Mostra la font per a Dubni

{{Dubni}}
El '''dubni''' és l'[[element químic]] de símbol '''Db''' i [[nombre atòmic]] 105. És extremament [[radioactiu]]: l'[[isòtop]] més estable que se'n coneix, el dubni 268, té una [[període de semidesintegració|semivida]] d'unes 16 hores, cosa que en dificulta l'estudi.

Es tracta d'un [[element sintètic]], és a dir, que no existeix en la natura. L'[[Institut Unificat de Recerca Nuclear]] (IURN) de la [[Unió Soviètica]] fou el primer a anunciar-ne el descobriment el 1968, seguit pel [[Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley]] dels [[Estats Units]] el 1970. Tots dos equips van proposar els seus noms per al nou element i els van utilitzar sense aprovació formal. La llarga disputa es va resoldre l'any 1993 mitjançant una investigació oficial de les afirmacions del descobriment del Grup de Treball de Transfermium, format per la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] i la [[Unió Internacional de Física Pura i Aplicada]], donant lloc al reconeixement oficial del descobriment entre ambdós equips. L'element es va anomenar formalment ''dubnium'' el 1997 per la ciutat de [[Dubnà]], on està situat el IURN.

La investigació teòrica estableix el dubni com a membre del [[Grup 5 de la taula periòdica|grup 5]]<ref name=gec>{{GEC|Dubni}}</ref><ref name="diec">{{DIEC|Dubni}}</ref> a la sèrie 6d de [[metalls de transició]], situant-lo sota el [[vanadi]], el [[niobi]] i el [[tàntal]]. El dubni hauria de compartir la majoria de propietats, com ara la seva [[configuració electrònica]] de valència i tenir un estat d'oxidació dominant +5, amb els altres elements del grup 5, amb algunes anomalies degudes als [[Química quàntica relativista|efectes relativistes]]. Una investigació limitada de la química del dubni ho ha confirmat. Els experiments de química de solucions han revelat que el dubni sovint es comporta més com el niobi que el tàntal, trencant les [[tendències periòdiques]].

== Història ==
{{Imatge múltiple | imatge1 = RUSMARKA-1660 (cropped).jpg| peu1=<center>Gueorgui Fliórov</center> | imatge2 = Albert Ghiorso ca 1970.jpg | peu2=<center>Albert Ghiorso</center> |alineació=left|amplada total=280}}
El dubni és un element sintètic, altament [[Radioactivitat|radioactiu]], que no existeix de manera natural a la Terra. El seu descobriment fou inicialment proclamat en 1968 per científics dirigits per [[Gueorgui Fliórov]] (1913-1990) de l'[[Institut de Recerca Nuclear de Dubna|Institut de Recerca Nuclear de Dubnà]] (IURN), la seu del qual es troba a la ciutat russa de [[Dubnà]].<ref name=:0/> Aquesta preparació inicial fou duta a terme bombardejant l'isòtop [[Isòtops de l'americi|americi 243]], <chem>^243_95Am</chem>, amb nuclis de [[neó]] 22, <chem>^22_10Ne</chem>:<ref name=:1>{{Ref-web|títol=Dubnium {{!}} chemical element|url=https://www.britannica.com/science/dubnium|consulta=2020-04-13|llengua=en|editor=Encyclopædia Britannica, inc.|data=16 abril 2019|obra=Encyclopædia Britannica|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180325110250/https://www.britannica.com/science/dubnium|arxiudata=2018-03-25}}</ref>

<chem display="block">^243_95Am + ^22_10Ne -> ^260_105Db + 5^1_0n</chem>

Observant l'activitat radioactiva subsegüent es deduí la formació d'un nou element de [[nombre atòmic]] Z = 105. No obstant això, aquest fet no pogué ser fefaentment provat en aquell moment. Poc després, el 1970, un grup de científics dirigits per [[Albert Ghiorso]] (1915-2010) el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley de la [[Universitat de Califòrnia a Berkeley]] reclamà el descobriment de l'isòtop 260 de l'element 105, basant-se en un nou experiment desenvolupat mitjançant el bombardeig de l'isòtop [[californi]] 249, <chem>^249_98Cf</chem>, amb nuclis de [[nitrogen]] 15, <chem>^15_7N</chem>:<ref>{{Ref-publicació|article=New Element Hahnium, Atomic Number 105|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRevLett.24.1498|publicació=Physical Review Letters|data=1970-06-29|issn=0031-9007|pàgines=1498–1503|volum=24|exemplar=26|doi=10.1103/PhysRevLett.24.1498|llengua=en|nom=Albert|cognom=Ghiorso|nom2=Matti|cognom2=Nurmia|nom3=Kari|cognom3=Eskola|nom4=James|cognom4=Harris|nom5=Pirkko|cognom5=Eskola}}</ref><ref name=:0/>

<chem display="block">^249_98Cf + ^15_7N -> ^260_105Db + 4^1_0n</chem>
Els estatunidencs l'anomenaren «hahni», símbol Ha, en honor del químic alemany [[Otto Hahn]] (1879-1968), descobridor de la [[fissió nuclear]]. Aquest mateix any, l'equip rus del IURN confirmà la síntesi de l'isòtop 260 de l'element 105.<ref>{{Ref-publicació|article=Soviet Synthesis of Element 105|url=https://www.science.org/doi/10.1126/science.170.3953.15.a|publicació=Science|data=1970-10-02|issn=0036-8075|pàgines=15–15|volum=170|exemplar=3953|doi=10.1126/science.170.3953.15.a|llengua=en|nom=Georgh N.|cognom=Flerov}}</ref> Proposaren el nom «nielsbohri», símbol Ns, en honor del físic danès [[Niels Bohr]] (1885-1962).<ref name=:1/> Finalment, en 1997 i després d'anys de controvèrsia, la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) atribuí el descobriment a tots dos grups, però l'element fou denominat dubni com a reconeixement a Dubnà.<ref name=:0>{{citar ref |cognom=Goñi Zunzarren|nom=A.|article=Z = 105, dubnio, Db. Más de 27 años de existencia sin nombre reconocido|publicació=An. Quím.|url=http://analesdequimica.es/wp2/numeros-anteriores/vol-115-no-2-2019/|data=2019|pàgines=167|volum=115|exemplar=2|consulta=2020-04-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200207075912/http://analesdequimica.es/wp2/numeros-anteriores/vol-115-no-2-2019/|arxiudata=2020-02-07}}</ref>

=== Controvèrsia sobre la denominació ===
{{Imatge múltiple
 | imatge1 = Niels Bohr.jpg | peu1=<center>Niels Bohr</center> | imatge2 = Otto Hahn (Nobel).jpg | peu2=<center>Otto Hahn</center> |peu=Originalment l'equip soviètic havia proposat que l'element 105 fos anomenat ''nielsbohri'' (Ns) en honor del físic nuclear danès [[Niels Bohr]]. L'equip nord-americà va proposar que l'element fos nomenat ''Hahni'' en honor del químic alemany [[Otto Hahn]], conegut com el pioner en el camp de la radioactivitat i radioquímica.|alineació=left|amplada total=280}}

L'equip soviètic va proposar el nom ''nielsbohri'' (Ns) en honor del físic nuclear danès [[Niels Bohr]]. L'equip nord-americà va suggerir que el nou element hauria de dir-se ''hahni'' (Ha), en honor del químic alemany [[Otto Hahn]]. Per tant, hahni va ser el nom que molts científics nord-americans i europeus occidentals usaven, i apareixia en molts escrits publicats en aquest moment, i nielsbohri va ser usat a la Unió Soviètica i els països del Bloc de l'Est.

Així va esclatar una controvèrsia entre els dos grups sobre la denominació de l'element. Per tant, la {{abr|IUPAC|International Union of Pure and Applied Chemistry: Unió Internacional de Química Pura i Aplicada}} va adoptar ''unnilpenti'' (Unp) com el nom temporal sistemàtic de l'element. El 1994, intentant resoldre el problema, la IUPAC va proposar el nom ''jolioti'' (Jl), en honor del físic francès [[Frédéric Joliot-Curie]], nom que havia estat proposat per l'equip soviètic per a l'element 102, nomenat posteriorment com [[nobeli]]. Els dos pretendents principals van seguir en desacord sobre els noms dels elements 104 a 106. No obstant això, el 1997, es va resoldre la disputa i es va adoptar el nom actual, ''dubni'' (Db), en honor a la ciutat russa de [[Dubnà]], la ubicació de l'[[Institut Central d'Investigacions Nuclears]]. Sobre això, la IUPAC va al·legar que el laboratori de Berkeley ja havia estat reconegut diverses vegades en la denominació dels elements (per exemple, [[berkeli]], [[californi]], [[americi]]) i que l'acceptació de els noms ''[[rutherfordi]]'' i ''[[seaborgi]]'' per als elements 104 i 106 s'hauria de compensar mitjançant el reconeixement de les contribucions de l'equip rus en el descobriment dels elements 104, 105 i 106.<ref>{{Ref-publicació|article=Names and symbols of transfermium elements (IUPAC Recommendations 1994)|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1351/pac199466122419/html|publicació=Pure and Applied Chemistry|data=1994-01-01|issn=1365-3075|pàgines=2419–2421|volum=66|exemplar=12|doi=10.1351/pac199466122419}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Names and symbols of transfermium elements (IUPAC Recommendations 1997)|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1351/pac199769122471/html|publicació=Pure and Applied Chemistry|data=1997-01-01|issn=1365-3075|pàgines=2471–2474|volum=69|exemplar=12|doi=10.1351/pac199769122471|llengua=en|consulta=2024-07-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240605121428/https://www.degruyter.com/document/doi/10.1351/pac199769122471/html|arxiudata=2024-06-05}}</ref>

== Propietats ==
<div style="float:left;margin-right:20px;margin-bottom:20px;text-align:center">
{|
|----- align=center
| [[Grup de la taula periòdica|'''Grup''']]
| '''5'''
|----- align=center
| [[Període de la taula periòdica|'''Període''']]
|----- align=center
| [[Elements del període 4|'''4''']]
| bgcolor="#ffc0c0" | {{mida|85%|23}}<br />[[Vanadi|V]]
|----- align=center
| [[Elements del període 5|'''5''']]
| bgcolor="#ffc0c0" | {{mida|85%|41}}<br />[[Niobi|Nb]]
|----- align=center
| [[Elements del període 6|'''6''']]
| style="background-color: rgb(255, 192, 192);" | {{mida|85%|73}}<br />[[Tàntal|Ta]]
|----- align=center
| [[Elements del període 7|'''7''']]
| style="background-color: rgb(255, 192, 192);" | {{mida|85%|{{color|red|105}}}}<br />'''Db'''
|----- align=center
| <br />
|}
</div>
Els estudis teòrics determinen que el dubni pertany al [[grup 5 de la taula periòdica]], situant-se en el setè [[Període de la taula periòdica|període]]. És, per tant, un [[metall de transició]] que es col·loca sota el [[vanadi]], el [[niobi]] i el [[tàntal]]. La seva [[configuració electrònica]] calculada és <chem> [ Rn ] 5f^14 6d^4 7s^2 </chem>, i és un element transactinoide, superpesant, molt inestable. El principal [[estat d'oxidació]] del dubni és +5, la qual cosa ha estat confirmada per diversos experiments en dissolució aquosa. No obstant això, l'estudi de les propietats químiques d'aquest element és extremadament complex, ja que s'obtenen molt pocs nuclis durant la seva preparació, i el seu interval d'estabilitat és curt. Tanmateix, s'ha pogut concloure que forma preferentment espècies pentacoordinades de tipus oxihalur com <chem>[DbOCl4]-</chem> i <chem>[DbOF4]-</chem>, a diferència del [[tàntal]] —situat just a damunt a la [[taula periòdica]]— per al qual s'observen majoritàriament espècies hexacoordinades com <chem>[TaF6]-</chem>. Aquests resultats suggereixen que el dubni presenta unes propietats químiques més semblants a les del [[niobi]], del mateix grup pertanyent al període 5, que a les del tàntal, element situat en el període 6, trencant d'aquesta manera la tendència en el grup.<ref name=:0/>[[Fitxer:Dubna University Lake.JPG|miniatura|Universitat de Dubnà.]]
== Isòtops ==
[[Fitxer:Nucleus half life and decay.svg|esquerra|miniatura|upright=2.0|alt=Un gràfic 2D amb cel·les rectangulars en blanc i negre, que s'estén des de la cantonada inferior esquerra fins a la cantonada superior dreta, amb cel·les que majoritàriament es tornen més clares més a prop de l'última|Un gràfic d'estabilitat de nucleids utilitzat pel IURN el 2012. Els isòtops caracteritzats es mostren amb vores.<ref name="Karpov graph">{{Cite book|title=Exciting Interdisciplinary Physics|last1=Karpov|first1=A. V.|last2=Zagrebaev|first2=V. I.|last3=Palenzuela|first3=Y. M.|last4=Greiner|first4=W.|date=2013|publisher=Springer International Publishing|isbn=978-3-319-00046-6|editor-last=Greiner|editor-first=W.|series=FIAS Interdisciplinary Science Series|article=Superheavy Nuclei: Decay and Stability|pages=69–79|language=en|doi=10.1007/978-3-319-00047-3_6|url=https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-319-00047-3_6}}</ref>]]
En l'actualitat han estat sintetitzats 19 [[Isòtop|isòtops]] del dubni, amb [[Nombre màssic|nombres màssics]] des del 255 al 270,<ref>{{Ref-web|url=https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/|títol=NuDat 2.8|consulta=13 abril 2020|llengua=en|editor=National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201127013128/https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/|arxiudata=27 de novembre 2020}}</ref> entre els quals els que presenten [[Període de semidesintegració|períodes de semidesintegració]] més llargs són els següents: <chem>^262Db</chem> (t<sub>1/2</sub> ~ 34 s), <chem>^263Db</chem> (t<sub>1/2</sub> ~ 27 s), <chem>^266Db</chem> (t<sub>1/2</sub> ~ 20 min), <chem>^267Db</chem> (t<sub>1/2</sub> ~ 72 min), <chem>^268Db</chem> (t<sub>1/2</sub> ~ 28 h) i <chem>^270Db</chem> (t<sub>1/2</sub> ~ 15 h).<ref name=:0/> Generalment, els isòtops de dubni actualment són produïts per bombardeig d'isòtops de [[bismut]] 209 amb projectils de [[titani]], per exemple l'isòtop dubni 258:<ref name="chesmistrysuperheavy">{{Ref-llibre|edició=2a edició|títol=The Chemistry of Superheavy Elements|url=https://www.worldcat.org/oclc/864825106|lloc=Berlín|isbn=978-3-642-37466-1|cognom=Moody|nom=K.J.|llengua=en|data=2014|editorial=Springer Science & Business Media|editor=Matthias Schädel, Dawn Shaughnessy|capítol=Synthesis of Superheavy Elements}}</ref>

<chem display="block">^209_83Bi + ^50_22Ti -> ^258_105Db + ^1_0n</chem>

Tots els isòtops del dubni experimenten, principalment, dos processos de desintegració de manera simultània: decaïment per emissió de [[Partícula alfa|partícules alfa]] i [[fissió espontània]]. Com a exemple es mostra la reacció de fissió espontània de l'isòtop 255:<ref name=:0/>

<chem display="block">^255_105Db -> ^120_50Sn + ^135_55Cs + 277,70 MeV</chem>

La majoria dels isòtops coneguts del dubni no han estat sintetitzats, sinó que apareixen en les [[Cadena de desintegració|cadenes de desintegració]] d'elements amb [[Nombre atòmic|nombres atòmics]] superiors i imparells. Aquests elements són extremadament inestables i es van desintegrant per emissió de [[Partícula α|partícules α]], una rere l'altra, produint tot un seguit d'isòtops d'elements de nombres atòmics inferiors. Per exemple, l'element amb nombre atòmic més alt imparell que s'ha sintetitzat és el [[tennes]] (Z = 117), l'isòtop tennes 292 es desintegra segons les següents reaccions que passen pel dubni 268:<ref>{{Ref-web|url=https://periodictable.com/Isotopes/118.293/index2.full.dm.prod.html|títol=Isotopes of tennessine|consulta=20 març 2023|nom=Max|cognom=Whitby|obra=Periodictable.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230320224035/https://periodictable.com/Isotopes/118.293/index2.full.dm.prod.html|arxiudata=20 de març 2023|llengua=anglès}}</ref>

<center>
<chem>^{292}_{117}Ts \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{288}_{115}Mc \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{284}_{113}Nh \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{280}_{111}Rg \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{276}_{109}Mt \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{272}_{107}Bh \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{268}_{105}Db \xrightarrow{{-\alpha}} ...
</chem>
</center>

== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografía adicional ==
* {{cite journal |title=The NUBASE2016 evaluation of nuclear properties|idioma= anglès|doi=10.1088/1674-1137/41/3/030001 |last1=Audi |first1=G. |last2=Kondev |first2=F. G. |last3=Wang |first3=M. |last4=Huang |first4=W. J. |last5=Naimi |first5=S. |display-authors=3 |journal=Chinese Physics C |volume=41 |issue=3 <!--Citation bot deny-->|pages=030001 |year=2017 |bibcode=2017ChPhC..41c0001A |url=https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1674-1137/41/3/030001}}<!--for consistency and specific pages, do not replace with {{NUBASE2016}}-->
* {{cite book|last=Beiser|first=A.|title=Concepts of modern physics|idioma= anglès|date=2003|publisher=McGraw-Hill|isbn=978-0-07-244848-1|edition=6th|oclc=48965418|url=https://www.google.cat/books/edition/Concepts_of_Modern_Physics/VgApAQAAMAAJ?hl=ca&gbpv=0&bsq=isbn:9780072448481}}
* {{cite book |last1=Hoffman |first1=D. C. |author-link=Darleane C. Hoffman |last2=Ghiorso |first2=A. |author-link2=Albert Ghiorso |last3=Seaborg |first3=G. T. |title=The Transuranium People: The Inside Story |year=2000 |publisher= World Scientific |isbn=978-1-78-326244-1|idioma= anglès|url=https://www.google.cat/books/edition/Transuranium_People_The_The_Inside_Story/yP63CgAAQBAJ?hl=ca&gbpv=0}}
* {{cite book |last=Kragh |first=H. |date=2018 |title=From Transuranic to Superheavy Elements: A Story of Dispute and Creation |url=https://archive.org/details/fromtransuranict0000krag |publisher=[[Springer Science+Business Media|Springer]] |isbn=978-3-319-75813-8|idioma= anglès}}
* {{cite journal|last1=Zagrebaev|first1=V.|last2=Karpov|first2=A.|last3=Greiner|first3=W.|date=2013|title=Future of superheavy element research: Which nuclei could be synthesized within the next few years?|journal= Journal of Physics: Conference Series |volume=420|issue=1|pages=012001|doi=10.1088/1742-6596/420/1/012001|arxiv=1207.5700|bibcode=2013JPhCS.420a2001Z|s2cid=55434734|issn=1742-6588 | idioma =anglès|url=https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1742-6596/420/1/012001}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{Viccionari-lateral|dubni}}
* {{ref-web | url = http://periodic.lanl.gov/elements/105.html | títol = Los Alamos National Laboratory - Dubni | llengua = anglès | consulta = 2004-11-05 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20041016172708/http://www.periodic.lanl.gov/elements/105.html | arxiudata = 2004-10-16 }}
* {{ref-web | url = http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Db/index.html | títol = Dubnium: the essentials | editor = webelements.com | llengua = anglès}}
* {{ref-web | url = http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Db.html | títol = Periodic Table of Elements - Element Dubnium Db | editor = environmentalchemistry.com| llengua = anglès}}

{{taula periòdica compacta}}

{{Autoritat}}

[[Categoria:Elements transurànics]]
[[Categoria:Metalls de transició]]