Mostra la font per a Clarinet

{{Infotaula instrument musical
}}
El '''clarinet''' és un [[instrument musical]] de [[instrument de vent de fusta|vent de fusta]].<ref>{{GEC||clarinet|clarinet}}</ref> Dins d'aquesta gran família, el clarinet pertany als instruments de [[canya (música)|canyeta simple]], igual que el [[saxòfon]]. El forat és aproximadament cilíndric (a semblança de la [[flauta#flauta travessera|flauta travessera]] i a diferència del [[saxòfon]]). És un instrument format per diverses peces desmuntables: broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana, fets de fusta de [[banús]]. Tanmateix, en els últims anys ha començat a utilitzar-se [[Plàstic termoestable|plàstics termoestables]], sobretot per a l'embocadura. És un [[instrument transpositor]] l'extensió del qual abasta de tres a quatre [[Octava (música)|octaves]].<ref>{{GEMUS||clarinet|clarinet}}</ref>

El clarinet és un instrument imprescindible tant per a les orquestres clàssiques com per a tota mena de bandes de música. El més utilitzat és el clarinet en si<math>\flat</math>.

== Evolució ==
Alguns estudis afirmen que el clarinet és producte d'una evolució constant de l'[[aulos]] [[Antiga Grècia|grec]], però és generalment acceptat que fou inventat cap a final del {{segle|XVII}} pel fabricant d'instruments de corda [[Johann Christoph Denner]].<ref>{{Ref-web|títol=clarinet {{!}} History, Types, & Facts|url=https://www.britannica.com/art/clarinet|consulta=2019-05-10|llengua=anglès}}</ref> Aquest clarinet, però, era molt primitiu i només disposava d'una clau, per la qual cosa tenia una sonoritat molt pobra.

Seria [[Ivan Müller]] qui va acabar de dotar el clarinet de l'engranatge de claus que avui s'utilitza.<ref>{{ref-web|cognom=Zakian |nom=Lee |títol=The Clarinet History |url=http://www.jlpublishing.com/ClarinetHistory.htm |editor=JL Publishing}}</ref> Un total de tretze claus en fan un instrument molt ric en registres i sons. L'evolució i estudi del clarinet,<ref>{{Ref-llibre|títol=El clarinete y su entorno en la historia|url=http://worldcat.org/oclc/1031385993|isbn=9788469773451|cognom=Vercher Grau, Juan, 1940-2012, author.}}</ref> però, continuà. Quatre són els sistemes que condicionaren l'evolució del clarinet al llarg de la història:
# Sistema Muller o de tretze claus (del qual es basen tant el sistema Boehm o francès com el sistema alemany).
# Sistema Klosé-Buffet o francès, també anomenat sistema Boehm, que si bé no és el mateix que el sistema inventat per [[Theobald Boehm]] per a la flauta travessera, s'hi assembla.
# Sistema Albert.
# Sistema alemany i sistema Oehler (Oskar Oehler), que és un sistema perfeccionat a partir del sistema alemany.
El cos està format per l'embocadura, el barrilet, els dos cossos i la campana. Quan es bufa, s'accionen les claus per a variar els sons.

== Tipus de clarinet ==
Existeix tota una família de clarinets segons el registre: de sopraninos afinats en do, mi bemoll o re, fins a octocontrabaixos afinats en si bemoll. Els més utilitzats són:

# [[Requint|sopranino en mi bemoll]] (també anomenat ''[[requint]]'' i ''[[Requint|pitu montañés]]'' a Cantàbria)
# soprano en si bemoll
# [[Clarinet en La|clarinet en la]]
# clarinet alt
# clarinet contralt
# clarinet baix (en si bemoll)
# contrabaix en si bemoll
# contrabaix

Hem d'afegir dos clarinets molt utilitzats durant el [[classicisme musical]] (que són els més utilitzats en la major part de les obres de [[Mozart]]): el clarinet ''di bassetto'' (afinat en la),<ref name="Raasakka 2017 p. 70">{{ref-llibre|cognom=Raasakka |nom=M. |títol=Exploring the Clarinet: A Guide to Clarinet Technique and Finnish Clarinet Music |editorial=Fennica Gehrman Ltd. |any=2017 | isbn=978-952-5489-26-2 | url=https://books.google.cat/books?id=1LQ5DwAAQBAJ&pg=PP70 |consulta=2022-03-10 |pàgina=70}}</ref> i el ''[[corno di bassetto]]'' (afinat en fa).

Quasi tots són [[instruments transpositors]]. La raó més plausible és que el clarinet soprano en do (en desús) era massa estrident per la gran quantitat de sons harmònics aguts, es va preferir el clarinet en si bemoll (el més emprat) i en la (principalment en el repertori orquestral). Un cop fixat el soprano de la família, la resta de membres s'establiren en relació a aquest.

== Principals mestres del clarinet a Europa ==
=== Lefèvre ===
[[Jean-Xavier Lefèvre]] (1763-1829) va viure a París en els turbulents anys de la [[Revolució francesa]] i les [[guerres napoleòniques]]. La seva manera de tocar era sota la tradició francesa de Beer. A més de ser un notable solista, va tenir les millors posicions de la ciutat, incloent la de primer clarinet de l'emperador. Arran del gran nombre de clarinetistes necessitats a les bandes de l'Exèrcit de [[Napoleó]], va haver-hi una gran demanda d'alumnes i, quan el [[Conservatori de París]] va obrir les portes el 1795, Lefèvre era un dels 19 mestres designats a ensenyar a cent quatre alumnes de clarinet. Lefèvre rebé l'encàrrec d'escriure el mètode oficial del Conservatori, llibre que es va imprimir a la mateixa institució el 1802. El mètode va ser reimprès i editat per [[Hermann Bender]], [[Romeo Orsi]] i [[Alamiro Giampieri]]. Forma la base del mètode de [[Julius Pisarovic]], i s'utilitza encara avui en dia.

=== Müller ===
[[Ivan Müller]] (1786-1854) va presentar el seu clarinet de tretze claus al Conservatori de París perquè el revisaren el 1812. Ell argumentava que aquest nou clarinet podia tocar en totes les tonalitats amb facilitat, ja que en el futur els instrumentistes només necessitarien un instrument. Va tenir la mala fortuna de trobar-se amb Lefèvre com a membre del comitè assignat a jutjar el seu nou instrument, ja que Lefévre considerava que el fet d'agregar-li més forats que els que necessita el seu propi clarinet de sis claus distorsionaria la qualitat del so, i això va influenciar el jurat. L'invent fou rebutjat, amb l'argument que els compositors desitgen la varietat de colors de so que els diferents clarinets ofereixen. Müller no va acceptar la idea de ser rebutjat i va viatjar per tot Europa i Rússia oferint amb el seu nou clarinet concerts de molta qualitat, i aviat el seu instrument fou proclamat com el clarinet del futur. Müller fou un viatger incansable durant tota la seva vida i mai es va establir per molt temps en un lloc fix per a guanyar reputació de mestre, però sí que va escriure un mètode per al seu clarinet el 1822 i va prosperar en edicions posteriors.<ref>{{Ref-web|títol=Breve historia de los maestros de clarinete - CLARIPERU|url=http://www.clariperu.org/brevehistoria.html|consulta=2019-05-14|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190606085415/http://www.clariperu.org/brevehistoria.html|arxiudata=2019-06-06}}</ref>

=== Klosé ===
[[Hyacinthe Klosé]] (1808-1880). Klosé era compositor, clarinetista i professor de clarinet al [[Conservatoire de Paris|Conservatori de Paris]]. Com a músic, Klosé va ser segon clarinet al [[Théâtre-Italien de París|Théâtre Italien de París]], darrere de Frédéric Berr primer i d'[[Ivan Müller]] després.<ref>{{Ref-web|títol=About Hyacinthe Klosé {{!}} Biography {{!}} Composer, Clarinetist, Music educator, Educator {{!}} France {{!}} UpClosed|url=https://upclosed.com/people/hyacinthe-klose/|consulta=2019-05-13|llengua=anglès|cognom=UpClosed}}</ref> El 1838, quan Berr mor, és nomenat professor de clarinet al Conservatori Superior de Paris. De totes maneres, la gran contribució de Klosé a la història del clarinet té poc o res a veure amb la seva faceta de músic o de compositor. De fet, la feina més important de Klosé va ser adaptar per al clarinet el sistema d'anelles movibles que [[Theobald Böhm]] havia creat per a la flauta travessera.<ref name="Hoeprich 2008 p. 146">{{ref-llibre|cognom=Hoeprich |nom=E. |títol=The Clarinet |editorial=Yale University Press | series=Yale Musical Instrument Series |any=2008 | isbn=978-0-300-10282-6 | url=https://books.google.cat/books?id=Hnh0G2wrJvsC&pg=PA146 |consulta=2022-03-10 |pàgina=146}}</ref> Aquesta feina la va fer conjuntament amb el lutier francès Louis Auguste Buffet jeune (fill), fill del fundador de Buffet-Crampon.

L'invent de Klosé i Buffet (de fet l'invent és de Boehm, però ells hi van fer adaptacions) causa el cisma entre els fabricants de clarinets, perquè mentre la majoria segueix el sistema Boehm, això no és així a Alemanya i Àustria especialment. En aquests països es va adoptar el sistema Albert, que després evoluciona en el sistema Öhler.

Klosé és famós entre els clarinetistes pels seus mètodes de clarinet: llibres d'estudis de mecanismes amb dificultat variada i gradual que es fan servir en la immensa majoria de classes de formació de clarinetistes.

== Clarinetistes ==
* [[Georg Friedrich Fuchs]]
* [[Joan Enric Lluna]]
* [[Carles Riera Pujal]]
* [[Sabine Meyer]]
* [[Jean-Christian Michel]]
* [[Sharon Kam]]
* [[Alessandro Carbonare]]
* [[Marco Antonio Mazzini]]
* [[Martin Fröst]]
* [[Ernie Càceres]]
* [[Richard Mühlfeld]]
* [[Hyacinthe Klosé]]
* [[Karl Leister]]

== Compositors amb obres per a clarinet ==
* [[Johann Stamitz]]
* [[Johannes Brahms]]
* [[Carl Stamitz]]
* [[Ígor Stravinski]]
* [[Wolfgang Amadeus Mozart]]
* [[Xavier Montsalvatge i Bassols]]
* [[Carl Maria von Weber]]
* [[Darius Milhaud]]
* [[Francis Poulenc]]
* [[Franz Krommer]]
* [[Camille Saint-Saëns]]
* [[Louis Spohr]]

== Referències ==
{{Referències}}

== Vegeu també ==
* [[Clarinet contrabaix]]
* [[Clau de registre]]
* [[Clau (instrument)]]

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/les-parts-del-clarinet Les parts del clarinet en català], [[TERMCAT]]
* [http://paubarrina.wordpress.com/ Clarinetades: bloc sobre el clarinet en català] Notícies, canyes, curiositats, etc. sobre el clarinet.

{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|clarinet}}

[[Categoria:Clarinet| ]]