Mostra la font per a Alfabet àrab

{{Infotaula sistema d'escriptura
 |Període = Des de l'any [[400]] dC i fins al dia d'avui.
 |fam1= [[Alfabet protocananeu]]
 |fam2= [[Alfabet fenici]]
 |fam3= [[Alfabet arameu]]
 |fam4= [[Alfabet nabateu]]
 |unicode=[http://www.unicode.org/charts/PDF/U0600.pdf U+0600 a U+06FF]<br/>
[http://www.unicode.org/charts/PDF/U0750.pdf U+0750 a U+077F]<br/>
[http://www.unicode.org/charts/PDF/UFB50.pdf U+FB50 a U+FDFF]<br/>
[http://www.unicode.org/charts/PDF/UFE70.pdf U+FE70 a U+FEFF]
}}
{{avís unicode}}
L{{'}}'''alfabet àrab''', altrament dit '''alifat''' (d'[[àlif]], la seva primera lletra<ref>{{GEC|0076762|alifat}}</ref>), té característiques semblants a l'[[alfabet hebreu]], i també és un ''[[abjad]]''. Això vol dir que les vocals curtes no s'escriuen, sinó que s'han de deduir del context. Aquesta situació es veu alleujada amb el fet que les [[llengües semítiques]] posen la major part del significat a les consonants i vocals llargues, que sí que s'escriuen.

L'escriptura [[àrab]] és una escriptura lligada i cursiva, més que una successió de caràcters individuals. Això vol dir que la forma de la lletra està influïda pel seu context. Les consonants dobles s'indiquen amb un ''taixdid'' o ''[[xadda]]'' (un símbol semblant a la «w») damunt de la lletra en qüestió.

L'[[Alcorà]] està escrit utilitzant l'[[alfabet]] àrab. Hi ha moltes llengües que el fan servir, entre les quals hi ha l'[[urdú]], el [[persa]] i el [[turc]] (fins a la reforma de [[Kemal Atatürk]]). Els [[mossàrab]]s, que parlaven [[llengües romàniques|romanç]], també van escriure les seves obres, principalment religioses, amb lletres àrabs; d'aquests texts se'n diu [[aljamiat]]s.

La cal·ligrafia àrab es considera un art per dret propi. Com que l'[[islam]] [[sunnita]] prohibeix la representació de figures animades, les [[mesquita|mesquites]] solen estar decorades amb versos de l'Alcorà delicadament escrits. Un exemple és el palau de l'[[Alhambra de Granada]].

El [[SATTS]] (''Standard Arabic Technical Transliteration System'', ‘Sistema de transliteració tècnica de l'àrab estàndard’) és un estàndard que utilitza l'exèrcit dels [[EUA]] per transcriure l'alfabet àrab amb els signes de l'[[alfabet llatí]].

== Història ==
L'alfabet àrab va sorgir cap al {{segle|IV}} d'una evolució de l'[[alfabet nabateu]], que prové de la variant siríaca de l'[[alfabet arameu]], i aquesta variant deriva de l'[[alfabet fenici]]. El text més antic conegut de l'alfabet àrab és una inscripció de finals del [[segle IV]] trobada a la muntanya de Jabal Ramm (a 50 km a l'est d'[[Àqaba]], [[Jordània]]), però el primer que l'utilitza plenament és un document trilingüe ([[grec]], siríac i àrab) de l'any [[512]] trobat a [[Zebed]] ([[Síria]]). D'abans de l'arribada de l'islam es conserven pocs textos en alfabet àrab; només es conserven cinc inscripcions de les quals no hi ha cap dubte (tot i que algun altre text podria ser preislàmic). Al {{segle|VII|s}} es van afegir punts al damunt i a sota de les lletres per diferenciar-les, la llengua aramea tenia menys [[fonema|fonemes]] que l'àrab i les 15 lletres aramees havien de servir per als 28 sons de l'àrab, amb les consegüents ambigüitats. El document més antic conservat que utilitza aquests punts és també el [[papir]] àrab més antic, denominat PERF 558, i datat a l'abril del [[643]]. Però aquest sistema per diferenciar els sons no va ser obligatori fins molt més tard. A la segona meitat del {{segle|VII}} es va introduir la ''hamza'', precedint la invenció de l'[[alfabet siríac]] i la vocalització tiberienca de l'hebreu. Cap al {{segle|VIII}} es va alterar l'ordre de les lletres, que van ajuntar-se per afinitat de forma. També es van afegir signes vocàlics i diacrítics per facilitar la lectura i eliminar parcialment les ambigüitats, inicialment utilitzant un sistema de punts vermells. Segons algunes fonts la seva utilització es va expandir a instàncies del governador [[Omeia (llinatge)|omeia]] de l'[[Iraq]], [[al-Hajjaj ibn Yússuf]]. Un punt damunt de la consonant volia dir una ''a''; un punt sota la consonant una ''i'', un punt damunt de la línia una ''u'' i punts dobles volien dir la nunació. Tanmateix, aquest sistema també provocava certa confusió amb els punts de les lletres i uns 100 anys més tard s'adoptaria l'actual sistema de diacrítics (''fatha'' ([a]), ''kasra'' ([i]), ''damma'' ([u]), ''sukun'' (absència de vocal) i el ''tanwín'' per a la ''nunació'' o geminació).

Quan l'alfabet àrab es va expandir per països que tenien altres llengües amb sons no presents a l'àrab es van inventar noves lletres per representar aquests sons. Una de les alteracions més habituals va ser la utilització de tres punts a sobre o a sota. Per exemple {{Lang|ar|پ}} per al so [p] i {{Lang|ar|چ}} per al so [tʃ] presents a l'[[urdú]], [[persa]] i [[kurd]] o {{Lang|ar|گ}} per a representar el so [ɡ] del persa i el kurd.

== Lletres ==
{{Alfabet àrab}}
=== Alfabet bàsic ===
{| border=1 cellpadding=5 cellspacing=0 align=center
|-
|align=center|'''Aïllada'''
|align=center|'''Final''' ¹
|align=center|'''Medial''' ²
|align=center|'''Inicial'''
|align=center|'''Nom'''
|align=center|'''Valor fonètic ([[Alfabet fonètic internacional|AFI]])'''
|align=center|'''Més informació'''
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''ا'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـا
|style="font-size: 150%; color: red" align=center|ـاـ
|style="font-size: 150%; color: red" align=right|اـ
|align=center|ألف {{IPA|['ʔalif]}}
|align=center|<sup>3</sup>
|align=center|[[Àlef#Alfabet àrab|Àlif]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''ب'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـب
|style="font-size: 150%;" align=center|ـبـ
|style="font-size: 150%;" align=right|بـ
|align=center|باء {{IPA|['baːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[b]}}
|align=center|[[Bet#Alfabet àrab|Ba]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|<span style="font-size: 50%"><sup>4</sup></span> '''ت'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـت
|style="font-size: 150%;" align=center|ـتـ
|style="font-size: 150%;" align=right|تـ
|align=center|تاء {{IPA|['taːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[t]}}
|align=center|[[Taw#Alfabet àrab|Ta]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ث'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـث
|style="font-size: 150%;" align=center|ـثـ
|style="font-size: 150%;" align=right|ثـ
|align=center|ثاء {{IPA|[θaːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[θ]}}
|align=center|[[Ṯā|Tha]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''ج'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـج
|style="font-size: 150%;" align=center|ـجـ
|style="font-size: 150%;" align=right|جـ
|align=center|جيم {{IPA|['d͡ʒiːm]}}
|align=center|{{IPA|[d͡ʒ]}}
|align=center|[[Guímel#Alfabet àrab|Jim]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''ح'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـح
|style="font-size: 150%;" align=center|ـحـ
|style="font-size: 150%;" align=right|حـ
|align=center|حاء {{IPA|['ħaːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[ħ]}}
|align=center|[[Het#Alfabet àrab|Ḥa]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''خ'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـخ
|style="font-size: 150%;" align=center|ـخـ
|style="font-size: 150%;" align=right|خـ
|align=center|خاء {{IPA|['xaːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[x]}}
|align=center|[[Ḫā|Kha]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''د'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـد
|style="font-size: 150%; color: red" align=center|ـدـ
|style="font-size: 150%; color: red" align=right|دـ
|align=center|دال {{IPA|['daːl]}}
|align=center|{{IPA|[d]}}
|align=center|[[Dàlet#Alfabet àrab|Dal]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ذ'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـذ
|style="font-size: 150%; color: red" align=center|ـذـ
|style="font-size: 150%; color: red" align=right|ذـ
|align=center|ذال {{IPA|[ðaːl]}}
|align=center|{{IPA|[ð]}}
|align=center|[[Ḏāl|Dhal]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ر'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـر
|style="font-size: 150%; color: red" align=center|ـرـ
|style="font-size: 150%; color: red" align=right|رـ
|align=center|راء {{IPA|[raːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[r]}}
|align=center|[[Reix#Alfabet àrab|Ra]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ز'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـز
|style="font-size: 150%; color: red" align=center|ـزـ
|style="font-size: 150%; color: red" align=right|زـ
|align=center|زاي {{IPA|['zaːj]}}
|align=center|{{IPA|[z]}}
|align=center|[[Zain#Alfabet àrab|Zay]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''س'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـس
|style="font-size: 150%;" align=center|ـسـ
|style="font-size: 150%;" align=right|سـ
|align=center|سين {{IPA|['siːn]}}
|align=center|{{IPA|[s]}}
|align=center|[[Xin (lletra)#Lletra aràbiga sīn|Sin]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ش'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـش
|style="font-size: 150%;" align=center|ـشـ
|style="font-size: 150%;" align=right|شـ
|align=center|شين {{IPA|['ʃiːn]}}
|align=center|{{IPA|[ʃ]}}
|align=center|[[Xin (lletra)#Lletra aràbiga xīn|Xin]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ص'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـص
|style="font-size: 150%;" align=center|ـصـ
|style="font-size: 150%;" align=right|صـ
|align=center|صاد {{IPA|['sˁaːd]}}
|align=center|{{IPA|[sˁ]}}
|align=center|[[Sade#Alfabet àrab|Ṣad]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ض'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـض
|style="font-size: 150%;" align=center|ـضـ
|style="font-size: 150%;" align=right|ضـ
|align=center|ضاد {{IPA|['dˁaːd]}}
|align=center|{{IPA|[dˁ]}}
|align=center|[[Ḍād|Ḍad]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ط'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـط
|style="font-size: 150%;" align=center|ـطـ
|style="font-size: 150%;" align=right|طـ
|align=center|طاء {{IPA|['tˁaːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[tˁ]}}
|align=center|[[Tet (lletra)#Alfabet àrab|Ṭa]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ظ'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـظ
|style="font-size: 150%;" align=center|ـظـ
|style="font-size: 150%;" align=right|ظـ
|align=center|ظاء {{IPA|['ðˁaːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[ðˁ]}}
|align=center|[[Ẓā|Ẓa]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''ع'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـع
|style="font-size: 150%;" align=center|ـعـ
|style="font-size: 150%;" align=right|عـ
|align=center|عين {{IPA|['ʕajn]}}
|align=center|{{IPA|[ʕ]}}
|align=center|[[Ayin#Alfabet àrab|Ayn]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''غ'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـغ
|style="font-size: 150%;" align=center|ـغـ
|style="font-size: 150%;" align=right|غـ
|align=center|غين {{IPA|['ɣajn]}}
|align=center|{{IPA|[ɣ]}}
|align=center|[[Ġayn|Ghayn]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''ف'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـف
|style="font-size: 150%;" align=center|ـفـ
|style="font-size: 150%;" align=right|فـ
|align=center|فاء {{IPA|['faːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[f]}}
|align=center|[[Pe (lletra)#Alfabet àrab|Fa]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''ق'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـق
|style="font-size: 150%;" align=center|ـقـ
|style="font-size: 150%;" align=right|قـ
|align=center|قاف {{IPA|['qaːf]}}
|align=center|{{IPA|[q]}}
|align=center|[[Qof#Alfabet àrab|Qaf]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''ك'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـك
|style="font-size: 150%;" align=center|ـكـ
|style="font-size: 150%;" align=right|كـ
|align=center|كاف {{IPA|['kaːf]}}
|align=center|{{IPA|[k]}}
|align=center|[[Caf (lletra)#Alfabet àrab|Kaf]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ل'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـل
|style="font-size: 150%;" align=center|ـلـ
|style="font-size: 150%;" align=right|لـ
|align=center|لام {{IPA|['laːm]}}
|align=center|{{IPA|[l]}}
|align=center|[[Làmed#Alfabet àrab|Lam]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''م'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـم
|style="font-size: 150%;" align=center|ـمـ
|style="font-size: 150%;" align=right|مـ
|align=center|ميم {{IPA|['miːm]}}
|align=center|{{IPA|[m]}}
|align=center|[[Mem (lletra)#Alfabet àrab|Mim]]
|-
|style="font-size: 200%; background:yellow" align=center|'''ن'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـن
|style="font-size: 150%;" align=center|ـنـ
|style="font-size: 150%;" align=right|نـ
|align=center|نون {{IPA|['nuːn]}}
|align=center|{{IPA|[n]}}
|align=center|[[Nun (lletra)#Alfabet àrab|Nun]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''ه'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـه
|style="font-size: 150%;" align=center|ـهـ
|style="font-size: 150%;" align=right|هـ
|align=center|هاء {{IPA|['haːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[h]}}
|align=center|[[He (lletra)#Alfabet àrab|Ha]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''و'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـو
|style="font-size: 150%; color: red" align=center|ـوـ
|style="font-size: 150%; color: red" align=right|وـ
|align=center|واو {{IPA|['waːw]}}
|align=center|{{IPA|[w]}}, {{IPA|[uː]}}
|align=center|[[Waw#Alfabet àrab|Waw]]
|-
|style="font-size: 200%;" align=center|'''ي'''
|style="font-size: 150%;" align=left|ـي
|style="font-size: 150%;" align=center|ـيـ
|style="font-size: 150%;" align=right|يـ
|align=center|ياء {{IPA|['jaːʔ]}}
|align=center|{{IPA|[j]}}, {{IPA|[iː]}}
|align=center|[[Iod#Alfabet àrab|Ya]]
|}

¹: Les lletres àrabs canvien de forma en contacte amb altres lletres. En les columnes «Inicial», «Medial» i «Final» es mostren aquests canvis depenent si la lletra va precedida i/o seguida d'una altra lletra (en la mateixa paraula). També s'hi mostren els traços ascendents i descendents respecte a la línia base d'escriptura.

²: Les lletres mostrades en vermell a les formes inicial i medial no s'uneixen a la lletra següent, per tant la lletra següent anirà en la seva forma ''inicial'', encara que sigui enmig de la paraula.

<sup>3</sup>: Vegeu «Lletres especials».

<sup>4</sup>: Vegeu «Lletres ''solars'' i ''lunars»''.

=== Lletres especials ===
{|class=wikitable style="float: right; margin:0 0 0.5em 1em;text-align:center;font-size:90%"
|-
!colspan=4|Formes condicionals
!rowspan=2|Nom
!rowspan=2|Valor fonètic (AFI)
|-
!Aïllada
!Final
!Medial
!Inicial
|- style="text-align:center;"
|style="line-height:180%;padding:10px;"|{{Lang|ar|ﺁ}}
|style="line-height:180%;padding:10px;"|{{Lang|ar|ـآ}}
|style="line-height:180%;padding:10px;"|{{Lang|ar|ـآ}}
|style="line-height:180%;padding:10px;"|{{Lang|ar|آ}}
| àlif ''madda''
|[ʔaː]
|- style="text-align:center;"
|style="line-height:180%;padding:10px;"|{{Lang|ar|ﺓ}}
|style="line-height:180%;padding:10px;"|{{Lang|ar|ـة}}
|style="line-height:180%;padding:10px;"|
|style="line-height:180%;padding:10px;"|
|ta ''marbuta''
|[a], [at]
|- style="text-align:center;"
|style="line-height:180%;padding:10px;"|{{Lang|ar|ﻯ}}
|style="line-height:180%;padding:10px;"|{{Lang|ar|ـى}}
|style="line-height:180%;padding:10px;"|
|style="line-height:180%;padding:10px;"|
|àlif ''maqsura''
|[aː]
|}

Les següents són lletres que no solen ser incloses en l'alfabet bàsic, o que tenen funcions addicionals, a més del seu valor consonàntic:
* L{{'}}àlif. Per ell mateix no té valor fonètic. Té altres funcions, com ara:
** Fer de suport al diacrític que indica vocalització en paraules que comencin per «vocal».
** Fer de suport a la hamza.
*** La hamza (''hamza al-qat'' o ‘hamza de separació’) ({{Lang|ar|ء}}). Representa una parada glotal {{IPA|[ʔ]}} amb un valor consonàntic. Originalment aquesta funció la feia l{{'}}àlif. No s'uneix a les lletres anteriors ni posteriors (és a dir, sempre es troba en la seva forma «aïllada»). Pot escriure's sobre la línia base d'escriptura, o sobre una lletra que li faci de suport (àlif: {{Lang|ar|أ}}, waw: {{Lang|ar|ؤ}} o ya {{Lang|ar|ئ}}). En el cas de la ya aquesta perd els dos punts, però cal no confondre-la amb l{{'}}àlif ''maqsura''. En el cas de l{{'}}àlif també pot anar a sota: {{Lang|ar|إ}}.
*** La ''hamza al-wasla'' (‘hamza d'unió’) només apareix a principi de paraula i sobre àlif: {{Lang|ar|ﭐ}}; indica l'elisió de l{{'}}àlif (és a dir, que esdevé muda i no es pronuncia).
** Indicar un allargament del diacrític ''fatha''.
* L{{'}}àlif ''maqsura'' ({{Lang|ar|ى}}). Té la forma d'una ya sense els dos punts, però realment és un àlif. Només va al final de la paraula.
* La ta ''marbuta'' ({{Lang|ar|ة}}). Va sempre (unida o aïllada) a final de paraula. S'escriu com una ha amb dos punts a sobre (els de la ta). Normalment s'usa per a indicar la terminació del femení. Quan es vocalitza es pronuncia com la ta i quan no es vocalitza (cosa que sol passar amb les consonants que tanquen una frase) es pronuncia com la ha.

=== Lligadures ===
[[Fitxer:Typografie lam alif-ligatuur.png|miniatura|Les lletres lam (dreta) i àlif (esquerra), en aquest ordre, originem una lligadura lingüística.]]
El lam-àlif ({{Lang|ar|ﻻ}}) no és una lletra, és la forma que adopten la lam i l{{'}}àlif quan van units en aquest ordre. Hi ha altres parelles de lletres que formen «dígrafs» o lligadures en ajuntar-se, però {{Lang|ar|ﻻ}} és l'únic obligatori. Les altres lligadures són sempre opcionals i tenen una funció estètica.

* (aïllada) lam + àlif (''lā'' [laː]):
:: {{Lang|ar|ﻻ}}
* (final o medial) lam + àlif (''lā'' [laː]):
:: {{Lang|ar|ـﻼ}}

A la taula següent es mostren alguns exemples de lligadures:
{|class=wikitable
|-
!Lligadura <br/><span style="font-size:80%;">(forma aïllada)</span>
!Lletres
|- style="text-align:center;valign:center"
|style="line-height:180%;padding:10px;">|<span style="font-size:133%;">{{Lang|ar|ﰈ}}</span>
|[m] {{Lang|ar|م}} + [b] {{Lang|ar|ب}}
|- style="text-align:center;"
|style="line-height:180%;padding:10px;">|<span style="font-size:133%;">{{Lang|ar|ﰉ}}</span>
|[aː] {{Lang|ar|ﻯ}} + [b] {{Lang|ar|ب}}
|- style="text-align:center;"
|style="line-height:180%;padding:10px;">|<span style="font-size:133%;">{{Lang|ar|ﰎ}}</span>
|[m] {{Lang|ar|م}} + [t] {{Lang|ar|ﺕ}}
|- style="text-align:center;valign:center"
|style="line-height:180%;padding:10px;">|<span style="font-size:133%;">{{Lang|ar|ﱁ}}</span>
|[x] {{Lang|ar|ﺥ}} + [l] {{Lang|ar|ﻝ}}
|- style="text-align:center;valign:center"
|style="line-height:180%;padding:10px;">|<span style="font-size:133%;">{{Lang|ar|ﰲ}}</span>
|[j] {{Lang|ar|ﻱ}} + [f] {{Lang|ar|ﻑ}}
|- style="text-align:center;valign:center"
|style="line-height:180%;padding:10px;">|{{Lang|ar|ﷲ}}
|(Déu) [Allāh] {{Lang|ar|الله}}
|}

=== Geminació ===
[[Fitxer:00-Taschdid.svg|miniatura|La ''xadda''.]]
La [[geminació]] consisteix a l'allargament d'un so amb dos moments successius de tensió separats per una distensió intermèdia. En àrab es fa servir un signe diacrític especial per a marcar la presència d'una geminació, aquest signe, denominat ''[[xadda]]'', és similar a la lletra grega {{Lang|el|ω}} i es posa sobre la consonant afectada per la geminació. Per exemple {{Lang|ar|هِرّة}} ([hirra], ‘gat’).

=== Vocals ===
En l'escriptura àrab només s'escriuen les vocals llargues, el lector ha d'estar familiaritzat amb la llengua per entendre les vocals omeses. Tanmateix, a les edicions de l'[[Alcorà]] i a texts didàctics (per a nens i persones que aprenen a llegir) s'utilitzen una sèrie de diacrítics per marcar les diferents vocals curtes i l'absència de vocal.

==== Vocals curtes ====
Per a indicar l'«obertura» de les lletres en ser pronunciades, hom hi posa una sèrie de signes diacrítics:

* La ''fatha'' ({{Lang|ar|بَ}}, a l'exemple es mostra sobre la ba) indica una vocalització oberta {{IPA|[a]/[æ]}}.
* La ''kasra'' ({{Lang|ar|بِ}}) és l'única que va sota la lletra en qüestió, i indica una vocalització més aviat tancada i frontal {{IPA|[i]/[e]}}.
* La ''damma'' ({{Lang|ar|بُ}}) indica una vocalització més aviat tancada i posterior {{IPA|[u]/[o]}}.
* El ''sukun'' ({{Lang|ar|بْ}}) indica que la consonant s'emet sense cap so vocàlic.
* Els ''tanwín'' de ''fatha'' ({{Lang|ar|بً}}), ''kasra'' ({{Lang|ar|بٍ}}) o ''damma'' ({{Lang|ar|بٌ}}). Són els mateixos diacrítics duplicats. Indiquen indeterminació en un substantiu i només van a final de paraula. En ser pronunciats, a la vocalització corresponent se l'hi afegeix el so {{IPA|[n]}}.

==== Vocals llargues ====
Quan es vol indicar una vocalització llarga, hom usa les següents consonants (en aquest cas que deixen de ser emprades com a tals):
* Per a allargar la ''fatha'' s'hi afegeix un àlif: ({{Lang|ar|با}}) {{IPA|[baː]}}.
* Per a allargar la ''kasra'', una ya: ({{Lang|ar|بي}}) {{IPA|[biː]}}.
* Per a allargar la ''damma'', una waw: ({{Lang|ar|بو}}) {{IPA|[buː]}}.

=== Lletres «solars» i «lunars» ===
A la meitat de les 28 lletres de l'alfabet bàsic (marcades amb groc en la taula superior), hom les ha batejat com a «solars» i a l'altra meitat com a «lunars». Aquesta distinció no respon a cap raó [[Astronomia|astronòmica]] o [[Astrologia|astrològica]], sinó a les paraules que es fan servir com a model de comportament.

Les lletres solars, reben el seu nom perquè la paraula-exemple d'aquest grup és {{Lang|ar|شمس}} (‘sol’). Quan es determina amb l'article ({{Lang|ar|ال}}), la primera consonant de la paraula, {{Lang|ar|ش}}, en entrar en contacte amb la {{Lang|ar|ل}} de {{Lang|ar|ال}}, l'assimila. Llavors, en comptes d'{{IPA|[al'ʃams]}} hom pronuncia {{IPA|[a'ʃːams]}}. Per marcar aquesta geminació de la {{Lang|ar|ش}}, aquesta agafa una {{Lang|ar|ّ}} (vegeu més amunt, a «Vocalització», apartat de la ''xadda''). Així, {{Lang|ar|شمس}} {{IPA|[ʃams]}} <math>\Rightarrow</math> {{Lang|ar|الشّمس}} {{IPA|[al'ʃams]}}.

Les lletres lunars són les que no tenen aquest comportament: no hi ha assimilació de la {{Lang|ar|ل}} (es pronuncia) i, per tant, tampoc no hi ha geminació. En aquest cas la paraula-exemple és {{Lang|ar|قمر}} (‘lluna’). Així, {{Lang|ar|قمر}} {{IPA|['qamar]}} <math>\Rightarrow</math> {{Lang|ar|القمر}} {{IPA|[al'qamar]}}

== Numerals àrabs ==
{{article principal|Numeració aràbiga oriental}}
Hi ha dos tipus de numerals a l'escriptura àrab; numerals àrabs estàndard i numerals orientals àrabs utilitzats a l'escriptura àrab de l'[[Iran]], el [[Pakistan]] i l'[[Índia]]. Els numerals, al contrari que les lletres, s'escriuen i llegeixen d'esquerra a dreta.

{|
|-----
|
{|
|-----
| colspan=2|numerals estàndards
|-----
| <font size=+2>٠</font> || 0
|-----
| <font size=+2>١</font> || 1
|-----
| <font size=+2>٢</font> || 2
|-----
| <font size=+2>٣</font> || 3
|-----
| <font size=+2>٤</font> || 4
|-----
| <font size=+2>٥</font> || 5
|-----
| <font size=+2>٦</font> || 6
|-----
| <font size=+2>٧</font> || 7
|-----
| <font size=+2>٨</font> || 8
|-----
| <font size=+2>٩</font> || 9
|}
|
{|
|-----
| colspan=2|numerals araboorientals
|-----
| <font size=+2>۰</font> || 0
|-----
| <font size=+2>۱</font> || 1
|-----
| <font size=+2>۲</font> || 2
|-----
| <font size=+2>۳</font> || 3
|-----
| <font size=+2>۴</font> || 4
|-----
| <font size=+2>۵</font> || 5
|-----
| <font size=+2>۶</font> || 6
|-----
| <font size=+2>۷</font> || 7
|-----
| <font size=+2>۸</font> || 8
|-----
| <font size=+2>۹</font> || 9
|}
|}

== Llengües escrites amb l'alfabet àrab ==
L'alfabet àrab ha estat adoptat per una sèrie d'altres llengües com a sistema d'escriptura, entre d'altres el [[persa]], el [[kurd]], el [[malai]] o l'[[urdú]] que no són [[Llengües semítiques|semítiques]]. Aquesta adaptació ha comportat l'alteració d'alguns caràcters i la introducció d'altres de nous per tal de representar fonemes que no són presents a la fonologia aràbiga. Per exemple, l'àrab no té el so [[Oclusiva bilabial sorda|oclusiu bilabial sord]] (la [p]), per això les llengües que el tenen van haver d'afegir la representació d'aquest so, que difereix en funció de la llengua. Les modificacions tendeixen a agrupar-se: les llengües de l'[[Índia]] i les [[Llengües turqueses|turqueses]] escrites amb l'alfabet àrab tendeixen a utilitzar l'[[alfabet persa]] mentre que les llengües d'[[Indonèsia]] tendeixen a seguir l'[[Jawi|alfabet jawi]].

En el cas del kurd, el [[caixmiri]] i l'[[uigur]], a més de l'adopció de representacions de sons propis, és obligatòria l'escriptura de totes les vocals, l'[[abjad]] esdevé un [[abugida]].

La utilització de l'escriptura aràbiga a les llengües de l'[[Àfrica Occidental]], en especial a les del [[Sahel africà]], es va desenvolupar amb la penetració de l'islam. Però també s'han introduït diferents diacrítics per representar els sons absents en l'àrab. Fins a un cert punt es tendeix a utilitzar l'estil del [[Magrib]], com per exemple la posició dels punts a la lletra que representa el so [p].

=== Llengües que fan servir l'alfabet àrab ===
Avui dia [[Pakistan]], [[Iran]], l'[[Afganistan]], l'[[Índia]] i la [[República Popular de la Xina|Xina]] són els estats més importants on es fa servir l'alfabet àrab per escriure una o més llengües oficials: [[persa]], [[dari]], [[panjabi]], [[paixtu]], [[urdú]], [[caixmiri]], [[sindhi]] i [[uigur]].

==== Orient Pròxim i Àsia central ====
* [[Kurd]], al nord de l'[[Iraq]], al nord-oest de l'Iran i al nord-est de [[Síria]] (a [[Turquia]] es fa servir l'alfabet llatí)
* Persa, [[àzeri]], kurd i [[balutxi]], a l'Iran
* Dari, paixtu i [[uzbek]], a l'Afganistan
* [[Tadjik]], que és la forma de la llengua persa oficial a [[Tadjikistan]], habitualment utilitza l'[[alfabet ciríl·lic]], però hi ha un cert ús de l'[[alfabet persa]]
* Uigur, que va adoptar l'alfabet llatí el [[1969]] però el [[1983]] va retornar a l'àrab, tot i que simplificat i totalment vocalitzat
* [[Kazakh]] ([[Kazakhstan]]) i [[kirguís]] ([[Kirguizstan]]), habitualment utilitzen l'alfabet ciríl·lic però a la Xina ([[Xinjiang]]) i d'altres països s'utilitza l'àrab
* [[Garxuni]], utilitzat per algunes comunitats cristianes siríaques

==== Àsia del sud i de l'est ====
* [[Urdú]] i altres llengües regionals com el [[panjabi]], el [[sindhi]], el [[caixmiri]] i el balutxi, al Pakistan.
* Urdú, caixmiri (aquest darrer també utilitza l'alfabet sharada), el [[malaiàlam]], a l'[[Índia]]
* Arwi, un dialecte del [[tàmil]], utilitza l'alfabet àrab per a propòsits religiosos a [[Tamil Nadu]] (Índia) i [[Sri Lanka]]
* Divehi, a les Maldives, en una versió derivada anomenada alfabet ''taana''
* [[Malai]], escrit amb l'alfabet jawi àrab, cooficial al sultanat de [[Brunei]]; emprat amb propòsits religiosos a [[Malàisia]], [[Indonèsia]], sud de [[Tailàndia]], [[Singapur]] i algunes àrees de les [[Filipines]]

==== Àfrica ====
* [[Llengua beja|Beja]], al nord-est del [[Sudan]]
* [[Comorès]], a les illes [[Comores]], on també es fa servir l'alfabet llatí (cap n'és oficial)
* [[Haussa]], en algunes zones es fa servir l'alfabet àrab, però pot variar el valor de les lletres
* [[Wòlof]]
* [[Ful]]
* [[Mandinga]], l'alfabet àrab encara té un cert ús tradicional, però l'oficial és el llatí
* [[Amazic]], encara utilitza l'alfabet àrab, però avui dia el ''[[tifinag]]'' l'està substituint

=== Llengües que havien utilitzat l'alfabet àrab ===
Els parlants de llengües no escrites van adoptar l'alfabet àrab per proximitat o per la influència de la religió islàmica. A més durant moltes èpoques l'única educació possible era la religiosa, i això va portar els musulmans a utilitzar l'alfabet àrab per escriure qualsevol llengua, amb el resultat que durant l'[[edat mitjana]] aquest alfabet era el més àmpliament utilitzat.

Al {{segle|XX}} l'alfabet llatí va reemplaçar l'àrab als [[Balcans]], a parts de l'[[Àfrica subsahariana]] i a l'[[Àsia Sud-oriental]], mentre a la [[Unió Soviètica]], després d'un petit període de llatinització,<ref>[http://www.azer.com/aiweb/categories/magazine/52_folder/52_articles/52_alphabet.html Alphabet Transitions — The Latin Script: A New Chronology — Symbol of a New Azerbaijan], Tamam Bayatly</ref> es va imposar la utilització de l'alfabet ciríl·lic. A [[Turquia]], la revolució d'[[Kemal Atatürk|Atatürk]] va imposar l'alfabet llatí el [[1928]]. Després del col·lapse de l'URSS del [[1991]] moltes repúbliques amb llengües turqueses han tendit a seguir l'alfabet llatinitzat turc. Tanmateix, hi ha casos com el del [[Tadjikistan]], amb una llengua propera al persa, on s'ha renovat la utilització de l'[[alfabet persa]].<ref>[http://www.cimera.org/files/camel/en/27e/MICA27E-Siddikzoda.pdf Tajik Language: Farsi or Not Farsi?] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060613195726/http://www.cimera.org/files/camel/en/27e/MICA27E-Siddikzoda.pdf |date=2006-06-13}} Sukhail Siddikzoda, reporter, Tajikistan.</ref>

La majoria de les [[llengües iràniques]] continuen utilitzant l'alfabet aràbic, el mateix passa amb les [[Llengües indoàries]] del Pakistan i les poblacions musulmanes de l'Índia, però el [[bengalí]] de [[Bangladesh]] (un país musulmà) s'escriu amb l'[[alfabet bengalí]].

==== Africa ====
* Amazic, en particular al [[Marroc]], on és oficial l'alfabet ''tifinag''
* [[Llengua harari|Harari]] d'[[Etiòpia]], avui utilitza l'[[alfabet amhàric]] i el llatí
* Hausa, ful, mandinga i wòlof, utilitzen l'alfabet llatí per a l'educació i la literatura
* [[Malgaix]], utilitza l'alfabet llatí des del [[1823]]
* [[Nubià]]
* [[Suahili]], utilitza l'alfabet llatí des del {{segle|XIX}}
* [[Somali]], utilitza l'alfabet llatí des del 1972
* [[Songhai]]
* [[Ioruba]]

==== Europa ====
* [[Albanès]]
* [[Bosnià]]
* [[Tàtar]]
* [[Belarús (llengua)|Belarús]]
* [[Mossàrab]], [[castellà]], [[portuguès]]

==== Àsia ====
* [[Turc]]
* [[Àzeri]], a l'[[Azerbaidjan]], avui escrit amb els alfabets ciríl·lic i llatí
* [[Baixkir]], [[txetxè]], [[kazakh]], [[kirguís]], tàtar, [[turcman]]
* [[Uzbek]]
* [[Malai]]
* [[Kurd]]

== Vegeu també ==
* [[Alfabet de xat àrab]]
* [[Cal·ligrafia àrab]]

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* {{ref-web|url = http://www.proel.org/alfabetos/arabe.html|títol=Pàgina al lloc web de la Promotora Española de Lingüística|citació = Amb la història i genealogia de l'alfabet àrab. Molta informació.|llengua = castellà}}

{{Alfabets afroasiàtics}}
{{1000 Llengua i literatura}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Alfabet Arab}}
[[Categoria:Alfabet àrab| ]]
[[Categoria:Cal·ligrafia àrab]]