Mostra la font per a Anells de Neptú

{{Infotaula accident geogràfic extraterrestre
|imatge=Esquema dels anells de Neptú.png
|peu=Esquema dels anells de Neptú. Les línies contínues indiquen els anells, les discontínues òrbites de satèl·lits.
}}
Els '''anells de [[Neptú (planeta)|Neptú]]''' són un sistema d'[[anell planetari|anells planetaris]] molt tènues i febles, compostos principalment de [[pols còsmica]], descoberts el [[1989]] per la sonda espacial ''[[Voyager 2]]''.<ref name="Miner 2007 a">{{Ref-llibre|títol = Planetary Ring Systems|any = 2007|autor = Miner, Ellis D.|coautors = Wessen, Randii R.; Cuzzi, Jeffrey N. |editor = Springer Praxis Books|llengua = anglès|capítol = The discovery of the Neptune ring system|isbn = 978-0-387-34177-4}}</ref> S'assemblen més als [[anells de Júpiter]] que no pas als de [[anells de Saturn|Saturn]] o [[anells d'Urà|Urà]].

El sistema consta de cinc anells que reben el nom dels astrònoms considerats més rellevants en la investigació de Neptú. Del més interior al més exterior són '''Galle''', '''Le Verrier''', '''Lassell''', '''Arago''' i '''Adams'''; a més, existeix un anell que coincideix amb l'òrbita del [[satèl·lit natural|satèl·lit]] [[Galatea (satèl·lit)|Galatea]].<ref name="Williams">{{ref-web|autor = Williams, David R.|url= http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/nepringfact.html|títol = Neptunian Rings Fact Sheet|consulta=29 de novembre de 2009|editor= NASA|llengua= anglès}}</ref> Tres satèl·lits més, [[Nàiade (satèl·lit)|Nàiade]], [[Talassa (satèl·lit)|Talassa]] i [[Despina (satèl·lit)|Despina]], orbiten entre els anells fent la funció de [[satèl·lit pastor|satèl·lits pastors]].<ref name="Miner 2007 b">{{Ref-llibre|títol = Planetary Ring System|any = 2007|autor = Miner, Ellis D.|coautors = Wessen, Randii R.; Cuzzi, Jeffrey N. |editor = Springer Praxis Books |llengua = anglès|capítol = Present knowledge of the Neptune ring system|isbn = 978-0-387-34177-4}}</ref>

El material dels anells és molt fosc; es tracta probablement de [[Compost orgànic|composts orgànics]] produïts per la radiació de la [[magnetosfera]] del planeta de manera similar al trobat als [[anells d'Urà]]. La proporció de pols als anells és alta, d'entre el 20% i el 70%,<ref name="Smith 1989 " >{{ref-notícia|autor= Smith, B.A.|coautors= Soderblom, L. A.; Banfield, D. ''et al''| títol= Voyager&nbsp;2 at Neptune: Imaging Science Results|any=1989| publicació =Science|volum=246|pàgina=1422|url=http://ads.ari.uni-heidelberg.de/abs/1989Sci...246.1422S|doi=10.1126/science.246.4936.1422|pmid=17755997|llengua=anglès}}</ref> mentre que la [[profunditat òptica]] és baixa, de menys de 0,1.<ref name="Horn 1990 " >{{ref-notícia|autor= Horn, Linda J.|coautors=Hui, John; Lane, Arthur L.| títol= Observations of Neptunian rings by Voyager photopolarimeter experiment|any=1990| publicació =Geophysics Research Letters|volum=17|pàgines=1745-1748 |doi=10.1029/GL017i010p01745|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1990GeoRL..17.1745H|llengua= anglès}}</ref>

L'anell Adams inclou al seu torn cinc arcs més brillants que la resta de l'anell denominats '''Fraternitat''', '''Igualtat 1''', '''Igualtat 2''', '''Llibertat''' i '''Coratge'''.<ref name="Williams"/> Els arcs ocupen cada un una petita [[longitud orbital]] del total de l'anell. L'estabilitat dels arcs no està molt clara, ja que el 2005 es va detectar un considerable aprimament de l'arc Llibertat.<ref>{{ref-notícia|títol=Neptune's rings are fading away | publicació= New Scientist| url= http://www.newscientist.com/article/mg18524925.900-neptunes-rings-are-fading-away.html | data= 26 de març de 2005 | exemplar= 2492 |pàgina= 21 |llengua= anglès}}</ref> És probable que l'estabilitat de l'anell Adams estigui relacionada amb el satèl·lit Galatea.<ref name="Burns 2001 " >{{ref-notícia|autor=Burns J.A.|coautors=Hamilton, D.P.; Showalter, M.R.| títol= Dusty Rings and Circumplanetary Dust: Observations and Simple Physics 
|publicació= Interplanetary Dust|any=2001 |editor=Springer |pàgines =641-725 |ubicació= Berlín
|url=http://www.astro.umd.edu/~hamilton/research/preprints/BurHamSho01.pdf |consulta=29 de novembre de 2009|llengua= anglès}}</ref>

== Observacions i descobriment ==
[[Fitxer:PIA02202 Neptune's full rings.jpg|miniatura|Imatge del sistema d'anells de Neptú obtinguda per la ''[[Voyager 2]]''.]]
La primera menció d'anells al voltant de Neptú data de [[1846]] quan [[William Lassell]], descobridor del satèl·lit més gros de Neptú, [[Tritó (satèl·lit)|Tritó]], va informar de la presència d'un anell al voltant del planeta.<ref name="Miner 2007 a"/> La seva observació mai va ser confirmada i va ser probablement deguda a una [[il·lusió òptica]]. La primera detecció fiable d'un anell es va obtenir per mitjà d'una [[ocultació|ocultació estel·lar]] el 1968, tot i que el resultat no va ser publicat fins al 1977, quan van ser descoberts els anells d'[[Urà (planeta)|Urà]].<ref name="Miner 2007 a"/>

Immediatament després va començar la recerca sistemàtica d'anells al voltant de Neptú. El 24 de maig de 1981 es va detectar, durant una altra ocultació estel·lar, un parpelleig en la lluminositat de l'estrella ocultada, encara que la manera com va tenir lloc aquest parpelleig no va fer pensar que un anell en pogués ser el seu responsable. Després del sobrevol de la ''Voyager 2'' es va deduir que va ser el petit satèl·lit [[Làrissa (satèl·lit)|Làrissa]] el que va ocultar l'estrella, un fenomen extremadament rar.<ref name="Miner 2007 a"/>

En els [[dècada del 1980|anys 80]] les ocultacions d'estrelles per part de Neptú van ser molt menys freqüents que les d'Urà, que ocupava una posició propera a la [[Via Làctia]] en aquell moment i es movia a través d'un camp d'estrelles més dens. La següent ocultació d'importància va tenir lloc el 12 de setembre de 1983, donant com a resultat la possible detecció d'un anell, encara que les observacions no foren concloents.<ref name="Miner 2007 a"/> Durant els següents sis anys van ser observades unes 50 ocultacions de les quals únicament un terç van produir resultats positius.<ref name="Sicardy 1991 " >{{ref-notícia|autor= Sicardy, B.|coautors= Roques, F.; Brahic, A.| títol= Neptune's Rings, 1983-1989 Ground-Based Stellar Occultation Observations|any=1991| publicació =Icarus|volum=89|pàgina= 220 | doi= 10.1016/0019-1035(91)90175-S|url= http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?bibcode=1991Icar...89..220S&amp;db_key=AST&amp;data_type=HTML&amp;format=&amp;high=444b66a47d28395 |llengua= anglès}}</ref> Es va constatar que alguna cosa, probablement arcs de material, orbitava al voltant de Neptú, però les característiques del sistema d'anells van continuar sent desconegudes.<ref name="Miner 2007 a"/>

La sonda espacial ''Voyager 2'' va confirmar definitivament l'existència dels anells de Neptú durant el sobrevol del planeta l'any 1989. També es va comprovar que les ocultacions ocasionals observades anteriorment van ser causades per l'anell Adams.<ref name="Nicholson 1990" >{{ref-notícia|autor= Nicholson, P.D.|coautors=Cooke, Maren L.; Matthews, Keith ''et al.'' | títol= Five Stellar Occultations by Neptune: Further Observations of Ring Arcs| publicació =Icarus| any= 1990| volum= 87| pàgina= 1| url= http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?bibcode=1990Icar...87....1N&amp;db_key=AST&amp;data_type=HTML&amp;format=&amp;high=444b66a47d28395 | doi= 10.1016/0019-1035(90)90020-A|llengua= anglès}}</ref> De manera posterior al vol de la ''Voyager 2'' les observacions fetes anteriorment van ser analitzades de nou; s'obtingueren així les característiques dels anells tal com es va predir en les primeries dels anys 80, i es va trobar que coincidien gairebé perfectament amb les obtingudes per la ''Voyager''.<ref name="Smith 1989"/> Els anells van ser observats en diferents disposicions respecte al Sol, obtenint imatges amb diferents angles d'il·luminació. L'anàlisi de les imatges en aquestes condicions va permetre conèixer la [[derivada]] de la funció de fase, que dona la dependència de la reflectivitat de l'anell en funció de l'angle entre l'observador i el [[Sol]], i les [[albedo]]s geomètriques i [[albedo de Bond|de Bond]]. L'anàlisi de les imatges també va permetre descobrir sis nous satèl·lits interiors de Neptú, entre ells [[Galatea (satèl·lit)|Galatea]].<ref name="Smith 1989"/>

Recentment els anells més brillants, Adams i Le Verrier, han estat fotografiats pel [[Telescopi espacial Hubble|Telescopi Espacial Hubble]] i altres telescopis des de la superfície terrestre gràcies als avenços i millores d'aquests,<ref name="Dumas 1999" >{{ref-notícia|autor= Dumas,C.|coautors=Terrile, R. J.; Smith, B. A. ''et al''.| títol= Stability of Neptune's ring arcs in question|any=1999| publicació =Nature|volum=400| pàgines = 733-735|do i= 10.1038/23414 | url=http://nicmosis.as.arizona.edu:8000/PUBLICATIONS/NEPTUNE_RING.pdf|llengua= anglès}}</ref> a les bandes de [[llum ultraviolada]] i de llum visible durant ocultacions estel·lars.<ref name="Horn 1990"/> Són visibles lleugerament per sobre del nivell del [[radiació còsmica de fons|soroll de fons]] en la [[longitud d'ona]] d'[[espectre d'absorció|absorció]] del [[metà]], en la qual la resplendor de Neptú és menys notòria. Els anells més febles estan encara per sota del llindar de detecció.<ref name="dePater 2005">{{ref-notícia|autor=de Pater, I.|coautors=Gibbard, S.; Chiang, E. ''et al''.|títol=The Dynamic Neptunian Ring Arcs: Evidence for a Gradual Disappearance of Liberté and Resonant Jump of Courage|any=2005|publicació=Icarus|volum=174|pàgines=263-272|doi=10.1016/j.icarus.2004.10.020|url=http://astro.berkeley.edu/~echiang/ppp/nepring.pdf|llengua=anglès|consulta=2010-11-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080719194620/http://astro.berkeley.edu/~echiang/ppp/nepring.pdf|arxiudata=2008-07-19}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080719194620/http://astro.berkeley.edu/~echiang/ppp/nepring.pdf |date=2008-07-19 }} {{Ref-web|url=http://astro.berkeley.edu/~echiang/ppp/nepring.pdf |títol=Còpia arxivada |consulta=2010-11-08 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080719194620/http://astro.berkeley.edu/~echiang/ppp/nepring.pdf |arxiudata=2008-07-19 }}{{Ref-web|url=http://astro.berkeley.edu/~echiang/ppp/nepring.pdf |títol=Còpia arxivada |consulta=2010-11-08 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080719194620/http://astro.berkeley.edu/~echiang/ppp/nepring.pdf |arxiudata=2008-07-19 }}</ref>

== Descripció ==
[[Fitxer:PIA02224 Neptune's rings.jpg|miniatura|Imatge presa amb una sobreexposició de 591 segons per tal de ressaltar els anells més dèbils.]]
El sistema d'anells de Neptú consta de cinc anells (anomenats del més proper al planeta al més exterior): Galle, en honor de [[Johann Gottfried Galle]], descobridor de Neptú a partir dels càlculs de Le Verrier; Le Verrier, dedicat a [[Urbain Le Verrier]], que va predir la posició de Neptú en funció de les alteracions que mostrava l'òrbita d'Urà; Lassell, per [[William Lassell]], que va descobrir [[Tritó (satèl·lit)|Tritó]], el principal satèl·lit de Neptú; Arago, de [[Francesc Joan Domènec Aragó]], astrònom, matemàtic i físic francès; i Adams, en honor de [[John Couch Adams]], que també va predir la posició de Neptú de manera independent de Le Verrier.

A part d'aquests anells ben definits existeix una làmina de material molt tènue que s'estén des de l'anell Le Verrier fins al Galle i probablement més a l'interior cap a Neptú.<ref name="Smith 1989"/><ref name="Burns 2001"/>

Tres dels anells –Le Verrier, Arago i Adams– són estrets, amb amplades de 100 km o menys.<ref name="Horn 1990"/> En canvi, Galle i Lassell tenen amplades d'entre 2.000 i 5.000 km.<ref name="Smith 1989"/> L'anell Adams està format per cinc arcs brillants denominats Fraternitat, Igualtat 1, Igualtat 2, Llibertat i [[Coratge]]. Aquesta nomenclatura va ser suggerida pels descobridors d'aquests arcs després de les ocultacions estel·lars de 1984 i 1985.<ref name="Sicardy 1991"/><ref name="Porco 1991" >{{ref-notícia|autor = Porco, C.C.| títol= An Explanation for Neptune's Ring Arcs| publicació = Science| any= 1991| volum= 253| pàgines = 995-1001| url= http://ads.ari.uni-heidelberg.de/abs/1991Sci...253..995P| doi= 10.1126/science.253.5023.995|pmid= 17775342|llengua=anglès}}</ref>

Quatre satèl·lits orbiten dins d'aquest sistema d'anells: [[Nàiade (satèl·lit)|Nàiade]] i [[Talassa (satèl·lit)|Talassa]] a l'espai entre els anells Galle i Le Verrier; [[Despina (satèl·lit)|Despina]], just a la vora interior de Le Verrier i [[Galatea (satèl·lit)|Galatea]], lleugerament per l'interior d'Adams.<ref name="Miner 2007 b"/> De fet, Galatea és dins d'un anell molt estret i feble sense denominació.<ref name="Burns 2001"/>

Els anells de Neptú estan compostos de [[pols còsmica]] micromètrica, amb una proporció d'entre el 20% i el 70% de pols per unitat d'àrea,<ref name="Burns 2001"/> densitat similar a la dels [[anells de Júpiter]], en els quals el percentatge de pols és del 50% al 100%, i molt diferent de la dels d'[[Anells d'Urà|Urà]] o de [[anells de Saturn|Saturn]], que contenen molt poca pols, amb menys del 0,1%.<ref name="Miner 2007 b"/><ref name="Burns 2001"/>

Les partícules dels anells són d'un material molt fosc, probablement una barreja de gel amb [[compost orgànic|composts orgànics]] produïts per la [[radiació electromagnètica]] del planeta.<ref name="Miner 2007 b"/><ref name="Smith 1989"/> Presenten un color vermellós i les seves [[albedo]]s, tant la geomètrica, amb un valor de 0,05, com [[Albedo de Bond|la de Bond]], d'entre 0,01 i 0,02, són molt baixes i similars a les de les partícules de pols dels anells d'Urà i dels satèl·lits interiors de Neptú.<ref name="Smith 1989"/> Els anells són òpticament prims i transparents, i la seva [[profunditat òptica]] no excedeix el 0,1.<ref name="Smith 1989"/> En conjunt, els anells de Neptú són semblants als de Júpiter: ambdós sistemes consisteixen en anells molt estrets, febles i polsosos, al costat d'anells més amples però encara més febles que els anteriors.<ref name="Burns 2001"/>

Es creu que els anells de Neptú, igual que els d'Urà, són relativament joves. És probable que la seva edat sigui significativament menor que la del [[sistema solar]].<ref name="Smith 1989"/> De la mateixa manera, ambdós estan probablement originats per la fragmentació i posterior col·lisió de les restes d'un o diversos satèl·lits interiors de Neptú.<ref name="Burns 2001"/> Aquests fragments actuen com fonts de pols i material dels anells. En referència a això, els anells de Neptú són similars a les bandes de pols observades per la ''Voyager 2'' entre els anells principals d'Urà.<ref name="Smith 1989"/>

=== Anells interiors ===
L'anell més proper a Neptú és l'anell Galle. Està situat a entre 41.000 i 43.000 km de la superfície del planeta i té una amplada d'aproximadament 2.000 km.<ref name="Miner 2007 b"/> És un anell feble amb una profunditat òptica mitjana del voltant de 10<sup>−4</sup>,<ref group="Nota ">La [[profunditat òptica]] normal τ d'un anell és la raó entre el total de la superfície de les partícules tallades per una secció de l'anell respecte de l'àrea total d'aquesta secció de l'anell. Un raig de llum que travessa un anell es veu atenuat en un factor de e<sup>−τ</sup>.</ref><ref>{{ref-notícia|autor =Ockert, M. E.|coautors=Cuzzin, J.N.; Porco, C.C.; and Johnson, T.V.| títol= Uranian ring photometry: Results from Voyager 2 | publicació= J.of Geophys. Res. | any =1987 | volum= 92 | pàgines =14969-14978 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1987JGR....9214969O|llengua=anglès}}</ref> i una profunditat equivalent de 0,15 km.<ref group="Nota " >La profunditat equivalent ED d'un anell es defineix com la integral de la profunditat òptica al llarg de l'anell, és a dir, ED = τdr, on r és el radi.</ref><ref>{{ref-notícia|autor = Holberg, J.B. |coautors=Nicholson, P. D.; French, R.G.; Elliot, J.L. | títol= Stellar occultation probes of the Uranian rings at 0.1 and 2.2 μm - A comparison of Voyager UVS and earth-based results | publicació = The Astronomical Journal| any = 1987| volum = 94 | pàgines = 178-188 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1987AJ.....94..178H |doi=10.1086/114462|llengua=anglès}}</ref><ref name="Smith 1989"/> S'estima que el percentatge de pols a l'anell es troba entre el 40% i el 70%.<ref name="Colwell 1990 " >{{ref-notícia|autor = Colwell, J. E. | coautors= Esposito, L. W. | títol= A model of dust production in the Neptunian ring system| any = 1990| publicació = Geophysics Research Letters |volum = 17| pàgines = 1741-1744| doi=10.1029/GL017i010p01741 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1990GeoRL..17.1741C|llengua=anglès}}</ref><ref name="Smith 1989"/>

L'anell següent és Le Verrier: el seu radi orbital és d'uns 53.200 km,<ref name="Miner 2007 b"/> però és estret, d'uns 113 km d'amplada.<ref name="Horn 1990"/> La seva profunditat òptica normal és de 0,0062 ± 0,0015, que es correspon amb una profunditat equivalent de 0,7 ± 0,2 km.<ref name="Horn 1990"/> El percentatge de pols d'aquest anell també és d'entre el 40% i el 70%.<ref name="Burns 2001"/><ref name="Colwell 1990"/> El satèl·lit [[Despina (satèl·lit)|Despina]] orbita just en el seu interior amb una distància al planeta de 52.526 km, i és probable que faci de [[satèl·lit pastor]], mantenint l'estabilitat de l'anell.<ref name="Miner 2007 b"/>

L'anell Lassell, també conegut com a ''plateau'' (''planícia'' en [[francès]]), és el més ample dels anells neptunians.<ref name="Burns 2001"/> És una fina làmina de material que ocupa l'espai entre l'anell Le Verrier, aproximadament a 53.200 km, i l'anell Arago, a 57.200 km.<ref name="Miner 2007 b"/> La seva profunditat òptica normal mitjana és de 10<sup>−4</sup>, que es correspon amb una profunditat equivalent de 0,4 km.<ref name="Smith 1989"/> En aquest anell la fracció de pols és del 20% al 40%.<ref name="Colwell 1990"/>

A prop de la vora exterior de l'anell se situa una zona on es produeix un petit augment de la brillantor de l'anell, a uns 57.200 km de Neptú i de menys de 100 km d'ample. S'acostuma a anomenar aquesta banda com ''anell Arago'', tot i que no hi ha unanimitat entre els astrònoms al respecte.<ref name="Burns 2001"/>

=== Anell Adams ===
[[Fitxer:Neptune ring arcs.jpg|miniatura|Els arcs de l'anell Adams: d'esquerra a dreta, Fraternitat, Igualtat, Llibertat i l'anell Le Verrier cap a l'interior.]]

L'anell més extern, i també el més famós i estudiat, és Adams, amb un radi orbital de 63.930 km.<ref name="Miner 2007 b"/> És estret, d'aproximadament 35 km d'amplada, lleugerament [[excentricitat|excèntric]] i inclinat. La seva profunditat òptica és de 0,011 ± 0,003, exceptuant els arcs, que es corresponen amb una profunditat equivalent de 0,4 km.<ref name="Horn 1990"/>

La fracció de pols és del 20% al 40%, menor que als altres anells de la seva amplada.<ref name="Colwell 1990"/> El satèl·lit [[Galatea (satèl·lit)|Galatea]] orbita just a l'interior de l'anell, a 61.953 km de Neptú, i actua com un [[satèl·lit pastor]] que manté les partícules de l'anell en un estret marge de radi orbital a causa d'una [[ressonància orbital|ressonància]] 42:43 entre ell i l'anell. La influència gravitatòria de Galatea produeix 42 ones radials a l'anell Adams de 30 km aproximadament; aquestes han estat usades per inferir la massa de Galatea.<ref name="Porco 1991"/>

==== Arcs de l'anell Adams ====
Les parts més brillants de l'anell Adams, els arcs que hi estan continguts, van ser els primers elements dels anells neptunians a ser descoberts.<ref name="Miner 2007 a"/> En aquests arcs les partícules que els formen estan més amalgamades que a la resta de l'anell. Es coneixen cinc arcs que ocupen un estret segment de [[longitud (geografia)|longitud]]<ref group="Nota " >Les coordenades geogràfiques de Neptú es van fixar el 18 d'agost de 1989. El punt de longitud zero dels anells correspon amb el meridià zero de Neptú.</ref><ref>{{Ref-llibre|títol = Planetary Ring System|any = 2007|autor = Miner, Ellis D.|coautors = Wessen, Randii R.; Cuzzi, Jeffrey N. |editor = Springer Praxis Books |llengua = anglès|capítol = Present knowledge of the Neptune ring system|isbn = 978-0-387-34177-4}}</ref> des dels 247° fins als 294°. El 1986 els arcs estaven situats de la següent manera: Fraternitat, l'anell més llarg i brillant, des dels 247° fins als 257°; Igualtat 1, entre 261° i 264°; Igualtat 2, entre 265° i 266°; Llibertat, entre 276° i 280°; i Coratge, el més feble i curt, entre 284,5° i 288,5°.<ref name="Miner 2007 b"/><ref name="Porco 1991"/> Les profunditats òptiques normals dels arcs s'estimen en el rang 0,03-0,09,<ref name="Smith 1989"/> obtenint-se 0,034 ± 0,005 per a la vora davantera de l'arc Llibertat, mesurat en una ocultació estel·lar. Els amples radials són aproximadament els mateixos que els de la resta de l'anell, d'aproximadament 30 km.<ref name="Smith 1989"/> La fracció de pols en els arcs oscil·la entre el 40% i el 70%.<ref name="Colwell 1990"/> Els arcs de l'anell Adams són semblants a l'arc present a l'[[anells de Saturn|Anell G]] de Saturn.<ref name="Hedman 2007 ">{{ref-notícia|autor= Hedman, M. M.|coautors=Burns, J. A., Tiscareno, M. S., ''et al''.| títol= The Source of Saturn's G Ring| publicació =Science|volum=317| pàgines =653-656|any=2007|doi=10.1126/science.1143964|pmid=17673659| url=http://ciclops.org/media/sp/2007/3882_9284_0.pdf|llengua=anglès}}</ref>

Les imatges preses per la ''Voyager 2'', de millor resolució, van revelar un amalgament molt pronunciat en els arcs, amb una separació mitjana entre les diferents masses d'entre 0,1° i 0,2° que es correspon amb entre 100 i 200 km al llarg de l'anell. A causa de la resolució de les imatges de les masses, no se sap si contenen cossos majors.<ref name="Smith 1989"/>

Els arcs són estructures bastant estables. Van ser detectats des de la [[Terra]] per mitjà d'ocultacions estel·lars en els anys 80, per la ''Voyager 2'' el 1989 i pel ''[[Telescopi espacial Hubble|Telescopi Espacial Hubble]]'' i altres telescopis terrestres entre 1997 i 2005 i romanen aproximadament en les mateixes posicions de [[longitud orbital]].<ref name="Smith 1989"/><ref name="dePater 2005"/> De totes maneres, però, s'han detectat alguns canvis: la brillantor total dels arcs ha decrescut des de 1986;<ref name="dePater 2005"/> l'arc Coratge ha saltat 8° fins als 294°, probablement a causa que s'ha ressituat en la següent posició de ressonància estable coorbital; l'arc Llibertat gairebé havia desaparegut el 2005;<ref name="Showalter 2005" >{{ref-notícia|autor= Showalter, M.R.|coautors=''et al''.| títol= Updates on the dusty rings of Jupiter, Uranus and Neptune| publicació = Dust in Planetary Systems, Proceedings of the conference held September 26-28, 2005 in Kaua'i, Hawaii| any= 2005| pàgina = 130| url= http://ads.ari.uni-heidelberg.de/abs/2005LPICo1280..130S |llengua=anglès}}</ref> els arcs Fraternitat i Igualtat 1 i 2 han mostrat variacions irregulars en les seves brillantors relatives;<ref name="dePater 2005"/> i finalment, Coratge, un arc molt feble durant el sobrevol de la ''Voyager 2'', va augmentar la seva brillantor el 1998, però recentment ha tornat als seus valors habituals. Les observacions a la banda de llum visible mostren que la quantitat de material total en els arcs ha romàs aproximadament constant, però són més febles en l'infraroig que en observacions anteriors.<ref name="Showalter 2005"/>

==== Estabilitat ====
L'existència dels arcs en l'anell Adams continua sense tenir una explicació,<ref name="Miner 2007 b"/> ja que la dinàmica orbital fa pensar que el material dels arcs s'hauria de distribuir uniformement al llarg dels anells en qüestió d'anys. S'han suggerit nombroses teories que podrien explicar l'estabilitat dels arcs: la més estesa és la que sosté que el satèl·lit Galatea manté els arcs mitjançant una ressonància d'inclinació co-rotacional o CIR de 42:43.<ref group="Nota " >La ressonància d'inclinació co-rotacional o CIR (CO-rotacional Inclination Resonance) d'ordre ''m'' entre un satèl·lit amb una òrbita inclinada i un anell té lloc si el patró de velocitat de la potencial pertorbació <math>\Omega</math> és igual a la velocitat o moviment mig de les partícules de l'anell <math>n_p</math>. En altres paraules, la següent condició s'ha de complir: <math>m\Omega=n_pm=(m-1)n_s+\dot\Omega_s</math>, on <math>\dot\Omega_s</math> i <math>n_s</math> són la taxa de precessió nodal i el moviment mig del satèl·lit respectivament. La CIR crea ''2 m'' llocs estables al llarg de l'anell.</ref> La ressonància crea 84 llocs d'estabilitat al llarg de l'òrbita de l'anell, cada 4° de longitud, amb els arcs situant-se en llocs adjacents a aquests llocs.<ref name="Porco 1991"/> Tot i això, mesures del moviment mitjà dels anells realitzades pel ''Hubble'' i el [[observatori W. M. Keck|Telescopi Keck]] el 1998 van concloure que els anells no estaven a CIR amb Galatea.<ref name="Dumas 1999"/><ref name="Sicardy 1999" >{{ref-notícia|autor= Sicardy, B.|coautors=Roddier, F.; Roddier, C. ''et al.''| títol= Images of Neptune's ring arcs obtained by a ground-based telescope| publicació Nature|any=1999|volum=400|pàgines =731-733|doi= 10.1038/23410|url=http://ads.ari.uni-heidelberg.de/abs/1999Natur.400..731S|llengua=anglès}}</ref>

Un altre model proposat per explicar l'estabilitat dels arcs es basa en la ressonància d'excentricitat co-rotacional o CER.<ref group="Nota " >La ressonància d'excentricitat co-rotacional o CER (Corotation eccentricity ressonant), d'ordre ''m'' entre un satèl·lit en una òrbita excèntrica i un anell té lloc si el patró de velocitat de la potencial pertorbació <math>\Omega</math> és igual al moviment mitjà de les partícules de l'anell <math>n_p</math>. En altres paraules, la següent condició s'ha de complir: <math>m\Omega=n_pm=(m-1)n_s+\dot\omega_s</math>, on <math>\dot\omega_s</math> i <math>n_s</math> són la taxa de precessió apsidal i el moviment mig del satèl·lit respectivament. La CER crea ''m'' llocs estables al llarg de l'anell.</ref><ref name="Namouni 2002" >{{ref-notícia|autor= Namouni, F. |coautors=Porco, C. | títol= The confinement of Neptune’s ring arcs by the moon Galatea|any=2002| publicació =Nature |volum=417 |pàgines = 45-47|doi=10.1038/417045a |llengua=anglès}}</ref> El model té en compte la massa finita de l'anell Adams que és necessària per moure la ressonància més a prop de l'anell. Una conseqüència d'aquesta teoria és l'estimació de la massa de l'anell Adams d'al voltant d'un factor de 0,002 de la massa de Galatea.<ref name="Namouni 2002"/>

Una tercera teoria proposada el 1986 requereix un satèl·lit addicional orbitant en l'interior de l'anell: d'aquesta manera els arcs estarien situats en els [[punt de Lagrange|punts de Lagrange]]. De tota manera, la ''Voyager 2'' va establir límits estrictes a la mida i massa de qualsevol possible satèl·lit no descobert, la qual cosa fa que aquesta teoria sigui improbable.<ref name="Smith 1989"/> Altres explicacions més complicades mantenen que cert nombre de petits satèl·lits estan atrapats en òrbites ressonants amb Galatea, servint tant d'elements d'estabilitat per als arcs com de fonts de material per a aquests.<ref name="Salo 1998" >{{ref-notícia|autor=Salo, H.|coautors=Hanninen, J. | títol= Neptune's Partial Rings: Action of Galatea on Self-Gravitating Arc Particles |any=1998| publicació= Science |volum= 282| pàgines=1102-1104| doi=10.1126/science.282.5391.1102|url=http://ads.ari.uni-heidelberg.de/abs/1998Sci...282.1102S|pmid=9804544|llengua=anglès}}</ref>

== Llista d'anells i arcs més importants ==
{| class=wikitable 
! '''Nom'''!! '''Radi (km)'''!! '''Ample (km)'''!! '''Prof. opt. eq. (km)'''!! '''Prof. opt. normal'''!! '''Fracció de pols''' (%)!! '''Excentricitat (°)''' !! '''Inclinació (°)''' !! '''Notes'''
|-
|Galle (N42)
|style="text-align: center; "|40900 - 42900
|style="text-align: center; "|2000
|style="text-align: center; "|0,15
|style="text-align: center; "|~ 10<sup>−4</sup>
|style="text-align: center; "|40 - 70
|style="text-align: center; "|?
|style="text-align: center; "|?
|Feble i ample.
|-
|Le Verrier (N53)
|style="text-align: center; "|53200 ± 20
|style="text-align: center; "|110
|style="text-align: center; "|0,7 ± 0,2
|style="text-align: center; "|6,2 ± 1,5 x 10<sup>−3</sup>
|style="text-align: center; "|40 - 70
|style="text-align: center; "|?
|style="text-align: center; "|?
|Estret.
|-
|Lassell
|style="text-align: center; "|53200 - 57200
|style="text-align: center; "|4000
|style="text-align: center; "|0,4
|style="text-align: center; "|~ 10<sup>−4</sup>
|style="text-align: center; "|20 - 40
|style="text-align: center; "|?
|style="text-align: center; "|?
|rowspan=2|L'anell Lassell és una fina i feble làmina de material que s'estén des de l'anell Le Verrier fins a Arago.
|-
|Arago
|style="text-align: center; "|57200
|style="text-align: center; "|<100
|style="text-align: center; "|?
|style="text-align: center; "|?
|style="text-align: center; "|?
|style="text-align: center; "|?
|style="text-align: center; "|?
|-
|Adams (N63)
|style="text-align: center; "|62932 ± 2
|style="text-align: center; "|15 - 35
|style="text-align: center; "|0,4
|style="text-align: center; "|0,011 ± 0,003
|style="text-align: center; "|20 - 40
|style="text-align: center; "|4,7 ± 0,2 x 10<sup>−4</sup>
|style="text-align: center; "|0,0617 ± 0,0043
|Té cinc arcs brillants i és de color blau.
|-bgcolor="#Bbbbff"
|Fraternitat
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|rowspan=5 style="text-align: center; "|0,77 ± 0.13
|rowspan=5 style="text-align: center; "|0,03 - 0,09
|rowspan=5 style="text-align: center; "|40 - 70
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|rowspan=5|Arcs de l'anell Adams.
|-bgcolor="#Bbbbff"
|Igualtat 1
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|-bgcolor="#Bbbbff"
|Igualtat 2
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|-bgcolor="#Bbbbff"
|Llibertat
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|-bgcolor="#Bbbbff"
|Coratge
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|style="text-align: center; "|=
|-
|}

== Notes ==
{{referències|grup="Nota"}}

== Referències ==
{{Referències}}

== Vegeu també ==
* [[Anell planetari]]
* [[Anells de Júpiter]]
* [[Anells de Saturn]]
* [[Anells d'Urà]]
* [[Satèl·lit pastor]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://solarsystem.nasa.gov/planets/profile.cfm?Object=Neptune&Display=Rings Neptune's Rings] per la [http://solarsystem.nasa.gov NASA's Solar System Exploration] {{en}}
* [http://planetarynames.wr.usgs.gov/append8.html Gazetteer of Planetary Nomenclature – Ring and Ring Gap Nomenclature (Neptune), USGS] {{en}}

{{Anells planetaris}}
{{Neptú}}
{{Satèl·lits de Neptú}}
{{Voyager}}
{{Sistema solar}}

{{Article de qualitat}}

{{ORDENA:Anells De Neptu}}
[[Categoria:Anells planetaris|Neptú]]
[[Categoria:Neptú]]
[[Categoria:Articles de qualitat de física]]
[[Categoria:Traduccions que són articles de qualitat]]