Mostra la font per a Espai exterior

[[Fitxer:Capes atmosfèriques-ca.svg|miniatura|Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la [[línia de Kármán]] a 100 km i l'[[exosfera]] a 690 km (no està a escala)]]
L{{'}}'''espai exterior''' és la part de l'[[Univers]] més enllà de la [[Terra]], dels [[Cos celeste|cossos celestes]] o de la seva [[atmosfera]].<ref name="termcat1">[https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/espai%20exterior?type=basic Definició d'''espai exterior''] al [[Termcat]].</ref> No hi ha cap frontera definida entre l'atmosfera terrestre i aquest medi,{{sfn|Dainton|2001|pp=132–133}} tot i que habitualment se sol considerar que l'espai exterior comença a una alçada de 80 a 120 [[km]] de la superfície terrestre.<ref name="termcat1"/> Se'n diu espai ''exterior'' per distingir-lo de l'[[espai aeri]]. D'altra banda, l{{'}}''espai profund'' forma part de l'espai exterior però es basa en la zona més enllà de la [[Gravetat|influència gravitacional]] de la Terra i de la seva [[atmosfera terrestre|atmosfera]].<ref name="termcat2">[https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/espai%20profund?type=basic&condition=match&fields=&language=&category=&hierarchy=&thematic_area= Definició d'''espai profund''] al [[Termcat]].</ref>

L'espai exterior no està completament buit de matèria (és a dir, no és un [[Buit|buit perfecte]]) sinó que conté una baixa densitat de partícules, predominantment gas d'[[hidrogen]], així com [[radiació electromagnètica]]. Encara que se suposa que l'espai exterior ocupa pràcticament tot el volum de l'Univers i durant molt de temps es va considerar pràcticament buit, o replet d'una substància anomenada [[Èter (element)|èter]], ara se sap que conté la major part de la matèria de l'Univers. Aquesta matèria està formada per radiació electromagnètica, partícules còsmiques, [[neutrí|neutrins]] sense [[massa]] i fins i tot formes de matèria poc conegudes com la [[matèria fosca]] i l'[[energia fosca]]. De fet, en l'Univers cadascun d'aquests components contribueix al total de la [[matèria]], segons estimacions, en la següent proporció: matèria condensada freda (0,03%), matèria estel·lar (0,5%), neutrins (partícules sense massa, 0,3%), matèria fosca (25%) i energia fosca (75%).<ref>[http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/069/htm/sec_9.htm Els materials de l'espai] {{es}}<br/>[http://www.tusaludypunto.mx/index.php/ediciones/edicion-45/91 Espai exterior] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151006183936/http://www.tusaludypunto.mx/index.php/ediciones/edicion-45/91 |date=2015-10-06 }} {{es}} <br/> [http://www.molwick.com/es/astrofisica/140-antimateria.html Antimateria a l'espai] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120619210856/http://www.molwick.com/es/astrofisica/140-antimateria.html |date=2012-06-19 }} {{es}}</ref> La naturalesa física d'aquestes últimes encara es coneix amb prou feines. Només es coneixen algunes de les seves propietats pels efectes gravitatoris que imprimeixen en el període de revolució de les [[galàxies]], d'una banda, i en l'[[Paràmetre de desacceleració|expansió accelerada de l'Univers]] o [[inflació còsmica]], per una altra.

La [[línia de Kármán]] s'utilitza convencionalment com a l'inici de l'espai ultraterrestre amb la finalitat de tractats i registres sobre l'espai per a la indústria aeroespacial.<ref>{{Ref-web|títol=Where, exactly, is the edge of space? It depends on who you ask.|url=https://www.nationalgeographic.com/science/article/where-is-the-edge-of-space-and-what-is-the-karman-line|data=2018-12-20|consulta=2022-10-10|llengua=en|editor=National Geographic|nom=Nadia|cognom=Drake}}</ref> El marc de dret internacional de l'espai va ser creat pel [[Tractat de l'espai exterior]], que va ser aprovat per les [[Nacions Unides]] el 1967. Aquest tractat s'oposa a qualsevol reclamació de la sobirania nacional i permet que tots els estats, explorar l'espai exterior de manera lliure.<ref>{{Ref-web|títol=Treaty on Principles Governing the Activities of States in the Exploration and Use of Outer Space, including the Moon and Other Celestial Bodies|url=https://treaties.unoda.org/t/outer_space|consulta=2022-10-10|llengua=anglès|editor=United Nations - UNODA Treaties}}</ref> El 1979, amb el [[Tractat de la Lluna]], es va consensuar que les superfícies dels cossos celestes, com ara planetes, així com l'espai orbital al voltant, la competència de la comunitat internacional.<ref>{{Ref-web|títol=Moon Agreement|url=https://www.unoosa.org/oosa/en/ourwork/spacelaw/treaties/intromoon-agreement.html|consulta=2022-10-10|llengua=anglès|editor=United Nations - Office for Outer Space Affairs|any=1979}}</ref> Les resolucions addicionals sobre l'espai exterior han estat elaborades per les Nacions Unides, però aquestes no han impedit el desplegament d'armes a l'espai exterior.

== Descobriment ==
{{article principal|Ciència espacial|Astronomia}}
Al voltant de l'[[350 aC|any 350 aC]], el [[filòsof]] grec [[Aristòtil]] va suggerir que «a la natura li repugna el buit», un principi que es coneix com a ''[[horror vacui]].'' Aquest concepte construït sobre l'argument [[Ontologia|ontològic]] en el {{segle|V|s}} pel filòsof grec [[Parmènides d'Elea|Parmènides]], que va negar la possible existència d'un buit en l'espai.{{sfn|Grant|1981|p=10}} Amb base en aquesta idea que el buit no podia existir, a [[Cultura occidental|occident]] es va dur a declarar àmpliament que l'espai no podra estar buit des de fa molts segles.{{sfn|Porter|Park|Daston|2006|p=27}} A finals del {{segle|XVII}}, el filòsof francès [[René Descartes]] va argumentar que la totalitat de l'espai havia de ser omplert.{{sfn|Eckert|2006|p=5}}

En l'[[Història de la Xina#El món antic|antiga Xina]], hi havia diverses escoles de pensament sobre la naturalesa del cel, algunes de les quals tenien una semblança a la comprensió moderna. Al {{segle|II}}, l'astrònom [[Zhang Heng]] es va convèncer que l'espai ha de ser infinit, que s'estén molt més enllà del mecanisme que dona suport al Sol i les estrelles. Els llibres que sobreviuen de l'escola Hsüan Yeh diuen que els cels eren sense límits, «buit i sense gens de substància». De la mateixa manera, «el Sol, la Lluna, i la companyia d'estrelles suren en l'espai buit, en moviment o parat».{{sfn|Needham|Ronan|1985|pp=82–87}}

El científic italià [[Galileo Galilei]] sabia que l'aire tenia pes i així se subjecta a la gravetat. El 1640, va demostrar que una força establerta resistia la formació d'un buit. No obstant això, seguiria sent del seu alumne [[Evangelista Torricelli]] qui creés un aparell que podria produir un buit el 1643. Aquest experiment va donar com a resultat el primer [[baròmetre]] de mercuri i va ser una sensació científica a Europa. El matemàtic francès [[Blaise Pascal]] va comentar sobre el tub de mercuri del baròmetre de Torricelli afirmant que la pressió de l'atmosfera és de fet una força que fa pujar la columna de mercuri en el tub i que s'anomena simplement com a pressió atmosfèrica, en aquest cas, transmesa a través del mercuri.{{sfn|Holton|Brush|2001|pp=267–268}} El 1648, el seu cunyat, Florin Perier, va repetir l'experiment en la muntanya [[Puy-de-Dôme]] al centre de França i es va descobrir que la columna va ser més curta per tres polzades. Aquesta disminució de la pressió s'ha demostrat encara més mitjançant la realització d'un globus mig ple dalt d'una muntanya i es veu que a poc a poc s'infla, però després es desinfla al descens.{{sfn|Cajori|1917|pp=64-66}}

[[Fitxer:Magedurger Halbkugeln Luftpumpe Deutsches Museum.jpg|miniatura|Els [[hemisferis de Magdeburg]] originals (a baix a l'esquerra), que s'utilitzaren per demostrar la bomba de buit d'Otto von Guericke (a la dreta).]]
El 1650, el científic alemany [[Otto von Guericke]] va construir la primera [[bomba de buit]]: un dispositiu que refuta el principi de "l'horror vacui". Ell va observar correctament que l'atmosfera de la Terra envolta el planeta com una petxina, amb la densitat disminuint gradualment amb l'altitud. Va arribar a la conclusió que hi ha d'haver un buit entre la Terra i la Lluna.{{sfn|Genz|2001|pp=127–128}}

En el {{segle|XV}}, el [[Teologia|teòleg]] alemany [[Nicolau de Cusa]] va especular que l'Univers no tenia un centre i una circumferència. Creia que l'Univers, encara que no és infinit, no pot ser considerat com a finit, ja que no tenia límits dins dels quals podria ser continguda.{{sfn|Tassoul|Tassoul|2004|p=22}} Aquestes idees van donar lloc a especulacions pel que fa a la dimensió infinita de l'espai pel filòsof italià [[Giordano Bruno]] en el {{segle|XVI}}. Va ampliar la [[cosmologia]] [[heliocentrisme|heliocèntrica]] copernicana amb el concepte d'un Univers infinit ple d'una substància que va anomenar [[Èter (element)|èter]], que no causa resistència als moviments dels cossos celestes.{{sfn|Gatti|2002|pp=99–104}} El filòsof anglès [[William Gilbert]] va arribar a una conclusió similar, argumentant que les estrelles són visibles a nosaltres només perquè estan envoltades per un èter fi o un buit.{{sfn|Kelly|1965|pp=97–107}} Aquest concepte d'un èter que es va originar amb els filòsofs de l'[[antiga Grècia]], incloent-hi Aristòtil, que es concep com el mitjà pel qual els cossos celestes es movien.{{sfn|Olenick|Apostol|Goodstein|1986|p=356}}

El concepte d'un Univers ple d'un [[Èter (element)|èter luminífer]] es va mantenir en voga entre alguns científics fins a principis del {{segle|XX}}. Aquesta forma d'èter va ser vist com el mitjà a través del qual la llum pot propagar-se.{{sfn|Hariharan|2003|p=2}} El 1887, en l'[[experiment de Michelson-Morley]] es va tractar de detectar el moviment de la Terra a través d'aquest mitjà, buscant canvis en la [[velocitat de la llum]] depenent de la direcció de moviment del planeta. No obstant això, la lògica d'aquell període resultava en [[valor nul]], indicant la discordança del concepte. La idea d'un èter luminífer fou posteriorment abandonada. Se substitueix per la teoria de la [[relativitat especial]] d'[[Albert Einstein]], que sosté que la velocitat de la llum en el buit és una constant fixa, independent del moviment de l'observador o [[sistema de referència]].{{sfn|Olenick|Apostol|Goodstein|1986|pp=357–365}}{{sfn|Thagard|1992|pp=206–209}}

El primer [[astrònom]] professional per donar suport al concepte d'un Univers infinit va ser l'anglès [[Thomas Digges]] el 1576.{{sfn|Maor|1991|p=195}} Però l'escala de l'Univers no es va conèixer fins a la primera mesura satisfactòria de la distància a un estel proper el 1838 per l'astrònom alemany [[Friedrich Bessel]]. Va demostrar que l'estrella [[61 Cygni]] tenia una [[paral·laxi]] de només 0,31 [[Minut (angle)|arcsegons]] (en comparació amb el valor actual de 0,287). Això correspon a una distància de més de 10 [[anys llum]].{{sfn|Webb|1999|pp=71–73}} La distància amb la [[gran galàxia d'Andròmeda]] es va determinar el 1923 per l'astrònom nord-americà [[Edwin Hubble]] mesurant la brillantor de les [[Cefeida|variables cefeides]] en aquella galàxia, una nova tècnica descoberta per [[Henrietta Leavitt]].<ref name=csiro_20041025/> Això va determinar que la galàxia d'Andròmeda, i per extensió totes les galàxies, estan molt per fora de la [[Via Làctia]].{{sfn|Tyson|Goldsmith|2004|pp=114–115}}

El concepte modern de l'espai exterior es basa en la [[cosmologia]] del [[big-bang]], proposat per primera vegada el 1931 pel físic belga [[Georges Lemaître]].<ref name=nature127_3210_706/> Aquesta teoria sosté que l'Univers observable es va originar a partir d'una forma molt compacta que des d'aleshores ha estat objecte de contínua [[Constant de Hubble|expansió]]. La matèria que es va mantenir després de l'expansió inicial ha experimentat des de llavors un col·lapse gravitatori per crear [[estrella|estrelles]], [[galàxies]] i altres [[objecte astronòmic|objectes astronòmics]], deixant rere seu un buit profund que es forma el que ara s'anomena l'espai exterior.{{sfn|Silk|2000|pp=105–308}} Com que la llum té una velocitat finita, aquesta teoria també limita la mida de l'Univers observable directament. Això deixa oberta la qüestió de si l'Univers és finit o infinit.

El terme ''espai exterior'' va ser utilitzat el 1842 per la poetessa anglesa Lady [[Emmeline Stuart-Wortley]] al seu poema ''La Donzella de Moscou''.{{sfn|Stuart Wortley|1841|p=410}} L'expressió ''espai exterior'' va ser utilitzada com un terme astronòmic per [[Alexander von Humboldt]] el 1845.{{sfn|Von Humboldt|1845|p=39}} Més tard es va popularitzar en els escrits de [[H. G. Wells]] el 1901.<ref name="entymonline"/> El terme curt ''espai'' és en realitat més antic, i fou utilitzat per primera vegada per referir-se a la regió més enllà del cel de la Terra al poema ''[[El Paradís perdut]]'' de [[John Milton]] el 1667.<ref name=harper2001/>

En l'actualitat, la [[Unió Astronòmica Internacional]] va ser creada el 1919 amb l'objectiu principal de promoure i salvaguardar la ciència de l'astronomia en tots els seus aspectes a través de la cooperació internacional i manté relacions d'amistat amb organitzacions que inclouen [[astronomia amateur|astrònoms aficionats]] en la seva composició.<ref>"[https://web.archive.org/web/20100407150225/http://www.iau.org/administration/secretariat/ Secretaria de la UAI]." International Astronomical Union. "Adreça: IAU - UAI Secretariat 98-bis Blvd Arago F–75014 PARIS FRANCE" i "La Secretaria de la UAI es troba al [[Institut d'astrophysique de Paris|Institut d'Astrophysique de Paris]], 2a planta, oficines núm. 270, 271 i 283."</ref>

== Entorn ==
[[Fitxer:Hubble Ultra Deep Field part d.jpg|miniatura|La imatge del [[Camp ultra profund del Hubble]] mostra una secció típica de l'espai contenint 10.000 galàxies intercalades amb buit profund. Tenint en compte que la [[velocitat de la llum]] és finita, aquest punt de vista cobreix els últims 13.000 milions d'anys de la història de l'espai exterior.]]
L'espai exterior és l'aproximació natural més propera a un [[buit]] perfecte. Té poca fricció, permetent les [[estrelles]], [[planetes]] i [[llunes]] moure's lliurement al llarg de les seves òrbites ideals. No obstant això, fins i tot el buit profund de l'[[Medi intergalàctic|espai intergalàctic]] no està exempt de [[matèria]], ja que conté uns pocs àtoms de [[proti]] per metre cúbic.<ref name=pasj20_230/> En comparació, l'aire respirable terrestre conté al voltant de 10<sup>25</sup> molècules per metre cúbic.{{sfn|Borowitz|Beiser|1971}} La densitat de la matèria dispersa en l'espai exterior significa que la [[radiació electromagnètica]] pot viatjar grans distàncies sense ser dispersada: el [[recorregut lliure mig]] d'un [[fotó]] a l'espai intergalàctic està sobre els 10<sup>23</sup> km, o 10.000 milions d'[[anys llum]].{{sfn|Davies|1977|p=93}} Malgrat això, l'[[extinció]], que és l'[[Absorció (òptica)|absorció]] i [[Dispersió (física)|dispersió]] de fotons per la pols i el gas, és un factor important en l'[[astronomia]] galàctica i intergalàctica.<ref name=fitzpatrick2004/>

Estrelles, planetes i llunes conserven les seves [[Atmosfera d'un cos celeste |atmosferes]] per l'atracció gravitacional. Les atmosferes no tenen un límit clarament delineat: la densitat del gas atmosfèric disminueix gradualment amb la distància des de l'objecte fins que es torna indistingible de la de l'ambient circumdant.{{sfn|Chamberlain|1978|p=2}} La [[pressió atmosfèrica]] de la Terra descendeix a aproximadament {{nowrap|3.2 × 10<sup>−2</sup>}} [[Pascal (unitat)|Pa]] als 100 km d'altitud,<ref name=squire2000/> comparat als 100 kPa per la definició de la [[IUPAC]] sobre la [[Condicions normals de pressió i temperatura|pressió estàndard]].<ref name="Fisiologia Aeroespacial">{{ref-web|url=http://es.scribd.com/doc/57559662/3/Divisiones-fisiologicas-de-la-atmosfera |títol=Divisiones fisiológicas de la atmósfera for Manual de Fisiologia Aeroespacial |consulta=24 octubre de 2012 |obra=Manual de Fisiologia Aeroespacial |editor=scribd.com |data=6 d'octubre de 2011 |llengua=Castellà}}</ref> Més enllà d'aquesta altitud, la pressió del gas isotròpic es converteix ràpidament en insignificant en comparació amb la [[pressió de radiació]] del [[Sol]] i la [[pressió dinàmica]] del [[vent solar]]. La [[termosfera]] en aquest rang té grans gradients de pressió, temperatura i composició, i varia en gran manera a causa del [[clima espacial]].<ref name=jmsj_85B_193/>

A la Terra, la temperatura es defineix en termes de l'activitat [[Teoria cinètica molecular|cinètica]] de l'atmosfera circumdant. No obstant això, la temperatura del buit no es pot mesurar d'aquesta manera. En el seu lloc, la temperatura es determina per mesurament de la radiació. Tot l'[[Univers]] observable és ple de [[fotó|fotons]] que van ser creats en el [[big-bang]], que es coneix com la [[radiació còsmica de fons]] (CMB) (és molt probable que hi hagi un nombre corresponentment gran de [[neutrí|neutrins]] anomenats [[fons còsmic de neutrins]]). La temperatura general del [[cos fosc]] de la radiació de fons és d'aproximadament 2.400 [[Grau Celsius|°C]].<ref name=apj707_2_916/><ref>La [[Llei de Planck | densitat d'energia d'un espectre de cos negre]] és <math>\pi^{2} k_{B}^{4}T^{4}/15(\hbar c)^{3}</math>, on ''T'' és la Temperatura, <math> k_B </math> és la constant de Boltzmann, <math> \hbar </math> és la constant de Planck i ''c'' és la velocitat de la llum. Això es pot relacionar amb la densitat crítica de l'Univers utilitzant els paràmetres del [[Model Lambda-CDM]].</ref> Algunes regions de l'espai exterior poden contenir partícules d'alta energia que tenen una temperatura molt més alta que el CMB, com ara la [[Corona solar|corona]] del [[Sol]].

Fora d'una atmosfera protectora i el camp magnètic, hi ha alguns obstacles per al pas a través de l'espai de [[Partícula subatòmica|partícules subatòmiques]] energètiques conegudes com a [[raigs còsmics]]. Aquestes partícules tenen energies que varien des d'aproximadament 10⁶ [[Electró volt|eV]] fins a un extrem de 10<sup>20</sup> eV de [[raigs còsmics d'energia ultra alta]].<ref name=rmp83_3_907/> El màxim flux dels raigs còsmics es produeix a energies d'aproximadament 10⁹ eV, amb aproximadament el 87% de protons, 12% de nuclis d'heli i l'1% de nuclis més pesants. En el rang d'alta energia, el flux d'[[electrons]] és només aproximadament l'1% de la de protons.{{sfn|Lang|1999|p=462}} Els raigs còsmics poden danyar els components electrònics i representen una [[Amenaça per a la salut dels raigs còsmics|amenaça per a la salut]] als viatgers espacials.{{sfn|Lide|1993|p=11-217<!-- Nota: això no és un interval de pàgines -->}}

=== [[Efecte del vol espacial en el cos humà|Efecte en els òrgans humans]] ===
{{Vegeu també|Exposició espacial|Ingravidesa}}
[[Fitxer:STS41B-35-1613 - Bruce McCandless II during EVA (Retouched).jpg|miniatura|A causa dels riscos d'un buit, els astronautes han de portar un [[vestit espacial]] pressuritzat mentre s'està a fora de la seva nau espacial]]
Contrari a la creença popular,<ref name=nasa19970603/> una persona exposada de sobte al [[Buit (física)|buit]] no explotaria, moriria de fred o per la seva pròpia sang bullent, però trigaria poc temps a [[mort|morir]] d'[[anòxia]].<ref name=ajeas2_4_573/> El [[vapor d'aigua]] començaria a [[ebullició|bullir]] des de les àrees exposades com la [[còrnia]] de l'[[ull]] i juntament amb l'[[oxigen]], des de les membranes dins dels [[pulmó|pulmons]].<ref>[http://imagine.gsfc.nasa.gov/docs/ask_astro/answers/970603.html Reacció del cos humà en el buit] {{en}}</ref><ref name=krebs_pilmanis1996/> Traslladar-se des del [[nivell del mar]] fins a l'espai exterior produeix una diferència de pressió d'uns 103.410[[Pascal (unitat)|Pa]], equivalent a sortir a la superfície des d'una profunditat sota l'aigua d'uns 10 metres.<ref name="Fisiologia Aeroespacial"/>

Com, a conseqüència d'una descompressió ràpida de qualsevol [[oxigen]] dissolt en la sang es buiden en els pulmons per intentar igualar el gradient de la [[pressió atmosfèrica]]. Una vegada que la sang desoxigenada arriba al cervell, els éssers humans i els animals perden la consciència després d'uns segons i moren d'[[hipòxia]] en qüestió de minuts.<ref name=bmj286/> La sang i altres líquids del cos bullen quan la pressió cau per sota de 6,3 kPa, degut a la vaporització de l'aigua dels teixits corporals. Aquesta condició se'n diu ebullició.<ref name=jramc157_1_85/> El vapor pot inflar el cos fins a dues vegades la seva grandària normal i alentir la circulació, però els teixits són elàstics i prou porosos per evitar el trencament. Aquest efecte es realitza més lentament per la contenció de la pressió dels vasos sanguinis, de manera que una mica de sang es manté líquida.{{sfn|Billings|1973|pp=1–34}}<ref name=landis20070807/> La inflamació i l'ebullició es pot reduir mitjançant la contenció en un [[vestit de vol]]. Els astronautes del [[Programa del transbordador espacial|transbordador espacial]] utilitzaven un vestit elàstic ajustat anomenat ''Crew Altitude Protection Suit'' (CAPS) que impedeix l'ebullició a pressions tan baixes com els 2 kPa.<ref name=am39_376/> Els vestits espacials són necessaris en els 8 km d'altitud per proporcionar oxigen suficient per respirar i per evitar la pèrdua d'aigua, mentre que per sobre dels 20 km són essencials per prevenir aquests efectes.<ref name="Fisiologia Aeroespacial"/>{{sfn|Ellery|2000|p=68}} La majoria dels vestits espacials utilitzen una pressió al voltant de 30–39 kPa d'oxigen pur, aproximadament la mateixa que en la superfície de la Terra. Aquesta pressió és prou alta per evitar l'ebullició, però l'evaporació de la sang podria causar encara la [[síndrome de descompressió]] i [[embòlia gasosa]] si no circula.{{sfn|Davis|Johnson|Stepanek|2008|pp=270-271}}

Com els éssers humans s'han optimitzat per a la vida amb la gravetat a la Terra, l'exposició a la ingravidesa s'ha demostrat que té efectes nocius sobre la salut. Inicialment, més del 50% d'astronautes pateixen la [[síndrome d'adaptació a l'espai]]. Això pot causar [[nàusea]] i [[vòmit]], [[vertigen]], [[cefalàlgia]], [[fatiga muscular]], i malestar general. La durada d'aquesta síndrome de l'espai varia, però sol durar 1-3 dies, després de la qual cosa el cos s'adapta al nou entorn. L'exposició a llarg termini a la ingravidesa causa [[atròfia muscular]] i deterioració de l'[[esquelet]], o [[osteopènia espacial]]. Aquests efectes poden ser minimitzats a través d'un règim d'exercici.<ref name=spp22_15/> Altres efectes inclouen la redistribució de fluids, l'alentiment del [[Sistema circulatori|sistema cardiovascular]], disminució de la producció de [[Glòbul vermell|glòbul vermells]], trastorns de l'equilibri, i un debilitament del [[sistema immunitari]].<ref name="Fisiologia Aeroespacial"/> Símptomes menors inclouen la pèrdua de massa corporal, la congestió nasal, les alteracions del son i la inflor de la cara.<ref name=cmaj180_13_1317/>

Per als viatges de llarg termini, la radiació pot representar un perill agut per a la salut. L'exposició a les fonts de radiació, com ara alta energia dels [[raigs còsmics]] ionitzants, pot resultar en fatiga, nàusees, vòmits, danys en el sistema immunitari i canvis en la generació de [[Leucòcit|glòbuls blancs]]. Durant un període prolongat, els símptomes inclouen un augment en el risc de [[càncer]], danys als ulls, sistema nerviós, els pulmons i l'[[aparell digestiu]].<ref name=nsbri_radiation/> En una missió de viatge d'anada i tornada a [[Mart (planeta)|Mart]] amb una durada de tres anys, gairebé tot el cos estaria travessada pels nuclis d'alta energia, cadascun del qual pot causar dany a les cèl·lules per ionització.<ref name="Fisiologia Aeroespacial"/> Afortunadament, la majoria d'aquestes partícules són significativament atenuades pel blindatge proporcionat per les parets d'alumini d'una nau espacial, i pot ser encara més disminuïda pels recipients d'aigua i altres obstacles. No obstant això, l'impacte dels raigs còsmics sobre el blindatge produeix radiació addicional que pot afectar la tripulació. La investigació addicional és necessària per avaluar els perills de la radiació i determinar les contramesures adequades.<ref name=sas4_11_1013/>

== Límit de la Terra ==
[[Fitxer:Kluft-photo-SS1-landing-June-2004-Img 1406c.jpg|miniatura|L'''[[SpaceShipOne]]'' va completar el primer [[vol espacial privat]] [[Vol espacial tripulat|tripulat]] el 2004, aconseguint una altitud de 100,124 km]]
No hi ha un límit clar entre l'[[atmosfera terrestre]] i l'espai, ja que la [[densitat]] de l'atmosfera decreix gradualment a mesura que l'[[altitud]] augmenta. No obstant això, la [[Federació Aeronàutica Internacional]] ha establert la [[línia de Karman]] a una altitud de 100 [[quilòmetre]]s com una definició de treball per al límit entre l'atmosfera i l'espai. Això s'utilitza perquè, tal com [[Theodore von Kármán]] va calcular, per sobre d'una altitud d'uns 100 km un vehicle típic hauria de viatjar més ràpid que la [[velocitat orbital]] per poder obtenir suficient [[sustentació|sustentació aerodinàmica]] per sostenir-se.{{sfn|O'Leary|2009|p=84}} Els [[Estats Units]] designen les persones que viatgen per sobre d'una altitud de 80 km com [[astronauta|astronautes]].{{sfn|Wong|Fergusson|2010|p=16}} Durant la [[reentrada atmosfèrica]], l'altitud de 120 km marca el límit en el qual la [[Resistència aerodinàmica|resistència atmosfèrica]] es converteix en perceptible.<ref name=petty20030213/>

El 2009, científics de la [[Universitat de Calgary]] van informar que havien construït un instrument anomenat ''Supra-Thermal Ion Imager'' (un instrument que mesura la direcció i velocitat dels ions), la qual cosa els va permetre establir el límit en 118 km per sobre de la Terra. La frontera representa el punt mitjà d'una transició gradual al llarg de desenes de quilòmetres dels vents relativament suaus de l'atmosfera de la Terra als corrents carregats més violents de les partícules a l'espai, que poden assolir velocitats de més de 1.000 km/h.<ref name=thompton20090409/><ref name=jgr114/>

== Estatus legal ==
{{article principal|Llei espacial}}
[[Fitxer:SM-3 launch to destroy the NRO-L 21 satellite.jpg|miniatura|esquerra|Llançament del míssil [[SM-3]] al 2008 per destruir el [[satèl·lit espia]] americà [[USA-193]]]]
El [[Tractat de l'espai exterior]] proporciona el marc bàsic per al dret internacional de l'espai. Aquest tractat cobreix l'ús legal de l'espai ultraterrestre pels estats-nació, i inclou en la seva definició de "l'espai exterior", la [[Lluna]] i altres cossos celestes. El tractat estableix que l'espai ultraterrestre és lliure per a tots els Estats nacionals a explorar i no està subjecte a les reclamacions de [[sobirania]] nacionals. També es prohibeix el desplegament d'[[armes nuclears]] a l'espai exterior. El tractat va ser aprovat per l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] el 1963 i signada el 1967 per l'[[URSS]], els [[Estats Units d'Amèrica]] i el [[Regne Unit]]. L'1 de gener de 2008, el tractat es va ratificar per 98 estats i signar per altres 27.<ref name=unoosa/>

Entre el 1958 i el 2008, l'espai exterior ha estat objecte de múltiples resolucions de l'Assemblea General de Nacions Unides. D'aquests, més de 50 han estat relatives a la cooperació internacional en els usos pacífics de l'espai ultraterrestre i la prevenció d'una carrera d'armaments en l'espai.<ref name=garros/> S'han negociat i redactat quatre lleis espacials més per la [[Comissió de l'Espai de les Nacions Unides]]. No obstant això, no queda cap prohibició legal de desplegament d'armes convencionals en l'espai, i les [[arma antisatèl·lit|armes antisatèl·lit]] han estat provades amb èxit pels EUA, l'antiga URSS i la Xina.{{sfn|Wong|Fergusson|2010|p=4}} En el [[Tractat de la Lluna]] de 1979, es va declarar la jurisdicció de tots els cossos celestes (incloent-hi les seves òrbites) al llarg de la comunitat internacional. No obstant això, aquest tractat no ha estat ratificat per cap país que en l'actualitat practiqui vols espacials tripulats.<ref name=esf20071105/>

El 1976, vuit estats equatorials ([[Equador]], [[Colòmbia]], el [[Brasil]], [[República del Congo]], [[Zaire]], [[Uganda]], [[Kenya]] i [[Indonèsia]]) es van reunir a [[Bogotà]] (Colòmbia), on van realitzar la ''Declaració de la primera reunió dels països equatorials'', també coneguda com a ''Declaració de Bogotà'', en la qual van fer un reclam per controlar el segment de la trajectòria orbital geosíncrona corresponent a cada país.<ref name=bogota1976/> Aquestes reivindicacions no són acceptades internacionalment.<ref name=aasl31_2006/>

== Espai i òrbita ==
{{article principal|Òrbita}}
[[Fitxer:Lagrange points2.svg|miniatura|Gràfic del potencial efectiu d'un sistema de dos cossos degut a la gravetat i la inèrcia en un punt de temps. Les esferes de Hill són les regions circulars que envolten les masses grans.]]
Una nau espacial entra en òrbita quan es té la suficient velocitat horitzontal per a la seva [[acceleració]] [[Força centrípeta|centrípeta]] a causa de la [[gravetat]] a ser menor o igual a l'acceleració [[Força centrífuga|centrífuga]], causa de la component horitzontal de la seva velocitat. Per a una [[òrbita terrestre baixa]], aquesta velocitat és d'aproximadament 7.900 m/s;<ref name=hill1999/> per contra, la major velocitat mai aconseguida en avió (amb exclusió de les velocitats assolides per la nau espacial en sortida d'òrbita) va ser de 2.200 m/s el 1967 per l{{'}}''[[X-15]]'' nord-americà.<ref name=shiner20071101/>

Per aconseguir una òrbita, una [[nau espacial]] ha de viatjar més ràpid que un [[vol suborbital]]. L'energia necessària per assolir la velocitat orbital de la Terra a una altitud de 600 km és d'uns 36 [[joule|MJ]]/kg, que és sis vegades més l'energia necessària per pujar a l'altitud corresponent.<ref name=dimotakis1999/> Una nau espacial amb un [[perigeu]] per sota d'aproximadament 2.000 km està subjecte a arrossegar-se des de l'atmosfera de la Terra, que farà que l'altura de l'òrbita disminueixi. La taxa de degradació orbital depèn de la secció transversal del satèl·lit i la seva massa, així com variacions en la densitat de l'aire de l'atmosfera superior. per sota d'aproximadament 300 km, la decadència es fa més ràpida, amb temps de vida mesurat en dies. Quan un satèl·lit baixa a 180 km, comença a cremar-se en l'atmosfera.<ref name=slsa/> La [[velocitat d'escapament]] necessària per alliberar-se del camp gravitacional de la Terra per complet i moure's cap a l'espai interplanetari està sobre els 11.000 m/s.

La gravetat de la Terra s'estén molt més enllà del [[cinturó de Van Allen]] i manté a la Lluna en òrbita a una distància mitjana de 384.403 km. La regió de l'espai on la gravetat d'un planeta tendeix a dominar el moviment dels objectes en presència d'altres cossos pertorbadors (com ara un altre planeta) es coneix com l'[[esfera de Hill]]; per la Terra, aquesta esfera té un radi d'aproximadament 1.500.000 km.<ref name=yoder1995/>

== Regions ==
L'espai és un buit parcial: les seves diferents regions estan definides per les diferents atmosferes i "vents" que hi dominen, i s'estenen fins al punt en què els vents fan pas als de més enllà. El geoespai s'estén des de l'atmosfera de la Terra als confins del camp magnètic de la Terra, amb la qual cosa es fa pas al [[vent solar]] de l'espai interplanetari. L'espai interplanetari s'estén a l'[[heliopausa]], amb la qual cosa, el vent solar fa pas als vents del [[medi interestel·lar]]. L'espai interestel·lar després continua fins a les vores de la galàxia, on s'esvaeix en el buit intergalàctic.

=== Geoespai ===
[[Fitxer:Aurora-SpaceShuttle-EO.jpg|miniatura|[[Aurora polar|Aurora australis]] observada des del [[transbordador espacial]] [[Transbordador espacial Discovery|''Discovery'']], l'[[STS-39]], el maig del 1991 (alçada de l'òrbita: 260 km)]]

El geoespai és la regió de l'espai exterior més a prop de la Terra. S'inclou la regió superior de l'atmosfera, així com la [[magnetosfera]].{{sfn|Schrijver|Siscoe|2010|p=363}} El límit exterior del geoespai és la [[magnetopausa]], que constitueix una interfície entre la magnetosfera del planeta i el vent solar. El límit interior és la [[ionosfera]].<ref name=geospace/> D'altra banda, el geoespai és la regió de l'espai entre l'atmosfera superior de la Terra i dels límits exteriors del seu camp magnètic.<ref>{{ref-web|url=http://www.lws.nasa.gov/missions/geospace/geospace.htm |títol=LWS Geospace Missions |consulta=5 desembre 2012 |editor=NASA |data=2007-12-19 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071103021017/http://www.lws.nasa.gov/missions/geospace/geospace.htm |arxiudata=2007-11-03}}</ref> Com les propietats físiques i el comportament d'un espai proper a la Terra es veuen afectades pel comportament del Sol i el [[clima espacial]], el terme "geoespai" està interrelacionat amb l'[[heliofísica]]; l'estudi del Sol i el seu impacte en els planetes del sistema solar.{{sfn|Fichtner|Liu|2011|pp=341–345}}

El volum de geoespai definit per la magnetopausa es compacta en la direcció del sol per la pressió del vent solar, donant-li una distància típica subsolar de deu radis de la Terra des del centre del planeta. No obstant això, la cua pot estendre cap a l'exterior a més de 100–radis terrestres.{{sfn|Koskinen|2010|pp=32, 42}} El cinturó de radiació de Van Allen es troba dins de la informació geoespacial. La regió entre l'atmosfera terrestre i la [[Lluna]] es refereix a vegades com "espai cis-lunar". La Lluna passa a través del geoespai a menys de quatre dies cada mes, durant el qual la superfície està protegida del vent solar.{{sfn|Mendillo|2000|p=275}}<ref name="Fisiologia Aeroespacial"/>

El geoespai s'omple per les partícules carregades elèctricament a densitats molt baixes, els moviments dels quals són controlats pel [[camp magnètic terrestre]]. Aquests plasmes formen un medi del qual, com a tempesta de disturbis impulsats pel vent solar, poden conduir corrent elèctric en l'atmosfera superior de la Terra. Durant les [[Tempesta geomagnètica|tempestes geomagnètiques]], dues regions del geoespai, els cinturons de radiació i la ionosfera, poden arribar a ser molt pertorbades. Aquestes tempestes augmenten els fluxos d'electrons d'alta energia que poden danyar permanentment l'electrònica de satèl·lits, interrompre les telecomunicacions i les tecnologies [[GPS]], i també pot ser un perill per als astronautes, fins i tot en una òrbita terrestre baixa. També creen [[Aurora polar|aurores]] que es poden veure prop dels [[Pol magnètic|pols magnètics]].<ref name=oecd/>

Tot i que compleix amb la definició de l'espai ultraterrestre, la densitat de l'atmosfera dins dels primers centenars de quilòmetres per sobre de la línia de Karman és encara suficient per produir importants [[Resistència aerodinàmica|resistències]] en [[Satèl·lit artificial|satèl·lits]]. La majoria dels satèl·lits artificials operen en aquesta regió de l'òrbita terrestre baixa i s'ha d'encendre els seus motors cada pocs dies per mantenir l'òrbita. Aquesta regió conté material sobrant d'anteriors llançaments tripulats i no tripulats que són un perill potencial per la [[nau espacial]]. Part d'aquesta [[Brossa espacial|brossa]], torna a entrar en l'atmosfera de la Terra de forma periòdica. La resistència en aquesta altura és prou baixa de manera que, en teoria, podria ser superada per la pressió de la radiació en les [[Vela solar|vel·les solars]], un sistema de propulsió proposat pel [[viatge interplanetari]].

==== Espai cislunar ====
La regió fora de l'atmosfera terrestre i s'estén a poc més enllà de l'òrbita de la Lluna, inclosos els [[punt de Lagrange|punts de Lagrange]], de vegades es fa referència com a ''espai cislunar''.<ref name=sr2165>Strickland, John K. (October 1, 2012). "The cislunar gateway with no gate". The Space Review. Consultat el 10-02-2016.</ref>

=== Interplanetari ===
{{article principal|Medi interplanetari}}

L'espai interplanetari, l'espai al voltant del Sol i els planetes del [[sistema solar]], és la regió dominada pel [[medi interplanetari]], que s'estén cap a l'[[heliopausa]] on la influència del medi ambient galàctic comença a dominar sobre el camp magnètic i el flux de partícules del Sol. L'espai interplanetari està definit pel [[vent solar]], un flux continu de partícules carregades que emana del Sol, que crea una molt tènue [[Atmosfera d'un cos celeste|atmosfera]] (l'[[heliosfera]]) per milers de milions de quilòmetres en l'espai. Aquest vent té una densitat de partícules de 5–10 [[protó|protons]]/cm³ i es mou a una velocitat de 350-400 km/s.{{sfn|Papagiannis|1972|pp=12–149}} La distància i la força de l'heliopausa varia en funció del nivell d'activitat del vent solar.<ref name=phillips2009/> El descobriment des del 1995 dels [[Planeta extrasolar|planetes extrasolars]] vol dir que altres estrelles han de posseir els seus propis medis interplanetaris.{{sfn|Frisch|Müller|Zank|Lopate|2002|pp=21–34}}

El volum de l'espai interplanetari és un buit gairebé total, amb un [[recorregut lliure mig]] d'aproximadament una [[unitat astronòmica]] a la distància orbital de la Terra. No obstant això, aquest espai no està completament buit, i està poc ple de [[raigs còsmics]], que inclouen [[Nucli atòmic|nuclis atòmics]] [[ionització|ionitzats]] i diverses [[Partícula subatòmica|partícules subatòmiques]]. Existeix també el gas, [[Plasma (estat de la matèria)|plasma]] i la pols, els petits [[Meteor (astronomia)|meteors]], i diverses desenes de tipus de [[Molècula|molècules]] [[Química orgànica|orgàniques]] descobertes fins ara per l'[[espectroscopia rotacional]].<ref name=asp2003/>

L'espai interplanetari conté el camp magnètic generat pel Sol.{{sfn|Papagiannis|1972|pp=12–149}} També hi ha magnetosferes generades pels planetes com Júpiter, Saturn, Mercuri i la Terra que tenen els seus propis camps magnètics. Aquests són modelades per la influència del vent solar en l'aproximació d'una forma de llàgrima, amb la llarga cua que s'estén cap a l'exterior per darrere del planeta. Aquests camps magnètics poden atrapar les partícules del vent solar i altres fonts, la creació de cinturons de partícules magnètiques, com ara el cinturó de radiació de Van Allen. Els planetes sense camps magnètics, com ara Mart, tenen les seves atmosferes gradualment erosionades pel vent solar.<ref name=ssr69_3_215/>

==== Sistema solar ====
{{article principal|Sistema solar|Sol}}
{{Vegeu també|Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals}}
[[Fitxer:BLUE STEREO 3D Time for Space Wiggle.gif|miniatura|El Sol en [[3D]] presa per la sonda ''[[STEREO]]'' de la [[NASA]]. Engrandiu la imatge per a una millor visualització.]]
El Sol és un [[estrella (astronomia)|estel]] situat al centre del [[sistema solar]]. La [[Terra]] i tots els altres [[planetes]] del sistema solar [[òrbita|orbiten]] al seu voltant. Els [[planeta menor|planetes menors]], els [[Cometa|cometes]], els [[meteoroide]]s i tot el [[medi interplanetari]] que hi ha enmig també orbiten el Sol.

Com que és l'estel més pròxim a la [[Terra]] (es troba a 150 milions de [[km]]), és també l'[[astre]] més brillant del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el [[dia]] i la [[nit]], respectivament. L'[[energia]] radiada pel Sol és aprofitada pels éssers [[fotosíntesi|fotosintètics]], els quals constituïxen la base de la [[xarxa tròfica|cadena alimentària]]. Així, és la principal font d'energia de la [[vida]]. També aporta l'energia que manté en funcionament els [[clima|processos climàtics]].

És un estel de la [[seqüència principal]], de [[classe espectral]] G2, cosa que indica que és una mica més gran i calent que un estel mitjà. És una immensa esfera de [[plasma (Estat de la matèria)|plasma]] formada majoritàriament per [[hidrogen]] i [[heli]]. Radia una gran quantitat d'energia a l'espai mitjançant processos nuclears de [[fusió nuclear|fusió]]. Es va formar fa uns 4.500 milions d'[[anys]], al mateix temps que el sistema solar, i arribarà al final de la seva vida d'aquí a uns 5.000 milions d'anys més. Arribat aquell moment, es convertirà en una [[gegant vermella]] i després en una [[nana blanca]].

=====Planetes=====
{{article principal|Planeta}}
D'acord amb la [[Redefinició de planeta de 2006|definició actual]] de la [[Unió Astronòmica Internacional|UAI]], hi ha vuit planetes al [[sistema solar]]. Per ordre de distància creixent al [[Sol]], són:
# [[Fitxer:Mercury symbol.svg|14px|{{unicode|☿}}]] '''[[Mercuri (planeta)|Mercuri]]''': és el planeta més proper al [[Sol]] i el més petit del [[sistema solar]].<ref>[[(134340) Plutó|Plutó]] era considerat el més petit, però ara està catalogat com un [[planeta nan]].</ref> Dona una volta al [[Sol]] cada 88 [[dia|dies]]. Mercuri és brillant quan es veu des de la [[Terra]], amb una [[magnitud aparent]] de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només es pot veure a l'alba i al [[crepuscle]]. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la ''[[Mariner 10]]'' que, entre 1974 i 1975, només va cartografiar aproximadament un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda ''[[MESSENGER]]'', que n'ha cartografiat un altre 30% durant la seva aproximació el [[14 de gener]] de 2008. Va realitzar un altre sobrevol, el 29 de setembre de 2009.
# [[Fitxer:Venus symbol.svg|14px|{{unicode|♀}}]] '''[[Venus (planeta)|Venus]]''': és el segon planeta en proximitat al [[Sol]], orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor de [[Venus (mitologia)|Venus]], la [[déu|deessa]] [[mitologia romana|romana]] de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn, arribant una [[magnitud aparent]] de −4,6. Com que Venus és més interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la seva elongació arriba a un màxim de 47,8°. La brillantor màxima de Venus és poc abans de l'alba o poc després de la posta, raó per la qual de vegades se l'anomena ''L'estrella del matí'' o ''L'estrella de la tarda''.
[[Fitxer:Solar System size to scale ca.svg|miniatura|Els planetes i els planetes nans del sistema solar. ''(Mides a escala, distàncies no a escala)'']]
# [[Fitxer:Earth symbol.svg|14px|{{unicode|⊕}}]] '''[[Terra]]''': és el tercer [[planeta]] en distància respecte al [[Sol]], el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del [[sistema solar]]. És també el més gran dels quatre [[planeta tel·lúric|planetes terrestres]] del sistema solar. De vegades s'anomena ''món'' o el planeta blau.<ref name="blueplanet"/> Hi habiten milions d'[[espècies]], incloent-hi els [[humà|humans]]; i és l'únic [[astre]] on se sap que hi ha [[vida]].<ref name=science_241_4872_1441 /> El planeta es va formar fa 4.540 milions d'anys, i [[Abiogènesi|hi va aparèixer vida]] en mil milions d'anys.<ref name="age_earth1"/> La [[biosfera]] de la Terra ha alternat significativament l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]] i altres condicions abiòtiques, permetent la proliferació d'[[organisme aeròbic|organismes aeròbics]] i la formació de la [[capa d'ozó]] que, juntament amb el [[camp magnètic terrestre]], bloqueja la [[radiació solar]] perjudicial.<ref name="Harrison 2002"/> Les [[Geofísica|propietats físiques de la Terra]], així com la seva història [[geologia|geològica]] i òrbita, han permès que la vida persisteixi durant aquest període. S'espera que el planeta pugui tenir vida durant com a mínim 500 milions d'anys més.<ref name="britt2000"/><ref name=carrington />
# [[Fitxer:Mars symbol.svg|14px|{{unicode|♂}}]] '''[[Mart (planeta)|Mart]]''': anomenat de vegades ''el Planeta roig'', és el quart [[planeta]] del [[sistema solar]], segons la seva distància al [[Sol]]. Forma part dels denominats [[planetes tel·lúrics]] (de naturalesa rocosa, com la [[Terra]]) i és el [[planeta interior]] més allunyat del Sol. Té dos [[satèl·lit natural|satèl·lits naturals]] o llunes, [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]] i [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]], de mida molt petita i forma irregular. El prefix ''areo-'' es refereix a Mart igual que el prefix ''geo-'' es refereix a la Terra, per exemple, [[Geografia de Mart|areologia]] versus [[geologia]]. [[Tycho Brahe]] va mesurar amb gran precisió el moviment de Mart en el cel. Les dades sobre el moviment retrògrad aparent («bucles») van permetre a [[Kepler]] trobar la naturalesa el·líptica de la seva òrbita i determinar les lleis del moviment planetari conegudes com les [[lleis de Kepler]].
# [[Fitxer:Jupiter symbol.svg|14px|{{unicode|♃}}]] '''[[Júpiter (planeta)|Júpiter]]''': és el [[planeta]] més gros del [[sistema solar]] i el cinquè segons la seva distància al [[Sol]]. Té un [[diàmetre]] de 142.984 [[km]] (unes 11 vegades el de la [[Terra]]). La seva [[òrbita]] se situa aproximadament a 5 [[unitat astronòmica|ua]] (750 milions de [[km]]) del Sol, entre les òrbites de [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]]. És un [[gegant gasós]] format principalment per [[hidrogen]] i [[heli]] sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la [[Gran Taca Vermella]], un enorme [[anticicló]] situat en les [[latitud]]s tropicals de l'hemisferi sud. Va ser descobert a l'antiguitat i rep el seu nom del pare dels [[déus]] de la [[mitologia romana]], aquell al que els grecs anomenaven [[Zeus]] i els romans [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]]. És el planeta amb el nombre més gran de [[Satèl·lit natural|satèl·lits]] coneguts, amb un total de [[Satèl·lits de Júpiter|63]]. Els més importants són els quatre [[satèl·lits galileans]]: [[Ió (satèl·lit)|Ió]], [[Europa (satèl·lit)|Europa]], [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]] i [[Cal·listo (satèl·lit)|Cal·listo]].
# [[Fitxer:Saturn symbol.svg|14px|{{unicode|♄}}]] '''[[Saturn (planeta)|Saturn]]''': és el sisè [[planeta]] en ordre de proximitat al [[Sol]] i el segon més gran del [[sistema solar]], després de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]. Es classifica com un [[gegant gasós]] o jovià, que significa "semblant a Júpiter". S'anomena així en honor del déu romà [[Saturn (mitologia)|Saturnus]] (que en alguns idiomes va esdevenir l'homònim de [[dissabte]]), equivalent al deu [[mitologia grega|grec]] [[Cronos|Kronos]] (el pare [[tità]] de [[Zeus]]), al babiloni [[Ninurta]] i a la hindú Shani.
# [[Fitxer:Uranus symbol.svg|14px|{{unicode|♅}}]] '''[[Urà (planeta)|Urà]]''': és el setè [[planeta]] des del [[Sol]], el tercer més gran i el quart amb major [[massa]] del [[sistema solar]]. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel [[Urà (mitologia)|Urà]] ({{lang-grc|Οὐρανός}}) el pare de [[Cronos]] ([[Saturn (mitologia)|Saturn]]) i l'avi de [[Zeus]] ([[Júpiter (mitologia)|Júpiter]]). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita.<ref>{{ref-web 
| url = http://www.mira.org/fts0/planets/101/text/txt001x.htm| títol = MIRA's Field Trips to the Stars Internet Education Program| consulta=27-8-2007| obra = Monterey Institute for Research in Astronomy
}}</ref> [[William Herschel]] va anunciar el seu descobriment el [[13 de març]] de [[1781]], expandint els límits coneguts del [[sistema solar]] per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un [[telescopi]].
# [[Fitxer:Neptune symbol.svg|14px|{{unicode|♆}}]] '''[[Neptú (planeta)|Neptú]]''': és el vuitè planeta en distància respecte al [[Sol]] i el més llunyà del [[sistema solar]]. S'anomena així en honor del [[Neptú (mitologia)|déu romà del mar]], i és el quart planeta en diàmetre i el tercer més gran per massa. La seva massa és 17 vegades la de la [[Terra]], lleugerament més gran que el seu planeta "bessó" [[Urà (planeta)|Urà]], que té 15 masses terrestres i no és tan dens.<ref name="mass">La massa de la Terra és 5,9736{{e|24}} kg, que dona una ràtio de massa de:
:<math>\begin{smallmatrix}\frac{M_{Neptu}}{M_{Terra}}
\ =\ \frac{1,02 \times 10^{26}}{5,97 \times 10^{24}}
\ =\ 17,09\end{smallmatrix}</math>
La massa d'Urà és de 8,6810{{e|25}} kg, donant una ràtio de massa de:
:<math>\begin{smallmatrix}\frac{M_{Ura}}{M_{Terra}}
\ =\ \frac{8,68 \times 10^{25}}{5,97 \times 10^{24}}
\ =\ 14,54\end{smallmatrix}</math>
La massa de Júpiter és d'1,8986{{e|27}} kg, donant una ràtio de massa de:
:<math>\begin{smallmatrix}\frac{M_{Jupiter}}{M_{Neptu}}
\ =\ \frac{1,90 \times 10^{27}}{1,02 \times 10^{26}}
\ =\ 18,63\end{smallmatrix}</math>
Vegeu: {{ref-web|url=http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/ |títol=Planetary Fact Sheet – Metric |consulta=5 desembre 2012 |cognom=Williams |nom=David R. |data=29 de novembre de 2007 |editor=NASA |llengua=anglès}}</ref> De mitjana, Neptú orbita el Sol a una distància de 30,1 [[unitat astronòmica|ua]]. Va ser descobert el 23 de setembre de 1846,<ref name="Hamilton"/> i esdevingué així el primer planeta a ser descobert mitjançant prediccions matemàtiques en lloc d'observació empírica. A causa de canvis inexplicats en l'òrbita d'Urà, [[Alexis Bouvard]] va deduir que la seva òrbita era pertorbada [[gravetat|gravitacionalment]] per un planeta desconegut. Posteriorment, [[Johann Galle]] el va observar a menys d'un grau de la posició que [[Urbain Le Verrier]] havia predit. El seu satèl·lit més gros, [[Tritó (satèl·lit)|Tritó]] va ser descobert seguidament, tot i que no es van descobrir la resta de 12 [[Satèl·lits de Neptú|llunes]] fins al {{segle|XX}}, emprant telescopis. Només una sonda ha visitat Neptú (la ''[[Voyager 2]]''); va sobrevolar el planeta el 25 d'agost de 1989.

[[Fitxer:Terrestrial planet size comparisons.jpg|miniatura|Els planetes terrestres: Mercuri, Venus, Terra i Mart (''a escala'')]]
[[Fitxer:Gas giants and the Sun (1 px = 1000 km).jpg|miniatura|Els quatre gegants gasosos representats al costat del Sol: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú (''a escala: 1 píxel equival a 1000 km'')]]

Júpiter, amb 318 masses terrestres, és el més gran, mentre que Mercuri, amb 0,055 masses terrestres, és el més petit.

Els planetes del sistema solar es poden dividir en categories basant-se en la seva composició:
* '''[[Planeta rocós|Rocosos]]''': planetes que són similars a la Terra, amb cossos bàsicament composts de [[roca]]: Mercuri, Venus, Terra i Mart.
* '''[[Gegant gasós|Gegants gasosos]] (jovians)''': planetes amb una composició de bàsicament de material [[gas]]ós i que són significativament més massius que els terrestres: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú. Els [[gegant glaçat|gegants glaçats]], que comprenen Urà i Neptú, són una sotsclasse de gegants gasosos, que es distingeixen dels gegants gasosos per la seva massa més petita, i per la depleció d'hidrogen i heli de les seves atmosferes, amb una proporció significativament alta de roca i gel.
* '''[[Planeta nan|Planetes nans]]''': abans de la [[definició de planeta de la UAI|decisió de l'agost del 2006]], diversos objectes varen ser proposats per astrònoms com a planetes. Tanmateix, en el 2006, diversos d'aquests planetes varen ser reclassificats com a planetes nans, objectes diferents dels planetes. Tant en el [[cinturó d'asteroides]] com en el [[cinturó de Kuiper]], hi ha un total de fins a una cinquantena d'objectes en consideració, i n'hi podria haver 200 per descobrir, un cop el cinturó de Kuiper hagi estat completament explorat. Els planetes nans comparteixen moltes característiques amb els planetes, sent la principal diferència que no són [[dominància orbital|dominants en les seves òrbites]]. Per definició, tots els planetes nans són membres d'una població més gran. Ceres és el cos més gran del [[cinturó d'asteroides]], mentre que Plutó i Makemake són membres del [[cinturó de Kuiper]] i Eris és un membre del [[disc dispers]]. Científics com [[Michael E. Brown|Mike Brown]] creuen que hi poden haver una quarantena d'[[objectes transneptunians]] que es podrien classificar com a planetes nans sota la definició de la UAI.<ref>{{ref-web| url = http://www.space.com/scienceastronomy/060228_stern_interview.html| títol = Behind the Pluto Mission: An Interview with Project Leader Alan Stern| consulta=2008-08-23| cognom = Amburn| nom = Brad| obra = Space.com| data = 2006-02-28|llengua = anglès
}}</ref>
Actualment la UAI reconeix cinc planetes nans al sistema solar: 
* [[Ceres (planeta nan)|Ceres]]
* [[(134340) Plutó|Plutó]]
* [[Haumea]]
* [[(136472) Makemake|Makemake]]
* [[Eris (planeta nan)|Eris]]

=====Satèl·lit natural=====
{{article principal|Satèl·lit natural|Lluna}}
[[Fitxer:Full Moon Luc Viatour.jpg|miniatura|Una [[lluna plena]] tal com es veu des de l'[[hemisferi nord]] de la Terra]]
Qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un [[planeta]] se'n diu ''satèl·lit natural''. Generalment és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva [[revolució]] al voltant del [[Sol]]. En el cas de la [[Lluna]], té una mesura tan semblant a la [[Terra]] que en comptes de considerar la Terra com un planeta i a la Lluna com el seu satèl·lit, es pot considerar com un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble). Tal és el cas de [[(134340) Plutó|Plutó]] i el seu satèl·lit [[Caront (satèl·lit)|Caront]].

Per extensió s'anomenen ''llunes'' els satèl·lits dels altres planetes. Així, es diu ''els quatre satèl·lits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]'', però també ''les quatre llunes de Júpiter''. També per extensió s'anomena ''satèl·lit natural'' o ''lluna'' qualsevol cos natural que giri al voltant d'un cos que no sigui el Sol, com per exemple un [[asteroide]], com en el cas del [[satèl·lit asteroidal]] Dàctil, que gira al voltant de [[(243) Ida]].

En el [[sistema solar]] hi ha els següents tipus de satèl·lits:
* [[Satèl·lit pastor|Satèl·lits pastors]]: són els que es mantenen en algun [[anell planetari|anell]] de Saturn, Júpiter, Urà o Neptú.
* [[Satèl·lit troià|Satèl·lits troians]]: són els que orbiten un planeta en els [[punts de Lagrange]] L₄ i L₅.
* [[Satèl·lit coorbital|Satèl·lits coorbitals]]: quan giren en la mateixa òrbita. Els satèl·lits troians són coorbitals, però també ho són els satèl·lits de Saturn [[Janus (satèl·lit)|Janus]] i [[Epimeteu (satèl·lit)|Epimeteu]] que disten en les seves òrbites menys de la seva grandària i, en comptes de xocar, intercanvien les seves òrbites.
* [[Satèl·lit asteroidal|Satèl·lits asteroidals]]: alguns [[asteroides]] tenen satèl·lits al seu voltant, com [[(243) Ida]] i el seu satèl·lit Dàctil. El 10 d'agost de 2005 es va anunciar el descobriment d'un asteroide [[(87) Sílvia]] que té dos satèl·lits girant al seu voltant, [[Romulus (satèl·lit)|Romulus]] i [[Remus (satèl·lit)|Remus]]. Ròmul, la primera lluna, es va descobrir el [[18 de febrer]] de [[2001]] en el [[telescopi|telescopi W. M. Keck II]] de 10 [[metres]] de Mauna Kea; té 18 [[quilòmetre|km]] de diàmetre i la seva òrbita, a una distància de 1370 km de Sílvia, tarda a completar-se 87,6 hores. Remus, la segona lluna, té 7 km de diàmetre i orbita a una distància de 710 km; tarda 33 hores a completar una òrbita al voltant de Sílvia.

El concepte de satèl·lit natural es contraposa al terme de [[Satèl·lit artificial|satèl·lits artificials]], que són objectes fabricats per l'home.

En referència als satèl·lits naturals –ja que tots els objectes pateixen la força de la [[gravetat]]– el moviment de l'objecte primari també es veu afectat pel satèl·lit. És precisament aquest fenomen el que permet el descobriment de [[planeta extrasolar|planetes extrasolars]]. Si dos objectes posseeixen masses semblants, se sol parlar de [[Sistema binari (astronomia)|sistema binari]] en compte d'un objecte primari i un satèl·lit. El criteri habitual per a considerar un objecte com a satèl·lit és que el [[centre de masses]] del sistema format pels dos objectes estigui dins de l'objecte primari.

=====Cometa=====
{{article principal|Cometa}}
Un cometa és un cos celeste sòlid semblant als [[asteroides]] però amb diferent composició, i descriuen [[òrbita|òrbites]] tan allargades, que aquells que rodegen el [[Sol]], tornen al cap de molts anys, tants que fins i tot alguns només se'ls ha vist una única vegada. El seu nom prové del [[llatí]] ''Cometa'' i aquest del [[Grec antic|grec]] ''kometes'', 'cabellera'. Junt amb els [[asteroides]], [[planetes]] i els seus [[satèl·lit natural|satèl·lits]], formen part del [[sistema solar]]. Altres són destruïts per l'acció de la [[gravetat]] del Sol, a causa de la seua xicoteta massa.

Els astrònoms han trobat que els cometes provenen principalment de dos llocs; el [[Cinturó de Kuiper]], localitzat a la meitat de distància entre la Terra i [[Alfa Centauri]] (l'[[estrella]] més pròxima al Sol.) i el [[núvol d'Oort]], situat encara més lluny, més enllà de l'[[òrbita]] del [[planeta]] [[(134340) Plutó|Plutó]].

=====Asteroide=====
[[Fitxer:243 ida.jpg|miniatura|L'asteroide [[(243) Ida |Ida]] i la seva lluna petita, Dàctil.]]
{{article principal|Asteroide}}
Un asteroide és un objecte sòlid compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un [[planeta]] i que orbita al voltant del [[Sol]]. Un asteroide és un tipus de [[planeta menor]], encara que sovint ambdós termes s'utilitzen com a sinònims.

L'1 de gener del 1801, l'[[astrònom]] sicilià [[Giuseppe Piazzi]] descobrí per casualitat el primer asteroide ([[(1) Ceres|Ceres]]), mentre elaborava un catàleg d'[[estel]]s. Al descobriment de Piazzi en seguiren d'altres, però cap de tan gran com Ceres. L'any 1807 ja se'n coneixien quatre. Actualment hi ha més de 200.000 [[llista d'asteroides|asteroides catalogats]] i s'ha observat que almenys un d'ells (el [[24 Temis]]) té [[aigua]],<ref>{{ref-web|url=http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=708917&idseccio_PK=1477&h= |títol=Descobert el primer asteroide amb gel |consulta=5 desembre 2012 |editor=El Periódico |data=29 d'abril de 2010}}</ref> cosa que dona suport a la hipòtesi que l'aigua i altres compostos terrestres van poder arribar des de l'espai, possiblement d'asteroides. El terme "asteroide", que significa "semblant a una estrella", va ser creat per l'[[astrònom]] [[William Herschel]] el [[1802]], poc després del descobriment del segon asteroide ([[(2) Pal·les|Pal·les]]).

=== Interestel·lar ===
{{article principal|Medi interestel·lar}}
{{Vegeu també|Cronologia dels coneixements sobre el medi interestel·lar i intergalàctic}}
[[Fitxer:NewHeliopause 558121.jpg|miniatura|Representació de la interacció entre l'[[heliosfera]] del Sol (centredreta) i el medi interestel·lar (esquerra), formant un [[xoc en arc]]]]
L'espai interestel·lar és l'espai físic dins d'una [[galàxia]] no ocupada per les estrelles o dels seus sistemes planetaris. El [[medi interestel·lar]] resideix -per definició- en l'espai interestel·lar. La densitat mitjana de matèria en aquesta regió és d'aproximadament 10⁶ partícules per m³, però això varia d'un mínim de prop 10<sup>4</sup>–10⁵ a les regions de la matèria dispersa fins al 10<sup>8</sup>–10¹⁰ en la [[nebulosa fosca]]. Les regions de la [[formació estel·lar]] poden arribar a 10<sup>12</sup>–10¹⁴ partícules per m³. Gairebé el 70% d'aquesta massa es compon d'àtoms d'hidrogen solitaris. Això s'enriqueix amb àtoms d'heli, així com amb traces d'àtoms més pesants formats a través de la [[nucleosíntesi estel·lar]]. Aquests àtoms es van estendre a l'espai pel [[vent estel·lar]], o quan van [[Evolució estel·lar|evolucionar]] les estrelles, van començar a expulsar les roques i materials al seu exterior, com en la formació d'una [[nebulosa planetària]]. L'explosió cataclísmica d'una [[supernova]] genera una [[ona de xoc]] expansiva que consisteix en diversos materials que són expulsats, així com [[raigs còsmics galàctics]]. Existeix un cert [[Llista de molècules detectades en el medi interestel·lar|nombre de molècules]] en l'espai interestel·lar, de fins a 0,1 [[Micròmetre (unitat)|μm]] en partícules de pols.{{sfn|Rauchfuss|2008|pp=72–81}}

El medi interestel·lar local és una regió de l'espai dins dels 100 [[parsec]]s (pc) del Sol, que és d'interès tant per la seva proximitat i per la seva interacció amb el sistema solar. Aquest volum gairebé coincideix amb una regió de l'espai coneguda com la [[bombolla local]], que es caracteritza per una sèrie de núvols poc densos i freds. Es forma una cavitat en el [[Braç d'Orió]] de la galàxia, la Via Làctia, amb [[Núvol molecular|núvols moleculars]] densos estesos al llarg de les vores, com ara els de les [[constel·lació|constel·lacions]] de [[Serpentari (constel·lació)|Serpentari]] i [[Constel·lació del Taure|Taure]] (la distància real a la frontera d'aquesta cavitat varia uns 60-250 pc o més). Aquest volum conté al voltant de 10<sup>4</sup>–10⁵ estrelles i el gas interestel·lar local es contraposa a les [[astrosfera|astrosferes]] que envolten aquestes estrelles; el volum de cada esfera varia depenent de la densitat local del medi interestel·lar. La bombolla local conté dotzenes de càlids núvols interestel·lars amb temperatures de fins a 6.700 [[graus Celsius]] i els radis de 0,5–5 pc.<ref name=redfield2006/>

=== Intergalàctic ===
{{article principal|Medi intergalàctic}}
[[Fitxer:M31bobo.jpg|miniatura|La [[Gran galàxia d'Andròmeda]] és la més propera a la nostra.]]
L'espai intergalàctic és la part física entre [[galàxies]]. Els espais enormes entre [[Cúmul de galàxies|cúmuls de galàxies]] s'anomenen [[buit (astronomia)|buits]]. Les estimacions actuals situen la densitat mitjana d'energia de l'Univers en l'equivalent de 5,9 [[protons]] per metre cúbic, incloent-hi [[energia fosca]], [[matèria fosca]] i ordinària, [[matèria bariònica]] o àtoms. Els àtoms només representen el 4,6% de la densitat d'energia total, o una densitat d'un protó per cada quatre metres cúbics.<ref name=nasa_wmap/> La densitat de l'Univers, però, no és uniforme sinó que varia d'una densitat relativament alta en les galàxies –inclosa la densitat molt alta en les estructures dins de les galàxies, com ara planetes, estrelles, i [[forat negre|forats negres]]– a les condicions en els buits grans que tenen una densitat molt més baixa, si més no en termes de matèria visible.<ref name=aj89_1461/>

Al voltant i estenent-se entre galàxies, hi ha un plasma [[Rarefacció|enrarit]]<ref name=jafelice_opher1992/> que s'organitza en una [[Filament galàctic|estructura de filaments còsmics]].<ref name=wadsley2002/> Aquest material s'anomena medi intergalàctic (''intergalactic medium'' o IGM en anglès). La densitat de l'IGM és d'unes 5-200 vegades la densitat mitjana de l'Univers.<ref name="apj_714_1715">{{cite doi| 10.1088/0004-637X/714/2/1715 | noedit|data= 2013}}</ref> Es compon principalment d'hidrogen [[Ionització|ionitzat]] com, per exemple, un plasma format per un nombre igual d'[[Electró|electrons]] i [[protons]]. Quan el gas cau en el medi intergalàctic des dels buits, s'escalfa a temperatures de 10⁵ °C a 10<sup>7</sup> °C,<ref name=baas41_908/> que és prou alta perquè les col·lisions entre els àtoms tenen l'energia suficient per fer que els electrons s'escapin dels nuclis d'hidrogen; és per això que l'IGM s'ionitza. A aquestes temperatures, s'anomena [[medi calent intergalàctic]] (WHIM) (encara que el gas és molt calent per als estàndards terrestres, 10⁵ °C sovint es diu "calent" en astrofísica). Les simulacions per ordinador i observacions indiquen que fins a la meitat de la matèria atòmica en l'Univers pot existir en aquest estat càlid, calent i enrarit.<ref name="apj_714_1715"/><ref name=ssr134_1_141/><ref name="apjs_182_378">{{cite doi| 10.1088/0067-0049/182/1/378 | noedit|data= 2013}}</ref> Quan el gas cau de les estructures filamentoses de la WHIM als cúmuls de [[galàxies]] en les interseccions dels filaments còsmics, es pot escalfar encara més, arribant a temperatures de 10<sup>8</sup> °C i per sobre de l'anomenat [[medi intracúmul]].<ref>{{cite doi| 10.1086/318249 | noedit|data= 2013}}</ref>

== Exploració, tecnologia i aplicacions ==
{{article principal|Exploració espacial}}
{{Vegeu també|Vol espacial|Cronologia dels vols espacials|Astronàutica|Tecnologia espacial|Colonització de l'espai}}

Per a la majoria de la història humana, l'espai va ser explorat per l'observació remota; inicialment a ull nu i després amb el telescopi. Abans de l'arribada de la tecnologia del coet, el més proper que els éssers humans havien arribat a aconseguir per arribar a l'espai ultraterrestre era mitjançant l'ús de vols en globus. El 1935, els EUA van construir ''l'[[Explorer II]]'', amb el primer vol en globus tripulat que havia assolit una altitud de 22 km.<ref name=ssr13_2_199/> Això es va superar en gran manera el 1942, quan el tercer llançament del [[V-2|coet ''A-4'']] alemany (o també V2) va aconseguir una altitud de prop de 80 km.<ref name"lavang_v2"="">{{ref-publicació|cognom1=Clemente|nom1=Rafael|cognom2=Abella|nom2=Rafael|cognom3=Batalla|nom3=Xavier|títol=V-2: La carrera del espacio nació del terror|publicació=[[La Vanguardia]]|data=3 oct 1992|volum=Revista|pàgines=1-3|url=https://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1992/10/03/pagina-1/33528784/pdf.html|consulta=25 abril 2016|llengua=castellà|format=[[pdf]]{{pdf}}|any=1992|mes=octubre}}</ref> El 1957, el [[satèl·lit artificial]] no tripulat ''[[Spútnik 1]]'' va ser llançat per un coet<ref>{{ref-web|url=http://www.rustrana.ru/article.php?nid=4632 |títol=Спутник-1 – начало космической эры |consulta=5 desembre 2012 |editor=Rustrana.ru |data=21 de juliol de 2005 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070929084309/http://www.rustrana.ru/article.php?nid=4632 |arxiudata=29 de setembre 2007 |llengua=rus}}</ref> ''[[R-7 Semiorka|R-7]]'' rus, arribant a l'òrbita de la Terra a una altitud de 215-939 km.{{sfn|O'Leary|2009|pp=209–224}} Això va ser seguit pel primer [[vol espacial]] humà el 1961, quan [[Iuri Gagarin]] va ser enviat en òrbita en el ''[[Vostok 1]]''.<ref>{{ref-web|url=http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4158/is_20030407/ai_n12692130 |títol=Obituary: Lt-Gen Kerim Kerimov |consulta=5 desembre 2012 |cognom=Bond |nom=Peter |data=7 d'abril de 2003 |editor=The Independent |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090413191059/http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4158/is_20030407/ai_n12692130/ |arxiudata=2009-04-13 |llengua=anglès}}</ref> Els primers éssers humans a escapar de l'òrbita de la Terra van ser [[Frank Borman]], [[Jim Lovell]] i [[William Anders]] el 1968 sobre ''l'[[Apollo 8]]'', que van arribar a l'òrbita lunar{{sfn|Harrison|2002|pp=60-63}} i van assolir una distància màxima de 377.349 km de la Terra.{{sfn|Orloff|2001}}

Per tal d'explorar altres planetes, una nau espacial ha d'arribar a la [[velocitat d'escapament]], el que li permetrà viatjar més enllà de l'òrbita de la Terra. La primera nau espacial per aconseguir aquesta gesta va ser el ''[[Luna 1]]'' de la Unió Soviètica, que va realitzar un sobrevol de la Lluna el 1959.{{sfn|Hardesty|Eisman|Krushchev|2008|pp=89–90}} El 1961, el ''[[Venera 1]]'' va esdevenir la primera sonda planetària. Va revelar la presència del [[vent solar]], i va realitzar el primer sobrevol del planeta [[Venus (planeta)|Venus]], encara que el contacte es va perdre abans d'arribar a Venus. La primera missió planetària, va ser el reeixit sobrevol del ''[[Mariner 2]]'' de Venus el 1962.{{sfn|Collins|2007|p=86}} La primera nau espacial que va dur a terme un sobrevol de Mart va ser el ''[[Mariner 4]]'', que va arribar al planeta el 1964. Des d'aquest moment, s'han enviat diverses naus espacials no tripulades per examinar amb èxit cada un dels planetes del sistema solar, a més de les seves llunes i molts [[Planeta menor|planetes menors]] i cometes. Segueixen sent una eina fonamental per a l'exploració de l'espai ultraterrestre, així com l'observació de la Terra.{{sfn|Harris|2008|pp=7, 68-69}}

L'absència d'aire fa que l'espai exterior (i la superfície de la Lluna) siguin llocs ideals per a l'[[astronomia]] en totes les longituds de l'[[Espectre|espectre electromagnetic]], com ho demostren les espectaculars imatges enviades pel [[Telescopi espacial Hubble]], permeten llum sobre 13.700 milions d'anys —gairebé fins al moment del big-bang— per ser observats. No obstant això, no tots els llocs en l'espai són ideals per a un telescopi. El [[núvol de pols interplanetària]] emet una difusa radiació de l'infraroig proper, que pot emmascarar l'emissió de fonts febles, com ara [[Planeta extrasolar|planetes extrasolars]]. Desplaçant un [[telescopi d'infraroig]] fora més enllà de la pols augmentaria l'eficàcia de l'instrument.<ref name=esa105/> Així mateix, un lloc com el [[Daedalus (cràter lunar)|cràter Daedalus]], en la [[cara oculta de la Lluna]], podria protegir un [[radiotelescopi]] de la [[interferència electromagnètica]], que dificulten les observacions des de la Terra.<ref name=maccone2001/>

El buit de l'espai profund podria ser un entorn atractiu per a certs processos industrials, com els que requereixen superfícies ultra netes.<ref name=chapman1991/>

=== Coets i vehicles de llançament ===
[[Fitxer:Soyuz TMA-05M rocket launches from Baikonur 4.jpg|miniatura|esquerra|La ''Soiuz TMA-05M'' s'enlaira en la missió a l'Estació Espacial Internacional el 15 de juliol de 2012.]]
{{article principal|Coet espacial}}
Els vehicles de llançament (o coets de càrrega) són [[coet]]s utilitzats per transportar una [[càrrega útil]] de la superfície de la [[Terra]] a l'espai exterior. Un sistema de llançament inclou el vehicle de llançament, la [[plataforma de llançament]] i altres infraestructures necessàries per a la construcció o operació.<ref>Per exemple: {{ref-web|url=http://www.space.com/missionlaunches/fl_clcs_020918.html |títol=NASA Kills 'Wounded' Launch System Upgrade at KSC |editor=Florida Today |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20021013181710/http://www.space.com/missionlaunches/fl_clcs_020918.html |arxiudata=2002-10-13 |consulta=2012-07-31}}</ref> Normalment la càrrega útil és un [[satèl·lit artificial]] col·locat en [[òrbita]], però alguns vols espacials són [[vol suborbital|suborbitals]] mentre altres permeten al [[nau espacial|vehicle espacial]] escapar-se enterament de la Terra. Un vehicle de llançament que porta la seva càrrega útil en una trajectòria suborbital s'anomena sovint [[coet sonda]]. Hi ha diversos tipus de coets transportadors:

* Els [[vehicle de llançament d'un sol ús|vehicles de llançament d'un sol ús]] (ELV - Expendable Launch Vehicles en anglès) es dissenyen per ser emprats una sola vegada. Generalment se separen de la seva càrrega útil i realitzen una [[reentrada atmosfèrica]].
* Els [[vehicle de llançament reutilitzable|vehicles de llançament reutilitzables]] (RLV - Reusable Launch Vehicles) per altra banda, tenen la possibilitat de recuperar el sistema intacte, una vegada hagi estat usat, i d'aquesta forma pot ser emprat en diversos llançaments, disminuint els costos d'elaboració. Per als [[vol espacial orbital|vols orbitals]], el [[transbordador espacial]] i el ''[[Falcon 1]]'' són els sistemes més emprats en l'actualitat en llançadores amb components reutilitzables.

Tots aquests vehicles, són de diversos tipus o configuracions diferents, normalment caracteritzats per la zona de llançament (terra, mar o aire) o el pes de la càrrega que són capaços d'elevar a una òrbita donada. Per exemple, un [[Proton (coet)|coet ''Proton'']] té una capacitat de llançament de 30.000 kg a una [[òrbita baixa terrestre]]. També existeixen els [[avió espacial|avions espacials]], unes [[aeronaus]] dissenyades per volar a altituds extremes a l'espai i tornar a la [[Terra]], que combinen algunes de les característiques d'una aeronau i parts d'un [[nau espacial|vehicle espacial]], però majoritàriament són elevats a través de l'atmosfera gràcies a un coet o sistema de llançament extern al vehicle. Un exemple important serien els [[Transbordador espacial|transbordadors espacials]] americans.<ref>{{ref-web|url=http://www.daviddarling.info/childrens_encyclopedia/flight_Chapter6.html|títol=Spaceplane 2000|llengua=anglès|autor=David Darling|consulta=18-07-2010}}</ref> Aquestes aeronaus espacials, també tenen la seva derivació en [[avió coet|coets]], en menor nombre de llançaments, per a usos específics, i utilitzen un [[coet]] intern com a propulsió, de vegades juntament amb [[reactor (motor)|reactors]], un exemple pioner, fou el ''[[North American X-15]]'' americà.<ref name="The Rocket">{{ref-llibre|títol=The Rocket|url=http://books.google.cat/books?id=RL4OAAAAQAAJ&pg=PA260|consulta= 21 maig 2012|editorial=Taylor & Francis|pàgines=260–|id=GGKEY:E85U2Y9RUEN}}</ref>

=== Satèl·lits i orbitadors terrestres ===
{{article principal|Satèl·lit artificial}}
[[Fitxer:NASA Earth-observing Fleet June 2012.ogv|miniatura|Vídeo sobre la flota de satèl·lits observadors terrestres de la NASA el juny de 2012.]]
Hi ha molts [[Satèl·lit artificial|satèl·lits artificials]] [[òrbita|orbitant]] la Terra, incloent-hi [[satèl·lit de comunicacions|satèl·lits de comunicacions]] [[òrbita geosíncrona|geosíncrons]] a 35.786 km sobre el nivell del mar sobre l'[[Equador terrestre|equador]]. Les seves òrbites mai es "deterioren" perquè gairebé no hi ha matèria per exercir resistència per [[fricció]]. Hi ha també una creixent dependència de satèl·lits que proveeixen de [[Sistema de posicionament global]] (GPS), per a usos [[forces armades|militars]] i [[civil]]s. Una idea equivocada comuna és que les persones que estan en òrbita estan fora de la [[gravetat]] de la Terra perquè estan "surant", però suren perquè estan en [[caiguda lliure]]: la força de la gravetat i la seva velocitat lineal creen una [[força centrípeta]] interior que no els permet volar fora, cap a l'espai. La gravetat de la Terra s'aconsegueix més enllà del [[cinturó de Van Allen]] i manté la Lluna en òrbita a una distància mitjana de 384.403 km. La gravetat de tots els [[objecte astronòmic|cossos celestes]] tendeix a zero amb la inversa del quadrat de la distància.

==== Observació de la Terra ====
{{article principal|Satèl·lit d'observació terrestre}}
Existeixen diverses formes evolucionades d'investigació en l'observació de la Terra, i una d'elles només utilitza la perspectiva en l'espai per a les seves observacions. La tècnica més comuna per a l'observació de la Terra són els [[satèl·lit meteorològic|satèl·lits meteorològics]] controlant l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]], i mitjançant el control dels canvis dels temps es pot controlar i realitzar [[Pronòstic meteorològic|acurades prediccions]]. Un tipus diferent de la tecnologia fa l'ús de [[Imatgeria per satèl·lit|mapes satel·litaris]] (sobretot utilitzen [[Ortofotografia|fotografies d'alta resolució]]) sobre la superfície i els seus canvis, mostrant la vida quotidiana amb mapes més frescos i més actualitzats. L'última tendència en satèl·lits d'observació de la Terra, és la detecció dels [[Medi ambient|canvis ambientals]]. Dins d'aquest marc, els canvis observats en la vegetació de la Terra (inclosos els casos especials, les estimacions de la [[Agricultura|producció agrícola]]), [[Escala Douglas|l'estat de la mar]], el color, [[Casquet glacial|l'estat de les capes de gel]] i els canvis atmosfèrics (com per exemple l'abast del [[Forat de la capa d'ozó|forat d'ozó]]), són objecte de seguiment.

==== Telecomunicacions ====
[[Fitxer:Astro satellite dishes.jpg|miniatura|[[antena parabòlica|Antena parabòlica de televisió per satèl·lit]]]]
{{article principal|Satèl·lit de comunicacions}}
Els satèl·lits són una part essencial de la vida en l'actualitat. Sense els satèl·lits, no es podrien fer trucades telefòniques, no hi hauria dades ni informació accessible [[globalització|globalment]], no hi hauria [[Internet per satèl·lit|Internet]] ni es podrien veure els grans esdeveniments o programes de televisió arreu del món. Mitjançant la [[comunicació per satèl·lit]], es pot oferir una gran quantitat de serveis i proveïdors de serveis en tota mena de negocis. Amb els satèl·lits de comunicacions actuals amb més de transponedors, són capaços de transmetre simultàniament [[televisió]], [[telèfon]] i [[Transmissió de dades|dades]], amb temps de transmissió instantanis.

==== Navegació ====
{{article principal|Navegació per satèl·lit}}
Avui en dia, ha sorgit un sector en auge per a les aplicacions espacials com és la [[navegació per satèl·lit]]. El sistema nord-americà [[Sistema de Posicionament Global|GPS]], el rus [[Glonass]], o l'establiment del sistema europeu [[sistema de posicionament Galileu|Galileu]] són tots sistemes de satèl·lit espacials en òrbita capaços de servir de guia sobre la superfície en qualsevol punt de mesura (excepcionalment [[mil·límetre]]s) determinant amb precisió la posició pels receptors de senyal. El [[Departament de Defensa dels Estats Units]], va decidir que el sistema de posicionament GPS, es pogués utilitzar àmpliament en l'àmbit civil, alliberant l'[[Criptografia|encriptació dels senyal]]s. El sistema cobreix tot el planeta amb 24 hores de servei, basat en 24 satèl·lits que estan situats de manera estratègica en l'òrbita de la Terra tenint superfícies visibles des de qualsevol punt en almenys quatre a la vegada, permetent el senyal de transmissió per ràdio de les emissions per satèl·lit de la Terra determinant-se amb molta precisió per la posició geogràfica. El servei GPS ha estat en els últims anys un mitjà de referència, fent la competència als sistemes posteriors de Rússia, Europa i la Xina. La posició ja s'usa àmpliament en la vida diària: avions, vaixells, cotxes, encara que també es recomana l'ús del sistema [[geodèsia|geodèsic]].

==== Activitat militar ====
{{article principal|Militarització de l'espai}}
En els primers dies dels programes d'investigació espacials ja hi havia presència militar a l'espai, encara que sempre han pertangut a la categoria d'alt secret, resultant en poca informació disponible sobre aquestes activitats. Aquestes aplicacions militars són principalment proves de míssils, fotografia d'alta resolució, reconeixement aeri o geogràfic o monitoratge nuclear. Anteriorment, es van realitzar nombrosos programes militars (per exemple, la construcció, llançament i operació de [[Arma anti-satèl·lit|míssils anti-satèl·lits]]) com l'ús dels [[Satèl·lit espia|satèl·lits espia]], però actualment, en el programa espacial militar, són els mateixos astronautes de la NASA a bord d'avions els que realitzen les proves per a aquests usos. Curiosament, els programes espacials militars sempre han estat tan secrets que utilitzen part dels programes espacials científics. Les activitats espacials militars han estat realitzades al límit com l'explosió de bombes, l'ús de làsers i llançament de míssils, però no s'han prohibit mai.
Les activitats militars en l'espai tenen interès pel descobriment dels [[raig còsmic galàctic|raigs còsmics galàctics]].<ref>[http://www-istp.gsfc.nasa.gov/Education/Menpart2.html Partícules d'alta energia] {{es}}</ref> En la [[Guerra Freda]] hi va haver grans investigacions i proves nuclears amb vigilància contra atacs inesperats de països enemics o orígens desconeguts, però van descobrir que van detecar radiacions d'alta energia de l'espai exterior.<ref>[http://www.cancer.org/Espanol/cancer/Queesloquecausaelcancer/Otrosagentescancerigenos/la-exposicion-a-la-radiacion-y-el-cancer Article: La exposición a la radiación y el cáncer] {{es}}</ref>

=== Exploració lunar ===
[[Fitxer:Apollo11.png|miniatura|Missió [[Lluna|lunar]] de ''l'[[Apollo 11]]'']]
{{article principal|Programa Apollo}}
Un dels pasos més importants en l'[[exploració lunar]] es va aconseguir amb el Programa Apollo, que va començar en el [[juliol]] de 1960 quan la [[NASA]] va anunciar un projecte, continuació de les missions [[Projecte Mercury|''Mercury'']], que tindria com a objectiu el sobrevol tripulat del nostre satèl·lit per localitzar una zona apropiada amb vista a un eventual allunatge d'[[astronauta|astronautes]]; es compliria així el vell somni del [[Missions lunars|viatge a la Lluna]] per part de l'ésser humà. Però els plans inicials es van veure modificats en [[1961]] amb l'anunci del president [[John F. Kennedy]] d'enviar i dipositar un home en la [[Lluna]], i portar-ho de tornada fora de perill abans que finalitzés la dècada. La meta es va aconseguir amb 17 mesos de sobres quan el [[20 de juliol]] de [[1969]] [[Neil Armstrong]] i [[Edwin I. Aldrin|Edwin Buzz Aldrin]] a bord de ''l'[[Apollo 11]]'' van allunar en el [[Mare Tranquillitatis|Mar de la Tranquil·litat]]. Aquesta fita històrica es va retransmetre a tot el [[Terra|planeta]] des de les instal·lacions de l'Observatori Parkes ([[Austràlia]]). Inicialment el passeig lunar anava a ser retransmès a partir del senyal que arribés a l'estació de seguiment de Goldstone (Califòrnia, Estats Units), pertanyent a la [[Xarxa de l'Espai Profund]], però davant la mala recepció del senyal es va optar per utilitzar el senyal de l'estació Honeysuckle Creek, propera a Canberra (Austràlia).<ref>{{Ref-web |url=http://www.honeysucklecreek.net/apollo_11/index.html |títol=Apollo 11 TV from the Honeysuckle Creek Tracking Station |consulta=2012-05-12 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170305181130/http://www.honeysucklecreek.net/Apollo_11/index.html |arxiudata=2017-03-05}}</ref> Aquesta va retransmetre els primers minuts del passeig lunar, després dels quals el senyal de l'Observatori Parkes va ser utilitzada de nou durant la resta del passeig lunar.<ref>{{Ref-web|url=http://www.parkes.atnf.csiro.au/apollo11/one_giant_leap.html |títol=On Eagle's Wings: The Story of the Parkes Apollo 11 Support |consulta=2012-05-12 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070612234340/http://www.parkes.atnf.csiro.au/apollo11/one_giant_leap.html |arxiudata=2007-06-12 }}</ref> Les instal·lacions del [[MDSCC]] a [[Robledo de Chavela]] ([[Comunitat de Madrid|Madrid]], [[Espanya]]) també pertanyents a la [[Xarxa de l'Espai Profund]], van servir de suport durant tot el viatge d'anada i tornada.<ref>[http://www.elmundo.es/magazine/num195/textos/luna3.html «La Revista: L'home que va trepitjar la Lluna: Quatre espanyols en l'Apol·lo XI», ''El Mundo'', 31 de gener de 2000]</ref><ref>«Sense les vitals comunicacions mantingudes entre ''l'[[Apollo 11]]'' i l'estació madrilenya de Robledo de Chavela, el nostre aterratge en la Lluna no hauria estat possible», va afirmar [[Neil Armstrong]]. [http://www.elpais.com/articulo/madrid/madrid/robledo_de_chavela_/madrid/madrid/primera/piedra/elpepuespmad/19950224elpmad_37/tes Andrés Campos,«Reportatge: Excursions: Ascensión a l'Almenara: "La primera pedra"», ''El País'', 24 de febrer de 1995].</ref>

El Projecte Apollo va ser un dels triomfs més importants de la tecnologia moderna. Sis missions van aconseguir posar-se sobre la superfície lunar (''[[Apollo 11]]'', [[Apollo 12|''12'']], [[Apollo 14|''14'']], [[Apollo 15|''15'']], [[Apollo 16|''16'']] i [[Apollo 17|''17'']]) amb una sola fallada: la missió ''[[Apollo 13]]'' no va poder concretar la seva meta per l'explosió del tanc d'[[oxigen]] líquid del mòdul de servei, però la tripulació va tornar fora de perill. Prèviament a les missions amb descens projectat a la superfície de la Lluna, es van provar els sistemes de vol en diversos llançaments automàtics
(vegeu ''[[Apollo 2]]'', [[Apollo 3|''3'']], [[Apollo 4|''4'']], [[Apollo 5|''5'']] i [[Apollo 6|''6'']]), i després va haver-hi dues proves tripulades en òrbita terrestre (''[[Apollo 7]]'' i [[Apollo 9|''9'']]), i dues missions només orbitals (sense allunatge) a la Lluna (''[[Apollo 8]]'' i [[Apollo 10|''10'']]). El [[1973]], una vegada finalitzat el programa lunar, tres naus Apollo van ser usades per enviar tripulacions a l'[[estació espacial]] [[Skylab]] (missions ''SL-2'', ''SL-3'' i ''SL-4'') i el [[1975]] va ser llançada l'última nau Apollo, per a la missió [[Projecte de proves Apollo-Soiuz|Apollo-Soiuz]].

Una altra de les novetats d'aquest programa va ser la implementació d'un sistema de trobada i acoblament amb una altra nau en òrbita lunar, batejat ''Lunar Orbit Rendezvous'' o ''[[LOR]]'' («Trobada d'Òrbita Lunar»), que fos ideat per [[John C. Houbolt]], un enginyer espacial de la NASA. Malgrat els riscos que implicava el seu ús, el LOR va permetre a la NASA reemplaçar el descomunal coet «[[NOVA]]» originalment planejat per a aquest tipus de missions, la qual cosa va portar a un significatiu estalvi de diners.

=== Exploració planetària i Grand Tour ===
{{article principal|Programa Voyager|Programa Pioneer}}
{{vegeu també|Exploració planetària}}
[[Fitxer:Voyager.jpg|miniatura|Representació artística d'una de les sondes ''Voyager''.]]
El ''Programa Voyager'' fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la [[NASA]] amb l'objectiu d'investigar [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]]. Inicialment concebudes dins del programa Mariner, finalment foren considerades una missió independent i rebatejades com a ''Voyager''; les dues sondes del programa, foren les ''[[Voyager 1]]'' i ''[[Voyager 2]]''.

Les dues missions del programa ''Voyager'', han estat un dels majors èxits de la NASA. El programa fou dissenyat per treure partit d'una oportuna alineació planetària avantatjosa dels planetes exteriors durant els darrers anys de la dècada de 1970. Aquesta posició de Júpiter, Saturn, [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], que ocorre una vegada cada 175 anys, donava a una sonda espacial que seguís una particular trajectòria la possibilitat de passar prop d'un planeta, observar-lo i, aprofitant-ne l'[[assistència gravitatòria]], seguir el seu viatge fins al següent planeta. Així, l'ús dels propulsors propis de la nau es limitava a realitzar petites correccions en la trajectòria. A més, va facilitar la realització de l'anomenat [[Retrat de família (Voyager)|retrat de família]].

A més de la seva missió principal, la ''Voyager 2'' també aconseguí explorar [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]]. Les dues sondes van obtenir una gran quantitat d'informació sobre els planetes gegants del sistema solar i pogueren posar limits molt més estrictes a la possible existència d'un gran planeta més enllà de [[(134340) Plutó|Plutó]]. Actualment els dos vehicles, juntament amb la ''[[Pioneer 10]]'' són els objectes humans més llunyans i s'estan acostant al que es considera el límit del sistema solar: allà on la influència del [[vent solar]] queda anul·lada pel medi interestelar. Les fonts d'alimentació elèctrica de les dues sondes continuen en funcionament i permeten que segueixin enviant dades cap a la Terra, de manera que s'espera poder detectar l'[[heliopausa]] del sistema solar en un futur proper.

El ''Programa Pioneer'' és un conjunt de missions espacials no tripulades dels [[Estats Units]], dissenyades per a l'exploració planetàra. Les més famoses i reeixides foren les ''[[Pioneer 10]]'' i ''[[Pioneer 11]]'', que exploraren els planetes del sistema solar exterior, i el conjunt de sondes ''[[Pioneer Venus]]'', que exploraren el planeta [[Venus (planeta)|Venus]].

Les primeres missions Pioneer, iniciades el 1958 abans de formar-se la NASA, foren simples missions de prova per intentar assolir la [[velocitat d'escapament]] terrestre i per demostrar la possibilitat d'estudiar la [[Lluna]]. Foren dutes a terme per la [[Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica|força aèria]] i [[Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica|l'exèrcit de terra dels Estats Units]].

Cinc anys després de les primeres sondes ''Able'', l'[[Ames Research Center]] de la [[NASA]] recuperà el nom Pioneer per a una nova sèrie de missions, inicialment destinades a l'estudi del sistema solar interior. Les primeres foren una sèrie de sondes en òrbita solar per estudiar el medi interplanetari entre Venus i la Terra. Posteriorment es van dissenyar dues noves sondes per a l'exploració dels planetes exteriors; foren les primeres missions més enllà de Mart, tot i que els seus resultats científics foren superats aviat per les sondes del [[programa Voyager]]. Finalment el programa Pioneer acabà amb el conjunt de sondes ''[[Pioneer Venus]]''.

=== Exploració dels gegants gasosos ===
{{article principal|Galileo (sonda)|Cassini-Huygens}}
[[Fitxer:Saturn Storm.jpg|miniatura|L'enorme tempesta ([[Gran Taca Blanca|la gran taca blanca]]) produint-se a través de l'atmosfera de l'hemisferi nord de Saturn, se superposa amb ella mateixa, ja que circumda el planeta, en aquesta imatge en color veritable de la nau espacial ''Cassini'' de la NASA.]]
La ''Galileo'' fou una [[sonda espacial]] de l'agència espacial nord-americana, [[NASA]], amb l'objectiu d'estudiar el planeta [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i el seu sistema de [[Satèl·lit natural|satèl·lits]]. El vehicle estava format per una sonda orbital, destinada a estudiar el planeta i realitzar sobrevols dels satèl·lits, i per una sonda atmosfèrica, destinada a penetrar en l'atmosfera de Júpiter. Aquesta sonda fou llançada el [[18 d'octubre]] de [[1989]] i arribà a Júpiter el desembre de 1995. La sonda atmosfèrica va penetrar en l'atmosfera del planeta gegant el 7 de desembre de 1995 submergint-se uns 200 km en l'interior de l'atmosfera fins a ser destruïda per les altes pressions i temperatures, però transmetent importants dades de composició química i activitat meteorològica de Júpiter. La sonda orbital va romandre operativa recopilant dades científiques de l'atmosfera de Júpiter, del seu camp magnètic, del sistema d'anells i dels principals satèl·lits com [[Ió (satèl·lit)|Ió]] i [[Europa (satèl·lit)|Europa]], fins a la fi de la missió el [[21 de setembre]] de [[2003]]. Entre els principals descobriments científics de la missió es troben els resultats sobre l'oceà subsuperficial d'Europa.<ref name="endkit">{{ref-web|url=http://solarsystem.nasa.gov/missions/docs/galileo-end.pdf |títol=Galileo End of Mission Press Kit |consulta=5 desembre 2012 |format=PDF |llengua=anglès |data=15-05-2011 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110721053820/http://solarsystem.nasa.gov/missions/docs/galileo-end.pdf |arxiudata=21 de juliol 2011}}</ref>

La ''Cassini-Huygens'' és una [[sonda espacial]] que és un projecte conjunt de la [[NASA]], l'[[ESA]] i l'[[Agència Espacial Italiana|ASI]]. Es tracta d'una missió espacial no tripulada l'objectiu de la qual és estudiar el planeta [[Saturn (planeta)|Saturn]] i també els seus satèl·lits naturals. La nau consta de dos elements principals: la nau ''Cassini'' i la sonda ''[[Huygens]]''. El llançament va tenir lloc el 15 d'octubre de 1997 i entrà en l'òrbita l'1 de juliol de 2004. El 25 de desembre de 2004 la sonda se separà de la nau aproximadament a les 02:00 UTC. La sonda ''Huygens'' va caure a la major lluna de Saturn, [[Tità]], el 14 de gener de 2005, moment en el qual descendí a la superfície del planeta per tal de recollir informació científica. Es tracta de la primera nau que orbita Saturn i del quart artefacte humà que el visita.

=== Altres estudis i exploracions ===
==== Grans Observatoris ====
{{article principal|Programa dels Grans Observatoris}}
[[Fitxer:Great Observatories.jpg|miniatura|Els quatre Grans Observatoris]]
Els Grans Observatoris són una sèrie de quatre grans i potents [[Telescopi espacial|telescopis espacials]] posats en funcionament per la [[NASA]]. Cadascun dels Grans Observatoris té una grandària i cost similar a la resta, i tots han fet contribucions clau a l'astronomia. Cada missió està centrada en una regió de l'[[espectre electromagnètic]].<ref name="Stern">{{ref-web|url=http://www-istp.gsfc.nasa.gov/stargaze/Sun6new.htm |títol=(S-6) Seeing the Sun in a New Light |consulta=5 desembre 2012 |cognom=Stern |nom=David P. |data=2004-12-12 |obra=From Stargazers to Starships |editor=NASA Goddard Space Flight Center |llengua=anglès}}</ref>

# '''[[Telescopi Espacial Hubble]]''' (en anglès Hubble Space Telescope, HST), conegut prèviament com a Space Telescope (ST). Observa principalment [[llum visible]] i [[ultraviolada]] proper. Una missió de servei de la llançadora en el 1997, el va dotar de capacitat per observar l'[[infraroig]] proper.
# '''[[Observatori de Rajos Gamma Compton]]''' (en anglès Compton Gamma Ray Observatory, CGRO), conegut prèviament com a Gamma Ray Observatory (GRO). Observava principalment [[rajos gamma]], encara que també rajos X durs.
# '''[[Observatori de rajos X Chandra]]''' (en anglès Chandra X-ray Observatory, CXO), conegut prèviament com a Advanced X-ray Astronomical Facility (AXAF). Observa principalment rajos X tous.
# '''[[Telescopi Espacial Spitzer]]''' (en anglès Spitzer Space Telescope, SST), conegut prèviament com a Space Infrared Telescope Facility (SIRTF). Observa l'espectre infraroig.

D'aquests satèl·lits l'únic que no està operatiu en l'actualitat és el Compton; un dels seus [[giroscopi]]s va fallar i la NASA va ordenar que fos incinerat en l'atmosfera el 4 de juny de 2000. Les parts que van sobreviure a la reentrada es van enfonsar en l'oceà Pacífic. Per la seva banda, estava previst que el Hubble tornés a la Terra en la [[llançadora espacial]] el 2010. Encara que oficialment això ha estat desestimat, els oficials de la NASA ho estan reconsiderant.

==== Estació espacial ====
[[Fitxer:STS-135_final_flyaround_of_ISS_1.jpg|miniatura|L'[[Estació Espacial Internacional]] és modular. Fotografia realitzada per la missió [[STS-135]] de la [[NASA]].]]
{{article principal|Estació espacial}}
Les estacions espacials són estructures artificials dissenyades per a ser habitades a l'espai exterior, amb usos diversos. Es distingeix de les naus espacials tripulades perquè generalment no és un mitjà de transport, sinó un habitacle. En conseqüència no sol tenir un sistema de propulsió ni elements d'aterratge, si bé pot tenir impulsors per corregir i mantenir l'òrbita desitjada. Per accedir-hi, és necessari l'ús d'altres vehicles (transbordadors, càpsules espacials, etc.) que comuniquin l'estació amb el seu entorn. Actualment, per accedir a l'[[ISS]] (l'Estació Espacial Internacional) s'empra el [[transbordador espacial]] (llançadora) i les càpsules [[Soiuz (nau espacial)|Soiuz TMA]] i [[Mólnia]]. Les estacions espacials són usades per estudiar els efectes sobre el cos humà del [[vol espacial]] de llarga durada, i també com a plataformes per a nombrosos i prolongats estudis científics.

==== SETI ====
{{article principal|SETI}}
Existeix el SETI, un conjunt de programes que exploren el firmament amb l'esperança de trobar senyals de transmissions [[extraterrestre]]s. L'enfocament general dels projectes SETI és examinar el cel per detectar l'existència de les transmissions d'una civilització en un planeta llunyà -un enfocament àmpliament recolzat per la comunitat científica-. Els treballs de recerca han estat principalment finançats per fonts privades.
Hi ha grans reptes en la recerca a través del cel d'una primera transmissió que podria caracteritzar-se com a intel·ligent, ja que la seva direcció, l'espectre i el mètode de comunicació són tots desconeguts prèviament. Els projectes SETI, necessàriament han de fer suposicions per reduir la recerca, i per tant, no s'han portat a terme recerques exhaustives fins ara.

El [[22 d'abril]] de [[2011]], el projecte és posat "en hibernació" per manca de fons per mantenir el telescopi d'on s'extreuen les dades per analitzar.<ref name=NatureSETI>{{ref-web|url=http://blogs.nature.com/news/thegreatbeyond/2011/04/seti_scope_suspends_search.html |títol=SETI scope suspends search |consulta=26 abril 2011 |editor=The Great Beyond. Nature Blogs |data=25 abril 2011 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110502152007/http://blogs.nature.com/news/thegreatbeyond/2011/04/seti_scope_suspends_search.html |arxiudata=2 de maig 2011}}</ref>

== Cultura universal ==
{{article principal|Ciència-ficció}}

L'espai és gairebé sinònim de la cultura del gènere de la [[ciència-ficció]], la major part del contingut d'aquestes obres es porta a terme en l'espai exterior. La literatura i el cinema de [[ciència-ficció]] es va iniciar amb relats i històries d'aventures pel gran autor clàssic de ciència-ficció, [[Jules Verne]] amb «[[De la Terra a la Lluna]]» (1865) i «[[Al voltant de la lluna]]» (1870), publicats molt abans que el viatge a l'espai es fes realitat.

La ciència-ficció escrita té dos sectors fortament diferenciats. Un és la "ciència-ficció dura", en el qual els actes de tots els detalls de la natura es basen en principis científics, s'aplica la imaginació als problemes però tècnicament no estan resolts. L'altre sector és "la ciència-ficció tova", que, tot i no insistir en els fonaments acadèmics, dona molta importància a la tensió dels temes socials. Les grans figures del gènere amb diverses obres destacades són:
* [[Stanislav Lem]]
** ''Els astronautes'' (Astronauci) (1951)
** ''Solaris'' (1961)
** ''Relats del pilot Pirx'' (Opowieści) (1968)
** ''La veu del seu amo'' (Głos Pana) (1968)
* [[Isaac Asimov]]
** ''[[La Fundació]]'' (1942-1944)
** ''[[Fundació i Imperi]]'' (1945)
** ''[[La Segona Fundació (novel·la)|La Segona Fundació]]'' (1948-1950)
** ''[[Jo, robot]]'' (1950)
** ''La fi de la immortalitat'' (1955)

{{Vegeu també|Categoria:Novel·les de ciència-ficció}}

La pel·lícula de ciència-ficció té enormes oportunitats, ja que amb els [[efectes especials]], sigui amb mitjans mecànics/tradicionals o bé digitals ([[animació per ordinador]]), es mostren fantasies cinemàtiques, que resultarien molt cares si es realitzessin en el seu propi entorn físic, sobretot les ubicacions. Amb el temps, han aparegut tota una sèrie de pel·lícules icòniques que mostren aquest tema, les ubicacions són a l'espai i el seu ús, i que va ajudar a convèncer l'opinió pública en les activitats d'espai "comú". Aquests efectes s'han utilitzat cada vegada més pel cinema digital. Algunes pel·lícules d'època:
* ''[[2001: una odissea de l'espai]]'' de [[Stanley Kubrick]]
* ''[[La Guerra de les Galàxies]]'' de [[George Lucas]]
* ''[[Star Trek]]'' de [[Gene Roddenberry]]
* ''[[Patrulla de l'espai - les fantàstiques aventures de la nau espacial Orion]]'' de [[Rolf Honold]]
{{Vegeu també|Categoria:Pel·lícules de ciència-ficció}}
{{Vegeu també|Categoria:Sèries de televisió de ciència-ficció}}

== Fites importants ==
=== Punts del camí cap a l'espai ===
{| class=wikitable
|-
! Altitud
! Característica
|-
|| [[Nivell del mar]]
|align=left|100 kPa (1 [[atmosfera (unitat)|atm]]; 1 bar; 760 mm Hg) de [[pressió atmosfèrica]].
|-
||4,6 [[km]]
|align=left|L'[[Administració Federal d'Aviació]] dels Estats Units exigeix [[oxigen]] suplementari pels [[Pilot d'aviació|pilots]] i passatgers d'[[avió|avions]].
|-
||5 km
|align=left|50 kPa de pressió atmosfèrica.
|-
||5,3 km
|align=left|Hi ha mitja atmosfera de la Terra per sota d'aquesta altitud.
|-
||8 km
|align=left|[[Zona de la mort]] per als escaladors humans.
|-
||8,8 km
|align=left|Cim de la [[Muntanya Everest]], la [[muntanya]] més alta de la Terra (26 kPa).
|-
||16 km
|align=left|[[pressurització de cabina|Cabina pressuritzada]] o [[vestit pressuritzat]] requerit.
|-
||18 km
|align=left|[[tropopausa|Límit]] entre la '''[[troposfera]]''' i l{{'}}'''[[estratosfera]]'''.
|-
||20 km
|align=left|Aigua a temperatura ambient [[punt d'ebullició|bull]] sense un recipient pressuritzat. La noció popular que els fluids del [[anatomia humana|cos]] començarien a bullir en aquest punt és falsa perquè el cos genera suficient pressió interna per evitar-ho.
|-
||24 km
|align=left|Els sistemes normals de pressurització dels avions ja no funcionen.
|-
||32 km
|align=left|Els [[turborreactor]]s ja no funcionen.
|-
||34,7 km
|align=left|Rècord d'altitud per a vol de [[globus aerostàtic]] tripulat.
|-
||45 km
|align=left|Els [[estatorreactor]]s ja no funcionen.
|-
||50 km
|align=left|[[estratopausa|Límit]] entre '''l'estratosfera''' i la '''[[mesosfera]]'''
|-
||80 km
|align=left|[[mesopausa|Límit]] entre la '''mesosfera''' i la '''[[termosfera]]'''. Definició nord-americana de [[vol espacial]].
|-
||100 km
|align=left|[[Línia de Karman]], defineix el '''límit de l'espai exterior''' segons la Federació Aeronàutica Internacional. [[Perfil (fluids)|Superfícies aerodinàmiques]] ineficaces a causa de la baixa densitat atmosfèrica. La velocitat d'ascens generalment supera a la velocitat orbital. [[Turbopausa]].
|-
||120 km
|align=left|Primera resistència atmosfèrica perceptible durant la reentrada des de l'òrbita.
|-
||200 km
|align=left|[[Òrbita baixa terrestre|òrbita més baixa possible]] amb estabilitat a curt termini (estable durant pocs dies).
|-
||307 km
|align=left|Òrbita de la missió [[STS-1]].
|-
||350 km
|align=left|Òrbita més baixa possible amb estabilitat a llarg termini (estable durant diversos anys).
|-
||360 km
|align=left|Òrbita mitjana de l'[[Estació Espacial Internacional|ISS]], encara que varia a causa de la resistència atmosfèrica i amb embranzides periòdiques.
|-
||390 km
|align=left|Òrbita de l'estació [[Mir (estació espacial)|Mir]].
|-
||440 km
|align=left|Òrbita de l'estació [[Skylab]].
|-
||587 km
|align=left|Òrbita de la missió [[STS-103]] i del [[Telescopi espacial Hubble|HST]].
|-
||690 km
|align=left|Límit entre la '''termosfera''' i l{{'}}'''[[exosfera]]'''.
|-
||780 km
|align=left|Òrbita dels satèl·lits [[iridium]].
|-
||10.000 km
|align=left|Vora del cinturó exterior del [[cinturó de Van Allen]]
|-
||19.000 km
|align=left|Fi del cinturó exterior del [[cinturó de Van Allen]].
|-
||20.200 km
|align=left|Òrbita dels satèl·lits del sistema [[GPS]].
|-
||35.786 km
|align=left|Altura de l'[[òrbita geoestacionària]].
|-
||326.454 km
|align=left|La gravetat lunar supera la de la Terra en l'[[Apollo 8]].
|-
||363.104 km
|align=left|Perigeig de la [[Lluna]].
|}

=== Fites en l'exploració espacial ===
==== Sondes espacials i satèl·lits no tripulats ====
{| class=wikitable
|- 
! Data
! Fita
! Imatge
|-
||'''Juny de [[1944]]'''
|align=left|El primer objecte fet per l'home en creuar el que després es defineix com la [[línia de Kármán]] i, per tant, el primer [[vol espacial]] (va arribar a 176 km d'[[apogeu]]).
|[[Fitxer:V-2_rocket_in_Historisch-technisches_Informationszentrum_Peenemünde_(3).JPG|center|100px|Primer vol espacial]]
|-
||'''[[24 d'octubre]] de [[1946]]'''
|align=left|Es realitzen les '''primeres imatges de l'espai (105 km d'altura)''' de la història amb un coet [[V-2]] llançat pels [[Estats Units]].
|[[Fitxer:First photo from space.jpg|center|100px|Primera foto de l'espai]]
|-
||'''[[4 d'octubre]] de [[1957]]'''
|align=left|'''L'[[Spútnik 1]], fou el primer satèl·lit artificial de la història.'''
|[[Fitxer:Sputnik asm.jpg|center|100px|Sputnik 1]]
|-
|| [[3 de novembre]] de [[1957]]
|align=left|'''La [[Laika]] va ser el primer animal viu en orbitar al voltant de la Terra.'''
|[[Fitxer:Laika Stamp.jpg|center|100px|Segell de la Laika]]
|-
||'''[[4 de gener]] de [[1959]]'''
|align=left|'''La nau [[Luna 1]] va ser la primera a sobrevolar la Lluna el 1959.'''
|[[Fitxer:RIAN archive 510848 Interplanetary station Luna 1.jpg|center|100px|Luna 1]]
|-
|| [[7 d'agost]] de [[1959]]
|align=left|La primera imatge satelital de la terra presa per l'[[Explorer 6]].
|[[Fitxer:Explorer 6 paddles up.jpg|center|100px|Explorer 6]]
|-
|| [[13 de setembre]] de [[1959]]
|align=left|La [[Luna 2]] va ser la primera sonda en arribar a la superfície lunar.
|[[Fitxer:Kansas_Cosmosphere_Luna_2_Pennant_2013.JPG|center|100px|]]
|-
|| [[26 de juliol]] de [[1963]]
|align=left|El [[Syncom 2]] va ser el primer satèl·lit geosíncron.
|[[Fitxer:Syncom 2 side.jpg|center|100px|Syncom 2]]
|-
|| [[6 d'abril]] de [[1965]]
|align=left|L'[[Intelsat 1]] va ser el primer satèl·lit comercial de comunicacions geosíncron.
|[[Fitxer:INTELSAT I (Early Bird).jpg|center|100px|Intelsat I]]
|-
||'''[[3 de febrer]] de [[1966]]'''
|align=left|'''El [[Luna 9]] va ser el primer objecte construït per l'home en posar-se suaument en un altre cos celeste.'''
|[[Fitxer:Luna-9-1.jpg|center|100px|Rèplica del Luna-9]]
|-
|| [[1 de març]] de [[1966]]
|align=left|El [[Venera 3]] va ser la primera sonda en xocar/aterrar en el planeta [[Venus (planeta)|Venus]].
|[[Fitxer:1966 CPA 3379.jpg|center|100px|Venera 3]]
|-
|| [[24 de setembre]] de [[1970]]
|align=left|El [[Luna 16]] va ser la primera sonda robòtica en aterrar a la Lluna i enviar cap a la Terra sòl lunar.
|
|-
|| [[23 de setembre]] de [[1970]]
|align=left|El [[Lunokhod 1]] va ser el primer [[astromòbil]] (de dos) a la Lluna.
|[[Fitxer:Lunokhod_1_moon_rover_(MMA_2011)_(1).JPG|center|100px|Lunokhod 1]]
|-
||'''[[15 de desembre]] de 1970'''
|align=left|El [[Venera 7]] va ser la primera sonda espacial en aterrar amb èxit en un planeta (Venus) i transmetre dades cap a la Terra.'''
|
|-
|| [[14 de novembre]] de [[1971]]
|align=left|El [[Mariner 9]] va ser la primera nau espacial en orbitar un altre planeta ([[Mart (planeta)|Mart]]).
|[[Fitxer:Mariner09.jpg|center|100px|Mariner 9]]
|-
|| [[2 de desembre]] de [[1971]]
|align=left|El [[Mars 3]] va ser la primera sonda en aterrar al planeta [[Mart (planeta)|Mart]].
|[[Fitxer:1972 CPA 4114.jpg|center|100px|Segell soviètic de l'any 1972 del Mars 3]]
|-
|| [[3 de març]] de [[1972]]
|align=left|Es llança a l'espai el [[Pioneer 10]], la primera sonda amb missió cap a [[Júpiter (planeta)|Júpiter]].
|[[Fitxer:Pioneer 10 on its kickmotor.jpg|center|100px|Pioneer 10]]
|-
|| [[3 de desembre]] de [[1973]]
|align=left|El Pioneer 10 arriba a Júpiter.
|[[Fitxer:Pioneer 10 at Jupiter.gif|center|100px|Pioneer 10 a Júpiter]]
|-
|| [[22 d'octubre]] de [[1975]]
|align=left|El [[Venera 9]] entra en l'òrbita de Venus.
|[[Fitxer:1984 CPA 5560.jpg|center|100px|Venera 9]]
|-
|| [[1 de setembre]] de [[1979]]
|align=left|El [[Pioneer 11]] arriba a [[Saturn (planeta)|Saturn]].
|[[Fitxer:Pioneer 11 - p42.jpg|center|100px|Pioneer 11]]
|-
|| [[24 de gener]] de [[1986]]
|align=left|El [[Voyager 2]] arriba a [[Urà (planeta)|Urà]].
|[[Fitxer:Voyager 2 is encapsulated.jpg|center|100px|Voyager 2]]
|-
|| [[25 d'agost]] de [[1989]]
|align=left|El Voyager 2 arriba a [[Neptú (planeta)|Neptú]].
|[[Fitxer:Voyager2.jpg|center|100px|Voyager 2]]
|-
|| [[30 de maig]] de 2008
|align=left|El [[Voyager 1]] arriba a l'ona de xoc de l'[[heliopausa]].
|[[Fitxer:Voyager spacecraft.jpg|center|100px|Voyager 1]]
|}

==== Vols espacials tripulats ====
{| class=wikitable
|-
! Data
! Fita
! Imatge
|-
||'''[[12 d'abril]] de [[1961]]'''
|align=left|'''[[Iuri Gagarin]] va ser el primer humà en viatjar a l'espai exterior dins del [[Vostok 1]].'''
|[[Fitxer:Gagarin in Sweden.jpg|center|100px|Iuri Gagarin]]
|-
|| [[16 de juny]] de [[1963]]
|align=left|[[Valentina Tereixkova]] va ser la primera dona en viatjar a l'espai exterior dins del [[Vostok 6]].
|[[Fitxer:RIAN archive 612748 Valentina Tereshkova.jpg|center|100px|Valentina Tereixkova]]
|-
||'''[[18 de març]] de [[1965]]'''
|align=left|'''[[Aleksei Leónov]] va realitzar el primer passeig espacial amb el [[Voskhod 2]].'''
|[[Fitxer:Леонов Алексей.jpg|center|100px|Aleksei Leónov]]
|-
|| [[15 de desembre]] de [[1965]]
|align=left|El primer encontre espacial entre dos naus espacials es va realitzar amb el [[Gemini 6A|Gemini 6]] i el [[Gemini 7]].
|[[Fitxer:Gemini 7 in orbit - GPN-2006-000035.jpg|center|100px|Gemini 7]]
|-
|| [[16 de març]] de [[1966]]
|align=left|El primer acoblament espacial entre el [[Gemini 8]] i l'[[Agena]].
|[[Fitxer:Profile of Agena Docking Target - GPN-2000-001345.jpg|center|100px|Agena]]
|-
|| [[23 d'abril]] de [[1967]]
|align=left|El primer accident espacial amb la baixa humana de [[Vlagyimir Komarov]] en el [[Soiuz 1]].
|[[Fitxer:The Soviet Union 1964 CPA 3110 stamp (3-men Space Flight of Komarov, Yegorov and Feoktistov. Vladimir Komarov (1927-1967), a Soviet test pilot, aerospace engineer, and cosmonaut).jpg|center|100px|Vlagyimir Komarov]]
|-
|| [[24 de desembre]] de [[1968]]
|align=left|L'[[Apollo 8]] va ser el primer viatge espacial tripulat que va arribar a una velocitat suficient per a escapar del camp gravitacional del planeta Terra i va arribar a la Lluna realitzant 10 òrbites.
|[[Fitxer:NASA-Apollo8-Dec24-Earthrise.jpg|center|100px|Imatge de la Terra presa per l'Apollo 8]]
|-
||'''[[21 de juliol]] de [[1969]]'''
|align=left|'''Amb la missió [[Apollo 11]], el primer ésser humà arriba sobre la superfície lunar amb l'[[Buzz Aldrin|Edwin E. "Buzz" Aldrin]] i [[Neil A. Armstrong]] dins del [[mòdul lunar]].'''
|[[Fitxer:Buzz Aldrin's bootprint on the Moon, AS11-40-5877 (21472308758).jpg|center|100px|La petjada de Buzz Aldrin]]
|-
||'''[[23 d'abril]] de [[1971]]'''
|align=left|'''La [[Saliut 1]] va ser la primera [[estació espacial]] de la història.'''
|[[Fitxer:Salyut 1 and Soyuz drawing.png|center|100px|Saliut 1 amb la Soiuz]]
|-
|| [[15 de juliol]] de [[1975]]
|align=left|El primer vol internacional del [[programa de proves Apollo-Soiuz]].
|[[Fitxer:Soyuz-19 Docking End.jpg|center|100px|Soiuz-19]]
|-
|| [[12 d'abril]] de [[1981]]
|align=left|El [[transbordador espacial Columbia|''Columbia'']] va ser el primer [[transbordador espacial]] a ser llançat a l'espai.
|[[Fitxer:Space Shuttle Columbia launching.jpg|center|100px|Transbordador espacial]]
|-
|| [[25 de juliol]] de [[1984]]
|align=left|[[Svetlana Savítskaia]] és la primera dona a fer un [[Activitat extravehicular|passeig espacial]].
|[[Fitxer:1983_CPA_5375_(1).jpg|center|100px|Svetlana Savítskaia]]
|}

== Referències ==
{{Referències|refs=

<ref name=bogota1976>{{citar ref | autor = Representatives of the States traversed by the Equator | títol = Declaration of the first meeting of equatorial countries | data = 3 desembre 1976 | lloc = Bogota, Republic of Colombia |obra=Space Law | editorial = JAXA | url=http://www.jaxa.jp/library/space_law/chapter_2/2-2-1-2_e.html | consulta=2011-10-14 | postscript=.}}</ref>

<ref name=aasl31_2006>{{citar ref | nom = Thomas | cognom = Gangale | any = 2006 | títol = Who Owns the Geostationary Orbit? | publicació = Annals of Air and Space Law | volum = 31 | url=http://pweb.jps.net/~gangale/opsa/ir/WhoOwnsGeostationaryOrbit.htm | consulta=2011-10-14 | postscript=.}}</ref>

<ref name=nasa_wmap>{{citar ref | nom1 = Edward J. | cognom1 = Wollack | data = 24 juny 2011 | títol = What is the Universe Made Of? | editorial = NASA | url=http://map.gsfc.nasa.gov/universe/uni_matter.html | consulta=2011-10-14 | postscript=.}}</ref>

<ref name=squire2000>{{citar ref | nom = Tom | cognom = Squire | data = 27 setembre 2000 | títol = U.S. Standard Atmosphere, 1976 | editorial = NASA |obra=Thermal Protection Systems Expert and Material Properties Database | url=http://tpsx.arc.nasa.gov/cgi-perl/alt.pl | consulta=2011-10-23 | postscript=.}}</ref>

<ref name=fitzpatrick2004>{{citar ref | cognom1 = Fitzpatrick | nom1 = E. L. |citació=Interstellar Extinction in the Milky Way Galaxy | títol = Astrophysics of Dust | series=ASP Conference Series | volum = 309 | editor1-first=Adolf N. | editor1-last=Witt | editor2-first=Geoffrey C. | editor2-last=Clayton | editor3-first=Bruce T. | editor3-last=Draine | pàgina = 33 | mes = May | any = 2004 | bibcode=2004ASPC..309...33F | arxiv=astro-ph/0401344 | postscript=.}}</ref>

<ref name=pasj20_230>{{citar ref | cognom = Tadokoro | nom = M. | títol = A Study of the Local Group by Use of the Virial Theorem | publicació = Publications of the Astronomical Society of Japan | volum = 20 | pàgina = 230 | any = 1968 | bibcode=1968PASJ...20..230T}} Aquesta font estima una densitat de {{nowrap|7 × 10<sup>−29</sup> g/cm³}} pel [[Grup Local]]. Una [[unitat de massa atòmica]] és {{nowrap|1.66 × 10<sup>−24</sup> g}}, per aproximadament 40 àtoms per metre cúbic.</ref>

<ref name=spp22_15>{{citar ref | nom1 = Nick | cognom1 = Kanas | nom2 = Dietrich | cognom2 = Manzey | títol = Basic Issues of Human Adaptation to Space Flight | publicació = Space Psychology and Psychiatry | series=Space Technology Library | any = 2008 | volum = 22 | pàgines = 15–48 | doi=10.1007/978-1-4020-6770-9_2 | postscript=.}}</ref>

<ref name=cmaj180_13_1317>{{citar ref | display-authors=1 | nom1 = David | cognom1 = Williams | nom2 = Andre | cognom2 = Kuipers | nom3 = Chiaki | cognom3 = Mukai | nom4 = Robert | cognom4 = Thirsk | títol = Acclimation during space flight: effects on human physiology | publicació = Canadian Medical Association Journal |data=23 juny 2009 | volum = 180 | exemplar = 13 | pàgines = 1317–1323 | doi=10.1503/cmaj.090628 | postscript=.}}</ref>

<ref name=ajeas2_4_573>{{citar ref | nom1 = Alexander | cognom1 = Bolonkin | any = 2009 | títol = Man in Outer Space Without a Special Space Suit | publicació = American Journal of Engineering and Applied Sciences | volum = 2 | exemplar = 4 | pàgines = 573–579 | url=http://en.scientificcommons.org/54162734 | consulta=2011-12-15 | postscript=.}}</ref>

<ref name=nsbri_radiation>{{citar ref | nom1 = Ann R. | cognom1 = Kennedy | títol = Radiation Effects | editorial = National Space Biological Research Institute | url=http://www.nsbri.org/SCIENCE-and-TECHNOLOGY/Radiation-Effects/ | consulta=2011-12-16 | postscript=.}}</ref>

<ref name=sas4_11_1013>{{citar ref | nom1 = Richard B. | cognom1 = Setlow | títol = The hazards of space travel | publicació = Science and Society | volum = 4 | exemplar = 11 | pàgines = 1013–1016 | any = 2003 | mes = November | doi=10.1038/sj.embor.7400016 | postscript=.}}</ref>

<ref name=bmj286>{{citar ref | nom1 = R. M. | cognom1 = Harding | nom2 = F. J. | cognom2 = Mills | títol = Aviation medicine. Problems of altitude I: hypoxia and hyperventilation | publicació = British Medical Journal | volum = 286 | exemplar = 6375 | pàgines = 1408–1410 | doi=10.1136/bmj.286.6375.1408 | data = 30 abril 1983 | postscript=.}}</ref>

<ref name=jramc157_1_85>{{citar ref | cognom1 = Hodkinson | nom1 = P. D. | títol = Acute exposure to altitude | publicació = Journal of the Royal Army Medical Corps | any = 2011 | mes = March | volum = 157 | exemplar = 1 | pàgines = 85–91 | pmid=21465917 | url=http://www.ramcjournal.com/2011/mar11/hodkinson.pdf | consulta=2011-12-16 | postscript=.}}</ref>

<ref name=garros>{{citar ref | títol = Index of Online General Assembly Resolutions Relating to Outer Space | editorial = United Nations Office for Outer Space Affairs | any = 2011 | url=http://www.unoosa.org/oosa/SpaceLaw/gares/index.html | consulta=2009-12-30 | postscript=.}}</ref>

<ref name=petty20030213>{{citar ref | nom1 = John Ira | cognom1 = Petty | data = 13 febrer 2003 | títol = Entry |obra=Human Spaceflight | editorial = NASA | url=http://spaceflight.nasa.gov/shuttle/reference/shutref/events/entry/ | consulta=2011-12-16 | postscript=.}}</ref>

<ref name=thompton20090409>{{citar ref | url=http://www.space.com/scienceastronomy/090409-edge-space.html | títol = Edge of Space Found | data = 9 abril 2009 | nom1 = Andrea | cognom1 = Thompson | editorial = space.com | consulta=2009-06-19 | postscript=.}}</ref>

<ref name=jgr114>{{citar ref | display-authors=1 | nom1 = L. | cognom1 = Sangalli | nom2 = D. J. | cognom2 = Knudsen | nom3 = M. F. | cognom3 = Larsen | nom4 = T. | cognom4 = Zhan | nom5 = R. F. | cognom5 = Pfaff | nom6 = D. | cognom6 = Rowland | any = 2009 | títol = Rocket-based measurements of ion velocity, neutral wind, and electric field in the collisional transition region of the auroral ionosphere | publicació = Journal of Geophysical Research | volum = 114 | pàgines = A04306 | editorial = American Geophysical Union | doi=10.1029/2008JA013757 | bibcode=2009JGRA..11404306S | postscript=.}}</ref>

<ref name=shiner20071101>{{citar ref | url=http://www.airspacemag.com/history-of-flight/x-15_walkaround.html | títol = X-15 Walkaround | data = 1 novembre 2007 | nom1 = Linda | cognom1 = Shiner | editorial = Air & Space Magazine | consulta=2009-06-19 | postscript=.}}</ref>

<ref name=harper2001>{{citar ref | url=http://www.etymonline.com/index.php?term=space | títol = Space | mes = November | any = 2001 | nom1 = Douglas | cognom1 = Harper | editorial = The Online Etymology Dictionary | consulta=2009-06-19 | postscript=.}}</ref>

<ref name=jafelice_opher1992>{{citar ref | títol = The origin of intergalactic magnetic fields due to extragalactic jets | mes = July | any = 1992 | cognom1 = Jafelice | nom1 = Luiz C. | cognom2 = Opher | nom2 = Reuven | publicació = Monthly Notices of the Royal Astronomical Society | volum = 257 | exemplar = 1 | pàgines = 135–151 | editorial = Royal Astronomical Society | bibcode=1992MNRAS.257..135J | postscript=.}}</ref>

<ref name=wadsley2002>{{citar ref | display-authors=1 | nom1 = James W. | cognom1 = Wadsley | nom2 = Marcelo I. | cognom2 = Ruetalo | nom3 = J. Richard | cognom3 = Bond | nom4 = Carlo R. | cognom4 = Contaldi | nom5 = Hugh M. P. | cognom5 = Couchman | nom6 = Joachim | cognom6 = Stadel | nom7 = Thomas R. | cognom7 = Quinn | nom8 = Michael D. | cognom8 = Gladders | url=http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap020820.html | títol = The Universe in Hot Gas |obra=Astronomy Picture of the Day | data = 20 agost 2002 | editorial = NASA | consulta=2009-06-19 | postscript=.}}</ref>

<ref name=asp2003>{{citar ref | display-authors=1 | cognom1 = Flynn | nom1 = G. J. | cognom2 = Keller | nom2 = L. P. | cognom3 = Jacobsen | nom3 = C. | cognom4 = Wirick | nom4 = S. |citació=The Origin of Organic Matter in the Solar System: Evidence from the Interplanetary Dust Particles | títol = Bioastronomy 2002: Life Among the Stars, Proceedings of IAU Symposium #213 | lloc = San Francisco | editor1-first=R. | editor1-last=Norris | editor2-first=F. | editor2-last=Stootman | any = 2003 | editorial = Astronomical Society of the Pacific | bibcode=2004IAUS..213..275F | postscript=.}}</ref>

<ref name=ssr69_3_215>{{citar ref | cognom1 = Johnson | nom1 = R. E. | títol = Plasma-Induced Sputtering of an Atmosphere | publicació = Space Science Reviews | volum = 69 | exemplar = 3-4 | pàgines = 215–253 | mes = August | any = 1994 | doi=10.1007/BF02101697 | bibcode=1994SSRv...69..215J | postscript=.}}</ref>

<ref name=krebs_pilmanis1996>{{citar ref | nom1 = Matthew B. | cognom1 = Krebs | nom2 = Andrew A. | cognom = Pilmanis | mes = November | any = 1996 | editorial = Unites States Air Force Armstrong Laboratory | títol = Human pulmonary tolerance to dynamic over-pressure | url=http://www.dtic.mil/cgi-bin/GetTRDoc?AD=ADA318718 | consulta=2011-12-23 | postscript=.}}</ref>

<ref name=slsa>{{citar ref | nom1 = John | cognom1 = Kennewell | nom2 = Andrew | cognom2 = McDonald | any = 2011 | editorial = Commonwealth of Australia Bureau of Weather, Space Weather Branch | títol = Satellite Lifetimes and Solar Activity | url=http://www.ips.gov.au/Educational/1/3/8 | consulta=2011-12-31 | postscript=.}}</ref>

<ref name=yoder1995>{{citar ref | cognom1 = Yoder | nom1 = Charles F. |citació=Astrometric and Geodetic Properties of Earth and the Solar System | títol = Global earth physics a handbook of physical constants | editor1-first=Thomas J. | editor1-last=Ahrens | series=AGU reference shelf Series | volum = 1 | isbn=0-87590-851-9 | editorial = American Geophysical Union |lloc=Washington, DC | pàgina = 1 | mes = 1995 | bibcode=1995geph.conf....1Y | url=http://terra.sgt-inc.com/pub/jmccarth/GEODYN_class/class_materials_DVD/references/4_yoder.pdf | format=PDF | consulta=2011-12-31 | postscript=.}}. This work lists a Hill sphere radius of 234.9 times the mean radius of Earth, or 234.9 × 6,371 km = 1.5 million km.</ref>

<ref name=esa105>{{citar ref | cognom1 = Landgraf | nom1 = M. | cognom2 = Jehn | nom2 = R. | cognom3 = Flury | nom3 = W. | cognom4 = Fridlund | nom4 = M. | cognom5 = Karlsson | nom5 = A. | cognom6 = Léger | nom6 = A. | títol = IRSI/Darwin: peering through the interplanetary dust cloud | publicació = ESA Bulletin | exemplar = 105 | pàgines = 60-63 | mes = February | any = 2001 | bibcode=2001ESABu.105...60L|arxiv = astro-ph/0103288 | postscript=.}}</ref>

<ref name=maccone2001>{{citar ref | cognom1 = Maccone | nom1 = Claudio |citació=Searching for bioastronomical signals from the farside of the Moon | títol = Exo-/astro-biology. Proceedings of the First European Workshop | editor1-first=P. | editor1-last=Ehrenfreund | editor2-first=O. | editor2-last=Angerer | editor3-first=B. | editor3-last=Battrick |lloc=Noordwijk | editorial = ESA Publications Division | isbn=92-9092-806-9 | pàgines = 277–280 | mes = August | any = 2001 | bibcode=2001ESASP.496..277M | postscript=.}}</ref>

<ref name=chapman1991>{{citar ref | nom = Glenn | cognom = Chapmann | editor1-first=R. | editor1-last=Blackledge | editor2-first=C. | editor2-last=Radfield | editor3-first=S. | editor3-last=Seida |citació=Space: the Ideal Place to Manufacture Microchips | títol = Proceedings of the 10th International Space Development Conference | lloc = San Antonio, Texas | data = 2 maig 2–27, 1991 | pàgines = 25–33 | url=http://deneb.ensc.sfu.ca/papers/sdc-91w.pdf | format=PDF | consulta=2010-01-12 | postscript=.}}</ref>

<ref name=ssr13_2_199>{{citar ref | títol = History of the Use of Balloons in Scientific Experiments | cognom = Pfotzer | nom = G. | mes = June | any = 1972 | publicació = Space Science Reviews | volum = 13 | exemplar = 2 | pàgines = 199–242 | doi=10.1007/BF00175313 | bibcode=1972SSRv...13..199P | postscript=.}}</ref>

<ref name=rmp83_3_907>{{citar ref | cognom1 = Letessier-Selvon | nom1 = Antoine | cognom2 = Stanev | nom2 = Todor | títol = Ultrahigh energy cosmic rays | publicació = Reviews of Modern Physics | volum = 83 | exemplar = 3 | pàgines = 907–942 | mes = July | any = 2011 | doi=10.1103/RevModPhys.83.907 | bibcode=2011RvMP...83..907L | postscript=.}}</ref>

<ref name=dimotakis1999>{{citar ref | display-authors=1 | cognom1 = Dimotakis | nom1 = P. | cognom2 = Garwin | nom2 = R. | cognom3 = Katz | nom3 = J. | cognom4 = Vesecky | nom4 = J. | títol = 100 lbs to Low Earth Orbit (LEO): Small-Payload Launch Options | editorial = The Mitre Corporation | mes = October | any = 1999 | pàgines = 1–39 | url=http://en.scientificcommons.org/18569633 | consulta=2012-01-21 | postscript=.}}</ref>

<ref name=redfield2006>{{citar ref | cognom1 = Redfield | nom1 = S. |citació=The Local Interstellar Medium | títol = New Horizons in Astronomy; Proceedings of the Conference Held 16–18 October 2005 at The University of Texas, Austin, Texas, USA | series=Frank N. Bash Symposium ASP Conference Series | volum = 352 | pàgina = 79 | mes = September | any = 2006 | bibcode=2006ASPC..352...79R | arxiv=astro-ph/0601117 | postscript=.}}</ref>

<ref name=apj707_2_916>{{citar ref | cognom1 = Fixsen | nom1 = D. J. | títol = The Temperature of the Cosmic Microwave Background | publicació = The Astrophysical Journal | volum = 707 | exemplar = 2 | pàgines = 916–920 | mes = December | any = 2009 | doi=10.1088/0004-637X/707/2/916 | bibcode=2009ApJ...707..916F | postscript=.}}</ref>

<ref name=hill1999>{{citar ref | nom1 = James V. H. | cognom1 = Hill | mes = April | any = 1999 | títol = Getting to Low Earth Orbit |obra=Space Future | url=http://www.spacefuture.com/archive/getting_to_low_earth_orbit.shtml | consulta=2012-03-18 | postscript=.}}</ref>

<ref name=jmsj_85B_193>{{citar ref | cognom1 = Forbes | nom1 = Jeffrey M. | títol = Dynamics of the thermosphere | publicació = Journal of the Meteorological Society of Japan, Series II | pàgines = 193–213 | volum = 85B | any = 2007 | url=http://www.athena-spu.gr/ftp/lfsc/Literature/Forbes_2007_DynamicsOfTheThermosphere.pdf | consulta=2012-03-25 | postscript=.}}</ref>

<ref name=aj89_1461>{{citar ref | cognom1 = Krumm | nom1 = N. | cognom2 = Brosch | nom2 = N. | títol = Neutral hydrogen in cosmic voids | publicació = Astronomical Journal | volum = 89 | pàgines = 1461–1463 | mes = October | any = 1984 | doi=10.1086/113647 | bibcode=1984AJ.....89.1461K | postscript=.}}</ref>

<ref name=ssr134_1_141>{{citar ref | cognom1 = Bykov | nom1 = A. M. | cognom2 = Paerels | nom2 = F. B. S. | cognom3 = Petrosian | nom3 = V. | títol = Equilibration Processes in the Warm-Hot Intergalactic Medium | publicació = Space Science Reviews | volum = 134 | exemplar = 1–4 | pàgines = 141–153 | mes = February | any = 2008 | doi=10.1007/s11214-008-9309-4 | bibcode=2008SSRv..134..141B | postscript=.}}</ref>

<ref name=baas41_908>{{citar ref | cognom1 = Gupta | nom1 = Anjali | cognom2 = Galeazzi | nom2 = M. | cognom3 = Ursino | nom3 = E. | títol = Detection and Characterization of the Warm-Hot Intergalactic Medium | publicació = Bulletin of the American Astronomical Society | volum = 41 | pàgina = 908 | mes = May | any = 2010 | bibcode=2010AAS...21631808G | postscript=.}}</ref>

<ref name=oecd>{{citar ref | títol = Geomagnetic Storms | data = 14 gener 2011 |obra=OECD/IFP Futures Project on "Future Global Shocks" | editorial = CENTRA Technology, Inc. | pàgines = 1-69 | url=http://www.oecd.org/dataoecd/57/25/46891645.pdf | consulta=2012-04-07 | postscript=.}}</ref>

<ref name=csiro_20041025>{{citar ref | títol = Cepheid Variable Stars & Distance Determination | editorial = CSIRO Australia | data = 25 octubre 2004 | url=http://outreach.atnf.csiro.au/education/senior/astrophysics/variable_cepheids.html | consulta=2011-09-12 | postscript=.}}</ref>

<ref name=nature127_3210_706>{{citar ref | cognom1 = Lemaître | nom1 = G. | enllaçautor = Georges Lemaître | títol = The Beginning of the World from the Point of View of Quantum Theory | mes = May | any = 1931 | publicació = Nature | volum = 127 | exemplar = 3210 | pàgina = 706 | doi=10.1038/127706b0 | bibcode=1931Natur.127..706L | postscript=.}}</ref>

<ref name=nasa19970603>{{citar ref | url= http://imagine.gsfc.nasa.gov/docs/ask_astro/answers/970603.html | títol = Human Body in a Vacuum | data = 3 juny 1997 | editorial = NASA | consulta=2009-06-19 | postscript=.}}</ref>

<ref name=landis20070807>{{citar ref | url=http://www.geoffreylandis.com/vacuum.html | títol = Human Exposure to Vacuum | data = 7 agost 2007 | cognom1 = Landis | nom1 = Geoffrey A. | editorial = www.geoffreylandis.com | consulta=2009-06-19 | postscript=.}}</ref>

<ref name=am39_376>{{citar ref | cognom1 = Webb | nom1 = P. | títol = The Space Activity Suit: An Elastic Leotard for Extravehicular Activity | publicació = Aerospace Medicine | any = 1968 | volum = 39 | pàgines = 376–383 | pmid=4872696 | exemplar = 4 | postscript=.}}</ref>

<ref name=unoosa>{{citar ref | data = 1 gener 2008 | títol = Treaty on Principles Governing the Activities of States in the Exploration and Use of Outer Space, including the Moon and Other Celestial Bodies | editorial = United Nations Office for Outer Space Affairs | url=http://www.unoosa.org/oosa/SpaceLaw/outerspt.html | consulta=2009-12-30 | postscript=.}}</ref>

<ref name=esf20071105>{{citar ref | títol = Columbus launch puts space law to the test | data = 5 novembre 2007 | editorial = [[European Science Foundation]] | url=http://www.esf.org/research-areas/humanities/news/ext-news-singleview/article/columbus-launch-puts-space-law-to-the-test-358.html | consulta=2009-12-30 | postscript=.}}</ref>

<ref name=phillips2009>{{citar ref | nom = Tony | cognom = Phillips | editorial = NASA | títol = Cosmic Rays Hit Space Age High | data = 2009-09-29 | url=http://science.nasa.gov/headlines/y2009/29sep_cosmicrays.htm | consulta=2009-10-20 | postscript=.}}</ref>

<ref name="entymonline">{{citar ref | nom1 = Douglas | cognom1 = Harper |obra=Online Etymology Dictionary | títol = Outer | url=http://www.etymonline.com/index.php?search=outer+space&searchmode=none | consulta=2008-03-24 | postscript=.}}</ref>

<ref name=geospace>{{citar ref | nom1 = Paul | cognom1 = Kintner | coautors = GMDT Committee and Staff | url=http://ilwsonline.org/lwsgeospace_cospar.pdf |format=PDF | títol = Report of the Living With a Star Geospace Mission Definition Team | mes = September | any = 2002 | editorial = NASA | consulta=2012-04-15 | postscript=.}}</ref>

<ref name="blueplanet">{{ref-publicació|data= febrer 2009|article=Exploring the Water Cycle of the ‘Blue Planet’: The Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) mission|publicació=ESA Bulletin|editorial=[[European Space Agency]]|exemplar=137|pàgines=6–15|url=http://www.esa.int/esapub/bulletin/bulletin137/bul137b_drinkwater.pdf |nom=Mark |cognom=Drinkwater |nom2=Yann |cognom2=Kerr |nom3=Jordi |cognom3=Font |coautors=et al|citació=A view of Earth, the ‘Blue Planet’ [...] When astronauts first went into the space, they looked back at our Earth for the first time, and called our home the ‘Blue Planet’.}}</ref>

<ref name=science_241_4872_1441>{{ref-publicació|cognom=May|nom=Robert M.|article=How many species are there on earth?|publicació=Science|any=1988|volum=241|exemplar=4872|pàgines=1441–1449|bibcode=1988Sci...241.1441M|doi=10.1126/science.241.4872.1441|pmid=17790039}}</ref>

<ref name="age_earth1">Vegeu:
* {{ref-llibre|nom=G.B.|cognom=Dalrymple|any=1991|títol=The Age of the Earth|editorial=Stanford University Press|lloc=California|isbn=0-8047-1569-6}}
* {{ref-web|url=http://pubs.usgs.gov/gip/geotime/age.html |títol=Age of the Earth |consulta=5 desembre 2012 |cognom=Newman |nom=William L. |data=09-07-2007 |editor=Publications Services, USGS |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Dalrymple|nom=G. Brent|article=The age of the Earth in the twentieth century: a problem (mostly) solved|publicació=Geological Society, London, Special Publications|any=2001|volum=190|exemplar=1|pàgines=205–221|url=http://sp.lyellcollection.org/cgi/content/abstract/190/1/205|consulta=20-09-2007|doi = 10.1144/GSL.SP.2001.190.01.14}}
* {{ref-web|url=http://www.talkorigins.org/faqs/faq-age-of-earth.html |títol=The Age of the Earth |consulta=5 desembre 2012 |cognom=Stassen |nom=Chris |data=10-09-2005 |editor=[[TalkOrigins Archive]] |llengua=anglès}}</ref>

<ref name="Harrison 2002">{{ref-llibre|nom=Roy M.|cognom=Harrison|coautors=Hester, Ronald E.|any=2002|títol=Causes and Environmental Implications of Increased UV-B Radiation|editorial=Royal Society of Chemistry|isbn=0-85404-265-2}}</ref>

<ref name="britt2000">{{ref-web|url=http://www.space.com/scienceastronomy/solarsystem/death_of_earth_000224.html |títol=Freeze, Fry or Dry: How Long Has the Earth Got? |consulta=5 desembre 2012 |cognom=Britt |nom=Robert |data=25-02-2000 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090605231345/http://www.space.com/scienceastronomy/solarsystem/death_of_earth_000224.html |arxiudata=5 de juny 2009 }}</ref>

<ref name=carrington>{{ref-notícia | nom = Damian| cognom = Carrington| títol = Date set for desert Earth| editorial = BBC News| data = 21-02-2000|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/specials/washington_2000/649913.stm| consulta=31-03-2007}}</ref>

<ref name="Hamilton">{{ref-web 
|nom=Calvin J.|cognom=Hamilton|data=4 d'agost de 2001
|url=http://www.solarviews.com/eng/neptune.htm
|títol=Neptune |editor=Views of the Solar System
|consulta=13-08-2007}}</ref>

}}
=== Bibliografia ===
{{refbegin|2}}
* {{ref-llibre
| cognom=Billings | nom=Charles E. | any=1973 | editor=Parker, James F. | títol=Bioastronautics Data Book | edició=2a ed.| editorial=NASA | id=NASA SP-3006 | capítol =Barometric Pressure }}
* {{ref-llibre
| cognom=Borowitz | nom=Sidney | cognom2=Beiser | nom2=Arthur | any=1971 | títol=Essentials of physics: a text for students of science and engineering | col·lecció=Addison-Wesley series in physics | edició=2a ed.| editorial=Addison-Wesley Publishing Company }} Note: this source gives a value of {{nowrap|2.7 × 10<sup>25</sup>}} molecules per cubic meter.
* {{ref-llibre
| cognom=Cajori | nom=Florian | enllaçautor = Florian Cajori | any=1917 | títol=A history of physics in its elementary branches: including the evolution of physical laboratories | lloc=New York | editorial=The Macmillan Company }}
* {{ref-llibre
| cognom=Chamberlain | nom=Joseph Wyan | any=1978 | títol=Theory of planetary atmospheres: an introduction to their physics and chemistry | volum=22 | col·lecció=International geophysics series | editorial=Academic Press | isbn=0-12-167250-6 | url=http://books.google.cat/books?id=lt07vGeHkdMC&pg=PA2 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Collins | nom=Martin J. | any=2007 | títol=After Sputnik: 50 years of the Space Age
| capítol=Mariner 2 Mock-up | editorial=HarperCollins | isbn=0-06-089781-3 | url=http://books.google.cat/books?id=rZ53HRR5lUQC&pg=PA86 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Dainton | nom=Barry | any=2001 | títol=Time and space | editorial=McGill-Queen's Press | capítol=Conceptions of Void | urlcapítol=http://books.google.cat/books?id=FZIpo06bdCsC&pg=PA132 | isbn=0-7735-2306-5 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Davis | nom=Jeffrey R. | cognom2=Johnson | nom2=Robert | cognom3=Stepanek | nom3=Jan | títol=Fundamentals of Aerospace Medicine | col·lecció=4th | editor=Lippincott Williams & Wilkins | data=2008 | isbn=0-7817-7466-7 | url=http://books.google.cat/books?id=_6hymYAgC6MC&pg=PA270 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Davies | nom=P. C. W. | any=1977 | títol=The physics of time asymmetry | editorial=University of California Press | isbn=0-520-03247-0 }} Note: a light year is about 10<sup>13</sup> km.
* {{ref-llibre
| cognom=Eckert | nom=Michael | any=2006 | títol=The dawn of fluid dynamics: a discipline between science and technology | editorial=Wiley-VCH | isbn=3-527-40513-5 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Ellery | nom=Alex | títol=An introduction to space robotics | col·lecció=Springer-Praxis books in astronomy and space sciences | editorial=Springer | any=2000 | isbn=1-85233-164-X | url=http://books.google.cat/books?id=Sl8LggLa5R0C&pg=PA68 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Fichtner | nom=Horst | cognom2=Liu | nom2=W. William | any=2011 | capítol=Advances in Coordinated Sun-Earth System Science Through Interdisciplinary Initiatives and International Programs | títol=The Sun, the Solar Wind, and the Heliosphere | col·lecció=IAGA Special Sopron Book Series | editor=Miralles, M.P. | volum=4 |lloc=Berlin | editorial=Springer | isbn=978-90-481-9786-6|pàgines= p.341 | doi=10.1007/978-90-481-9787-3_24 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Frisch | nom=Priscilla C. | cognom2=Müller | nom2=Hans R. | cognom3=Zank | nom3=Gary P. | data=6–9 de maig de 2002 | capítol=Galactic environment of the Sun and stars: interstellar and interplanetary material | títol=Astrophysics of life. Proceedings of the Space Telescope Science Institute Symposium | lloc=Baltimore, MD, USA | edició=Space Telescope Science Institute symposium series | volum=16 | editor=Cambridge University Press | isbn=0-521-82490-7 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Gatti | nom=Hilary | any=2002 | títol=Giordano Bruno and Renaissance science | editorial=Cornell University Press | isbn=0-8014-8785-4 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Genz | nom=Henning | any=2001 | títol=Nothingness: the science of empty space | editorial=Da Capo Press | isbn=0-7382-0610-5 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Grant | nom=Edward | any=1981 | títol=Much ado about nothing: theories of space and vacuum from the Middle Ages to the scientific revolution | col·lecció=The Cambridge history of science series | editorial=Cambridge University Press | isbn=0-521-22983-9 | url=http://books.google.cat/books?id=SidBQyFmgpsC&pg=PA10 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Hardesty | nom=Von | cognom2=Eisman | nom2=Gene | cognom3=Krushchev | nom3=Sergei | títol=Epic Rivalry: The Inside Story of the Soviet and American Space Race | pàgines=89–90 | editor=National Geographic Books | any=2008 | isbn=1-4262-0321-7 | url=http://books.google.cat/books?id=kMQjbH8KAo0C&pg=PA90 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Hariharan | nom=P. | títol=Optical interferometry | editorial=Academic Press | any=2003 | edició=2a ed.| isbn=0-12-311630-9 | url=http://books.google.cat/books?id=EGdMO3rfVj4C }}
* {{ref-llibre
| cognom=Harris | nom=Philip Robert | any=2008 | títol=Space enterprise: living and working offworld in the 21st century | col·lecció=Springer Praxis Books / Space Exploration Series | editorial=Springer | isbn=0-387-77639-7 | url=http://books.google.cat/books?id=b9RlRq_DP0UC&pg=PA68 }}
* {{ref-llibre
| nom=Albert A. | cognom=Harrison | any=2002 | títol=Spacefaring: The Human Dimension | editorial=University of California Press | isbn=0-520-23677-7 | url=http://books.google.cat/books?id=vaFEIZMqLWgC&pg=PA60 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Holton | nom=Gerald James | cognom2=Brush | nom2=Stephen G. | títol=Physics, the human adventure: from Copernicus to Einstein and beyond | any=2001 | edició=3a ed.| editorial=Rutgers University Press | isbn=0-8135-2908-5 | url=http://books.google.cat/books?id=czaGZzR0XOUC&pg=PA268 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Kelly | nom=Suzanne | títol=The de muno of William Gilbert | editorial=Menno Hertzberger & Co. | any=1965 | lloc=Amsterdam }}
* {{ref-llibre
| cognom=Koskinen | nom=Hannu | any=2010 | títol=Physics of Space Storms: From the Surface of the Sun to the Earth | col·lecció=Environmental Sciences Series | editorial=Springer | isbn=3-642-00310-9 | url=http://books.google.cat/books?id=cO0nwfhXVjUC&pg=PA32}}
* {{ref-llibre
| cognom=Lang | nom=Kenneth R. | any=1999 | títol=Astrophysical formulae: Radiation, gas processes, and high energy astrophysics | col·lecció=Astronomy and astrophysics library | edició=3a ed.| editorial=Birkhäuser | isbn=3-540-29692-1 | url=http://books.google.cat/books?id=HlGIXqzVEAgC&pg=PA462 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Lide | nom=David R. | any=1993 | títol=CRC handbook of chemistry and physics | edició=74a ed.| editorial=CRC Press | isbn=0-8493-0595-0 | url=http://books.google.cat/books?id=q2qJId5TKOkC&pg=SA11-PA217 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Maor | nom=Eli | any=1991 | títol=To infinity and beyond: a cultural history of the infinite | editorial=Princeton paperbacks | isbn=0-691-02511-8 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Mendillo | nom=Michael | any=2000 | capítol =The atmosphere of the moon | títol=Earth-Moon Relationships | pàgines=275 | lloc=Padova, Italy at the Accademia Galileiana Di Scienze Lettere Ed Arti | data=November 8–10, 2000 | editor=Barbieri, Cesare | editorial=Springer | isbn=0-7923-7089-9 | url=http://books.google.cat/books?id=vpVg1hGlVDUC&pg=PA275 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Needham | nom=Joseph | cognom2=Ronan | nom2=Colin | títol=The Shorter Science and Civilisation in China | volum=2 | col·lecció=Shorter Science and Civilisation in China | editorial=Cambridge University Press | any=1985 | isbn=0-521-31536-0 }}
* {{ref-llibre
| cognom=O'Leary | nom=Beth Laura | any=2009 | títol=Handbook of space engineering, archaeology, and heritage | col·lecció=Advances in engineering | editor=Darrin, Ann Garrison| editorial=CRC Press | isbn=1-4200-8431-3 | url=http://books.google.cat/books?id=dTwIDun4MroC&pg=PA84 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Olenick | nom=Richard P. | cognom2=Apostol | nom2=Tom M. | cognom3=Goodstein | nom3=David L. | títol=Beyond the mechanical universe: from electricity to modern physics | editor=Cambridge University Press | data=1986 | isbn=0-521-30430-X }}
* {{ref-llibre
| cognom=Orloff | nom=Richard W. | títol=Apollo by the Numbers: A Statistical Reference | editorial=NASA | any=2001 | consulta=2008-01-28 | isbn=0-16-050631-X | url=http://history.nasa.gov/SP-4029/Apollo_08a_Summary.htm }}
* {{ref-llibre
| cognom=Papagiannis | nom=Michael D. | any=1972 | títol=Space Physics and Space Astronomy | editorial=Taylor & Francis | isbn=0-677-04000-8 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Porter | nom=Roy | cognom2=Park | nom2=Katharine | cognom3=Daston | nom3=Lorraine | títol=The Cambridge History of Science: Early modern science | pàgines=27 |col·lecció=Early Modern Science | volum=3 | editor=Cambridge University Press | data=2006 | isbn=0-521-57244-4 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Rauchfuss | nom=Horst | any=2008 | títol=Chemical Evolution and the Origin of Life | editorial=Springer | url=http://books.google.cat/books?id=aRkvNoDYtvEC&pg=PA72 | isbn=3-540-78822-0 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Schrijver | nom=Carolus J. | cognom2=Siscoe | nom2=George L. | any=2010 | títol=Heliophysics: Evolving Solar Activity and the Climates of Space and Earth | editorial=Cambridge University Press | isbn=0-521-11294-X | url=http://books.google.cat/books?id=M8NwTYEl0ngC&pg=PA363 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Silk | nom=Joseph | enllaçautor=Joseph Silk | any=2000 | títol=The Big Bang | edició=3a ed.| editorial=Macmillan | isbn=0-8050-7256-X }}
* {{ref-llibre
| nom=Emmeline Charlotte E. | cognom=Stuart Wortley | enllaçautor=Lady Emmeline Stuart-Wortley-Mackenzie | títol=The maiden of Moscow, a poem | editorial=How and Parsons | any=1841 | url=http://xtf.lib.virginia.edu/xtf/view?docId=chadwyck_ep/uvaGenText/tei/chep_3.0980.xml | citació=All Earth in madness moved,—o'erthrown, / To outer space—driven—racked—undone!}}
* {{ref-llibre
| cognom=Thagard | nom=Paul | any=1992 | títol=Conceptual revolutions | editorial=Princeton University Press | isbn=0-691-02490-1 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Tassoul | nom=Jean Louis | cognom2=Tassoul | nom2=Monique | títol=A concise history of solar and stellar physics | editorial=Princeton University Press | any=2004 | isbn=0-691-11711-X | url=http://books.google.cat/books?id=nRtUait0qTgC&pg=PA22 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Tyson | nom=Neil deGrasse | enllaçautor=Neil deGrasse Tyson | cognom2=Goldsmith | nom2=Donald | any=2004 | títol=Origins: fourteen billion years of cosmic evolution | pàgines=114–115 | editorial=W. W. Norton & Company | isbn=0-393-05992-8 }}
* {{ref-llibre
| cognom=Von Humboldt | nom=Alexander | enllaçautor=Alexander von Humboldt | títol=Cosmos: a survey of the general physical history of the Universe | any=1845 | editorial=Harper & Brothers Publishers | lloc=New York | url=http://books.google.cat/books?id=KjZRAAAAYAAJ&pg=PA39&dq=outer+space }}
* {{ref-llibre
| cognom=Webb | nom=Stephen | any=1999 | títol=Measuring the universe: the cosmological distance ladder | editorial=Springer | isbn=1-85233-106-2 }}
* {{ref-llibre| cognom=Wong | nom=Wilson | cognom2=Fergusson | nom2=James Gordon | títol=Military space power: a guide to the issues | col·lecció=Contemporary military, strategic, and security issues | editorial=ABC-CLIO | any=2010 | isbn=0-313-35680-7 | url=http://books.google.cat/books?id=GFg5CqCojqQC&pg=PA16 }}
{{refend}}

== Vegeu també ==
{{Portal Espai}}
* [[Llista d'agències espacials]]
* [[Tecnologia espacial]]
* [[Ubicació de la terra en l'Univers]]
* [[Internet interplanetari]]

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viccionari=espai}}
* [https://www.newscientist.com/subject/space/ Newscientist Space]
* [http://www.space.com Space.com]
* [http://www.spacedaily.com Spacedaily.com]
* [http://www.spaceflightnow.com SpaceFlightNow.com]

{{Article de qualitat}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Espai Exterior}}
[[Categoria:Espai|Exterior]]
[[Categoria:Articles de qualitat de física]]
[[Categoria:Articles destacats que cal mantenir actualitzats]]
[[Categoria:Traduccions que són articles de qualitat]]