Mostra la font per a Hípies d'Elis

{{Infotaula persona
| epoca = [[Filosofia antiga]]
| nom = Hípies({{lang|grc|Ἱππίας}})
| interessos = [[Retòrica]], [[Filosofia]], [[Política]], [[Poesia]], [[Música]], [[Matemàtica]], [[Pintura]], [[Escultura]]
| idees = contraposició "estat natural"/"estat social"
| influencies_de = [[Hegesidam]]
| influi_en = [[Jean-Jacques Rousseau]]
}}
[[Fitxer:Elis, Grecia.jpg|miniatura|Elis, ciutat natal d'Hípies]]
'''Hípies''' o '''Hípias d'Elis''' (''Hippias'', {{polytonic|Ἱππίας}}) fou un [[Sofística|sofista]] i [[filòsof]] [[Grècia antiga|grec]] nadiu d'[[Elis]].

== Vida ==
Hípies era fill de Diopites.<ref>DK 86 A1.</ref> Fou deixeble d'Hegesidam<ref>Suda, ''Hippias''</ref> i contemporani de [[Protàgores]] i [[Sòcrates]]. El govern d'Elis el va enviar com a ambaixador a [[Esparta]] en missió diplomàtica. Va viatjar també per moltes ciutats i districtes de Grècia per adquirir riquesa<ref>Plató: ''[[Hípies major]]'' 282d-e.</ref> i celebritat, ensenyant i fent discursos. El seu caràcter és descrit com a vanitós i arrogant. Hípies es va fer famós per la seva ''polymathia'', o coneixement de moltes coses. Es lloava de ser capaç d'aprendre tot sobre qualsevol tema, gràcies a la seva prodigiosa memòria, ja que podia, per exemple, recordar una llista de noms havent-la sentida només una vegada.<ref>DK 86 A11.</ref>

Probablement, va ser a causa de la seva activitat política que va morir. Segons narra [[Tertulià]], Hípies hauria estat assassinat per haver conspirat contra la seva pròpia ciutat,<ref>DK 86 A15.</ref> durant la revolució [[Oligarquia|oligàrquica]] del [[399 aC]] a l'Èlide, o amb l'intent de retorn dels exiliats demòcrates el ([[343 a.C.|343 aC]]). Podria ser que Tertulià confongués el sofista amb el tirà [[Hípies (tirà)|Hípies]], fill de [[Pisístrat]].

Algunes fonts citen que va tenir una filla, Platane, que es va casar amb [[Isòcrates]] quan ja era vell; i que va adoptar un jove, de nom ''Afareo''.<ref>[[Plutarc de Queronea]] (DK 86 A3)</ref> Alguns estudiosos opinen que Platane era l'esposa del sofista i no la filla, entre ells està Untersteiner.<ref>{{Harvnb|Mario| pp=414}}</ref>

== Filosofia ==
Defensa la [[tesi]] de la contraposició entre l'estat natural i l'ordre [[Societat|social]]. La [[naturalesa]] tracta els individus per un igual, mentre que la llei [[política]] és la causa de la desigualtat social.<ref>DK 86 C1.</ref>

Aquesta afirmació es fonamenta en:
* Els principis de la natura tenen validesa universal i són vigents per a tothom.<ref>{{Harvnb|Mario| pp=431}}</ref>
* Les [[llei social|lleis]] polítiques (que són antinaturals) només es poden imposar per força.
Per tant, "''la llei tiranitza l'ésser humà i el força a moltes coses contra natura''", d'on en dedueix la necessitat de retornar a l'estat natural.

La seva filosofia és propera en aquest sentit a la d'[[Antifont]].

== Obra ==
La principal informació que se'n té ve donada per [[Plató]] en la seva obra ''[[Protàgores]]'', en què afirma que Hípies va ensenyar que "la llei és el tirà dels humans i els força a moltes coses contràries a la natura", i en les seves obres [[Hípies major]] i [[Hípies menor]].
A més de la filosofia, tenia curiositat per molts dels camps del saber humà, entre els quals destaca "la ciència de la societat" i el seu llibre ''Synagoga'',{{polytonic| Συναγωγὴ}} (''Miscellanea''), de caràcter enciclopèdic, que no es conserva però va ser esmentat per Ateneu.<ref>DK 86 B6.</ref> Sòcrates diu que va publicar tractats sobre èpica, poesia, tragèdies, ditirambes i discursos com a produccions pròpies.

== Trisectriu ==
[[Fitxer:Hipias.png|miniatura|La trisectriu d'Hípies]]
[[Pappus d'Alexandria]], en el llibre IV de la seva ''Synagoga'' (col·lecció Matemàtica), parla d'una de les [[corba|corbes]] més antigues estudiades. [[Procle]] i altres escriptors de l'antiguitat atribueixen la seva descoberta a Hípies.

En un quadrat ACBD (''imatge'') sigui el costat AB canviat de manera uniforme cap avall a partir de la seva posició inicial perquè coincideixi amb DC. Suposem que aqueix lleu moviment succeeix al mateix temps que el costat DA gira cap a la dreta des de la seva posició inicial fins a coincidir amb DC. Si es donen les posicions dels segments en un instant fix per a qualsevol A’B’ i DA’’, respectivament, i P és el punt d'intersecció de A’B’ i DA’’, el lloc descrit per P durant aquests moviments serà la trisectriu d'Hípies –la corba APQ de la imatge.
La corba permet la trisectriu d'un angle amb facilitat: Si PDC és l'angle que es vol triseccionar, dividim en tres els segments B’C i A’D com els punts R, S, T i U. Si els segments de la recta TR i US tallen la trisetriu en els V i W, respectivament, les rectes VD i WD dividiran l'angle <math>\widehat{PDC}</math> en tres parts iguals.

La descripció donada per Pappus sobre la principal propietat d'aquesta corba fa que sigui molt possible que s'hagi inventat durant la recerca de la forma per a la trisecció de l'angle. Es creu que Hípies sabia que la corba podria ser utilitzada per a cercar la [[quadratura del cercle]], però que no ho va poder demostrar. Posteriorment, la corba fou utilitzada per [[Dinostrat]] per a fer la quadratura i, per això, també se la coneix amb el nom de ''quadratriu''.

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* DK= ''Die Fragmente der Vorsokratiker'' de [[Hermann Alexander Diels|Diels]] i [[Walther Kranz|Kranz]].
* [[Mario Untersteiner]]: ''I sofisti'', Milano, 1996.
* [[Carl Boyer]]: ''História da matemática''. Brasil ed. Edgard Blüncher ltda. 2010.
* George B. Kerferd, Hellmut Flashar: ''Hippias aus Elis''. en Hellmut Flashar (Hrsg.): "Grundriss der Geschichte der Philosophie. Die Philosophie der Antike", Schwabe, Basel 1998, {{ISBN|3-7965-1036-1}}, S. 64-68.

{{Filòsofs presocràtics}}
{{Matemàtics de l'antiga Grècia}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Hipies D'Elis}}
[[Categoria:Filòsofs presocràtics]]
[[Categoria:Matemàtics de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Sofistes]]
[[Categoria:Persones d'Elis]]
[[Categoria:Morts a Grècia]]