Mostra la font per a Giovanni Cassini

{{polisèmia|Cassini}}
{{Infotaula persona
| conegut_per = Descobrir quatre [[satèl·lits de Saturn]]<br>Establir la distància de la [[Terra]] al [[Sol]]
| influi_en = [[Ole Rømer]]
| influencies_de = [[Giovanni Battista Riccioli]]<br>[[Francesco Maria Grimaldi]]<br>[[Jean Picard]]
| pares = Jacopo Cassini i Julia Crovesi
}}
{{IniciBio}},{{sfn|Baum|2007|p=205-206}} o en francès '''Jean-Dominique Cassini''',{{sfn|Chapman|2000|p=91}} fou un [[astrònom]] [[República de Gènova|genovès]], el nom del qual està principalment unit a l'anomenada [[divisió de Cassini]].

== Vida i obra ==
Cassini va estudiar a l'escola dels jesuïtes de [[Gènova]] fins al 1644, quan es va traslladar, per invitació del marquès de Malvasia, al seu castell de Panzano, aprofitant per estudiar a la [[universitat de Bolonya]].{{sfn|Bernardi|2008|p=17}} El [[1650]], amb només vint-i-cinc anys, va ser nomenat professor d'astronomia a la universitat de Bolonya,{{sfn|Giunta|2020|p=211}} arribant a ser catedràtic. En aquesta ciutat, a la catedral de Sant Petroni, va fer traçar l'immens quadrant que travessa obliquament el sòl de l'església i per mitjà del qual va corregir les taules del moviment del [[Sol]].{{sfn|Giunta|2020|p=212}}

El [[1665]] va descobrir el moviment de rotació de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]{{sfn|Carson|2017|p=151}} al voltant del seu propi eix i va mesurar la seva durada, fent el mateix el [[1666]] amb el de [[Mart (planeta)|Mart]].{{sfn|Carson|2017|p=149}} Va calcular els períodes rotacionals de Júpiter, Mart i [[Venus (planeta)|Venus]],{{sfn|Carson|2017|p=141}} i el [[1668]] va elaborar les taules dels moviments dels quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per [[Galileo Galilei|Galileu]] ([[Ole Rømer]] va utilitzar aquests resultats per a calcular la velocitat de la llum).

El [[1669]] va ser nomenat director de l'Observatori Astronòmic de París, convidat pel ministre francès [[Jean-Baptiste Colber|Colbert]].sfn|Giunta|2020|p=222}} Aquí va descobrir, entre 1671 i 1684, quatre [[satèl·lits de Saturn]] ([[Jàpet (satèl·lit)|Jàpet]], [[Rea (satèl·lit)|Rea]], [[Tetis (satèl·lit)|Tetis]] i [[Dione (satèl·lit)|Dione]]),{{sfn|Carson|2017|p=153}} batejats per ell com a «Ludovici» en honor del «Rei Sol»; i el 1675, va observar una discontinuïtat (detectada 10 anys abans per William Balle) que ara es coneix com a [[divisió de Cassini]].{{sfn|Carson|2017|p=153}}

Va observar durant diversos anys, juntament amb el seu deixeble Fatio, la llum zodiacal i per primer cop, el 1683, va posar en relleu la seva naturalesa extraterrestre i no meteorològica. Va descobrir que l'eix de rotació de la terra no estava situat perpendicularment a l'eclíptica, com s'havia cregut fins llavors, i que les seves posicions successives a l'espai no eren paral·leles entre si; va afegir al satèl·lit de Saturn descobert per [[Christiaan Huygens|Huygens]] quatre més, i va presentar a l'Acadèmia les seves investigacions sobre el [[calendari indi]]. El 1693 va formular les tres lleis empìíriques del moviment de la [[Lluna]], avui conegudes com [[lleis de Cassini]].{{sfn|Stakhov|2009|p=84}}

El seu èxit més important va ser establir el primer càlcul ajustat a les dades d'avui dia (només un 7% per sota del valor actual) de la distància existent entre la [[Terra]] i el [[Sol]]. Va arribar a aquests resultats mitjançant l'observació de Mart des de [[París]] (alhora que Richter feia el mateix des de la Guayana francesa a 10.000 km. de distància). Va calcular la distància de Mart a la Terra i va determinar les distàncies dels altres planetes al Sol (basant-se en la tercera llei de [[Johannes Kepler|Kepler]]).{{sfn|Belkora|2004|p=4-9}}

Malgrat els seus grans èxits i la seva precisió en l'observació astronòmica, no va ser un gra teòric que aportés noves idees en els sistemes cosmològics. Per exemple, no va saber apreciar el valor dels ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica|Principia]]'' de [[Newton]] (1686) quan [[Edmund Halley]] li va enviar un exemplar dedicat de la primera edició.{{sfn|Danjon|1963|p=12}}

Com matemàtic, va tenir un especial interès en els [[Nombre de Fibonacci|nombres de Fibonacci]] arribant a formular la fórmula que relaciona el quadrat de qualsevol nombre de Fibonacci amb el producte dels seu successor i antecessor:{{sfn|Stakhov|2009|p=85}} <math>{F_n}^2-F_{n+1}F_{n-1}=-1^{n+1}</math>, que avui s'anomena [[identitat de Cassini]].

Va morir cec,{{sfn|Danjon|1963|p=8}} probablement a causa dels llargs anys dedicats a l'observació del cel, després d'haver dictat la seva autobiografia.

Com a director de l'observatori, el van succeir una dinastia de Cassinis: el seu fill [[Jacques Cassini]], anomenat Cassini II, després d'ell el seu net [[Cassini de Thury]], Cassini III, i finalment el seu renet [[Jean-Dominique Cassini]], Cassini IV. Les seves obres s'han publicat amb el títol d'''Opera Astronòmica''.

La [[sonda espacial]] [[Cassini-Huygens]], llençada el 1997 per explorar Saturn, fou anomenada en honor seu i de [[Christiaan Huygens]].{{sfn|Chapman|2000|p=91-92}}

== Vegeu també ==
* [[Divisió de Cassini]]
* [[Lleis de Cassini]]
* [[Oval de Cassini]]

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre
 | cognom = Baum
 | nom = Richard
 | capítol = Cassini, Giovanni Domenico (Jean–Dominique)
 | urlcapítol = http://link.springer.com/referenceworkentry/10.1007/978-0-387-30400-7_244
 | editor= Thomas Hockey (ed.)
 | títol = Biographical Encyclopedia of Astronomers
 | url = http://books.google.cat/books?id=t-BF1CHkc50C
 | any = 2007
 | editorial = Springer
 | llengua = en
 | pàgines = 205-206
 | isbn =978-0-387-31022-0
 | doi = 10.1007/978-0-387-30400-7_244
}}
* {{ref-publicació
 | cognom = Belkora
 | nom = Leila
 | article = Man with a Mission: Jean-Dominique Cassini
 | url = https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2004StarD..32c...4B
 | publicació = StarDate magazine
 | any = 2004
 | volum = Vol. 32
 | exemplar = NUm. 2
 | llengua = en
 | pàgines = 4-9
 | issn = 0192-592X
 | doi= 
}}
* {{ref-llibre
 | cognom = Bernardi
 | nom = Gabriella
 | capítol = 
 | urlcapítol = 
 | editor= 
 | títol = Giovanni Domenico Cassini: A Modern Astronomer in the 17th Century
 | url = http://books.google.cat/books?id=zrwa18wLAOoC
 | any = 2008
 | editorial = Chicago Review Press
 | llengua = en
 | pàgines = 
 | isbn =978-1-55652-715-9
}}
* {{ref-llibre
 | cognom = Carson
 | nom = Mary Key
 | capítol = 
 | urlcapítol = 
 | editor= 
 | títol = Exploring the Solar System
 | url = http://books.google.cat/books?id=7e45DwAAQBAJ
 | any = 2017
 | editorial = Springer
 | llengua = en
 | pàgines = 
 | isbn =978-3-319-63467-8
}}
* {{ref-publicació
 | cognom = Chapman
 | nom = David M.F.
 | article = Gian Domenico Cassini — or is it Jean-Dominique?
 | url = https://www.rasc.ca/sites/default/files/publications/JRASC-2000-06.pdf
 | publicació = Journal of the Royal Astronomical Society of Canada
 | any = 2000
 | volum = Vol. 94
 | exemplar = NUm. 3
 | llengua = en
 | pàgines = 91-92
 | issn = 0035-872X
 | doi= 
}}
* {{ref-publicació
 | cognom = Danjon
 | nom = André
 | article = Jean-Dominique Cassini
 | url = https://articles.adsabs.harvard.edu//full/1963LAstr..77....4D/0000016.000.html
 | publicació = L'Astronomie
 | any = 1963
 | volum = Vol. 77
 | exemplar = 
 | llengua = fr
 | pàgines = 4-16
 | issn = 0004-6302
 | doi= 
}}
* {{ref-llibre
 | cognom = Giunta
 | nom = Fabio
 | capítol = Vita di Giovanni Domenico Cassini
 | urlcapítol = https://cris.unibo.it/bitstream/11585/780066/4/Giunta%20Osservazione%20e%20persuasione.pdf
 | editor= Marco Beretta (ed.)
 | títol = Icone di scienza
 | url = http://books.google.cat/books?id=K-GvzQEACAAJ
 | any = 2020
 | editorial = Bononia University Press
 | llengua = it
 | pàgines = 191-228
 | isbn =978-88-6923-612-9
}}
* {{ref-publicació
 | cognom = Kantouma
 | nom = Vassa
 | article = The archimandrite and the astronomer
 | url = https://hal.science/hal-03539889/document
 | publicació = Episteme in Bewegung
 | any = 2021
 | volum = Vol. 23
 | exemplar = 
 | llengua = en
 | pàgines = 233-272
 | issn = 2365-5666
 | doi= 10.13173/9783447117227.233
}}
* {{ref-llibre
 | cognom = Stakhov
 | nom = Alexey Petrovich
 | capítol = 
 | urlcapítol = 
 | editor= 
 | títol = The Mathematics of Harmony
 | url = http://books.google.cat/books?id=K6fac9RxXREC
 | any = 2009
 | editorial = World Scientific
 | llengua = en
 | pàgines = 
 | isbn =978-981-277-582-5
}}

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [http://www.astromia.com Astromia.com], amb la seua autorització.
* {{MacTutor Biography|id= Cassini}}
* {{ref-web|cognom=Taton|nom=René|enllaçautor=René Taton|url=https://www.encyclopedia.com/doc/1G2-2830900805.html|títol=Cassini, Gian Domenico (Jean-Dominique) (Cassini I)|editor=Complete Dictionary of Scientific Biography|any=2008|consulta=1 juny 2014|llengua=en}}
* {{ref-web|cognom=Westfall|nom=Richard S.|url=http://galileo.rice.edu/Catalog/NewFiles/cassini_gia.html|títol=Cassini, Gian Domenico (Cassini I)|editor=The Galileo Project|any=1995|consulta=2 octubre 2024|llengua=en}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Cassini, Giovanni Domenico}}
[[Categoria:Astròlegs francesos]]
[[Categoria:Astrònoms italians]]
[[Categoria:Persones de la província d'Imperia]]
[[Categoria:República de Gènova]]
[[Categoria:Professors de la Universitat de Bolonya]]
[[Categoria:Genovesos]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Bolonya]]
[[Categoria:Membres de la Royal Society]]
[[Categoria:Morts a París]]
[[Categoria:Astròlegs italians]]
[[Categoria:Científics ligurs]]
[[Categoria:Astrònoms francesos]]
[[Categoria:Naixements del 1625]]
[[Categoria:Morts el 1712]]