Mostra la font per a Antimoni

{{Antimoni}}
L{{'}}'''antimoni''' és l'[[element químic]] de símbol '''Sb''' i [[nombre atòmic]] 51. Se situa en el [[Grup de la taula periòdica|grup]] 15 de la [[taula periòdica dels elements]]. El seu símbol prové del [[llatí]] ''stibium''. L'antimoni i molts dels seus compostos són tòxics.

Aquest element [[metal·loide|semimetàl·lic]] té dues formes [[al·lotropia|al·lotròpiques]]. La seva forma estable és un metall blanc blavós. L'antimoni negre i el groc són formes no metàl·liques inestables. Principalment s'empra en aliatges metàl·lics i alguns dels seus compostos per a donar resistència contra el foc, en pintures, ceràmiques, esmalts, [[vulcanització]] del [[cautxú]] i [[focs d'artifici]].

== Etimologia ==
[[Fitxer:Taula 1(2).jpg|esquerra|miniatura|Taula del ''[[Méthode de Nomenclature Chimique|Méthode de Nomenclatura Chimique]]'' (1787) on apareix per primera vegada el símbol ''Sb'' per representar l'antimoni.]]
El mot «antimoni» prové del [[Llatí|baix llatí]] ''antimonium'', i aquest de l'àrab ''iṯmid'' o ''uṯmud'', i aquest de l'egipci ''smty''.<ref>{{GDLC|nom=antimoni|consulta=3 març 2023}}</ref> Per altra banda, el símbol ''Sb'' prové del mot llatí ''stibium'', i aquest del grec στίβι ''stíbi'' 'pols negre d'antimoni'. Al llibre ''[[Méthode de Nomenclature Chimique]]'' (1787), d'[[Antoine Lavoisier]] (1743-1794) i col., els químics [[Jean Henri Hassenfratz]] (1755-1827) i [[Pierre Auguste Adet]] (1763-1832) proposaren com a símbol de l'antimoni ''Sb'' dins d'un cercle a partir del nom en llatí ''‘S'ti‘b’ium''. Representaren tots els [[Metall|metalls]] amb la primera lletra en majúscula del nom en llatí. La lletra ''S'' ja havia estat emprada per simbolitzar l'[[Estany (element)|estany]] (''Stannum''), per la qual cosa Hassenfratz i Adet afegiren una segona lletra del nom en minúscula, que no fou la ''t'' per no confondre amb l'estany.<ref name=:4/> El químic suec [[Jöns Jacob Berzelius]] (1779-1848) en la seva proposta del 1814<ref>{{Ref-publicació|cognom=Berzelius|nom=J.J.|article=Essay on the Cause of Chemical Proportions, and on Some Circumstances Relating to Them; Together with a Short and Easy Method of Expressing Them|publicació=Annals of Philosophy|data=1814|pàgines=51-62, 93–106, 244–257, 353–364|volum=3|enllaçautor=Jöns Jacob Berzelius}}</ref> de simbolitzar tots els elements químics (metalls i no-metalls) amb la primera lletra del seu nom en majúscula i una segona en minúscula si coincidia la primera, representà l'antimoni tant amb el símbol ''St'', de ''‘St’ibium'',<ref name=:4>{{Ref-llibre|títol=Chemical Nomenclature|url=https://www.worldcat.org/oclc/840311024|editorial=Springer|data=1998|lloc=Dordrecht|isbn=978-94-011-4958-7|editor=K.J. Thurlow}}</ref> com amb ''Sb''. Durant anys es feren servir ambdós, ja que en traduir-se els noms dels elements químics a diferents llengües també s'adaptaven els seus símbols. Finalment, durant ja el {{Segle|XX}}, la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) aconseguí fixar uns símbols únics i elegí el símbol ''Sb'' per a l'antimoni.<ref>{{Ref-publicació|article=Symbols of the Elements, Part II|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/ci.2014.36.3.18/html|publicació=Chemistry International|data=2014-05-01|issn=1365-2192|pàgines=18–20|volum=36|exemplar=3|doi=10.1515/ci.2014.36.3.18|llengua=en|nom=Juris|cognom=Meija}}</ref>

== Història ==
[[Fitxer:Antimony bottle NMT KV12965.jpg|esquerra|miniatura|Ampolla d'antimoni en forma d'ocell, del segle III-II aC, trobada al districte d'[[Isfara]], [[Tadjikistan]].]]
L’antimoni és un dels pocs elements químics que ja eren coneguts pel món antic. Hi ha un gerro d'uns 5.000 anys al [[Museu del Louvre]] a [[París]], que és gairebé el metall pur.<ref name=:1/>

=== Pigments ===
També es feien servir alguns dels seus composts. El [[sulfur d’antimoni(III)]] <chem>Sb2S3</chem> s'esmenta en un [[papir]] egipci del {{segle|XVI|-}}, i a partir d’aquella època la forma negra d’aquest [[pigment]], que es produeix naturalment com el mineral [[estibina]], s'emprava com a maquillatge d'ulls.<ref name=:1>{{Ref-llibre|títol=Nature's building blocks : an A-Z guide to the elements|url=https://www.worldcat.org/oclc/46984609|editorial=Oxford University Press|data=2001|lloc=Oxford|isbn=0-19-850341-5|nom=John|cognom=Emsley}}</ref> A la [[Bíblia]] apareix en diverses cites.<ref>{{Ref-web|títol=Eye Paint - Encyclopedia of The Bible - Bible Gateway|url=https://www.biblegateway.com/resources/encyclopedia-of-the-bible/Eye-Paint|consulta=2023-03-02|llengua=en}}</ref> Per exemple la reina consort ‘[[Jehú]] va arribar a [[Jizreel]]. [[Jezabel]], en saber-ho, es va maquillar els ulls, va arreglar-se el cap i es posà a la finestra’.<ref>biblia{{Citar Bíblia|2Re|9|30}}</ref> Quan el sulfur d’antimoni s'obté per precipitació, no és negre, sinó de color taronja i aquesta forma s'utilitzava per fer els caps de la llar al {{segle|XIX}}.{{Citació necessària|data=2023}} Un altre [[pigment]] conegut per la civilització [[caldea]], que florí al {{segle|VI}} i al {{segle|VII|-}} a la zona pantanosa de l'extrem sud-est de [[Mesopotàmia]], fou un antimonat de plom groc <chem>Pb2Sb2O7</chem>. Es troba en el vidre dels [[Maó (construcció)|maons]] ornamentals de la [[Babilònia]] del temps de [[Nabucodonosor II]] (604-561 aC). Aquest pigment s'emprà fins a mitjan {{segle|XX}} i era conegut com a [[groc de Nàpols]].<ref name=:1/>
<div style="float:left;margin-right:10px;margin-bottom:10px;margin-top:10px;text-align:center">
<gallery perrow="2" widths="75" heights="75" caption="Símbols [[alquímia|alquímics]]">
Fitxer:Antimony symbol.svg|Antimoni
Fitxer:Antimony psi symbol.svg|Antimoni
Fitxer:Sublimate of antimony symbol.svg|Sulfur d'antimoni(III)
Fitxer:U+1F72D.svg|Acetat d'antimoni(III)<ref>{{Ref-llibre|títol=Signs & symbols of the world : over 1,001 visual signs explained|url=https://www.worldcat.org/oclc/1117310618|data=2020|lloc=New York, NY|isbn=978-0-7603-6578-6|nom=D. R.|cognom=McElroy}}</ref>
</gallery>
</div>

=== Alquímia ===
L'antimoni intrigava els [[Alquímia|alquimistes]] perquè s'assemblava a l'[[or]] en un aspecte, ja que només podia ser dissolt per l'[[Aigua règia|aigua regia]]. Fou considerat el millor candidat per ser transmutat en or. El 1604 es publicà l’influent llibre ''Triumph-Wagen des Antimonii'' (El carro triomfal de l’antimoni), on es descrivien amb precisió molts composts d’antimoni. Aquest llibre fou escrit per un alquimista alemany, [[Johann Thölde]], sota el pseudònim de [[Basilius Valentinus]] el 1400.<ref name=:1/>[[Fitxer:Greekfire-madridskylitzes1.jpg|esquerra|miniatura|[[Foc grec]] representat al manuscrit [[Escilitzes de Madrid]]''.'']]
El [[foc grec]] pot haver contingut sulfur d'antimoni(III). Aquest líquid incendiari era llançat des dels vaixells de guerra de l'armada [[Romans d'Orient|romana d'Orient]] i provocava terror als exposats perquè era impossible d'extingir i fins i tot es cremava a la superfície de l'aigua. La seva composició era secreta i un delicte capital revelar-la. S'emprà per última vegada l'any 1453 en la defensa final i infructuosa de la capital, [[Constantinoble]]. La composició més probable del foc grec era [[petroli]] cru, [[estibina]] i [[salnitre]] ([[nitrat de potassi]] <chem>KNO3</chem>). Un cop s'encén, el [[sulfur d'antimoni(III)]] genera molta calor.<ref name=:2>{{Ref-llibre|edició=2a edició|títol=Nature's Building Blocks: an a-Z Guide to the Elements.|url=https://www.worldcat.org/oclc/1119634122|editorial=Oxford University Press, Incorporated|data=2011|lloc=Oxford|isbn=978-0-19-257046-8|nom=John|cognom=Emsley}}</ref>

=== Medicaments ===
[[Fitxer:Materia Medica (Arabic translation, leaf).jpg|esquerra|miniatura|Pàgina de ''[[De Materia Medica]]'' traduïda a l'[[àrab]].]]
El metge grec [[Dioscòrides Pedaci|Dioscòrides]], que visqué a finals del {{Segle|I}}, en el seu llibre ''[[De Materia Medica]]'' (Els materials de la Medicina) recomanava el sulfur d'antimoni(III) o ''stibi'', com es coneixia aleshores, per a les malalties de la pell i les cremades. El metge andalusí [[Az-Zahrawí|Abulcasis]] (Khàlaf ibn Abbàs az-Zahrawí), que morí el 1013, fou un dels primers a defensar l'ús del [[sulfur d'antimoni(III)]] com a medicament. L'antimoni es feu més popular cap al 1500 quan [[Paracels]] (1493-1541) defensà el seu ús per a tota mena de malalties. Petites dosis d'antimoni d'uns 5 mg produeixen sudoració abundant, mentre que dosis de 10 vegades aquesta quantitat provocaran vòmits, tots dos símptomes que es consideraven útils per tractar diverses queixes en èpoques més greus.<ref name=:1/> Un medicament popular era l'«[[Vomitiu|emètic]] del tàrtar», que és el [[tartrat d'antimoni i potassi]] <chem>K2Sb2(C4H2O6)2</chem>, que produeix vòmits ràpids i es considerava una manera d'expulsar els mals humors del cos. S'obtenia deixant una mica de vi durant la nit en una tassa feta d'antimoni. Al matí normalment havia dissolt prou metall per produir l'efecte desitjat.<ref name=:2/>
[[Fitxer:Oswald Croll 1629 Basilica Chymica Title Page.tif|esquerra|miniatura|Portada de ''Basilica Chymica'' (1609) d'[[Oswald Croll]].]]
El 1609, el metge [[Oswald Croll]] (1580-1609) publicà ''Basilica Chymica'' (La basílica química) que contenia vint-i-tres receptes que incloïen antimoni, i especialment «mantega d'antimoni» ([[clorur d'antimoni(III)]] <chem>SbCl3</chem>). L'any 1657, el rei [[Lluís XIV de França]], que tenia denou d'anys, emmalaltí de [[febre tifoide]] i fou tractat amb èxit amb [[òxid d'antimoni(III)]]. La seva recuperació popularitzà aquest tipus de medicaments durant els dos-cents anys vinents i s'idearen tota mena de medicaments de composts d'antimoni. Un dels més populars per curar les «febres» era una mescla de [[fosfat de calci]] <chem>Ca3(PO4)2</chem> i [[òxid d'antimoni(III)]] <chem>Sb2O3</chem>. El vi d'antimoni, emprat a mitjan {{Segle|XVIII}} com a tònic, per ajudar a aprimar i com a agent de sudoració, consistia en sulfur d'òxid d'antimoni dissolt en [[vi de Madeira]].<ref name=:1/>

Alguns metges victorians i altres persones feren servir composts d'antimoni per assassinar les seves dones i familiars no desitjats. Els símptomes es disfressaren de trastorns gàstrics generals. També algunes morts accidentals s'han atribuït a l'antimoni, així el dramaturg francès [[Molière]] (1622-1673) estava convençut que el seu únic fill havia estat assassinat per un medicament que contenia antimoni. Una altra mort per excés d'antimoni pot haver estat la del compositor austríac [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] (1756-1791).<ref name=:2/>
[[Fitxer:Stibophen.png|esquerra|miniatura|Estructura química de l'estibofè.]]
Hi hagué un renaixement de l'interès per les sals d'antimoni per part de metges i veterinaris a principis del {{Segle|XX}} en descobrir-se, el 1915, que era eficaç contra les infeccions parasitàries: infeccions com la bilhàrzia, la [[triquinosi]] i l'[[esquistosomosi]]. S'empraven dosis que mataven els paràsits però insuficients per enverinar el pacient. El medicament donat era com una molècula complexa coneguda com a [[estibofè]], i s'injectava diàriament durant diversos dies; la quantitat d'antimoni lliurada era d'uns 500 mg. Les persones tractades d'aquesta manera tenien nivells més alts d'antimoni a la sang i l'orina durant molts mesos per la dificultat d'excretar-lo.<ref name=:2/>

== Abundància i obtenció ==
[[Fitxer:Stibnite-176754.jpg|miniatura|[[Estibina]], [[sulfur d’antimoni(III)]] <chem>Sb2S3</chem>.]]
Les estimacions sobre l'abundància d'antimoni en l'[[escorça terrestre]] van des de 0,2 a 0,5 [[parts per milió|ppm]], ocupant la posició 63a quant a abundància dels elements químics. En els sols la mitjana és d'1 ppm i a l'aigua de la mar 0,3 ppb. A l'atmosfera només se'n detecten traces però la seva concentració s'incrementa pel seu ús antròpic.<ref name=:2/>

L'antimoni es troba en la naturalesa en dos-cents seixanta-quatre minerals, encara que és un element poc abundant. És possible trobar-lo lliure, però normalment està en forma de sulfurs essent el més important l'[[Estibina|estibita<chem>Sb2S3</chem>]]. També s'atribueix cert valor econòmic a la [[quermesita]] <chem>2Sb2S3.Sb2O3</chem>, la tetraedrita argentífera <chem>(Cu,Fe)12Sb4S13</chem>, la [[livingstonita]] <chem>HgSb4S7</chem> i la [[jamesonita]] <chem>Pb4FeSb6S14</chem>.<ref>{{Britannica|nom=antimony}}</ref> Els minerals que el contenen en més d'un 80 % són: [[paradocrasita]] <chem>Sb2(Sb,As)2</chem> 91,92 %, [[senarmontita]] <chem>Sb2O3</chem> 88,39 %, [[kieftita]] <chem>CoSb3</chem> 86,11 %, [[valentinita]] <chem>Sb2O3</chem> 83,53 % i [[nisbita]] <chem>NiSb2</chem> 80,58 %.<ref>{{Ref-web|títol=Mineral Species sorted by the element Sb Antimony|url=http://www.webmineral.com/chem/Chem-Sb.shtml#.ZAHRvHaZM2x|consulta=2023-03-03}}</ref>

La [[Xina]] fou el principal productor mundial d'antimoni l'any 2022 amb 60.000 t, un 55 % de la producció minera mundial (110.000 t). Li seguiren [[Rússia]] (20.000 t), [[Tadjikistan]] (17.000 t), [[Myanmar]] (4.000 t), [[Austràlia]] (4.000 t), [[Bolívia|Bolivia]] (2.500 t) i d'altres en quantitats més baixes. Les reserves mundials d'antimoni es calculen en més d'1,8 milions de tones, principalment a la Xina, Rússia, Bolívia i [[Kirguizstan]].<ref>{{Ref-web|títol=Antimony Statistics and Information {{!}} U.S. Geological Survey|url=https://www.usgs.gov/centers/national-minerals-information-center/antimony-statistics-and-information|consulta=2023-03-03|llengua=en}}</ref>

Per mitjà de la torrada de l'estibina s'obté [[òxid d'antimoni(III)]] <chem>Sb2O3</chem>, que es pot [[reducció (química)|reduir]] amb [[carbó de coc]] per a l'obtenció d'antimoni.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hiorns|nom=Arthur Horseman|títol=Practical metallurgy and assaying: a text-book for the use of teachers, students, and assayers|url=http://books.google.cat/books?id=kt9BAQAAIAAJ&q=2Sb2O3+%2B+3C+%E2%86%92+4Sb+%2B&dq=2Sb2O3+%2B+3C+%E2%86%92+4Sb+%2B&hl=ca&ei=DkPTTZnLN8ea8QOi_cDdCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD0Q6AEwAw|editorial=Macmillan|data=1906}}</ref>
:<chem display="block">Sb2S3 + 9/2 O2 -> Sb2O3 + 3 SO2</chem><chem display="block">2Sb2O3 + 3C -> 4Sb + 3CO2</chem>
També es pot obtenir per reducció directa del sulfur, per exemple amb ferralla de ferro:

<chem display="block">Sb2S3 + 3Fe -> 2Sb + 3FeS</chem>

== Propietats ==
=== Propietats físiques ===
L'antimoni en la seva forma elemental és un sòlid cristal·lí, fusible, trencadís, blanc [[Argentat (color)|argentat]] amb un punt de fusió de 630,63 °C, un punt d'ebullició de 1.587 °C i una densitat a 20 °C de 6,68 g/cm³. Presenta una [[conductivitat elèctrica]] i [[conductivitat tèrmica|tèrmica]] baixa i s'[[evaporació|evapora]] a baixes temperatures. Aquest element [[metal·loide|semimetàl·lic]] s'assembla als metalls en el seu aspecte i propietats físiques, però no es comporta químicament com un metall. Existeixen dues formes al·lotròpiques d'antimoni: la forma normal, estable, metàl·lica, i la forma grisa amorfa. L'anomenat «antimoni explosiu» és un material mal definit que conté sempre una quantitat apreciable d'halogen; per tant, ja no mereix ser considerat com un al·lòtrop separat. La forma groga, obtinguda per oxidació de l'hidrur d'antimoni(III) o estibà <chem>SbH3</chem>, és probablement impura i no és una forma diferent.<ref name=":6">{{Ref-llibre|edició=95a edició|títol=CRC handbook of chemistry and physics: a ready-reference book of chemical and physical data.|url=https://www.worldcat.org/oclc/882266963|data=2014|lloc=Boca Raton, Florida|isbn=978-1-4822-0867-2|editorial=CRC Press|editor=W.M. Haynes}}</ref>

=== Propietats químiques ===
La [[configuració electrònica]] de l'antimoni és [<nowiki/>[[Criptó|Kr]]]4''d''<sup>10</sup>5''s''<sup>2</sup>5''p''³ i els seus [[Estat d'oxidació|estats d'oxidació]] més comuns són el +3 i el +5, malgrat que també pot presentar el −3 i, evidentment, el 0.<ref name=:6/>
[[Fitxer:Antimony trioxide.jpg|miniatura|Òxid d'antimoni(III).]]
En escalfar-se, l'antimoni reacciona amb l'oxigen de l'aire per formar el triòxid d'[[òxid d'antimoni(III)]] <chem>Sb2O3</chem> amb una flama de color blanc blavós. La reacció és:<ref name=:3>{{Ref-web|títol=WebElements Periodic Table » Antimony » reactions of elements|url=https://www.webelements.com/antimony/chemistry.html|consulta=2023-03-06|nom=Mark|cognom=Winter|obra=Webelements}}</ref>

<chem display="block">4Sb(s) + 3O2(g) -> 2Sb2O3(s)</chem>

També s'obté el mateix òxid amb despreniment d'[[hidrogen]] si l'antimoni reacciona amb l'aigua. La reacció és lenta a temperatura ambient i augmenta de [[Velocitat de reacció|velocitat]] amb la temperatura:<ref name=:3/>

<chem display="block">2Sb(s) + 3H2O(g) -> Sb2O3(s) + 3H2(g)</chem>L'altre òxid, l'[[oxid d'antimoni(V)|òxid d'antimoni(V)]] <chem>Sb2O5</chem>, es pot preparar a partir de l'òxid d'antimoni(III) oxidant-lo amb [[àcid nítric]] <chem>HNO3</chem>. Escalfant-lo es descompon en l'òxid d'antimoni(III) i [[oxigen]]:<ref>{{Ref-llibre|edició=Ninth edition, thoroughly recast and enlarged|títol=A textbook of inorganic chemistry|url=https://www.worldcat.org/oclc/984693987|data=2003|lloc=New Delhi|isbn=978-81-224-1384-7|nom=Anil K.|cognom=De}}</ref>

<chem display="block">Sb2O5(s) -> Sb2O3(s) + O2(g)</chem>

L'antimoni reacciona en condicions controlades amb els [[Halogen|halògens]] per formar els respectius trihalurs [[fluorur d'antimoni(III)]] <chem>SbF3</chem>, [[clorur d'antimoni(III)]] <chem>SbCl3</chem>, [[bromur d'antimoni(III)]] <chem>SbBr3</chem> i [[iodur d'antimoni(III)]] <chem>SbI3</chem>.<ref name=:3/> També es forma el [[fluorur f'antimoni(V)]] <chem>SbF5</chem> i el [[clorur d'antimoni(V)]] <chem>SbCl5</chem>.<ref name=:5>{{Ref-llibre|títol=The Chemistry of Arsenic, Antimony and Bismuth: Pergamon Texts in Inorganic Chemistry.|url=https://www.worldcat.org/oclc/952336855|data=2016|lloc=[Place of publication not identified]|isbn=978-1-4831-4006-3|nom=J. D.|cognom=Smith}}</ref>
[[Fitxer:Antimony pentachloride in an ampoule.jpg|miniatura|Clorur d'antimoni(V).]]
<chem display="block">2Sb(s) + 3F2(g) -> 2SbF3(s) \, [blanc]</chem><chem display="block">SbF3(s) + F2(g) -> SbF5(l) \, [transparent]</chem><chem display="block">2Sb(s) + 3Cl2(g) -> 2SbCl3(s) \, [blanc]</chem><chem display="block">SbCl3(s) + Cl2(g) -> SbCl5(l) \, [transparent]</chem><chem display="block">2Sb(s) + 3Br2(g) -> 2SbBr3(s) \, [blanc]</chem><chem display="block">2Sb(s) + 3I2(g) -> 2SbI3(s) \, [vermell]</chem>
[[George Andrew Olah|George Olah]] (1927-2017) preparà l'anomenat [[àcid màgic]] amb una mescla 1:1 d'[[àcid fluorosulfúric]] <chem>HSO3F</chem> i fluorur d'antimoni(V) <chem>SbF5</chem>. En ella l'àcid fluorosulfúric comparteix el fluor amb el fluorur d'antimoni(V) i es forma el sistema <chem>HSO3F.SbF5</chem>, resultant té una [[funció d'acidesa]] de Hammett (equivalent de [[pH]]) de –23. Això és 100 000 milions de vegades més potent que l'[[àcid sulfúric]] pur. L'[[àcid fluoroantimònic]] <chem>HSbF6</chem>, una barreja superàcida de fluorur d'antimoni(V) i àcid fluorhídric forma l'anió <chem>SbF6^{-}</chem>, relativament estable. Aquest sistema súper àcid és el més fort mai mesurat, amb una funció d'acidesa de Hammett de –28. Això és 100.000 vegades més fort que l'àcid màgic.<ref>{{Ref-web|títol=What’s the strongest acid in the world?|url=https://edu.rsc.org/everyday-chemistry/whats-the-strongest-acid-in-the-world/4014526.article|consulta=2023-03-07|llengua=en|nom=Ian|cognom=Farrell|editor=Royal Society of Chemistry|data=21 octubre 2021}}</ref>
[[Fitxer:Sulfid antimonitý.JPG|miniatura|[[Trisulfur de diantimoni|Sulfur d'antimoni(III)]] <chem>Sb2S3</chem>.]]
Amb els calcògens l'antimoni produeix del [[Trisulfur de diantimoni|sulfur d'antimoni(III)]], el s[[elenur d'antimoni(III)]] i el [[tel·lurur d'antimoni(III)]]. Com a exemple la reacció amb el sofre és:<ref name=:5/>

<chem display="block">2Sb(s) + 3S(g) -> Sb2S3(s) \, [gris \; fosc]</chem>

L'antimoni es dissol en àcid sulfúric concentrat calent <chem>H2SO4</chem>, o àcid nítric <chem>HNO3</chem>, per formar solucions que contenen cations antimoni(3+). La reacció de l'àcid sulfúric produeix diòxid de sofre. L'antimoni no reacciona amb l'àcid clorhídric en absència d'oxigen.<ref name=:3/> Tampoc reacciona amb les bases.<ref name=:5/>

== Isòtops ==
{{Principal|Isòtops de l'antimoni}}Hom troba l'antimoni a la natura en forma de dos [[Isòtop|isòtops]] estables: l'antimoni 121 és el majoritari amb una abundància del 57,36 % i el minoritari és l'antimoni 123 amb un 42,64 %. S'han identificat trenta-cinc [[Radioisòtop|radioisòtops]], dels quals el que té un [[període de semidesintegració]] més llarg, t<sub>½</sub> = 2,75 anys, és l'antimoni 125. També s'han caracteritzat vint-i-nou estats metaestables, essent l'antimoni 120m1 el que té una semivida més llarga t<sub>½</sub> = 5,76 dies. Els radionúclids més lleugers que l'antimoni 123 decauen per [[Emissió de positrons|emissió β<sup>+</sup>]], mentre que el més pesant ho fan per [[Desintegració β|emissió β<sup>−</sup>]], amb algunes excepcions.<ref>{{Ref-publicació|article=The Nubase evaluation of nuclear and decay properties|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0375947403018074|publicació=Nuclear Physics A|data=2003-12|pàgines=3–128|volum=729|exemplar=1|doi=10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001|llengua=en|nom=G.|cognom=Audi|nom2=O.|cognom2=Bersillon|nom3=J.|cognom3=Blachot|nom4=A.H.|cognom4=Wapstra}}</ref> Exemples:

<chem display="block">^119_51Sb -> ^119_50Sn + ^0_1e</chem><chem display="block">^125_51Sb -> ^125_52Te + ^0_{-1}e</chem>

== Aplicacions ==
=== Indústria química ===
El principal ús de l'antimoni, en concret l'[[òxid d'antimoni(III)]] <chem>Sb2O3</chem>, és la producció de [[Retardant de flama|retardants de flama]] usats en pintures, coles, plàstics (per a cobertes d'ordinadors i televisors, entre d'altres) i en el tractament de teixits ignífugs (telons de teatre). Tot i que l'òxid antimoni(III) no és un retardant per si mateix, quan es combina amb halògens (com el brom) en els polímers, la barreja resultant suporta i redueix la propagació de les flames.<ref name=:0>{{Ref-publicació|article=Antimony: a flame fighter|url=http://pubs.er.usgs.gov/publication/fs20153021|data=2015|lloc=Reston, VA|pàgines=2|doi=10.3133/fs20153021|nom=Niki E.|cognom=Wintzer|nom2=David E.|cognom2=Guberman|publicació=USGS Mineral Resources Program}}</ref>

També s'utilitza l'òxid d'antimoni(III) com a [[catalitzador]] en la fabricació de plàstics ([[PET]] per a ampolles d'aigua i d'altres).<ref name=":07">{{Ref-llibre|títol=Elements i recursos minerals: aplicacions i reciclatge|url=http://worldcat.org/oclc/1120317169|isbn=978-84-9880-666-3|cognom=Sanz Balagué|nom=J.|edició=3a|data=2017|editorial=Iniciativa Digital Politècnica|cognom2=Tomasa Guix|nom2=O.}}</ref>[[Fitxer:Diamond Energie car battery.jpg|miniatura|Bateria de cotxe.]]
=== Indústria de bateries ===
Els aliatges d’antimoni i [[plom]] (entre l'1 % i el 10 % d'antimoni) proporcionen propietats elèctriques millorades a les bateries. Els [[Elèctrode|elèctrodes]] de bateries recoberts amb aliatges de plom tenen una recàrrega més eficient i es poden drenar plenament en diverses ocasions amb un rendiment sostingut. Molts telèfons mòbils fan servir bateries que porten antimoni.<ref name=:0/>

=== Indústria electrònica ===
L'antimoni puríssim es fa servir en la fabricació de [[Semiconductor|semiconductors]].<ref name=":07" />[[Fitxer:Teapot MET ES3582.jpg|miniatura|[[Tetera]] feta amb [[metall de Britània]].]]
=== Indústria metal·lúrgica ===
L'antimoni aliat amb l'[[Estany (element)|estany]] s'usa en soldadures, i aliat amb el [[zinc]] aporta duresa a l'aliatge. La [[munició]] feta amb aliatges de [[plom]] d’antimoni (entre l'1 % i el 10 % d'antimoni) és capaç de penetrar diferents armadures.<ref name=:0/> El [[metall de Britània]] és un [[aliatge]] format per aproximadament un 90 % d'estany i un 10 % d'antimoni. És un metall blanc de laminació, fusió i emmotllament fàcils, i susceptible d'ésser reduït a filament.<ref>{{GEC|0012306|metall de Britània}}</ref>[[Fitxer:Flickr - Israel Defense Forces - Female Soldiers Apply Camouflage Face Paint.jpg|miniatura|Soldats pintant-se les cares per camuflar-les.]]
=== Altres camps ===
La indústria de la ceràmica, dels plàstics i de les gomes industrials consumeixen sals d’antimoni.<ref name=":07" />

En medicina, s'empra per a tractar la [[leishmaniosi]], infecció parasitària és causada per un [[Protozous|protozou]] que envaeix la pell; és una malaltia infantil molt estesa als països càlids, que es transmet per mosquits de la sorra. El millor tractament és amb gluconat de sodi d'antimoni, comercialment conegut com a Pentostam.<ref>{{Ref-web|títol=★ PENTOSTAM Solution for injection 10 g/100 ml de Arabia Saudí 🥇|url=https://www.vademecum.es/equivalencia-lista-pentostam+solution+for+injection+10+g/100+ml-arabia+saudi-p01cb02-6003611-sa_1|consulta=2023-03-07}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Tratado SEIMC de enfermedades infecciosas y microbiología clínica|url=https://www.worldcat.org/oclc/69674557|editorial=Editorial Médica Panamericana|data=2006|lloc=Madrid|isbn=84-7903-921-3|cognom=Ausina Ruiz|nom=Vicente|cognom2=Moreno Guillén|nom2=Santiago}}</ref>

El sulfur d'antimoni(III) s'utilitza en focs artificials, en certs tipus de llumins, com a pigment (negre, vermell, groc, taronja) i en la fabricació de vidre de robí.<ref>{{Ref-llibre|capitol=Antimony Compounds|títol=Kirk-Othmer Encyclopedia of Chemical Technology|editor=Kirk-Othmer|editorial=John Wiley & Sons|data=2007|cognom=Freedman|nom=L.D.|coautors=''et al.''|doi=10.1002/0471238961.0114200906180505.a01}}</ref> Les pintures de camuflatge contenen sulfur d'antimoni(III), que reflecteix la [[Infraroig|radiació infraroja]].<ref>{{Ref-llibre|capitol=Antimony and Antimony Alloys|títol=Kirk-Othmer Encyclopedia of Chemical Technology|editorial=John Wiley & Sons|data=2007|cognom=Li|nom=T.|doi=10.1002/0471238961.011420091209.a01|editor=Kirk-Othmer}}</ref> També s'empra com a lubricant industrial.<ref name=:0/>

== Toxicitat ==
Les persones que han pres una gran dosi d'antimoni accidentalment han patit vòmits, després han semblat recuperar-se i finalment han mort al cap d'uns dies. Les intoxicacions massives s'han produït quan es preparaven begudes de fruita en recipients d'esmalt, dels quals s'ha lixiviat l'antinomi, encara que poques vegades amb conseqüències fatals. L'antimoni s'uneix a [[Enzim|enzims]] particulars a causa de la seva atracció pels àtoms de sofre al lloc actiu dels enzims. Un cop unit, no es pot desallotjar fàcilment. Molt més mortal és l'[[estibà]] <chem>SbH3</chem>.<ref>{{Ref-llibre|edició=2a edició|títol=Encyclopedia of toxicology|url=https://www.worldcat.org/oclc/771916910|editorial=Elsevier|data=2005|lloc=Oxford|isbn=978-0-12-369400-3}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

== Vegeu també ==
* [[Aurostibita]]
* [[Abzug]]

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [http://periodic.lanl.gov/elements/51.html Los Alamos National Laboratory - Antimoni] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040220185359/http://periodic.lanl.gov/elements/51.html |date=2004-02-20 }} {{en}}
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Sb/index.html webelements.com - Antimoni ] {{en}}
* [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Sb.html environmentalchemistry.com - Antimoni] {{en}}
* [http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=Sb Etimologia i multidiccionari - Antimoni] {{en}}
{{taula periòdica compacta}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|antimoni}}

[[Categoria:Antimoni| ]]
[[Categoria:Elements natius]]