Mostra la font per a Circulació termohalina

[[Fitxer:Thermohaline_circulation.svg|miniatura|Circulació termohalina]]
[[Fitxer:Thermohaline Circulation using Improved Flow Field.ogv|miniatura|Animació de la circulació termohalina.]]
La '''circulació termohalina''' és el [[moviment]] de les masses d'[[aigua]] a l’oceà controlat per les variacions de [[densitat]] (la qual depèn de la [[temperatura]] i de la [[salinitat]]).<ref>{{Ref-web|títol=circulació termohalina|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/circulacio-termohalina|consulta=2024-02-18|llengua=ca|editor=[[GEC]]}}</ref> Aquest moviment de masses d'aigua genera un [[transport]] d'[[energia]] (en forma de [[calor]]) i de [[matèria]] (sòlids en suspensió, substàncies dissoltes i gasos) al voltant del món, reduint diferències entre totes les conques [[oceà|oceàniques]]. Aquesta circulació equilibra els [[climes]] del planeta [[Terra]].

La circulació està formada per un circuit de [[corrent oceànic|corrent]]s superficials (supeditats als [[vent]]s dominants) i corrents profunds (diferències de temperatura, salinitat i densitat) de bona part de l'[[oceà global]]. Corrents superficials càlids (com el [[corrent del Golf]]) pugen des de l'equador de l'[[oceà Atlàntic]] i es gelen de mica en mica fins a arribar a latituds altes a l'Atlàntic Nord ([[Noruega]], [[Groenlàndia]] i [[mar de Labrador]]) i baixen cap al sud fins a profunditats entre 1 i 3 km, formant les aigües profundes de l'Atlàntic Nord. La surgència d'aquestes aigües es produeix principalment per barreja vertical a tot l'oceà. S'estima que una molècula d'aigua completa tot aquest circuit en aproximadament 1000 a 1500 anys. També hi ha àrees de formació d'aigua de fons a l'[[oceà Glacial Àrtic]]: al [[mar de Ross]]<ref>{{ref-web|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0967063711001245|títol=Thermohaline variability and Antarctic bottom water formation at the Ross Sea shelf break|editor=ScienceDirect|data= 25 gener 2011|autor=Giorgio Budillon, Pasquale Castagno, Stefano Aliani, Giancarlo Spezie, Laurie Padman|llengua=anglès|consulta= 25 abril 2023}}</ref> i al [[mar de Weddell]].<ref>{{ref-web|url=https://www.meteorologiaenred.com/ca/mar-de-weddell.html|títol=Mar de Weddell|editor=Metereologia en red|consulta= 25 abril 2023}}</ref>

La circulació termohalina de vegades s'anomena '''cinta transportadora oceànica''', gran cinta transportadora oceànica o cinta transportadora global, encunyada pel científic del clima [[Wallace Smith Broecker]]).<ref>{{ref-notícia|cognom=Schwartz |nom=John |data=2019-02-20 |títol=Wallace Broecker, 87, Dies; Sounded Early Warning on Climate Change |llengua=en-US |obra=The New York Times |url=https://www.nytimes.com/2019/02/19/obituaries/wallace-broecker-dead.html |consulta= 25 abril 2023 |issn=0362-4331}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=de Menocal |nom=Peter |data=2019-03-26 |títol=Wallace Smith Broecker (1931-2019) |publicació=Nature |llengua=en |volum=568 |exemplar=7750 |pàgines=34 |doi=10.1038/d41586-019-00993-2|bibcode=2019Natur.568...34D |s2cid=186242350 |doi-access=free }}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=S. |nom=Broecker, Wallace |url=http://worldcat.org/oclc/695704119 |títol=The great ocean conveyor : discovering the trigger for abrupt climate change |data=2010 |editorial=Princeton University Press |isbn=978-0-691-14354-5 |oclc=695704119}}</ref> En la realitat, és difícil separar la circulació provocada només pels gradients de densitat d'altres fonts de moviment de masses d'aigua, com ara el vent o les marees.<ref name="What is">{{ref-publicació|nom=Carl|cognom=Wunsch|títol=What Is the Thermohaline Circulation?|publicació=Science|volum=298|any=2002-11-08|issn=0036-8075|issn2=1095-9203|pmid=12424356|doi=10.1126/science.1079329|url=http://science.sciencemag.org/content/298/5596/1179|pàgines=1179–1181|llengua=anglès|consulta= 25 abril 2023}}</ref> Per estudiar aquesta circulació a gran escala, els científics prefereixen, doncs, utilitzar un concepte millor definit: la circulació meridiana de retorn (CMR<ref name="circulation">{{ref-publicació|autor=Bertrand Delorme|autor2=Yassir Eddebbar|títol=La circulation océanique et le climat: une vue d’ensemble|url=https://ocean-climate.org/wp-content/uploads/2017/02/circulation-océanique_FichesScientifiques_Oct2016_BD_ppp-3.pdf|data= 15 novembre 2016|format electrònic=pdf|publicació=Fiches scientifiques|editor=ocean-climate.org|llengua=francès|consulta= 25 abril 2023}}</ref> o MOC per ''Meridional Overturning Circulation'' en anglès).<ref name="What is" />

== Etimologia ==
La paraula "termohalina" deriva dels mots grecs ''thermo-'', per la temperatura, i ''-halo'', per la [[Sal comuna|sal]], aigua salada. Ambdues coses juntes relacionen la temperatura i la salinitat de l'aigua.<ref>{{ref-web|url=https://dicciomed.usal.es/palabra/termohalino-na|títol=Termohalino, na|editor=Dicciomed|llengua=castellà|consulta= 24 abril 2023}}</ref>

== Circulació meridiana de retorn ==
El concepte de circulació termohalina és imprecís i hi ha diverses definicions.<ref name="What is" /> Si s'entén principalment com la circulació lligada als diferents [[Energia marina de diferències de temperatura|gradients tèrmics]] i halins que li donen nom, ara s'estableix que aquests gradients per si sols no són suficients per mantenir aquesta circulació i que la mescla turbulenta lligada al vent i a l'acció de les marees té un paper clau, especialment en la surgència d'aigües profundes.<ref name="What is" /><ref>{{ref-publicació|llengua=anglès|nom=Carl|cognom=Wunsch|títol=Moon, tides and climate|publicació=Nature|exemplar=405|any=2000|issn=0028-0836|url=http://www.nature.com/nature/journal/v405/n6788/full/405743a0.html|consulta= 25 abril 2023}}</ref> A poc a poc, el concepte de circulació inversa meridiana, o MOC, està substituint el de circulació termohalina.<ref name="Ocean">{{ref-llibre|llengua=en|autor=Sybren Drijfhout|títol=Ocean circulation and climate : a 21st century perspective. Part IV. Ocean Circulation and Water Masses. 11. Conceptual models of the Wind-Driven and Thermohaline circulation|editorial=International Geophysics series volume103|lloc=Amsterdam|any=2013|pàgines=p264|isbn=978-0-12-391851-2}}</ref>

=== Definició ===
La MOC correspon a la funció de [[Cabal hidràulic|flux]] meridià. S'obté integrant la component meridiana de la velocitat actual segons la [[longitud]] i la profunditat:<ref name="Observations">{{ref-publicació|llengua=en|nom=Martha W.|nom2=John|cognom=Buckley|cognom2=Marshall|títol=Observations, inferences, and mechanisms of the Atlantic Meridional Overturning Circulation: A review|publicació=Reviews of Geophysics|data=2016-01-01|issn=1944-9208|doi=10.1002/2015RG000493|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/2015RG000493/abstract|consulta= 25 abril 2023|pàgines=2015RG000493}}</ref>

<math>\Psi(y,z,t) = \int\limits_{z}^{0} dz\int\limits_{oest}^{est} v(x,y,z,t)dx</math>

on <math>\Psi</math> designa la funció actual, ''x'' la longitud, ''y'' la [[latitud]], ''z'' la profunditat i ''t'' el temps. La seva unitat és el [[Sverdrup]] (és a dir, 10<sup>6</sup> m<sup>3</sup>/s).

A diferència de la circulació termohalina, correspon a la integració de la velocitat, tots els processos físics combinats i, per tant, inclou la circulació vinculada al vent. La integració segons la longitud pot ser global, o limitar-se a una conca, com és el cas de la [[Circulació de Retorn Meridional de l'Atlàntic]], o AMOC per ''Atlantic Meridional Overturning Circulation'' en anglès. També es pot definir com el valor màxim de la funció actual o el valor màxim a una latitud determinada. Aquestes definicions permeten reduir la informació a una simple sèrie temporal, però elimina qualsevol informació sobre el meridià i l'estructura vertical d'aquesta circulació. L'ús d'una o altra definició depèn del problema plantejat. El MOC s'utilitza àmpliament a la comunitat científica perquè està ben definit i és fàcilment calculable per Models oceànics.<ref name="Ocean" /><ref>{{ref-llibre|llengua=en|nom=Peter|cognom=Gent|títol=Ocean Circulation and Climate : a 21st century perspective. Part V. Modelling of the Ocean Climate System. 23. Coupled models and Climate projections.|editorial=International Geophysics series|volum=103|lloc=Amsterdam|any=2013|pàgines=p615|isbn=978-0-12-391851-2|url=https://books.google.cat/books?id=wPx2z7VbgXoC&pg=PA622&lpg=PA622&dq=danabasoglu+thermohaline+circulation+moc&source=bl&ots=tSgUZwm9-e&sig=VF9Jatt5b6yjvVXMczNeWo89fvI&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiezIKCha_LAhUHsxQKHSL1DQAQ6AEIQjAE#v=onepage&q=danabasoglu%20thermohaline%20circulation%20moc&f=false}}</ref>

==== Observacions ====
La gran escala de l'AMOC dificulta la seva observació.

Les primeres estimacions es van basar en seccions hidrogràfiques zonals, és a dir, seguint un [[Paral·lel]], a unes poques latituds escollides, principalment {{nobr|24,5° N}}, {{nobr|38 ° N}} i {{nobr|48° N}} a l'Atlàntic Nord i {{nobr|24° S}} i {{nobr|34° S}} a l'Atlàntic Sud.<ref name="Observations" /> Aquestes mesures van proporcionar una primera estimació del valor de l'AMOC en un instant determinat, però s'han de repetir llargament per estimar la seva variabilitat. L'any 2010, el mostreig temporal es manté feble, podent generar errors relacionats amb el fenomen de l'[[aliàsing]]. Així, la disminució de l'AMOC identificada a partir de seccions hidrogràfiques repetides a 1957, 1981, 1992, 1998 i 2004 a 26,5° N<ref name="Slowing">{{ref-publicació|nom=Harry L.|cognom=Bryden|nom2=Hannah R.|cognom2=Longworth|nom3=Stuart A.|cognom3=Cunningham|títol=Slowing of the Atlantic meridional overturning circulation at 25° N|publicació=Nature|volum=438|any=2005|doi=10.1038/nature04385|url=http://www.nature.com/doifinder/10.1038/nature04385|llengua=anglès|consulta= 26 abril 2023|pàgines=655–657}}</ref> el 2010 es va sospitar que estava dominada per la variabilitat intra-anual.<ref name="Seasonnal">{{ref-publicació|nom=T.|cognom=Kanzow|nom2=S. A.|cognom2=Cunningham|nom3=W. E.|cognom3=Johns|nom4=J. J-M.|cognom4=Hirschi|títol=Seasonal Variability of the Atlantic Meridional Overturning Circulation at 26.5°N|publicació=Journal of Climate|volum=23|data=2010-06-11|issn=0894-8755|doi=10.1175/2010JCLI3389.1|url=http://journals.ametsoc.org/doi/abs/10.1175/2010JCLI3389.1|llengua=anglès|consulta= 26 abril 2023|pàgines=5678–5698}}</ref>

Des de març de 2004, com a part del Programa internacional de canvi climàtic ràpid (RAPID), l'AMOC també s'ha mesurat cada 12 hores a {{nobr|26,5° N}}, la qual cosa ha millorat l'avaluació de la variabilitat de l'AMOC per a les seves escales mensuals a interanuals. No obstant això, la sèrie temporal encara és massa curta per avaluar la variabilitat decenal.

El [[2009]] es va desplegar un dispositiu semblant a RAPID a l'Atlàntic Sud a {{nobr|34,5° S}}: SAMBA per l'anglès «South-Atlantic MOC bassin-wide Array»<ref>{{ref-publicació|llengua=en|nom=Christopher S.|cognom=Meinen|nom2=Sabrina|cognom2=Speich|nom3=Renellys C.|cognom3=Perez|nom4=Shenfu|cognom4=Dong|títol=Temporal variability of the meridional overturning circulation at 34.5°S: Results from two pilot boundary arrays in the South Atlantic|publicació=Journal of Geophysical Research: Oceans|volum=118|data=2013-12-01|issn=2169-9291|doi=10.1002/2013JC009228|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/2013JC009228/abstract|consulta= 26 abril 2023|pàgines=6461–6478}}</ref> (desplegament a tota la conca MOC de l'Atlàntic Sud).

A principis de [[2021]], ''[[Nature Geoscience]]'' publica un estudi que conclou que ha començat una desacceleració (més gran que les que s'han produït almenys en els 1000 anys anteriors) i l'agost de 2021, el Sisè Informe d'Avaluació de l'IPCC, basat en les dades i els models disponibles, estima que «molt probablement» l'AMOC es desaccelerarà al {{segle|XXI}}, «assecant Europa».<ref name=reporterreFev2021>{{ref-web |llengua=francès |autor=Fabien Houy-Delalande |títol=Climat : le grand courant marin de l’Atlantique se ralentit |url=https://reporterre.net/Climat-le-grand-courant-marin-de-l-Atlantique-se-ralentit |data= 2 març 2021 |lloc=[[Reporterre]] |consulta= 26 abril 2023}}</ref>

==== Variabilitat ====
El 2008, es descriu un cicle estacional d'amplitud de 6,7 Sv a 26,5° N al llarg dels anys 2004-2008, amb un màxim de transport a la tardor i mínim a la primavera.<ref name="Seasonnal"/> Però aquest cicle estacional ja no es pot identificar clarament a partir de les observacions realitzades durant els 8 anys següents (2008-2016).<ref name=":22">{{ref-publicació|llengua=en|nom=M. A.|cognom=Srokosz|nom2=H. L.|cognom2=Bryden|títol=Observing the Atlantic Meridional Overturning Circulation yields a decade of inevitable surprises|publicació=Science|volum=348|data=2015-06-19|issn=0036-8075|issn2=1095-9203|pmid=26089521|doi=10.1126/science.1255575|url=http://science.sciencemag.org/content/348/6241/1255575|consulta=2016-04-15|pàgines=1255575}}</ref> En aquesta mateixa latitud, la variabilitat diària és alta, arribant a 30 Sv.<ref>{{ref-publicació|llengua=en|nom=Stuart A.|cognom=Cunningham|nom2=Torsten|cognom2=Kanzow|nom3=Darren|cognom3=Rayner|nom4=Molly O.|cognom4=Baringer|títol=Temporal Variability of the Atlantic Meridional Overturning Circulation at 26.5°N|publicació=Science|volum=317|data=2007-08-17|issn=0036-8075|issn2=1095-9203|pmid=17702940|doi=10.1126/science.1141304|url=http://science.sciencemag.org/content/317/5840/935|consulta=2016-05-12|pàgines=935–938}}</ref>

Des del [[2010]] fins al [[2021]], es va arribar a un consens que s'està produint una desacceleració de l'AMOC, que mai ha estat tan marcada durant almenys 1000 anys, i que la seva continuació tindria conseqüències meteorològiques adverses a escala planetària.<ref name=ReporterreAout2021/> Els investigadors van salvar la manca de sèries llargues de mesures utilitzant dades indirectes, resumides per un estudi<ref>{{ref-publicació |llengua=en |nom=L. |cognom=Caesar |nom2=G. D. |cognom2=McCarthy |nom3=D. J. R. |cognom3=Thornalley |nom4=N. |cognom4=Cahill |títol=Current Atlantic Meridional Overturning Circulation weakest in last millennium |publicació=[[Nature Geoscience]] |volum=14 |exemplar=3 |data=2021-03 |issn=1752-0894 |issn2=1752-0908 |doi=10.1038/s41561-021-00699-z |url=http://www.nature.com/articles/s41561-021-00699-z |consulta=2021-08-10 |pàgines=118–120}}</ref> publicat a principis de 2021 a ''[[Nature Geoscience]]''. Els autors es basen, d'una banda, en dades cada cop més precises adquirides entre 1960 i 2015,<ref>{{ref-publicació |llengua=en |nom=Lijing |cognom=Cheng |nom2=Kevin E. |cognom2=Trenberth |nom3=John |cognom3=Fasullo |nom4=Tim |cognom4=Boyer |títol=Improved estimates of ocean heat content from 1960 to 2015 |publicació=Science Advances |volum=3 |numéro=3 |data=2017-03 |issn=2375-2548 |pmid=28345033 |pmcid=PMC5345929 |doi=10.1126/sciadv.1601545 |url=https://advances.sciencemag.org/lookup/doi/10.1126/sciadv.1601545 |consulta=2021-08-10 |pàgines=e1601545}}</ref> i d'altra banda de l'observació de diversos factors indirectes ara sòlidament documentats.<ref>{{ref-publicació |llengua=en |nom=L. |cognom=Caesar |nom2=S. |cognom2=Rahmstorf |nom3=A. |cognom3=Robinson |nom4=G. |cognom4=Feulner |títol=Observed fingerprint of a weakening Atlantic Ocean overturning circulation |publicació=Nature |volum=556 |exemplar=7700 |data=2018-04 |issn=0028-0836 |issn2=1476-4687 |doi=10.1038/s41586-018-0006-5 |url=http://www.nature.com/articles/s41586-018-0006-5 |consulta=2021-08-10 |pàgines=191–196}}</ref><ref>{{ref-publicació |llengua=en |nom=David J. R. |cognom=Thornalley |nom2=Delia W. |cognom2=Oppo |nom3=Pablo |cognom3=Ortega |nom4=Jon I. |cognom4=Robson |títol=Anomalously weak Labrador Sea convection and Atlantic overturning during the past 150 years |publicació=Nature |volum=556 |exemplar=7700 |data=2018-04 |issn=0028-0836 |issn2=1476-4687 |doi=10.1038/s41586-018-0007-4 |url=http://www.nature.com/articles/s41586-018-0007-4 |consulta=2021-08-10 |pàgines=227–230}}</ref><ref>{{ref-publicació |llengua=en |nom=D. A. |cognom=Smeed |nom2=S. A. |cognom2=Josey |nom3=C. |cognom3=Beaulieu |nom4=W. E. |cognom4=Johns |títol=The North Atlantic Ocean Is in a State of Reduced Overturning |publicació=Geophysical Research Letters |volum=45 |exemplar=3 |data=2018-02-16 |issn=0094-8276 |issn2=1944-8007 |doi=10.1002/2017GL076350 |url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/2017GL076350 |consulta=2021-08-10 |pàgines=1527–1533}}</ref><ref>{{ref-publicació |llengua=en |nom=Stefan |cognom=Rahmstorf |nom2=Jason E. |cognom2=Box |nom3=Georg |cognom3=Feulner |nom4=Michael E. |cognom4=Mann |títol=Exceptional twentieth-century slowdown in Atlantic Ocean overturning circulation |publicació=Nature Climate Change |volum=5 |exemplar=5 |data=2015-05 |issn=1758-678X |issn2=1758-6798 |doi=10.1038/nclimate2554 |url=http://www.nature.com/articles/nclimate2554 |consulta=2021-08-10 |pàgines=475–480}}</ref><ref>{{ref-publicació |llengua=en |nom=O. A. |cognom=Sherwood |nom2=M. F. |cognom2=Lehmann |nom3=C. J. |cognom3=Schubert |nom4=D. B. |cognom4=Scott |títol=Nutrient regime shift in the western North Atlantic indicated by compound-specific 15N of deep-sea gorgonian corals |publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences |volum=108 |exemplar=3 |data=2011-01-18 |issn=0027-8424 |issn2=1091-6490 |pmid=21199952 |pmcid=PMC3024653 |doi=10.1073/pnas.1004904108 |url=http://www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.1004904108 |consulta=2021-08-10 |pàgines=1011–1015}}</ref><ref>{{ref-publicació |llengua=en |nom=Benoit |cognom=Thibodeau |nom2=Christelle |cognom2=Not |nom3=Jiang |cognom3=Zhu |nom4=Andreas |cognom4=Schmittner |títol=Last Century Warming Over the Canadian Atlantic Shelves Linked to Weak Atlantic Meridional Overturning Circulation |publicació=Geophysical Research Letters |volum=45 |exemplar=22 |data=2018-11-28 |issn=0094-8276 |issn2=1944-8007 |doi=10.1029/2018GL080083 |url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1029/2018GL080083 |consulta=2021-08-10 |pàgines=12,376–12,385}}</ref><ref>{{ref-publicació |llengua=en |nom1=Peter T. |cognom=Spooner |nom2=David J. R. |cognom2=Thornalley |nom3=Delia W. |cognom3=Oppo |nom4=Alan D. |cognom4=Fox |títol=Exceptional 20th Century Ocean Circulation in the Northeast Atlantic |publicació=Geophysical Research Letters |volum=47 |exemplar=10 |data=2020-05-28 |issn=0094-8276 |issn2=1944-8007 |doi=10.1029/2020GL087577 |url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/2020GL087577 |consulta=2021-08-10}}</ref><ref>{{ref-publicació |llengua=en |nom=Rong |cognom=Zhang |nom2=Rowan |cognom2=Sutton |nom3=Gokhan |cognom3=Danabasoglu |nom4=Young‐Oh |cognom4=Kwon |títol=A Review of the Role of the Atlantic Meridional Overturning Circulation in Atlantic Multidecadal Variability and Associated Climate Impacts |publicació=Reviews of Geophysics |volum=57 |exemplar=2 |data=2019-06 |issn=8755-1209 |issn2=1944-9208 |doi=10.1029/2019RG000644 |url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/2019RG000644 |consulta=2021-08-10 |pàgines=316–375}}</ref> mostrant que «la circulació termohalina atlàntica [Amoc] ha estat molt estable durant aproximadament un mil·lenni, però que durant el darrer segle s'ha produït una notable reducció d'aquests corrents atlàntics produïts»<ref name=ReporterreAout2021/> D'aquest consens es fa ressò el sisè informe de l'IPCC que estima que «molt probablement» l'AMOC es desaccelerarà encara més al segle {{segle|XXI}}.<ref name=ReporterreAout2021>{{ref-web |llengua=fr |nom=Justin|cognom=Carrette |nom2=Hervé|cognom2=Kempf |títol=Les scientifiques du GIEC : « Le changement climatique s'accélère et s'intensifie » |url=https://reporterre.net/Les-scientifiques-du-GIEC-Le-changement-climatique-s-accelere-et-s-intensifie |data=9 agost 2021 |editor=[[Reporterre]] |consulta=10-8-2021}}</ref>

== Funció ==
La circulació oceànica contribueix substancialment a la redistribució de la calor a la Terra.<ref>{{ref-publicació|nom=Kevin E.|nom2=Julie M.|cognom=Trenberth |cognom2=Caron|títol=Estimates of Meridional Atmosphere and Ocean Heat Transports|publicació=Journal of Climate|volum=14|data=2001-08-01|issn=0894-8755|doi=10.1175/1520-0442(2001)0142.0.CO;2|url=http://journals.ametsoc.org/doi/abs/10.1175/1520-0442%282001%29014%3C3433%3AEOMAAO%3E2.0.CO%3B2|consulta=2016-05-17|pàgines=3433–3443}}</ref>

El MOC és responsable d'una gran part del transport de calor del meridià. Aquest transport meridià difereix d'una conca a una altra. A l'oceà Atlàntic, l'AMOC transporta calor cap al nord a totes les latituds, inclòs el sud de l'equador, donant lloc a un transport net de calor des de l'hemisferi sud fins a l'[[hemisferi nord]]. Aquest transport de calor cap al nord a l'oceà Atlàntic és de 0,5 PW a l'equador,<ref name="What is" /> i arriba al seu màxim a 24-26 °N amb un transport d'1,3 PW (1PW = 10{{exp|15 }} [[watt]]s), que representa el 25% del transport total (transport oceànic i atmosfèric) de calor cap al nord a aquestes latituds.<ref name="Ocean" /> Aquesta peculiaritat de l'oceà Atlàntic s'atribueix a la cèl·lula superior de l'AMOC inclosa la formació d'aigua densa al nord. A l'oceà Pacífic, el MOC està relacionat principalment amb la circulació de [[Gir oceànic|girs]] subtropicals, sense formació d'aigua densa al nord. El transport de calor es dirigeix cap als pols a banda i banda de l'equador, la qual cosa suposa una transferència de calor des de l'equador als pols.

Aquest paper important del MOC en el transport de calor del meridià suggereix que les variacions en la intensitat del MOC poden provocar variacions en el contingut de calor de l'oceà i, en particular, en la temperatura superficial.<ref name="Observations" /> A l'Atlàntic Nord, la variabilitat decenal a multidecadal de la temperatura superficial, anomenada oscil·lació multidecadal atlàntica podria estar relacionada amb la variabilitat de l'AMOC segons els models. Aquest enllaç encara no es pot observar, per manca d'observacions de l'AMOC el temps suficient. L'oscil·lació multidecadal atlàntica exerceix una forta influència en el clima de les regions circumdants, en particular en les pluges al [[Sahel]],<ref>{{ref-publicació|llengua=en|nom=Rong|nom2=Thomas L.|cognom=Zhang|cognom2=Delworth|títol=Impact of Atlantic multidecadal oscillations on India/Sahel rainfall and Atlantic hurricanes|publicació=Geophysical Research Letters|volum=33|data=2006-09-01|issn=1944-8007|doi=10.1029/2006GL026267|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/2006GL026267/abstract|consulta=2016-04-12|pàgines=L17712}}</ref> les sequeres a l'Amèrica del Nord<ref>{{ref-publicació|llengua=en|nom=Gregory J.|nom2=Michael A.|nom3=Julio L.|cognom=McCabe|cognom2=Palecki|cognom3=Betancourt|títol=Pacific and Atlantic Ocean influences on multidecadal drought frequency in the United States|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences|volum=101|data=2004-03-23|issn=0027-8424|issn2=1091-6490|pmid=15016919|pmcid=384707|doi=10.1073/pnas.0306738101|url=http://www.pnas.org/content/101/12/4136|consulta=2016-04-12|pàgines=4136–4141}}</ref> i l'activitat dels ciclons tropicals.<ref>{{ref-publicació|llengua=en|nom=Stanley B.|nom2=Christopher W.|nom3=Alberto M.|nom4=William M.|cognom=Goldenberg|cognom2=Landsea|cognom3=Mestas-Nuñez|cognom4=Gray|títol=The Recent Increase in Atlantic Hurricane Activity: Causes and Implications|publicació=Science|volum=293|data=2001-07-20|issn=0036-8075|issn2=1095-9203|pmid=11463911|doi=10.1126/science.1060040|url=http://science.sciencemag.org/content/293/5529/474|consulta=2016-04-12|pàgines=474–479}}</ref> El supòsit segon el qual està parcialment controlat per la circulació a gran escala és una de les raons per les quals l'AMOC es considera una possible font de predictibilitat del clima a escala interanual a decenal a la regió de l'Atlàntic Nord.<ref name="Observations" />

La convecció oceànica també té un paper important en el [[cicle del carboni]]. De fet, en el busseig, l'aigua del mar porta una gran quantitat de [[diòxid de carboni]] ({{CO2}}) que s'ha captat de l'atmosfera i que s'hi dissol. Aquest diòxid de carboni es retorna parcialment a l'atmosfera quan les aigües profundes resurgeixen.<ref name="Labadie">{{ref-web|llengua=fr|url=http://pagesperso-orange.fr/maurice.labadie/filtemps/mails/23geolog.htm|editor=Éditions Atlas|any=1999|nom=Maurice|cognom=Labadie
|títol=Courants de convection|consulta= 28 abril 2023}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

{{Commonscat}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Circulacio Termohalina}}
[[Categoria:Clima]]
[[Categoria:Corrents oceànics]]