Mostra la font per a Marbre

{{polisèmia|Marbre (metrologia)}}
{{vegeu lliure|Si cerqueu informació sobre un peix, vegeu [[Mabre]].}}
{{Infotaula roca
| nom = Marbre
| tipus = [[roques metamòrfiques]]
| color = blanc
| minerals_essencials = [[minerals carbonats|carbonats]]
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-9507.html|consulta=23 octubre 2016|títol=Marble|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
}}
[[Fitxer:MarbleUSGOV.jpg|miniatura|Roca de marbre]]
[[Fitxer:Taj_Mahal_in_March_2004.jpg|miniatura|[[Taj Mahal]], fet principalment de marbre]]
El '''marbre''' és una [[roca metamòrfica]], [[calcària]], amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i [[cristall|cristal·lí]], composta principalment per grans microscòpics de [[calcita]]. És una roca ornamental d'ús històric.<ref>{{Ref-web|url=http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0121784.xml|títol=marbre {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2018-09-24}}</ref>

En la naturalesa, el marbre, es troba en aglomerats irregulars en el si de la roca cristal·lina primitiva, on forma [[Jaciment geològic|jaciments]] irregulars que amb freqüència resulten ser [[filó (geologia)|filons]], i menys sovint formant [[estrat (geologia)|estrats]] (en capes). Amb freqüència apareixen d'altres minerals formant el marbre juntament a la [[calcita]], com el [[grafit (mineral)|grafit]], la [[clorita]], el [[talc]], diferents tipus de [[miques|mica]], el [[quars]], la [[pirita]] i algunes pedres precioses com el [[corindó]], el [[granat (mineral)|granat]] o la [[zirconita]]. Atenint-se al concepte mineralògic, només es consideren marbres als agregats grano-vitris, formats bàsicament per [[carbonat de calci]], <chem>CaCO3</chem>, i amb [[Traça (química)|traces]] si fa o no fa significatives de [[carbonat de magnesi]], <chem>MgCO3</chem>, ([[marbre dolomític]]).

És famós el [[marbre de Carrara|marbre blanc de Carrara]] d'[[Itàlia]]. L'escultor del [[renaixement italià]] [[Miquel Àngel]] visitava les pedreres de Carrara per escollir els marbres per a les seves escultures. Un altre marbre blanc de gran qualitat i amb denominació d'origen és el de [[Macael]] ([[Província d'Almeria|Almeria]]), població coneguda com la «Ciutat de l'Or Blanc» perquè les places i voreres n'estan cobertes. Aquest marbre es pot trobar, entre d'altres, al [[Pati dels Lleons]] de l'[[Alhambra]] de [[Granada (Andalusia)|Granada]].

El seu ús com a material d'[[escultura]] privilegiat a l'època clàssica en va fer un signe d'elegància. Avui dia es fa servir per paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.

El terme "marbre" prové del grec clàssic ''μάρμαρον'' (mármaron), de ''μάρμαρος'' (mármaros), que significa "pedra brillant", i potser del verb ''μαρμαίρω'' (marmaírō), "brillar o lluir". Després apareix la paraula llatinitzada ''marmor''.<ref>{{Ref-web|url=https://etimologias.dechile.net/?ma.rmol|títol=mármol|consulta=18-07-2023|llengua=castellà|editor=etimologias.dechile.net|data=2023}}</ref> La mateixa arrel llatina ha originat l'adjectiu català ''marmori- òria:'' "que és de marbre"; i en sentit figurat: "que sembla de marbre"; o en medicina "estat marmori".<ref>{{Ref-web|url=https://www.wordreference.com/definicio/marmori|títol=marmori- òria|consulta=18-07-2023|llengua=català|editor=Diccionari Català Wordreference; Diccionari manual de la llengua catalana Vox; Larousse Editorial|data=2007}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DEM/default.asp|títol=estat marmori|consulta=18-07-2023|llengua=català|editor=Diccionari enciclopèdic de medicina, IEC|data=2003|cognom=Foz, M.; Ramis, J. et al.}}</ref>

Comercialment, i més enllà de la definició geològica, sovint s'aplica el nom "marbre" a altres varietats de pedra calcària.<ref>{{Ref-publicació|article=Controlled Fracture Growth by Blasting While Protecting Damages to Remaining Rock|url=https://doi.org/10.1007/s00603-005-0080-5|publicació=Rock Mechanics and Rock Engineering|data=2007-06-01|issn=1434-453X|pàgines=317–326|volum=40|exemplar=3|doi=10.1007/s00603-005-0080-5|llengua=en|nom=S. S.|cognom=Rathore|nom2=S.|cognom2=Bhandari}}</ref>

== Formació i tipus ==
=== Formació ===
[[Fitxer:Plaque marbre brèche Montmeyan.jpg|alt=Llosa de marbre amb bretxa procedent de Montmeyan, Var, França|miniatura|Llosa de marbre amb bretxa procedent de [[Montmejan]], [[Var]], França]]
El marbre és una roca metamòrfica derivada de roques calcàries que han sofert un metamorfisme de contacte o un metamorfisme de tipus general, sota pressió i temperatura altes.<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DMCSC/default.asp|títol=marbre|consulta=17-07-2023|llengua=català|editor=Diccionari Muntilíngüe de la Ciència del Sòl, IEC|data=2014|cognom=Porta, J. et al.}}</ref>

La formació s'inicia amb el dipòsit dels sediments carbonatats als fons dels oceans. Amb el temps, els sediments resten soterrats i són alterats per la temperatura i la pressió. Amb calor i una pressió en augment, els minerals comencen a recristal·litzar-se i formen noves estructures i textures minerals. En el cas del marbre, el carbonat de calci es recristal·litza amb grans entrellaçats de textura i aspecte característics.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://geologyscience.com/rocks/metamorphic-rocks/marble/|títol=Marble|consulta=17-07-2023|llengua=anglès|editor=geologyscience.com|data=2012|cognom=Bonewitz, R.}}</ref>
[[Fitxer:Barcelona - Desconsol 01.jpg|alt=Escultura "Desconsol", de Josep Llimona, de marbre blanc, al parc de la Ciutadella, Barcelona|miniatura|Escultura "[[Desconsol]]", de [[Josep Llimona i Bruguera|Josep Llimona]], de marbre blanc, al [[parc de la Ciutadella]], Barcelona]]
Les condicions per a la formació del marbre poden ser diferents depenent de la geologia específica del lloc i molt especialment de la profunditat i del temps de soterrament, el tipus de roca sedimentària i el grau de deformació que pateixen.

El marbre també es pot formar pel metamorfisme d'altres roques calcàries i dolomítiques que poden patir alhora canvis químics i mineralògics participant la temperatura, la pressió i la presència d'altres minerals i fluids. El metamorfisme de la roca calcària s'inicia a 1200-1.500 [[Bar (unitat)|bar]] de pressió i a 125-180 °C. A mesura que avança el procés metamòrfic els cristalls creixen. Els colors finals que adopta el marbre són el producte conjunt de la durada, de les impureses i del grau de metamorfisme.<ref name=":0" />

=== Tipus ===
* Quan una calcària de gran puresa es [[Recristal·lització (geologia)|recristal·litza]], produeix un marbre excepcionalment blanc de textura sucrosa molt compacte, gairebé sense porositat (0,22%) i molt resistent.
* Una dolomia pura, quan es recristal·litza afectada per un grau de metamorfisme baix, produeix uns cristalls força més grans i es forma el marbre dolomític. Per contra, si el metamorfisme és alt, pot perdre bona part del contingut en dolomita i produir calcites i altres minerals com la [[Períclasi|periclasa]] o la [[brucita]].
* Hi ha calcàries, no tan pures, que es transformen en els marbres bandejats amb franges o en marbres que presenten plecs o fractures, o d'altres que inclouen bretxes (marbres bretxoides, marbres milonítics), o franges de colors que es corresponen amb la composició de l'antiga roca ([[protòlit]]) abans del procés metamòrfic (carbonats i òxids). Sovint contenen [[quars]], [[diòpsid]], [[forsterita]], [[grossulària]], [[tremolita]], [[Mica|miques]], [[epidota]], [[grafit]] i altres minerals
* Quan la roca ha patit un grau de metamorfisme molt alt i en cas d’un metamorfisme de contacte associat alhora a [[metasomatisme]], els marbres adquireixen altres minerals, i esdevenen exoskarns, i cornianes calcàries.<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=marbre|consulta=17-07-2023|llengua=català|editor=Diccionari de Geologia, Institut d'estudis Catalans|data=1997|cognom=Riba Arderiu, O.}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.geovirtual2.cl/depos/02skarn01.htm|títol=Skarn o depósito "pirometasomático", Depósitos minerales|consulta=17-07-2023|llengua=castellà|editor=geovirtual2.cl|data=2020|cognom=W. Griem}}</ref> A Catalunya, els marbres del tipus [[skarn]] de les mines de [[Gualba]] són força variats en contingut de minerals metàl·lics com l'[[argent]], el [[bismut natiu]] i la [[molibdenita]] i també en silicats com la [[wol·lastonita]], el [[crisòtil]] i la [[Subgrup de la serpentina|serpentina]].<ref>{{Ref-web|url=https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/324_descrip.pdf|títol=Geozona 324 Marbres de Gualba|consulta=17-07-2023|llengua=català|editor=Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural|cognom=Taurà Riera, D.}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://ruc.udc.es/dspace/bitstream/handle/2183/5956/CA-10-18.pdf|títol=Rasgos generales de los skarns y mineralizaciones asociadas del sistema central español.|consulta=17-07-2023|llengua=castellà|editor=Cuaderno Lab. Xeolóxico de Laxe, Coruña. Universidade da Coruña, Repositorio|data=1985|cognom=Tornos Arroyo, F. , Casquet Martín, C}}</ref>

=== Varietats ===
* Marbre de calcita: varietat cristal·lina de pedra calcària que no contingui més del 5% carbonat de magnesi, de color variant, de gris a blanc a qualsevol color fins a marró clar o rosa.
* Marbre dolomític: varietat de pedra calcària que contingui no menys del 5% o més del 20% de carbonat de magnesi (dolomita).
* Marbre silícic: calcària amb alt contingut de sílice amb textura de gra fi i de major duresa.
* Marbre verd o de serpentina: marbre amb una gran quantitat de serpentina.<ref>{{Ref-web|url=https://ibm.gov.in/writereaddata/files/01102018101102Marble%202016%20(Advance%20Release).pdf|títol=35.Marble|consulta=20-07-2023|llengua=anglès|editor=Indian Minerals Yearbook 2016 (Part- III : Mineral Reviews)|data=2018|pàgina=7-8}}</ref>

== Usos del marbre ==
El marbre és una roca amb nombroses propietats i usos. Pel seu aspecte i facilitat de treball, s'usa en arquitectura i escultura. També s'aprofiten les propietats químiques en la indústra farmacèutica i l'agricultura. Té propietats òptiques que el fan adient per a la fabricació de cosmètics, pintures i paper. En forma triturada s'aplica com a aditiu en la construcció. La puresa del marbre, converteix aquesta roca en una matèria primera important.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://geology.com/rocks/uses-of-marble/#:~:text=Slabs%20and%20blocks%20of%20marble,stones%20and%20many%20other%20uses.|títol=The Many Uses of Marble|consulta=18-07-2023|llengua=anglès|editor=geology.com|data=2023|cognom=Hobart M. King}}</ref>

* Arquitectura: per a la fabricació i talla d'elements arquitectònics, en blocs i plaques (escales, façanes, paviments).
* Construcció: roca o restes esmicolades afegides o incorporades a altres materials (graves de marbre, morters, estucats).
* Elements esculturals: escultures, estàtues i elements decoratius o artístics (talles i elements esculturals, monuments).
* Tractament de sòls agrícoles: basificació de sòls destinats al conreu d'espècies no acidòfiles o que requereixen sòls bàsics.
* Neutralitzador d'àcids: emprat en multitud de processos industruials i de depuració d'aigua.
* Extractes i suplements per a l'alimentació animal: suplements i aportacions de calci en farmàcia veterinària.
* Farmàcia i cosmètica: pols, extractes i derivats minerals (anti-àcids, dentífrics).
* Emblanquinador: usat com a pigment emblanquinador de molts productes com les pintures, el paper i d'altres.<ref name=":1" /><ref>{{Ref-web|url=https://cmpstone.com.au/what-marble-is-used-for/|títol=What marble is used for?|consulta=18-07-2023|llengua=anglès|editor=CMP Stonemasos Supplies and Tools|data=2023}}</ref>

== Degradació i tractaments de neteja ==
=== Degradació pels àcids ===
Els [[Àcid|àcids]] reaccionen amb el carbonat de calci del marbre, produint [[àcid carbònic]] (que es descompon ràpidament en CO2 i H2O) i altres [[Sal (química)|sals]] solubles: CaCO3(s) + 2H+(aq) → Ca2+(aq) + CO2(g) + H2O (l)

Les escultures exposades a l'aire lliure i les làpides o altres elements de marbre són altament afectades per la [[pluja àcida]], amb alteracions que comporten carbonatació, sulfatació o la formació de la típica "escorça negra" que és l'acumulació de [[Sulfat de calci|sulfats de calci]], [[Nitrat|nitrats]] i partícules de carboni. El [[vinagre]] i les solucions àcides no són aconsellades pera a la neteja diària del marbre.<ref>{{Ref-web|url=http://www.whatischemistry.unina.it/en/martmarmo.html|títol=Environmental degradation of marble|consulta=17-07-2023|llengua=anglès|editor=http://www.international.unina.it/|data=University of Naples Federico II|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211105094636/http://www.whatischemistry.unina.it/en/martmarmo.html|arxiudata=2021-11-05}}</ref>

=== Degradació pels microbis i els fongs ===
El bacteri ''Methylophaga murata'' va ser aïllat del marbre en diferents edificis i es van detectar degradacions per [[bacteris]] i [[fongs]] en mostres de marbre de la [[catedral de Milà]]; El ''[[Cladosporium]] negre'' va atacar fins i tot la resina acrílica seca.<ref>Doronina NV; Li TsD; Ivanova EG; Trotsenko IuA. (2005). "Methylophaga murata sp. nov.: a haloalkaliphilic aerobic methylotroph from deteriorating marble". Mikrobiologiia. 74 (4): 511–9. <nowiki>PMID 16211855</nowiki>.</ref><ref>Cappitelli F; Principi P; Pedrazzani R; Toniolo L; Sorlini C (2007). "Bacterial and fungal deterioration of the Milan Cathedral marble treated with protective synthetic resins". ''Science of the Total Environment''. '''385''' (1–3): 172–81. Bibcode:2007ScTEn.385..172C. doi:10.1016/j.scitotenv.2007.06.022. <nowiki>PMID 17658586</nowiki>.</ref>

=== Conservació per cristal·lització ===
La cristal·lització es un mètode per fer un acabat, brillant i durador, en un element de marbre. Consisteix en polir la superfície amb una solució àcida lleugera i amb l'ajut d'un manyoc de [[llana d'acer]] o bé amb una màquina de poliment de terres en el cas dels [[Paviment|paviments]]. La reacció química següent mostra un procés típic amb fluorosilicat de magnesi (MgSiF6) i [[àcid clorhídric]] (HCl): ''CaCO3(s) + MgSiF6(l) + 2HCl (l) → MgCl2(s) + CaSiF6(s) + CO2(g) + H2O(l)''

L'[[hexafluorosilicat]] de calci resultant (CaSiF6) s'integra a la superfície del marbre i el fa més dur, més brillant i resistent contra les taques.

Un altre mètode tradicional d'acabat del marbre és el poliment amb [[àcid oxàlic]] (H2C2O4), que és un àcid orgànic i produeix la reacció següent: ''CaCO3(s) + H2C2O4(l) → CaC2O4(s) + CO2(g) + H2O(l).'' En aquest cas, l'[[oxalat de calci]] (CaC2O4) format en la reacció s'elimina i deixa una superfície que no ha sofert alteració química.<ref>{{Ref-web|url=https://multimedia.3m.com/mws/media/790119O/crystallization-vs-oxalic-acid-polishing.pdf|títol=Crystallization vs. Oxalic Acid Polishing|consulta=17-07-2023|llengua=anglès|editor=3M Building and Commercial Services Division|data=03-2012}}</ref>

== Història ==
A l'antic Egipte no es va usar el marbre i es van utilitzar altres roques per bastir obeliscs i monuments com l'arenisca extreta de Sisileh.<ref>{{Ref-web|url=https://ancientneareast.tripod.com/Jebel_Silsila.html|títol=Gebel (Jebel) Silsila (Silsileh) Mountain of the Chain|consulta=20-07-2023|llengua=anglès|editor=The History of the Ancient Near East|data=2021}}</ref> La gran majoria dels temples i monuments egipcis es van construir amb roques de granit vermell, negre i gris.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://francinimarble.com/blog/where-in-the-world-are-the-most-quarries|títol=Where in the World are the Most Quarries?|consulta=20-07-2023|llengua=anglès|editor=francinimarble.com|data=24-12-2017}}</ref>

A l'època clàssica l'ús del marbre va augmentar en ser emprat per l'[[Arquitectura de l'antiga Grècia|arquitectura grega]] de l'antiguitat. El marbre s'anomenava: pedra blanca o pedra pentèlica, himetta o pariana. A més a més de les pedreres de Paros i Naxos, ja famoses aleshores, es va iniciar l'extracció de marbre a Pentèlicus. Altres pedreres eren a Eleusis, Trípoli, Argos, Selinus, Siracusa, Skyros i Vravrona. Avui, els marbres més purs i de major blancor a Grècia són els extrets a les pedreres de Pentelicus i Dionisos.<ref>{{Ref-web|url=https://www.miningreece.com/mining-greece/minerals/marble/|títol=Minning Greece Marble|consulta=20-07-2023|llengua=anglès|editor=Minning Greece|data=2023}}</ref>

== Pedreres ==
Les pedreres de marbre amb més anomenada del món són a Carrara a Itàlia; a Portland, Anglaterra; a Paros i [[Pentèlic]], Grècia (preferit pels escultors) i Rutland a EUA.<ref name=":2" />

Al [[Rajasthan]] hi ha una gran diversitat de marbres en colors i matisos. A Makrana s'extreu un marbre cristal·lí, blanc i pur. El marbre de la zona de [[Rajsamand]] és de color blanc brut o blanc grisenc. Una varietat molt apreciada és el marbre verd que s'extreu a prop d'[[Udaipur (Rajasthan)|Udaipur]].<ref>{{Ref-web|url=https://ibm.gov.in/writereaddata/files/01102018101102Marble%202016%20(Advance%20Release).pdf|títol=35.Marble|consulta=20-07-2023|llengua=anglès|editor=Indian Minerals Yearbook 2016, Part- III : Mineral Reviews|data=2018|format=PDF}}</ref>

== Extracció ==
L'extracció del marbre es fa a les pedreres tallant els blocs a la mida de les diferents utilitats. Es poden tallar emprant diferents tècniques, voladures, perforacions, excavacions, el tall a raig d'aigua i les falques.

La roca sol ser tallada amb serres de diversos tipus, com la de fulla diamantada, la serra de làmines en grup i les serres circulars de diferent diàmetre. Recentment s'apliquen tècniques de tall modernes i mètodes que inclouen sistemes de control i solucions integrades per a la producció en línia.<ref name=":3">{{Ref-web|url=https://niayeshstone.com/marble-quarrying/|títol=Marble Quarrying: the Process of Drilling, Blasting, Swing Blocks|consulta=21-07-2023|llengua=anglès|editor=Stone Niayesh|data=13-12-2020}}</ref>

=== Poliment ===
Per al poliment s'apliquen moles i capçals de més gruixut a més fi, acabant amb abrassius cada cop més fins que milloren el color i la textura natural de la pedra. Hi ha altres acabats per a deixar superfícies rugoses o mats on hi intervenen, el raspallat, el cisellat, el sorrejat o el tractament tèrmic i amb flama, que permet fer saltar petites escates de la superfície de la pedra.<ref name=":3" />

== Producció ==
El 1998, la producció de marbre estava dominada per 4 països que representaven gairebé la meitat de la producció mundial de marbre i pedra decorativa. Itàlia i la Xina van ser els líders mundials, cadascun representant el 16% de la producció mundial, mentre que Espanya i l'Índia van produir el 9% i el 8%, respectivament. L'índex de demanda mundial de marbre manufacturat mostra un creixement del 12% anual durant el període 2000-2006 on l'aplicació més estesa és la rajoleria.

El 2018 Turquia va ser líder en exportació de marbre, amb un 42% del total del comerç mundial, seguida d'Itàlia amb un 18% i Grècia amb un 10%. El major importador de marbre el 2018 va ser la Xina amb una quota de mercat del 64%, seguida de l'Índia amb un 11% i Itàlia amb un 5%.<ref>Comtrade. "Comtrade Explorer - Snapshot HS 2515 (Marble, travertine, ecaussine and other stone)". United Nations Commodity Trade Statistics Database. Retrieved 31 January 2020.https://comtrade.un.org/db/help/ureadMeFirst.aspx?returnPath=%2fdb%2fce%2fceSnapshot.aspx%3fpx%3dH2%26cc%3d2515</ref>

Als EUA, segons el Servei Geològic, la producció de marbre acabat, el 2006, va ser d'un total de 46.400 tones mentre que la producció de marbre triturat (per a usos agregats i industrials) va ser de 6 milions de tones.

La indústria del marbre és de les més importants a Palestina, aportant entre el 20 i el 25% dels seu PIB industrial, La gran majoria de les exportacions van cap a Israel.<ref>{{Ref-publicació|article=Evaluation of the Stone and Marble Industry in Palestine: environmental, geological, health, socioeconomic, cultural, and legal perspectives, in view of sustainable development|url=https://doi.org/10.1007/s11356-021-12526-4|publicació=Environmental Science and Pollution Research|data=2021-06-01|issn=1614-7499|pmc=PMC7851506|pmid=33528771|pàgines=28058–28080|volum=28|exemplar=22|doi=10.1007/s11356-021-12526-4|llengua=en|nom=Hilmi S.|cognom=Salem}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

{{Projectes germans}}
{{Glossari de l'escultura}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|marbre}}

[[Categoria:Roques metamòrfiques]]