Mostra la font per a Interacció dipol-dipol

La '''interacció dipol-dipol''' consisteix en l'atracció entre l'extrem positiu d'una [[molècula]] [[Moment dipolar elèctric|polar]] i el negatiu d'una altra. Aquestes interaccions, també anomenades interaccions de Keesom van ser descobertes per [[Willem Hendrik Keesom]] el 1921 i va elaborar la primera descripció matemàtica de les forces existents entre dues molecules amb dipols permanents, o sigui, entre diferencials de càrrega &delta;<sup>+</sup> i &delta;<sup>-</sup> de les zones més electronegatives amb zones més electropositives en les molecules. Un exemple el podem veure en el cas de l'[[àcid clorhídric]]:

[[Fitxer:Dipole-dipole-interaction-in-HCl-2D.png|200px|Interacció dipol-dipol]]

En la molecula exemple podem veure dos dipols. Els diferencials simplement signifiquen excessos de càrrega finita en un infinitessim volum. Aquests diferencials simulen dues càrregues iguals i oposades en signe &delta;<sup>+</sup> and &delta;<sup>-</sup>, amb una distància d que les separa.
Com que aquesta distància ''d'' és més petita que qualsevol distància R des del punt dipol, assumim que ''d/R'' >> (''d/R'')² (Idealització).
Òbviament, cap molecula té un punt de dipol ideal, ja que no existeixen realment els dipols permanents.

Escrivim
:<math>
\boldsymbol{\mu}^A = (\mu_x^A, \mu_y^A, \mu_z^A) \quad\hbox{i}\quad
\mu_z^A = \boldsymbol{\mu}^A\cdot \hat{\mathbf{R}}_{AB} \equiv \boldsymbol{\mu}^A\cdot \frac{\mathbf{R}_{AB}}{R_{AB}}
</math>
i igualment per ''B'', aconseguim la coneguda expressió
:<math>
E_{\mathrm{dip-dip}} = \frac{1}{R^{3}_{AB}}\left[ \boldsymbol{\mu}^A\cdot\boldsymbol{\mu}^B - 3 (\boldsymbol{\mu}^A\cdot \hat{\mathbf{R}}_{AB}) (\hat{\mathbf{R}}_{AB}\cdot \boldsymbol{\mu}^B) \right].
</math>

Els seus canvis són més latents en els [[sòlid]]s que en els [[líquid]]s.

{{ORDENA:Interaccio Dipol-Dipol}}
[[Categoria:Enllaç químic]]
[[Categoria:Electromagnetisme]]