Mostra la font per a Capacitat tèrmica

{{Infotaula magnitud}}
La '''capacitat tèrmica'''<ref>{{TERMCAT|capacitat tèrmica}}</ref> o '''capacitat calorífica''' (normalment denotada per una '''C''' sovint amb subíndexs) és la [[magnitud física]] mesurable que caracteritza la quantitat de [[calor]] necessària per canviar la temperatura d'una [[substància]] una quantitat determinada. Les unitats de la capacitat tèrmica en el [[Sistema Internacional d'Unitats]] és el [[joule]] per [[kelvin]] ('''J·K<sup>-1</sup>''').

Les magnituds derivades que especifiquen la capacitat tèrmica com una [[propietat intensiva]] (és a dir, independent de la mida de la mostra) són la '''capacitat tèrmica molar''' –capacitat tèrmica per [[mol (unitat)|mol]] d'una substància pura– i la '''capacitat tèrmica específica''' (també anomenada simplement '''calor específica''') –capacitat tèrmica per unitat de [[massa]] del material. També s'usa esporàdicament, en contexts d'enginyeria, la '''capacitat tèrmica volumètrica'''.

La [[temperatura]] reflecteix l'[[energia cinètica]] mitjana de les partícules en matèria mentre que la [[calor]] consisteix en la transferència d'energia tèrmica de regions d'alta temperatura a regions de baixa temperatura. L'energia tèrmica transmesa per calor s'emmagatzema en forma d'energia cinètica en àtoms que es mouen i molècules que roten. Addicionalment, l'energia tèrmica també es pot emmagatzemar en forma d'[[energia potencial]] associada amb modes de vibració d'alta energia. La translació, rotació i la combinació dels dos tipus d'energia en vibració (cinètica i potencial) dels àtoms representen els [[graus de llibertat (física)|graus de llibertat]] del moviment que contribueixen a la capacitat tèrmica de la matèria atòmica. En una escala microscòpica, cada partícula del sistema absorbeix energia tèrmica entre els pocs graus de llibertat que té disponibles i, en temperatures prou elevades, aquest procés contribueix a la capacitat tèrmica específica que s'aproxima a un valor per mol de partícules establert per la [[llei de Dulong-Petit]]. El límit, que està situat a uns 25 joules per kelvin per cada mol d'àtoms, és aconseguit per moltes substàncies sòlides a temperatura ambient (vegeu la taula a sota).

A causa de raons mecanicoquàntiques, a qualsevol temperatura donada alguns d'aquests graus de llibertat poden no estar disponibles –o estar disponibles tan sols parcialment– per a emmagatzemar energia. En aquests casos, la capacitat tèrmica específica serà una fracció del màxim. Mentre la temperatura s'aproxima al [[zero absolut]], la capacitat tèrmica específica del sistema també s'aproxima a zero a causa de la pèrdua de graus de llibertat disponibles. Es pot usar la [[mecànica quàntica|teoria quàntica]] per predir quantitativament les capacitats tèrmiques específiques en sistemes simples.

== Unitats ==
{{VT|Caloria|BTU}}
Tal com s'ha mencionat anteriorment, les unitats de la capacitat tèrmica són el joule per kelvin (J·K<sup>-1</sup>). En el cas de la capacitat tèrmica específica són J·kg<sup>-1</sup>·K<sup>-1</sup>, i en el cas de la capacitat tèrmica molar són J·mol<sup>-1</sup>·K<sup>-1</sup>. Tradicionalment, però, s'han utilitzat d'altres unitats que actualment ja no s'usen perquè no formen part del [[Sistema Internacional d'Unitats]]. La més important d'elles és la [[caloria|quilogram-caloria]] (Cal) –de vegades simplement anomenada "caloria"–, definida originalment com l'energia necessària per elevar la temperatura d'un quilogram d'aigua un grau Celsius (generalment de 15 a 16 °C). La capacitat tèrmica específica de l'aigua en aquesta escala seria, llavors, exactament d'1 KCal·kg<sup>-1</sup>·K<sup>-1</sup>. Tanmateix, a causa de la dependència de la temperatura de la calor específica, la caloria es va definir de moltes més maneres. Una variant de la quilogram-caloria és la gram-caloria (cal), que es defineix de manera que la calor específica de l'aigua és 1 cal·g<sup>-1</sup>·K<sup>-1</sup>.

En països com els Estats Units tradicionalment també s'han fet servir unitats com la lliura-caloria (lb-cal), definida com la quantitat de calor necessària per elevar la temperatura d'una lliura d'aigua un grau Celsius; en aquesta escala, la calor específica de l'aigua és d'1 lb-cal·lb<sup>-1</sup>·K<sup>-1</sup>. Una unitat una mica més corrent encara avui en dia és la BTU (''[[British Thermal Unit]]''), que es defineix de tal manera que la calor específica de l'aigua és d'1 BTU·lb<sup>-1</sup>·°F<sup>-1</sup>.

== Mesura ==
{{VT|Relació de Mayer}}
La capacitat tèrmica de la majoria dels sistemes no és constant, sinó que depèn de les [[variable d'estat|variables d'estat]] del sistema termodinàmic que s'està estudiant. En particular, depèn de la pròpia [[temperatura]] així com de la [[pressió]] i del [[volum]] del sistema, i de les maneres en les quals s'ha permès canviar les pressions i els volums mentre el sistema ha passat d'una temperatura a una altra. La raó que ho explica és que el treball de la pressió i el volum fet ''al'' sistema incrementa la seva temperatura mitjançant un mecanisme que no és l'escalfament, mentre que el treball de pressió i volum fet ''pel'' sistema absorbeix calor sense incrementar la temperatura del sistema.

Es poden dur a terme diferents mesures de la capacitat tèrmica. Normalment es fan a pressió o volum constant. Els valors mesurats s'indiquen, doncs, amb un subíndex ''p'' o ''v'', respectivament, per definir com han estat calculats. Els [[gas]]os i [[líquid]]s normalment es mesuren a volum constant. Les mesures a pressió constant donen uns valors més elevats que les fetes a volum constant perquè els primers també inclouen l'[[energia calorífica]] usada per fer el [[treball (termodinàmica)|treball]] d'expansió de la substància contra la pressió constant mentre augmenta la seva temperatura. Aquesta diferència és particularment notable en gasos: en aquestes substàncies els valors a pressió constant solen ser d'un 30% a un 66,7% més elevats que els valors a volum constant.

Les calors específiques de substàncies formades per molècules (és a dir, que no són gasos [[monoatòmic]]s) no són constants, sinó que depenen de la temperatura. És per això que quan es dona el valor de calor específica d'una substància, a part de dir com ha estat calculat (si a pressió o volum constant) amb el corresponent subíndex, també cal indicar la temperatura a la qual es dugué a terme la mesura.

D'altra banda, per a líquids i gasos és important saber la pressió a la qual es refereix un valor de capacitat tèrmica específica. La majoria de dades que es poden trobar en llistes es refereixen a la pressió estàndard. Tanmateix, com que hi ha moltes definicions de les [[condicions estàndard de pressió i temperatura]] és convenient indicar-ho. La [[IUPAC]] va canviar la seva recomanació de pressió (anteriorment d'1 [[atm]]) a 100 kPa (≈750,062 [[torr]]).<ref>{{GoldBookRef|file=S05921|title= Standard Pressure}}</ref> Això es feu perquè, a part de ser un nombre rodó, és la pressió equivalent a la pressió mitjana a una altitud de 112 metres, la qual s'acosta més a la pressió mitjana de l'altitud mediana on habita la població humana (194 metres).

=== Càlcul a partir dels principis de la física ===
El mètode de la [[integral de camí de Monte Carlo]] és una aproximació numèrica per a determinar els valors de la capacitat calorífica. Es basa en els principis dinàmics quàntics. Tanmateix, es poden fer bones aproximacions per gasos fent servir alguns mètodes detallats a continuació. Per a sòlids compostos per àtoms relativament pesats (amb [[nombre atòmic]] més gran que el del ferro), a temperatures no criogèniques, la capacitat tèrmica a temperatura ambient s'acosta a 3[[constant de gasos|R]] = 24,94 joules per kelvin per mol d'àtoms.

=== Relacions termodinàmiques i definició de la capacitat tèrmica ===
L'[[energia interna]] d'un sistema tancat canvia bé perquè s'afegeix calor al sistema o bé perquè el sistema du a terme un treball. Escrivint-ho matemàticament:

:<math>{\ \mathrm{d}U = \delta Q - \delta W }</math>

Per treball com a resultat d'un increment del sistema del volum es té:

:<math>{\ \mathrm{d}U = \delta Q - P\mathrm{d}V }</math>

Si la calor s'afegeix a volum constant, llavors se simplifica el segon terme de la relació i s'obté:

:<math>\left(\frac{\partial U}{\partial T}\right)_V=\left(\frac{\partial Q}{\partial T}\right)_V=C_V </math>

Això defineix la capacitat tèrmica a volum constant, és a dir, ''C''<sub>V</sub>. Una altra quantitat útil és la capacitat tèrmica a pressió constant, és a dir, ''C''<sub>P</sub>. Si l'[[entalpia]] del sistema és:

:<math>{\ H = U + PV }</math>

L'equació anterior de l'energia interna esdevé:

:<math>{\ \mathrm{d}H = \delta Q + V \mathrm{d}P }</math>

i, per tant, a pressió constant es té:

:<math>\left(\frac{\partial H}{\partial T}\right)_P=\left(\frac{\partial Q}{\partial T}\right)_P=C_P</math>

=== Relació entre capacitats tèrmiques ===
La mesura de la capacitat tèrmica a volum constant és bastant difícil quan es tracta de substàncies en estat líquid o sòlid; és a dir, petits canvis de temperatura necessiten grans pressions per mantenir el líquid o sòlid a volum constant, la qual cosa implica que el contenidor ha de ser molt rígid i fort (vegeu [[coeficient d'expansió tèrmica]] i [[compressibilitat]]). En comptes d'això, és més fàcil mesurar la capacitat calorífica a pressió constant (permetent el material expandir-se o contraure's lliurement) i trobar a posteriori la capacitat calorífica a volum constant usant relacions matemàtiques derivades de les [[lleis de la termodinàmica]]. Si es comença per la [[relació termodinàmica fonamental]] es pot demostrar que:

:<math>C_p - C_V = T \left(\frac{\partial p}{\partial T}\right)_{V,N} \left(\frac{\partial V}{\partial T}\right)_{p,N}</math>

On les derivades parcials es prenen a volum constant i nombre de partícules constant, i a pressió constant i nombre de partícules constant, respectivament. També es pot escriure de la següent manera:

:<math>C_{p} - C_{V}= V T\frac{\alpha^{2}}{\beta_{T}}\,</math>

On:

:<math> \alpha </math> és el [[coeficient d'expansió tèrmica]]
:<math> \beta_T </math> és la [[compressibilitat]] isoterma

El [[coeficient de dilatació adiabàtica]] (o índex adiabàtic, &gamma;) és la proporció de la capacitat tèrmica a pressió constant respecte la capacitat tèrmica a volum constant. També es coneix com el factor d'expansió isentròpica.

==== Gas ideal ====
Per un [[gas ideal]], avaluant les derivades parcials anteriors d'acord amb l'[[equació d'estat]], i on R és la constant de gasos per un gas ideal:<ref>Yunus A. Cengel and Michael A. Boles,Thermodynamics: An Engineering Approach 7th Edition,, McGraw-Hill, 2010,ISBN: 007-352932-X</ref>

:<math>p V = R T \;</math>
:<math>C_p - C_V = T \left(\frac{\partial p}{\partial T}\right)_{V} \left(\frac{\partial V}{\partial T}\right)_{p} </math>
:<math>C_p - C_V = -T \left(\frac{\partial p}{\partial V}\right)_{T} \left(\frac{\partial V}{\partial T}\right)_{p}^2 </math>
:<math>p =\frac{RT}{V } </math> →<math>\left(\frac{\partial p}{\partial V}\right)_{T}=\frac{-RT}{V^2 } </math>= <math>\frac{-p}{V }</math>
:<math>V =\frac{RT}{p } </math>→<math>\left(\frac{\partial V}{\partial T}\right)_{p}^2=\frac{R^2}{p^2} </math>
substitutint
:<math>-T \left(\frac{\partial p}{\partial V}\right)_{T} \left(\frac{\partial V}{\partial T}\right)_{p}^2 </math>= <math>-T\left(\frac{-p}{V }\right) \left(\frac{R^2}{p^2}\right)=R</math>

Aquesta equació es redueix simplement a la [[relació de Mayer]]:

:<math>C_p - C_V = R</math>

=== Capacitat tèrmica específica ===
La capacitat tèrmica específica d'un material és:

:<math>c={\partial C \over \partial m}</math>

En el qual en l'absència de transicions de fase equival a:

:<math>c=E_ m={C \over m} = {C \over {\rho V}}</math>

On:

:<math>C</math> és la capacitat tèrmica d'un cos fet del material en qüestió
:<math>m</math> és la massa del cos
:<math>V</math> és el volum del cos
:<math>\rho = \frac{m}{V}</math> és la densitat del material

Per gasos, i també per altres materials sota pressions elevades, existeix la necessitat de distingir entre diferents condicions de contorn pels processos sota consideració (ja que els valors difereixen de manera significativa entre diferents condicions). Els processos típics pels quals es pot definir una capacitat tèrmica inclouen processos [[procés isobàric|isobàrics]] (pressió constant, <math>dp = 0</math>) o [[procés isocor|isocor]] (volum constant, <math>dV = 0</math>). Les corresponents capacitats tèrmiques específiques es poden expressar com:

:<math>c_p = \left(\frac{\partial C}{\partial m}\right)_p</math>

:<math>c_V = \left(\frac{\partial C}{\partial m}\right)_V</math>

Dels resultats de la secció prèvia, dividint per la massa, s'obté la relació:

:<math>c_p - c_V = \frac{\alpha^2 T}{\rho \beta_T}</math>

Un paràmetre relacionat amb <math>c</math> és <math>CV^{-1}\,</math>, la capacitat tèrmica volumètrica. En la pràctica en contextos d'enginyeria, <math>c_V\,</math> per a sòlids i líquids sovint significa capacitat tèrmica volumètrica, i no pas a volum constant. En tals casos, la capacitat tèrmica específica se sol escriure específicament amb el subíndex <math>m</math>, com <math>c_m\,</math>. Evidentment, a partir de les relacions superiors, per sòlids es pot escriure:

:<math> c_m = \frac{C}{m} = \frac{c_{volumetric}}{\rho}</math>

Per [[compost químic|compostos químics]] homogenis purs amb una massa molecular o molar establerta o quantitat molar establerta, la capacitat tèrmica –com a propietat intensiva– es pot expressar en funció dels mols i no pas en funció de la massa fent servir les següents equacions (anàlogues a les que són en funció de la massa):

:<math>C_{p,m} = \left(\frac{\partial C}{\partial n}\right)_p</math> = capacitat tèrmica molar a pressió constant
:<math>C_{V,m} = \left(\frac{\partial C}{\partial n}\right)_V</math> = capacitat tèrmica molar a volum constant

On n és el nombre de mols en el cos o [[sistema termodinàmic]].

=== Capacitat tèrmica politròpica ===
La capacitat tèrmica [[politropia|politròpica]] es calcula per un procés si totes les propietats termodinàmiques (pressió, volum, temperatura) canvien.

:<math>C_{i,m} = \left(\frac{\partial C}{\partial n}\right)</math> = capacitat tèrmica molar en un [[procés politròpic]]

=== Capacitat tèrmica adimensional ===
La capacitat tèrmica [[nombre adimensional|adimensional]] d'un material és

:<math>C^*={C \over nR} = {C \over {Nk}}</math>

On:

:''C'' és la capacitat tèrmica d'un cos fet del material en qüestiói
:''n'' és la quantitat de substància en el cos
:''R'' és la constant de gasos
:''N'' és el nombre de molècules en el cos
:''k'' és la [[constant de Boltzmann]]

En un gas ideal, la capacitat tèrmica adimensional <math> C^* \,</math> s'expressa com <math> \hat c </math>, i està relacionada directament amb la meitat dels nombres de graus de llibertat per partícula. Això és cert per graus de llibertat quadràtics (conseqüència del [[teorema d'equipartició]]).

De manera més general, la capacitat tèrmica adimensional relaciona l'increment logarítmic de temperatura amb l'increment en l'[[entropia adimensional]] per partícula <math> S^* = S / Nk </math>, mesurada en [[nat (informació)|nat]]s.

:<math>C^* = {d S^* \over d \ln T}</math>

Alternativament, fent servir logaritmes de base 2, ''C''<sup>*</sup> relaciona l'increment logarítmic en base 2 de la temperatura amb l'increment de l'entropia adimensional mesurada en [[bit]]s.<ref>{{ref-publicació|doi=10.1119/1.1593658|article=Heat capacity in bits|any=2003|cognom=Fraundorf|nom=P.|publicació=American Journal of Physics|volum=71|pàgines=1142|bibcode = 2003AmJPh..71.1142F|exemplar=11 |arxiv=cond-mat/9711074}}</ref>

=== Capacitat tèrmica al zero absolut ===
De la definició d'[[entropia]]:

:<math>T \, dS=\delta Q\,</math>

L'entropia absoluta es pot calcular integrant a partir de zero [[kelvin|kèlvins]] fins a una temperatura final ''T<sub>f</sub>'':

:<math>S(T_f)=\int_{T=0}^{T_f} \frac{\delta Q}{T}
=\int_0^{T_f} \frac{\delta Q}{dT}\frac{dT}{T}
=\int_0^{T_f} C(T)\,\frac{dT}{T}</math>

La capacitat tèrmica ha de ser zero en el zero absolut per tal que la integral de sobra no doni una entropia absoluta infinita, la qual violaria la [[tercera llei de la termodinàmica]]. Un dels punts forts del [[model de Debye]] és que, a diferència del model precedent d'Einstein, prediu la forma matemàtica correcta de la capacitat tèrmica quan la temperatura s'aproxima al [[zero absolut]].

=== Capacitat tèrmica negativa ===
La majoria de sistemes físics presenten una capacitat tèrmica positiva. De totes maneres, i encara que inicialment pot semblar una paradoxa,<ref>{{ref-publicació| autor=D. Lynden-Bell & R. M. Lynden-Bell |data=Nov. 1977|bibcode=1977MNRAS.181..405L |article=On the negative specific heat paradox|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|volum=181|pàgines=405–419| cognom2=Lynden-Bell}}</ref><ref>{{ref-publicació|nom=D. |cognom=Lynden-Bell |data=Dec. 1998|article= Negative Specific Heat in Astronomy, Physics and Chemistry|arxiv=cond-mat/9812172v1|bibcode = 1999PhyA..263..293L |doi = 10.1016/S0378-4371(98)00518-4 |publicació=Physica A|volum=263|pàgines=293–304}}</ref> hi ha alguns sistemes en els quals la capacitat tèrmica és negativa. Aquests són, per exemple, [[estrella|estrelles]] o alguns clústers [[escala nanoscòpica|a nanoescala]] de poques desenes d'àtoms propers a una transició de fase.<ref>{{ref-publicació| cognom=Schmidt| nom=Martin| cognom2=Kusche| nom2=Robert| cognom3=Hippler| nom3=Thomas|coautors=et al| article=Negative Heat Capacity for a Cluster of 147 Sodium Atoms| publicació=Physical Review Letters| volum=86| exemplar=7| pàgines=1191–4| any=2001| pmid=11178041| doi=10.1103/PhysRevLett.86.1191| bibcode=2001PhRvL..86.1191S}}</ref> Una capacitat tèrmica negativa pot resultar en una [[temperatura negativa]].

Segons el [[teorema de virial]], per un cos autogravitatori com una estrella o un cúmul de gas interestel·lar, l'energia potencial mitjana ''U''<sub>Pot</sub> i l'energia cinètica mitjana ''U''<sub>Cin</sub> estan relacionades per:

:<math>U_\text{Pot} = -2 U_\text{Cin} \, </math>

L'energia total ''U'' (= ''U''<sub>Pot</sub> + ''U''<sub>Cin</sub>) obeeix llavors:

:<math>U = - U_\text{Cin} \, </math>

Si el sistema perd energia –per exemple, radiant energia cap a l'espai– l'energia cinètica mitjana i, amb ella, la temperatura, incrementa. Llavors es pot dir que el sistema té una capacitat tèrmica negativa.<ref>{{ref-publicació|nom=David |cognom=Wallace|url=http://philsci-archive.pitt.edu/archive/00004744/01/gravent_archive.pdf|article= Gravity, entropy, and cosmology: in search of clarity|publicació=British Journal for the Philosophy of Science|doi=10.1093/bjps/axp048|type=preprint|any=2010|volum=61|exemplar=3|pàgines=513|bibcode = 2010BJPS...61..513W}}, secció 4 en endavant.</ref>

Una versió més extrema d'aquest fet té lloc en els [[forat negre|forats negres]]. Segons la [[termodinàmica dels forats negres]], com més massa i energia absorbeix un forat negre, més fred esdevé. En contrast, si és un emissor net d'energia, segons la [[radiació de Hawking]], esdevindrà cada vegada més calent fins a evaporar-se.

== Taula de capacitats tèrmiques específiques i molars ==
{{VT|Llei de Dulong-Petit}}
La capacitat tèrmica específica ('''c''') o calor específica és la quantitat d'energia en forma de calor que ha de rebre una substància per elevar un [[kelvin]] (l'equivalent a un [[grau Celsius]]) la temperatura d'una certa [[massa]]. Se sol mesurar en les unitats del [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]]; J·kg<sup>-1</sup>·K<sup>-1</sup> ([[joule]] per [[quilogram]] [[kelvin]]). D'altra banda, la capacitat tèrmica molar és similar a la capacitat tèrmica específica però en comptes de referir-se a una certa massa ces refereix a una certa [[quantitat de substància]]; es mesura, doncs, en J·mol<sup>-1</sup>·K<sup>-1</sup> ([[joule]] per [[mol]] [[kelvin]]).

A la taula a continuació es mostren les capacitat calorífica específica i molars de diverses substàncies. També s'hi afegeix la capacitat tèrmica volumètrica, usada en alguns àmbits de l'enginyeria.

{| class="wikitable sortable" style="text-align:center"
|+Taula de capacitats tèrmiques específiques a 25 °C (298 K) excepte que s'especifiqui el contrari
<br/>Els mínims i màxims notables es ressalten en <span style="color:maroon">marró</span>
|-
! Substància
! [[Fase (matèria)|Fase]]
! Capacitat tèrmica específica<br>''c<sub>p</sub>'' o ''c<sub>m</sub>''<br> J·g<sup>−1</sup>·K<sup>−1</sup>
! Capacitat tèrmica molar a pressió constant<br>''c<sub>p,m</sub>''<br> J·mol<sup>−1</sup>·K<sup>−1</sup>
! Capacitat tèrmica molar a volum constant<br>''c<sub>v,m</sub>''<br> J·mol<sup>−1</sup>·K<sup>−1</sup>
! Capacitat tèrmica volumètrica<br>''c<sub>v</sub>''<br> J·cm<sup>−3</sup>·K<sup>−1</sup>
! Capacitat tèrmica molar a volum constant respecte '''[[constant de gasos|R]]'''
|-
|align=left| [[Aigua (molècula)|Aigua]] a 100 °C (vapor) || gas || '''2,080''' || '''37,47''' || '''28,03''' || ||1,12 R
|-
|align=left| [[Aigua (molècula)|Aigua]] a 25 °C || líquid || '''4,1813''' || '''75,327''' || '''74,53''' || '''4,1796''' || 3,02 R
|-
|align=left| [[Aigua (molècula)|Aigua]] a 100 °C || líquid || '''4,1813''' || '''75,327''' || '''74,53''' || '''4,2160''' || 3,02 R
|-
|align=left| [[Aigua (molècula)|Aigua]] a −10 °C (gel)<ref name="hypph"/> || sòlid || '''2,11''' || '''38,09''' || || '''1,938''' || 1,53 R
|-
|align=left| [[Atmosfera terrestre|Aire]] (nivell del mar, sec, <br>0 °C (273,15 K)) || gas || 1,0035 || 29,07 || 20,7643 || 0,001297 || ~ 1,25 R
|-
|align=left| Aire (condicions normals<ref group="n.">Assumint una altitud de 194 [[msnm|metres sobre el nivell del mar]] (l'altitud [[mediana]] mundial d'habitabilitat humana), una temperatura interior de 23 °C, un [[punt de rosada]] de 9 °C ([[humitat relativa]] del 40,85%) i una [[pressió baromètrica]] corregida a nivell del mar de 760 [[mm Hg]] (contingut molar de vapor d'aigua = 1,16%)</ref>) || gas || 1,012 || 29,19 || 20,85 || 0,00121 || ~ 1,25 R
|-
|align=left| [[Alumini]] || sòlid || 0,897 || 24,2 || || 2,422 || 2,91 R
|-
|align=left| [[Amoníac]] || líquid || 4,700 || '''80,08''' || || 3,263 || 3,21 R
|-
|align=left| [[Antimoni]] || sòlid || 0,207 || 25,2 || || 1,386 || 3,03 R
|-
|align=left| [[Argent (element)|Argent]]<ref name="hypph"/> || sòlid || 0,233 || 24,9 || ||2,44 || 2,99 R
|-
|align=left| [[Argó]] || gas || 0,5203 || 20,7862 || 12,4717 || || 1,50 R
|-
|align=left| [[Arsènic]] || sòlid || 0,328 || 24,6 || || 1,878 || 2,96 R
|-
|align=left| [[Beril·li]] || sòlid || 1,82 || 16,4 || || 3,367 || 1,97 R
|-
|align=left| [[Bismut]]<ref name="hypph">{{ref-web|url=http://hyperphysics,phy-astr,gsu,edu/hbase/tables/sphtt,html#c1 |títol=Table of Specific Heats}}</ref> || sòlid || 0,123|| 25,7 || || 1,20 || 3,09 R
|-
|align=left| [[Cadmi]] || sòlid || 0,231 || 26,02 || || || 3,13 R
|-
|align=left| [[Crom]] || sòlid || 0,449 || 23,35 || || || 2,81 R
|-
|align=left| [[Coure]] || sòlid || 0,385 || 24,47 || || 3,45 || 2,94 R
|-
|align=left| [[Diamant]] || sòlid || 0,5091 || <span style="color:maroon">'''6,115'''</span> || || 1,782 || 0,74 R
|-
|align=left| [[Diòxid de carboni]]<ref name="txtbk1">{{ref-llibre|títol=Young and Geller College Physics|edició=8th|cognom=Young|cognom2=Geller|editorial= Pearson Education|any= 2008|isbn=0-8053-9218-1}}</ref>|| gas || 0,839* || 36,94 || 28,46 || || 1,14 R
|-
|align=left| [[Diòxid de silici]] (fos) || sòlid || 0,703 || 42,2 || || 1,547 || 1,69 R
|-
|align=left| [[Estany (element)|Estany]] || sòlid || 0,227 ||27,112|| || ||3,26 R
|-
|align=left| [[Etanol]] || líquid || 2,44 || 112 || || 1,925 || 1,50 R
|-
|align=left| [[Gasolina]] (octà) || líquid || 2,22 || 228|| || 1,64 || 1,05 R
|-
|align=left| [[Granit]]<ref name="hypph"/> || sòlid || 0,790 || || || 2,17
|-
|align=left| [[Grafit]] || sòlid || 0,710 || 8,53 || || 1,534 || 1,03 R
|-
|align=left| [[Heli]] || gas || 5,1932 || 20,7862 || 12,4717 || ||1,50 R
|-
|align=left| [[Hidrogen]] || gas || <span style="color:maroon">'''14,30'''</span> || 28,82 || || || 1,23 R
|-
|align=left| [[Ferro]] || sòlid || 0,450 || 25,1 || || 3,537 ||3,02 R
|-
|align=left| [[Liti]] || sòlid || 3,58 || 24,8 || || 1,912 || 2,98 R
|-
|align=left| [[Liti]] a 181 °C<ref name="LiquidLithium">{{ref-web|url=http://fusionnet,seas,ucla,edu/input/PDF/1997%20-%20Iter%20Material%20Properties%20Handbook%20-%20volAR01-3108%20-%20no1%20-%20p1-4,pdf|títol=Materials Properties Handbook|obra=UCLA}}</ref> || líquid || '''4,379''' || 30,33 || || 2,242 || 3,65 R
|-
|align=left| [[Magnesi]] || sòlid || 1,02 || 24,9 || || 1,773 || 2,99 R
|-
|align=left| [[Mercuri (element)|Mercuri]] || líquid || 0,1395 || 27,98 || || 1,888 || 3,36 R
|-
|align=left| [[Metà]] a 2 °C || gas || 2,191 || 35,69 || || || 0,66 R
|-
|align=left| [[Metanol]] (298 K)<ref>{{ref-web|títol=HCV (Molar Heat Capacity (cV)) Data for Methanol|obra=Dortmund Data Bank Software and Separation Technology |url=http://ddbonline,ddbst,de/EE/110%20HCV%20(Molar%20Heat%20Capacity%20(cV)),shtml}}</ref> || líquid || 2,14 || 68,62 || || ||1,38 R
|-
|align=left| [[Nitrogen]] || gas || 1,040 || 29,12 || 20,8 || ||1,25 R
|-
|align=left| [[Neó]] || gas || 1,0301 || 20,7862 || 12,4717 || ||1,50 R
|-
|align=left| [[Or]] || sòlid || 0,129 || 25,42 || || 2,492 || 3,05 R
|-
|align=left| [[Oxigen]] || gas || 0,918 || 29,38 || 21,0 || ||1,26 R
|-
|align=left| [[Parafina]] (cera)<br>C<sub>25</sub>H<sub>52</sub>|| sòlid || 2,5 (mitjana) || <span style="color:maroon">'''900'''</span>|| || 2,325 || 1,41 R
|-
|align=left| [[Polietilè]]<ref name="ReferenceA">{{ref-llibre|nom=R, J,|cognom= Crawford|títol= Rotational molding of plastics|isbn=1-59124-192-8}}</ref><ref name="ReferenceB">{{ref-publicació|url=http://www,nist,gov/data/PDFfiles/jpcrd178,pdf|doi=10,1063/1,555636|article=Heat capacity and other thermodynamic properties of linear macromolecules, II, Polyethylene|any=1981|cognom=Gaur|nom=Umesh|cognom2=Wunderlich|nom2=Bernhard|publicació=Journal of Physical and Chemical Reference Data|volum=10|pàgines=119}}</ref>|| sòlid || 2,3027 || || || 
|-
|align=left| [[Polietilè]]<ref name="ReferenceA"/><ref name="ReferenceB"/>|| líquid || 2,9308 || || ||
|-
|align=left| [[Plom]] || sòlid || 0,129 || 26,4 || || 1,44 || 3,18 R 
|-
|align=left| [[Sodi]] || sòlid || 1,230 ||28,23|| || ||3,39 R
|-
|align=left| [[Sulfur d'hidrogen]] H₂S<ref name="txtbk1"/>|| gas || 1,015* || 34,60 || || || 1,05 R 
|-
|align=left| [[Teixit (biologia)|Teixit biològic animal]] (inclou teixit humà)<ref name=biophysics>Pàgina 183 a: {{ref-llibre|títol=Medical biophysics|nom=Flemming |cognom=Cornelius|edició= 6th |any= 2008|isbn=1-4020-7110-8}} (també dona una densitat de 1,06 kg/L)</ref> || barrejat || <span style="color:maroon"> 3,5</span> || || || 3,7*
|-
|align=left| [[Titani]] || sòlid || 0,523 ||26,060|| || || 3,13 R
|-
|align=left| [[Tungstè]]<ref name="hypph"/> || sòlid || 0,134 || 24,8|| || 2,58 || 2,98 R
|-
|align=left| [[Urani]] || sòlid || <span style="color:maroon">'''0,116'''</span> || 27,7 || || 2,216 || 3,33 R
|-
|align=left| [[Vidre]]<ref name="hypph"/> || sòlid || 0,84 || || || 
|-
|align=left| [[Zinc]]<ref name="hypph"/> || sòlid || 0,387 || 25,2|| || 2,76 || 3,03 R
|-class="sortbottom"
! Substància
! Fase
! ''c<sub>p</sub>''<br> J/(g·K)

! ''c<sub>p,m</sub>''<br> J/(mol·K)

! ''c<sub>v,m</sub>''<br> J/(mol·K)
! J/(cm³·K)
|}

{{referències|grup="n."}}
<br>{{mida|1=*Data derivada per càlcul. Aquesta és per teixits rics en aigua com el [[cervell]]. La mitjana corporal dels mamífers és aproximadament 2,9 J/(cm³·K).
}}<ref>{{ref-publicació|doi=10.1111/j.1748-1716.1995.tb09850.x|pmid=7778459|article=Fat content affects heat capacity: a study in mice|any=1995|cognom=Faber|nom=P.|cognom2=Garby|nom2=L.|publicació=Acta Physiologica Scandinavica|volum=153|exemplar=2|pàgines=185–7}}</ref>

=== Capacitats tèrmiques específiques de materials de construcció ===
Les següents capacitats tèrmiques específiques són de [[materials de construcció]].

{| class="wikitable sortable" style="text-align:center"
|+ Capacitat tèrmica específica de materials de construcció
|-
! Substància
! Fase
! ''c<sub>p</sub>''<br> J/(g·K)
|-
|align=left|[[Asfalt]] || sòlid || 0,920
|-
|align=left| [[Formigó]] || sòlid || 0,880
|-
|align=left| [[Fusta]] || sòlid || 1,7 (1,2 a 2,3)
|-
|align=left| [[Granit]] || sòlid || 0,790
|-
|align=left| [[Guix]] || sòlid || 1,090
|-
|align=left| [[Hexafluorur de sofre]] || gas || 0,664
|-
|align=left| [[Maó (construcció)|Maó]] || sòlid || 0,840
|-
|align=left| [[Marbre]], [[mica]] || sòlid || 0,880
|-
|align=left| [[Sòl]] || sòlid || 0,800
|-
|align=left| [[Sorra]] || sòlid || 0,835
|-
|align=left| [[Vidre]], sílice|| sòlid || 0,840
|-
|align=left| [[Vidre]], "crown" || sòlid || 0,670
|-
|align=left| [[Vidre]], sílex || sòlid || 0,503
|-
|align=left| [[Vidre]], pírex || sòlid || 0,753
|-
|-class="sortbottom"
! Substància
! Fase
! ''c<sub>p</sub>''<br> J/(g·K)
|}

== Referències ==
{{referències}}

== Vegeu també ==
* [[Coeficient de dilatació adiabàtica]]
* [[Emmagatzematge d'energia tèrmica]]
* [[Relació de Mayer]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.enggcyclopedia.com/calculators/physical-properties/air-specific-heat-calculator/ Calculadora de la capacitat tèrmica específica de l'aire] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120426052549/http://www.enggcyclopedia.com/calculators/physical-properties/air-specific-heat-calculator/ |date=2012-04-26 }} {{en}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Capacitat Termica}}
[[Categoria:Magnituds termodinàmiques]]
[[Categoria:Calorimetria]]