Mostra la font per a Església de la Concepció (La Orotava)

{{Infotaula edifici
| nom = Església de la Concepció
| peu = Vista de l'església de la Concepció de [[La Orotava]], [[Tenerife]] ([[Illes Canàries|Canàries]]).
| mapa_nom = Tenerife
| designacio1_oficial = Iglesia de la Concepción
| nom_original = Iglesia de la Concepción
| nom_original_lleng = [[Idioma espanyol|Espanyol]]
| imatge = Orotava Concepcion 01.jpg
| localitzacio = [[Fitxer:Bandera de La Orotava.jpg|x21px|border]] [[La Orotava]]<br />
[[Fitxer:Flag of Tenerife.svg|21px|border]] [[Tenerife]]<br />
[[Fitxer:Flag of the Canary Islands (simple).svg|21px|border]] [[Illes Canàries|Canàries]]<br />
{{ESP}}
| designacio1_id = RI-51-0001211<ref>[http://www.gobcan.es/boc/2012/211/029.html ANUNCI de 17 d'octubre de 2012, pel qual es fa pública la Resolució de 10 de febrer de 2012, que incoa expedient per a la modificació de la categoria de Bé d'Interès Cultural, amb categoria de Monument Històric Artístic, a favor d'Església de la Concepció, en el terme municipal de La Orotava.]</ref>
| designacio1_data = [[18 de juny]] de [[1948]]
| designacio1 = Bé d'Interès Cultural
| estil = [[Barroc]]<br />
[[Arquitectura neoclàssica|Neoclàssic]]
| periode = [[Segle XVIII|Segle {{versaleta|xviii}}]]
| construit = [[1768]]-[[1788]]
| inauguracio = [[7 de desembre]] de [[1788]]
| desaparicio = [[1728]]
| reconstruit = [[1755]]
| intervencio1 = Restaurat per Francisco Gozar 
| intervencio1_any = [[1913]], [[1998]]-[[1999]]
| construit_per = Antonio Martínez de la Plaza
}}

L{{'}}'''església de la Concepció''' situada en [[La Orotava]] de [[Tenerife]], ([[Illes Canàries|Canàries]], [[Espanya]]) és la [[Parròquia eclesiàstica|parròquia]] matriu de la [[Immaculada Concepció|Nostra Senyora de la Concepció]], una de les millors mostres del [[barroc]] en [[Illes Canàries|Canàries]].<ref>[http://www.todotenerife.es/index.php?sectionID=17&lang=1&s=2&ID=2890 La Orotava: Recorrido Histórico Monumental]</ref> Es troba en la vila de [[La Orotava]] a l'illa de [[Tenerife]]. És un dels temples més fastuosos de l'illa, raó per la qual és anomenada popularment la ''basílica o catedral de La Orotava'',<ref>{{Ref-web |url=http://www.fotosaereasdecanarias.com/home/tenerife |títol=Fotogràfies aèries de Tenerife. |consulta=2014-10-22 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141018095734/http://www.fotosaereasdecanarias.com/home/tenerife |arxiudata=2014-10-18 }}</ref><ref>{{format ref}} http://www.esencia21.com/03_CANARIAS_MISTERIOSA/10_IDOLOS.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110907193605/http://www.esencia21.com/03_CANARIAS_MISTERIOSA/10_IDOLOS.html |date=2011-09-07}}</ref><ref>{{format ref}} http://vinilando.es/tienda/fotomurales-fotolia/6443423-catedral-de-la-orotava-tenerife-islas-canarias.htm{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> per la seva composició i dimensions, malgrat no ser cap d'aquestes. El seu element més característic és la seva cúpula, el disseny de la qual està inspirat en la cúpula de la [[Santa Maria del Fiore |catedral de Florència]] en [[Itàlia]]. El temple és des del [[18 de juny]] de [[1948]], Monument Històric-Artístic Nacional.<ref>[http://www.todotenerife.es/index.php?sectionID=17&lang=1&s=2&ID=2890 La Orotava: Recorregut Històric Monumental.]</ref>

== Història ==
=== Segle {{versaleta|xv}} ===
En finalitzar la conquesta de Tenerife es va iniciar la construcció d'una ermita al nord-est de lal vall de La Orotava, dedicada a Immaculada Concepció de la Mare de Déu, sota la protecció del bisbe de Canàries, Diego de Muros<ref>ARZOLA GONZÁLEZ, Vilehaldo Jesús i GONZÁLEZ PALENZUELA, Desiderio: ''Els temps de la Concepció'' en ''El Tresor de la Concepció'', catàleg de l'exposició homònima. La Orotava, 2003</ref>

=== Segle {{versaleta|xvi}} ===
[[Fitxer:Iglesia de la Concepción La Orotava lateral.JPG|miniatura|esquerra|Vista lateral de l'església de la Concepció de La Orotava, Tenerife.]]

Després de finalitzar la conquesta, els primers pobladors castellans van començar a assentar-se al voltant de l'ermita, mitjançant la distribució de les terres realitzades per [[Alonso Fernández de Lugo]]. El [[10 de gener]] de [[1502]] va tenir lloc el repartiment més important, considerant-se l'inici de la fundació del lloc de La Orotava.<ref>LUQUE HERNÁNDEZ, Antonio: ''La Orotava, Cor de Tenerife''. La Orotava, 1998</ref> En [[1503]], amb l'augment de la població, l'ermita és erigida com curat per part del bisbe Diego de Muros, sent el prevere Pedro de Parce. Durant aquest any es crea la Germanor Sacramental.<ref>ARZOLA GONZÁLEZ, Vilehaldo Jesús i GONZÁLEZ PALENZUELA, Desiderio: op. cit.</ref> En [[1514]], el [[temple]] és declarat parròquia filial de la del [[Jaume el Major]] del [[Los Realejos|Realejo Alto]] i comencen els treballs d'apliació de l'[[ermita]], convertint-se en [[Església (arquitectura)|església]] en [[1516]].

El [[5 de desembre]] de [[1532]] es concedeix a l'església un benefici eclesiàstic. Així, anys més tard, comencen de nou les obres d'ampliació per afegir-li dues capelles laterals a la nau principal, projectades i executades pel mestre picapedrer García de Velasco. Anys més tard, en [[1587]], arriba al temple des de l'Hospital de la Santíssima Trinitat una de les seves obres més antigues: el ''Crist de la Misericòrdia'', obra de Rui Díaz de [[1585]] encarregada per la Confraria de la Santa Vera Cruz i Misericòrdia.

=== Segle {{versaleta|xvii}} ===
==== Divisió del Benefici ====
Durant aquesta centúria el benefici de La Orotava es va separar després de la creació de noves parròquies: Santa Úrsula ([[1614]]), La nostra Senyora de la Penya de França ([[1631]]) i la de Sant Joan Baptista ([[1681]]), aquesta última en la mateixa Vila i barri del Farrobo. També durant aquest segle el rei [[Felip IV de Castella|Felip IV]] li concedeix a [[La Orotava]] el títol de Vila ([[1648]]).

==== Modificacions i ampliació de l'església ====
[[Fitxer:Orotava Concepcion 04.jpg|miniatura|[[Gàrgola]] situada en la façana.]]

En [[1605]] el [[bisbe]] Francisco Martínez ordena canviar l'orientació de la porta principal de l'església cap a la plaça de les Monges -actualment plaça Patricio García. Aquest mateix any s'acaba el primitiu [[retaule]] de la capella major, obra de l'escultor Pedro de Artacho Arbolanche. En [[1637]] finalitzen les obres de l'antiga [[torre]] campanar. L'escultor de Garachico Blas García Ravelo realitza la imatge del Crist Predicador en [[1667]] i, anys més tard, després de la seva defunció el [[19 d'octubre]] de [[1680]] seria enterrat a l'església.

En [[1689]] comença a aixecar-se el retaule de la Immaculada, obra de Lázaro González d'Ocampo i Gabriel de la Mata, sent finalitzat i instal·lat en la capella major del primitiu temple en [[1691]]. En [[1700]] acaben els treballs d'ampliació del temple, en afegir-li capelles a les naus principals.

=== Segle {{versaleta|xviii}} ===
==== Fidels al vot ====
Del [[24 de desembre]] de [[1704]] al [[27 de març]] de [[1705]], en La Orotava se senten diversos terratrèmols ocasionats per l'erupció del [[volcà]] de [[Güímar]], que danyaran seriosament a l'església de la Concepció. Una vegada finalitzats els tremolors, l'ajuntament fa vot solemne d'assistir, a perpetuïtat, a la celebració anual en honor de la [[Mare de Déu de la Candela|Verge de Candelària]] i sufragar les seves despeses.

==== La ruina del temple ====
En [[1728]] l'església mostra una greu deterioració, realitzant-se diversos treballs de reparació que tornaran a repetir-se en [[1739]]. Després de diversos esfondraments parcials en [[1753]] i l'apuntalament de l'edifici, en [[1758]] es sol·licita al [[Consell d'Índies]] ajuda econòmica per a la construcció d'un nou [[temple]], en ser la parròquia de patronat real. Es va aprovar l'edificació d'una nova església després de declarar-se la primitiva en ruïna total.

El capità Alonso de LLarena i Carrasco, director al costat de Juan Antonio d'Urtusáustegui i Lugo Vinya, de la Junta de Fàbrica, va ser el primer director de l'obra de construcció del nou temple. Així, en [[1755]] s'encomana al prestigiós enginyer militar Francisco Gozar la projecció d'una església de major dimensions que l'anterior, per ser edificada en La Orotava. L'enginyer va dissenyar dos plànols, un de coberta d'artesonat i un altre amb voltes -aquest últim es conserva en l'Arxiu Històric Nacional-, avaluant el cost en 64 682 pesos.

El comandant general don Joan d'Urbina va remetre el plànol al [[Consell de Castella]] en [[1756]]. No obstant això, a causa de la demora del projecte, ja que el [[7 d'agost]] de [[1769]] el Consell Real informés sobre el projecte de Gozar a l'insigne arquitecte [[Ventura Rodríguez]], és sol·licitat al mestre Patricio García planificar una nova església i dirigir les obres.

==== La nova església ====
[[Fitxer:Orotava Concepcion 12.jpg|miniatura|esquerra|Interior de l'església de la Concepció.]]

En [[1768]] es va acordar l'enderroc de la vella parròquia, començant aquesta tasca el [[27 de juny]]. Es va realitzar amb tanta rapidesa que l'[[11 de desembre]] del mateix any el bisbe Venegas va poder col·locar la primera pedra sota la porta oriental. La construcció del nou temple es va dur a terme entre [[1768]] i [[1778]], excepte les cobertes.

El nou edifici es va anar aixecant simultàniament en el seu exterior i interior. La seva façana és una parenceria de barroquisme tardà.<ref>RUMEU D'ARMES, Antonio: ''Patricio García i Miguel García de Chavez, mestres arquitectes de la construcció de l'església de la Concepció de La Orotava'' a l'''Anuari d'Estudis Atlàntics''. Madrid - Las Palmas, 1997</ref> El més destacat d'ella és el basament de la balconada central de reixeria, obra tallada per Patricio García.

Patricio García va haver de retre comptes el [[18 de setembre]] de [[1775]], perquè els recursos econòmics es veien escassos per continuar les obres al mateix ritme. Per això, es realitza una segona petició al rei [[Carles III d'Espanya|Carles III]]. La Cambra de [[Castella]] va acordar la prèvia rendició de comptes i més tard, que la documentació passés a dictamen de l'arquitecte major [[Ventura Rodríguez]]. No obstant això, Ventura no va anar amb compte en llegir l'informe de Patricio García, donant l'església de La Orotava per amb prou feines iniciada quan estava en gran part conclusa. Així, el [[4 de febrer]] de [[1784]] projecta una petita basílica neoclàssica. L'enviament de l'informe i el nou projecte a la Real Audiència de Canàries es va demorar fins a [[1787]], data en la qual el temple es trobava ja gairebé acabat.

El temple va ser inaugurat amb gran solemnitat el [[7 de desembre]] de [[1788]] pel bisbe de Canàries, Antonio Martínez de la Plaza.

=== Segle {{versaleta|xix}} ===
Durant aquesta centúria es va adaptar l'interior del temple a l'estil [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssic]] imperant en [[Europa]]. D'aquesta manera, es va portar de [[Gènova]] el templet del Tabernacle i el [[púlpit]], ambdues obres de Giuseppe Gaggini, i la bella talla de la Immaculada Concepció d'Angelo Olivari, així com el reixat de ferro per delimitar el [[presbiteri]], realitzat en [[Londres]] en [[1822]].
L'escultor de La Orotava, Fernando Estévez també durà a terme els encàrrecs per renovar la major part de l'estatuària destacant, sobretot, el grup escultòric de [[Sant Pere|Sant Pere Apòstol]] (ca. [[1820]]). Amb la [[Desamortitzacions espanyoles|Desamortització de Mendizábal]] de [[1835]], la parròquia de la Concepció adquireix nombroses obres artístiques provinents dels convents clausurats.

L'església de la Concepció és consagrada solemnement pel II Bisbe de Tenerife, Ildefons Infants i Macías, el [[13 de juliol]] de [[1879]].

=== Segle {{versaleta|xx}} ===
[[Fitxer:Orotava Concepcion 03.jpg|miniatura|Cúpula de La Concepció.]]

El segle comença amb la visita del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] a Canàries en [[1906]], visitant [[La Orotava]] i la parròquia de la Concepció el [[28 de març]]. El mateix any, el monarca atorga a La Orotava el títol de ''Molt Noble i Lleial''. Uns anys més tard, el [[19 de juny]] de [[1910]], la Vila i el Temple Matriu serien visitats de nou per la infanta Isabel de Borbó i Borbó. A la fi de segle seran visitats de nou pels prínceps [[Joan Carles I d'Espanya|Joan Carles de Borbó]] i [[Sofia de Grècia]], anteriors reis d'Espanya, el [[2 de març]] de [[1973]].

Es duen a terme una sèrie de reformes en el [[temple]], entre les quals destaquen les obres per reforçar el cimbori en [[1913]], provocant la desaparició dels [[Pintura al fresc|fresc]]s de les voltes -quedant solament els de les quatre petxines- i la col·locació de les vidrieres de colors portades de [[Saragossa]], la dotació al temple d'il·luminació elèctrica i la instal·lació de l'òrgan alemany donat per María del Pilar Casañas, en [[1914]].

El temple és declarat pel govern espanyol Monument Històric-Artístic de categoria nacional el [[18 de juny]] de [[1948]]. Així mateix, és tancat el [[12 d'abril]] de [[1998]] per procedir a la seva restauració, traslladant-se la parròquia matriu a l'església de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]]. El [[8 de juny]] de [[1999]] és reobert amb gran solemnitat pel [[bisbe]] de Tenerife Felipe Fernández García.

=== Segle {{versaleta|xxi}} ===
El temple va començar el [[Segle XXI|segle {{versaleta|xxi}}]] amb la celebració del V Centenari de la declaració del seu Curato ([[1503]]-[[2003]]), motiu pel qual es va realitzar l'exposició ''El tresor de la Concepció'', en la qual es van exposar importants obres d'orfebreria, escultures pertanyents a la parròquia, com les imatges de la Immaculada ([[1824]]) d'Angelo Olivari o la ''Verge del Trànsit'' ([[Segle XVIII|{{versaleta|xviii}}]]) o les talles de Fernando Estévez, i els destacats llenços de Cristóbal Hernández de Quintana, Gaspar de Quevedo i Juan de Miranda, que posseeix la parròquia.

En [[2008]] va tenir lloc la creació del museu sacre ''El tresor de la Concepció'', que alberga nombroses obres d'art, tant pictòric com d'escultura i orfebreria.

== Interior del temple ==
[[Fitxer:PlanoConcepción.jpg|miniatura|<small>Plànol del temple.<br />
'''1'''- Porta principal.<br />
'''2'''- Porta sud.<br />
'''3'''- Porta nord.<br />
'''4'''- Capella del Calvari.<br />
'''5'''- Capella de la Candelària.<br />
'''6'''- Capçalera de la nau de l'Evangeli.<br />
'''7'''- Altar Major.<br />
'''8'''- Cor.<br />
'''9'''- Capçalera de la nau de l'Epístola.<br />
'''10'''- Capella de les Ànimes.<br />
'''11'''- Capella de Sant Pere.<br />
'''12'''- Sagristia Major.<br />
'''13'''- Museu d'Art Sacre.</small>]]

=== Nau de l'Evangeli ===
La Nau de l'Evangeli se situa a l'esquerra del temple. Igual que la Nau de l'Evangeli, alberga en la seva estructura dues capelles laterals i una, més àmplia, que es desenvolupa en la capçalera. Als seus peus, al costat del cancell de la porta principal, podem trobar un quadre de ''La Immaculada amb [[Ignasi de Loiola|Sant Ignasi de Loiola]] i [[Francesc Xavier|Sant Francesc Xavier]]'', obra del pintor de La Orotava, Gaspar de Quevedo, del [[Segle XVII|segle {{versaleta|xvii}}]].

==== Batisteri ====
La torre sud o torre del rellotge alberga en el seu interior, en el seu pis inferior, el Baptisteri del temple, on es troba l'elegant pila de marbre del [[Segle XVIII|segle {{versaleta|xviii}}]] i, en la paret, presidint un llenç de petit format de la Santíssima Trinitat, obra del pintor Juan de Miranda, realitzat cap a [[1785]].<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''Catalogació d'Obres i Historiografia'' en ''El Tresor de la Concepció'' [catàleg de l'exposició homònima]. La Orotava, 2003, pàg. 146</ref>

==== Capella del Calvari ====
La [[confraria]] de la Santa Vera Cruz i Misericòrdia es va traslladar a la parròquia de la Concepció després de la seva fundació al veí Hospital de la Santíssima Trinitat l'[[11 de juny]] de [[1560]], i amb ella, també es va traslladar la seva imatge titular: La bella efígie del ''Santíssim Crist de la Misericòrdia'', una talla realitzada en [[1585]] per l'escultor Rui Diaz d'Argumedo<ref>ALLOZA MORENO, Manuel Ángel i RODRÍGUEZ MESA, Manuel: ''Misericòrdia de la Vera Cruz en el benefici de Taoro, des del segle {{versaleta|xvi}}''. Santa Cruz de Tenerife, 1984, p.271</ref> i que se situa en un [[retaule]] habilitat amb les restes d'un anterior desmuntat en 1768<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''Comentaris entorn d'un retaule. Notícies de Fernando Estévez i l'activitat del seu taller en La Orotava (1809-1821)'' en ''Revista d'Història'' núm. 191 (2009), p. 123</ref> Al costat d'ell, en la [[fornícula]] central, es disposen les efígies de La Nostra Senyora dels Dolors i [[Joan Evangelista|Sant Joan Evangelista]], ambdues obres de l'escultor [[José Luján Pérez]] i responen a la renovació escultòrica que es va veure sotmesa la vila a principis de [[Segle XIX|segle {{versaleta|xix}}]] i impulsada pel bisbe Tavira. La Dolorosa, de principis del [[Segle XIX|segle {{versaleta|xix}}]], es presenta com un dels treballs més delicats del mestre grancanari, superior a altres peces de similar iconografia.<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''Entorn de les escultures de Luján Pérez en la Setmana Santa de La Orotava. Art, història i tradició de tarannà il·lustrat'' en ''Programa de Setmana Santa 2008''. La Orotava, 2008, p.53</ref> Respecte a l'evangelista, cal destacar que es tracta d'una de les peces més originals de l'artífex, que respon a l'encàrrec del majordom de la Concepció, Antonio de Monteverde i Rivas, realitzada cap a [[1806]].

Les [[Fornícula|fornícules]] laterals alberguen dues talles destacades de l'escultor Fernando Estévez. A l'esquerra es troba l'efígie de [[Sant Tomàs apòstol|Sant Tomàs]] de Villanueva. Qualificada de ''bella imatge''<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''Comentaris..., p. 112</ref> pels frares agustins, va ser realitzada en [[1816]] per a l'església del convent de La nostra Senyora de Gràcia i traslladada posteriorment a la Concepció després del procés desamortitzador de [[1835]]. A la dreta se situa la imatge de [[Llúcia de Siracusa|Santa Llúcia]], màrtir de [[Siracusa]]. Una talla que reflecteix el gust italianitzant, principalment [[Gènova|genovés]], en l'obra de l'artista viller,<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''"Catalogació d'Obra...", pàg. 161-162</ref> que ofereix una meticulositat tècnica, sobretot en l'exquisit tallat del cabell. Va ser realitzada amb anterioritat a [[1820]], amb la finalitat de substituir l'anterior, que ja existia en [[1604]].

==== Capella de la Candelària ====
[[Fitxer:JH CapillaCandelaria.jpg|miniatura|esquerra|Capella de la Candelària.]]

Durant els terratrèmols que van assolar la comarca de La Orotava, provocats pel [[volcà]] de Güímar a principis del [[Segle XVIII|segle {{versaleta|xviii}}]], l'ajuntament de la vila de La Orotava acorda realitzar en [[1705]] vot solemne a la [[Mare de Déu de la Candela|Verge de la Candelària]] com a promesa per cessar els tremolors, d'assistir a la celebració que es realitzava cada any en la Festivitat de la Presentació en el Temple. Aquesta imatge primitiva seria substituïda posteriorment per la imatge que pot contemplar-se en la [[fornícula]] central de la capella actualment.

Sobrenomenada ''La propera'', es tracta d'una obra de Fernando Estévez, el primer dels tres treballs que va realitzar sota aquesta iconografia, datada de les primeres dècades del [[Segle XIX|segle {{versaleta|xix}}]] i que mostra un serè ideal de bellesa [[Classicisme|classicista]].<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''Verge de Candelària [fig. 34]'' en ''Vestida de Sol. Iconografia i memòria de La nostra Senyora de Candelària'' [catàleg de l'exposició homònima]. Sant Cristóbal de la Llacuna, 2009, pàg. 181-182</ref> Si bé, el [[Jesús de Natzaret|Nen Jesús]] que porta en els seus braços no respon a aquest autor.

El [[retaule]] de tall [[Neoclassicisme|neoclàssic]] on es troba la imatge respon al pertanyent al convent dominic de [[Benet de Núrsia|Sant Benet Abat]] i que va ser instal·lat en el temple en [[1852]].<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''"Comentaris..."'', p. 124</ref> En les fornícules laterals se situen les imatges de [[Joan Nepomucè|Sant Joan Nepomucè]] i [[Francesc de Borja|Sant Francesc de Borja]], ambdues talles sevillanes de mitjans del [[Segle XVIII|segle {{versaleta|xviii}}]].<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''Constants del comerç artístic entre Canàries i Andalusia durant el segle {{versaleta|xviii}}'' en ''Art, Arquitectura i Urbanisme. Actes''. Congrés Internacional Andalusia Barroca, Antequera, 2007, p. 348</ref><ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''"Catalogació...", pàg. 124-126</ref>

==== Capçalera de la nau de l'Evangeli ====
[[Fitxer:Inmaculada Orotava.jpg|miniatura|[[Immaculada Concepció]], destacada talla [[Gènova|genovesa]] de idealitzada bellesa [[Neoclassicisme|neoclàssica]].]]

La capella que conforma la capçalera de la [[Nau (arquitectura)|nau]] de l'Evangeli destaca pel seu retaule [[barroc]] de la Immaculada Concepció. Recuperat del temple anterior, es tracta del primitiu retaule major de la parròquia, realitzat entre [[1689]] i [[1691]].<ref>ARZOLA GONZÁLEZ, Vilehaldo i GONZÁLEZ PALENZUELA, Desiderio: ''"Els Temps de la Concepció"'' en ''El Tresor de la Concepció'' [catàleg de l'exposició homònima]. La Orotava, 2003, p. 87</ref> El primer cos del [[retaule]], compost pels relleus de ''L'Anunciació'' i ''Els Desposoris de la Verge'', al costat del sagrari amb els Evangelistes, [[Sant Pere]] i [[Sant Pau apòstol|Sant Pau]], són obres de l'escultor Lázaro González d'Ocampo.<ref>CALERO RUIZ, Clementina i QUESADA ACOSTA, Ana María: ''L'escultura a Canàries fins a 1900''. Santa Cruz de Tenerife, 1990, p. 68</ref> En segon cos, amb els relleus de ''La Presentació de [[Crist]] en el temple'', l'Assumpció de la Verge, i ''La Visitació de [[Maria, mare de Jesús|Maria]]'', i l'àtic, amb la ''Coronació de la Verge'', són obres de l'escultor Grabiel de la Mata. El retaule va ser daurat i policromat en [[1717]].<ref>ARZOLA GONZÁLEZ, Vilehaldo i GONZÁLEZ PALENZUELA, Desiderio: ''"Els Temps...''", p. 88</ref>

En la [[fornícula]] destaca la supèrbia i elegant talla de la '''Immaculada Concepció de Maria''', realitzada a Gènova per l'escultor Angelo Olivari en [[1822]]. Aquesta adquisició, sota la destacada majordomia de Monteverde i Rivas, va ser encarregada per la [[confraria]] de la Immaculada i es tracta de la millor mostra d'escultura [[Neoclassicisme|neoclàssica]] arribada a Canàries durant les primeres dècades del [[Segle XIX|segle {{versaleta|xix}}]],<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''"Catalogació...", pàg. 149-150</ref> que destaca per la seva idealitzada bellesa, de cuidat perfil, i una composició realitzada sota un delicat classicisme.

En la pròpia [[Capella (arquitectura)|capella]], en la paret sud, també destaca per si mateix l'Urna Funerària de Gaspar de Franchi, Marquès del Sauzal. Aquest monumental [[sarcòfag]] de marbre de Carrara va ser realitzat a [[Gènova]] en [[1788]] i ho componen tres Putti -amb rellotge de sorra, amb una tíbia i amb una dalla respectivament, aquesta última desapareguda- i l'escut d'armes de la família Franchi. No obstant això, arribat el moment de la defunció del Marquès en [[1813]], no va arribar a utilitzar-se, encara tenint permís del monarca [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] per ser enterrat a l'interior del [[temple]].<ref>HERNÁNDEZ GUTIÉRREZ, Sebastián A.: ''La Concepció de La Orotava'' en ''quaderns CICOP per a la divulgació del Patrimoni Històric'', tom 1, Sant Cristóbal de la Llacuna, 2001, p. 25</ref> En la inscripció de la seva base pot llegir-se:

{{cita|Este enterramento esta destnado para el Marqves del Sauzal/ svs hjos svcesores y demás de sv familia en virtvd de <math>\scriptstyle R^L</math> Permiso.}}

En la capella es troba la taula d'[[altar]] barroca que abans estava situada en l'Altar Major, i una "M" sobredaurada al·lusiva al nom de [[Maria, mare de Jesús|Santa Maria]] en el seu anvers i amb un relleu de la Immaculada fet de fusta policromada en el seu revers.

==== Altar Major ====
[[Fitxer:JH Tabernáculo.jpg|miniatura|esquerra|El Tabernacle genoví de l'Altar Major.]]

El [[presbiteri]] està situat sota el cimbori, en l'encreuament del transsepte i pels quatre pilars centrals, i al costat d'ell, ascendint per tres graons, la Capella Major i el [[Cor (arquitectura)|cor]]. La composició de l'Altar major, de notable estil Neoclàssic, respon al nou corrent il·lustrat que va arrelar amb força des de principis de [[Segle XIX|segle {{versaleta|xix}}]] en La Orotava. Així, sota el pla ideat pel bisbe Tavira i l'arquitecte Diego Nicolás Eduardo,<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''Comentaris..., p. 120</ref> es va instal·lar en [[1823]] en la Capella Major el '''Tabernacle de marbres''' que l'artista Giuseppe Gaggini va realitzar a [[Gènova]] el mateix any. Una peça a forma de templet, composta per vuit columnes d'ordre [[corinti]] i rematades per una cupul·leta amb Puttis i coronat per l'al·legoria de la [[Fe]]. L'estructura està flanquejada per dos àngels -el de la Contemplació, a l'esquerra i el de l'Oració, a la dreta- sobre dos pedestals amb relleus de caps de lleons amb corones de flors de tall neoclàssic.

En la part inferior, sobre la taula d'altar, es troba un sagrari amb porta de plata, realitzat en [[1822]].<ref>HERNÁNDEZ GUTIÉRREZ, Sebastián A.: ''"La Concepció..."'', p. 24</ref>

El centre del tabernacle ho compon l'''Expositor del Santíssim'', amb relleu del Be apocalíptic i aurèola de nimbus, àngels i rajos, fet de fusta policromada,<ref>Va ser fet de fusta de cedre i pinsap, amb afegits de pa de plata i or. Un estudi sobre el tema en LORENZO LIMA: ''Comentaris entorn d'un retaule. Notícies de Fernando Estévez i l'activitat del seu taller en La Orotava ([[1809]]-[[1821]])''</ref> per Fernando Estévez en [[1827]]. Aquest artista, qui va poder posseir una destacada col·laboració en la renovació del [[temple]], també va realitzar sobre [[1823]] les dues baranes del presbiteri, en fusta policromada imitant marbre i jaspis.<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''Comentaris..., pàg. 120-121</ref>

En un dels pilars principals que sostenen el cimbori, a l'esquerra del presbiteri, està col·locat el ''púlpit genovès'' realitzat també per l'artista italià Giuseppe Gaggini en [[1823]]. L'estructura la compon una bella figura d'un àngel cariàtid que sosté el [[púlpit]], amb relleus en marbre de ''[[Lluc (evangelista)|Sant Lluc Evangelista]]'', ''[[Joan Baptista|Sant Joan Baptista]]'' i ''[[Mateu apòstol|Sant Mateu Evangelista]]''. El tornaveu i dosel van ser realitzats en La Orotava en [[1915]],<ref>HERNÁNDEZ GUTIÉRREZ, Sebastián A.: ''"La Concepció..."'', p. 26</ref><ref>ARZOLA GONZÁLEZ, Vilehaldo i GONZÁLEZ PALENZUELA, Desiderio: ''"Els Temps..."'', p. 91</ref> pel mestre d'obres Diego Álvarez, amb relleus d'Adán Bell i amb jaspiats a l'[[Pintura a l'oli|oli]] de Benjamí Sosa.

El reixat artístic de ferro que limita el [[presbiteri]] va ser realitzada a [[Londres]] l'any [[1822]] i estrenada solemnement amb el tabernacle i el púlpit el [[28 de setembre]] de [[1823]].<ref>ARZOLA GONZÁLEZ, Vilehaldo i GONZÁLEZ PALENZUELA, Desiderio: ''"Els Temps..."'', p. 90</ref>

==== Nau de l'Evangeli ====
===== Capçalera de la nau de l'Epístola =====
[[Fitxer:JH_Retablo_SeñorPreso.jpg|miniatura|Retaule del Senyor Pres.]]

La capella situada en la capçalera de la nau de l'Epístola està presidida pel retaule barroc del Senyor Pres. Igual que el de la Immacualada, va ser recuperat del temple anterior.<ref>ARZOLA GONZÁLEZ, Vilehaldo i GONZÁLEZ PALENZUELA, Desiderio: ''"Els Temps..."'', p. 89</ref> Es tracta d'una obra anònima del [[Segle XVII|segle {{versaleta|xvii}}]],<ref>HERNÁNDEZ GUTIÉRREZ, Sebastián A.: ''La Concepció...'', p. 23</ref> on en el primer cos se situa, en una fornícula central, la talla del conegut com ''el Senyor Pres'', que representa a [[Crist]] emmanillat en el seu prendiment, obra atribuïda a Blas García Ravelo ([[1616]]-[[1680]]), del [[Segle XVII|segle {{versaleta|xvii}}]]. Actualment, se situen al costat de la imatge, en les fornícules dels carrers laterals, les talles de ''[[Ignasi de Loiola|Sant Ignasi de Loiola]]'' i ''[[Francesc Xavier|Sant Francesc Xavier]]'', ambdues peces sevillanes arribades entorn de [[1764]], del cercle de Benito de Hita i Castillo.<ref>LORENZO LIMA, Juan Alejandro: ''"San Francisco Javier"'' en PÉREZ MORERA (coord.), ''Roque de Montpeller. Iconografia dels sants protectors de la pesta a Canàries'' [catàleg de l'exposició homònima], Garachico, 2006. pàg. 154-155/nº33</ref> En segon cos presenta tres olis sobre llenç -de dreta a esquerra- amb ''[[Josep de Natzaret|Sant Josep]]'', anònim del [[Segle XVIII|segle {{versaleta|xviii}}]]; ''[[Domènec de Guzmán|Sant Domènec de Guzmán]]'', de Gaspar de Quevedo ([[Segle XVII|segle {{versaleta|xvii}}]]) i ''El Martiri de [[Sant Esteve màrtir|Sant Esteve]]'', anònim del [[Segle XVIII|segle {{versaleta|xviii}}]]. L'àtic està decorat amb el llenç de ''El Sacrifici d'Isaac'', anònim del [[Segle XVIII|segle {{versaleta|xviii}}]].

La capella conté també un llenç de ''Les Negacions de [[Sant Pere]]'', obra anònima del [[Segle XVII|segle {{versaleta|xvii}}]], i un quadre d'Ànimes del cercle de Juan de Miranda, realitzat cap a [[1781]], que presidia el primitiu retaule d'Ànimes, actualment del Sagrat Cor de Jesús.<ref>Lorenzo Lima, Juan Alejandro: "Comentaris...", pàg. 123-129</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.concepcionorotava.org/ Lloc web oficial de la parròquia de la Nostra Senyora de la Concepció de La Orotava.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110107053941/http://www.concepcionorotava.org/ |date=2011-01-07}}
* [http://www.webtenerife.com/Sobre-Tenerife/Historia/Monumentos/IGLESIA+DE+LA+CONCEPCION+LA+OROTAVA.htm?Lang=es Església de la Concepció de La Orotava en la pàgina web de turisme de Tenerife.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100601005833/http://www.webtenerife.com/Sobre-Tenerife/Historia/Monumentos/IGLESIA+DE+LA+CONCEPCION+LA+OROTAVA.htm?Lang=es |date=2010-06-01 }}
* [http://www.tenerinfo.com/museo_arte_sacro_orotava.html/ Informació sobre el museu Sacre de La Concepció.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111123020859/http://www.tenerinfo.com/museo_arte_sacro_orotava.html |date=2011-11-23}}
* [http://www.spain.info/es/que-quieres/arte/monumentos/tenerife/iglesia_de_nuestra_senora_de_la_concepcion_de_la_orotava.html Informació sobre l'església de la Concepció a La Orotava.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141022173631/http://www.spain.info/es/que-quieres/arte/monumentos/tenerife/iglesia_de_nuestra_senora_de_la_concepcion_de_la_orotava.html |date=2014-10-22}}
* [https://www.facebook.com/ParroquiadelaConcepcion.Orotava Més informació de l'església de la Concepció a La Orotava en la pàgina oficial de Facebook.]

{{ORDENA:Esglesia De La Concepcio La Orotava}}
[[Categoria:Esglésies de Tenerife|Concepcion]]
[[Categoria:La Orotava]]
[[Categoria:Esglésies barroques d'Espanya|Concepcion]]
[[Categoria:Monuments d'interés cultural de Tenerife]]