Mostra la font per a Mecànica dels fluids

[[Fitxer:Windtunnel1-en.svg|lang=ca|miniatura|[[Túnel de vent]]]]
{{Mecànica dels medis continus|secció=Mecànica dels fluids}}
La '''mecànica dels fluids''' és la part de la [[física]] que estudia l'efecte de les [[força|forces]] sobre els [[fluid]]s i el seu moviment.<ref>{{Ref-web|títol=Mecànica de Fluids|url=http://recursostic.educacion.es/eda/web/eda2010/newton/materiales/sans_ramos_monica_p3/mecnica_de_fluids.html|consulta=2023-02-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220705074324/http://recursostic.educacion.es/eda/web/eda2010/newton/materiales/sans_ramos_monica_p3/mecnica_de_fluids.html|arxiudata=2022-07-05}}</ref> Els fluids són els [[líquid]]s i els [[gas]]os. És una branca de la [[mecànica dels medis continus]] que es divideix en dos camps, la [[hidroestàtica]] o estàtica de fluids, que estudia els fluids en equilibri estàtic, i la [[hidrodinàmica]] o dinàmica de fluids, que estudia els fluids sotmesos a [[força|forces]] no nul·les, en moviment. L'estudi de la mecànica dels fluids ja és documentada a l'[[antiga Grècia]] on [[Arquimedes]] va iniciar l'estudi de la hidroestàtica. A l'edat mitjana els físics [[Al-Biruni]] i [[Al-Khazini]] avançarien en la hidroestàtica i començarien l'estudi de la dinàmica dels fluids.

Tanmateix, la mecànica de fluids i en especial la hidrodinàmica és un camp d'estudi amb força problemes sense resoldre o parcialment resolts. Es tracta d'una disciplina matemàticament complexa que sovint requereix l'[[anàlisi numèrica]] amb l'ajut dels [[ordinador]]s. Una nova branca denominada [[dinàmica de fluids computacional]] segueix aquest camí de la informàtica per tal de resoldre els problemes. També s'utilitza la [[velocimetria per imatge de partícules]], un mètode experimental que permet l'anàlisi i la visualització del flux d'un fluid.

== Branques principals ==
=== Estàtica de fluids ===
{{AP|Hidrostàtica}}
La [[Hidrostàtica]] o '''estàtica de fluids''' és la branca de la mecànica de fluids que estudia els [[fluid]]s en repòs. Abarca l'estudi de les condicions en què els fluids estan en repòs en [[equilibri hidroestàtic|equilibri estable]]; i es contrasta amb la [[dinàmica de fluids]], l'estudi dels fluids en moviment. La hidroestàtica ofereix explicacions físiques per a molts fenòmens de la vida quotidiana, com ara per què la [[pressió atmosfèrica]] canvia amb l'[[altitud]], per què la fusta i el [[oli]] floten sobre l'aigua i per què la superfície de l'aigua està sempre plana sigui quin sigui la forma del seu recipient. La hidroestàtica és fonamental per a la [[hidràulica]], l'[[enginyeria]] d'equips per emmagatzemar, transportar i utilitzar [[fluids]]. També és rellevant per a alguns aspectes de la [[geofísica]] i l'[[astrofísica]] (per exemple, per entendre la [[tectònica de plaques]] i les anomalies en el [[Gravetat de la Terra|camp gravitatori de la Terra]]), per a la [[meteorologia]], a la [[medicina]] (en el context de la [[tensió arterial]]), i molts altres camps.

=== Dinàmica de fluids ===
{{AP|Dinàmica de fluids}}
La ''[[dinàmica de fluids]]'' és una subdisciplina de la mecànica de fluids que s'ocupa del "flux de fluids": la ciència dels líquids i gasos en moviment.{{sfn|Batchelor|1967|pp=1-2}} La dinàmica de fluids ofereix una estructura sistemàtica —que és la base d'aquestes [[ciències aplicades]]— que abraça lleis empíriques i semiempíriques derivades de la mesura de fluxos i utilitzada per resoldre problemes pràctics. La solució a un problema de dinàmica de fluids normalment implica calcular diverses propietats del fluid, com ara la [[velocitat]], la [[pressió]], la [[densitat]] i la [[temperatura]], com a funcions de espai i temps. Té diverses subdisciplines, com ara l'[[aerodinàmica]] (l'estudi de l'aire i altres gasos en moviment)<ref>{{Ref-llibre|títol=Aerodynamics for Engineers|url=https://books.google.cat/books?id=ZaJTAAAAMAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Prentice Hall|data=1989|isbn=978-0-13-018243-2|llengua=en|nom=John J.|cognom=Bertin|nom2=Michael L.|cognom2=Smith}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Fundamentals of Aerodynamics|url=https://books.google.cat/books/about/Fundamentals_of_Aerodynamics.html?id=xwY8PgAACAAJ&redir_esc=y|editorial=McGraw-Hill Education|data=2010-02-12|isbn=978-0-07-339810-5|llengua=en|nom=John D.|cognom=Anderson Jr}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Aerodynamics for Engineering Students|url=https://books.google.cat/books/about/Aerodynamics_for_Engineering_Students.html?id=4YCThwzeTBQC&redir_esc=y|editorial=Elsevier|data=2003-02-12|isbn=978-0-08-049385-5|llengua=en|nom=E. L.|cognom=Houghton|nom2=P. W.|cognom2=Carpenter}}</ref><ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Theoretical Aerodynamics|url=https://books.google.cat/books?id=NdDdCgAAQBAJ|editorial=Courier Corporation|data=1973-01-01|isbn=978-0-486-61980-4|llengua=en|nom=Louis Melville|cognom=Milne-Thomson}}</ref> i la [[hidrodinàmica]] (l'estudi dels líquids en moviment).<ref name=":0" /><ref>{{Ref-llibre|títol=Hydrodynamics|url=https://books.google.cat/books/about/Hydrodynamics.html?id=Vj7WCgAAQBAJ&redir_esc=y|editorial=Princeton University Press|data=2015-12-08|isbn=978-1-4008-7777-5|llengua=en|nom=Garrett|cognom=Birkhoff}}</ref> La dinàmica de fluids té un ampli ventall d'aplicacions, inclòs el càlcul de [[força|forces]] i [[moment]]s en [[avió|avions]], determinar el [[cabal màssic]] del [[petroli]] a través de canonades, predir patrons de [[clima]] en evolució, entendre la [[nebulosa]] a l'[[espai interestel·lar]] i modelar [[explosions]]. Alguns principis dinàmics de fluids s'utilitzen en [[enginyeria de trànsit (transport)|enginyeria de trànsit]] i dinàmica de multituds.

== Relació amb la mecànica del continu ==
La mecànica de fluids és una subdisciplina de la [[mecànica dels medis continus]], tal com s'il·lustra a la taula següent.
{| class=wikitable align=left border=1
|rowspan=4|[[Mecànica dels medis continus]]
|rowspan=2|[[Mecànica del sòlid deformable]] és l'estudi de la física dels sòlids continus que tenen un estat de repòs amb forma definida.
|colspan=2|[[Elasticitat]] descriu els materials que tornen a la forma que correspon al seu estat de repòs quan es deixa d'aplicar una [[força]].
|-
|[[Plasticitat]] descriu els materials que es deformen de manera permanent (canvien la forma del seu estat de repòs) després d'aplicar una força suficient.
|rowspan=2|[[Reologia]]: Atès que certs materials són [[viscoelasticitat|viscoelàstics]] (presenten una combinació de propietats elàstiques i viscoses), la frontera entre la mecànica del sòlid deformable i la mecànica de fluids és difusa.
|-
|rowspan=2|La mecànica dels fluids (inclou l'[[Hidrostàtica|estàtica dels fluids]] i la [[dinàmica dels fluids]]) tracta amb la física dels fluids. Una propietat important dels fluids és la [[viscositat]], que és la força que genera un fluid en resposta a un gradient de velocitat.
|[[Fluid no newtonià|Fluids no newtonians]]
|-
|colspan=2|[[Fluid newtonià|Fluids newtonians]]
|}

Des d'un punt de vista mecànic, un fluid és una substància que no suporta la [[tensió tallant]]; per això un fluid en repòs té la forma del seu vas que ho conté. Un fluid en repòs no té tensió tallant.

== Supòsits ==
Els supòsits inherents a un tractament mecànic de fluids d'un sistema físic es poden expressar en termes d'equacions matemàtiques. Fonamentalment, se suposa que tot sistema mecànic de fluids obeeix:
* La [[conservació de la massa]]
* La [[conservació de l'energia]]
* La conservació de la [[quantitat de moviment]]
* [[Nombre de Knudsen|La suposició del continu]]

La suposició del continu és una idealització de la [[mecànica dels medis continus]] sota la qual els fluids es poden tractar com a [[funció contínua|continus]], tot i que, en un microscòpic escala, estan composts per [[molècules]]. Sota l'assumpció del continu, les propietats macroscòpiques (observades/mesurables) com ara la densitat, la pressió, la temperatura i la velocitat a granel es consideren ben definides en elements de volum "infinitesimals", petits en comparació amb l'escala de longitud característica del sistema, però grans en comparació amb l'escala de longitud molecular. Les propietats dels fluids poden variar contínuament d'un element de volum a un altre i són valors mitjans de les propietats moleculars. La hipòtesi del continu pot donar lloc a resultats inexacts en aplicacions com els fluxos de velocitat supersònics o els fluxos moleculars a escala nanomètrica.<ref name="Greenkorn2018">{{cite book |first=Robert |last=Greenkorn |title=Momentum, Heat, and Fonaments de la transferència massiva |url=https://books.google.cat/books?id=pjFRDwAAQBAJ&q=%22Breakdown+of+continuum+assumption%22&pg=PA18 |date=3 d'octubre de 2018 |publisher=CRC Press |isbn=978- 1-4822-9297-8 |page=18}}</ref> Aquells problemes per als quals falla la hipòtesi del continu es poden resoldre mitjançant la [[mecànica estadística]]. Per determinar si s'aplica o no la hipòtesi del continu, s'avalua el [[nombre de Knudsen]], definit com la relació entre el [[Recorregut lliure mitjà|camí lliure mitjà]] molecular i la longitud característica [[Escala (ratio)|escala]]. Els problemes amb nombres Knudsen inferiors a 0,1 es poden avaluar mitjançant la hipòtesi del continu, però es pot aplicar un enfocament molecular (mecànica estadística) per trobar el moviment del fluid per a nombres de Knudsen més grans.

== Equacions de Navier–Stokes ==
{{AP|Equacions de Navier–Stokes}}
Les equacions de Navier–Stokes (anomenades així per [[Claude-Louis Navier]] i [[George Gabriel Stokes]]) són [[equacions diferencials]] que descriuen l'equilibri de forces en un punt determinat dins d'un fluid. Per a un [[fluid incompressible]] amb un camp de velocitat vectorial <math>\mathbf{u}</math>, les equacions de Navier–Stokes són:<ref>{{Ref-llibre|títol=Navier-Stokes Equations|url=https://books.google.cat/books/about/Navier_Stokes_Equations.html?id=eI36TEsH4N8C&redir_esc=y|editorial=University of Chicago Press|data=1988|isbn=978-0-226-11549-8|llengua=en|nom=Peter|cognom=Constantin|nom2=Ciprian|cognom2=Foiaş}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Temam|nom=Roger|data=2001|article=Navier-Stokes equations: theory and numerical analysis|volum=Vol. 343|publicació=[[American Mathematical Society]]|llengua=en|url=https://www.researchgate.net/publication/295736587_Navier-Stokes_Equations_Theory_and_Numerical_Analysis|consulta=2024-06-12|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240612100007/https://www.researchgate.net/publication/295736587_Navier-Stokes_Equations_Theory_and_Numerical_Analysis|arxiudata=2024-06-12}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Navier-Stokes Equations and Turbulence|url=https://books.google.cat/books/about/Navier_Stokes_Equations_and_Turbulence.html?id=f4zaccq9KREC&redir_esc=y|editorial=Cambridge University Press|data=2001-08-27|isbn=978-1-139-42899-6|llengua=en|nom=C.|cognom=Foias|nom2=O.|cognom2=Manley|nom3=R.|cognom3=Rosa|nom4=R.|cognom4=Temam}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240612100003/https://books.google.cat/books/about/Navier_Stokes_Equations_and_Turbulence.html?id=f4zaccq9KREC&redir_esc=y |date=2024-06-12 }}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Finite Element Methods for Navier-Stokes Equations: Theory and Algorithms|url=https://books.google.cat/books/about/Finite_Element_Methods_for_Navier_Stokes.html?id=8C7vCAAAQBAJ&redir_esc=y|editorial=Springer Science & Business Media|data=2012-12-06|isbn=978-3-642-61623-5|llengua=en|nom=Vivette|cognom=Girault|nom2=Pierre-Arnaud|cognom2=Raviart}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240612100003/https://books.google.cat/books/about/Finite_Element_Methods_for_Navier_Stokes.html?id=8C7vCAAAQBAJ&redir_esc=y |date=2024-06-12 }}</ref>

: <math>\frac{\partial \mathbf{u}}{\partial t} + (\mathbf{u} \cdot \nabla) \mathbf{u} = - \frac{1}{\rho}\nabla p + \nu \nabla^2 \mathbf{u}</math>.

Aquestes equacions diferencials són les anàlegues dels materials deformables a les equacions de moviment de Newton per a les partícules: les equacions de Navier-Stokes descriuen els canvis en el [[moment]] ([[força]]) en resposta a la [[pressió]] <math>p</math> i viscositat, parametritzats per la [[viscositat cinemàtica]] <math>\nu </math>. De vegades, a les equacions s'hi afegeixen altres forces, com ara la força gravitatòria o la [[força de Lorentz]].

Les solucions de les equacions de Navier-Stokes per a un problema físic donat s'han de buscar amb l'ajuda del [[càlcul]]. En termes pràctics, només els casos més senzills es poden resoldre exactament d'aquesta manera. Aquests casos generalment impliquen un flux no turbulent i constant en el qual el [[nombre de Reynolds]] és petit. Per a casos més complexos, especialment aquells que involucren [[turbulència]], com ara sistemes meteorològics globals, aerodinàmica, hidrodinàmica i molts més, actualment només es poden trobar solucions de les equacions de Navier-Stokes amb l'ajuda d'ordinadors. Aquesta branca de la ciència s'anomena [[dinàmica de fluids computacional]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Computational Fluid Dynamics|url=https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-540-85056-4|doi=10.1007/978-3-540-85056-4|llengua=en|editor=Anderson, J. D., & Wendt, J.|data=2009}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220302200814/http://link.springer.com/book/10.1007/978-3-540-85056-4 |date=2022-03-02 }}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Computational Fluid Dynamics|url=https://books.google.cat/books/about/Computational_Fluid_Dynamics.html?id=Cq6tqmMVJREC&redir_esc=y|editorial=Cambridge University Press|data=2010-09-27|isbn=978-1-139-49329-1|llengua=en|nom=T. J.|cognom=Chung}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240612100030/https://books.google.cat/books/about/Computational_Fluid_Dynamics.html?id=Cq6tqmMVJREC&redir_esc=y |date=2024-06-12 }}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Computational Fluid Dynamics: Principles and Applications|url=https://books.google.cat/books?id=r-ecBAAAQBAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Butterworth-Heinemann|data=2015-04-23|isbn=978-0-12-801172-0|llengua=en|nom=Jiri|cognom=Blazek}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240612100026/https://books.google.cat/books?id=r-ecBAAAQBAJ&newbks=0&hl=ca |date=2024-06-12 }}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Principles of Computational Fluid Dynamics|url=https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-642-05146-3|doi=10.1007/978-3-642-05146-3|llengua=en|cognom=Wesseling|nom=Pieter|data=2001}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220325135712/https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-642-05146-3 |date=2022-03-25 }}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Computational Fluid Mechanics and Heat Transfer, Second Edition|url=https://books.google.cat/books/about/Computational_Fluid_Mechanics_and_Heat_T.html?id=ZJPbtHeilCgC&redir_esc=y|editorial=CRC Press|data=1997-04-01|isbn=978-1-56032-046-3|llengua=en|nom=Richard H.|cognom=Pletcher|nom2=John C.|cognom2=Tannehill|nom3=Dale|cognom3=Anderson}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240612100005/https://books.google.cat/books/about/Computational_Fluid_Mechanics_and_Heat_T.html?id=ZJPbtHeilCgC&redir_esc=y |date=2024-06-12 }}</ref>

== Viscositat ==
Un '''fluid no viscós''' no té [[viscositat]], <math>\nu=0 </math>. A la pràctica, un flux no viscós és una idealització, que facilita el tractament matemàtic. De fet, només se sap que els fluxos purament no viscosos es realitzen en el cas de la [[superfluid]]esa. En cas contrari, els fluids són generalment '''viscosos''', una propietat que sovint és més important dins d'una [[capa límit]] prop d'una superfície sòlida,<ref>{{cite book|last1=Kundu|first1=Pijush K.|last2=Cohen|first2=Ira M.|last3=Dowling|first3=David R.|title=Fluid Mechanics|publisher=Academic Press|isbn=978-0124059351|edition=6|chapter=10|date=2015-03-27|url=https://www.google.cat/books/edition/Fluid_Mechanics/59EuvgAACAAJ?hl=ca}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240612100007/https://www.google.cat/books/edition/Fluid_Mechanics/59EuvgAACAAJ?hl=ca |date=2024-06-12 }}</ref> on el flux ha de coincidir amb la [[condició de no lliscament]] en el sòlid. En alguns casos, les matemàtiques d'un sistema mecànic de fluids es poden tractar assumint que el fluid fora de les capes límit no és viscós, i després concordant la seva solució amb la d'una capa límit de [[flux laminar|laminar]] prima.

Per al flux de fluid sobre un límit porós, la velocitat del fluid pot ser discontínua entre el fluid lliure i el fluid del medi porós (això està relacionat amb la condició de Beavers i Joseph). A més, és útil a velocitats baixes [[Velocitat del so|subsòniquès]] assumir que el gas és [[fluid incompressible|incompressible]], és a dir, la densitat del gas no canvia encara que la velocitat i la [[pressió estàtica]] canvïin.

== Fluid newtonià ==
{{AP|Fluid newtonià}}
Un '''fluid newtonià''' (anomenat així per [[Isaac Newton]]) es defineix com un [[fluid]] la [[tensió de tall]] del qual és linealment proporcional a la [[velocitat]] [[gradient]] en la direcció [[perpendicular]] al pla de cisalla. Aquesta definició vol dir que, independentment de les forces que actuin sobre un fluid, ''continua fluint''. Per exemple, l'aigua és un fluid newtonià, perquè continua mostrant propietats fluides per molt que s'agiti o es barregi. Una definició una mica menys rigorosa és que l'[[arrossegament]] d'un objecte petit que es mou lentament pel fluid és proporcional a la força aplicada a l'objecte. Els fluids importants, com l'aigua, així com la majoria de gasos, es comporten, en una bona aproximació, com un fluid newtonià en condicions normals a la Terra.{{Sfn|Batchelor|1967|p=145}}

=== Equacions per a fluids newtonians ===
La constant de proporcionalitat entre el tensor d'esforç viscós i el gradient de velocitat es coneix com a [[viscositat]]. Una equació senzilla per descriure el comportament del fluid newtonià incompressible és:
:<math>\tau = -\mu\frac{\mathrm{d} u}{\mathrm{d} n}</math>

on
:<math>\tau</math> és l'esforç tallant que exerceix el fluid ("[[arrossegament]]"),
:<math>\mu</math> és la viscositat del fluid, una constant de proporcionalitat, i
:<math>\frac{\mathrm{d} u}{\mathrm{d} n}</math> és el gradient de velocitat perpendicular a la direcció de tall.

Per a un fluid newtonià, la viscositat, per definició, depèn només de la [[temperatura]], no de les forces que actuen sobre ell. Si el fluid és [[fluid incompressible|incompressible]] l'equació que regeix l'esforç viscós (en [[sistema de coordenades cartesianes|coordenades cartesianes]]) és:
:<math>\tau_{ij} = \mu\left(\frac{\partial v_i}{\partial x_j}+\frac{\partial v_j}{\partial x_i} \right)</math>

on
:<math>\tau_{ij}</math> és l'esforç tallant a la cara <math>i^{th}</math> d'un element fluid a <math>j^{th}</math> direcció
:<math>v_i</math> és la velocitat en la direcció <math>i^{th}</math>
:<math>x_j</math> és la coordenada de direcció <math>j^{th}</math>.

Si el fluid no és incompressible, la forma general de l'esforç viscós en un fluid newtonià és:
:<math>\tau_{ij} = \mu \left( \frac{\partial v_i}{\partial x_j} + \frac{\partial v_j}{\partial x_i} - \frac{2}{3} \delta_{ij} \nabla \cdot \mathbf{v} \right) + \kappa \delta_{ij} \nabla \cdot \mathbf{v} </math>

on<math> \kappa </math> és el segon coeficient de viscositat (o viscositat a granel). Si un fluid no obeeix aquesta relació, s'anomena [[fluid no newtonià]], del qual n'hi ha de diversos tipus. Els fluids no newtonians poden ser plàstics, plàstics de Bingham, pseudoplàstics, dilatants, tixotròpics, reopèctics i viscoelàstics.

En algunes aplicacions, es fa una altra divisió àmplia entre fluids: fluids ideals i no ideals. Un fluid ideal no és viscós i no ofereix cap resistència a una força de cisalla. Un fluid ideal realment no existeix, però en alguns càlculs, la suposició és justificable. Un exemple d'això és el flux lluny de superfícies sòlides. En molts casos, els efectes viscosos es concentren a prop dels límits sòlids (com a les capes límit), mentre que a les regions del camp de flux allunyades dels límits es poden descuidar els efectes viscosos i el fluid allà es tracta com si fos inviscós (flux ideal). Quan es descuida la viscositat, el terme que conté el tensor d'esforç viscós <math> \mathbf{\tau} </math> a l'equació de Navier–Stokes s'esvaeix. L'equació reduïda d'aquesta forma s'anomena [[equacions_d'Euler_(dinàmica_de_fluids)|equació d'Euler]].

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|títol=An Introduction to Fluid Dynamics|url=https://books.google.cat/books/about/An_Introduction_to_Fluid_Dynamics.html?id=Rla7OihRvUgC&redir_esc=y|editorial=Cambridge University Press|data=1967|isbn=978-0-521-66396-0|llengua=en|nom=George Keith|cognom=Batchelor}}

== Bibliografia complementària ==
* {{Ref-llibre|títol=Mecánica de fluidos en ingeniería|url=https://books.google.cat/books?id=jf9pBQAAQBAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica|data=2012-07-24|isbn=978-84-7653-936-1|llengua=es|nom=Salvador|cognom=de las Heras Jiménez}}
* {{Ref-llibre|títol=Mecànica de fluids|url=https://books.google.cat/books?id=nQbakO0vXy4C&newbks=0&hl=ca|editorial=Universitat de València|data=2007|isbn=978-84-370-6562-5|llengua=ca|nom=A. Vicent|cognom=Orchillés|nom2=Margarita|cognom2=Sanchotello}}

== Vegeu també ==
{{commonscat}}
{{XCols| n_cols = 2| línies = 
* [[Aerodinàmica]]
* [[Equació de Bernoulli]]
* [[Fenòmens de transport]]
* [[Hidràulica]]
* [[Hidrodinàmica]]
* [[Hidroestàtica]]
* [[Mecànica aplicada]]
* [[Mecànica de fluids computacional]]
* [[Vasos comunicants]]
}}
{{Nombres adimensionals de la mecànica de fluids}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Mecanica Dels Fluids}}
[[Categoria:Hidràulica]]
[[Categoria:Mecànica de fluids| ]]