Mostra la font per a Argent

{{Polisèmia|Argent (desambiguació)}}
{{Plata (element)}}
L{{'}}'''argent''' o '''plata''' és l'[[element químic]] de símbol '''Ag''' i [[nombre atòmic]] 47. Es tracta d'un [[metall de transició]] tou, blanc i llustrós que ultrapassa tots els altres [[metalls]] pel que fa a la seva [[conductivitat elèctrica]], [[conductivitat tèrmica]] i [[reflectivitat]].{{sfn|Poole, Jr.|2004|loc=«Silver»}}

Està situat en el grup 11 de la [[taula periòdica dels elements]] en el 5è període. Està formant part de diferents minerals (generalment en forma de sulfur) o com a argent natiu o lliure. Té múltiples aplicacions: s'empra en l'encuny de [[moneda|monedes]], [[joieria]], com a [[catalitzador]], etc. i –en forma de determinades [[Sal (química)|sals]]– en fotografia química.

== Etimologia ==
El mot «argent» prové del [[llatí]] ''argĕntum'', amb el mateix significat,<ref>{{Ref-web|títol=GDLC - argent|url= http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0011421| consulta=2020-06-01}}</ref> que deriva de l'ètim [[grec antic]] ἀργήεντος - ''argēentos'', [[Genitiu|gen.]] d'ἀργήεις - ''argēeis'', 'blanc', 'lluent'. D'altra banda el seu sinònim «plata» ve de ''plat'', en el sentit de 'plat gran', i també antigament 'planxa de metall'; aplicat a l'argent, 'planxa d'argent', a còpia de repetir-se, l'expressió acabà per reduir-se a ''plata'' com a sinònim d'''argent''.<ref>{{Ref-web|títol=GDLC - plata|url= http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0105364| consulta=2020-06-01}}</ref> A la [[península Ibèrica]] el terme es va especialitzar per a passar a referir-se al metall i a més del [[mot]] [[català]] origina també el [[portuguès]] ''prata'' i el [[castellà]] ''plata''. En el català modern -segurament a causa de la pressió del castellà- la forma popular més emprada és «plata», tot i que en el català antic predominava clarament la forma «argent», com ho proven els topònims l'Argenteria ([[Pallars Sobirà]]), [[Argentona]] ([[Maresme]]), [[l'Argentera]] ([[Baix Camp]]), carrer de l'Argenteria (Barcelona, Girona, Palma, Xàtiva), carrer dels Argenters (València, Vic), que l'ofici de qui treballa l'argent s'anomena [[argenter]] (mot que és també un [[cognom]]). Els mots derivats s'han format i se segueixen formant actualment a partir de l'arrel ''argent'': ''argentífer'', ''[[argentita]]'', ''[[argíria]]'', ''[[argentimetria]]'', etc.

== Història ==
[[Fitxer:Plata_Mina_Balcoll_Falset_Catalunya.jpg|esquerra|miniatura|Mineral d'argent, Mina Balcoll, Falset, Catalunya]][[Fitxer:AV_Denar_Geta.JPG|miniatura|esquerra|[[Denari]] d'argent]][[Fitxer:Crescent icon.svg|miniatura|La [[Lluna]] fou el símbol usat pels alquimistes per l'argent|esquerra]]
L'argent es coneix des de temps remots. És mencionada en el llibre del [[Gènesi]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Gènesi|capítol=23:15-16}}</ref> i acumulacions de residus trobats en forns a l'[[Àsia Menor]] i en illes del [[mar Egeu]], indiquen que l'argent era separat del [[plom]] al [[Mil·lenni IV aC]]. Ha estat usat des de fa milers d'anys com a [[ornament]] i per a fabricar [[estri]]s. Fou considerat durant molt temps el segon [[metall preciós]], només per darrere de l'[[or]]. En l'antiguitat existien diversos sistemes monetaris, i [[Alexandre el Gran]] unificà el [[sistema monetari]] basat en l'argent com a [[moneda]] forta seguint els ensenyaments d'[[Aristòtil]].<ref name="Lewis">{{Ref-llibre|cognom=Lewis|nom=Nathan|títol=Gold: The Once and Future Money|url= http://books.google.cat/books?id=2rGbPjEZpBUC&pg=PT25&dq=silver+standard+ancient&hl=ca&sa=X&ei=sWWNUYyeMMWihgeFuYBw&ved=0CEkQ6AEwBQ|llengua=anglès| editorial=John Wiley & Sons|data=2012|isbn=1118428684}}</ref> A la seva mort el sistema es trencà, i [[Antiga Roma|els romans]] amb el temps n'establiren un basat en el [[bronze]] que inclogué l'argent posteriorment.<ref name="Lewis"/> Amb la caiguda de la [[República Romana]] el sistema es deteriorà fins que [[Juli Cèsar]] establí un sistema basat en l'or i l'argent. Progressivament la quantitat d'argent de les monedes s'anà rebaixant del 100 % fins al 4 % durant el regnat de [[Gal·liè]],<ref name="Lewis"/> i després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident]] les monedes com a base d'intercanvi comercial desaparegueren de bona part d'[[Europa]].<ref name="Lewis"/>

Associada amb la [[Lluna]], així com amb la [[mar]] i diverses [[deu|deesses]] lunars, el metall era anomenat pels [[alquimista|alquimistes]] ''luna'', i un dels símbols usats per a representar el metall, era una [[fase lunar|lluna creixent]], amb la part oberta cap a l'esquerra. El metall [[mercuri (element)|mercuri]], es pensava que era un tipus d'argent, tot i que els dos elements són químicament diferents. Els nom ''hydrargyrum'' ("argent d'aigua") i el nom en [[anglès]] ''quicksilver'' en són dos exemples.

Les colònies [[Europa|europees]] al [[Nou món]], varen fer grans extraccions d'aquest metall a [[Zacatecas]], [[Mèxic]] i al [[Potosí]], generant una gran riquesa al continent europeu. El [[riu de la Plata]] i l'[[Argentina]] deuen el seu nom a aquest metall, i la paraula “plata” és usada a [[Amèrica Llatina]] per referir-se als [[diner]]s.
[[Fitxer:Acanthite-176698.jpg|esquerra|miniatura|[[Acantita]] <chem>Ag2S</chem>]]
== Abundància i obtenció ==
L'argent és un element poc abundant, ocupa la posició 66a en quan a abundància dels elements químics a l'[[escorça terrestre]], amb una concentració mitjana als sòls de 0,5 ppm.<ref>{{Ref-llibre|títol=Nature's building blocks: an A-Z guide to the elements|url= https://www.worldcat.org/oclc/46984609| editorial=Oxford University Press|data=2001|lloc=Oxford|isbn=0-19-850341-5|cognom=Emsley, John.}}</ref> L'argent es troba en [[plata nativa|forma nativa]], combinat amb [[sofre]], [[arsènic]], [[antimoni]], o [[clor]]. Els minerals que en contenen més d'un 75 % són: l'argent natiu (100 %); [[al·largent]] <chem display="inline">Ag_{1-x}Sb_{x}(x=0,009-0,16)</chem> (98,87 %); [[acantita]] <chem>Ag2S</chem> (87,06 %); [[argentita]] <chem>Ag2S</chem> (87,06 %); [[aguilarita]] <chem>Ag4SeS</chem> (79,53 %); [[argirodita]] <chem>Ag8GeS6</chem> (76,51 %); i [[clorargirita]]  <chem>AgCl</chem> (75,26 %). En total s'han descrit 167 minerals que contenen argent.<ref>{{Ref-web|títol=Mineral Species sorted by the element Ag Silver|url= http://webmineral.com/chem/Chem-Ag.shtml#.XtgQ4jozbcs| consulta=2020-06-03}}</ref>

<div style="float:left;margin-right:10px;margin-bottom:10px;margin-top:10px;text-align:center">
{|
|
{| class=wikitable
|- style="background:#eaeaea;"
! Posició 
! Estat
! Producció
el 2019<br/>(tones/any)
|-
| style="text-align:center;"| 1 || [[Mèxic]] ||align=right| 6 300
|-
| style="text-align:center;"| 2 || [[Perú]] ||align=right| 3 800
|-
| style="text-align:center;"| 3 || [[Xina]] ||align=right| 3 600
|-
| style="text-align:center;"| 4 || [[Rússia]] ||align=right| 2 100
|-
| style="text-align:center;"| 5 || [[Polònia]] ||align=right| 1 700
|-
| style="text-align:center;"| 6 || [[Austràlia]] ||align=right| 1 400
|-
| style="text-align:center;"| 7 || [[Xile]] ||align=right| 1 300
|-
| style="text-align:center;"| 8 || [[Bolívia]] ||align=right| 1 200
|-
| style="text-align:center;"| 9 || [[Argentina]] ||align=right| 1 200
|-
| style="text-align:center;"| 10 || [[Estats Units]] ||align=right| 980
|}
|-
| style="text-align:center; font-size:8pt;"| Font: [https://pubs.usgs.gov/periodicals/mcs2020/mcs2020-silver.pdf United States Geological Survey (USGS) - 2020]
|}

{|
|
{| class=wikitable 
|- style="background:#eaeaea;"
! Posició
! Estat
! Reserves
mundials el

2020 (tones)
! Percentatge<br/>del total
|-
| style="text-align:center;" | 1 ||[[Perú]] || style="text-align:center;" | 120 000 || style="text-align:center;" | 21 %
|-
| style="text-align:center;" | 2 ||[[Polònia]] || style="text-align:center;" | 100 000 || style="text-align:center;" | 18 %
|-
| style="text-align:center;" | 3 ||[[Austràlia]] || style="text-align:center;" | 90 000 || style="text-align:center;" | 16 %
|-
| style="text-align:center;" | 4 ||[[Xina]] || style="text-align:center;" | 41 000 || style="text-align:center;" | 7,1 %
|-
| style="text-align:center;" | 5 ||[[Mèxic]] || style="text-align:center;" | 37 000 || style="text-align:center;" | 6,6 %
|-
| style="text-align:center;" | 6 ||[[Xile]] || style="text-align:center;" | 26 000 || style="text-align:center;" | 4,6 %
|-
| style="text-align:center;" | 7 ||[[Estats Units]] || style="text-align:center;" | 25 000 || style="text-align:center;" | 4,5 %
|-
| style="text-align:center;" | 8 ||[[Bolívia]] || style="text-align:center;" | 22 000 || style="text-align:center;" | 3,9 %
|}
|-
| style="text-align:center; font-size:8pt;"| Font: [https://pubs.usgs.gov/periodicals/mcs2020/mcs2020-silver.pdf United States Geological Survey (USGS) - 2020]
|}
</div>
Tanmateix l'argent s'obté com a producte secundari de les menes de [[coure]], coure-[[níquel]], [[or]], [[plom]] i plom-[[zinc]] obtingudes al [[Canadà]], [[Mèxic]], el [[Perú]] i els [[Estats Units]]. Com que la major part dels jaciments d'argent, són al continent [[Amèrica|americà]], l'argent era molt més valuós abans del descobriment d'aquesta. Anteriorment a la colonització d'Amèrica, l'argent tenia entre una sisena part i una setena part del valor de l'or. Actualment l'argent és comparativament molt més barat, costant aproximadament una seixantena part del valor de l'or.

L'argent de grau comercial, conté com a mínim un 99,9% d'argent. Es pot obtenir argent amb pureses superiors al 99,999%. S'anomena [[Metall de llei|argent de llei]] o de 1a llei, la que té un 92,5% d'argent i un 7,5% de coure (en joieria s'anomena argent de 925 mil·lèsimes). La de 2a llei té 800 mil·lèsimes (80 % d'argent i 20 % de coure).<ref>{{Ref-llibre|edició=4a. ed|títol=Manual del policía|url= https://www.worldcat.org/oclc/434333477| editorial=La Ley|data=2004|lloc=Las Rozas (Madrid)|isbn=84-9725-537-2}}</ref>

=== Producció minera ===
La producció mundial d'argent durant el 2019 assolí un total de 27.000 [[Tona mètrica|tones mètriques]]. Els principals països productors són [[Mèxic]], el [[Perú]] i la [[Xina]] que representen per si sols la meitat de la producció mundial. Durant les darreres dècades s'ha produït una disminució a causa de la reducció dràstica de la demanda en material fotogràfic.<ref name="United States Geological Survey (USGS)">{{ref-web|url = https://pubs.usgs.gov/periodicals/mcs2020/mcs2020-silver.pdf |títol= La producció de plata al món el 2019 |autor = Servei Geològic dels Estats Units |data= gener de 2020
|obra = Mineral Commodity Summaries 2020}}</ref>
[[Fitxer:Silver - world production trend.svg|esquerra|miniatura]]
D'acord amb informació lliurada en l'informe anual del United States Geological Survey (USGS), les estimacions assenyalen que les reserves conegudes d'argent a principis del 2020 a nivell mundial arribarien 560.000 [[Tona mètrica|tones mètriques]]. I segons les estimacions d'USGS, al [[Perú]] existirien l'ordre de 120.000 tones mètriques econòmicament explotables, equivalents al 21 % del total de reserves mundials del mineral, seguit de [[Polònia]] amb 100.000 tones mètriques econòmicament explotables, equivalents al 18 % del total de reserves mundials del mineral.<ref name="United States Geological Survey (USGS)"/>

== Propietats ==
=== Propietats físiques ===
[[Fitxer:Silver Bar 01.jpg|esquerra|miniatura|Bloc d'argent de 999 mil·lèsimes (99,9 %)]]
L'argent és un [[metall]] de densitat 10,50 g/cm³, punt de fusió 961,78 °C i punt d'ebullició 2162 °C. És un metall de lluïssor metàl·lica blanca, molt [[dúctil]] i [[mal·leable]], lleugerament més dur que l'[[or]]. Presenta la més alta [[conductivitat elèctrica]] de tots els metalls, fins i tot superior a la del [[coure]], tot i que el seu major cost ha impedit que el substitueixi en aplicacions elèctriques. Entre els metalls, també és l'argent pur el que té la [[conductivitat tèrmica]] més elevada<ref>{{Ref-llibre|edició=93rd edition|títol=CRC handbook of chemistry and physics|url= https://www.worldcat.org/oclc/1056711407|lloc=Boca Raton, FL|isbn=978-1-4398-8050-0|llengua= anglès |data=2016| editorial=CRC Press| editor=William M. Haynes}}</ref> (el no-metall [[diamant]] i el [[superfluid]] [[Heli#Heli II|heli II]] la tenen més alta) i una de les [[reflectivitat]]s òptiques més elevades<ref name="edwards">{{ref-publicació|autor = Edwards, H.W.; Petersen, R.P.|any = 1936|article = Reflectivity of evaporated silver films|publicació = Phys. Rev.|volum = 9|pàgina=871|llengua = anglès}}</ref> (l'[[alumini]] supera lleugerament l'argent en parts de l'[[espectre visible]], i l'argent no és un bon reflector de la llum [[ultraviolada]]). L'argent també té la [[resistència de contacte]] més baixa de qualsevol metall.[[Fitxer:Silver chloride by Danny S. - 001.JPG|miniatura|Clorur d'argent precipitat]]

L’argent fos, en presència d’aire atmosfèric, absorbeix una quantitat important d’oxígen. En solidificar-se la plata líquida cedeix l’oxígen absorbit. Si el refredament és prou ràpid, el pas de l’oxígen des l’interior del metall a l’exterior produeix alteracions en la superfície. Una mena de rugositats o projeccions.<ref name="g896">{{cite book | last=Berzelius | first=J.J. | last2=Palacios | first2=R.S. | last3=Scardini | first3=C.F. | title=Tratado de química mineral, vegetal y animal | publisher=Impr. José María Alonso | series=Tratado de química mineral, vegetal y animal | issue=v. 3-4 | year=1851 | url=https://books.google.es/books?id=lEBIvf-wp1IC&pg=RA1-PA131 | language=es | access-date=2024-10-30 | page=1-PA131}}</ref><ref name="q781">{{cite book | title=Scientific American: Supplement | publisher=Munn and Company | issue=v. 5-6 | year=1878 | url=https://books.google.es/books?id=fvE5AQAAMAAJ&pg=PA1882 | access-date=2024-10-30 | page=1882}}</ref><ref name="i898">{{cite book | last=Largo | first=B.R. | title=Nociones de química | publisher=Establecimiento Tip. "Sucesores de Rivadeneyra" | year=1897 | url=https://books.google.es/books?id=FRhdAAAAcAAJ&pg=PA184 | language=es | access-date=2024-10-30 | page=184}}</ref>

Una propietat física de l’argent és el so (considerat agradable i melodiós)<ref name="a383">{{cite book | last=Lapide | first=G. | title=Tesoros de Cornelio a Lapide, 3: extracto de los comentarios de este célebre autor sobre la Sagrada escritura por el abaté Barbier | publisher=Miguel Olamendi | year=1867 | url=https://books.google.cat/books?id=OEx-7ON7Qb8C&pg=PA196 | language=es | access-date=2024-07-27 | page=196}}</ref> que emeten els objectes de plata quan són colpejats.<ref name="w232">{{cite book | last=Domínguez | first=R.J. | title=Diccionario nacional o Gran diccionario clásico de la lengua española: A-I | publisher=Imp. de Miguel Guijarro | series=Diccionario nacional o Gran diccionario clásico de la lengua española: el más completo de los léxicos publicados hasta el día | year=1878 | url=https://books.google.cat/books?id=6skjxUTRru4C&pg=PA166 | language=es | access-date=2024-07-27 | page=166}}</ref><ref name="n373">{{cite book | last=Salacroux | first=M. | last2=Rodrigo | first2=J. | title=Nuevos elementos de historia natural: conteniendo la zoología, la botánica, la mineralogía y la geología, aplicadas a la medicina, a la farmacia, a las ciencias y artes comunes | publisher=Imp. de Verges | series=Nuevos elementos de historia natural: conteniendo la zoología, la botánica, la mineralogía y la geología, aplicadas a la medicina, a la farmacia, a las ciencias y artes comunes | issue=v. 5 | year=1840 | url=https://books.google.cat/books?id=4uE3ugDNa54C&pg=PA307 | language=es | access-date=2024-07-28 | page=307}}</ref>
Els sons dels objectes de plata foren associats a algunes veus humanes, clares i melodioses.<ref name="t701">{{cite book | last=Ruyra | first=J. | title=La parada | publisher=Library of Alexandria | series=Library of Alexandria | year=2020 | isbn=978-1-4655-6683-6 | url=https://books.google.cat/books?id=n-usxzMLqawC&pg=PT48 | language=es | access-date=2024-07-27 | page=48}}</ref> William Shakespeare va aprofitar aquesta associació i en va proposar d'altres.<ref name="y754">{{cite book | last=Delius | first=N. | title=Shakspere's Werke | publisher=Friderichs | series=Shakspere's Werke | issue=v. 2 | year=1876 | url=https://books.google.cat/books?id=2JJghz0QDN0C&pg=PA204 | language=id | access-date=2024-07-27 | page=204}}</ref> Pel que fa al suposat efecte beneficiós d'afegir argent a l'aliatge emprat per a fer campanes, alguns experiments han demostrat un efecte nociu.<ref name="u418">{{cite book | title=Revista de los progresos de las ciencias exactas, físicas y naturales | publisher=Academia Real de Ciencias | issue=v. 11 | year=1861 | url=https://books.google.cat/books?id=FGHuINTk2CEC&pg=PA192 | language=es | access-date=2024-07-28 | page=192}}</ref>

=== Propietats químiques ===
L'argent és estable en l'aire i l'aigua quan són purs, però es [[desllustrat|desllustra]] quan se l'exposa a aire o aigua que contenen [[ozó]] o [[sulfur d'hidrogen]], formant una capa negra de [[sulfur d'argent]] que es pot netejar amb [[àcid clorhídric]] diluït.<ref name="CRC">{{ref-llibre| autor = C. R. Hammond |títol=The Elements, in Handbook of Chemistry and Physics 81th edition| editorial =CRC press| any = 2000| isbn = 0849304814|llengua = anglès}}</ref>
Els halurs d'argent ([[Fluorur d'argent(I)|fluorur d'argent]], [[clorur d'argent]], [[bromur d'argent]], [[iodur d'argent]]) són [[fotosensibilitat|fotosensibles]] i destaquen per la seva capacitat d'enregistrar una [[imatge latent]] que més tard pot ser [[revelat fotogràfic|revelada]] químicament. L'[[estat d'oxidació]] més habitual de l'argent és +1 (per exemple, en el [[nitrat d'argent]]: <chem>AgNO3</chem>); a més, es coneixen compostos amb nombre d'oxidació +2 (per exemple, el [[fluorur d'argent(II)]]: <chem>AgF2</chem>) i alguns compostos amb +3 (per exemple, tetrafluoroargentat de potassi: <chem>K[AgF4]</chem>).
[[Fitxer:Unpolished silverware.jpg|miniatura|Coberts d'argent desllustrats degut a una fina capa de sulfur d'argent]]
L'argent es dissol fàcilment en [[àcid nítric]] <chem>HNO3</chem> per generar [[nitrat d'argent]] <chem>AgNO3</chem>, un sòlid cristal·lí transparent que és fotosensible i fàcil de dissoldre en aigua. El nitrat d'argent es fa servir com a punt inicial per la síntesi de molts altres compostos d'argent, com a [[antisèptic]] i com a tinció groga en [[vitrall]]s. L'argent no reacciona amb l'[[àcid sulfúric]], que es fa servir en l'orfebreria per netejar i eliminar les [[taca de foc|taques]] d'[[òxid de coure]] dels objectes fets d'argent després de la [[soldadura de plata|soldadura]] o la [[recuita (metal·lúrgia)|recuita]] d'argent. Tanmateix, l'argent reacciona fàcilment amb el [[sofre]] o el [[sulfur d'hidrogen]] <chem>H2S</chem> per generar [[sulfur d'argent]] <chem>Ag2S</chem>, un compost de color fosc, familiar per ser el desllustrat que apareix a les [[moneda de plata|monedes]] i altres objectes d'argent. El sulfur d'argent també forma [[barba (cristal·lografia)|barbes d'argent]] quan s'utilitzen [[connector elèctric|connectors elèctrics]] d'argent en una atmosfera rica en [[sulfur d'hidrogen]].
[[Fitxer:Ag-Au-Cu-colours-cat.svg|miniatura|Colors de les aliatges d'argent-or-coure]]
La plata s'alia fàcilment amb gairebé tots els metalls, excepte amb el [[níquel]], que ho fa amb dificultat, i amb el [[ferro]] i el [[cobalt]] amb els quals no s'alia. Fins i tot a temperatura ordinària forma [[amalgama (química)|amalgames]] amb [[Mercuri (element)|mercuri]]. L'[[aliatge]] d'argent i [[coure]] (a vegades argent amb [[Estany (element)|estany]], [[zinc]] o altres metalls no preciosos) s'anomena [[billó]]. S'havia emprat en l'encuny de [[moneda]]. L'aliatge d'argent i [[or]] s'anomena [[electre]]. El metall d'aliatge per excel·lència és el [[coure]] que endureix l'argent fins a continguts del 5 % (que es coneix com a [[plata de llei]]), encara que s'han utilitzat aliatges amb continguts més grans de coure. Les addicions de coure no alteren el color de l'argent fins i tot fins a continguts del 50 %, encara que en aquest cas el color es conserva en una capa superficial que en desgastar-se mostrarà un aliatge de color vermellós, més acusat com més gran sigui la quantitat de coure. També s'han usat aliatges amb [[cadmi]] en joieria, ja que aquest element li confereix a l'aliatge una ductilitat i mal·leabilitat adequats per al treball del metall.

== Isòtops ==
A la natura hom troba dos isòtops estables d'argent, <chem>^107Ag</chem> i <chem>^109Ag</chem>, dels quals l'argent 107 és el més abundant (51,839%). Se n'han caracteritzat vint-i-vuit [[radioisòtop]]s, els més estables dels quals són <chem>^105Ag</chem>, amb un [[període de semidesintegració]] de 21,29 dies, <chem>^111Ag</chem> amb un de 7,45 dies i <chem>^112Ag</chem> amb un de 3,13 hores. Tots els isòtops [[radioactivitat|radioactius]] restants tenen períodes de semidesintegració menors d'una hora i la majoria de menys de 3 minuts. Aquest element, té també nombrosos [[meta estat]]s, el més estable dels quals és Ag-128m (t<sub>*</sub> de 418 anys), Ag-110m (t<sub>*</sub> 249,79 dies) i Ag-107m (t<sub>*</sub> 8,28 dies).

Els isòtops de l'argent, varien entre una [[massa atòmica relativa]] de 93,943 (Ag-94) a 123,929 (Ag-124). El [[mode de decaïment]] principal dels isòtops anteriors al més estable (Ag-107) és la [[captura electrònica]], convertint-se principalment en [[Pal·ladi (element)|pal·ladi]] (element 46). Els isòtops més grans, se solen desintegrar per [[desintegració beta]] convertint-se en isòtops de [[cadmi]] (element 48).

== Aplicacions ==
Els usos principals de la plata, són com a metall preciós, i les seves sals [[halur|halogenes]], especialment el [[nitrat de plata]] (AgNO₃). La plata és també àmpliament usada en [[fotografia]], la seva aplicació d'un sol ús més freqüent.

Altres usos de la plata són els següents;
* Productes elèctrics i electrònics, que necessiten la gran conductivitat elèctrica, fins i tot quan estan oxidats superficialment. Per exemple els [[circuit imprès|circuits impresos]] estan fets usant pintures de plata, i els teclats dels ordinadors usen contactes elèctrics de plata. Se'n van fer servir 13.540 tones en la fabricació dels [[electroimant]]s utilitzats per [[enriquiment de l'urani|enriquir urani]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] (principalment a causa de l'escassetat de [[coure]] durant el conflicte).<ref>{{ref-llibre|autor=Nichols, Kenneth D.|títol=The Road to Trinity|pàgines=42|any=1987|lloc=Morrow (Nova York)|isbn=068806910X| editorial=Morrow}}</ref><ref>{{ref-web| consulta=6 juny 2009|url= http://www.tnengineering.net/AICHE/eastman-oakridge-young.htm|títol=Eastman at Oak Ridge - Dr. Howard Young|llengua=anglès}}</ref> Una altra excepció notable són els [[cable d'àudio alt de gamma|cables d'àudio alts de gamma]].<ref>{{ref-publicació|article=Not invented here? Check your history|cognom=Oman|nom=H.|publicació=Aerospace and Electronic Systems Magazine|any=1992|volum=7|exemplar=1|pàgines=51–53|doi=10.1109/62.127132|llengua=anglès}}</ref>
* Miralls que requereixen una gran reflectivitat per a la [[llum visible]], són realitzats en plata. Els miralls comuns són realitzats d'[[alumini]].
* La plata s'ha utilitzat per a [[encunyar]] [[moneda]] des del {{segle|VII|-}}, pels [[Regne de Lídia|lidis]] en la forma d'[[electre]]. Més tard, la plata pura fou refinada i encunyada.
* La plata és usada per la seva bellesa en la fabricació de joieria i plateria, la qual és tradicionalment realitzada usant un aliatge de plata amb una riquesa del 92,5%.
* La mal·leabilitat, no toxicitat i bellesa de la plata, la fa útil en aliatges per a [[pròtesis dentals]].
* Les propietats catalítiques de la plata, la fan ideal per a la utilització com a [[catalitzador]] en reaccions d'oxidació. Per exemple, la producció de [[formaldehid]] utilitzant [[metanol]] i aire utilitza pantalles de plata o [[cristallita]] contenint almenys un 99,95% en pes de plata.
* És usada per a fer materials per a soldadura, [[contacte elèctric|contactes elèctrics]], i [[Bateria elèctrica|bateries]] d'alta capacitat; de plata-[[zinc]] i de plata-[[cadmi]].
* El [[sulfur de plata]], és format quan els contactes elèctrics de plata s'exposen a una atmosfera rica en [[sulfur d'hidrogen]].
* El [[fulminat de plata]] és un poderós [[explosiu]]
* El [[clorur de plata]] (AgCl), es pot fer transparent, i s'utilitza com a [[ciment]] per al vidre.
* El [[iodur de plata]], s'ha utilitzat per a intentar crear [[núvols]] per a produir pluja.
* En les [[llegenda|llegendes]], la plata és tradicionalment perjudicial per a criatures [[sobrenatural]]s, com els [[home llop|homes llops]] i els [[vampir]]s. S'utilitza la plata per a realitzar [[bala|bales]] per a [[arma de foc|armes de foc]] per a matar aquestes criatures.
* L'[[òxid de plata]] s'utilitza com a [[elèctrode]] positiu en les [[Bateria elèctrica|piles]] per a [[rellotge]]s.
* El nitrat de plata (en dissolució) i la crema de [[sulfadiazina de plata]] (Crema SSD) fou utilitzat com a tractament antibiòtic/antibacterià per a cremades greus fins a la fi del {{segle|XX}}.

=== Metall preciós ===
[[Fitxer:Athena-Schale Hildesheimer Silberfund.jpg|miniatura|La deessa [[Minerva]] representada en un plat d'argent [[República Romana|romà]] del {{segle|I|-|s}}.]]
L'ús més conegut de la plata és com a [[metall preciós]]. El contrast entre l'aparença del seu color blanc i gran lluentor i les qualitats òptiques de la majoria d'altres medis fa que sigui molt útil per les arts visuals. Se l'ha utilitzat des de fa molt de temps per donar un gran valor monetari als objectes (com ara [[moneda|monedes]] de plata) o per fer que simbolitzin un rang social o polític elevat (com per exemple [[medalla|medalles]] de plata).

==== Moneda ====
{{article principal|moneda de plata}}
La plata, en forma d'[[electre]] (un aliatge de plata i [[or]]) era utilitzada per encunyar monedes als voltants del 700 aC pels [[lidis]]. Més endavant, la plata va ser refinada i encunyada en la seva forma pura. Moltes nacions utilitzaven la plata com a unitat bàsica de valor monetari. Al món d'avui en dia, el [[lingot]] de plata té el [[ISO 4217|codi de moneda ISO]] XAG. El nom de la moneda del [[Regne Unit]], "[[lliura esterlina|lliura]]", reflecteix el fet que originalment representava el valor d'una [[unça]] de plata de llei (plata «esterlina»). Al {{segle|XIX}}, molts països, incloent-hi els [[Estats Units]] i el [[Regne Unit]], feren el canvi de l'estàndard de plata al [[patró or]] pel valor monetari, i al {{segle|XX}} canviaren a la [[moneda fiduciària]] amb la fallida del [[Acords de Bretton Woods|sistema de Bretton Woods]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Sutton |nom=Michael |títol=France and the Construction of Europe, 1944-2007|url= http://books.google.cat/books?id=oW1Xbq13GMQC&pg=PA217&dq=bretton+woods+1971&hl=ca&sa=X&ei=x8CKUduTAuqO7AaZzYGgAQ&ved=0CEMQ6AEwBA#v=onepage&q=bretton%20woods%201971&f=false |llengua=anglès| editorial=Berghahn Books |data=2007 |pàgines=217 |isbn=184545393X}}</ref>

==== Joieria i argenteria ====
Les joies i l'argenteria estan fetes tradicionalment de [[plata de llei]] (plata estàndard), un aliatge d'un 92,5% de plata amb un 7,5% de [[coure]]. Als Estats Units només es pot vendre com a «plata» un aliatge que tingui com a mínim un 92,5% de plata fina. La plata de llei és més dura que la plata pura, i té un punt de fusió més baix (893 °C) que la plata pura o el coure pur.<ref name=CRC/> La [[plata Britànnia]] és un estàndard alternatiu de qualitat de [[contrast (joiera)|contrast]] que conté un 95,8% de plata, i sovint es fa servir per produir coberts de plata i plats llavorats. Amb l'addició de [[germani]] es forma, l'aliatge modificat patentat anomenat «[[plata de llei Argentium]]», que té propietats millorades com per exemple la resistència a les [[taca de foc|taques de foc]].

=== Reactors nuclears ===
Com que la plata absorbeix [[neutrons]] lliures amb facilitat, se l'utilitza habitualment per manufacturar [[barra de control|barres de control]] que regulen la [[reacció nuclear en cadena|reacció de fissió en cadena]] en [[reactor d'aigua a pressió|reactors nuclears d'aigua a pressió]], generalment en forma d'un [[aliatge]] que conté un 80% de plata, un 15% d'[[indi (element)|indi]] i un 5% de [[cadmi]].

=== Medicina ===
Els ions i els compostos de plata tenen un efecte tòxic sobre alguns [[bacteris]], [[virus]], [[algues]] i [[fongs]], propietat típica dels [[metall pesant|metalls pesants]] com el [[plom]] o el [[mercuri (element)|mercuri]], però sense l'alta toxicitat pels [[humans]] que normalment està associada amb aquests altres metalls. Els seus efectes germicides maten molts [[microbis]] ''[[in vitro]]'', però les proves i l'estandardització dels productes de plata resulten difícils.<ref>{{ref-publicació|autor=Chopra I. |article=The increasing use of silver-based products as antimicrobial agents: a useful development or a cause for concern? |publicació=The Journal of antimicrobial chemotherapy |volum=59 |exemplar=4 |pàgines=587–90 |any=2007|pmid=17307768 |doi=10.1093/jac/dkm006|llengua = anglès}}</ref>

[[Hipòcrates]], el "pare de la medicina",<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18392218 Useful known and unknown views of the father of modern medicine, Hippocrates and his teacher Democritus.], U.S. National Library of Medicine (en anglès)</ref><ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761576397/Hippocrates.html Hippocrates] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20091029181928/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761576397/Hippocrates.html |date=2009-10-29 }}, Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Microsoft Corporation. (en anglès)</ref><ref>{{citar ref|cognom= Strong|nom= W.F.|cognom2= Cook|nom2= John A.|títol= Reviving the Dead Greek Guys|publicació= Global Media Journal, Indian Edition|data= Juliol del 2007|id = ISSN 1550-7521|url = http://www.manipal.edu/gmj/issues/jul07/strong.php|llengua= anglès}}</ref> escrigué que la plata tenia propietats beneficioses curatives i contra les malalties, i els [[fenicis]] solien emmagatzemar l'aigua, el [[vi]] i el [[vinagre]] en ampolles de plata per evitar que es fessin malbé. A principis del {{segle|XIX}}, la gent posava monedes de plata a les ampolles de [[llet]] per perllongar-ne la frescor.<ref>{{ref-web|url= http://www.saltlakemetals.com/Silver_Antibacterial.htm|títol=Antibacterial effects of silver|llengua=anglès}}</ref> Els seus efectes germicides n'incrementaren el valor en els utensilis i la joieria. El mecanisme exacte de l'efecte germicida de la plata encara no està ben comprès, tot i que existeixen teories que intenten explicar-lo. Una d'elles és la teoria de l'[[efecte oligodinàmic]], que explica l'efecte de la plata sobre els microorganismes però que no explicaria l'efecte sobre els virus.

Es feien servir compostos de plata per evitar [[infeccions]] a la [[Segona Guerra Mundial]] abans del descobriment dels [[antibiòtics]]. Les dissolucions de [[nitrat de plata]] eren un tractament estàndard, però foren substituïdes per les cremes de [[sulfadiazina de plata]],<ref>{{ref-publicació|autor=Chang TW, Weinstein L |article=Prevention of herpes keratoconjunctivitis in rabbits by silver sulfadiazine |publicació=Antimicrob. Agents Chemother. |volum=8 |exemplar=6 |pàgines=677–8 |any=1975|pmid=1211919 |pmc=429446|llengua=anglès}}</ref> que fou generalment el tractament estàndard pel tractament antibacterià i antibiòtics de cremades greus fins a la fi del {{segle|XX}}.<ref>{{ref-publicació|ccognom=Atiyeh|nom= BS|cognom2= Costagliola|nom2= M|cognom3= Hayek |nom3=SN|cognom4= Dibo |nom4 =SA |article=Effect of silver on burn wound infection control and healing: review of the literature |publicació=Burns: journal of the International Society for Burn Injuries |volum=33 |exemplar=2 |pàgines=139–48 |any=2007|pmid=17137719 |doi=10.1016/j.burns.2006.06.010|llengua=anglès}}</ref> Avui en dia, es fan servir altres opcions, com per exemple els apòsits amb revestiment de plata (apòsits de plata activada), juntament amb la crema de sulfadiazina de plata. Tanmateix, els estudis sobre l'eficacitat d'aquests apòsits tractats amb plata han donat resultats variats, i tot i que els resultats són prometedors, estan espatllats per la mala qualitat de les proves utilitzades per avaluar aquests productes.<ref name="systematic1973">{{ref-publicació|autor=Lo SF, Hayter M, Chang CJ, Hu WY, Lee LL |article=A systematic review of silver-releasing dressings in the management of infected chronic wounds |publicació=Journal of clinical nursing |volum=17 |exemplar=15 |pàgines=1973–85 |any=2008|pmid=18705778 |doi=10.1111/j.1365-2702.2007.02264.x|llengua = anglès}}</ref> Una [[revisió sistemàtica]] duta a terme per la [[Cochrane Collaboration]] no trobà proves suficients per recomanar l'ús d'apòsits tractats amb plata per tractar ferides infectades.<ref name="systematic1973"/>

Des de fa molt de temps s'ha sabut que l'acció antibacteriana de la plata és millorada per la presència d'un [[camp elèctric]]. L'aplicació d'uns quants volts d'electricitat per elèctrodes de plata millora significativament la velocitat a la qual moren els bacteris de la dissolució. Es descobrí recentment que l'acció antibacteriana dels elèctrodes de plata millora molt si els elèctrodes estan coberts de nanobarres de plata.<ref>{{ref-publicació|autor = O. Akhavan and E. Ghaderi|article = Enhancement of antibacterial properties of Ag nanorods by electric field|publicació = Sci. Technol. Adv. Mater.|volum = 10|any = 2009|pàgina = 015003|url = http://www.iop.org/EJ/article/1468-6996/10/1/015003/stam9_1_015003.pdf|format = pdf de descàrrega gratuïta|llengua = anglès|doi = 10.1088/1468-6996/10/1/015003}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref>

==== Medicaments ====
Avui en dia es venen diversos tipus de compostos d'argent, o dispositius per fer dissolucions o [[col·loide]]s que continguin argent, com a remeis per una gran varietat de malalties. Tot i que la majoria de preparacions d'argent col·loidal són innòqües, algunes persones que feien servir aquestes dissolucions casolanes en excés han acabat desenvolupant [[argíria]] després de mesos o anys.<ref>{{ref-publicació|autor=Fung MC, Bowen DL |article=Silver products for medical indications: risk-benefit assessment |publicació=Journal of toxicology. Clinical toxicology |volum=34 |exemplar=1 |pàgines=119–26 |any=1996 |pmid=8632503 |doi=10.3109/15563659609020246|llengua=anglès}}</ref> Dosis elevades d'argent col·loidal poden resultar en [[coma (medicina)|coma]], [[edema|edema pleural]] i [[hemòlisi]].<ref>{{ref-publicació|autor=Wadhera A, Fung M |article=Systemic argyria associated with ingestion of colloidal silver |publicació=Dermatology online journal |volum=11 |exemplar=1 |pàgina=12 |any=2005 |pmid=15748553|url= http://dermatology.cdlib.org/111/case_reports/argyria/wadhera.html |llengua=anglès}}</ref>

L'argent té un ús estès en gels tòpics i és impregnada en benes a causa de la seva activitat antimicrobiana d'espectre ampli. Les propietats antimicrobianes de l'argent són degudes a les propietats químiques de la seva forma ionitzada, Ag<sup>+</sup>. Aquest ió forma forts enllaços moleculars amb altres substàncies que els bacteris utilitzen per [[respiració|respirar]], com ara molècules que contenen [[sofre]], [[nitrogen]] i [[oxigen]].<ref>{{ref-publicació|autor=Slawson RM, Van Dyke MI, Lee H, Trevors JT |article=Germanium and silver resistance, accumulation, and toxicity in microorganisms |publicació=Plasmid|volum=27 |exemplar=1 |pàgines=72–9 |any=1992|pmid=1741462|doi= 10.1016/0147-619X(92)90008-X|llengua=anglès}}</ref> Quan l'ió Ag<sup>+</sup> forma un complex amb aquestes molècules, esdevenen inservibles pels bacteris, deprivant-los de compostos necessaris i finalment causant-ne la mort.

== Precaucions i efectes nocius ==
La plata, no desenvolupa cap paper conegut en l'organisme humà, i els possibles efectes beneficiaris d'aquesta són tema de discussió entre els científics. La plata metàl·lica no és tòxica, però moltes de [[:Categoria:Compostos de plata|les seves sals]] ho són, i algunes d'elles poden ser [[carcinogen|carcinògenes]]. La plata i els compostos que contenen plata (com ara la [[plata col·loïdal|plata col·loidal]]) poden ser absorbits pel [[sistema circulatori]] i quedar-se dipositats en diversos teixits del cos, produint una malaltia anomenada [[argíria]] que resulta en una pigmentació blava-grisosa de la [[pell]], els [[ulls]] i les [[membrana mucosa|membranes mucoses]]. Tot i que aquest trastorn no té cap altre efecte nociu sobre la salut de l'individu, és molt antiestètic i habitualment és permanent. L'argíria és rara, i les formes lleus es poden confondre amb [[cianosi]].<ref name=CRC/>

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Poole, Jr.|nom=C. P|títol=Encyclopedic Dictionary of Condensed Matter Physics|data=2004|editorial=[[Elsevier]]|volum=Volum 1|isbn=0-12-088398-8|llengua=anglès}}

== Vegeu també ==
* [[Dijous d'Argent]]
* [[Argenteus]]
* [[Regla de plata]]

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viccionari= Plata}}
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Ag/index.html WebElements.com – Plata] {{en}}
* [http://www.gabrielbernat.es/colonia/mineria/html/obtencion.html Mètodes per obtenir plata a la Sud-amèrica de l'època colonial] {{es}}

{{taula periòdica compacta}}
{{1000 Ciència}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Argent}}
[[Categoria:Argent| ]]