Mostra la font per a Llombard

{{vegeu lliure|Per al poble germànic vegeu [[longobards]]}}
{{Infotaula llengua
|nomnadiu = Lombard, Lumbart
|estats = [[Suïssa]], [[Itàlia]] i [[Brasil]]<ref>[[Botuverá]], [[Brasil]], [[Universitat de Leiden]] ''Brazilian Bergamasch'': [https://openaccess.leidenuniv.nl/bitstream/handle/1887/52581/Thesis.pdf?sequence=1].</ref>
|regió = [[Europa]]
|parlants = 3,5 milions<ref>{{ref-web|url= http://www.istat.it/salastampa/comunicati/non_calendario/20070420_00/testointegrale.pdf|títol=La lingua italiana, i dialetti e le lingue straniere<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
|regulat = Cap institució
|iso3 = lmo
|mapa = Lombard language situation map.svg
}}
El '''llombard''' (en llombard ''lombard'', pronunciat [[Ajuda:AFI|[lumˈbaːɾt]]] o [[Ajuda:AFI|[lomˈbaɾt]]]) és una [[llengua romànica]] parlada eminentment al nord d'Itàlia, sobretot a bona part de la [[Llombardia]] i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos [[cantons suïssos]]. El llombard és una [[Llengües romàniques occidentals|llengua romànica occidental]] de la branca [[Gal·loitàlic|gal·loitàlica]] relacionada amb el [[francès]] i l'[[occità]]. Els seus dos blocs dialectals principals són: l'[[ínsubre]] (o occidental) i l'[[oròbic]] (o oriental).

L'ús del llombard és estigmatitzat en les regions políticament pertanyents a [[Itàlia]], mentre que no ho és en les regions suïsses. Alguns programes de ràdio i televisió en llombard s'emeten ocasionalment a la cadena suïssa de llengua italiana. A Bellinzona (Suïssa) hi ha la principal institució d'investigació de dialectes llombards.

== Classificació ==
El llombard és una llengua [[Llengües indoeuropees|indoeuropea]], inclosa dintre del grup [[gal·loitàlic]], si bé hom l'ha adscrit també al grup [[Llengües gal·loromàniques|gal·lorromànic]]. Lingüísticament és més prop de les varietats franceses i occitanes que de l'italià.{{sfn|Coluzzi|Brasca|Trizzino|Scuri|2018|p=278-279}}

== Denominacions ==
* '''Llombard''': lumbaart, lombard, parlaat lumbaart // meneghin, milanes (dialecte de [[Milà]])
* [[Italià]]: lombardo, lingua lombarda	
* [[Anglès]]: Lombard, Lombard language
* [[Castellà]]: lombardo, lengua lombarda
* [[Francès]]: lombard, langue lombarde

== Extensió territorial ==
L'extensió del territori on es parla el llombard sobrepassa els límits administratius de la regió coneguda com [[Llombardia]], fet que va vinculat amb els canvis succeïts al llarg de la història de la zona. L'àrea correspon en gran manera a la influència cultural i lingüística que ha tingut la ciutat de Milà d'ençà de l'època medieval.<ref name=:0>{{Ref-web|url=https://www.treccani.it/enciclopedia/dialetti-lombardi_(Enciclopedia-dell%27Italiano)|títol=lombardi, dialetti|consulta=6 gener 2021|llengua=italià|editor=Treccani|data=2010|cognom=Bonfandini|nom=Giovanni}}</ref>

Els territoris on es parla actualment el llombard són:<ref name=:0/><ref name=:1>{{Ref-web|url=https://patrimonilinguistici.it/scriver-lombard-unortografia-polinomico-locale-per-la-lingua-lombarda/|títol=Scriver Lombard, un’ortografia polinomico-locale per la lingua lombarda|consulta=8 gener 2021|llengua=italià|editor=Comitato per la Salvaguardia dei Patrimoni Linguistici|data=agost 2015|nom=Lissander|cognom=Brasca}}</ref>

* [[Itàlia]]
** [[Llombardia]]
** [[Piemont]] (zona de [[Novara]] i [[Província de Verbano-Cusio-Ossola|Val d'Ossola]])
** Valls occidentals del [[Província de Trento|Trentino]] ([[Valbona]], [[Rendena]] i [[Ledro]])
** [[Vèneto]] (zona prop del [[llac de Garda]], [[província de Verona]])
* [[Suïssa]]
** Cantó de [[Cantó de Ticino|Ticino]]
** Cantó de [[Grisons]]

== Estatut ==
El llombard no té caràcter oficial a l'[[Itàlia|estat italià]], només té un cert reconeixement a escala regional.

El gener de [[2016]], la [[Lliga Nord]] va fer una proposta de llei per a la protecció de la llengua llombarda al Consell Regional de la Llombardia, amb l'objectiu d'introduir una mena de [[bilingüisme]] tant a les institucions com entre els ciutadans, un projecte que va trobar l'oposició del [[Partit Democràtic (Itàlia)|Partit Democràtic]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Corica|nom=Alessandra|article=La Lega chiede il bilinguismo: "Il dialetto lombardo rischia l'estinzione, obbligatorio per cartelli e siti"|publicació=La Repubblica|url=https://milano.repubblica.it/cronaca/2016/01/14/news/lega_dialetto_regione_lombardia-131266975/|data=14 gener 2016}}</ref> Finalment, el setembre del mateix any la cambra regional va aprovar una llei per a la cultura llombarda i la llengua llombarda.<ref>{{ref-notícia|títol=Salvaguardia della lingua lombarda, approvata legge al Pirellone Cecchetti: "Un primo grande passo, PD si dimostra nemico della nostra cultura"|publicació=Corriere Altomilanese|url=http://www.corrierealtomilanese.com/2016/09/28/salvaguardia-della-lingua-lombarda-approvata-legge-al-pirellone-cecchetti-un-primo-grande-passo-pd-si-dimostra-nemico-della-nostra-cultura/|consulta=6 gener 2021|data=28 setembre 2016}}</ref>

D'altra banda, l'estatut de la província de Brescia (2015), en el seu article 2.2, també esmenta el manteniment de la tradició lingüística bresciana, tot i no esmentar específicament el llombard.<ref>{{Ref-web|url=https://www.provincia.brescia.it/sites/default/files/allegati/documenti/7551/statuto_18_05_2015.pdf|títol=Statuto de la Provincia de Brescia|consulta=8 gener 2021|llengua=italià|editor=Provincia de Brescia|data=2015}}</ref>

=== Normativització ===
No hi ha un llombard estàndard comunament acceptat. Dins d'un complex de parlars, el [[milanès]] té una posició de prestigi indubtable. No hi ha tampoc normes ortogràfiques clarament establides i sembla que la grafia només és codificada per al [[milanès]]. Amb, pel cap baix, dues grafies, una per al [[llombard occidental]] (Insübrich) i una altra per a l'oriental (Oróbic), ja el 1997 el [[Cunsei Lumbaart per la Lengua]] va fer una primera proposició de grafia per al [[llombard occidental]]. Amb aquest mateix objectiu, l'abril del [[2000]] s'anunciava l'aparició en el Forum Autonomista del manual de grafia per al llombard de [[Jørgen Gjoorc Bosoni]] que es publicà el 2003.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Giorgio Bosoni|nom=Jørgen|article=Una proposta di grafia unificata per le varietà linguistiche lombarde: regole di trascrizione|publicació=Bollettino Storico Alta Valtellina 6|url=http://www.cssav.cmav.so.it/project-definition/bsav-n-62003|data=2003|consulta=2016-03-25|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160404223139/http://www.cssav.cmav.so.it/project-definition/bsav-n-62003|arxiudata=2016-04-04}}</ref> En [[2007]] també ha publicat Claudi Meneghin una ortografia etimològica dita ''Ortographa de referença S'',<ref>{{Ref-publicació|cognom=Meneghin|nom=Claudi|article=Rebuilding the Rhaeto-Cisalpine written language: Guidelines and criteria. Part I: ORS-Orthography|publicació=Ianua: revista philologica romanica|url=http://www.raco.cat/index.php/Ianua/article/view/81726|volum=7|data=2007|pàgines=37–72|issn=1616-413X|consulta=2017-08-22|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170822183302/http://www.raco.cat/index.php/Ianua/article/view/81726|arxiudata=2017-08-22}}</ref> que fa servir la desinència -es (pronunciada /e/, /i/, /<math>\emptyset</math>/ segon els dialectes) per al femení plural.

Durant la dècada de 2000, Lissander Brasca va confeccionar una proposta de normativització del llombard, el projecte Scriver Lombard, comuna a totes les varietats locals i que serveixi per a escriure de manera parcialment uniforme en tots els dialectes. La proposta és de caràcter polinòmic, com en el cas de les ortografies de l'occità, català o el gal·lès, però sobretot en les ortografies de llengües literàries històriques i concretament en la del llombard literari més antic.<ref name=:1/>

=== Parlants ===
[[Fitxer:WIKITONGUES-_Pietro_speaking_Lombard.webm|miniatura|Un locutor de llombard]]
D'acord amb l'enquesta de l'[[Institut Nacional d'Estatística (Itàlia)|ISTAT]] ([[2006]]), vora 3,5 milions de persones són capaços de parlar el llombard, sense especificar el grau d'expertesa. Això representa 35,7% de la població de la Llombardia, però no compta els parlants de regions limítrofes com [[Piemont]], [[Província de Trento|Trentino]] o els cantons suïssos de [[Cantó de Ticino|Ticino]] i de [[Grisons]].{{sfn|Coluzzi|Brasca|Trizzino|Scuri|2018|p=278-279}} Altres fonts eleven la xifra fins a 8.671.210 a [[Itàlia]] i 303.000 a [[Suïssa]].

El llombard ha anat perdent parlants a cada generació, d'una forma semblant a altres llengües minoritàries d'Itàlia. De l'any 2000 al 2006 se'n va registrar una davallada del 3%, passant del 38,6% al 35,7%. La llengua és emprada oralment per totes les generacions, però algunes persones deixen de transmetre-la als seus fills. Tanmateix en els darrers anys hi hagut una revifalla de la presència de la llengua.{{sfn|Coluzzi|Brasca|Trizzino|Scuri|2018|p=278-279}}

=== Presència pública ===
De l'any 2000 ençà la llengua llombarda ha experimentat una reviscolada, particularment la varietat occidental, parcialment gràcies al cantó del Ticino i a associacions com el Circolo Filologico Milanese. Cal destacar la publicació de llibres, diccionaris o revistes i la promoció de cursos per a aprendre la llengua, però també la realització de programes de ràdio i televisió i films, o l'existència de cantants en llombard.{{sfn|Coluzzi|Brasca|Trizzino|Scuri|2018|p=287-289}}

== Fonètica ==
=== Consonants ===
{| class=wikitable style="text-align:center"
|+Fonemes consonàntics<ref name=glauco>{{ref-llibre |cognom=Sanga |nom=Glauco |títol=Dialettologia Lombarda |pàgines=283-285 |lloc=Pavia |editorial=Universitat de Pavia |any=1984 |llengua=italià}}</ref>
! colspan=2 |
!Bilabial
!Labiodental
!Dental
!Alveolar
!Postalveolar
!Palatal
!Velar
|-
! colspan=2 |Nasal
|{{IPA link|m}}
|
|
|{{IPA link|n}}
|
|{{IPA link|ɲ}}
|{{IPA link|ŋ}}
|-
! rowspan=2 |Oclusiva
!<small>sorda</small>
|{{IPA link|p}}
|
|{{IPA link|t}}
|
|
|
|{{IPA link|k}}
|-
!<small>sonora</small>
|{{IPA link|b}}
|
|{{IPA link|d}}
|
|
|
|{{IPA link|ɡ}}
|-
! rowspan=2 |Africada
!<small>sorda</small>
|
|
|
|{{IPA link|t͡s}}
|{{IPA link|t͡ʃ}}
|
|
|-
!<small>sonora</small>
|
|
|
|{{IPA link|d͡z}}
|{{IPA link|d͡ʒ}}
|
|
|-
! rowspan=2 |Fricativa
!<small>sorda</small>
|
|{{IPA link|f}}
|
|{{IPA link|s}}
|{{IPA link|ʃ}}
|
|
|-
!<small>sonora</small>
|
|
|
|{{IPA link|z}}
|{{IPA link|ʒ}}
|
|
|-
! colspan=2 |Vibrant
|
|
|
|{{IPA link|r}}
|
|
|
|-
! rowspan=2 |Aproximant
!<small>central</small>
|
|{{IPA link|ʋ}}
|
|
|
|{{IPAlink|j}}
|{{IPAlink|w}}
|-
!<small>lateral</small>
|
|
|
|{{IPA link|l}}
|
|({{IPA link|ʎ}})
|
|}

Al [[llombard oriental]], {{IPA|/dz/}}, {{IPA|/z/}} i {{IPA|/ʒ/}} són fusionats en {{IPAblink|z}}, and {{IPA|/ts/}}, {{IPA|/s/}} i {{IPA|/ʃ/}} en {{IPAblink|s}}. El darrer so és sovint més debucalitzat en {{IPAblink|h}}.

=== Vocals ===
{| class=wikitable style="text-align:center"
|+Fonemes vocàlics<ref name=glauco />
! rowspan=2 |
! colspan=2 |Anterior
! rowspan=2 |Central
! rowspan=2 |Posterior
|-
!No arrodonida
!Arrodonida
|-
!Tancada
|{{IPA link|i|i iː}}
|{{IPA link|y|y yː}}
|
|{{IPA link|u|u uː}}
|-
! rowspan=2 |Mitjana
|{{IPA link|e|e eː}}
| rowspan=2 |{{IPA link|ø|ø øː}}
| rowspan=2 |
|{{IPA link|o}}
|-
|{{IPA link|ɛ}}
|{{IPA link|ɔ}}
|-
!Oberta
|
|
|{{IPA link|ä|a aː}}
|
|}

Mentre en les varietats occidentals la llargada de la vocal és constrativa (per exemple, en el milanès: {{lang|lmo|andà}} «anar» en contrast amb {{lang|lmo|andàa}} «anat»),<ref name=glauco /> als parlars orientals s'utilitzen normalment al·lòfons curts.

Quan hi ha dues vocals ortogràfiques repetides separades per un tret d'unió, és per a evitar que es confonguin amb una vocal llarga. Per exemple «a-a» en ca-àl («cavall»).<ref name=glauco />

La vocal llarga occidental {{IPA|/aː/}} i la curta {{IPA|/ø/}} tendeixen a la posterior {{IPAblink|ɑː}} i l'oberta {{IPAblink|œ}}, respectivament. {{IPA|/e/}} i {{IPA|/ɛ/}} es poden fusionar en {{IPAblink|ɛ}}.

== Vegeu també ==
{{InterWiki|lmo|llombard}}
* [[Lunfardo]]
* [[Literatura llombarda]]
* [[Mayor gremeza]]

== Referències ==
{{Commonscat}}
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|cognom=Coluzzi|editor=Stern, Dieter; Nomachi, Motoki; Belić, Bojan (eds.)|nom4=Simona|cognom4=Scuri|nom3=Marco|cognom3=Trizzino|nom2=Lissander|cognom2=Brasca|nom=Paolo|lloc=Frankfurt del Main|editorial=Peter Lang|data=2018|llengua=anglès|url=https://www.peterlang.com/view/title/67572|títol=Linguistic Regionalism in Eastern Europe and Beyond|capítol=Language planning for Italian regional languages: the case of Lombard and Sicilian}}
{{Llengües romàniques}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|llombard}}

[[Categoria:Llombard| ]]