Mostra la font per a Cloroetà

{{Infotaula compost químic
|imatge=Chloroethane-skeletal.svg
|formula_quimica=C2H5Cl|iupac=Cloroetà
|massa=64,51 g/m|densitat=920 kg/m³, 0,92 g/cm³
|solubilitat=0.447 g/100ml (0 °C) <br/>
0,574 g/100ml (20 °C)
|moment_dipolar=2.06 D
|punt_fusio=134 K (-139 °C)|punt_ebullicio=285,4 K (12 °C)
|descobridor=Basil Valentine
|smiles_canonic=ClCC
|capacitat_calorifica=104,3 J/mol·K
|pressio_vapor=8.4 kPa (-40 °C) <br/>
62.3 kPa (0 °C) <br/>
134.6 kPa (20 °C)
|inchi=InChI=1S/C2H5Cl/c1-2-3/h2H2,1H3 <br>
Key: HRYZWHHZPQKTII-UHFFFAOYSA-N|peu=Molècula del cloroetà (altres noms monocloroetà i clorur d'etil)}}
El '''cloroetà''', comunament conegut amb el seu antic nom '''clorur d'etil''', és un [[compost químic]] amb la fórmula C<sub>2</sub>H<sub>5</sub>Cl, emprat ocasionalment en la producció de [[tetraetil de plom]], un additiu de la [[benzina]]. És un gas inflamable, o un líquid refrigerant amb una olor lleugerament dolç.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Chlorinated Hydrocarbons|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/14356007.a06_233.pub2|editorial=Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA|data=2006-07-15|lloc=Weinheim, Germany|isbn=978-3-527-30673-2|doi=10.1002/14356007.a06_233.pub2|llengua=en|nom=Manfred|cognom=Rossberg|nom2=Wilhelm|cognom2=Lendle|nom3=Gerhard|cognom3=Pfleiderer|nom4=Adolf|cognom4=Tögel|nom5=Eberhard-Ludwig|cognom5=Dreher}}</ref>

== Història ==
El cloroetà (o clorur d'etil) va ser sintetitzat per primera vegada l'any 1440 per l'alquimista [[Basilius Valentinus]].<ref name=":0" /> Per fer-ho va reaccionar etanol i àcid clorhídric. El [[químic]] i [[farmacòleg]] alemany [[Johann Rudolph Glauber]], va sintetitzar el mateix compost l'any 1648, però emprant un mètode completament distint, reaccionar [[etanol]] i [[clorur de zinc]].<ref name=":0" />

== Estat natural ==
Gràcies al fet que posseeix un [[punt d'ebullició]] de 12 °C, el clorur d'etil és un gas incolor a [[Condicions estàndard de pressió i temperatura|temperatures i pressions estàndard]] (25 °C i 1 atm).

== Propietats ==
Tot i que el cloroetà posseeix un [[punt d'ebullició]] de tan sols 12 °C, si obrim un [[vial]] de clorur d'etil a temperatura ambient no bullirà amb el sentit generalment entès de la paraula. L'[[evaporació]] de la superfície produeix [[Convecció|corrents de convecció]] per les quals es refreda ràpidament, per tant, només es pot veure bullir durant un espai de temps curt.<ref name=":1">Murray Lawson, I. (1965). Ethyl Chloride. ''British Journal of Anaesthesia, 37''(9), 667-670. https://doi.org/10.1093/bja/37.9.667</ref>

Posseeix una olor desagradable, per la qual cosa moltes marques ho disfressen afegint petites quantitats [[perfum]] a la seva habitual presentació com a líquid en ampolles de vidre.<ref name=":1" />

== Preparació ==
El cloroetà es produeix mitjançant la hidrocloració d'etilè: ⁣

<chem>C2H4 + HCl -> C2H5Cl</chem>

En el passat, aquest era produït a partir d'[[etanol]] i àcid clorhídric, o d'[[età]] i [[clor]], però aquests mètodes han demostrat no ser rendibles econòmicament. Per aquesta raó, avui dia, el mètode de producció principal del cloroetà és com un producte secundari de la fabricació del [[clorur de polivinil]].

== Usos ==
El cloroetà és un agent etilant econòmic, i per aquest motiu és àmpliament utilitzat en la indústria moderna. Reacciona amb [[alumini]], creant en el procés sesquiclorur d'etilalumini, un precursor dels [[Polímer|polímers]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/book/10.1002/14356007|editorial=Wiley|data=2003-03-11|isbn=978-3-527-30385-4|doi=10.1002/14356007.a01_543|llengua=en}}</ref> El cloroetà també és emprat per a convertir [[cel·lulosa]] en etilcel·lulosa, compost emprat com a agent espessidor i aglutinant en pintures, cosmètics i altres productes similars.

Aquest compost està registrat baix la legislació [[REACH]] (Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de substàncies i barreges químiques) i és importat a l'Àrea Econòmica Europea en volums d'entre 100 i 1000 tones anuals.<ref>European Chemical Agency. (2023). Substance Infocard: Cloroethane https://echa.europa.eu/substance-information/-/substanceinfo/100.000.755</ref>

==== Usos obsolets ====
Des del començament de 1922, continuant durant gran part del segle XX, el cloroetà va ser emprat principalment per produir [[Tetraetilplom|tetraetil de plom]], un agent antidetonant per a la [[benzina]]. A causa de la desaparició d'aquest compost a la indústria, perquè noves regulacions estrictes de diversos governs impedeixen el seu ús, la seva demanda ha baixat, deixant aquest ús del cloroetà com a secundari.<ref name=":0" />

Com altres hidrocarburs clorats, el cloroetà ha estat emprat com a refrigerant, [[aerosol]], [[Anestèsia|anestèsic]] i agent espumant per a embolcalls d'escuma. També es va emparar com a promotor químic en el procés de [[catalització]] del [[clorur d'alumini]] per produir etilbenzè, el precursor del monòmer d'estirè. En l'actualitat, però, no s'utilitza àmpliament en cap d'aquests rols.
[[Fitxer:Cold test with ethyl chloride.jpg|esquerra|miniatura|178x178px|Prova de detecció de malalties dentals mitjançant clorur d'etil]][[Fitxer:Anaesthesia; Ethyl Cholride Wellcome L0018333.jpg|miniatura|256x256px|Botella d'anestèsia feta amb cloroetà]]
==== Usos en la medicina ====
El cloroetà té un baix [[punt d'ebullició]], això provoca que quan és aplicat a una zona específica del cos la calor absorbida per l'ebullició del compost produeix frescor que alleuja el dolor. Aquesta frescor té un lleuger afecte [[Anestèsia|anestèsic]], que pot ser útil en l'eliminació resquills o abscessos en un entorn clínic.<ref>{{Ref-web|títol=Chloroethane|url=https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/compound/6337|consulta=2024-03-09|llengua=en|cognom=PubChem}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=ToxFAQsTM: Cloroetano (Chloroethane) {{!}} ToxFAQ {{!}} ATSDR|url=https://www.atsdr.cdc.gov/es/toxfaqs/es_tfacts105.html|data=2024-01-18|consulta=2024-03-09|llengua=es-us}}</ref>

El cloroetà era un compost habitual a les sales d'urgències. S'utilitzava per induir l'[[anestèsia general]] abans de continuar amb l'[[èter dietílic]], que té una absorció molt més lenta. En l'[[odontologia]] és emprat com a mitja per a diagnosticar una “dent morta”.<ref>{{Ref-web|títol=Pulp vitality: how to diagnose|url=https://www.sanident.com/pulp-vitality-how-to-diagnose/|data=2019-02-05|consulta=2024-03-22|llengua=it-IT|cognom=Redazione}}</ref>

==== Droga recreativa ====
El cloroetà és una [[droga recreativa]] consumida per inhalació. A causa de la facilitat per comprar esprai de cloroetà a les farmàcies (pel seu ús com a [[Anestèsia|anestesiant]] per a la pell), és inhalat directament d'aquest esprai. Al [[Brasil]], és un component important d'una droga tradicional (encara que il·legal) presa durant el Carnaval, coneguda localment com a “lança-perfume” (esprai o polvoritzador de perfum).<ref>{{Ref-publicació|article=Inhaling muscle spray: A rising trend of abuse|url=https://www.wjgnet.com/2220-3141/full/v10/i3/43.htm|publicació=World Journal of Critical Care Medicine|data=2021-05-09|issn=2220-3141|pmc=PMC8131932|pmid=34046309|pàgines=43–46|volum=10|exemplar=3|doi=10.5492/wjccm.v10.i3.43|nom=Sohil|cognom=Pothiawala|nom2=Chong King|cognom2=Yong|nom3=Rabind|cognom3=Charles}}</ref>

== Toxicitat i perillositat ==
El cloroetà generalment és un vapor inflamable i narcòtic, per tant, s'ha de tractar amb cura. A partir del sistema [[Sistema Mundial Harmonitzat de Classificació i Etiquetatge de Productes Químics|SMH]] (pictograma 1 i 2) i el diamant de materials perillosos de la norma [[NFPA 704]] (pictograma 3) aquest compost posseeix els següents pictogrames: ⁣

[[Fitxer:GHS-pictogram-flamme.svg|sense marc|105x105px]][[Fitxer:GHS-pictogram-silhouette.svg|sense marc|105x105px]][[Fitxer:NFPA-704-NFPA-Diamonds-Sign-242.png|sense marc|105x105px]]

El clorur d'etil és el menys tòxic dels cloroetans, i, igual que aquests, és un depressor del [[sistema nerviós central]], encara que menys potent que altres compostos similars. Les persones que respiren els seus vapors en una concentració menor de l'1% en l'aire no solen experimentar cap símptoma. En concentracions d'entre el 3% i el 5% provoca efectes similars als de la [[intoxicació alcohòlica]]. Quan la concentració del gas ingerit supera el 15% sovint resultar fatal.<ref>{{Ref-web|títol=What is chloroethane and what does it do to you|url=https://www.walesonline.co.uk/news/uk-news/what-chloroethane-what-you-24983419|data=2022-09-10|consulta=2024-03-22|llengua=en|nom=Neil|cognom=Shaw}}</ref>

Si s'exposen a concentracions del 6% al 8%, els pacients presenten sovint una respiració dèbil, pèrdua de consciència i reducció de la [[freqüència cardíaca]]. Poden recuperar la consciència a través del contacte físic o un soroll fort. Si es donés aquest cas es recomana treure a l'individu de la zona contaminada pel gas com més aviat millor, per així poder recuperar la consciència. En cas d'una exposició continuada de durada superior a 4 hores els afectes secundaris seran similars al d'una ressaca alcohòlica, amb deshidratació, marejos, pèrdua de visió clara i pèrdua temporal de la consciència, que pot durar una hora o més. Si l'exposició al gas no continua la víctima es podrà recuperar, tornant ràpidament a la seva salut normal. Per a accelerar aquest procés de recuperació pot ajudar la ingesta de [[Líquid|líquids]], [[Vitamina|vitamines]] i [[Sucre|sucres addicionals]].

Entre les concentracions del 9% i 12%, la freqüència cardíaca baixa més, la víctima veurà la seva respiració empitjorar o fins i tot podria arribar a aturar-se. No respon a cap estimulació externa i pot començar a eructar o vomitar involuntàriament, fet que pot conduir a l'[[asfíxia]] si la víctima no es posa de costat per així permetre la respiració. Això és una emergència sanitària i requereix acció immediata per part d'un professional. És aconsellable moure la víctima a una zona no contaminada per cloroetà i administrar-li respiració forçada per així buidar els [[pulmons]] dels vapors tòxics. Si la víctima es recupera amb prou rapidesa, pot ser que no hagi de ser hospitalitzada, però requereix una revisió mèdica per assegurar-se de què cap òrgan ha estat ferit.

Quan la concentració és major al 12%, el [[cor]], els [[pulmons]] i els [[Ronyó|ronyons]] de la víctima comencen a fallar. Cal [[RCP]] immediata, seguida de suport mèdic per prevenir la [[insuficiència renal]], pulmonar i cardíaca que resultaria mortal.

L'exposició a una concentració superior al 15% resulta fatal. Un cas de mort per ingerir aquest gas és el del cantant Darius Campbell Danesh, que va morir pels seus efectes tòxics i per asfíxia.

En les investigacions sobre com afecta l'exposició crònica a aquest gas, els estudis en animals han donat resultats inconsistents i no tenim dades sobre els seus afectes a llarg termini en humans. Per tant, desconeixem si posseeix efectes cancerígens per a les persones.<ref>{{Ref-llibre|títol=Re-evaluation of some organic chemicals, hydrazine and hydrogen peroxide: this publication represents the views and expert opinions of an IARC Working Group on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans, which met in Lyon, 17 - 24 February 1998|editorial=IARC|data=1999|lloc=Lyon|isbn=978-92-832-1271-3}}</ref>

==== En cas d'incendi ====
El cloroetà és extremadament [[Inflamabilitat|inflamable]], per tant, cal evitar el seu contacte amb el foc i qualsevol mena d'espurna. En cas que es produeixi un incendi, com a mitja d'extinció es pot emprar aigua en esprai o en nebulitzador. Evitar en tot cas emprar aigua a pressió o [[diòxid de carboni]] per a extingir el foc. És important tenir en compte que durant la [[combustió]], per la descomposició tèrmica del cloroetà, es poden produir diversos fums corrosius o tòxics, com serien: el [[monòxid de carboni]], el [[fosgen]] i el [[clorur d'hidrogen]]. Per evitar la inhalació d'aquests gasos tòxics, quan es troben a espais confinats, és necessari emprar un [[Equip de respiració autònom|equip de respiració autònoma]] de pressió positiva.<ref name=":2">Praxair. (2013). Ficha de datos de seguridad. https://www.sspa.juntadeandalucia.es/servicioandaluzdesalud/hrs3/fileadmin/user_upload/area_servicios_generales/prevencion_riesgoslaborales/fichas_seguridad/cloruro_etilo.pdf</ref><ref name=":3">Organizacion Mundial de la Salud. (2018). Cloroetano. https://www.ilo.org/dyn/icsc/showcard.display?p_lang=es&p_card_id=0132&p_version=2</ref>

==== En cas de vessaments o fugues ====
Evacuar immediatament la zona de perill i, si és possible, intentar aturar el vessament. Com en el cas d'incendi es necessita un [[Equip de respiració autònom|equip de respiració autònoma]], per evitar la inflació de gasos tòxics. No oblidar en cap moment el risc que es produeixi una atmosfera explosiva, per tant, evitar que es produeixi foc o qualsevol mena d'espurna a la zona pròxima al vessament. És fonamental contactar amb un expert perquè controli la situació.<ref name=":2" /><ref name=":3" />

== Referències ==
{{Referències}}

[[Categoria:Composts organoclorats]]
[[Categoria:Anestèsics]]