle XIX, el popularista amateur del nord Elijah H. Burritt va utilitzar el nom ara obscur ''Bungula'',<ref>{{ref-llibre|autor=Elijah Hinsdale Burritt|títol=Atlas: Designed to Illustrate the Geography of the Heavens|url=https://books.google.cat/books?id=PHdtuwEACAAJ|any=1850|editorial=F. J. Huntington}}</ref> possiblement encunyat a partir de "β" i el [[llatí]] ''ungula'' ("peülla").<ref name="K&S" />

Junts, Alpha i Beta Centauri formen els "Apuntadors del Sud" o "Els Punters", ja que apunten cap a la Creu del Sud, l'[[asterisme (astronomia)|asterisme]] de la constel·lació del [[Constel·lació de la Creu del Sud|mateix nom]].<ref name="AOST2">{{ref-llibre|cognom1=Hartung|nom1=E. J.|cognom2=Frew|nom2=D.|cognom3=Malin|nom3=D.|any=1994|títol=Astronomical Objects for Southern Telescopes|pàgina=194|url=https://books.google.cat/books?id=FTsDDQAAQBAJ&pg=PT3|editorial=Melbourne University Press|isbn=978-0-522-84553-2}}</ref>

A l'[[astronomia xinesa]], {{lang|zh|南門}} ''Nán Mén'', que significa ''[[Banya (constel·lació xinesa)|Porta Sud]]'', fa referència a un asterisme format per Alpha&nbsp;Centauri i [[Epsilon Centauri|Epsilon&nbsp;Centauri]]. En conseqüència, el [[Noms d'estels xinesos|nom xinès]] per al mateix Alfa Centauri és {{lang|zh|南門二}} ''Nán Mén Èr'', la segona estrella de la porta sud.<ref>{{zh}} [ AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 6 月 27 日]</ref>

Per als [[aborígens australians]] del [[Wergaia|poble boorong]] del nord-oest de [[Victòria (Austràlia)|Victòria]], Alpha Centauri i [[Beta Centauri]] són ''Bermbermgle'',<ref name=hamacher>{{ref-publicació|cognom1=Hamacher |nom1= Duane W.|cognom2=Frew |nom2= David J.|any=2010|títol=An Aboriginal Australian Record of the Great Eruption of Eta Carinae|publicació=Journal of Astronomical History & Heritage|volum=13|exemplar=3
|pàgines=220–234|doi= 10.3724/SP.J.1440-2807.2010.03.06|arxiv=1010.4610|bibcode=2010JAHH...13..220H|s2cid= 118454721}}</ref> dos germans coneguts pel seu coratge i destructivitat, que van llançar i van matar ''Tchingal'' "l'emú" (la [[Nebulosa del Sac de Carbó]]).<ref name=stanbridge>{{ref-publicació|cognom=Stanbridge |nom= W. M.|any=1857|títol=On the Astronomy and Mythology of the Aboriginies of Victoria|publicació=Transactions Philosophical Institute Victoria|volum=2|pàgines=137–140}}</ref> La forma en [[Wergaia|Wotjobaluk]] és ''Bram-bram-bult''.<ref name=hamacher/>

== Exploració espacial ==
[[Fitxer:The Very Large Telescope and the star system Alpha Centauri.jpg|miniatura|upright=1.0|El [[Very Large Telescope]] i Alfa del Centaure|alt=Imatge d'una cúpula de telescopi molt gran oberta al cel nocturn, amb la Via Làctia discorrent en diagonal pel cel per sobre i moltes estrelles i constel·lacions del sud etiquetades i connectades per línies]]
Amb la tecnologia actual, caldrien 30.000 anys perquè una nau espacial fabricada per l'ésser humà sigui capaç d'arribar al sistema d'Alfa del Centaure. En resposta al problema, el científic [[Stephen Hawking]] i l'empresari [[Iuri Milner]] treballaren junts en un programa d'investigació per crear naus espacials (unes mil) de la mida de xips electrònics dotades amb [[veles solars]] i un sistema [[làser]] gegant per propulsar-se de manera conjunta i aconseguir el 20% de la [[velocitat de la llum]], fita que ajudaria complir la missió del viatge fins al sistema en tan sols 20 anys.<ref>{{ref-web|cognom=Ritter|nom=Malcolm|url=http://phys.org/news/2016-04-stephen-hawking-life-tiny-spacecraft.html|consulta=13 abril 2016|títol=Stephen Hawking joins futuristic bid to explore outer space (Update)|editor=Phys.org|data=2016|llengua=anglès|mes=abril|any=2016}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://phys.org/news/2016-04-alpha-centauri-life.html|consulta=13 abril 2016|títol=Is Alpha Centauri the right place to search for life elsewhere?|editor=Phys.org|autor=Jonti Horner, University Of Southern Queensland, The Conversation|llengua=anglès|mes=abril|any=2016}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Ghosh|nom=Pallab|url=http://www.bbc.com/news/science-environment-36025706|consulta=13 abril 2016|títol=Hawking backs interstellar travel project|editor=BBC|llengua=anglès|mes=abril|any=2016}}</ref><ref>{{ref-web| url = http://www.npr.org/sections/thetwo-way/2016/04/12/473960826/
|títol= Forget Starships: New Proposal Would Use 'Starchips' To Visit Alpha Centauri
|cognom= Domonoske
|nom= Camila
|data= 2016-04-12
|consulta= 2016-04-14
| website = NPR}}</ref>

Alpha Centauri és un objectiu bàsic per a l'exploració interestel·lar amb tripulació o robòtica. Utilitzant les tecnologies actuals de les naus espacials, creuar la distància entre el Sol i Alfa Centauri necessitaria diversos mil·lennis, encara que la possibilitat de la [[propulsió de polsos nuclears]] o la tecnologia làser de [[vela lleugera]], tal com es considera a la [[Breakthrough Starshot]] programa, podria fer el viatge a Alpha Centauri en 20 anys.<ref name="NYT-20160412-db">{{ref-notícia|url=https://www.nytimes.com/2016/04/13/science/alpha-centauri-breakthrough-starshot-yuri-milner-stephen-hawking.html|títol=A Visionary Project Aims for Alpha Centauri, a Star 4.37 Light-Years Away|obra=The New York Times|cognom=Overbye|nom=Dennis|enllaçautor=Dennis Overbye|data=12 abril 2016|consulta=12 abril 2016}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.universetoday.com/2008/07/08/how-long-would-it-take-to-travel-to-the-nearest-star|títol=How Long Would it Take to Travel to the Nearest Star?|editor=Universe Today|nom=Ian|cognom=O'Neill
|data=8 juliol 2008}}</ref><ref>{{ref-notícia|url=https://www.npr.org/sections/thetwo-way/2016/04/12/473960826|títol=Forget Starships: New Proposal Would Use 'Starchips' To Visit Alpha Centauri|obra=NPR
|cognom=Domonoske|nom=Camila|data=12 abril 2016|consulta=14 abril 2016}}</ref> Un objectiu d'aquesta missió seria fer un sobrevol, i possiblement fotografiar, planetes que podrien existir al sistema.<ref name="starshot">{{ref-web|url=https://breakthroughinitiatives.org/Initiative/3|títol=Starshot|editor=Breakthrough Initiatives|consulta=10 gener 2017}}</ref><ref name="nytimes20160412">{{ref-notícia|url=https://www.nytimes.com/2016/04/13/science/alpha-centauri-breakthrough-starshot-yuri-milner-stephen-hawking.html|títol=Reaching for the Stars, Across 4.37 Light-Years|obra=The New York Times|enllaçautor=Dennis Overbye|data=12 abril 2016|consulta=10 gener 2017}}</ref> L'existència de [[Proxima Centauri b]], anunciada per l'[[Observatori Europeu del Sud]] (ESO) l'agost de 2016, seria un objectiu del programa Starshot.<ref name="starshot"/><ref name="nytimes20160824">{{ref-notícia|url=https://www.nytimes.com/2016/08/25/science/earth-planet-proxima-centauri.html |arxiuurl=https://ghostarchive.org/archive/20220101/https://www.nytimes.com/2016/08/25/science/earth-planet-proxima-centauri.html |arxiudata=2022-01-01 |url-access=limited|títol=One Star Over, a Planet That Might Be Another Earth|obra=The New York Times|nom=Kenneth|cognom=Chang|data=24 agost 2016|consulta=10 gener 2017}}</ref>

La [[NASA]] va anunciar el 2017 que planejava [[2069 Alpha Centauri mission|enviar una nau espacial a Alpha Centauri el 2069]], programada per coincidir amb el 100è aniversari del primer aterratge lunar tripulat el 1969, l'[[Apollo 11]]. Fins i tot a una velocitat del 10% de la [[velocitat de la llum]] (uns 108 milions de km/h), que els experts de la NASA diuen que és possible, una nau espacial trigaria 44 anys a arribar a la constel·lació, l'any 2113, i trigaria 4 anys més perquè un senyal, l'any 2117, arribi a la Terra.<ref>{{ref-web|url=https://www.newscientist.com/article/mg23631576-000-exclusive-nasa-has-begun-plans-for-a-2069-interstellar-mission/|títol=Exclusive: NASA has begun plans for a 2069 interstellar mission|obra=[[New Scientist]]|editor=Kingston Acquisitions|cognom1=Wenz|nom1=John|data=19 desembre 2017|consulta=29 agost 2022}}</ref><ref>[https://www.newsweek.com/alien-life-alpha-centauri-nasa-wants-find-out-super-fast-2069-mission-752528 ''Do Aliens Live at Alpha Centauri? NASA Wants to Send a Mission in 2069 to Find Out'']</ref>

== Estimacions històriques de distància ==
[[Fitxer:Angular map of fusors around Sol within 9ly (large).png|300px|miniatura|upright=2|Un mapa de [[Indicador de posició del pla|radar]] de tots els objectes o [[sistema estel·lar|sistemes estel·lars]] a 9 anys llum (ly) del seu centre el Sol. Just al costat d'Alfa Centauri hi ha Pròxima Centauri marcada, però sense etiquetar. Les formes de diamant són les seves posicions introduïdes segons l'[[ascensió recta]] en [[angle horari|angle de les hores]] (indicat a la vora del disc de referència del mapa), i segons la seva [[declinació (astronomia)|declinació]]. La segona marca mostra la distància de cadascun del Sol, amb els cercles [[Objectes concèntrics|concèntrics]] que indiquen la distància en passos d'una línia.]]
{| class="wikitable sortable mw-collapsible"
|+ Estimacions històriques de distància d'Alfa del Centaure AB
|-
! rowspan="2" |Font 
! rowspan="2" |Any
! rowspan="2" |Subject!! rowspan="2" | Paral·laxi ([[mil·lisegon d'arc|mas]]) !! colspan="3" | Distància !! rowspan="2" | Referències
|-
![[parsec]]s !! [[anys llum]] !! [[petàmetre]]s
|-
| H. Henderson || 1839 || AB || {{val|1160|110}} || {{val|0.86|0.09|0.07}} || 2.81 ± 0.53 || {{val|26.6|2.8|2.3}} ||<ref name="Henderson1839" />
|-
| T. Henderson
|1842
|AB
| {{val|912.8|64}}
| 1.10 ± 0.15
| 3.57 ± 0.5
| {{val|33.8|2.5|2.2}}
|<ref>{{ref-publicació|cognom=Henderson|nom=T.|títol=The Parallax of α Centauri, deduced from Mr. Maclear's Observations at the Cape of Good Hope, in the Years 1839 and 1840|publicació=Memoirs of the Royal Astronomical Society|volum=12|pàgines=370–371|any=1842|bibcode=1842MmRAS..12..329H}}</ref>
|-
| Maclear
|1851
|AB
| {{val|918.7|34}}
| {{val|1.09|0.04}}
| {{val|3.55|0.14|0.13}}
| 32.4 ± 2.5
|<ref>{{ref-publicació|cognom=Maclear|nom=T.|títol=Determination of the Parallax of α 1 and α2 Centauri, from Observations made at the Royal Observatory, Cape of Good Hope, in the Years 1842-3-4 and 1848
|publicació=Memoirs of the Royal Astronomical Society|volum=20|pàgina=98|any=1851|bibcode=1851MmRAS..20...70M}}</ref>
|-
| Moesta
|1868
|AB
| {{val|880|68}}
| {{val|1.14|0.10|0.08}}
| {{val|3.71|0.31|0.27}}
| {{val|35.1|2.9|2.5}}
|<ref>{{ref-publicació|cognom=Moesta|nom=C. G.|títol=Bestimmung der Parallaxe von α und β Centauri|trans-title=Determining the parallax of α and β Centauri|llengua=de|publicació=Astronomische Nachrichten|any=1868
|volum=71|exemplar=8|pàgines=117–118|bibcode=1868AN.....71..113M|doi=10.1002/asna.18680710802|url=https://zenodo.org/record/1424671}}</ref>
|-
| Gill & Elkin
|1885
|AB
| {{val|750|10}}
| {{val|1.333|0.018}}
| {{val|4.35|0.06}}
| {{val|41.1|0.6|0.5}}
|<ref>{{ref-publicació|cognom1=Gill|nom1=David|cognom2=Elkin|nom2=W. L.|títol=Heliometer-Determinations of Stellar Parallax in the Southern Hemisphere|publicació=Memoirs of the Royal Astronomical Society|any=1885
|volum=48|pàgina=188|bibcode=1885MmRAS..48....1G}}</ref>
|-
| Roberts
|1895
|AB
| {{val|710|50}}
| 1.32 ± 0.2
| 4.29 ± 0.65
| {{val|43.5|3.3|2.9}}
|<ref>{{ref-publicació|cognom=Roberts|nom=Alex W.|títol=Parallax of α Centauri from Meridian Observations 1879–1881|publicació=Astronomische Nachrichten|any=1895|volum=139|exemplar=12|pàgines=189–190 |bibcode=1895AN....139..177R|doi=10.1002/asna.18961391202|url=https://zenodo.org/record/1424747}}</ref>
|-
| Woolley ''et al.''
|1970
|AB
| {{val|743|7}}
| {{val|1.346|0.013}}
| {{val|4.39|0.04}}
| {{val|41.5|0.4}}
|<ref name="Woolley1970">{{ref-publicació|url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=V/32A&Woolley=559|títol=Woolley 559|volum=5|pàgina=ill|publicació=Catalogue of Stars within 25 Parsecs of the Sun
|cognom1=Woolley|nom1=R.|cognom2=Epps|nom2=E. A.|cognom3=Penston|nom3=M. J.|cognom4=Pocock|nom4=S. B.|any=1970|bibcode=1970ROAn....5.....W|consulta=9 maig 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171008231243/http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=V%2F32A&Woolley=559|arxiudata=8 octubre 2017|url-status=live}}</ref>
|-
| Gliese & Jahreiß
|1991
|AB
| {{val|749.0|4.7}}
| {{val|1.335|0.008}}
| {{val|4.355|0.027}}
| {{val|41.20|0.26}}
|<ref name="Gliese1991">{{ref-web|url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=V/70A&Name=Gl%20559|títol=Gl 559|obra=Preliminary Version of the Third Catalogue of Nearby Stars |editor=Astronomische Rechen-Institut|cognom1=Gliese|nom1=W.|cognom2=Jahreiß|nom2=H.|any=1991|consulta=9 maig 2014}}</ref>
|-
| van Altena ''et al.''
|1995
|AB
| {{val|749.9|5.4}}
| {{val|1.334|0.010}}
| {{val|4.349|0.032|0.031}}
| {{val|41.15|0.30|0.29}}
|<ref name="van Altena1995">{{ref-web|url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=I/238A/picat&GCTP=3309|títol=GCTP 3309|obra=The General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes |editor=Yale University Observatory|edició=Fourth|cognom1=Van Altena|nom1=W. F.|cognom2=Lee|nom2=J. T.|cognom3=Hoffleit|nom3=E. D.|any=1995|consulta=9 maig 2014}}</ref>
|-
| Perryman ''et al.''
|1997
|AB
| {{val|742.12|1.40}}
| {{val|1.3475|0.0025}}
| {{val|4.395|0.008}}
| {{val|41.58|0.08}}
|<ref name="Perryman1997_A">{{ref-web|url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=I/239/hip_main&HIP=71683|títol=HIP 71683|obra=The Hipparcos and Tycho Catalogues|autor=Perryman|any=1997
|display-authors=et al.|consulta=9 maig 2014}}</ref><ref name="Perryman1997_tyc_A">{{ref-web|url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=I/239/tyc_main&HIP=71683|títol=HIP 71683|obra=The Hipparcos and Tycho Catalogues|autor=Perryman|any=1997|display-authors=et al.|consulta=9 maig 2014}}</ref><ref name="Perryman1997_B">{{ref-web|url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=I/239/hip_main&HIP=71681|títol=HIP 71681|obra=The Hipparcos and Tycho Catalogues|autor=Perryman|any=1997|display-authors=et al.|consulta=9 maig 2014}}</ref><ref name="Perryman1997_tyc_B">{{ref-web|url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=I/239/tyc_main&HIP=71681|títol=HIP 71681|obra=The Hipparcos and Tycho Catalogues|autor=Perryman|any=1997|display-authors=et al.|consulta=9 maig 2014}}</ref>
|-
| Söderhjelm
|1999
|AB
| {{val|747.1|1.2}}
| {{val|1.3385|0.0022|0.0021}}
| {{val|4.366|0.007}}
| {{val|41.30|0.07}}
|<ref>{{ref-web|url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=J/A+A/341/121&HIP=71683|títol=HIP 71683|obra=Visual binary orbits and masses post Hipparcos|cognom1=Söderhjelm|nom1=Staffan|any=1999
|consulta=9 maig 2014}}</ref>
|-
| rowspan="2" | van Leeuwen
| rowspan="2" |2007
|A
| {{val|754.81|4.11}}
| {{val|1.325|0.007}}
| {{val|4.321|0.024|0.023}}
| {{val|40.88|0.22}}
|<ref name="van Leeuwen2007_A">{{ref-web|url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=I/311&HIP=71683|títol=HIP 71683|obra=Validation of the new Hipparcos reduction|cognom=van Leeuwen|nom=Floor
|any=2007}}</ref>
|-
|B
| {{val|796.92|25.90}}
| {{val|1.25|0.04}}
| {{val|4.09|0.14|0.13}}
| 37.5 ± 2.5
|<ref name="van Leeuwen2007_B">{{ref-web|url=http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-source=I/311&HIP=71681|títol=HIP 71681|obra=Validation of the new Hipparcos reduction|cognom=van Leeuwen|nom=Floor
|any=2007}}</ref>
|-
| RECONS TOP100
|2012
|AB
| {{val|747.23|1.17}}<ref group="nota">Paral·laxi ponderada basada en paral·laxis de van Altena ''et al.'' (1995) and Söderhjelm (1999)</ref>
| {{val|1.3383|0.0021}}
| {{val|4.365|0.007}}
| {{val|41.29|0.06}}
|<ref name="RECONS">{{ref-web|obra=Research Consortium On Nearby Stars|editor=Georgia State University|data=7 setembre 2007|títol=The One Hundred Nearest Star Systems|url=http://www.astro.gsu.edu/RECONS/TOP100.posted.htm|consulta=2 desembre 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071112173559/http://www.chara.gsu.edu/RECONS/TOP100.posted.htm|arxiudata=12 novembre 2007|url-status=live}}</ref>
|}

== Vegeu també ==
* [[SN 185]].

== Notes ==
<references group="nota"/>

== Referències ==
{{referències}}

{{commonscat}}
{{Constel·lació de Centaure}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Centaure Alfa}}
[[Categoria:Estrelles binàries]]
[[Categoria:Centaure]]
[[Categoria:Objectes de Bayer]]
[[Categoria:Anàlegs solars]]
[[Categoria:Sistemes triples]]