Mostra la font per a Lawrenci

{{Laurenci}}
El '''lawrenci''' és un [[element sintètic]] de la [[taula periòdica]] que pertany a la sèrie dels [[Actinoide|actinoides]], el símbol del qual és el '''Lr''' i el seu [[nombre atòmic]] és 103. Fou sintetitzat per primera vegada el 1961 per un equip estatunidenc liderat per [[Albert Ghiorso]] de la [[Universitat de Califòrnia a Berkeley]] bombardejant nuclis de [[californi]] amb cations de [[bor]] accelerats en el [[ciclotró]] del [[Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley|Berkeley Radiation Laboratori]]. Fou nomenat en honor del físic estatunidenc [[Ernest Lawrence]], inventor del ciclotró.<ref name=s1641>{{cita Harvard|Silva|2011|p=1641|sp=sí|ref=Silva}}</ref><ref>{{cita libro|título=Nature's Building Blocks|apellido=Emsley|nombre=John|año=2001|editorial=[[Oxford University Press]]|ubicación=[[Oxford]]|isbn=0-19-850340-7|páginas=459–460|url=http://www.google.cat/books?id=j-Xu07p3cKwC&pg=PA459|idioma=inglés}}</ref> El 1965 investigadors soviètics també aconseguiren sintetitzar-lo bombardejant àtoms d'[[americi]] amb cations d'[[oxigen]]. Aquests isòtops i els que s'han observat posteriorment en [[Cadena de desintegració|cadenes de desintegració]] d'elements més massius són molt inestables. El lawrenci 266 té el [[període de semidesintegració]] més llarg, 11 h.<ref>{{cita web|url=https://journals.aps.org/prl/abstract/10.1103/PhysRevLett.112.172501|título=Phys. Rev. Lett. 112, 172501 (2014) - Ca48+Bk249 Fusion Reaction Leading to Element Z=117: Long-Lived α-Decaying Db270 and Discovery of Lr266|fechaacceso=8 de mayo de 2014|editorial=Journals.aps.org|archive-url=https://web.archive.org/web/20140530163913/http://journals.aps.org/prl/abstract/10.1103/PhysRevLett.112.172501|archive-date=2014-05-30}}</ref> A causa d'aquesta inestabilitat no té cap aplicació, excepte les científiques. Tots els altres isòtops, excepte <sup>260</sup>Lr,&#8239;<sup>261</sup>Lr,&#8239;<sup>262</sup>Lr, es desintegren amb una vida menor a un minut.

== Història ==
=== Descobriment ===
[[Fitxer:96904536.thumb3.jpeg|esquerra|miniatura|Els descobridors del lawrenci. D'esquerra a dreta: [[Robert M. Latimer]], [[Albert Ghiorso]] apuntant «Lw» al seu lloc a la [[taula periòdica]], [[Torbjørn Sikkeland]] i [[Almon E. Larsh]].]]
El lawrenci no és present a la natura i fou sintetitzat pels científics de la [[Universitat de Califòrnia a Berkeley]] [[Albert Ghiorso]] (1915-2010), el noruec [[Torbjørn Sikkeland|Torbjørn Sikkeland (1923-2014)]], [[Almon E. Larsh]] (1939) i Robert M. Latimer (1934-1998) el [[14 de febrer]] de [[1961]] al Berkeley Radiation Laboratory (ara anomenat [[Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley|Lawrence Berkeley National Laboratory]]). Bombardejaren a l'accelerador d'ions pesants HILAC (Heavy Ion Linear Accelerator) una barreja de 3 μg dels isòtops de més [[període de semidesintegració]] del [[californi]] (nombre atòmic Z = 98) amb isòtops de [[bor]] 10 i 11 (Z = 5) i obtingueren l'isòtop lawrenci 258<ref name=:2/> (inicialment determinaren que era el lawrenci 257).<ref name=:3/> Anomenaren el nou element en honor del físic estatunidenc [[Ernest Lawrence|Ernest O. Lawrence]] (1901-1958), que havia inventat el [[ciclotró]] i li assignaren el símbol Lw.<ref name=:2>{{Ref-llibre|títol=The heaviest metals: science and technology of the actinides and beyond|url=https://www.worldcat.org/oclc/1065760723|lloc=Chichester, West Sussex|isbn=978-1-119-30412-8|cognom=Orna|nom=M.V.|llengua=en|data=2019|editorial=John Wiley & Sons|pàgines=16|editor=William J. Evans, Timothy P. Hanusa|capítol=Discovery of the Actinide and Transactinide Elements|cognom2=Fontani|nom2=M.}}</ref> Les reaccions, amb el californi 252, foren:<ref name=:0>{{Ref-llibre|títol=From transuranic to superheavy elements: a story of dispute and creation|url=https://www.worldcat.org/oclc/1023426787|lloc=Cham, Switzerland|isbn=978-3-319-75813-8|cognom=Kragh, Helge, 1944-}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240803123428/https://search.worldcat.org/title/1023426787 |date=2024-08-03 }}</ref>
[[Fitxer:Ernest Orlando Lawrence.jpg|esquerra|miniatura|Ernest Orlando Lawrence.]]
<chem display="block">^252_98Cf + ^10_5B -> ^258_103Lr + 4 ^1_0n</chem><chem display="block">^252_98Cf + ^11_5B -> ^258_103Lr + 5 ^1_0n</chem>

El símbol inicialment fou Lw, però el 1963 la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] el canvià per Lr per adaptar-lo a la normativa aprovada. L'equip de científics soviètics format per E. D. Donets, V. A. Sxógolev i V. A. Ermakov, de l'[[Institut de Recerca Nuclear de Dubna]], produí el 1965 l'isòtop lawrenci 256 (26 segons de [[període de semidesintegració]])<ref>{{Ref-llibre|edició=New ed., [completely rev. and updated]|títol=Nature's building blocks: everything you need to know about the elements|url=https://www.worldcat.org/oclc/752819524|editorial=Oxford University Press|data=2011|lloc=Oxford|isbn=978-0-19-960563-7|cognom=Emsley, John.}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190923133915/https://www.worldcat.org/title/natures-building-blocks-everything-you-need-to-know-about-the-elements/oclc/752819524 |date=2019-09-23 }}</ref><ref name=:3/> segons la reacció:<ref name=:0/>

<chem display="block">^243_95Am + ^18_8O -> ^256_103Lr + 5 ^1_0n</chem>

Altres experiments van demostrar la química actínida del nou element, per la qual cosa el 1970 va ser conegut com el darrer actínid.<ref>{{cita libro|año=2005|título=Theoretical chemistry and physics of heavy and superheavy element|página=57|editorial=Springer|isbn=1-4020-1371-X|autor=Kaldor, Uzi; Wilson, Stephen|idioma=inglés}}</ref> El 1971 l'equip de física nuclear de la Universitat de Califòrnia a Berkeley va realitzar amb èxit tota una sèrie d'experiments dirigits al mesurament de les propietats de desintegració nuclear dels isòtops de lawrenci amb massa de 255 a 260.<ref name=s1641/><ref name=Eskola>{{cita publicación|publicación=Physical Review C|volumen=4|número=2|páginas=632–642|año=1971|título=Studies of Lawrencium Isotopes with Mass Numbers 255 Through 260|autor=Eskola, Kari; Eskola, Pirkko; Nurmia, Matti; Albert Ghiorso|editor=Lawrence Radiation Laboratory, University of California|doi=10.1103/PhysRevC.4.632|bibcode = 1971PhRvC...4..632E|idioma=inglés}}</ref>

El 1992 el grup trans-fermi de la IUPAC —TWG per les sigles en anglès— va reconèixer oficialment els equips de física nuclear a Dubna i Berkeley com els codescobridors del lawrenci.<ref name="Greenwood">{{cita publicación|nombre=Norman N.|apellido=Greenwood|publicación=Pure & Appl. Chem|volumen=69|número=1|páginas=179–184|título=Recent developments concerning the discovery of elements 101–111|año=1997|doi=10.1351/pac199769010179|idioma=inglés}}</ref>

=== Denominació ===
[[Fitxer:Ernest_Orlando_Lawrence.jpg|miniatura|<div style='text-align:center'>Ernest Orlando Lawrence</div>]]
L'origen del nom, ratificat per l'[[American Chemical Society]], és una referència al físic nuclear [[Ernest O. Lawrence]] de la Universitat de Califòrnia, que va inventar l'[[ciclotró|accelerador de partícules de ciclotró]]. Originalment, va ser utilitzat com a símbol '''Lw''',<ref name="Lr">{{cita publicación|nombre=Albert|apellido=Ghiorso|enlaceautor=Albert Ghiorso| autor2 = Sikkeland, T. | autor3 = Larsh, A. E. | autor4 = Latimer, R. M. |publicación=[[Physical Review Letters]]|volumen=6|página=473|año=1961|bibcode = 1961PhRvL...6..473G |doi = 10.1103/PhysRevLett.6.473|título=New Element, Lawrencium, Atomic Number 103|número=9}}</ref> però finalment li va ser assignat el símbol '''Lr'''. L'agost de 1997, la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] va ratificar el nom ''lawrenci'' i el símbol ''Lr'' durant una reunió a Ginebra.<ref name="Greenwood"/>

== Propietats ==
El lawrenci es comporta més com els elements tripositius de la sèrie dels [[Actinoide|actinoides]] que com el [[nobeli]], al qual segueix a la [[taula periòdica]], predominantment dipositiu.<ref>{{Ref-web|títol=Lawrencium {{!}} chemical element|url=https://www.britannica.com/science/lawrencium|consulta=2020-04-06|llengua=en|editor=Encyclopædia Britannica, inc.|data=24 gener 2018|obra=Encyclopædia Britannica|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201026031740/https://www.britannica.com/science/lawrencium|arxiudata=2020-10-26}}</ref>

Els experiments duts a terme el 1969 amb l'element van mostrar que reaccionava amb el clor per obtenir el que semblava ser clorur de lawrenci(III) <chem>LrCl3</chem>. Estudis posteriors amb lawrenci 260 van confirmar la trivalència del lawrenci en comparar el temps d'elució amb el d'altres actinoides, cosa que va permetre determinar el [[radi iònic]] del catió <chem>Lr^3+</chem> (88,1 ± 0,1 pm) i la seva entalpia d'hidratació (−3.685 ±13 kJ/mol). Així es va deduir que la contracció actinoide al final de la sèrie era superior que l'anàloga contracció lantanoide, amb l'excepció del lawrenci a causa dels efectes relativistes.<ref name=:3>{{Ref-publicació|cognom=Isausti Peña|nom=M.|article=Z = 103, lawrencio, Lr. En busca de su ubicación en la tabla periódica|publicació=An. Quím.|url=https://analesdequimica.es/index.php/AnalesQuimica/article/view/1482/2063|data=2019|pàgines=165|volum=115|exemplar=2|consulta=2023-03-20|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230320231911/https://analesdequimica.es/index.php/AnalesQuimica/article/view/1482/2063|arxiudata=2023-03-20}}</ref>

Tot i això, encara que l'estabilitat relativista dels electrons 7''s'' preveia l'existència d'ions <chem>Lr+</chem>, els diferents experiments per reduir <chem>Lr^3+</chem> a <chem>Lr^2+</chem> o <chem>Lr^+</chem> han resultat infructuosos. D'aquesta manera, la [[configuració electrònica]] del lawren-ci ha presentat certes controvèrsies perquè fins i tot molt recentment se li han assignat indistintament les configuracions 7''s''<sup>2</sup>7''p''<sup>1</sup> o 7''s''<sup>2</sup>6''d''<sup>1</sup>. Tot i això, l'any 2015 es calculà experimentalment el seu primer [[Energia d'ionització|potencial d'ionització]], IP1 (4,96 eV a l'isòtop lawrenci 256). Aquest valor d'IP1 és significativament més baix que el del luteci i inferior al de tots els lantanoides i actinoides, de manera que es confirma la configuració de capa tancada 5''f''<sup>14</sup> i 7''s''<sup>2</sup> amb un electró addicional dèbilment enllaçat a l'orbital de valència. Els càlculs teòrics realitzats considerant els efectes relativistes concorden amb aquest valor i prediuen un valor del nivell 7''s''<sup>2</sup>7''p''<sub>1/2</sub> del Lr ~ 180 meV inferior que el del nivell 7''s''<sup>2</sup>6''d''<sub>3/2</sub>, i semblen confirmar la primera com la configuració electrònica de l'element. Aquest fet ha suscitat diferents propostes per a la ubicació del lawrenci a la [[taula periòdica]]: bé al grup 3 al costat del Sc, Y i Lu, o bé al final del bloc f, amb dues sèries de quinze elements: La–Lu i Ac –Lr. Els estudis realitzats en models simples de monohidrurs i trihidrurs, monocarbonils o triclorurs apunten aquesta darrera possibilitat perquè suggereixen que no hi ha diferències químiques significatives entre el Lr i altres lantanoides. De fet, la IUPAC, a fi d'afrontar aquesta qüestió, creà un grup de treball l'any 2015 per establir una recomanació en l'elecció dels elements que han de conformar el grup 3.<ref name=:3/>

== Nucleosíntesi ==
=== Fusió ===
;&#8239;<sup>205</sup>Tl(<sup>50</sup>Ti,xn)<sup>255-x</sup>Lr (x=2?)
Aquesta reacció es va estudiar en una sèrie d'experiments el 1976 per [[Iuri Oganessian]] i el seu equip al Laboratori Fliórov de Reaccions Nuclears ({{Abreviació|LFRN|Laboratori Fliórov de Reaccions Nuclears}}). Es van proporcionar proves de la formació de <sup>253</sup>Lr al canal de sortida 2n.

;&#8239;<sup>203</sup>Tl(<sup>50</sup>Ti,xn)<sup>253-x</sup>Lr
Aquesta reacció es va estudiar en una sèrie d'experiments el 1976 per Iuri Oganessian i el seu equip al {{Abreviació|LFRN|Laboratori Fliórov de Reaccions Nuclears}}.

;&#8239;<sup>208</sup>Pb(<sup>48</sup>Ti,pxn)<sup>255-x</sup>Lr (x=1?)
Aquesta reacció va ser reportada en 1984 per Yuri Oganessian a l'{{Abreviació|LFRN|Laboratori Fliórov de Reaccions Nuclears}}. L'equip va aconseguir detectar desintegracions de <sup>246</sup>Cf, un producte descendent de <sup>254</sup>Lr.

;&#8239;<sup>208</sup>Pb(<sup>45</sup>Sc,xn)<sup>253-x</sup>Lr
Aquesta reacció també es va estudiar en una sèrie d'experiments el 1976 per Iuri Oganessian i el seu equip al {{Abreviació|LFRN|Laboratori Fliórov de Reaccions Nuclears}}. Els resultats no estan disponibles.

;&#8239;<sup>209</sup>Bi(<sup>48</sup>Ca,xn)<sup>257-x</sup>Lr (x=2)
Aquesta reacció ha estat utilitzada per estudiar les propietats espectroscòpiques de <sup>255</sup>Lr. L'equip del [[Grand Accélérateur National d'Ions Lourds]] va usar aquesta reacció el 2003 i l'equip de l'{{Abreviació|LFRN|Laboratori Flerov de Reaccions Nuclears}} la va fer servir entre 2004 i 2006 per proveir més informació sobre l'esquema de desintegració de <sup>255</sup>Lr. El treball va proporcionar evidència d'un nivell isomèric a <sup>255</sup>Lr.

=== Fusió en calent ===
;&#8239;<sup>243</sup>Am(<sup>18</sup>O,xn)<sup>261-x</sup>Lr (x=5)
Aquesta reacció es va estudiar per primera vegada el 1965 per l'equip de l'{{Abreviació|LFRN|Laboratori Flerov de Reaccions Nuclears}}. Aquest va ser capaç de detectar activitat amb una desintegració característica de 45 segons, que van ser atribuïts a <sup>256</sup>Lr o <sup>257</sup>Lr. Treballs posteriors van suggerir una assignació a <sup>256</sup>Lr. Altres estudis el 1968 van produir una activitat alfa de 8,35-8,60 MeV amb una [[vida mitjana]] de 35 segons. Aquesta activitat també va ser atribuïda inicialment a <sup>256</sup>Lr o <sup>257</sup>Lr i posteriorment només a <sup>256</sup>Lr.

;&#8239;<sup>243</sup>Am(<sup>16</sup>O,xn)<sup>259-x</sup>Lr (x=4)
Aquesta reacció es va estudiar el 1970 per l'equip de l'{{Abreviació|LFRN|Laboratori Flerov de Reaccions Nuclears}}, que va aconseguir detectar una activitat alfa de 8,37 MeV, amb una vida mitjana de 22 segons. Aquest va ser atribuït a <sup>255</sup>Lr.<ref name=Eskola/>

;&#8239;<sup>248</sup>Cm(<sup>15</sup>N,xn)<sup>263-x</sup>Lr (x=3,4,5)
Aquesta reacció es va estudiar el 1971 per l'equip del {{Abreviació|LBNL|Lawrence Berkeley National Laboratory}} en el seu estudi sobre els isòtops de lawrenci, que va poder atribuir activitats alfa des dels canals de sortida 3n a 5n, dels isòtops <sup>260</sup>Lr,&#8239;<sup>259</sup>Lr i <sup>258</sup>Lr.

;&#8239;<sup>248</sup>Cm(<sup>18</sup>O,pxn)<sup>265-x</sup>Lr (x=3,4)
Aquesta reacció es va estudiar el 1988 al {{Abreviació|LBNL|Lawrence Berkeley National Laboratory}} per avaluar la possibilitat de produir <sup>262</sup>Lr i <sup>261</sup>Lr sense haver de fer servir un blanc amb l'exòtic isòtop <sup>254</sup>Es. També es va utilitzar per tractar de mesurar una branca en la captura d'electrons a <sup>261m</sup>Rf des del canal de sortida 5n.

Després de l'extracció del component Lr(III), es va poder mesurar la fissió espontània de <sup>261</sup>Lr amb una [[vida mitjana]] de 44 minuts. La secció transversal de la producció va ser de 700 pb. Sobre aquesta base, un 14% de la branca de captura d'electrons es va calcular si aquest isòtop es va produir mitjançant el canal 5n, en lloc del canal p4n.

Un bombardeig d'energia més baix (93 MeV c.f. 97 MeV) es va fer servir per mesurar la producció de <sup>262</sup> al canal p3n. L'isòtop es va detectar amb èxit i es va mesurar un rendiment de 240 pb. El rendiment va ser més baix de l'esperat comparat amb el canal p4n. No obstant això, els resultats es van avaluar per indicar que el <sup>261</sup>Lr probablement es va produir per un canal p3n i, per tant, es va suggerir un límit superior del 14% per a la branca de captura d'electrons de <sup>261m</sup>Rf.

;&#8239;<sup>246</sup>Cm(<sup>14</sup>N,xn)<sup>260-x</sup>Lr (x=3?)
Aquesta reacció es va estudiar breument el 1958 al {{Abreviació|LBNL|Lawrence Berkeley National Laboratory}} utilitzant un blanc enriquit de curi-244 (5 % <sup>246</sup>Cm). Es va observar una activitat alfa aproximada a 9 MeV amb una vida mitjana d'uns 0,25 segons. Resultats posteriors van suggerir una assignació temptativa a <sup>257</sup>Lr desde el canal 3n.

;&#8239;<sup>244</sup>Cm(<sup>14</sup>N,xn)<sup>258-x</sup>Lr
Aquesta reacció es va estudiar breument el 1958 al {{Abreviació|LBNL|Lawrence Berkeley National Laboratory}} utilitzant un blanc enriquit de <sup>244</sup>Cm (5 % <sup>246</sup>Cm). Es va observar una activitat alfa aproximada a 9 MeV amb una vida mitjana d'uns 0,25 segons. Resultats posteriors van suggerir una assignació temptativa a <sup>257</sup>Lr des del canal 3n amb el component <sup>246</sup>Cm. No es van reportar activitats associades amb la reacció amb el component <sup>244</sup>Cm.

;&#8239;<sup>249</sup>Bk(<sup>18</sup>O,αxn)<sup>263-x</sup>Lr (x=3)
Aquesta reacció es va estudiar breument el 1971 per l'equip del {{Abreviació|LBNL|Lawrence Berkeley National Laboratory}} en el seu estudi sobre els isòtops de lawrenci, el qual va aconseguir detectar una activitat assignada a <sup>260</sup>Lr.<ref name=Eskola /> La reacció es va repetir el 1988 per estudiar la química aquosa del lawrenci. Es van mesurar un total de 23 [[desintegració alfa|desintegracions alfa]] de <sup>260</sup>Lr, amb una energia mitjana de 8,03 MeV i una vida mitjana de 2,7 minuts. La secció transversal calculada va ser de 8,7 nb.

;&#8239;<sup>252</sup>Cf(<sup>11</sup>B,xn)<sup>263-x</sup>Lr (x=5,7??)
Aquesta reacció es va estudiar el 1961 a la Universitat de Califòrnia per Albert Ghiorso, en la qual es va fer servir un blanc de californi (52 % de <sup>252</sup>Cf). Es van observar tres activitats alfa de 8,6, 8,4 i 8,2 MeV, amb vides mitjanes entre 8 i 15 segons, respectivament. L'activitat de 8,6 MeV va ser atribuïda temptativament a <sup>257</sup>Lr.<ref name="Lr"/> Resultats posteriors van suggerir una reassignació a <sup>258</sup>Lr, resultant del canal 5n. L'activitat de 8,4 MeV també va ser assignada a <sup>257</sup>Lr. Resultats posteriors van suggerir una reassignació a <sup>256</sup>Lr. Això és degut probablement del component de 33 % de <sup>250</sup>Cf al blanc en comptes del canal 7n. L'activitat de 8,2 MeV va ser associada subseqüentment amb [[nobeli]].

;&#8239;<sup>252</sup>Cf(<sup>10</sup>B,xn)<sup>262-x</sup>Lr (x=4,6)
Aquesta reacció es va estudiar per primera vegada el 1961 a la Universitat de Califòrnia per Albert Ghiorso, utilitzant un blanc de californi (52% <sup>252</sup>Cf). Es van observar tres activitats alfa de 8,6, 8,4 i 8,2 MeV, amb vides mitjanes entre 8 i 15 segons, respectivament. L'activitat de 8,6 MeV va ser atribuïda temptativament a <sup>257</sup>Lr.<ref name="Lr"/> Resultats posteriors van suggerir una reassignació a <sup>258</sup>Lr. L'activitat de 8,4 MeV també es va assignar a <sup>257</sup>. Resultats posteriors van suggerir una reassignació a <sup>256</sup>Lr. L'activitat de 8,2 MeV va ser associada subseqüentment amb [[nobeli]].

;&#8239;<sup>250</sup>Cf(<sup>15</sup>N,αxn)<sup>260-x</sup>Lr (x=3)
Aquesta reacció es va estudiar el 1971 al {{Abreviació|LBNL|Lawrence Berkeley National Laboratory}}. Es va identificar una activitat alfa de 0,7 segons amb dues línies alfa en 8,87 i 8,82 MeV. Aquesta es va assignar a <sup>257</sup>Lr.<ref name=Eskola/>

;&#8239;<sup>249</sup>Cf(<sup>11</sup>B,xn)<sup>260-x</sup>Lr (x=4)
Aquesta reacció es va estudiar per primera vegada el 1970 al {{Abreviació|LBNL|Lawrence Berkeley National Laboratory}} en un intent d'estudiar la química aquosa del lawrenci. Es va aconseguir mesurar una activitat Lr<sup>3+</sup>.<ref name=Eskola/> La reacció es va repetir el 1976 a Oak Ridge, i es va confirmar el temps de vida de 26 segons del <sup>256</sup>Lr a través del mesurament de raigs X coincidents.

;&#8239;<sup>249</sup>Cf(<sup>12</sup>C,pxn)<sup>260-x</sup>Lr (x=2)
Aquesta reacció es va estudiar el 1971 per l'equip del {{Abreviació|LBNL|Lawrence Berkeley National Laboratory}}. Es va detectar una activitat atribuïda a <sup>258</sup>Lr des del canal p2n.<ref name=Eskola/>

;&#8239;<sup>249</sup>Cf(<sup>15</sup>N,αxn)<sup>260-x</sup>Lr (x=2,3)
Aquesta reacció es va estudiar el 1971 per l'equip del {{Abreviació|LBNL|Lawrence Berkeley National Laboratory}}. Es va detectar una activitat atribuïda a <sup>258</sup>Lr i <sup>257</sup>Lr des dels canals α2n i α3n.<ref name=Eskola/> La reacció es va repetir el 1976 a Oak Ridge i es va confirmar la síntesi de <sup>258</sup>Lr.

;&#8239;<sup>254</sup>Es + <sup>22</sup>Ne – transferència
Aquesta reacció es va estudiar al {{Abreviació|LBNL|Lawrence Berkeley National Laboratory}}. Es van detectar noves activitats de fissió espontània atribuïdes a <sup>261</sup>Lr i <sup>262</sup>Lr, resultants de la transferència des del nucli de <sup>22</sup>Ne al blanc de <sup>254</sup>Es. Així mateix, una activitat de fissió espontània de 5 ms de retard es va detectar en coincidència amb els raigs X de la capa K del nobel·li, i va ser assignada a <sup>262</sup>No, resultant de la captura d'electrons de <sup>262</sup>Lr.

=== Productes de desintegració ===
S'han identificat isòtops de lawrenci en la desintegració d'elements més feixucs. Les observacions fins a la data es resumeixen a la taula següent:
<center>
{| class="wikitable"
|+ Llista dels isòtops produïts de lawrenci i altres productes de desintegració de nuclis
|-
! Nuclid pare
! Isòtop de lawrenci observat
|-
| <sup>267</sup>Bh,&#8239;<sup>263</sup>Db
| <sup>259</sup>Lr
|-
| <sup>278</sup>Uut,&#8239;<sup>274</sup>Rg,&#8239;<sup>270</sup>Mt,&#8239;<sup>266</sup>Bh,&#8239;<sup>262</sup>Db
| <sup>258</sup>Lr
|-
| <sup>261</sup>Db
| <sup>257</sup>Lr
|-
| <sup>272</sup>Rg,&#8239;<sup>268</sup>Mt,&#8239;<sup>264</sup>Bh,&#8239;<sup>260</sup>Db
| <sup>256</sup>Lr
|-
| <sup>259</sup>Db
| <sup>255</sup>Lr
|-
| <sup>266</sup>Mt,&#8239;<sup>262</sup>Bh,&#8239;<sup>258</sup>Db
| <sup>254</sup>Lr
|-
| <sup>261</sup>Bh,&#8239;<sup>257</sup>Db<sup>g,m</sup>
| <sup>253</sup>Lr<sup>g,m</sup>
|-
| <sup>260</sup>Bh,&#8239;<sup>256</sup>Db
| <sup>252</sup>Lr
|}
</center>

== Isòtops ==
{{Article principal|Isòtops del lawrenci}}
S'han identificat 18 [[Isòtop|isòtops]] i [[Isòmer nuclear|isòmers nuclears]] del lawrenci que van des del de [[nombre màssic]] 251 al de nombre màssic 266. La majoria d'ells tenen [[Període de semidesintegració|períodes de semidesintegració]] molt curts, de l'ordre dels segons. Els que el tenen més llarg són <chem>^261Lr</chem> (39 min), <chem>^262Lr</chem> (≈ 4 h)<ref name=:1/> i <chem>^266Lr</chem> (11 h).<ref name=:1>{{Ref-web|títol=Nudat 2|url=https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/reCenter.jsp?z=103&n=154|consulta=2020-04-06|llengua=en|editor=National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190513071824/https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/reCenter.jsp?z=103&n=154|arxiudata=2019-05-13}}</ref> Aquest darrer isòtop, el de període de semidesintegració més alt, fou observat el 2014 com a producte de la desintegració del [[dubni]] 270 per emissió d'una [[partícula alfa]] segons la reacció:<ref>{{Ref-publicació|nom2=A.|nom5=L.-L.|cognom4=Ackermann|nom4=D.|cognom3=Düllmann|nom3=Ch. E.|cognom2=Yakushev|cognom=Khuyagbaatar|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRevLett.112.172501|nom=J.|doi=10.1103/PhysRevLett.112.172501|exemplar=17|volum=112|pàgines=172501|data=2014-05-01|publicació=Physical Review Letters|cognom5=Andersson|article=Còpia arxivada|consulta=2020-04-06|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240803123534/https://journals.aps.org/prl/abstract/10.1103/PhysRevLett.112.172501|arxiudata=2024-08-03}}</ref>

<chem display="block">^270_105Db -> ^266_103Lr + ^4_2He</chem>

La majoria apareixen en [[Cadena de desintegració|cadenes de desintegració]] d'isòtops d'elements de [[nombre atòmic]] superior i imparell, ja que ell el té imparell, a través d'un seguit de [[Desintegració α|desintegracions α]] (a cada desintegració α es perden dos protons). Així, el lawrencii 263 apareix en la cadena de desintegració del [[tennes]] 291 (nombre atòmic 117), el lawrencii 264 en la del tennes 292, el lawrenci 265 en la del [[moscovi]] 289 (nombre atòmic 115), el lawrencii 266 en la del [[nihoni]] 286 (nombre atòmic 113), etc. Per exemple, en la cadena de desintegració del nihoni 286 apareix el lawrenci 266 després de sis desintegracions α:<ref>{{Ref-web|títol=Isotope data for nihonium-286 in the Periodic Table|url=https://periodictable.com/Isotopes/113.286/index.full.dm.html|consulta=2023-03-19|nom=Max|cognom=Whitby|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230319231555/https://periodictable.com/Isotopes/113.286/index.full.dm.html|arxiudata=2023-03-19}}</ref>

<center>
<chem display="inline">^{286}_{113}Nh \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{282}_{111}Rg \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{278}_{109}Mt \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{274}_{107}Bh \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{270}_{105}Db \xrightarrow{{-\alpha}} \,
^{266}_{103}Lr \xrightarrow{{-\alpha}} \, ...
</chem>
</center>

=== Isomeria nuclear ===
Un estudi sobre les propietats de desintegració del [[dubni|<sup>257</sup>Db]] el 2001 per Hessberger i altres al {{abreviació|[[GSI]]|Gesellschaft für Schwerionenforschung: «Companyia per a la investigació d'ions pesats»}} va proporcionar algunes dades sobre la desintegració del <sup>253</sup>Lr. L'anàlisi de les dades va indicar la població de dos nivells isomèrics a <sup>253</sup>Lr des de la desintegració dels isòmers corresponents a <sup>257</sup>Db. A l'estat basal se li va assignar un espín i paritat de 7/2-, decaient per emissió d'una partícula alfa de 8794 KeV amb una vida mitjana de 0,57 segons. El nivell isomèric se li va assignar un espí i paritat d'1/2-, decaient per emissió d'una partícula alfa de 8722 KeV, amb una vida mitjana d'1,49 segons.<ref>{{cita publicación|título= Decay properties of neutron-deficient isotopes <sup>256,257</sup>Db,&#8239;<sup>255</sup>Rf,&#8239;<sup>252,253</sup>Lr|apellido=Hessberger|nombre=F. P. |publicación= Eur. Phys. J. A|volumen= 12|páginas= 57–67|año= 2001| doi = 10.1007/s100500170039| apellido2 = Hofmann| nombre2 = S.| last3 = Ackermann| first3 = D.| last4 = Ninov| first4 = V.| last5 = Leino| first5 = M.| last6 = Münzenberg| first6 = G.| last7 = Saro| first7 = S.| last8 = Lavrentev| first8 = A.| last9 = Popeko| first9 = A.G.|bibcode = 2001EPJA...12...57H }}</ref>

Un treball recent a l'espectroscopia de <sup>255</sup>Lr formada en la reacció <sup>209</sup>Bi(<sup>48</sup>Ca,2n)<sup>255</sup>Lr va proporcionar proves d'un nivell isomèric.

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [http://pearl1.lanl.gov/periodic/elements/103.html Los Alamos National Laboratory's - Lawrenci] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050328085421/http://pearl1.lanl.gov/periodic/elements/103.html |date=2005-03-28}} {{en}}
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Lr/index.html webelements.com - Lawrenci] {{en}}
* [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Lr.html environmentalchemistry.com - Lawrenci] {{en}}
{{taula periòdica compacta}}

{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|lawrenci}}

[[Categoria:Elements transurànics]]
[[Categoria:Actínids]]
[[Categoria:Elements químics]]
[[Categoria:Metalls de transició]]