Mostra la font per a Cesi 137

{{Infotaula isòtop}}
El '''cesi 137''', '''Cs-137''', '''<sup>137</sup>Cs''' o '''radiocesi''', és un [[radioisòtop|isòtop radioactiu]] del [[cesi]] que es forma com un dels productes de fissió més comuns per la [[fissió nuclear]] de l'[[urani 235]] i altres isòtops fissionables en [[reactor nuclear|reactors nuclears]] i armes nuclears. Es troba entre els més problemàtics dels productes de fissió de curta a [[vida mitjana]], ja que es desplaça i es propaga fàcilment a la natura a causa de la [[solubilitat]] elevada dels compostos químics més comuns del cesi, que són sals.

El cesi 137 té un [[període de semidesintegració]] de 30,2 anys. Prop del 94,6 % dels nuclis es desintegren per [[Emissió beta|emissió β]], donant el radioisòtop metaestable bari 137m (<sup>137m</sup>Ba, Ba-137m), amb un període de semidesintegració de 153 s per [[Radiació gamma|emissió γ]] d'alta energia (0,66164 MeV), donant l'isòtop estable bari 137.<ref>{{Ref-llibre|títol=CRC Handbook of Chemistry and Physics|edició=86|llengua=anglès|data=2005|editorial=CRC Press|editor=David R. Lide}}</ref> Un gram de cesi 137 té una activitat de 3,215 TBq.

El cesi 137 s'empra, en petites quantitats, per calibrar equips de detecció de radiació. En medicina, s'utilitza en radioteràpia. A la indústria, s'utilitza en mesuradors de cabal, mesuradors de gruix, mesuradors de densitat d'humitat, i en dispositius de registre de raigs gamma. Com que l'únic origen és purament d'activitats humanes, el cesi 137 s'ha utilitzat per datar vi i detectar així falsificacions i com a material relatiu per avaluar l'edat de sedimentació després del 1954.

== Efectes sobre la salut ==
És un isòtop que pot entrar a l'organisme per simple contacte amb la pell, dissolt en l'aire que la persona respira, per ingestió d'aliments que n'estiguin contaminats o en beure aigua que dugui dissolta alguna de les seves sals que són molt solubles. Com que pertany al grup dels alcalins els seus cations <chem>Cs+</chem> realitzen dins dels organismes la mateixa funció que el catió [[potassi]], <chem>K+</chem>, això és, mantenir l'equilibri de càrregues elèctriques entre les dues cares de les [[Membrana plasmàtica|membranes plasmàtiques]].

El nivell de cesi en l'aire i en l'aigua generalment és molt baix. La concentració de cesi natural en l'aire és menor d'1 ng/m³. En general, la quantitat de cesi en l'[[aigua potable]] és aproximadament 1 mg/L. Com a mitjana, una persona ingereix aproximadament uns 10 mg de cesi estable al dia en els aliments i l'aigua, i n'inhala prop de 0,025 mg al dia. Les plantes i els animals contenen cesi en concentracions entre 1 i 300 ng/g. Una vegada que el cesi entra al cos, els ronyons comencen a eliminar-lo de la sang. Certa quantitat de cesi s'elimina ràpidament del cos en l'orina, una petita porció s'elimina en la [[Excrement|femta]], i alguna quantitat de cesi que el cos absorbeix hi pot romandre durant setmanes o mesos, però és eventualment eliminat lentament a través de l'orina i la femta.<ref name=:0>{{Ref-web|títol=Resumen de Salud Pública: Cesio (Cesium) {{!}} PHS {{!}} ATSDR|url=https://www.atsdr.cdc.gov/es/phs/es_phs157.html|data=2019-03-13|consulta=2019-06-24|llengua=es-us|editor=US Department of Health & Human Services}}</ref>

Dosis altes de cesi poden produir problemes de salut com la disminució de l'activitat. Si, a més, es tracta de cesi 137, l'emissió de [[Radiació gamma|radiació γ]] en desintegrar-se dona lloc a efectes semblants a l'exposició a altres substàncies que emeten la mateixa radiació. En concentracions altes pot causar la síndrome de radiació aguda, en què tenen lloc efectes com ara nàusea, vòmits, diarrea, hemorràgies, coma i fins i tot la mort.<ref name=:0/> L'accident de Goiânia fou un accident de [[contaminació radioactiva]] que es produí el 13 de setembre de 1987 a [[Goiânia]], a l'[[estat de Goiás]], al [[Brasil]], després que una font de [[radioteràpia]] oblidada fos extreta d'un centre sanitari abandonat de la ciutat. Posteriorment fou manejat per moltes persones, resultant-ne quatre morts. Prop de 112.000 persones foren examinades per la contaminació radioactiva i es detectaren que 249 tenien nivells significatius de material radioactiu en o sobre els seus cossos.<ref name=:1>{{Ref-llibre|títol=Accidente Radiologico en Goiania, Brasil|url=http://www.cea.go.cr/publicaciones/Accidente_Radiologico_en_Goiania_Brasil.pdf|llengua=castellà|data=1988|lloc=Viena|isbn=92-0-129088-8|editor=Agència Internacional de l'Energia Atòmica}}</ref> No obstant això, les persones exposades al cesi 137 que ha estat dispersat extensament en l'aire, l'aigua o els aliments després de detonacions de bombes nuclears o d'accidents nuclears no han estat exposades a quantitats prou altes com per causar efectes similars.<ref name=:0/>
[[Fitxer:Tchernobyl radiation 1996 eo.svg|miniatura|Zones contaminades per cesi 137 després de l'accident de Txernòbil, a l'actual Ucraïna i Belarús.]]

== Accidents i incidents amb vessament de cesi 137 ==
* [[Accident de Txernòbil]], URSS, 1986.
* Accident de Goiânia, Brasil, 1987.<ref name=:1/>
* Accident de Kramatorsk, Donetsk, Ucraïna, 1988.
* Incident de Georgia, 1997.
* Accident de la factoria d'Acerinox a [[Algesires]], [[Província de Cadis|Cadis]], Espanya, 1998.<ref>{{Ref-web|títol=Greenpeace descubre fugas de cesio radiactivo del accidente de Acerinox al río Tinto, en Huelva|url=http://archivo-es.greenpeace.org/espana/es/news/2010/November/greenpeace-descubre-fugas-de-c/|consulta=2019-06-24|llengua=es-ES}}</ref>
* Incident de Tongchuan, Shaanxi, Xina, 2009.
* [[Accident nuclear de Fukushima I]], Japó, 2011.
* Accident de la Universitat de Tromsø, Noruega, 2015.
* Incident a Hèlsinki, Finlàndia, 2016.
* Accident a Seattle, Washington, EUA, 2019.

== Referències ==
{{Referències}}

{{ORDENA:Cesi 137}}
[[Categoria:Cesi]]
[[Categoria:Isòtops]]