Mostra la font per a Gal·lur

Un '''gal·lur''' és un compost químic format per la combinació de l'element [[gal·li]], <math display="inline">Ga</math>, i un o més elements menys [[Electronegativitat|electronegatius]] que ell. Els gal·lurs són [[Compost intermetàl·lic|composts intermetàl·lics]] i se'n coneixen un nombre prou elevat.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom = Pöttgen|nom = R.|títol = Intermetallics: Synthesis, Structure, Function|url = https://books.google.cat/books?id=HnnpBQAAQBAJ&dq=germanides&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|data = 2014|editorial = Walter de Gruyter GmbH & Co KG|isbn = 9783486856187|cognom2 = Johrendt|nom2 = D}}</ref>

== Nomenclatura ==
Els gal·lurs són combinacions del gal·li amb elements més electropositius o, cosa que és el mateix, menys electronegatius. La [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada|IUPAC]] ha establert que, a efectes d'anomenar els gal·lurs, els elements més electropositius són l'[[Indi (element)|indi]], el [[tal·li]], tots els dels grups 1 a 12 de la [[taula periòdica]] o [[Metall de transició|metalls de transició]], els [[Lantànid|lantànids]] i els [[Actínid|actínids]]. És a dir, l'indi, el tal·li i els que estan a grups més a l'esquerra del grup 13 del gal·li.<ref name=:1>{{Ref-llibre|cognom = Connelly|nom = N.G|títol = Nomenclature of Inorganic Chemistry - IUPAC Recommendations 2005|url = http://www.iupac.org/home/publications/e-resources/nomenclature-and-terminology.html|data = 2005|editorial = RSC Publishing|isbn = 978-0-85404-438-2|cognom2 = Damhus|nom2 = T.|cognom3 = Hartshorn|nom3 = R.M.|cognom4 = Hutton|nom4 = A.T|consulta = 2015-10-28|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20150520145520/http://www.iupac.org/home/publications/e-resources/nomenclature-and-terminology.html|arxiudata = 2015-05-20}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150520145520/http://www.iupac.org/home/publications/e-resources/nomenclature-and-terminology.html |date=2015-05-20 }}</ref>

Per anomenar aquests composts s'empra la nomenclatura de composició estequiomètrica, preferint-se la que indica la proporció de cada element mitjançant prefixos de quantitat. Els noms es formen començant per ''gal·lur'' precedit per un prefix, si cal, que indica la proporció del gal·li al compost; després la preposició ''de'', i s'acaba amb el nom de l'altre ''element'', també precedit del prefix que indiqui la proporció, si cal.<ref name=:1/> Exemples:
* <math display="inline">CaGa</math>: gal·lur de calci
* <math display="inline">CaGa_2</math>: digal·lur de calci
* <math display="inline">Ca_5Ga_3</math>: trigal·lur de pentacalci

== Gal·lurs binaris ==
Amb els [[Metall alcalí|metalls alcalins]] els gal·lurs més estudiats són els de [[liti]] degut al seu interès en el camp de les bateries recarregables de liti. Els descrits són: <math display="inline">Li_3Ga_{14}, Li_5Ga_4, Li_3Ga_2,</math> <math display="inline">LiGa, Li_2Ga, Li_5Ga_9,</math> <math display="inline">Li_3Ga_8, Li_2Ga_7, LiGa_6</math>; de [[sodi]] hi ha els <math display="inline">NaGa_4, Na_7Ga_{13}, Na_{22}Ga_{39}</math>; de [[potassi]] <math display="inline">K_2Ga_3, KGa_3, K_3Ga_{13}</math>, de [[rubidi]] <math display="inline">RbGa_3, RbGa_7</math> i de [[cesi]] <math display="inline">CsGa_3, CsGa_7</math>.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom = Pöttgen|nom = R.|títol = Intermetallics: Synthesis, Structure, Function|url = https://books.google.cat/books?id=HnnpBQAAQBAJ&dq=germanides&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|data = 2014|editorial = Walter de Gruyter GmbH & Co KG|isbn = 9783486856187|cognom2 = Johrendt|nom2 = D}}</ref>

Amb els [[Alcalinoterri|metalls alcalinoterris]] s'han descrit gal·lurs de tots ells excepte del beril·li. Amb el [[magnesi]]: <math display="inline">Mg_5Ga_2, Ma_2Ga, MgGa_2,</math> <math display="inline">MgGa, Mg_2Ga_5</math>; amb el [[calci]]: <math display="inline">CaGa, CaGa_2, CaGa_{2.25},</math> <math display="inline">Ca_5Ga_3, CaGa_4, Ca_3Ga_8,</math> <math display="inline">Ca_{11}Ga_7, Ca_{28}Ga_{11}, Ca_3Ga_5</math>; amb l'[[estronci]]: <math display="inline">SrGa_2, SrGa_4, Sr_8Ga_7</math>; amb el [[Bari (element)|bari]]: <math display="inline">BaGa_4, Ba_{10}Ga, BaGa_2, Ba_8Ga_7</math>.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ropp|nom = R.C|títol = Encyclopedia of the Alkaline Earth Compounds|url = https://books.google.cat/books?id=yZ786vEild0C&dq=gallides&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|data = 2012|editorial = Newnes|isbn = 9780444595539}}</ref>

Els [[Metall de transició|metalls de transició]] formen un bon nombre de gal·lurs binaris simples (<math display="inline">V_3Ga, Mn_2Ga_5, Ti_3Ga,</math> <math display="inline">Zr_5Ga_3, TiGa, Hf_2Ga,</math> <math display="inline">Hf_2Ga_3, Ta_3Ga_2, V_6Ga_5,</math> <math display="inline">FeGa_3, Ru_3Sn_7</math> i altres amb composicions iguals); i també se'n han descrit amb estructures complexes (p.e. <math display="inline">Mo_6Ga_{31}, Mo_8Ga_{41}, Rh_4Ga_{21}, Rh_3Ga_{16}</math>.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom = Pöttgen|nom = R.|títol = Intermetallics: Synthesis, Structure, Function|url = https://books.google.cat/books?id=HnnpBQAAQBAJ&dq=germanides&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|data = 2014|editorial = Walter de Gruyter GmbH & Co KG|isbn = 9783486856187|cognom2 = Johrendt|nom2 = D}}</ref>

Els [[Lantanoide|lantanoides]] formen gal·lurs amb composicions <math display="inline">Ln_3Ga, Ln_3Ga_2, Ln_5Ga_3,</math> <math display="inline">Ln_3Ga_5, LnGa_2, LnGa_3</math>, on <math display="inline">Ln</math> representa un element de la sèrie dels lantanoides. Els gal·lurs dels [[Actinoide|actinoides]] han sigut poc investigats fins al moment, essent els més coneguts <math display="inline">ThGa_2, UGa_2, NpGa_2 PuGa_2,</math> <math display="inline">NpGa_4, PuGa_4</math>.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom = Pöttgen|nom = R.|títol = Intermetallics: Synthesis, Structure, Function|url = https://books.google.cat/books?id=HnnpBQAAQBAJ&dq=germanides&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|data = 2014|editorial = Walter de Gruyter GmbH & Co KG|isbn = 9783486856187|cognom2 = Johrendt|nom2 = D}}</ref>

== Gal·lurs ternaris ==
Molts són els gal·lurs ternaris. Es divideixen en tres subgrups: <math display="inline">A-T-Ga, AT-T-Ga, Ln-T-Ga</math>, on <math display="inline">A</math> representa un [[metall alcalí]], <math display="inline">AT</math> un [[Alcalinoterri|metall alcalinoterri]], <math display="inline">T</math> un [[metall de transició]], i <math display="inline">Ln</math> un [[lantanoide]]. Alguns exemples del primer subgrup són: <math display="inline">LiPdGa, Li_2IrGa, LiAuGa_2</math>; del segon: <math display="inline">Ca_2Cu_2Ga, Ca_3Pt_2Ga_2, Ca_3Rh_2Ga_3</math>; i del tercer <math display="inline">HoCoGa_5, Ho_2CoGa_8</math>.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom = Pöttgen|nom = R.|títol = Intermetallics: Synthesis, Structure, Function|url = https://books.google.cat/books?id=HnnpBQAAQBAJ&dq=germanides&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|data = 2014|editorial = Walter de Gruyter GmbH & Co KG|isbn = 9783486856187|cognom2 = Johrendt|nom2 = D}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}


{{ORDENA:Gallur}}
[[Categoria:Compostos inorgànics]]