Mostra la font per a Livermori

{{Livermori}}
El '''livermori''' és un [[element sintètic]] de la [[taula periòdica]] el símbol del qual és '''Lv''' i el seu [[nombre atòmic]] és 116. Pertany al grup 16 dels calcògens i al 7è període. La seva [[configuració electrònica]] és [<nowiki/>[[Radó|Rn]]] ''6d¹⁰'' ''7s² 7p<sup>4</sup>.'' Fou sintetitzat per un grup de científics russos i estatunidencs el 2000. El seu nom ve donat en honor del [[Laboratori Nacional Lawrence Livermore]], a [[Livermore (Califòrnia)|Livermore]], [[Califòrnia]], Estats Units, membres del qual participaren en el descobriment. S'han observat quatre isòtops, caps d'ells estable, per la qual cosa no s'han pogut fer a hores d'ara estudis experimentals sobre les seves propietats.<ref>{{ref-web|url=http://www.europapress.es/ciencia/noticia-flevorio-livermorio-nuevos-elementos-tabla-periodica-20111201191830.html%29|consulta=27 maig 2014|data= 1 de desembre de 2011| títol=Flevorio y Livermorio, nuevos elementos de la tabla periódica|editor=europapress.es|llengua=castellà}}</ref>

== Història ==
El [[1999]], investigadors del Laboratori Nacional Lawrence Livermore, a [[Livermore (Califòrnia)|Livermore]], [[Califòrnia]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], de la [[Universitat de Califòrnia a Berkeley]], anunciaren el descobriment de l'[[Element_químic|element]] 116, en un article publicat a la revista ''[[Physical Review Letters]]''.<ref>{{Ref-publicació|article=Observation of Superheavy Nuclei Produced in the Reaction of $^{86}Kr$ with $^{208}Pb$|nom2=K. E.|nom5=D. C.|cognom4=Ghiorso|nom4=A.|cognom3=Loveland|nom3=W.|cognom2=Gregorich|cognom=Ninov|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRevLett.83.1104|nom=V.|doi=10.1103/PhysRevLett.83.1104|exemplar=6|volum=83|pàgines=1104-1107|data=1999-08-09|publicació=Physical Review Letters|cognom5=Hoffman}}</ref> En ell explicaren que el detectaren durant la desintegració d'un àtom de major nombre atòmic. L'any següent publicaren la seva retracció després de veure que no eren capaços de repetir l'experiment. Al juny del [[2002]], el director del laboratori anuncià que les dades de l'experiment havien estat falsejats pel seu autor principal [[Victor Ninov]].
[[Fitxer:Yuri Oganessian 2017 stamp of Armenia.jpg|esquerra|miniatura|[[Iuri Oganessian]] (1933) en un segell d'[[Armènia]] on es representen els quatre elements químics que descobriren els seus grups de recerca, el [[copernici]], el [[flerovi]], el livermori i l'[[oganessó]], anomenat en honor a ell.]]
Al juny del [[2000]], un equip de l'[[Institut Unificat de Recerca Nuclear]], a la ciutat de [[Dubna]], [[Rússia]], dirigit pels científics russos [[Iuri Oganessian]] (1933) i Vladimir Utyonkov i l'estatunidenc [[Kenton Moody|Kenton J. Moody]], dugueren a terme experiments que els permeteren observar la desintegració α de l'[[isòtop]] <sup>292</sup>116, per donar flerovi 288, que s'havia produït en la [[Fusió_nuclear|reacció de fusió]] d'un nucli de [[curi]] 248 en ser bombardejat amb [[Catió|cations]] de [[calci]] 48 accelerats en un [[ciclotró]].

<math display="block">\,^{248}_{96}\mathrm{Cm} + \,^{48}_{20}\mathrm{Ca} \, \to \,^{292}_{116}\mathrm{Lv} + 4 \; ^1_0\mathrm{n} \; </math><math display="block">\,^{292}_{116}\mathrm{Lv} \to \,^{288}_{114}\mathrm{Fl} \, + \,^{4}_{2}\mathrm{He} \; </math>
El livermori 292 té un [[període de semidesintegració]] de 18 ms (0,018 segons). Després d'això té un decaïment-α en flerovi 288, seguit de dos més consecutius en altres àtoms de menor nombre atòmic per més tard tenir una [[Fissió nuclear|fissió]] espontània.<ref>{{Ref-publicació|article=Observation of the decay of <sup>292</sup>116|nom2=V. K.|nom5=A. N.|cognom4=Abdullin|nom4=F. Sh.|cognom3=Lobanov|nom3=Yu. V.|cognom2=Utyonkov|cognom=Oganessian|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRevC.63.011301|nom=Yu. Ts.|doi=10.1103/PhysRevC.63.011301|exemplar=1|volum=63|pàgines=011301|data=2000-12-06|publicació=Physical Review C|cognom5=Polyakov}}</ref>[[Fitxer:Oganesson-294 nuclear-tr.svg|esquerra|miniatura|Cadena de desintegració de l'[[oganessó]] 294 que dona livermori 290. En groc si sofreixen [[Desintegració alfa|desintegracions alfa]], en verd [[Fissió espontània|fissions espontànies]] que rompen la cadena La proporció de la superfície de color indica el percentatge en cas de dues vies de desintegració.]]El [[2 de maig]] de [[2001]], el mateix institut informà de la síntesi d'un segon àtom en la seva quarta ronda d'estudis, i que les propietats confirmaven una regió de l'estabilitat "augmentada", encara que són acreditats de gran qualitat, la confirmació d'aquests resultats estan encara pendents per manca d'estudis, entre ells un estudi amb [[raigs X]] que provi la connexió entre les reaccions i descendents. A l'octubre de [[2006]] anunciaren que, en tres ocasions, bombardejant àtoms de [[californi]] 249 amb cations de calci 48 produïen [[oganessó]] (element 118), que posteriorment dequeia a livermori 290 en 0,89 ms.<ref>{{ref-publicació |cognom= Oganessian |nom= Yu. Ts. |coautors= ''et al.'' |any= 2006 |títol= Synthesis of the isotopes of elements 118 and 116 in the <sup>249</sup>Cf and <sup>245</sup>Cm+<sup>48</sup>Ca fusion reactions |revista= [[Physical Review]] C |volum= 74 |pàgines= 044602 |url= http://link.aps.org/abstract/PRC/v74/e044602 |doi= 10.1103/PhysRevC.74.044602 |consulta= 2014-07-13 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20190913024500/https://journals.aps.org/prc/abstract/10.1103/PhysRevC.74.044602 |arxiudata= 2019-09-13 }}</ref> Aquesta observació confirmà la síntesi de l'element 116.[[Fitxer:LLNL-logo.png|esquerra|miniatura|Logotip del [[Laboratori Nacional Lawrence Livermore]], situat a la ciutat de [[Livermore (Califòrnia)|Livermore]], [[Califòrnia]]. Fou inaugurat el 1952 com a part del [[Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley|Laboratori Nacional de Lawrence Berkeley]]. El 1971 es constituí com a centre autònom i el 1981 fou declarat laboratori nacional.]]<math display="block">\,^{249}_{98}\mathrm{Cf} + \,^{48}_{20}\mathrm{Ca} \, \to \,^{294}_{118}\mathrm{Og} + 2 \; ^1_0\mathrm{n} \; </math><math display="block">\,^{294}_{118}\mathrm{Og} \to \,^{290}_{116}\mathrm{Lv} \, + \,^{4}_{2}\mathrm{He} \; </math>El [[8 de desembre]] de [[2011]], la divisió de Química Inorgànica de la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) aprovà el nom definitiu livermori, símbol Lv, en honor del [[Laboratori Nacional Lawrence Livermore]] perquè el descobriment s'havia fet amb material essencial subministrat per aquest centre de recerca i perquè amb els seus científics han participat en moltes àrees de la ciència nuclear: la investigació de les propietats de fissió dels elements més pesants, inclòs el descobriment de la fissió bimodal i l'estudi dels [[Radiació gamma|raigs gamma]] ràpids emesos per fragments de fissions nuclears; la investigació d'isòmers i nivells isomèrics en molts nuclis; i la investigació de les propietats químiques dels elements més pesants. Els científics d'aquest centre han col·laborat en el descobriment dels sis elements químics més pesants: [[nihoni]], [[flerovi]], [[moscovi]], livermori, [[tennes]] i [[oganessó]].<ref>{{Ref-web|títol=Livermorium|url=https://pls.llnl.gov/research-and-development/nuclear-science/project-highlights/livermorium|consulta=2021-10-18|editor=Lawrence Livermore National Laboratory|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211018215002/https://pls.llnl.gov/research-and-development/nuclear-science/project-highlights/livermorium|arxiudata=2021-10-18}}</ref>

== Propietats ==
[[Fitxer:Livermorium shells.svg|miniatura|[[Configuració electrònica]] del livermori per capes. Els electrons en vermell són electrons desaparellats.]]
Gràcies a la posició del livermori a la [[taula periòdica]] es poden fer algunes prediccions. Es troba dins del [[Calcogen|grup 16]], conegut com el dels calcògens, que també conté [[oxigen]], [[sofre]], [[seleni]], [[tel·luri]] i [[poloni]]. Igual que els altres del seu grup, es preveu que tingui sis electrons a la [[Electró de valència|capa de valència]], amb una [[configuració electrònica]] de [<nowiki/>[[Radó|Rn]]] ''6d¹⁰'' ''7s² 7p<sup>4</sup>''. No obstant això, els electrons dels elements superpesants es mouen molt més ràpidament que els dels àtoms més lleugers. Com a resultat, s'espera que els nivells d’energia d’electrons ''7s'' i ''7p'' siguin molt estables, especialment els ''7s'' a causa de l'efecte parell inert. També s'espera que dos dels electrons de ''7p'' siguin més estables que altres quatre. El resultat és que és probable que s'afavoreixi l'[[Estat d'oxidació|estat d’oxidació]] +2. També hi hauria d’haver un estat d’oxidació +4 accessible, tot i que probablement només s'aconseguiria amb lligands molt [[Electronegativitat|electronegatius]] com el [[fluor]] (per exemple, tetrafluorur de livermori LvF₄). Per contra, l'estat d’oxidació +6 (observat per a la resta d’elements d’aquest grup de l’oxigen) és poc probable que es produeixi a causa de la dificultat d’eliminar els electrons ''7s''. Hom observa patrons de comportament comparables al poloni, que esperaríem tenir una química molt similar. La classe més estable de compostos de [[poloni]] són els [[Polonur|polonurs]], per exemple el [[polonur de sodi]] Na₂Po, de manera que en teoria el livermorur de sodi Na₂Lv i els seus anàlegs haurien de ser assolibles, tot i que encara estan per sintetitzar.<ref name=:0>{{Ref-publicació|article=Uuh? No. It's livermorium!|url=https://www.nature.com/articles/nchem.2593|publicació=Nature Chemistry|data=2016-09|issn=1755-4349|pàgines=896-896|volum=8|exemplar=9|doi=10.1038/nchem.2593|llengua=en|nom=Kat|cognom=Day|consulta=2021-10-15|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211102133910/https://www.nature.com/articles/nchem.2593|arxiudata=2021-11-02}}</ref>

Els experiments del 2011 mostraren que els hidrurs <sup>213</sup>BiH₃ i <sup>212m</sup>PoH₂ eren sorprenentment estables tèrmicament. S'esperava que LvH₂ seria menys estable que l'hidrur de poloni, molt més lleuger, però la seva investigació química seria possible en la fase gasosa, si es pot trobar un isòtop prou estable.<ref name=:0/>

=== Físiques i atòmiques ===
A la [[taula periòdica]], el livermori és membre del grup 16, els calcògens. Apareix sota [[oxigen]], [[sofre]], [[seleni]], [[tel·luri]] i poloni. Cada calcogen anterior té sis electrons a la seva capa de valència, formant una [[configuració electrònica]] de valència de ns<sup>2</sup>np<sup>4</sup>. En el cas del lliuremori, la tendència ha de continuar i es preveu que la configuració electrònica de valència sigui 7s<sup>2</sup>7p<sup>4</sup>;<ref name="Haire" /> per tant, el livermori tenen algunes similituds amb els seus [[congèneres (química)|congèneres]] més lleugers. És probable que sorgeixin diferències; un gran efecte que contribueix és la [[interacció espín-òrbita|interacció espín-òrbita (SO)]]: la interacció mútua entre el moviment dels electrons i l'[[espín]]. És especialment fort per als elements superpesants, perquè els seus electrons es mouen molt més ràpid que en els àtoms més lleugers, a velocitats comparables a la velocitat de la llum.<ref name="Thayer"/> Pel que fa als àtoms de livermori, baixa els nivells d'energia dels electrons 7s i 7p (estabilitzant els electrons corresponents), però dos dels nivells d'energia dels electrons 7p s'estabilitzen més que els altres quatre.<ref name="Faegri">{{cite journal|last1=Faegri |first1=K.|last2=Saue |first2=T.|date=2001|title=Diatomic molecules between very heavy elements of group 13 and group 17: A study of relativistic effects on bonding|journal=[[Journal of Chemical Physics]]|volume=115 |issue=6 |page=2456|bibcode=2001JChPh.115.2456F|doi=10.1063/1.1385366 }}</ref> L'estabilització dels electrons 7s s'anomena [[efecte de parell inert]], i l'efecte d′"esquinçar" la subcapa 7p a les parts més estabilitzades i menys estabilitzades s'anomena divisió de la subcapa. Els químics informàtics veuen la divisió com un canvi del segon [[número quàntic]] ([[número quàntic azimutal|azimutal]]) ''l'' d'1 a {{frac|1|2}} i {{frac| 3|2}} per a les parts més i menys estabilitzades de la subcapa 7p, respectivament: la subcapa 7p<sub>1/2</sub> actua com un segon parell inert, encara que no tan inert com els electrons 7s, mentre que la subcapa 7p<sub>3/2</sub> pot participar fàcilment a la química.<ref name="Haire" /><ref name="Thayer" />{{efn|El nombre quàntic correspon a la lletra del nom de l'orbital electrònic: 0 a s, 1 a p, 2 a d, etc. Vegeu [[nombre quàntic azimutal]] per a més informació.}} Per a molts propòsits teòrics, la configuració d'electrons de valència es pot representar per reflectir la divisió de la subcapa 7p com a 7s{{su|p=2|w=70%}}7p{{su|b=1/2|p=2|w=70%}}7p{{su|b=3/2|p=2|w=70%}}.<ref name="Haire" />

Els efectes del parell inert al livermori haurien de ser fins i tot més forts que al poloni i, per tant, l'[[estat d'oxidació]] +2 es torna més estable que l'estat +4, que s'estabilitzaria només pels [[lligand]]s més [[electronegatiu]]s; això es reflecteix en les [[energia d'ionització|energies d'ionització]] esperades del livermori, on hi ha grans bretxes entre la segona i la tercera energia d'ionització (corresponents a la ruptura de la capa no reactiva) 7p<sub>1/2</sub> ) i energies d'ionització quarta i cinquena. De fet, s'espera que els electrons 7 siguin tan inerts que l'estat +6 no serà assolible.<ref name="Haire" /> S'espera que el [[punt de fusió]] i el [[punt d'ebullició]] del livermori continuïn les tendències cap avall dels calcògens; per tant, el livermori hauria de fondre's a una temperatura més alta que el poloni, però bullir a una temperatura més baixa. També hauria de ser [[densitat|més dens]] que el poloni (α-Lv: 12,9 g/ cm<sup>3</sup>; α-Po: 9,2 g/cm<sup>3</sup>); com el poloni, també ha de formar un al·lòtrop α i β.<ref name=Fricke>Fricke, Burkhard (1975). "Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties". Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry. Structure and Bonding. 21: 89-144.</ref><ref>{{cite web |url=http://cyclotron.tamu.edu/she2015/assets/pdfs/presentations/Eichler_SHE_2015_TAMU.pdf |title=Gas phase chemistry with SHE — Experiments |last=Eichler |first=Robert |date=2015 |website=cyclotron.tamu.edu |publisher=Texas A & M University |access-date=2017-04-27 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230329092821/https://cyclotron.tamu.edu/she2015/assets/pdfs/presentations/Eichler_SHE_2015_TAMU.pdf |archive-date=2023-03-29 }}</ref> S'espera que l'electró d'un àtom [[àtom similar a l'hidrogen|similar a l'hidrogen]] de livermori (oxidat de manera que només tingui un electró, Lv<sup>115+</sup>) es mogui tan ràpid que tingui una massa 1,86 vegades la d'un electró estacionari, a causa dels efectes relativistes (química quàntica relativista). Com a comparació, s'espera que les xifres de poloni similar a l'hidrogen i el tel·luri siguin 1,26 i 1,080 respectivament.<ref name="Thayer" />

=== Químiques ===
Es projecta que el livermori sigui el quart membre de la sèrie 7p d'[[element químic]] i el membre més pesat del grup 16 a la taula periòdica, per sota del poloni. Si bé és el menys estudiat teòricament dels elements 7p, s'espera que la seva química sigui força similar a la del poloni.<ref name=Fricke/> L'estat d'oxidació del grup de +6 és conegut per a tots els calcògens excepte l'oxigen que no pot [[Molècula hipervalent|expandir el seu octet]] i és un dels [[agents redox|oxidants]] més forts entre els elements químics. Per tant, l'oxigen es limita a un estat màxim de +2, exhibit al fluorur [[difluorur d'oxigen|OF<sub>2</sub>]]. L'estat +4 és conegut per [[sofre]], [[seleni]], [[tel·luri]] i poloni, experimentant un canvi en l'estabilitat de la reducció de sofre (IV) i seleni (IV) a ser el més estable Estat per a tel·luri (IV) a ser oxidant en poloni (IV). Això suggereix una estabilitat decreixent per als estats d'oxidació més alts a mesura que el grup baixa a causa de la importància creixent dels efectes relativistes, especialment l'efecte del parell inert.<ref name="Thayer" /> L'estat d'oxidació més estable del livermori hauria de ser +2, amb un estat +4 força inestable. L'estat +2 ha de ser tan fàcil de formar com ho és per al [[beril·li]] i el [[magnesi]], i l'estat +4 només s'ha d'aconseguir amb lligands fortament electronegatius, com el fluorur de livermori (IV) ( LvF<sub>4</sub>).<ref name="Haire" /> L'estat +6 no hauria d'existir en absolut a causa de la forta estabilització dels electrons 7s, cosa que fa que el nucli de valència del livermori només tingui quatre electrons.<ref name=Fricke/> També se sap que els calcògens més lleugers formen un estat −2 com [[òxid]], [[sulfur]], [[seleniur]], [[telurur (química)|telurur]] i [[pol·lonida]]; a causa de la desestabilització de la subcapa 7p<sub>3/2</sub> del livermori, l'estat −2 hauria de ser molt inestable per al livermori, la química del qual hauria de ser essencialment purament catiònica,<ref name="Haire" /> encara que el més gran. Les divisions d'energia de la subcapa i l'espinor del livermori en comparació amb el poloni haurien de fer que Lv<sup>2−</sup> sigui una mica menys inestable del que s'esperava.<ref name="Thayer" />

El livermorà (LvH<sub>2</sub>) és l'[[Calcogenur d'hidrogen|hidrur calcogen]] més pesat i el més pesat homòleg de l'[[aigua]] (els més lleugers són H<sub>2</sub>S, H<sub>2</sub>Se, H<sub>2</sub>Te, yPoH<sub>2</sub>). El polà (hidrur de poloni) és un compost més covalent que la majoria dels hidrurs perquè el poloni s'estén a banda i banda de la frontera entre [[metall]] i [[metal·loide]] i té algunes propietats no metàl·liques: és intermedi entre un [[halur d'hidrogen]] com el [[clorur d'hidrogen]] (HCl) i un [[hidrur metàl·lic]] com a [[stannane]] ([[tin|Sn]]H<sub>4</sub>). El livermorà hauria de continuar amb aquesta tendència: hauria de ser un hidrur en lloc d'un livermoride, però tot i així un compost molècula covalent.<ref name="Nash">{{cite journal |last1=Nash |first1=Clinton S. |last2=Crockett |first2=Wesley W. |date=2006 |title=An Anomalous Bond Angle in (116)H<sub>2</sub>. Theoretical Evidence for Supervalent Hybridization. |journal=The Journal of Physical Chemistry A |volume=110 |issue=14 |pages=4619-4621 |doi=10.1021/jp060888z |pmid=16599427 |bibcode=2006JPCA..110.4619N |url=https://figshare.com/articles/An_Anomalous_Bond_Angle_in_116_H_sub_2_sub_Theoretical_Evidence_for_Supervalent_Hybridization/3227647 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201026162926/https://figshare.com/articles/An_Anomalous_Bond_Angle_in_116_H_sub_2_sub_Theoretical_Evidence_for_Supervalent_Hybridization/3227647 |date=2020-10-26 }}</ref> S'espera que les interaccions espín-òrbita facin que l'enllaç Lv-H sigui més llarg del que s'esperava només a partir de les [[tendències periòdiques]], i que l'angle de l'enllaç H-Lv-H sigui més gran del que s'esperava: es teoritza que això es deu al fet que els orbitals 8s desocupats són relativament baix en energia i pot hibridar orbital amb els orbitals de valència 7p del livermori.<ref name="Nash" /> Aquest fenomen, anomenat "hibridació supervalent",<ref name="Nash" /> no és particularment estrany a les regions no relativistes de la taula periòdica; per exemple, el [[difluorur de calci]] molecular té participació 4s i 3d de l'àtom de [[calci]].<ref>Greenwood, Norman N.; Earnshaw, Alan (1997). Chemistry of the Elements (2nd ed.). Butterworth-Heinemann. p. 117. ISBN 978-0-08-037941-8.</ref> Es preveu que els di[[halur]]s de livermori més pesats siguin [[geometria molecular lineal|lineals]], però els més lleugers es preveu que siguin [[Geometria molecular angular|angulars]].<ref>{{cite journal | last1 = Van WüLlen | first1 = C. | last2 = Langermann | first2 = N. | doi = 10.1063/1.2711197 | title = Gradients for two-component quasirelativistic methods. Application to dihalogenides of element 116 | journal = The Journal of Chemical Physics | volume = 126 | issue = 11 | page = 114106 | year = 2007 | pmid = 17381195|bibcode = 2007JChPh.126k4106V }}</ref>

== Isòtops ==
{{article principal|Isòtops del livermori}}
Des de la primera síntesi del livermori 292, amb un [[període de semidesintegració]] t<sub>1/2</sub> = 18 ms, s'ha confirmat l'observació d'altres tres [[Isòtop|isòtops]] de [[Nombre màssic|nombres màssics]] 290, 291 i 293. L'isòtop més pesant, el livermori 293, és el més estable (t<sub>1/2</sub> = 53 ms). El livermori 291 té un període de semidesintegració t<sub>1/2</sub> = 6,3 ms i el livermori 290 t<sub>1/2</sub> = 15 ms. Tots ells es desintegren mitjançant emissió d'una [[partícula alfa]] en els respectius isòtops de [[flerovi]].<ref>{{Ref-web|títol=Nudat 2|url=https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/|consulta=2021-10-18|editor=National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201127013128/https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/|arxiudata=2020-11-27}}</ref>

== Aplicacions ==
Per la seva inestabilitat, vida mitjana tan reduïda i dificultat d'obtenció, són nul·les les aplicacions industrials, comercials o propagandístiques d'aquest element superpesant, i la seva aplicació es relega només a la investigació científica.

== Notes ==
<references group="lower-alpha"/>

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Uuh/index.html webelements.com - Uuh] {{en}}


{{taula periòdica compacta}}

{{Projectes germans}}
{{Viccionari-lateral|livermori}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Elements transurànics]]
[[Categoria:Calcògens]]
[[Categoria:Metalls del bloc p]]