Mostra la font per a Càntir

[[Fitxer:Cantir bisbal.JPG|miniatura|Càntir popular de [[la Bisbal d'Empordà]]]]
Un '''càntir''' o '''cànter''',<ref>També se'n diu barral, selló, silló, poal, pitxell, picó, marraixa i els castellanismes *botijó o *botija. [[Joan Amades]], en el seu estudi del vocabulari pastoral català, aporta dues definicions diverses per al terme Barral: a) Recipient de fusta destinat a guardar el vi en la cabanya, mentre els pastors són a muntanya. És obra de boter, i consisteix en una portadora tapada per la seva part superior com si fos una bóta, i com les portadores, té dues cornaleres als costats per a transportar-la amb l'ajuda de semalers; i b) Càntir de fusta de forma molt semblant al tipus anteriorment descrit, però força més petit. De la tapa surt un broc per a omplir-lo, un galet per a beure i una ansa per a agafar-lo, totes tres coses de ferro. És també obra de boter. S'usa per a tenir-hi l'aigua per a beure quan la cabana està situada en un lloc molt separat d'on n'hi ha</ref> '''canterella''' (Val.) o '''gerra''' (a les Balears) és un recipient per a emmagatzemar i beure líquids (especialment aigua), més estret de la base que de dalt, amb un broc petit per a beure'n, el galet, i un broc més ample per a omplir-lo, el tòt (d'on ''beure a galet'' o ''totar'').

Una [[càntera (recipient)|càntera]] és cànter de dues anses i un coll.

És habitual veure'ls fets de [[terrissa]] a causa de les característiques tèrmiques d'aquest material, encara que el seu ús estès ha fet que es puguin veure càntirs de materials diversos, com el [[vidre]], el [[metall]] o el [[plàstic]].

Al Maresme hi ha el [[Museu del Càntir d'Argentona]] dedicat quasi exclusivament a l'estudi i difusió del càntir, amb més de 4.000 exemplars a les seves col·leccions. I a [[Agost (Alacantí)]] hi ha un dels més importants centres de producció d'aquests [[atuell]]s ceràmics de tota la península ibèrica, que estan recollits al [[Museu de Cantereria]]. Com a centres cantirers catalans cal destacar [[Verdú]] (Urgell), amb els seus reputats càntirs de terrissa negra o fumada i [[la Bisbal d'Empordà]], amb càntirs envernissats i decorats.

== Mesura de capacitat ==
Abans d'adoptar el [[litre]] com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d'un líquid; s'utilitzaven recipients de mida coneguda, com els càntirs al [[País valencià]], botelles ([[Catalunya del Nord]]) o borratxel·los ([[Balears]]). Un càntir valencià equivalia a 12 [[porró|porrons]] lleidatans, 12,8 porrons barcelonins o gironins o 16 porrons tarragonins. Per més informació, vegeu [[carga]].

== Efecte càntir ==
L'efecte càntir és una forma de refredar mitjançant un procés endotèrmic. Hi ha un refrany català que diu: "Càntir nou fa l'aigua fresca".

Podria semblar un conte de fades però no ho és, es basa en el principi científic d'un procés [[endotèrmic]] (l'[[evaporació]]). Ja d'antic la gent del camp quan volen tenir l'aigua ben fresca mullen el càntir i el posen al sol (el càntir ha de ser com el de la fotografia de tipus porós). El sol comença el cicle d'evaporació de l'aigua de la superfície externa del càntir; (per [[capil·laritat]] l'aigua de l'interior del càntir l'anirà substituint). Per a evaporar-se l'aigua de la superfície exterior pren [[energia]] a les molècules d'aigua de l'interior dels porus i acaba refredant l'aigua del càntir.

Un càntir nou té els porus en millors condicions que un de vell (menys brutícia); la calç i altres minerals de l'aigua acaben per tapar els foradins; és a dir un càntir nou dona més facilitat al procés i refreda millor, d'aquí el refrany popular susdit... (a part d'altres deduccions orientades al dia a dia, que per paral·lelisme se'n poden treure i per les quals s'esmenta el refrany).

El fet que el càntir es trobi només a la regió mediterrània es deu al fet que el clima a l'estiu és molt sec en contraposició amb altres regions climàtiques, que solen tenir estius humits.

És costum deixar unes hores el càntir ple d'aigua amb una mica d'anís abans d'usar-lo per primera vegada.

=== Model matemàtic ===
El 1995, Gabriel Pinto i José Ignacio Zubizarreta van desenvolupar un model matemàtic per a un càntir esfèric.<ref>{{ref-llibre|url=http://www.elpais.com/articulo/madrid/ecuacion/botijo/elpepuespmad/19940824elpmad_22/Tes |títol=L'equació del càntir |autor=Antonio Jiménez |editorial=[[El País]] |data=1994.08.24 |consulta= 2011.04.09}}</ref> Dues [[Equació diferencial|equacions diferencials]] en descriuen el procés:<ref>{{ref-llibre|url=http://quim.iqi.etsii.upm.es/vidacotidiana/botijo.htm |títol=Refredament de l'aigua continguda en un càntir |autor=Gabriel Pinto, José Ignacio Zubizarreta}}</ref><ref>{{ref-llibre|url=http://www.enchufa2.es/archives/la-ecuacion-del-botijo.html |títol=L'equació del càntir}}</ref>

: <math> - \frac{dV}{dt}={K '}\cdot a (H_s - H) </math>
: <math>
V \cdot C_p \cdot \left (\frac{dT}{dt}\right) = h_c \cdot a \cdot (T_g - T_s)+f \cdot \epsilon \cdot \sigma \cdot (4 \pi r^2 - s) \cdot [(273+T_g)^4 - (273+T_s)^4] - U \cdot a \cdot (T - T_s) -{\lambda}_ \omega \cdot \left (\frac{dV}{dt}\right)
</math>

on:
: <math> \ V </math> = volum de l'aigua
: <math> \ t </math> = temps
: <math> \ C_p </math> = capacitat calorífica de l'aigua
: <math> \ T </math> = temperatura de l'aigua
: <math> \ T_g </math> = temperatura de l'aire
: <math> \ T_s </math> = temperatura de la superfície de l'aigua
: <math> \ A </math> = àrea de la superfície externa de l'aigua
: <math> \ 4 \pi r^2 </math> = àrea de la superfície total del càntir
: <math> \ S </math> = àrea de l'aigua en contacte amb l'aire
: <math> \ {\Lambda}_ \omega </math> = calor de vaporització de l'aigua
: <math> \ H_c </math> = coeficient de convecció
: <math> \ F \cdot \epsilon \cdot \sigma </math> = coeficient de radiació de calor
: <math> \ U </math> = coeficient de transmissió de calor de l'aigua
: <math> \ K '</math> = coeficient de transferència de massa per l'aigua
: <math> \ H_s </math> = humitat de saturació
: <math> \ H </math> = humitat de l'aire

== Vegeu també ==
* [[Botija]]
* [[Bot (recipient)]]
* [[Vas Dewar]]
* [[Cantimplora]]
* [[Ampolla]]
* [[Càntir de Pescador]]

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|q=Càntir|Viccionari = càntir}}
* [http://www.museoagost.com/ Museu de Cantereria d'Agost]
* [http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Curiosid/Rc-54/Rc-54.htm El efecto Botijo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110131231810/http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Curiosid/Rc-54/Rc-54.htm |date=2011-01-31}} {{es}}
* [http://www.imaginalia.com Imaginalia - El efecto Botijo] L'efecte càntir aplicat a la climatització de baix cost. {{es}}
* Alberto Linés Escardó, [http://www.meteored.com/ram/1797/la-cermica-del-agua-y-su-relacin-con-la-aridez/ Termodinàmica del càntir] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110419220259/http://www.meteored.com/ram/1797/la-cermica-del-agua-y-su-relacin-con-la-aridez/ |date=2011-04-19 }} {{es}}

{{Refrigeració}}
{{Unitats de mesura de la Corona d'Aragó}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Cantir}}
[[Categoria:Càntir| ]]