Mostra la font per a Hassi

{{confusió|Hasses}}
{{Hassi}}
L{{'}}'''hassi''' és un [[element químic]] sintètic el símbol del qual és '''Hs''' i el seu [[nombre atòmic]] és 108. Pertany als metalls de transició, essent l'element més pesant del grup 8 i que està situat al 7è període de la [[taula periòdica]]. Fou sintetitzat per primer cop el 1984 a [[Darmstadt]], [[Alemanya]], per un equip de científics dirigits per [[Peter Armbruster]] i [[Gottfried Münzenberg]]. L'anomenaren hassi, del mot ''Hassias'', nom [[llatí]] de l'estat federal alemany de [[Hessen]], capital [[Frankfurt del Main|Frankfurt]], on es troba la ciutat de Darmstadt. Per la seva inestabilitat no té aplicacions.

== Història ==
[[Fitxer:GSI, Darmstadt, Juli 2015 (3).JPG|esquerra|miniatura|Accelerador d'ions del GSI.]]
[[Fitxer:Hesse in Germany (relief) (shade) (special marker).svg|esquerra|miniatura|Localització de l'estat de [[Hessen]] a Alemanya.]]
Entre el 1978 i 1983 a l'[[Institut de Recerca Nuclear de Dubna|Institut de Recerca Nuclear de Dubnà]], aleshores [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]], l'equip de [[Iuri Oganessian|Iuri Oganesssian]] (1933) i Vladímir Utiónkov produïren els primers isòtops de l'hassi: bombardejant el [[bismut]] amb cations de [[manganès]] aconseguiren l'isòtop 263, bombardejant el [[californi]] amb cations de [[neó]] obtingueren l'isòtop 270 i bombardejant el [[plom]] amb cations de [[ferro]] sintetitzaren l'isòtop 264.<ref>{{Ref-web|títol=Hassium - Element information, properties and uses|url=https://www.rsc.org/periodic-table/element/108/hassium|consulta=2023-03-21|editor=Royal Society of Chemistry|obra=Periodic Table}}</ref>

Tanmateix, les dades de l'equip soviètic es consideraren febles per part de la comunitat científica internacional i no fou reconegut el descobriment d'un nou element. El 1984 un equip de físics alemanys dirigit per [[Peter Armbruster]] (1931) i [[Gottfried Münzenberg]] (1940) de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants (GSI), a [[Darmstadt]], [[Alemanya]], produïren tres àtoms de l'isòtop hassi 265 en una [[Fusió nuclear|reacció de fusió]], en bombardejar un blanc de [[plom]] 207 amb un feix de projectils de cations [[ferro]] 58, segons la reacció:<ref>{{Ref-publicació|article=The identification of element 108|url=http://dx.doi.org/10.1007/bf01421260|publicació=Zeitschrift fuer Physik A Atoms and Nuclei|data=1984-06|issn=0340-2193|pàgines=235–236|volum=317|exemplar=2|doi=10.1007/bf01421260|nom=G.|cognom=Münzenberg|nom2=P.|cognom2=Armbruster|nom3=H.|cognom3=Folger|nom4=P. F.|cognom4=Heßberger|nom5=S.|cognom5=Hofmann}}</ref><ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom=Fidalgo Mayo|nom=M.L.|article=Z = 108, hasio, Hs. El elemento que perdió la “s”|publicació=An. Quím.|url=http://analesdequimica.es/wp2/numeros-anteriores/vol-115-no-2-2019/|data=2019|pàgines=170|volum=115|exemplar=2|consulta=2020-04-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200207075912/http://analesdequimica.es/wp2/numeros-anteriores/vol-115-no-2-2019/|arxiudata=2020-02-07}}</ref>
<chem display="block">^208_82Pb + ^58_26Fe -> ^265_108Hs + ^1_0n</chem>

Els descobridors volien que el nou element s'anomenés hassi, del mot ''Hassias'',<ref>{{Ref-web|títol=hassi {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0268906.xml|consulta=2019-06-12}}</ref> nom [[llatí]] de l'estat federal alemany de [[Hessen]], capital [[Frankfurt del Main|Frankfurt]], on es troba la ciutat de Darmstadt.<ref>{{Ref-web|títol=Hassium - Element information, properties and uses {{!}} Periodic Table|url=http://www.rsc.org/periodic-table/element/108/hassium|consulta=2019-06-12}}</ref> No obstant això, després de moltes converses, la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) el 1994 decidí anomenar-lo hahni, en honor del guanyador del [[Premi Nobel de Química]] l'alemany [[Otto Hahn]] (1879-1968) pel descobriment de la [[fissió nuclear]]. Però, cap al 1997, la IUPAC canvià d'opinió i decidí finalment acceptar el nom d'hassi, símbol Hs.<ref name=:0/>

=== Informes ===
La síntesi de l'element 108 va ser inicialment intentada el 1978 pel grup d'investigadors liderat per Oganessian al JINR. El grup va fer servir una reacció que pogués generar l'element 108, específicament, l'isòtop<sup>270</sup>108,{{Efn|El nombre en superíndex a l'esquerra d'un símbol químic fa referència a la massa d'un núclid donat; per exemple, <sup>48</sup>Ca és la notació del [[calci-48]]. En l'àmbit de la investigació d'elements superpesants, els elements als quals no se'ls ha assignat un nom i un símbol, sovint es refereixen als seus nombres atòmics en lloc de símbols; si s'ha assignat un símbol i s'ha de mostrar el número, s'escriu en subíndex a l'esquerra del símbol. <sup>270</sup>108 seria <sup>270</sup>Hs o {{Núclid|hassi|270}} en la nomenclatura moderna (o hassi-270 si li ho pronúncia).}} a partir de la fusió del [[Radi (element)|radi]] (específicament, l'isòtop {{nowrap|{{Núclid|radi|226}})}} i [[calci]] {{nowrap|({{Núclid|calci|48}})}}. Els investigadors tenien dubtes sobre com interpretar les dades, i el seu informe no va afirmar clarament un reclam que haguessin descobert l'element.<ref>{{cite report|first1=Yu. Ts. |last1=Oganessian |first2=G. M. |last2=Ter-Akopian |first3=A. A. |last3=Pleve |display-authors=etal |year=1978 |title=Опыты по синтезу 108 элемента в реакции <sup>226</sup>Ra + <sup>48</sup>Ca (Experiments de síntesi de l'element 108 a la reacció <sup>226</sup>Ra+<sup>48</sup>Ca ) |publisher=[[Joint Institute for Nuclear Research]] |url=https://inis.iaea.org/collection/NCLCollectionStore/_Public/13/643/13643968.pdf |access-date=2018-06-08 |language=ru}}</ref> Aquell mateix any, un altre grup d'investigadors a JINR van investigar la possibilitat de sintetitzar l'element 108 a partir de reaccions entre [[plom]] {{nowrap|({{Núclid|plom|208}})}} i [[ferro]] {{nowrap|({{Núclid|ferro|58}})}}; ells tenien dubtes sobre com interpretar els resultats, indicant que era possible que l'element 108 no hagués estat creat.<ref>{{Cite report|last1=Orlova|first1=O. A.|last2=Pleve|first2=A. A.|last3=Ter-Akop'yan|first3=G. M.|last4=Tret'yakova|first4=S. P.|last5=Chepigin|first5=V. I.|last6=Cherepanov|first6=E. A.|date=1979|title=Опыты по синтезу 108 элемента в реакции <sup>208</sup>Pb + <sup>58</sup>Fe|url=https://inis. iaea.org/collection/NCLCollectionStore/_Public/10/486/10486434.pdf|language=ru|publisher=Joint Institute for Nuclear Research|access-date=2020-08-28}}</ref>
[[Fitxer:GSI, Darmstadt, Juli 2015 (4).JPG|miniatura|upright=1.15|Accelerador lineal de partícules UNILAC del GSI, on va ser descobert l'hasio<ref>{{Cite web|title=Timeline—GSI |url=https://www.gsi.de/en/about_us/50_years_gsi/timeline_1969_2019.htm|publisher=[[GSI Helmholtz Centre for Heavy Ion Research]]|access-date=2019-12-10}}</ref> i on la seva química va ser observada per primera vegada<ref>{{Cite news|last=Preuss |first=P. |date=2001|url=https://www2.lbl.gov/Science-Articles/Archive/108-chemistry.html|title=Hassium becomes heaviest element to have its chemistry studied|publisher=Lawrence Berkeley National Laboratory |access-date=2019-12-10}}</ref>|left]]

El 1983, es van realitzar nous experiments a JINR.{{sfn|Barber et al.|1993|p=1790}} Els experiments probablement van resultar a la síntesi de l'element 108; [[bismut]] {{nowrap|({{Núclid|bismut|209}})}} va ser bombardejat amb [[manganès]] {{nowrap|({{Núclid|manganès|55}})}} per obtenir <sup>263</sup>108, plom {{nowrap|({{Núclid|plom|207}}}}, {{nowrap|{{Núclid|plom|208}})}} va ser bombardejat amb ferro {{nowrap|({{Núclid|ferro|58}})}} per obtenir <sup>264</sup>108, i [[californi]] {{nowrap|({{Núclid|californi|249}})}} va ser bombardejat amb [[neó]] {{nowrap|({{Núclid|neó|22}})}} per obtenir <sup>270</sup>108. Aquests experiments no van ser anunciats com un descobriment i Oganessian els va anunciar en una conferència en comptes de mitjançant un informe escrit.{{sfn|Barber et al.|1993|p=1790}}

El 1984, investigadors del JINR a Dubna van realitzar experiments amb esquemes idèntics als realitzats amb anterioritat; van bombardejar blancs de bismut i plom amb ions dels elements més lleugers manganès i ferro, respectivament. Es van registrar vint-i-un esdeveniments de fissió espontània; els investigadors van concloure que els mateixos havien estat causats per <sup>264</sup>108.{{sfn|Barber et al.|1993|p=1791}}

=== Arbitratge ===
El 1985, la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) i la [[Unió Internacional de Física Pura i Aplicada]] (IUPAP) van formar el Grup de Treball de Transferències (GTT) per avaluar el [[descobriment dels elements químics|descobriment]] i establir els noms definitius dels elements amb nombres atòmics superiors a 100. El grup va celebrar reunions amb delegats dels tres instituts competidors; el 1990 van establir els criteris per al reconeixement d'un element i el 1991 van acabar el treball d'avaluació dels descobriments i es van dissoldre. Aquests resultats es van publicar el 1993.{{sfn|Barber et al.|1993|p=1757}}

Segons l'informe, els treballs de 1984 del JINR i del GSI van establir simultàniament i independent la síntesi de l'element 108. Dels dos treballs de 1984, el del GSI es considerava prou com a descobriment per si mateix. El treball del JINR, que va precedir el del GSI, mostrava "molt probablement" la síntesi de l'element 108. Tanmateix, això es va determinar en retrospectiva atès el treball de Darmstadt; el treball del JINR es va centrar a identificar químicament les nétes remotes dels isòtops de l'element 108 (cosa que no podia excloure la possibilitat que aquests isòtops fills tinguessin altres progenitors), mentre que el treball del GSI va identificar clarament la trajectòria de desintegració d'aquests isòtops de l'element 108. L'informe va concloure que el mèrit més gran s'havia de concedir al GSI.{{sfn|Barber et al.|1993|p=1791}} En les respostes escrites a aquest dictamen, tant el JINR com el GSI van estar d'acord amb les seves conclusions. A la mateixa resposta, GSI va confirmar que ells i el JINR havien pogut resoldre tots els conflictes entre ells.<ref name="1993 responses" >Ghiorso, A.; Seaborg, G. T.; Oganessian, Yu. Ts.; et al. (1993). "Responses on the report 'Discovery of the Transfermium elements' followed by reply to the responses by Transfermium Working Group" (PDF). Pure and Applied Chemistry. 65 (8): 1815–1824. doi:10.1351/pac199365081815</ref>

== Propietats ==
<div style="float:left;margin-right:20px;margin-bottom:20px;text-align:center">
{|
|----- align=center
| [[Grup de la taula periòdica|'''Grup''']]
| '''8'''
|----- align=center
| [[Període de la taula periòdica|'''Període''']]
|----- align=center
| [[Elements del període 4|'''4''']]
| bgcolor="#ffc0c0" | {{mida|85%|26}}<br />[[Ferro|Fe]]
|----- align=center
| [[Elements del període 5|'''5''']]
| bgcolor="#ffc0c0" | {{mida|85%|44}}<br />[[Ruteni|Ru]]
|----- align=center
| [[Elements del període 6|'''6''']]
| style="background-color: rgb(255, 192, 192);" | {{mida|85%|76}}<br />[[Osmi|Os]]
|----- align=center
| [[Elements del període 7|'''7''']]
| style="background-color: rgb(255, 192, 192);" | {{mida|85%|{{color|red|108}}}}<br />'''Hs'''
|----- align=center
| <br />
|}
</div>
L'hassi és un element del 7è període i el darrer del grup 8, pertanyent al [[Elements del bloc d|bloc d]] de la [[taula periòdica]] o dels [[Metall de transició|metalls de transició]]. S'espera que sigui un sòlid a 25 °C, d'aparença metàl·lica, grisa o [[Argentat (color)|argentat]], amb una densitat estimada de 28,6 g/cm³. La seva [[configuració electrònica]] és [<nowiki/>[[Radó|Rn]]] 5''f''<sup>14</sup>6''d''<sup>6</sup>7''s''<sup>2</sup>.<ref name=:0/>

L'equip d'Armbruster ha aconseguit produir tetraòxid d'hassi <chem>HsO4</chem> operant només amb uns pocs àtoms, que s'han oxidat en presència d'oxigen. Aquest fet és la constatació que es comporta com els altres elements del grup 8 ([[ferro]], [[ruteni]] i [[osmi]]), i sembla indicar l'analogia química amb els elements situats directament sobre ell en la taula periòdica.<ref name=:0/>

Donada la curta semivida de tots els isòtops d'aquest element no és possible mesurar exactament les seves propietats. Malgrat això, en el mateix centre GSI s'han dut a terme importants prediccions teòriques per a estimar algunes d'elles. Entre les dades estimades es poden citar un [[radi covalent]] de 134 pm i una [[entalpia de fusió]] de 20,5 kJ/mol. Així mateix, s'han estimat valors per a les tres primeres [[Energia d'ionització|energies d'ionització]].<ref name=:0/>

== Isòtops ==
{{Article principal|Isòtops del hassi}}
[[Fitxer:Electron shell 108 hassium.png|esquerra|miniatura|[[Configuració electrònica]] de l'hassi.]]
S'han descrit desset isòtops i [[Isòmer nuclear|isòmers nuclears]] de l'hassi amb [[Nombre màssic|nombres màssics]] que van del de 263 fins a 277, i amb un [[període de semidesintegració]] entre els 0,45 ms del <chem>^264Hs</chem> i els 9,73 s del <chem>^269Hs</chem>.<ref name=:0/> Tots es desintegren majoritàriament per [[Desintegració α|emissió de partícules α]], per exemple l'hassi 269 dona [[seaborgi]] 265:

<chem display="block">^269_108Hs -> ^265_106Sg + ^4_2He</chem>

La majoria d'aquests isòtops apareixen en les [[Cadena de desintegració|cadenes de desintegració]] d'elements amb [[Nombre atòmic|nombres atòmics]] superiors i parells. Aquests elements són extremadament inestables i es van desintegrant per emissió de [[Partícula α|partícules α]], una rere l'altra, produint tot un seguit d'isòtops d'elements de nombres atòmics inferiors. Per exemple, l'element amb nombre atòmic més alt que s'ha sintetitzat és l'[[oganessó]] (Z = 118), l'isòtop oganessó 293 es desintegra segons les següents reaccions que passen per l'hassi 273:<ref>{{Ref-web|url=https://periodictable.com/Isotopes/118.293/index2.full.dm.prod.html|títol=Isotopes of oganesson|consulta=20 març 2023|nom=Max|cognom=Whitby|obra=Periodictable.com}}</ref>

<center>
<chem>^{293}_{118}Og \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{289}_{116}Lv \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{285}_{114}Fl \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{281}_{112}Cn \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{277}_{110}Ds \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{273}_{108}Hs \xrightarrow{{-\alpha}} ...
</chem>
</center>

== Notes ==
{{notes}}

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{cite journal|last1=Barber|first1=R. C.|last2=Greenwood|first2=N. N.|last3=Hrynkiewicz|first3=A. Z.|last4=Jeannin|first4=Y. P.|last5=Lefort|first5=M.|last6=Sakai|first6=M. |last7=Ulehla|first7=I. |last8=Wapstra|first8=A. H.|last9=Wilkinson|first9=D. H.|year=1993|title=Discovery of the Transfermium elements|url=http://s3.documentcloud.org/documents/562229/iupac1.pdf|journal=Pure and Applied Chemistry|volume=65|issue=8 |doi=10.1351/pac199365081757|access-date=2016-09-07|archive-url=https://web.archive.org/web/20160920113229/http://s3.documentcloud.org/documents/562229/iupac1.pdf |archive-date=2016-09-20|pages=1757–1814|s2cid=195819585|display-authors=3 |ref={{harvid|Barber et al.|1993}} |language=en}}

== Bibliografia addicional ==
* {{Cite journal |title=The NUBASE2016 evaluation of nuclear properties |doi=10.1088/1674-1137/41/3/030001 |last1=Audi |first1=G. |last2=Kondev |first2=F. G. |last3=Wang |first3=M. |last4=Huang |first4=W. J. |last5=Naimi |first5=S. |display-authors=3 |journal=Chinese Physics C |volume=41 |issue=3 |pages=030001 |year=2017|bibcode=2017ChPhC..41c0001A |s2cid=126750783 |ref={{harvid|Audi et al.|2017}} |url=http://pdfs.semanticscholar.org/7c02/89532fe80c913edd952e8caffd555013f596.pdf |archive-url=https://web.archive.org/web/20200801004253/http://pdfs.semanticscholar.org/7c02/89532fe80c913edd952e8caffd555013f596.pdf |archive-date=2020-08-01 |language=en}}
* {{cite book|last=Beiser|first=A.|title=Concepts of modern physics|date=2003|publisher=McGraw-Hill|isbn=978-0-07-244848-1|edition=6th|oclc=48965418 |idioma=en }}
* {{cite book |last1=Greenwood |first1=N. N. |last2=Earnshaw |first2=A. |year=1997 |title=Chemistry of the Elements |url=https://archive.org/details/chemistryelement00earn_087 |url-access=limited |edition=2nd |publisher= Butterworth-Heinemann |isbn=978-0-08-037941-8 |idioma=en }}
* {{cite book |last1=Hoffman |first1=D. C. |author-link=Darleane C. Hoffman |last2=Ghiorso |first2=A. |author-link2=Albert Ghiorso |last3=Seaborg |first3=G. T. |title=The Transuranium People: The Inside Story |year=2000 |publisher= World Scientific |isbn=978-1-78-326244-1 |idioma=en }}
* {{cite book |last1=Hoffman |first1=D. C. |last2=Lee |first2=D. M. |last3=Pershina |first3=V. |year=2006 |chapter=Transactinides and the future elements |title=The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements |url=https://archive.org/details/chemistryactinid00katz|url-access=limited| editor1-last=Morss| editor-first=L. R.|editor2-first=N. M.| editor2-last=Edelstein| editor3-last=Fuger |editor3-first=J. |publisher= [[Springer Science+Business Media]] |isbn=978-1-4020-3555-5 |edition=3rd |pages=[https://archive.org/details/chemistryactinid00katz/page/n2003 1652]–1752 |idioma=en }}
* {{cite book |last=Kragh |first=H. |date=2018 |title=From Transuranic to Superheavy Elements: A Story of Dispute and Creation |url=https://archive.org/details/fromtransuranict0000krag |publisher=[[Springer Science+Business Media|Springer]] |isbn=978-3-319-75813-8 |idioma=en }}
* {{cite book |last=Lide |first=D. R. |title=Handbook of chemistry and physics |publisher=CRC Press |year=2004|edition=84th|isbn=978-0-8493-0566-5 |url=https://archive.org/details/crchandbookofche81lide |url-access=registration |idioma=en }}
* {{Cite journal|last1=Zagrebaev|first1=V.|last2=Karpov|first2=A.|last3=Greiner|first3=W.|date=2013 |title=Future of superheavy element research: Which nuclei could be synthesized within the next few years? |journal= Journal of Physics: Conference Series|volume=420|issue=1|pages=012001|arxiv=1207.5700 |doi=10.1088/1742-6596/420/1/012001 | bibcode=2013JPhCS.420a2001Z|s2cid=55434734|issn=1742-6588 |language=en }}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Hs/index.html webelements.com - Hassi] {{en}}
* [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Hs.html environmentalchemistry.com - Hassi] {{en}}
{{taula periòdica compacta}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|hassi}}

[[Categoria:Elements transurànics]]
[[Categoria:Metalls de transició]]