Mostra la font per a Capa d'ozó

[[Fitxer:Atmospheric ozone.svg|miniatura|Esquema de la distribució d'ozó en l'atmosfera. El pic superior correspon a la capa d'ozó.|lang=ca]]
La '''capa d'ozó''' o '''ozonosfera''' és la zona de l'[[estratosfera]] terrestre que conté una [[concentració]] relativament alta<ref>S'estima que la concentració d'ozó a l'ozonosfera és d'algunes [[Part per milió|partícules per milió]]. Aquesta concentració pot semblar molt petita en termes absoluts, però en termes relatius és molt més alta que les concentracions que es presenten en l'[[atmosfera d'un cos celeste|atmosfera]] baixa, encara que bastant petita comparada amb la concentració dels principals components de l'atmosfera.</ref> d'[[ozó]]. Mentre que la concentració mitjana d'ozó a l'atmosfera és 0,3 [[parts per milió|ppm]],<ref>{{ref-web |url=https://www.ozonelayer.noaa.gov/science/basics.htm |consulta=21 gener 2019 |títol=Ozone Basics |editor=NOAA |llengua=anglès}}</ref> en la capa d'ozó pot arribar a les 15 ppm.<ref>{{ref-web |url=https://ozonewatch.gsfc.nasa.gov/facts/SH.html |consulta=21 gener 2019 |títol=NASA Ozone Watch |llengua=anglès}}</ref> Aquesta capa, que s'estén aproximadament dels 15 als 40 km d'altitud, reuneix el 90% de l'[[ozó]] present en l'atmosfera i absorbeix del 97% al 99% de la [[ultraviolat|radiació ultraviolada]] d'alta freqüència.

[[Fitxer:Catatumbolightning.jpg|miniatura|[[Llampec del Catatumbo]], a l'[[Estat Zulia]] de [[Veneçuela]]. Les descàrregues elèctriques són la ''fàbrica d'ozó'' de la [[naturalesa]]. Existeixen àrees on els vents dominants són frenats per la configuració del relleu, provocant l'ascens orogràfic de la nuvolositat acompanyat per nombroses descàrregues elèctriques. Una de les àrees més favorables en aquest sentit és la formada per la vall del riu [[Catatumbo]] entre els [[Andes]] veneçolans i la muntanya de [[Perijá]], al sud-est del [[llac de Maracaibo]]. Aquest fenomen és capaç de produir 1.176.000 llampecs per any, produint així el 10% de la capa d'ozó del planeta.]]

La capa d'ozó va ser descoberta el [[1913]] pels físics francesos [[Charles Fabry]] i [[Henri Buisson]]. Les seves propietats van ser examinades en detall pel meteoròleg britànic [[G.M.B. Dobson]], que va desenvolupar un senzill [[espectrofotòmetre]] (l'[[espectrofotòmetre Dobson]]) que podia ser usat per mesurar l'ozó estratosfèric des de la superfície terrestre. Entre 1928 i 1958 Dobson va establir una xarxa mundial d'estacions de monitoratge d'ozó que encara continuen operant en l'actualitat. La [[unitat Dobson]], una [[unitat de mesura]] de quantitat d'ozó, va ser anomenada en el seu honor.

== Origen de l'ozó ==
L'ozó és una [[al·lotropia|forma al·lotròpica]] de l'[[oxigen]] que només és estable en determinades condicions de [[pressió]] i [[temperatura]]. És un [[gas]] compost per tres [[àtom|àtoms]] d'[[oxigen]] (<math>O_3</math>).

Els mecanismes fotoquímics que es produeixen a la capa d'ozó van ser investigats pel físic britànic [[Sidney Chapman]] el 1930. La formació de l'ozó de l'estratosfera terrestre és [[catalitzador|catalitzada]] pels [[fotó|fotons]] de [[ultraviolat|llum ultraviolada]] que, en interaccionar amb les [[molècules]] d'[[oxigen gasós]] —constituïdes per dos àtoms d'oxigen (<math>O_2</math>)—, les separa en els àtoms d'oxigen (oxigen atòmic) constituent. L'oxigen atòmic es combina amb aquelles molècules d'<math>O_2</math> que encara romanen sense dissociar formant, d'aquesta manera, molècules d'ozó, <math>O_3</math>.

La concentració d'ozó és major entre els 15 i 40 km, amb un valor de 2 a 8 partícules per milió, a la zona coneguda com a capa d'ozó. Si tot aquest ozó fos comprimit a la pressió de l'aire al nivell del mar, aquesta capa tindria solament 3 mm de gruix.

L'ozó actua com filtre o escut protector de les radiacions nocives i d'alta energia que arriben a la [[Terra]] tot permetent que en passin altres com l'[[ultraviolat]] d'ona llarga. Aquesta radiació ultraviolada és la que permet la vida al planeta, ja que és la que permet que es realitzi la [[fotosíntesi]] del [[planta|regne vegetal]], que es troba en la base de la [[xarxa tròfica|piràmide tròfica]].

El 10% d'ozó restant que no es troba a la capa d'ozó està contingut a la [[troposfera]]; és perillós per als éssers vius pel seu fort caràcter [[oxidant]]. Elevades concentracions d'aquest compost a nivell superficial formen el [[boirum]] (boira fotoquímica).

== L'equilibri dinàmic de l'ozó ==
[[Fitxer:Ozone cycle.jpg|miniatura|Cicle de l'ozó.]]
L'ozó es produeix mitjançant la següent reacció:

:::<math>O_2 + h\nu -> O + O</math><ref><math>h\nu</math> és l'energia del fotó que inicia la reacció</ref>
:::<math>O + O_2 -> O_3</math>

És a dir, l'oxigen molecular que es troba a les capes altes de l'atmosfera és bombardejat per la radiació solar. De l'ampli espectre de radiació incident una determinada fracció de fotons compleix els requisits energètics necessaris per catalitzar la ruptura del doble [[enllaç químic]] dels àtoms d'oxigen de la molècula d'oxigen molecular.

Posteriorment, la radiació solar converteix una molècula d'ozó en una d'oxigen diatòmic i un àtom d'oxigen sense enllaçar:

:::<math>O_3 + h\nu -> O_2 + O</math>

Durant la fase fosca (la nit d'una determinada regió del planeta) l'oxigen monoatòmic, que és altament reactiu, es combina amb l'ozó de l'ozonosfera per formar una molècula d'oxigen diatòmic:

:::<math>O_3 + O -> 2O_2</math>

Per mantenir constant la capa d'ozó en l'estratosfera aquesta reacció fotoquímica ha de fer-se en perfecte [[equilibri químic|equilibri]], però aquestes reaccions són fàcilment pertorbables per molècules com els composts clorats (per exemple, els clorofluorocarbonis<ref>Els més comuns són <math>CFCl_3</math>, <math>CF_2Cl_2</math>, <math>C_2F_3Cl_3</math> i <math>C_2F_4Cl_4</math>.</ref>) i els composts bromurats.

== Deteriorament de la capa d'ozó ==
[[Fitxer:TOMS Global Ozone 65N-65S.png|miniatura|Mitjana mensual global d'<math>O_3</math>.]]
{{article principal|forat de la capa d'ozó}}
La disminució de l'ozó de l'estratosfera és deguda a l'augment de [[clor]] a l'atmosfera, que es combina amb l'ozó i el destrueix. Alguns compostos de clor es fan servir com a [[Propel·lent|propel·lents]] dels [[Aerosol|aerosols]] (laques, [[Insecticida|insecticides]], [[Escuma d'afaitar|escumes d'afaitar]]), com a [[gas refrigerant]] als [[Frigorífic|frigorífics]], en els aparells d'[[aire condicionat]] i en els [[Aïllant|aïllants]]. Els compostos del clor poden restar a l'atmosfera durant més de cent anys. Actualment hi ha un acord per deixar d'utilitzar aquests compostos i substituir-los per d'altres que no afectin la capa d'ozó.

Amb el seguiment observacional de la capa d'ozó, dut a terme en els últims anys, s'ha arribat a la conclusió que aquesta capa pot considerar-se seriosament amenaçada. Aquest és el motiu principal pel qual es va reunir l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] el 16 de setembre de [[1987]], firmant el [[Protocol de Montreal]]. El 1994, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el dia [[16 de setembre]] com el ''Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d'ozó''.<ref>{{Ref-web |url=http://ozone.unep.org/Events/7_Ga%20res49_114.shtml |títol=Resolució 49/114 de l'Assemblea General de les Nacions Unides designant el 16 de setembre com a Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d'Ozó |consulta=2011-03-27 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080918011101/http://ozone.unep.org/Events/7_GA%20res49_114.shtml |arxiudata=2008-09-18}}</ref>

L'enrariment greu de la capa d'ozó pot provocar l'augment dels casos de [[melanoma|melanomes]], [[càncer]] de pell, de [[cataracta|cataractes]] oculars i supressió del [[sistema immunitari]] en humans i en altres espècies. També pot afectar els cultius sensibles a la radiació ultraviolada.

== Vegeu també ==
* [[Efecte Callendar]]
* [[Efecte hivernacle]]
* [[Escalfament global]]

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/ozo.htm L'afebliment de la capa d'ozó]

{{Atmosfera terrestre}}
{{Autoritat}}
{{traducció imatge JPG}}
{{traducció imatge PNG}}


{{ORDENA:Capa D'Ozo}}
[[Categoria:Atmosfera terrestre]]
[[Categoria:Ecologia]]