Mostra la font per a Cal·listo (satèl·lit)

{{Infotaula objecte astronòmic
| simbol = Callisto symbol (bold).svg
| epoca = [[16 de gener]] de [[1997]]
| velocitat_orb_mitja = 8,204 km/s
| velocitat_escapament = 2.440 km/s{{efn|Derivada de massa (''m''), [[constant gravitacional]] (''G'') i el radi (''r''): <math>\textstyle\sqrt{\frac{2Gm}{r}}</math>.}}
| pressio_atmosferica_sup = {{convert|0.75|μPa|atm|sigfig=3|abbr=on}}
| composicio_atmosferica = ≈ {{val|4|e=8|u=molecules/cm<sup>3</sup>}} [[diòxid de carboni]];<br>fins a {{val|2|e=10|u=molecules/cm<sup>3</sup>}} d'[[oxigen]] (O₂)
}}
'''Cal·listo''' (del [[grec]] ''Καλλιστώ'') o '''Júpiter IV''' és un [[satèl·lits de Júpiter|satèl·lit de Júpiter]] descobert el [[1610]] per [[Galileo Galilei]].<ref name=Galileu>{{Ref-web|url=http://www.physics.emich.edu/jwooley/chapter9/Chapter9.html |títol=Sidereus Nuncius |consulta=2009-05-01 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090823094340/http://www.physics.emich.edu/jwooley/chapter9/Chapter9.html |arxiudata=2009-08-23}}</ref> És el tercer [[satèl·lit natural|satèl·lit]] més gros del [[sistema solar]] i el segon més gros del sistema jovià, després de [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]]. Cal·listo té un 99% del diàmetre del planeta [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], però només un terç de la seva [[massa]]. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] amb un radi orbital d'1.880.000 quilòmetres aproximadament.<ref name=orbita>[http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem Web amb els paràmetres orbitals de Cal·listo i els principals satèl·lits del sistema solar]</ref> No és influït per la [[ressonància orbital]] que afecta els tres satèl·lits galileans interiors: [[Ió (satèl·lit)|Ió]], [[Europa (satèl·lit)|Europa]] i Ganimedes; per tant, manca de la majoria de [[forces de marea]] que sí que influeixen els tres altres satèl·lits galileans.<ref name=Musotto2002>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2002Icar..159..500M Simulacions numèriques de les òrbites dels satèl·lits galileans] + [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-46THB2H-P&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=a8ff3c1edee9838da74c23cbf4becf61 10.1006/icar.2002.6939.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref> Cal·listo té una [[rotació síncrona]], és a dir, el seu període de rotació concorda amb el seu període orbital: igual que la [[Lluna]] amb la Terra, sempre "mostra" la mateixa cara cap a Júpiter. La superfície de Cal·listo no està tan influïda per la [[magnetosfera]] de Júpiter com els altres satèl·lits interiors, ja que la seva òrbita és més llunyana respecte als satèl·lits interiors.<ref name=Cooper2001>{{Ref-web|url=http://icymoons.com/europaclass/Cooper_gllsat_irrad.pdf |títol=Radiació iònica dels satèl·lits galileans |consulta=2009-05-01 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090225131107/http://icymoons.com/europaclass/Cooper_gllsat_irrad.pdf |arxiudata=2009-02-25}}</ref>

Aquest satèl·lit està compost aproximadament de parts iguals de [[roca]] i gel, amb una [[densitat]] mitjana d'uns 1,83 g/cm³. Els components detectats mitjançant la [[signatura espectral]] de la superfície inclouen gel, [[diòxid de carboni]], [[silicat]]s, i [[material orgànic|materials orgànics]]. La investigació de la sonda espacial [[Galileo (sonda)|Galileo]] va revelar que Cal·listo té un [[nucli planetari|nucli]] compost principalment de silicats, i a més a més, la possibilitat d'un oceà intern d'aigua líquida a una profunditat superior a 100 quilòmetres.<ref name=Kuskov2005>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2005Icar..177..550K Estructura interna de Cal·listo i Europa] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-458NDRN-58&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=d711506955343f0d801935312d4b82f1 10.1006/icar.2000.6498.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref><ref name=Showman1999>[http://www.lpl.arizona.edu/~showman/publications/showman-malhotra-1999.pdf Els satèl·lits galileans] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110514231040/http://www.lpl.arizona.edu/~showman/publications/showman-malhotra-1999.pdf |date=2011-05-14 }} [http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/286/5437/77 10.1126/science.286.5437.77] [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10506564 PMID 10506564.]</ref>

La superfície de Cal·listo està extremadament crivellada de cràters, i ha rebut els impactes de nombrosos bòlids al llarg de la seva existència.<ref name=Greeley2000>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2000P%26SS...48..829G "La sonda Galileo observa la geologia de Cal·listo"] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6V6T-4118DCS-7&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=102052d816abb08ec1dfc55a4783a8ac 10.1016/S0032-0633(00)00050-7] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090919103816/http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6V6T-4118DCS-7&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=102052d816abb08ec1dfc55a4783a8ac |date=2009-09-19}}</ref> Els principals accidents geogràfics inclouen múltiples estructures, com ara [[cràter d'impacte|cràters d'impacte]] en forma d'anell, cadenes de cràters ([[Catena|''catenae'']]), [[escarpament]]s, crestes i dipòsits.<ref name=Greeley2000/> En petita escala, la superfície és variada i es compon de petits i brillants dipòsits congelats als cims de les altures, envoltats per un litoral baix, compost de material fosc.<ref name=Moore2004>{{Ref-web|url=http://lasp.colorado.edu/~espoclass/homework/5830_2008_homework/Ch17.pdf |títol="Callisto" |consulta=2009-05-01 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090327052125/http://lasp.colorado.edu/~espoclass/homework/5830_2008_homework/Ch17.pdf |arxiudata=2009-03-27 }}</ref> L'edat absoluta dels accidents geogràfics és desconeguda.

Cal·listo està rodejat per una [[atmosfera d'un cos celest|atmosfera]] extremadament fina, composta de diòxid de carboni<ref name=Carlson1999>[http://trs-new.jpl.nasa.gov/dspace/bitstream/2014/16785/1/99-0186.pdf Una tènue atmosfera de Co2 a Cal·listo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081003231710/http://trs-new.jpl.nasa.gov/dspace/bitstream/2014/16785/1/99-0186.pdf |date=2008-10-03}} [http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/283/5403/820 10.1126/science.283.5403.820] [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9933159 PMID 9933159.]</ref> i probablement [[oxigen molecular|d'oxigen molecular]],<ref name=Liang2005>[http://www.agu.org/pubs/crossref/2005/2004JE002322.shtml Atmosfera de Cal·listo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090611084729/http://www.agu.org/pubs/crossref/2005/2004JE002322.shtml |date=2009-06-11}} [http://www.agu.org/pubs/crossref/2005/2004JE002322.shtml 10.1029/2004JE002322.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090611084729/http://www.agu.org/pubs/crossref/2005/2004JE002322.shtml |date=2009-06-11}}</ref> a més a més d'una [[ionosfera]] relativament forta.<ref name=Kliore2002>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2002JGRA.107kSIA19K Ionosfera de Cal·listo mesurada per la sonda Galileu] [http://www.agu.org/pubs/crossref/2002/2002JA009365.shtml 10.1029/2002JA009365.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080531171525/http://www.agu.org/pubs/crossref/2002/2002JA009365.shtml |date=2008-05-31}}</ref> Es pensa que el tercer satèl·lit més gros de Júpiter es va formar per una «lenta» [[acreció]] del remolí de matèria que va envoltar Júpiter després de la seva formació.<ref name=Canup2002> [http://www.boulder.swri.edu/~robin/cw02final.pdf Formació dels satèl·lits galileans] [http://www.iop.org/EJ/abstract/1538-3881/124/6/3404/ 10.1086/344684.]</ref> Aquesta lentitud i la falta de forces de [[marea]] van fer que Cal·listo, en general, es diferenciés dels altres satèl·lits interiors. La també lenta [[convecció]] a l'interior de Cal·listo, que va començar poc després de la seva formació, va aportar la possibilitat d'un oceà interior a una fondària de 100 a 150 quilòmetres, així com un petit i rocós nucli.<ref name=Spohn2003>[http://lasp.colorado.edu/icymoons/europaclass/Spohn_Schubert_oceans.pdf Oceans a l'interior dels satèl·lits galileans gelats?] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080227015925/http://lasp.colorado.edu/icymoons/europaclass/Spohn_Schubert_oceans.pdf |date=2008-02-27}} [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-47VH2HH-8&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=907e78ab436b674d3f3e413264e43856 10.1016/S0019-1035(02)00048-9]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref>

La probable presència d'un oceà líquid sota la superfície de Cal·listo indica que aquest dipòsit d'aigua podria servir de refugi per a la [[vida extraterrestre|vida]]. Tanmateix, això és menys probable que a [[Europa (satèl·lit)|Europa]].<ref name=Lipps2004>[http://learning.berkeley.edu/astrobiology/2004ppt/jupiter.pdf L'astrobiologia als satèl·lits congelats de Júpiter] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080820014713/http://learning.berkeley.edu/astrobiology/2004ppt/jupiter.pdf |date=2008-08-20}} [http://spiedl.aip.org/getabs/servlet/GetabsServlet?prog=normal&id=PSISDG005555000001000078000001&idtype=cvips&gifs=yes 10.1117/12.560356.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> Diverses sondes espacials com la [[Pioneer 10]] i [[Pioneer 11|11]] o la [[Galileo (sonda)|Galileo]] i la [[Cassini-Huygens|Cassini]] han estudiat el satèl·lit. Cal·listo és considerat el lloc més "acollidor" per a una base humana per a la futura exploració del sistema jovià.<ref name=HOPE>{{Ref-web|url=http://www.nasa-academy.org/soffen/travelgrant/bethke.pdf |títol="Conceptes revolucionaris per l'exploració humana exterior" |consulta=2009-05-08 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120119170143/http://www.nasa-academy.org/soffen/travelgrant/bethke.pdf |arxiudata=2012-01-19}}</ref>

== Nom i descobriment ==
Cal·listo va ser descobert per Galileu el [[gener]] del [[1610]] juntament amb els altres tres grans satèl·lits jovians: [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]], [[Ió (satèl·lit)|Ió]], i [[Europa (satèl·lit)|Europa]].<ref name=Galileu/> Aquest satèl·lit s'anomena igual que una de les moltes amants de [[Zeus]] en la [[mitologia grega]], en què [[Cal·listo (mitologia)|Cal·listo]] era una [[nimfa]] (o, segons altres fonts, filla de Licaó), que estava associada amb la dea de la caça [[Àrtemis]].<ref name=Galileu/> El nom va ser proposat per l'astrònom [[Simon Marius]] poc després del descobriment del satèl·lit.<ref name=Marius> [http://galileo.rice.edu/sci/marius.html Simon Marius]</ref> Marius va atribuir el suggeriment a [[Johannes Kepler]].<ref name=Galileu/> Tanmateix, els noms dels satèl·lits galileans van caure en desús durant un temps considerable i no se'n va tornar a generalitzar l'ús fins a mitjans del {{segle|XX}}. En molta de la literatura astronòmica relativament recent, Cal·listo és citat per la seva designació de [[nombres romans|numerals romans]], ''Júpiter IV'', un sistema introduït per Galileu, o com el "quart satèl·lit de Júpiter".<ref name=Barnard1892> [http://adsabs.harvard.edu//full/seri/AJ.../0012//0000081.000.html Descoberta i observació del cinquè satèl·lit de Júpiter [http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/bib_query?1892AJ.....12...81B 10.1086/101715]</ref>

== Òrbita i rotació ==
[[Fitxer:001221 Cassini Jupiter & Europa & Callisto.jpg|miniatura|esquerra| Fotografia on es veu Cal·listo (a baix a l'esquerra) i [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] amb la [[Gran Taca Vermella|gran taca vermella]]]]
Cal·listo és el satèl·lit galileà més llunyà de Júpiter. Orbita a una distància d'aproximadament 1.880.000 [[km]] (26,3 vegades el radi de Júpiter (71.398 km).<ref name=orbita/> El seu [[semieix major]] (la distància mitjana respecte a Júpiter) és significativament superior al del següent satèl·lit galileà quant a distància de Júpiter, Ganimedes, amb un [[semieix major]] de només 1.070.000 km. El resultat d'aquesta distància relativament gran és que Cal·listo no està afectat per la [[ressonància orbital]] que afecta els tres altres satèl·lits galileans; a més a més, és probable que mai no l'hagi afectat.<ref name=Musotto2002/>

Igual que molts altres satèl·lits planetaris, la rotació de Cal·listo és [[rotació síncrona|síncrona]], és a dir, el seu període orbital és igual al seu període de rotació.<ref name=fisiques>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2001Icar..153..157A Forma, radi, gravetat, i estructura interna de Cal·listo] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-458NDJD-1H&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=775b6770152c7fc9766a5478f4d594bb 10.1006/icar.2001.6664.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref> La durada del dia cal·listià, idèntic al seu [[període orbital]], és d'uns 16,7 dies terrestres. Té una òrbita molt poc [[excentricitat orbital|excèntrica]] (només 0,0074) i poc inclinada respecte a l'[[línia equatorial|equador]] jovià (d'uns 0,2[[Grau sexagesimal|°]]), que canvia quasi periòdicament a causa de les pertorbacions solars i planetàries. Els canvis de l'excentricitat van de 0,0072 a 0,0076, mentre que la inclinació varia de 0,2 a 0,6.<ref name=Musotto2002/> Aquestes variacions orbitals fan que la [[inclinació axial]] (l'angle rotacional) variï de 0,4 a 1,6°.<ref name=Bills2005>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2005Icar..175..233B Obliqüitat dels satèl·lit galileans de Júpiter] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-4FK3P8D-1&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=8f1d3dba34c8ba073df990c5ce665c79 110.1016/.2004.10.028]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref>

El desenvolupament "aïllat" de Cal·listo fa que no hagi tingut mai rastres apreciables de les influències de les [[forces de marea]], cosa que ha tingut importants conseqüències per a l'evolució de la seva estructura interna.<ref name=Freeman2006>[http://bowfell.geol.ucl.ac.uk/~lidunka/EPSS-papers/pete2.pdf "Evolució interna de Ganimedes i Cal·listo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070824155106/http://bowfell.geol.ucl.ac.uk/~lidunka/EPSS-papers/pete2.pdf |date=2007-08-24}} [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6V6T-4HSY503-1&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=2c0936bef62f2d882dff5f0f34626808 10.1016/.2005.10.003.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref> La seva distància respecte a Júpiter també fa que la quantitat del [[flux magnètic|flux]] de [[partícula carregada|partícules carregades]] de la [[magnetosfera]] sigui relativament petita, unes 300 vegades inferior a la d'[[Europa (satèl·lit)|Europa]]. Per tant, a diferència dels altres grans satèl·lits de Júpiter, plens de partícules [[radiació|radioactives]], aquestes partícules tenen una abundància relativament escassa i, per tant, una influència menor en la [[superfície]] d'aquest satèl·lit.<ref name=Cooper2001/>

== Característiques físiques ==
[[Fitxer:Callisto Earth Moon Comparison.png|miniatura|esquerra|Comparació de Cal·listo amb la [[Terra]] i la [[Lluna]]]]

=== Composició ===
[[Fitxer:PIA00844 NIMS spectra.gif|miniatura|esquerra|Els espectres infrarojos d'una àrea relativament plana i plena de cràters de Calisto (vermell), i de [[Asgard (cràter)|l'estructura d'impacte d'Asgard]] (blau), que mostra la presència de gel d'aigua (bandes d'absorció d'1 a 2 µm) i menys material rocós en Àsgard]]

La [[densitat]] mitjana de Cal·listo d'1,83 g/cm³<ref name=fisiques/> suggereix una composició d'aproximadament la mateixa quantitat de material rocós i aigua gelada amb alguns gels volàtils, com [[amoníac]].<ref name=Kuskov2005/> La fracció de masses de gel (de diferents materials) està entre el 49% i el 55%.<ref name=Kuskov2005/><ref name=Spohn2003/> La composició exacta de [[roques]] és desconeguda, però probablement està formada per roques ordinàries de [[condrita]] (roques meteòriques) de tipus LL, que es caracteritzen pel seu baix contingut en ferro, i ferro metàl·lic i una relativa abundància d'[[òxid de ferro]].

La superfície del tercer satèl·lit més gros del sistema solar té una albedo d'un 22%, és a dir, [[reflexió|reflecteix]] el 22% de la [[llum]] que hi arriba.<ref name=Moore2004/> La composició de la superfície es considera, en termes generals, molt similar a la resta de la composició del satèl·lit. L'[[espectroscòpia]] ha revelat la presència d'aigua gelada amb longituds d'ona d'1,04, 1,25, 1,5, 2,0 i 3,0 [[micròmetres]].<ref name=Moore2004/> L'aigua gelada sembla bastant present a la superfície de Cal·listo, amb una fracció de la massa total del 25% al 50%.<ref name=Showman1999/> L'anàlisi d'alta resolució de l'[[espectre]] de les ones [[infraroig|infraroges]] i [[ultraviolat|ultraviolades]] obtingudes per la [[sonda Galileo]] han revelat diversos materials independents del gel a la superfície: [[magnesi]], [[ferro]], [[silicats]],<ref name=Moore2004/> [[diòxid de carboni]],<ref name=Brown2003>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2003Icar..164..461B "Observacions visuals i amb espectròmetre cartogràfic d'infraroig (VIMS) de la Cassini durant el sobrevol de Júpiter] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-48TMCCP-2&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=03ebd92a6c1a6a799708fe4ed271b9d9 10.1016/S0019-1035(03)00134-9]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref> [[diòxid de sofre]],<ref name=Noll1996> [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc97/pdf/1852.PDF Detecció d'SO₂ a Cal·listo amb el Telescopi Espacial Hubble]</ref> possiblement [[amoníac]] i diversos [[compostos orgànics]].<ref name=Moore2004/><ref name=Showman1999/> La informació també indica que la superfície del satèl·lit és extremadament heterogènia en petita escala. Petites i brillants zones d'aigua gelada estan barrejades amb roques també mesclades amb gel (de diversos materials), i vastes zones fosques de materials independents del gel.<ref name=Moore2004/><ref name=Greeley2000/>

La superfície de Cal·listo és asimètrica; l'hemisferi principal —l'hemisferi que "mostra" la cara cap al moviment orbital en aquest cas, de Cal·listo—{{Ref_label|G|g|none}} és més fosc que l'hemisferi "endarrerit" (l'altre hemisferi). Això és diferent dels altres tres satèl·lits galileans, on el que passa és tot el contrari.<ref name=Moore2004/> Es creu que l'hemisferi "endarrerit" de Cal·listo és abundant en [[diòxid de carboni]],{{Ref_label|G|g|none}} mentre que l'hemisferi principal és més abundant en [[diòxid de sofre]].<ref name="Hibbitts1998">[http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2000/pdf/1908.pdf Distribucions de CO₂ i SO₂ a la superfície de Cal·listo]</ref> Molts dels [[cràter d'impacte|cràters d'impacte]] relativament joves, com el cràter [[Adlinda (cràter)|Adlinda]], són abundants en diòxid de carboni.<ref name="Hibbitts1998"/> En conjunt, la composició química de la superfície, especialment a les àrees fosques, sembla semblant a la dels [[Asteroide|asteroides tipus "D"]],<ref name=Greeley2000/> les superfícies dels quals estan formades per materials carbònics.

=== Estructura interna ===
[[Fitxer:PIA01478 Interior of Callisto.jpg|miniatura|Interior de Cal·listo: cliqueu-hi per a una descripció {{en}}]]
La desgastada superfície de Cal·listo envolta una freda, rígida i congelada [[litosfera]] d'un gruix que pot variar de 80 a 150 km.<ref name=Kuskov2005/><ref name=Spohn2003/> Els estudis del [[camp magnètic]] de Júpiter i els seus satèl·lits suggereixen un oceà salat de 50-200 km de gruix, que pot quedar per sota de l'[[escorça planetària|escorça]].<ref name=Kuskov2005/><ref name=Spohn2003/><ref name=Khurana2000>[http://www.igp.ucla.edu/people/mkivelson/Publications/N395777.pdf{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} ["Evidència d'ocenans interiors a Europa i a Cal·listo]</ref><ref name=Zimmer2000>[http://www.igp.ucla.edu/people/mkivelson/Publications/ICRUS147329.pdf Oceans interiors a Europa i a Cal·listo: Observacions del magnetòmetre de la sonda ''Galileo'']{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> Es va constatar que Cal·listo varia el camp magnètic de Júpiter, com si aquest satèl·lit fos un perfecte [[conductivitat elèctrica|conductor d'electricitat]]; el camp magnètic de Júpiter no pot penetrar dins del satèl·lit, cosa que suggereix una capa molt conductiva d'un gruix d'uns 10 km.<ref name=Zimmer2000/> L'existència d'un oceà és més probable si l'[[aigua]] contingués una petita quantitat d'[[amoníac]] o un altre [[crioprotector]].<ref name=Spohn2003/> En aquest cas, l'oceà tindria un gruix de 250 a 300 km,<ref name=Kuskov2005/> però, en cas que no hi hagués oceà, la litosfera de Cal·listo seria d'uns 300 km de gruix.

A sota la [[litosfera]] i del suposat oceà, l'interior de Cal·listo no sembla completament uniforme, però tampoc no aparenta cap variació concretament dràstica. Investigacions de la [[Galileo (sonda)|sonda Galileo]]<ref name=fisiques/> suggereixen que el seu interior està compost de [[roques]] comprimides i gels de diversos materials, amb una quantitat de roca que augmenta amb la profunditat.<ref name=Kuskov2005/><ref name=Anderson1998>[http://trs-new.jpl.nasa.gov/dspace/bitstream/2014/19178/1/98-0442.pdf Distribució dels materials a Cal·listo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070926195310/http://trs-new.jpl.nasa.gov/dspace/bitstream/2014/19178/1/98-0442.pdf |date=2007-09-26}} [http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/280/5369/1573 10.1126/.280.5369.1573] [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9616114 PMID 9616114]</ref> La [[densitat]] i el [[moment d'inèrcia]] de Cal·listo{{Ref_label|H|h|none}} semblen adequats per a l'existència d'un petit [[nucli planetari|nucli]] format per [[silicats]] al centre del satèl·lit. És impossible, o almenys molt improbable, que el diàmetre d'aquest petit nucli sobrepassi els 1.200 km, i la densitat pot estar entre els 3,1-3,6 g/cm³.<ref name=fisiques/><ref name=Kuskov2005/>

=== Geografia de la superfície ===
{{VT|Llista d'accidents geogràfics de Cal·listo|Llista de cràters de Cal·listo}}
[[Fitxer:Cratered plains PIA00745.jpg|miniatura|esquerra|Superfície plana i crivellada de cràters del tercer satèl·lit més gros del [[sistema solar]], Cal·listo]]
L'antiga superfície de Cal·listo és una de les més crateritzades del sistema solar.<ref name=Zahnle1998>[http://lasp.colorado.edu/icymoons/europaclass/Zahnle_etal_1998.pdf "Cràters als satèl·lits galileans] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080227015923/http://lasp.colorado.edu/icymoons/europaclass/Zahnle_etal_1998.pdf |date=2008-02-27}} [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-45K0YWB-S&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=88758d6b679e54d4d9f8c0d94482f64f 10.1006/icar.1998.6015]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref> De fet, la superfície de Cal·listo està tan saturada de cràters que no podrien formar-se'n de nous sense afectar els antics. La [[geologia]] de Cal·listo (a la superfície) és ben simple: no hi ha gaires muntanyes, volcans o altres [[accidents geogràfics]] produïts per la [[tectònica de plaques]].<ref name=Bender1997> [http://astrogeology.usgs.gov/Projects/PlanetaryMapping/DIGGEOL/galsats/callisto/jcglobal.htm Mapa geològic de Cal·listo]</ref> Els cràters d'impacte i estructures anellades, juntament amb les fractures a la superfície, escarpes i dipòsits, són les úniques grans estructures que es poden trobar a la superfície de Cal·listo.<ref name=Greeley2000/><ref name=Bender1997/>

La superfície de Cal·listo es pot dividir en diverses parts: planes crateritzades, planes de color clar, planes brillants i "llises", i diversos accidents geogràfic més relacionats amb cràters d'impacte i estructures en forma d'anell.<ref name=Greeley2000/><ref name=Bender1997/> Les planes crateritzades constitueixen la majoria de la superfície de Cal·listo i de l'antiga [[litosfera]], una barreja de gel i de materials rocosos. Les planes de color clar inclouen brillants cràters d'impactes, com el cràter [[Àsgard (cràter)|Àsgard]] o l'[[Adlinda (cràter)|Adlinda]], que poden ser el que queda d'uns antics impactes a la superfície, que en impactar produeixen un tipus de cràter anomenat [[palimpsest (geologia)|''palimpsests'']],{{Ref_label|I|i|none}} la part central de les estructures en forma d'anell, i algunes zones aïllades.<ref name=Greeley2000/> Es creu que aquest tipus de planes són dipòsits gelats. Les planes brillants i llises constitueixen una petita porció de la superfície d'aquest satèl·lit. Es poden trobar, per exemple, en algunes zones del [[Valhalla (cràter)|Valhalla]], i del cràter Àsgard, i en algunes taques aïllades a les planes crateritzades. Es creia que aquest tipus de terreny estava relacionat amb algun tipus d'activitat endògena,{{Ref_label|J|j|none}} però les imatges d'alta resolució de la sonda Galileo van revelar àrees llises petites, que es correlacionaven amb grans fractures i terrenys nuosos que no mostraven cap signe aparent de cap activitat endògena. Aquestes imatges, però, també van trobar uns petits terrenys que cobrien una àrea de menys de 10.000 km², que es tancaven, envoltant el terreny. Aquests terrenys són possibles dipòsits [[criovolcà]]nics (etimològicament, volcans de gel).<ref name=Greeley2000/> Tant les planes de color clar com les diverses planes llises són geològicament més joves que les ja mencionades planes crateritzades.<ref name=Greeley2000/><ref name=Wagner2001>[http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2001/pdf/1838.pdf Fractures, escarpes, i altres accidents geogràfics a Cal·listo and i la seva correlació amb la degradació de la superfície]</ref>

[[Fitxer:Callisto Har PIA01054.jpg|miniatura|El cràter d'impacte Har amb una elevació central]]
El diàmetre dels [[cràters d'impacte]] pot variar des de 0,1 km a 100 km (un límit descobert per les ja mencionades imatges d'alta resolució), sense comptar les estructures anellades.<ref name=Greeley2000/> Els petits cràters —el diàmetre dels quals és inferior a 5 km— són un simple forat excavat on el fons és pla. Els cràters d'entre 5 i 40 km solen tenir una elevació central. Els cràters més grans, amb diàmetres de 25 a 100 km aproximadament, en comptes de tenir una elevació central, poden tenir un forat al centre, com el [[Tindr (cràter)|cràter Tindr]].<ref name=Greeley2000/> Els cràters amb diàmetres superiors a 60 km no solen tenir elevacions centrals; es creu que són el resultat d'un [[aixecament tectònic]] després d'un impacte.<ref name=Greeley2000/> En són exemples el [[Àsgard (cràter)|cràter Àsgard]] i el [[Har (cràter)|cràter Har]]. Els cràters amb un diàmetre superior a 100 km són molt rars i tenen una forma geomètricament "estranya". Els cràters de Cal·listo són, generalment, poc profunds si es comparen amb els que hi ha a l'únic satèl·lit de la Terra, la Lluna.

[[Fitxer:Valhalla crater on Callisto.jpg|miniatura|esquerra|Valhalla, l'estructura multianellada més grossa de Cal·listo]]
L'accident geològic més prominent de Cal·listo són les estructures anellades; uns conjunts de cràters en forma d'anell.<ref name=Greeley2000/><ref name=Bender1997/> Dos d'aquests són enormes. El cràter [[Valhalla (cràter)|Valhalla]] és el més gran, amb una regió brillant de 600 quilòmetres de diàmetre, mentre que els anells s'estenen a 1.800 km del centre (vegeu la imatge).<ref name=Map2002>[http://geopubs.wr.usgs.gov/i-map/i2770/ Mapa de mosaics fotogràfics de Cal·listo]</ref> El segon més gran és el cràter [[Àsgard (crater)|Àsgard]], que mesura uns 1.600 km.<ref name=Map2002/> Les estructures anellades, probablement, es van originar a partir de postimpactes concèntrics que van fracturar la litosfera, que aleshores "reposava" sobre una capa de material tou o líquid, possiblement un oceà.<ref name=Klemaszewski2001> [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2001/pdf/1818.pdf Evidència geològica d'un oceà a Cal·listo]</ref> Un altre accident geogràfic prominent d'aquest satèl·lit són les catenes. Les catenes —per exemple, la [[Gomul Catena]]— són llargues cadenes de cràters d'impacte en línia recta a la superfície. Aquestes catenes van ser creades probablement per objectes que, a causa de les forces de marea, van ser separats en diversos fragments.<ref name=Greeley2000/> Un exemple relativament recent d'aquest tipus d'objecte és el [[cometa Shoemaker-Levy 9]], que va impactar contra [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] l'any [[1994]]

[[Fitxer:Landslides and knobs PIA01095.jpg|miniatura|Cràters i petits bonys a Cal·listo]]
A petita escala, la superfície de Cal·listo està més desgastada que la dels altres satèl·lits galileans.<ref name=Moore2004/> A part de petits cràters, els accidents geogràfics més comuns són petits bonys i forats.<ref name=Moore2004/> Es creu que els bonys són restes de la vora de cràters degradats per un procés que fins ara roman desconegut.<ref name=Moore1999>[http://adsabs.harvard.edu/abs/1999Icar..140..294M. Moviments de massa i degradació de la superfície als satèl·lits galileans] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-45GMFD0-2B&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=1cbcc9fb412790a74274d257c47e3e36 10.1006/icar.1999.6132.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref> El procés més probable per a la formació d'aquests bonys és la lenta [[sublimació]] del gel, que "s'activa" per sobre d'una temperatura de 165 K, a la qual s'arriba al punt subsolar del [[Sol]].<ref name=Moore2004/> Aquesta sublimació d'aigua o d'altres gels volàtils gelats és causada principalment per la descomposició del gel a causa de les roques de sota la superfície. Les restes de [[roques]] independents del gel, que provenen d'allaus de deixalles geològiques, "baixen" de les elevacions de les vores dels cràters.<ref name=Moore1999/> Aquestes allaus són observades a prop de cràters d'impacte, i s'anomenen ''faldes de deixalles''.<ref name=Moore2004/><ref name=Greeley2000/><ref name=Moore1999/> De vegades, aquestes elevacions són travessades per valls, que en certa manera s'assemblen a les valls [[Mart (planeta)|marcianes]].<ref name=Moore2004/> En cas que la hipòtesi de la sublimació fos certa, les zones fosques i de baixa alçada de Cal·listo serien una capa inicial de gel sense deixalles geològiques, que es van originar per la degradació de cràters i altres forats, que teòricament van ser coberts principalment per roca gelada.

L'edat relativa dels diversos accidents geogràfics es pot determinar per la densitat dels cràters d'impacte. Com més antic sigui un [[accident geològic]], més cràters hi haurà.<ref name=Chapman1997> [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc97/pdf/1221.pdf "Població de cràters a Europa, Ganimedes, i Cal·listo".]</ref> L'edat absoluta, lògicament, no s'ha pogut determinar, però basant-se en consideracions teòriques, les planes crateritzades tindrien una edat d'aproximadament 4.500 [[milió d'anys|milions d'anys]], és a dir, les planes crateritzades es van crear un poc després de la formació del [[sistema solar]]. L'edat de les estructures anellades és estimada per diverses fonts a entre 1.000 i 4.000 milions d'anys.<ref name=Greeley2000/><ref name=Zahnle1998/>

=== Atmosfera i ionosfera ===
[[Fitxer:Callisto field.jpg|miniatura|esquerra|El camp magnètic jovià al voltant de Cal·listo]]
Cal·listo té una atmosfera molt tènue, composta principalment de diòxid de carboni,<ref name=Carlson1999/> que va ser detectada per l'espectròmetre de la [[sonda Galileu|sonda Galileo]], amb una densitat de partícules de 4 ×10<sup>8</sup> cm-<sup>3</sup>. La pressió de la superfície és de 7,5×10<sup>12</sup> [[Bar (unitat de pressió)|bars]]. A causa de l'escassa atmosfera que hi ha a Cal·listo, les molècules s'escaparien en només quatre dies, per això, hi ha d'haver algun fenomen que produeixi [[diòxid de carboni|CO²]]. La ja mencionada sublimació produeix diòxid de carboni, per tant, la hipòtesi de la sublimació és compatible amb la teòrica reposició de l'atmosfera.

La ionosfera de Cal·listo va ser detectada durant els vols de [[sonda Galileo]] sobre aquest satèl·lit.<ref name=Kliore2002/> La densitat d'electrons relativament alta de la ionosfera (concretament de 7–17×10 cm<sup>−3</sup> no es pot explicar solament per la [[fotoionització]]{{Ref_label|K|k|none}} de l'atmosfera. Per això, es creu que l'atmosfera de Cal·listo és abundant, i fins i tot que hi predomina [[oxigen|l'oxigen]], de 10 a 100 vegades més abundant que el [[diòxid de carboni]].<ref name=Liang2005/>
No obstant això, no s'ha trobat directament [[oxigen]] a l'atmosfera de Cal·listo. Observacions del [[telescopi espacial Hubble|telescopi espacial ''Hubble'']], basades en la manca de detecció, situen el suposat oxigen a límits superiors de la seva possible concentració a l'atmosfera, la qual cosa és compatible amb les mesures ionosfèriques.<ref name=Strobel2002>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2002ApJ...581L..51S "El telescopi espacial Hubble busca mitjançant espectrografia una atmosfera a Cal·listo"] [http://www.iop.org/EJ/abstract/1538-4357/581/1/L51/ 10.1086/345803]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref> Així mateix, l'Hubble va detectar oxigen [[condensació|condensat]] i atrapat a la superfície de Cal·listo.<ref name=Spencer2002>[http://www.boulder.swri.edu/~spencer/o2europa.pdf Oxigen condensat a Europa i a Cal·listo] [http://www.iop.org/EJ/abstract/1538-3881/124/6/3400/ 10.1086/344307]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref>

== Origen i desenvolupament ==
La diferenciació planetària parcial dels altres satèl·lits galileans de Cal·listo es deu al fet que mai no s'ha fos el gel que el compon.<ref name=Spohn2003/> Això comporta que el model més probable de la seva formació sigui una lenta [[acreció]] a la "subnebulosa" que llavors formava el sistema de Júpiter; un disc de pols i gas. El tercer satèl·lit més gros del sistema solar, llavors, es va formar entre 0,1 i 10 milions d'anys.<ref name=Canup2002/>

[[Fitxer:Jagged Hills PIA03455.jpg|miniatura|Terreny amb bonys (crèdit: NASA/JPL/Arizona State University)]]
La posterior evolució geològica de Cal·listo després de la seva [[acreció]] va ser marcada per l'equilibrament de l'escalfament [[Radioactivitat|radioactiu]], refredant la superfície de Cal·listo per la [[conducció tèrmica]] i la [[convecció]] a l'interior del satèl·lit.<ref name=Freeman2006/> Algunes dades concretes de la convecció dels satèl·lits gelats són desconegudes. Se sap que la temperatura arriba al [[punt de fusió]] dels materials interiors.<ref name=McKinnon2006>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2006Icar..183..435M Convecció de Cal·listo i altres cossos del Sistema Solar] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-4JXPSG2-1&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search &_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=fa4eea14a72f5380d83cb4c28b5fbd3f 10.1016/j.icarus.2006.03.004]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022}}</ref> La convecció als cossos gelats és un procés llarg amb un moviment de la seva superfície a raó d'1 cm per any, però és en realitat un mecanisme molt efectiu de congelació a llarga escala.<ref name=McKinnon2006/> Es pensa que el procés de [[convecció]] continua amb un altre procés, anomenat ''estrat estancat'', és a dir, un estrat exterior, rígid i congelat, que condueix la calor sense procés de convecció, mentre el gel que està a sota de l'estrat convecciona en un estat subsòlid.{{Ref_label|L|l|none}}<ref name=Spohn2003/><ref name=McKinnon2006/> En el cas de Cal·listo, l'estrat congelat correspon a la [[litosfera]], amb un gruix d'uns 100 km. La seva presència explica la falta d'activitat endògena{{Ref_label|J|j|none}} a la seva superfície.<ref name=McKinnon2006/><ref name=Nagel2004/> La convecció a l'interior de Cal·listo podria ser per capes, a causa de les enormes pressions a l'interior del tercer satèl·lit més gros del [[sistema solar]].<ref name=Freeman2006/> El ràpid inici de la convecció subsòlida a l'interior de Cal·listo podria haver impedit una descongelació a llarga escala, cosa que marcaria la diferència de Cal·listo respecte als altres satèl·lits galileans, amb un nucli i un mantell diferents als tres altres grans satèl·lits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]. A causa de la [[convecció]], s'ha anat produint durant milers de milions d'anys una separació parcial del material rocós i el gel a l'interior d'aquest satèl·lit, i pot continuar encara avui en dia.<ref name=Nagel2004> [http://adsabs.harvard.edu/abs/2004Icar..169..402N Un model per l'estructura interior, l'evolució, i la diferenciació de Cal·listo] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=GatewayURL&_origin=inwardhub&_urlversion=4&_method=citationSearch&_piikey=S0019103504000223&_referrer=http%3A%2F%2Fen.wikipedia.org%2Fw%2Findex.php%3Ftitle%3DCallisto_(moon)%26action%3Dsubmit&_version=1&md5=f2aa9bf6c3de0bc96626022d3bfd99bd 10.1016/j.icarus.2003.12.019]</ref>

L'actual coneixement de l'evolució geològica de Cal·listo no contradiu la presència de l'estrat conductor i d'un oceà d'aigua sota la superfície. Això està relacionat amb l'estranya conducta del gel, on el punt de fusió del gel, que disminueix amb la [[pressió]], arriba a descongelar-se als 251 K (-22[[Celsius|°C]]), amb una pressió de 2.070 [[Bar (unitat de pressió)|bars]].<ref name=Spohn2003/> En tots els models de temperatura de Cal·listo, es diu que la temperatura va dels 100 als 200 K (de -173 a -73 °C); a profunditats molt elevades, la temperatura estaria sobre el punt de fusió ja mencionat.<ref name=Freeman2006/><ref name=McKinnon2006/><ref name=Nagel2004/> La presència de petites acumulacions d'[[amoníac]] garanteix l'existència d'un oceà, ja que aquest compost químic reduiria encara més la temperatura de fusió del gel.<ref name=Spohn2003/>

Mentre que el tercer satèl·lit més gros del [[sistema solar]] és bastant similar en volum a [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]], sembla tenir una història geològica molt més simple que no pas aquest últim. La superfície es va formar sota la influència majoritària d'impactes.<ref name=Greeley2000/> Al contrari que a Ganimedes, hi ha pocs indicis d'activitat [[tectònica de plaques|tectònica]].<ref name=Showman1999/> La història geològica relativament simple de Cal·listo és important, ja que es disposa d'una bona base de dades i referències per comparar-lo amb altres mons més complexos que no pas aquest.<ref name=Showman1999/>

== Possibilitats de vida en un oceà intern ==
Igual que per al segon satèl·lit galileà, [[Europa (satèl·lit)|Europa]], i el més gran del sistema solar, [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]], s'ha suggerit la idea que existeix vida extraterrestre en un oceà sota de la superfície de Cal·listo.<ref name=Lipps2004/> Tanmateix, les possibilitats de vida a Cal·listo semblen inferiors a les d'Europa, a causa de la falta de contacte amb materials rocosos, i la menor conducció de calor de l'interior de Cal·listo.<ref name=Lipps2004/> El científic Torrence Johnson, comparant les possibilitats de vida amb altres satèl·lits galileans, va dir:<ref name=Phillips>{{Ref-web|url=http://science.nasa.gov/newhome/headlines/ast22oct98_2.htm |títol=Cal·listo causa una gran sensació |consulta=2009-05-08 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20091229235157/http://science.nasa.gov/newhome/headlines/ast22oct98_2.htm |arxiudata=2009-12-29}}</ref>

{{cita| Els ingredients bàsics, el que anomenarem "química prebiòtica", són abundants en molts objectes del sistema solar, com ara [[Cometa|cometes]], [[asteroides]], i satèl·lits gelats. Els biòlegs creuen que l'energia i l'aigua líquida són els principals ingredients per suportar vida, i és emocionant trobar un altre lloc on segurament hi ha aigua líquida. Tanmateix, l'energia és una altra cosa, i mentre que Europa està escalfada a causa de la seva proximitat a Júpiter per les forces de marea, l'oceà de Cal·listo s'escalfaria només per elements radioactius.}}

Es creu que Europa és el satèl·lit amb una probabilitat més elevada de contenir [[bacteris|vida microbial]], basant-se en anteriors consideracions científiques.<ref name=Lipps2004/><ref name=François2005>[http://www.springerlink.com/content/u8112784gx7j6266/fulltext.pdf Astrobiologia: Aspectes d'Europa i Tità: d'observacions a especulacions]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}
[http://www.springerlink.com/content/u8112784gx7j6266/ 10.1007/s11214-005-1967-x]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref>

== Exploració ==
[[Fitxer:Callisto base.PNG|miniatura|Il·lustració d'una base a Cal·listo en el futur<ref name=CallistoBase> [http://www.nasa.gov pdf/55583main_vision_space_exploration2.pdf Exploració de l'espai exterior]</ref>]]
Els viatges interplanetaris a Júpiter de les sondes [[Pioneer 10]] i [[Pioneer 11]], a començaments de la dècada dels 70, van contribuir poc al coneixement general de Cal·listo, comparat amb el que s'havia pogut investigar des de la [[Terra]].<ref name=Moore2004/> El veritable avenç en la investigació del quart satèl·lit de Júpiter va sorgir quan les sondes [[Voyager 1]] i [[Voyager 2|2]], amb els volts del [[1979]] i [[1980]], van fotografiar més del 50% de Cal·listo amb una resolució d'1–2 km, i van mesurar-ne amb precisió la temperatura i la [[massa]].<ref name=Moore2004/> Una altra exploració va ser la de la ja citada sonda [[sonda Galileo|Galileo]] entre els anys [[1994]] i [[2003]]; aquesta sonda va completar la cartografia de Cal·listo, i va oferir imatges d'una resolució de 15 metres de zones seleccionades d'aquest satèl·lit.<ref name=Greeley2000/> L'any [[2000]] la sonda [[Cassini-Huygens|Cassini]], en ruta cap a Saturn, va passar pel sistema jovià i va realitzar fotografies d'alta resolució dels satèl·lits galileans, incloent-hi Cal·listo.<ref name=Brown2003/>

Proposada per ser llançada el [[2020]], l'[[Europa Jupiter System Mission]] (EJSM) és una sonda per a l'exploració dels satèl·lits de Júpiter, en concret Europa, amb col·laboració de la [[NASA]] i l'[[ESA]]. Al [[febrer]] de [[2009]], li va ser atorgada prioritat a aquesta missió davant la Titan Saturn System Mission.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/7897585.stm Júpiter a les agències espacials]</ref> L'EJSM consisteix en diverses sondes, la [[Jupiter Europa Orbiter]], de la [[NASA]], la [[Jupiter Ganymede Orbiter]], de l'[[ESA]], i una possible sonda de l'agència espacial japonesa ([[JAXA]]), la [[Jupiter Magnetospheric Orbiter]].

== Potencial colonització ==
L'any 2003, la NASA va elaborar un estudi, anomenat ''Human Outer Planets Exploration'' (HOPE), considerant la futura exploració humana del sistema solar exterior. L'objectiu triat per estudiar en detall fou Cal·listo.<ref name=HOPE/><ref>Conceptes Revolucionaris per l'Exploració Humana Exterior (HOPE) [http://scitation.aip.org/getabs/servlet/GetabsServlet?prog=normal&id=APCPCS000654000001000821000001&idtype=cvips&gifs=yes 10.1063/1.1541373]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> Es va proposar que es podria construir una base a la superfície de Cal·listo per proporcionar combustible en una futura exploració del sistema solar.<ref name=CallistoBase/> Els avantatges d'aquest satèl·lit són la poca radiació que rep i la seva estabilitat geològica (és a dir, no hi ha volcans, terratrèmols, etc.). Això podria facilitar la posterior exploració d'Europa<ref name=HOPE/> o ser una ubicació ideal per a una estació de subministraments per a les naus espacials que s'acostessin més al sistema solar exterior, utilitzant l'[[assistència gravitatòria]] d'un vol proper a Júpiter després de marxar de Cal·listo.<ref name=HOPE/> En un informe de desembre del 2003, la NASA va expressar la seva creença que es podria intentar dur a terme una missió tripulada a Cal·listo a la [[dècada del 2040]].<ref>{{Ref-web|url=trajectory.grc.nasa.gov/aboutus/papers/STAIF-2003-177.pdf|títol=PDF}}</ref>

== Notes ==
* El periapsi deriva del semieix major ''a'' i l'exentricitat ''e'': <math>a*(1-e)</math>'''.
* L'apoapsi deriva del semieix major ''a'' i l'excentricitat ''e'': <math>a*(1+e)</math>'''.
* La superfície deriva del radi ''r'': <math>4\pi r^2</math>'''.
* El volum ''v'' deriva del radi ''r'': <math>4\pi r^3/3</math>'''.
* La gravetat superficial ''m'' deriva de la [[constant gravitacional]] ''G'' i el radi ''r'': <math>Gm/r^2</math>.
* La velocitat d'escapament deriva de la massa ''m'', la [[constant gravitacional]] ''G'' i el radi ''r'': <math>\sqrt{\frac{2Gm}{r}}</math>.
* L'hemisferi principal "mira" en la direcció del moviment orbital, l'hemisferi "endarrerit" (l'altre), "mira" cap a la direcció contrària.
* El moment d'inèrcia és la capacitat d'un cos de "resistir-se" al canvi de velocitat orbital.
* En el cas de satèl·lits gelats com Cal·listo, els palimpsests són accidents geogràfics brillants i circulars, probablement causats per antics impactes.<ref name=Greeley2000/>
* Endogen significa 'que s'origina o neix a l'interior'.
* La fotoionització és el procés en el qual un [[fotó]] expulsa [[electrons]] o [[ions]] del seu [[nucli atòmic|nucli]].
* L'estat "subsòlid" és una espècie de transició entre l'estat sòlid i el líquid.

== Referències ==
{{commonscat}}
{{notes}}
{{referències}}

{{Cal·listo}}
{{Satèl·lits de Júpiter}}
{{Missions de Júpiter}}
{{Sistema solar}}
{{Article de qualitat}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Callisto Satellit}}
[[Categoria:Cal·listo (satèl·lit)| ]]
[[Categoria:Articles de qualitat de física]]
[[Categoria:Traduccions que són articles de qualitat]]