Mostra la font per a Longitud

{{polisèmia|Longitud (desambiguació)}}
{{Infotaula magnitud}}
[[Fitxer:Platinum-Iridium meter bar.jpg|miniatura|Imatge de la barra de [[platí]]-[[iridi]] utilitzada com a patró del '''metre''' entre [[1889]] i [[1960]].]]
La '''longitud''' és la dimensió que correspon a la llargària d'un [[objecte]]; la llargada d'una cosa, d'una [[superfície]].<ref name="DIEC">{{ref-web|url=http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=longitud&operEntrada=0|títol=longitud |consulta= 7 d'agost de 2009 |obra= Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans|editor= Institut d'Estudis Catalans}}</ref> La longitud d'un objecte és la distància entre els seus extrems, la seva extensió linear [[mesura]]da de principi a fi. En el llenguatge comú s'acostuma a diferenciar entre ''altura'' quan hom refereix a una longitud vertical i ''amplària'' quan hom parla d'una longitud horitzontal; en aquest sentit també s'utilitza el terme '''llargària'''.<ref name="DCVB">{{ref-web |url=http://dcvb.iecat.net/ |títol=longitud |consulta=7 d'agost de 2009 |autor=A. M. Alcover i F. de B. Moll |obra=Diccionari català-valencià-balear (DCVB) |editor=Editorial Moll |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20040826061207/http://dcvb.iecat.net/ |arxiudata=2004-08-26 }}</ref> En [[física]] i en [[enginyeria]], el mot '''longitud''' és [[sinònim]] de "[[distància]]", i s'acostuma a utilitzar el símbol <math>l</math> o <math>L</math> per representar-la.

La longitud és considerada habitualment com una de les [[Magnitud física|magnituds físiques]] fonamentals, en tant que no pot ser definida en termes d'altres magnituds mesurables. Tanmateix la longitud no és una propietat intrínseca de cap objecte atès que, segons la [[Relativitat especial|teoria especial de la relativitat]] ([[Albert Einstein]], [[1905]]) dos observadors podrien mesurar el mateix objecte i obtenir resultats diferents.

La longitud és una mesura d'una dimensió, mentre que l'[[àrea]] és una [[mesura de dues dimensions]] (longitud quadrada) i el [[volum]] és una [[mesura de tres dimensions]] (longitud cúbica). En molts sistemes de mesura la longitud és una unitat fonamental, de la qual deriven d'altres.<ref name="Cúbic">Per exemple, el [[volum]] es mesura amb una unitat derivada de la longitud: el [[litre]], corresponent a un cub de 10x10x10 cm (1 [[decímetre|dm]] cúbic). Vegeu {{ref-web| url = http://www.meet-physics.net/AFco-catala/unidades/unidades/unidades.htm |títol= Sistema Internacional d'Unitats (SI) |editor= Física Bàsica |consulta= 07-08-2009}}</ref>

== Dimensions dels objectes ==
[[Fitxer:Paralelepipedo mostrando los nombres de sus medidas.PNG|miniatura|Un paral·lelepípede amb cotes a les tres dimensions: [[amplària]], [[alçària]] i [[fondària]]]]
En objectes multidimensionals, sovint el nom de les tres mides longitudinals s'utilitza per a distingir sense ambigüitat entre els tres eixos. En general: 
* [[Llargària]]: normalment s'agafa la longitud més llarga de l'objecte sense importar la posició de l'observador.
* [[Alçària]]: normalment s'agafa la longitud vertical de la superfície frontal de l'objecte, tal com ho veu l'observador.
* [[Amplària]]: normalment s'agafa la longitud més curta de l'objecte o bé la mida horitzontal de la superfície frontal tal com ho veu l'observador.
* [[Profunditat]]: normalment s'agafa la longitud perpendicular a la superfície frontal real o imaginària o el front de "tornada", tal com ho veu l'observador (sense importar la magnitud comparada amb les altres mides).

''' Exemples ''':
* A la vida quotidiana, les [[dimensions]] de tot allò que té una part frontal (un [[moble]], un [[electrodomèstic]], un [[equip informàtic]], etc.), es solen especificar amb [[amplària]], [[alçària]] i [[fondària]] ([[ample]] x [[alt]] x [[profund]]), que són una definició intrínseca a la posició relativa de l'observador, encara que òbviament totes siguin el mateix: unitats de longitud.

Per exemple, en aquest context, es parla de l'[[amplada]] dels prestatges i de la [[profunditat]] d'un moble com una mesura que complementa la [[superfície]] frontal visible d'un espai-eix per a la descripció de les [[tres dimensions]].

== Unitats de longitud ==
Hi ha diferents [[Unitat de mesura|unitats de mesura]] que són utilitzades per mesurar la longitud, i d'altres que ho foren en el passat. Les unitats de mesura es poden basar en la longitud de diferents parts del cos humà, la distància recorreguda en nombre de passes, la distància entre punts de referència o punts coneguts de la [[Terra]], o arbitràriament a la longitud d'un determinat objecte.

La distància entre dos punts es pot mesurar amb l'ajut d'un regle graduat i es pot expressar en fraccions o en múltiples d'una determinada [[unitat de longitud]]. Per mesurar un objecte es faria coincidir els extrems de l'objecte amb la graduació del regle i visualment apreciarem la mesura.

Al [[Sistema Internacional d'Unitats]] (SI), la unitat bàsica de longitud és el [[metre]] i es defineix en relació a la [[velocitat de la llum]]. El [[centímetre]] i el [[quilòmetre]], deriven del metre i són unitats utilitzades habitualment. A partir del [[Micròmetre (unitat)|micròmetre]] ([[nanòmetre]], [[picòmetre]], [[femtòmetre]]) ja no es pot utilitzar la [[llum visible]] per determinar la mesura d'un objecte a causa del problema de la [[difracció]], per tant s'han d'utilitzar altres tipus de [[Radiació electromagnètica|radiacions]]. Cal tenir en consideració que la llum visible té una [[longitud d'ona]] d'uns 500 nm (nanòmetres).

En el cas de les distàncies extremadament petites, habituals en els camps de la [[química]] o la [[física atòmica]], s'utilitzen estructures naturals com a patrons en comptes del metre, com per exemple [[àtoms]], [[Partícula elemental|partícules elementals]] o [[Nucli atòmic|nuclis atòmics]] que presenten longituds invariables. Unitats habituals són l'[[Àngstrom]], el [[Radi de Bohr]] o la [[Longitud de Planck]].

Les unitats que s'utilitzen per expressar distàncies a la immensitat de l'espai, a l'[[astronomia]], són molt més grans que les que s'utilitzen habitualment a la Terra i es basen en el temps que triga la llum a recórrer la línia recta que separa dos objectes, són entre d'altres la [[unitat astronòmica]], l'[[any llum]] o el [[parsec]].

=== Múltiples i submúltiples de metre ===
{{Article principal|metre}}

Es poden utilitzar prefixos per anomenar múltiples o submúltiples del [[metre]].
{| border=1 cellpadding=4 cellspacing=0 style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f5f5f5; border: 2px #525252 solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|-
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Factor'''
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Nom'''
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Símbol'''
|style="background:#d4d4d4" align=center|
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Factor'''
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Nom'''
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Símbol'''
|-
|align=center|10<sup>−1</sup>
|[[decímetre]]
|align=center|[[decímetre|dm]]
|
|align=center|10¹
|[[decàmetre]]
|align=center|[[decàmetre|dam]]
|-
|align=center|10<sup>−2</sup>
|'''[[centímetre]]'''
|align=center|[[centímetre|cm]]
|
|align=center|10²
|[[hectòmetre]]
|align=center|[[hectòmetre|hm]]
|-
|align=center|10<sup>−3</sup>
|'''[[mil·límetre]]'''
|align=center|[[mil·límetre|mm]]
|
|align=center|10<sup>3</sup>
|'''[[quilòmetre]]'''
|align=center|[[quilòmetre|km]]
|-
|align=center|10<sup>−6</sup>
|'''[[micròmetre (unitat)|micròmetre]]'''
|align=center|[[micròmetre (unitat)|µm]]
|
|align=center|10⁶
|[[megàmetre]]
|align=center|[[megàmetre|Mm]]
|-
|align=center|10<sup>−9</sup>
|'''[[nanòmetre]]'''
|align=center|[[nanòmetre|nm]]
|
|align=center|10⁹
|[[gigàmetre]]
|align=center|[[gigàmetre|Gm]]
|-
|align=center|10<sup>−12</sup>
|[[picòmetre]]
|align=center|[[picòmetre|pm]]
|
|align=center|10<sup>12</sup>
|[[teràmetre]]
|align=center|[[teràmetre|Tm]]
|-
|align=center|10<sup>−15</sup>
|[[femtòmetre]] (o [[femtòmetre|fermi]])
|align=center|[[femtòmetre|fm]]
|
|align=center|10<sup>15</sup>
|[[petàmetre]]
|align=center|[[petàmetre|Pm]]
|-
|align=center|10<sup>−18</sup>
|[[attòmetre]]
|align=center|[[attòmetre|am]]
|
|align=center|10<sup>18</sup>
|[[exàmetre]]
|align=center|[[exàmetre|Em]]
|-
|align=center|10<sup>−21</sup>
|[[zeptòmetre]]
|align=center|[[zeptòmetre|zm]]
|
|align=center|10<sup>21</sup>
|[[zettàmetre]]
|align=center|[[zettàmetre|Zm]]
|-
|align=center|10<sup>−24</sup>
|[[yoctòmetre]]
|align=center|[[yoctòmetre|ym]]
|
|align=center|10<sup>24</sup>
|[[yottàmetre]]
|align=center| [[yottàmetre|Ym]]
|}

També existeixen altres unitats relacionades amb el metre que no formen part del Sistema Internacional
* [[àngstrom]] (Å) = 10<sup>-10</sup> metres. És una unitat utilitzada per a mesurar [[radi atòmic|radis atòmics]].

=== Altres unitats de longitud ===
Llista d'altres unitats de longitud:
* [[alna]]: l'alna o vara de València, de 906 mm, és molt semblant a la iarda, de 914,4 mm.
* [[any llum]] (al): unitat usada en [[astronomia]].
* [[cana ]] o canya: la primera unitat unificada a [[Akkad]]; antiga unitat de la [[Corona d'Aragó]].
** L'any 1436, segons el Llibre del mostassà de Barcelona, calia mesurar les teles de la manera següent:

[1436, abril, 18. Barcelona]
'''Sobre lo Canar en lo Taulell'''.
 Ara hoiats totom generalment per manament del honorable Mostaçaf de barçelona que com per vigor de certes ordinations en lo passat per consellers e promens de la dita Ciutat fetes e, ab veu de crida publicades per los llocs acostumats de la dita ciutat a XXI. del mes de Maig del any M.CCCC.XXXIIII. tots draps axi de or com de Ceda, Taffatans, Terçanells,xamallots, e per qualsevol ley,Canamasseria, fustanis, Coto (fol. XXIII v.) Del Canar. Cotonines,e, altres qualsevol draps de semblant o altres qualsevol ley o specia, e, altres coses acostumades de canar a '''cane de barçelona'''. Daci avant hagen e sien tenguts de canar de pla sobre taulell canant e, posant la cana en lo mig dels dits draps e, no per les vores sots ban de X lliures barçelonesas segons en les dites ordinations es pus llargament contengut. E, apres de les dites ordinations E praticant aquelles sien exits alguns contraris en lo canar en la dita forma les draps de lli. Telas, Canamasseria, Fustanis, Cotonnies, e altres draps, de semblant specia Per ço ordenaren los dits Consellers e, promens de la dita Ciutat que daci avant tots los draps de Li, Teles, de qualsevol ley Canamasseria, Fustanis, Cotonimes, e,altres qualsevol draps de semblant o altra qualsevol ley o, specia se hagen a canar per vora ab cana redona en lo passat ordenada ab agullo en lo cap i en lo mig del cap de la Cana e, no en altra manera axi que daci avant sessen canar las propdites coses de pla, e sobre tauler per lo mig e, ab Cana Cairada e, qui contrafara pagara cascu e per cascuna vegada que contrafara X lliures barçelonesas en aço no son entesos draps de or, de Ceda, Taffatans, Terçanells, e de qualsevol altra especia o, ley semblants los quals sots semblant ban se hagen a canar de pla sobre taulell ab cana cayrada, e,posant la cana en lo mig dels dits e no per les vores. Fonc publicada a XVIII. de Abril .M.CCCCXXXVI.
* [[colze (unitat)|colze]] o colzada: unitat antiga.
* [[llegua]]: unitat d'origen celta.<ref name="Webster1832">{{ref-llibre|autor=Noah Webster|títol=A Dictionary of the English Language: Intended to Exhibit: I. The Origin and the Affinities of Every English Word ... II. The Orthography and the Pronunciation of Words ... III. Accurate and Discriminating Definitions of Technical and Scientific Terms ... To which are Prefixed an Introductory Dissertation on the Origin, History, and Connection of the Languages of Western Asia and of Europe and a Concise Grammar, Philosophical and Practical, of the English Language|url=https://books.google.cat/books?id=7aJHAQAAMAAJ&pg=PP45|any=1832|editorial=Black, Young, and Young|pàgines=45–}}</ref><ref name="BUCHANAN1846">{{ref-llibre|autor=W. M. BUCHANAN|títol=A Technological Dictionary: explaining the terms of the arts, sciences, literature, professions and trades|url=https://books.google.cat/books?id=R61jAAAAcAAJ&pg=PA422|any=1846|editorial=W. Tegg&Company|pàgines=422–}}</ref>
** Any 1556. Precisió sobre la llegua valenciana de 4 milles.<ref>{{ref-llibre|títol=Semanario erudito, que comprehende varias obras inéditas, críticas, morales, instructivas, políticas, históricas, satíricas y jocosas de nuestro mejores autores antiguos y modernos|url=https://books.google.cat/books?id=eF1SAAAAcAAJ&pg=PA29|any=1789|pàgines=29–}}</ref>
{{cita|"Los magnifichs Jurats e Racional de la Ciutat de Valencia, excepto Berenguer, lo qual era exempt, ajuntats en la cambra del consell secret: ...Per ço, pera que de así avant se lleve tota manera de dubte, proveheixen que una llegua de terra tinga en si quatre milles; e cascuna milla mil pasos geometrichs; e cascun pas geometrich cinch peus; e cascun peu quatremans; e cascuna ma quatre dits; e cascun dit quatre grans de ordi ben granat."| Manual de Consells de la ciutat de València. 19 de juny de 1556.}}
* [[milla]]: unitat anglosaxona.
* [[parsec]] (pc): unitat usada en astronomia.
* [[iarda]] (yd). És una unitat de longitud del sistema anglosaxó, definida com 3 peus, 36 polzades o 1/1760 milles, i que equival exactament a 0.9144 metres en la definició internacional moderna. En [[anglès]] s'anomena ''yard''.
* [[peu (unitat)|peu]] ('): unitat anglosaxona (30,5 cm)
* [[polzada]] ("): unitat anglosaxona. És una mesura equivalent a 2,54 centímetres, més o menys la longitud de la primera falange del dit polze.
* [[vara (unitat de longitud)|vara]]. Una vara és una antiga unitat de longitud catalana de dimensions variables segons la zona.
* [[Estadi (mesura)|estadi]]. L'estadi és una de les unitats de longitud de l'[[antiga Grècia]]. Com era habitual a l'[[Edat antiga |antiguitat]] no hi ha una sola mesura per l'estadi, sinó que en trobem diverses.
* [[unitat astronòmica]] (UA): unitat usada per a mesurar distàncies en el [[sistema solar]].

Algunes equivalències amb metres són:
* 1 [[Estadi (mesura)|estadi]] = 185,2 metres
* 1 [[estadal]] = 3,34 metres <ref name="Alava1791">{{ref-llibre|autor=Manuel Hijosa de Alava|títol=Compendio de la geometria práctica: con un breve tratado para medir terrenos, dividirlos y levantar planes arreglados a ellos|url=https://books.google.cat/books?id=uQ5CkD917E8C&pg=PA85|any=1791|editorial=en la Imprenta Real|pàgines=85–}}</ref><ref name="Bernadet1846">{{ref-llibre|autor=José Oriol y Bernadet|títol=Elementos de Geometría y Dibujo lineal para uso de las escuelas|url=https://books.google.cat/books?id=rxMAp2EnJ9kC&pg=PA67|any=1846|editorial=Catalana de J. Bosch|pàgines=67–}}</ref>
* 1 cana o canya = 8 pams, 6 peus o 2 passos, que són: 1m 55,5cm = 1.555 mm.<ref name="Pascual2007">{{ref-llibre|autor=Ernesto Zaragoza Pascual|títol=Recull de documents i articles d'història guixolenca|url=https://books.google.cat/books?id=7ZRxbscCthUC&pg=PA191|any=2007|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-9883-200-6|pàgines=191–}}</ref><ref name="Tía2014">{{ref-llibre|autor=Juli Moll i Gómez de la Tía|títol=Joan Binimelis: Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles|url=https://books.google.cat/books?id=LVRpBAAAQBAJ&pg=PT1280|any=2014|editorial=Universitat de València|isbn=978-84-370-9528-8|pàgines=1280–}}</ref>
* 1 [[vara (unitat de longitud)|vara]] = 0,7 metres
* 1 [[polzada]] = 0,254 metres
* 1 peu = 0,3048 metres
* 1 milla terrestre = 1.609 metres
* 1 milla nàutica = 1.852 metres

== Longitud de barres en moviment ==
Mentre que la longitud d'una barra en repòs es pot mesurar per comparació directa amb una barra de mesurament, aquesta comparació no es pot efectuar mentre la barra està en moviment, a causa de [[contracció de Lorentz|qüestions relativistes]]. En aquest cas, es defineix la seva llargada en moviment com la distància entre els seus dos extrems en un moment determinat.

La distància recorreguda per la llum en 1/299.792.458 segons és la longitud estàndard.

Si les [[línia d'univers|línies d'univers]] dels dos extrems de la barra expressats en les coordenades d'un marc de referència inercial <math> R \,</math> inertial reference frame són

::<math>\mathbf x_1(t) = (t,x_1(t),y_1(t),z_1(t))\, </math>

i

::<math>\mathbf x_2(t) = (t,x_2(t),y_2(t),z_2(t)),\, </math>

aleshores la longitud de la barra en aquest marc de referència en el moment <math>t \,</math> és 

::<math>l_R(t) = \sqrt{ \left(x_2(t)-x_1(t)\right)^2 + \left(y_2(t)-y_1(t)\right)^2 + \left(z_2(t)-z_1(t)\right)^2 }.</math>

Com que en la [[relativitat especial]] la relació de la [[relativitat de la simultaneïtat|simultaneïtat]] depèn del marc de referència escollit, la longitud de les barres en moviment també en depèn.

== Mesura de la longitud ==
La longitud és una magnitud que cal mesurar en moltes circumstàncies i que té implicacions pràctiques molt diverses. Des de temps històrics fins a l'actualitat. Les implicacions poden ser diverses: 
* De tipus legal:
** longitud de la fulla de les espases o armes blanques.<ref name="de.)1883">{{ref-llibre|autor=Cruilles (marqués de.)|títol=Los gremios de Valencia: memoria sobre su origen, vicisitudes y organizacion |url=http://books.google.cat/books?id=d2WEAAAAIAAJ|any=1883|editorial=Impr. de la Casa de beneficencia}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=Mercurio de España|url=https://books.google.cat/books?id=D20zyPeytIcC&pg=PA177|any=1826|editorial=Imprenta Real|pàgines=177–}}</ref>
** longitud dels canons dels pedrenyals<ref name="Catalunya1645">{{ref-llibre|autor=Catalunya|títol=Edictes e crides fetes, y publicades per manament del ... senyor Henrich de Lorena, comte de Harcourt ... lloctinent, y capità general en los Principats de Cathalunya, y Comtats de Rossello, y Cerdanya|url=https://books.google.cat/books?id=P5R8yelgFvMC&pg=PR8-IA5|any=1645|editorial=en casa de Pere Lacaualleria|pàgines=8–}}</ref>
** amplària màxima de vehicles automòbils<ref>{{Ref-web |url=http://www.dgt.es/Galerias/seguridad-vial/formacion-vial/cursos-para-profesores-y-directores-de-autoescuelas/doc/XIV_Curso_26_ReglamentacionVehPesados.pdf |títol=Reglamentación de vehículos pesados. |consulta=2017-03-31 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161213083301/http://www.dgt.es/Galerias/seguridad-vial/formacion-vial/cursos-para-profesores-y-directores-de-autoescuelas/doc/XIV_Curso_26_ReglamentacionVehPesados.pdf |arxiudata=2016-12-13}}</ref>
** alçària màxima de vehicles automòbils
* Relacionades amb reglaments esportius:
** Salt de longitud o d'altura
** Eslora, mànega d'un veler
** Llargària del pal d'un veler
** Batalla d'un automòbil de F1
* Associades a un aspecte comercial:
** Llargària d'una corda d'escalada
** Longitud de fil
** Longitud de teixit

En [[física]], l'escala de longitud és un valor particular de la longitud o de la distància determinada amb la precisió d'un ordre (o d'alguns ordres) de magnitud. Diversos fenòmens tenen lloc a diverses escales de longitud. Les longituds típiques de tots els fenòmens que passen a la mateixa escala d'energia són comparables. L'observació que diversos fenòmens s'organitzen segons la seva escala de longitud (o, el seu equivalent, escala d'energia) associada és una de les idees bàsiques del [[grup de renormalització]].{{Citació necessària|data=2022}}

=== Mètodes de mesura ===
[[Fitxer:Stanley dynagrip 5 m × 19 mm 33-684 01.jpg|miniatura|Cinta mètrica extensible.]]
[[Fitxer:Navigational compass.jpg|miniatura|Compàs de puntes per a cartes marines (sestes)]]
[[Fitxer:Torpedoed Japanese destroyer Yamakaze sinking on 25 June 1942.jpg|miniatura|Un destructor japonès torpedinat enfonsant-se, fotografiat des del periscopi del submarí USS Wahoo o l'USS Nautilus, el juny de 1942. La retícula del periscopi permet estimar distàncies.]]
Els mètodes de mesura són diversos. En molts casos la mesura es pot fer per comparació directa. En altres casos, quan la longitud a mesurar és molt petita o molt gran, la mesura és de tipus indirecte.

==== Mesura directa ====
* Per comparació directa amb una [[cinta mètrica]], un [[regle]] graduat, un cordill d'agrimensor, una cadena d'agrimensor, un [[peu de rei]], un [[micròmetre]], un [[escandall]], 
* Per comparació d'un objecte petit o microscòpic amb una escala o reticle graduat mirant (o fotografiant o filmant) amb l'ajut d'un microscopi.

==== Mesura amb transport ====
Hi ha dos casos a considerar del mètode de mesura per transport.
* Quan hom no disposa de cap instrument de mesura directa, és possible marcar la longitud que interessa en una peça auxiliar (cordill, vareta, paper…) i mesurar-la directament en un moment posterior.
* En algunes activitats en les que seria possible mesurar directament la longitud amb un instrument, tradicionalment es transporta amb un compàs adequat.
** En les cartes de navegació, les milles es mesuren amb un compàs, transportant la distància cap a l'escala de la carta. Associats a les [[Carta portolana|cartes portolanes]] en general (i a l'[[Atles Català]] en particular) hi havia compassos de puntes com l'esmentat, tradicionalment anomenats “sestes” en català.<ref name="Verger2008">{{ref-llibre|autor=Vicenç M. Rosselló i Verger|títol=Cartografia històrica dels Països Catalans|url=https://books.google.cat/books?id=LqE8ycrZ5I4C&pg=PA75|data= gener 2008|editorial=Univ. de València, Inst. d'Estudis Catalans|isbn=978-84-370-7088-9|pàgines=75–}}</ref><ref name="PiniésMuns2014">{{ref-llibre|autor1=Mònica Rius Piniés|autor2=Susana Gómez Muns|títol=Homenaje a Mercè Comes. Coordenadas del Cielo y de la Tierra|url=https://books.google.cat/books?id=vm-wBAAAQBAJ&pg=PA483|data= 21 febrer 2014|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-475-3655-9|pàgines=483–}}</ref>
{{cita|Mossen Olfo: com nos desigem haver la carta de navegar complida ab tot son arrendament e '''sestes''', per ço us pregam que ns tremetats la dita carta be feta e devisada ab son levant e ponent, en que sia especialment tot l estret e quan fer se puixa del dit ponent e del dit estret anant vers ponent, car d aço ns farets plaer assenyalat, lo qual molt vos grahirem. Dada en Valencia, sots nostre segell secret, a .xxvi. de setembre de l any .mccclxxiii. | Carta de l'infant Joan a Olfo de Proixida. Documents per l'historia de la cultura catalana mig-eval. [[Antoni Rubió i Lluch]]. Barcelona, 1908. Pàgina 251}}

==== Mesura indirecta ====
Hi ha molts instruments que permeten mesurar la longitud que interessa de manera indirecta.
* Els mètodes geodèsics i topogràfics tradicionals empraven la [[triangulació]] ajudant-se de [[teodolit]]s i taquímetres òptics.
** [[Gemma Frisius]] fou un dels primers en proposar el mètode de triangulació per a determinar amb precisió les distàncies geogràfiques.
* Els [[telèmetre]]s òptics i làser són instruments molt coneguts i utilitzats.
* [[Telèmetre estadimètric]]
* Instruments òptics amb [[retícula]].

== Longituds específiques amb nom particular ==
=== Estatura ===
L'estatura fa referència a l'alçada de les persones. S'acostuma a expressar en forma de 1 metre vuitanta (1,80 m) o de 6 peus dues polzades (6 feet 2 inches) en països anglosaxons.

=== Alçada ===
L'alçada dels quadrúpedes, especialment dels cavalls i rucs, es la mesura que va des de la creu o golès fins a terra.<ref>{{Ref-web |url=https://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST2645ZI112565&id=112565 |títol=Diccionari bàsic de trot català-castellà.Golès=creu=creuera. |consulta=2017-04-01 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170401144034/https://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST2645ZI112565&id=112565 |arxiudata=2017-04-01 }}</ref>
* L'instrument auxiliar per a mesurar l'alçada del cavall s'anomena hipòmetre.<ref>{{ref-llibre|títol=Diccionario de veterinaria y sus ciencias auxiliares: 4 tomos|url=https://books.google.cat/books?id=izweZmLmotAC&pg=PA40|any=1833|editorial=Librería de Pérez|pàgines=40–}}</ref><ref name="Bourgelat1794">{{ref-llibre|autor=Claude Bourgelat|títol=Elementos de veterinaria que se han de enseñar á los alumnos del Real Colegio de Veterinaria de Madrid: exterior del caballo|url=https://books.google.cat/books?id=k38tVSGRIvMC&pg=PA363|any=1794|editorial=en la Imprenta de Benito Cano|pàgines=363–}}</ref>
* L'alçada dels èquids domèstics es mesurava en dits i pams, segons les unitats de cada regió. En els països anglosaxons es mesurava i mesura en “hands” (1 hand = 4 polzades = 10,2 cm)<ref name="Inc2011">{{ref-llibre|autor=Encyclopaedia Britannica, Inc|títol=Britannica Enciclopedia Moderna|url=https://books.google.cat/books?id=YficAAAAQBAJ&pg=PA448|data= 1 juny 2011|editorial=Encyclopaedia Britannica, Inc.|isbn=978-1-61535-516-7|pàgines=448–}}</ref><ref name="Torres2007">{{ref-llibre|autor=Oscar Flores Torres|títol=El otro lado del espejo: México en la memoria de los jefes de misión estadounidenses (1822-2003)|url=https://books.google.cat/books?id=tpArJ10q2MMC&pg=PA59|data= 1 gener 2007|editorial=Oscar Flores Torres|isbn=978-970-95040-0-2|pàgines=59–}}</ref><ref name="FiscoStraeten1867">{{ref-llibre|autor1=Emilio Fisco|autor2=J. van der Straeten|títol=Instituciones é Impuestos locales del Reino-Unido de la Gran Bretaña e Irlanda|url=https://books.google.cat/books?id=ScIacJffT6oC&pg=PA366|any=1867|editorial=Imp. de Tejado|pàgines=366–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=El Museo de familias|url=https://books.google.cat/books?id=DSLAadNkFTMC&pg=PA285|any=1841|editorial=A. Bergues|pàgines=285–}}</ref><ref name="SánchezMorales1990">{{ref-llibre|autor1=Expiración García Sánchez|autor2=Camilo Alvarez de Morales|títol=Ciencias de la naturaleza en al-Andalus: textos y estudios|url=https://books.google.cat/books?id=0JubznF53EYC&pg=PA275|any=1990|editorial=Editorial CSIC - CSIC Press|isbn=978-84-00-07587-3|pàgines=275–}}</ref>

=== [[Altitud]] ===
L'altitud o cota és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat el “nivell zero”. En termes geogràfics, com a nivell zero es pren el nivell mitjà del mar. En el mapa topogràfic apareixen nombroses cotes d'altitud, generalment en els punts culminants i en llocs d'interès com collades, trencaments de pendent, zones planes, etc. Al costat del valor numèric corresponent a l'altitud, expressada en metres, s'indica un punt que representa la seva localització exacta.<ref>{{ref-llibre|títol=Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España|url=https://books.google.cat/books?id=p_gPAAAAIAAJ&pg=PA184|any=1874|editorial=Comisión del Mapa Geológico de España.|pàgines=184–}}</ref>
* Els instruments que indiquen l'altitud s'anomenen [[altímetre]]s.

=== [[Eslora]], [[mànega (nàutica)|mànega]], [[puntal]], [[calat]] ===
Les dimensions principals d'un vaixell s'associen a una longitud.

=== Distància geogràfica ===
=== [[Distància focal]] ===
=== [[Radi d'acció]] ===
=== Radi de perill ===
En activitats perilloses considerades puntuals hi ha una distància mínima de seguretat que cal respectar. El radi de perill és, precisament, aqueixa distància. El cercle determinat indica la zona perillosa, mentre que fora del cercle es considera una zona segura.

=== Radi d'abast ===
El radi d'abast (a vegades simplement abast) es pot definir com la distància màxima que pot atényer un operari, una màquina, una arma ,...etc. des d'una posició central i tot al voltant. Exemples:
* Una mànega per a apagar focs
* Un braç de robot
* Un canó d'artilleria

=== Diàmetre de gir d'un vehicle ===
Alguns vehicles, especialment els automòbils, i algunes màquines desplaçables tenen la possibilitat de girar. El diàmetre de gir és el diàmetre més petit que poden efectuar.

Hi ha dos diàmetres a considerar:
* El diàmetre que marquen les rodes. Indica la distància mínima de “carretera” (sense cap obstacle vertical addicional) en la que pot girar un vehicle 180 graus.
* El diàmetre que marca la part del vehicle que sobresurt. Indica la distància mínima entre parets en la que pot girar un vehicle 180 graus.

=== [[Mar territorial ]] ===
=== [[Rugositat]] ===
La rugositat d'una superfície es defineix a partir de la longitud de les seves irregularitats. Hi ha dos camps d'aplicació principals:
* En el càlcul i dimensionat de sistemes de canonades per a fluids (principalment líquids).<ref name="Zubicaray2005">{{ref-llibre|autor=Manuel Viejo Zubicaray|títol=Bombas: teoría, diseño y aplicaciones|url=https://books.google.cat/books?id=k5aduoRGsakC&pg=PA135|data= 30 juny 2005|editorial=Editorial Limusa|isbn=978-968-18-6443-9|pàgines=135–}}</ref><ref name="Mott2006">{{ref-llibre|autor=Robert L. Mott|títol=Mecánica de fluidos|url=https://books.google.cat/books?id=LbMTKJ4eK4QC&pg=PA625|any=2006|editorial=Pearson Educación|isbn=978-970-26-0805-9|pàgines=625–}}</ref><ref name="EduardoLuis1995">{{ref-llibre|autor1=Ronzano, Eduardo|autor2=Dapena, José Luis|títol=Tratamiento biológico de las aguas residuales|url=https://books.google.cat/books?id=M0ClCgAAQBAJ&pg=PA434|data= 1 gener 1995|editorial=Ediciones Díaz de Santos|isbn=978-84-9052-014-7|pàgines=434–}}</ref>
* En disseny naval, per a calcular la resistència a l'avanç per fregament dels bucs dels vaixells.<ref name="Various2016">{{ref-llibre|autor=Various|títol=A Boat Builder's Guide to Hull Design and Construction - A Collection of Historical Articles on the Form and Function of Various Hull Types|url=https://books.google.cat/books?id=ItT7DAAAQBAJ&pg=PA118|data= 26 agost 2016|editorial=Read Books Limited|isbn=978-1-4733-5611-5|pàgines=118–}}</ref><ref name="YunBliault2014">{{ref-llibre|autor1=Liang Yun|autor2=Alan Bliault|títol=High Performance Marine Vessels|url=https://books.google.cat/books?id=3wcDzNJpXf0C&pg=PA138|data= 8 juliol 2014|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4614-0869-7|pàgines=138–}}</ref>

=== [[Capa límit ]] ===
=== Estadi, circuit ===
Les competicions de velocitat entre humans es disputaven i disputen sobre distàncies determinades: 100 m, 200 m, 1.500 m… La pista que trepitgen els corredors i el mateix recorregut tancat es un estadi. L'estadi fou una de les unitats de longitud més antigues.<ref name="StraboHamilton1854">{{ref-llibre|autor1=Strabo|autor2=H. C. Hamilton|autor3=William Falconer|títol=The Geography of Strabo|url=https://books.google.cat/books?id=K_1EAQAAIAAJ&pg=PA11|any=1854|editorial=Henry G. Bohn|pàgines=11–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology: By various writers. Ed. by William Smith. Illustr. by numerous engravings on wood. In 3 vols|url=https://books.google.cat/books?id=9R1SAAAAcAAJ&pg=PA46|any=1870|editorial=Murray &#91;Vol. 2&#93;: Walton, Murray|pàgines=46–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=The Classical Journal|url=https://books.google.cat/books?id=i4g_AAAAYAAJ&pg=RA1-PA159|any=1817|editorial=A. J. Valpy|pàgines=1–}}</ref><ref name="Hurtado1861">{{ref-llibre|autor=Manuel Olivier Hurtado|títol=Munda pompeiana|url=https://books.google.cat/books?id=CblKEKu5Ey4C&pg=PA445|any=1861|editorial=Imp. de Manuel Galiano|pàgines=445–}}</ref><ref name="Antillón1806">{{ref-llibre|autor=Isidoro de Antillón|títol=Lecciones de geografía astronómica natural y política|url=https://books.google.cat/books?id=07MJznGAWR4C&pg=PA75|any=1806|editorial=en la Imprenta Real|pàgines=75–}}</ref>

Les curses de carros i de cavalls empraven un circuit més gran i més llarg, la pista del qual constituïa la part fonamental d'un hipòdrom.

Les curses de velocitat entre vehicles a motor es practiquen en circuits tancats. La longitud d'un circuit es mesura “per la corda”, per la part interior de la pista. En els velòdroms passa el mateix.
* Algunes proves clàssiques es disputen sobre una distància determinada:
** Les 500 milles d'Indianapolis
** Els 1.000 quilòmetres de Nurburgring

=== [[Marató]] ===
La marató és una prova d'atletisme. És una cursa de 42,195 quilòmetres, i és la prova que sempre clausura els Jocs Olímpics d'estiu. Està determinada per una longitud.

== Elements geomètrics ==
Hi ha molts elements geomètrics que cal associar a una longitud.
* Radi
* Diàmetre
* Perímetre
* Circumferència
* Fletxa o sagita

== Parts anatòmiques ==
El nom d'algunes parts del cos humà está associat a una longitud. Moltes de les primitives unitats de longitud estaven basades en aquestes parts.
* Pam <ref name="Sanabre1930">{{ref-llibre|autor=A. Duran i Sanpere i Josep Sanabre|títol=Llibre de les solemnitats de Barcelona: edició completa del manuscrit de l'Arxiu Històric de la Ciutat / per A. Duran i Sanpere i Josep Sanabre. Vol. 2|url=https://books.google.cat/books?id=8GIsB16bT5MC&pg=PA481|any=1930|editorial=Institut d'Estudis Catalans|pàgines=481–|id=GGKEY:K4N852AKCGY}}</ref><ref name="Elbl1985">{{ref-llibre|autor=Martin Malcolm Elbl|títol=The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity|url=https://books.google.cat/books?id=ySKb3ZalO3wC&pg=PA571|any=1985|editorial=UC Biblioteca Geral 1|pàgines=571–|id=GGKEY:PBC3SCAZ2NF}}</ref>
* Forc<ref>{{ref-llibre|títol=Novisimo diccionario manual catalán - castellano...|url=https://books.google.cat/books?id=0ZUk1QZM17UC&pg=PA166|any=1856|editorial=Tomas Garchs|pàgines=166–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=Diccionario catalán-castellano y vice versa|url=https://books.google.cat/books?id=YQY1aGCxoZ0C&pg=PA456|any=1861|editorial=Agencia Mèdica Catalana|pàgines=456–}}</ref><ref name="Saura1859">{{ref-llibre|autor=Santiago Angel Saura|títol=Diccionario manual ó vocabulario completo de las lenguas Catalano-Castellana, obra unica en su clase ...: Catalana-Castellana|url=https://books.google.cat/books?id=_BFEAAAAcAAJ&pg=PA174|any=1859|editorial=Pujal|pàgines=174–}}</ref>
* Dit <ref>{{ref-llibre|títol=Les barques de passatge del riu Llobregta al Prat i la seva explotació (1327-1873)|url=https://books.google.cat/books?id=xOAtMOrXgT0C&pg=PA52|editorial=Joan Lluís Ferret Pujol|isbn=978-84-612-1504-1|pàgines=52–}}</ref><ref name="Heròdot2000">{{ref-llibre|autor=Heròdot|títol=Història (vol. IV): Llibre IV|url=https://books.google.cat/books?id=o9zgCwAAQBAJ&pg=PA111|any=2000|editorial=Fundació Bernat Metge|pàgines=111–|id=GGKEY:SDH8BPL31DF}}</ref>
* Peu <ref name="CadafalchFalguera1934">{{ref-llibre|autor1=Josep Puig i Cadafalch|autor2=Antoni de Falguera|títol=L'arquitectura romana a Catalunya|url=https://books.google.cat/books?id=Furoxioe_dkC&pg=PA274|any=1934|editorial=Institut d'Estudis Catalans|pàgines=274–|id=GGKEY:SUSYS955SFU}}</ref><ref name="Malagelada2010">{{ref-llibre|autor=Agustí Espriu i Malagelada|títol=Aproximació històrica al mite de Sinera|url=https://books.google.cat/books?id=1g_Em1sVU5EC&pg=PA201|any=2010|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-9883-247-1|pàgines=201–}}</ref><ref name="Cardona1998">{{ref-llibre|autor=Pere-Joan Cardona|títol=Idrisa, em dic Idrisa|url=https://books.google.cat/books?id=07aBRSTsJO8C&pg=PA30|any=1998|editorial=Univ. Autònoma de Barcelona|isbn=978-84-490-1440-6|pàgines=30–}}</ref>
* Colze<ref name="Puigpardines2000">{{ref-llibre|autor=Berenguer de Puigpardines|títol=Sumari d'Espanya|url=https://books.google.cat/books?id=QDg8Ttgcw_cC&pg=PA157|any=2000|editorial=Universitat de València|isbn=978-84-370-4254-1|pàgines=157–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=The True Story of the Deluge, and the Ark Built by Noah. With Illustrations|url=https://books.google.cat/books?id=e-FUAAAAcAAJ&pg=PA6|any=1866|pàgines=6–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=An Universal History, from the Earliest Account of Time to the Present; Compiled from Original Authors and Illustrated with Maps, Cuts, Notes, Chronological and Other Tables|url=https://books.google.cat/books?id=3vNSAAAAcAAJ&pg=PA103|any=1740|editorial=Symon|pàgines=103–}}</ref>

== Expressions ==
L'abast dels projectils es va usar durant segles com a indicació aproximada de distància:<ref>{{ref-llibre|títol=Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z|url=https://books.google.cat/books?id=fwsB4kcWvWQC&pg=PA75|editorial=Institut d'Estudis Catalans|pàgines=75–|id=GGKEY:BRJ7TQUTRGL}}</ref>
* A un tir de pedra<ref name="Plens1699">{{ref-llibre|autor=Josep Plens|títol=Catechisme pastoral de platicas doctrinals y espirituals per tots los diumenges del any: vtilissim, y profitos a tots los rectors y regint cura de animas, com tambe confessors y predicadors ...|url=https://books.google.cat/books?id=-VAJ1zawsw0C&pg=PA171|any=1699|editorial=per Rafel Figuerò|pàgines=171–}}</ref><ref name="Llamazares2011">{{ref-llibre|autor=Julio Llamazares|títol=Las rosas de piedra|url=https://books.google.cat/books?id=HakBG-fKeUQC&pg=PT66|data= 9 febrer 2011|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial España|isbn=978-84-204-9890-4|pàgines=66–}}</ref><ref name="GarcíaGutiérrez2010">{{ref-llibre|autor1=Felipe García|autor2=Felipe García Gutiérrez|títol=La larga noche de piedra|url=https://books.google.cat/books?id=6nsd626G9tAC&pg=PA104|data= 2 febrer 2010|editorial=Bubok|isbn=978-84-9009-552-2|pàgines=104–}}</ref>
* A un tir de fletxa<ref name="Jenofonte1781">{{ref-llibre|autor=Jenofonte|títol=Las Obras de Xenofonte ateniense, 1|url=https://books.google.cat/books?id=aoHqCi_3a-EC&pg=PA43|any=1781|editorial=en la Imprenta Real de la Gazeta|pàgines=43–}}</ref>
* A un tir de ballesta<ref name="Martorell2014">{{ref-llibre|autor=Joanot Martorell|títol=Tirant lo Blanc|url=https://books.google.cat/books?id=vGcaCwAAQBAJ&pg=PT550|data= 23 juny 2014|editorial=Editorial Minimal|isbn=978-84-16196-47-0|pàgines=550–}}</ref><ref name="Codina1993">{{ref-llibre|autor=Jaume Codina|títol=Bàndols i bandolers al Baix Llobregat (1580-1630)|url=https://books.google.cat/books?id=w57nTJJAweEC&pg=PA339|any=1993|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-7826-442-1|pàgines=339–}}</ref>
* A un tir d'escopeta<ref name="Labernia1861">{{ref-llibre|autor=Pere Labernia|títol=Diccionario de la lengua castellana, 2: con las correspondencias catalana y latina|url=https://books.google.cat/books?id=4i4Kq2WLKLEC&pg=PA866|any=1861|editorial=Librería de Estevan Pujal|pàgines=866–}}</ref><ref name="Maldà)1986">{{ref-llibre|autor=Rafael d' Amat i de Cortada i de Santjust (baró de Maldà)|títol=Viatge a Maldà ; i Anada a Montserrat|url=https://books.google.cat/books?id=hilHZfkoaekC&pg=PA124|any=1986|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-7202-775-6|pàgines=124–}}</ref>

== Vegeu també ==
* [[Altura (geometria)|Alçada]]
* [[Amplada]]
* [[Profunditat]]
* [[Dimensió]]
* [[Distància]]
* [[Espai mètric]]
* [[Board of Longitude]]

== Referències ==
{{Commonscat}}
{{Referències}}

{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|longitud}}

[[Categoria:Longitud| ]]