Mostra la font per a Falca

{{Vegeu lliure|Per a altres significats, vegeu <<[[falca (publicitat)]]>>, <<[[falca (música)]]>> o <<[[crossa (llenguatge)]]>>}}
[[Fitxer:Wedge-diagram.svg|miniatura|100px|Esquema de forces d'una falca. (Noteu que no estan a escala. Les forces gairebé horitzontals són molt més grans que les del dibuix).]]
[[Fitxer:Climbing nuts.jpg|miniatura|Fissurers d'escalada que s'encasten a les fissures i actuen com una falca d'estrènyer.]]
La '''falca''', '''tascó''' o '''cuny''' és una [[màquina simple]]<ref name="Silverman 2016 p. ">{{ref-llibre|cognom=Silverman |nom=B. |títol=Simple Machines: Forces in Action |editorial=Capstone | series=Do It Yourself |any=2016 | isbn=978-1-4846-3640-4 | url=https://books.google.cat/books?id=i8weDQAAQBAJ | access-date=2022-03-21 }}</ref> consistent en una peça [[Prisma (geometria)|prismàtica]] de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut.<ref name="Spilsbury 2018 p. 28">{{ref-llibre|cognom=Spilsbury |nom=L. |títol=Wedges |editorial=Rosen Publishing Group, Incorporated | series=Technology in Action |any=2018 | isbn=978-1-5383-3765-3 | url=https://books.google.cat/books?id=weJoDwAAQBAJ&pg=PA28 | access-date=2022-03-21 |pàgina=28}}</ref> Tècnicament és un doble [[pla inclinat]] portàtil. Serveix per a esberlar o dividir cossos sòlids, per a ajustar o estrènyer un amb un altre, per a calçar-los o per a omplir algun badall o buit.

El funcionament de la falca respon al mateix principi que el del [[pla inclinat]].<ref name="Les six machines simples 2020 p. 8">{{ref-llibre|títol=Les six machines simples |any=2020 | url=https://books.google.cat/books?id=zqj5DwAAQBAJ&pg=PT8 |llengua=fr | access-date=2022-03-21 |pàgina=8}}</ref> En moure's en la direcció del seu extrem esmolat, el tascó genera grans [[força|forces]] en sentit perpendicular a la direcció del moviment.<ref name="Wall.">{{ref-web|cognom=Wall. |nom=The |títol=Wedges and screws | website=MME | url=http://emweb.unl.edu/NEGAHBAN/EM223/note16/note16.htm | access-date=2022-03-21}}</ref> Aquestes són les forces que s'aprofiten per separar objectes, o per generar fricció i mantenir la falca fixa als objectes amb què està en contacte.

== Història ==
L'origen del tascó és incert, ja que ha estat utilitzat durant més de 9000 anys. A l'[[antic Egipte]] s'utilitzaven tascons de [[bronze]] a les [[Pedrera|pedreres]] per separar els blocs de [[pedra]] que després formarien part de les construccions. També s'empraven falques de fusta que s'expandien en ser mullades amb [[aigua]] provocant el trencament de la pedra.

== Falques còniques ==
Una variant de les falques planes (amb dues superfícies planes formant angle) són les falques còniques, basades en la figura d’un con truncat amb les arestes en un angle agut de poca obertura.

Aquest sistema ha estat emprat en clavilles de fusta usades per a servir de taps en forats practicats en recipients. També hi ha aixetes de metall, de fusta i altres materials amb un extrem en forma de falca cònica (perforada parcialment) per a permetre el pas del líquid a voluntat de l’usuari.

== Avantatge mecànic ==
L'[[avantatge mecànic]] d'una falca és la longitud de la cara inclinada dividida per l'amplada de la part ampla. Per tant, la fórmula per a una falca seria:

<math>AM={ L\over A}</math>

on ''AM'' és l'avantatge mecànic, ''L'' és la longitud de la cara inclinada i ''A'' és l'amplada de la falca.

La fórmula anterior ens indica que com més agut sigui l'angle de la falca més avantatge mecànic tindrem. Malgrat això, el fet que algunes falques tinguin angles grans és degut al fet que a alguns materials elàstics, com la [[fusta]], s'agafa més una falca estreta que una ampla.

Per exemple, una falca de 10 cm de llarg per 2 cm d'ample té un avantatge mecànic de 5.

== Exemples ==
Exemples molt clars de falques d'esberlar o dividir són la [[destral]], el [[cisell]] i el [[clau (falca)|clau]], encara que en general qualsevol ferramenta esmolada, com el [[ganivet]] o el tall de les [[tisores]], pot actuar com una falca divisòria.

Un exemple de falca d'estrènyer o calçar seria l'estri de mobiliari en forma de falca que s'ajusta a l'extrem del peu d'una [[porta]] oberta per tal que el corrent d'aire no la bellugui. El mateix principi és el que s'aprofita en el cas dels fissurers, també anomenats tascons, emprats en [[escalada]].

La [[gelivació]] és un exemple de falca natural que provoca la [[meteorització]] de les [[Roca|roques]]. L'aigua s'introdueix a les petites fissures o esquerdes de les roques, quan es glaça per efecte del fred, augmenta el volum i fa un efecte de falca que eixampla les esquerdes. La repetició d'aquest procés acaba per trencar la roca.

Curiosament, ''falca'' també és el nom que rep una peça [[publicitat|publicitària]] [[ràdio|radiofònica]]. És a dir, el que en [[televisió]] s'anomena popularment anunci publicitari, en ràdio s'anomena falca publicitària.

{|
| [[Fitxer:Wood splitting wedge.PNG |miniatura|x120px|Falca d'asclar i mall]]
| [[Fitxer:Non lubricated taper PLUG VALVE standard tayp.jpg |miniatura|x120px|Vàlvula d'obturador cònic giratori]]
| [[Fitxer:SitH - spigot.jpg|miniatura|x120px|Aixeta de fusta per a botes]]
| [[Fitxer:Chargement de fûts de Cognac à bord du voilier De Gallant (16).JPG|miniatura|x120px|Tap cònic per a botes de conyac.]]
|}

== Usos detallats ==
[[Fitxer:Monster Maul.jpg |miniatura|Falca d’asclar amb mànec.]]
=== Estellar llenya ===
Quan els troncs de llenya són de grans dimensions són difícils de manipular o d’emprar directament. Sigui en fogueres a l’aire lliure, en llars de foc o en estufes i aparells similars. Una pràctica molt antiga és el procés d’estellar o asclar una peça grossa de llenya mitjançant un tascó de ferro: inserint-lo primer en una esquerda i colpejant-lo després amb un mall fins que la fusta s'esberli. El conjunt de mall i falca pot ser substituït per una destral normal o una destral d’esberlar (amb un angle menys agut).<ref name="Simmons 1951 p. 15">{{ref-llibre|cognom=Simmons |nom=F.C. |títol=Handbook for Eastern Timber Harvesting |editorial=Department of Agriculture, Forest Service, Northeastern Area, State & Private Forestry | series=NA-GR |any=1951 | url=https://books.google.cat/books?id=M4QWAAAAYAAJ&pg=PA15 | access-date=2022-03-22 |pàgina=15}}</ref> Hi ha una mena de falques amb mànec,<ref name="Popular Mechanics p. 1">{{ref-llibre|títol=Popular Mechanics |editorial=Hearst Magazines | issn=0032-4558 | url=https://books.google.cat/books?id=x9kDAAAAMBAJ&pg=PT1 | access-date=2022-03-22 |pàgina=1}}</ref> robustes i pesants, d’aspecte semblant a una destral i molt adequades en certs tipus de llenyes.

=== Taps ===
Les falques còniques han estat usades com a taps en forats cilíndrics o cònics practicats en recipients de tota mena: ampolles, botes, bucs de vaixells, flascons de vidre o altres.

==== Aigua interior en barques ====
La construcció tradicional de fusta determina que l'interior del buc d'una barca no sigui llis com l'exterior. El costellam provoca unes divisions que, si fossin estanques, podrien provocar acumulacions d'aigua difícils d'evacuar. La solució emprada consisteix en unes petites escletxes, els '''llibis''', disposades a la part inferior dels medissos i que permeten el pas de l'aigua cap al punt de recollida. Aquest punt de recollida és anomenat '''dui''' i està tapat amb un tascó cònic de fusta o un tap de suro.

Un cop la barca a la platja, l'aigua residual que no ha pogut ser esgotada a mar amb la sàssola, es fa sortir enretirant el tap del dui. Aquesta operació s'anomenava “fer pixar la barca”.<ref name="moll01">[http://moll.mandevila.eu/llibi DCVB: Llibi.]</ref><ref name="moll02">[http://moll.mandevila.eu/dui DCVB: Dui.]</ref>

==== Forats al buc d’un vaixell ====
Qualsevol forat en l’obra viva del buc, per petit que sigui, és molt perillós. Una pràctica centenària consisteix en tapar el forat amb una falca cònica de fusta des de dins del vaixell. Hi ha moltes referències que aconsellen que cal disposar d’un assortit de falques de diferents dimensions preparades per a tapar ràpidament una possible via d’aigua.<ref name="United States. Department of the Army 1991 p. 8-PA5">{{ref-llibre|autor=United States. Department of the Army |títol=Shipboard Damage Control Manual for Landing Craft, Utility (LCU), NSN 1905-01-154-1191 |editorial=Headquarters, Department of the Army | series=Department of the Army technical manual |any=1991 | url=https://books.google.cat/books?id=QDQ0pVNv9ncC&pg=SA8-PA5 | access-date=2022-03-22 |pàgina=8-PA5}}</ref><ref name="Heikell 2013 p. 176">{{ref-llibre|cognom=Heikell |nom=R. |títol=The Adlard Coles Book of Mediterranean Cruising |editorial=Bloomsbury Publishing | series=Adlard Coles Book of |any=2013 | isbn=978-1-4081-5916-3 | url=https://books.google.cat/books?id=OWcQAAAAQBAJ&pg=PT176 | access-date=2022-03-22 |pàgina=176}}</ref>

=== Aixetes ===
Les aixetes amb obturador cònic giratori foren conegudes des de l’Antiga Roma i encara són emprades actualment. En les botes de vi consten d’una part cònica fixa (integrada en el cos de l’aixeta, que permet insertar-les a la bota) i d’un obturador cònic.

== Vegeu també ==
* [[Palanca]]
* [[Caragol (enginyeria)]]
* [[Corriola]]
* [[Torn]]
* [[Rolamite]]

== Referències ==
{{Referències}}

{{commonscat}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Màquines simples]]
[[Categoria:Estris de mobiliari]]