Mostra la font per a Metre

{{Infotaula unitat
| nom = metre
| imatge = Platinum-Iridium meter bar.jpg
| peu = La barra de [[platí]]-[[iridi]] que es va utilitzar com a prototip del metre entre el [[1889]] i el 1960.
| estàndard = [[Unitat base del SI]]
| magnitud = [[Longitud]]
| símbol = m
| anomenada = 
| etiqueta extra = 
| dada extra = 
| units1 = [[Unitats del SI]]
| inunits1 = {{val|1000|ul=mm}}<br /><!--
 -->&emsp;{{val|1|e=-3|ul=km}}
| units2 = [[Unitats imperials]]
| inunits2 = {{convert|1|m|yd|disp=out|lk=on|sigfig=5|comma=gaps}}<br /><!--
 -->&emsp;{{convert|1|m|ft|disp=out|lk=on|sigfig=5|comma=gaps}}<br /><!--
 -->&emsp;{{convert|1|m|in|disp=out|lk=on|sigfig=5|comma=gaps}}
| units3 = Unitats nàutiques
| inunits3 = {{convert|1|m|nmi|disp=out|lk=on|sigfig=5|comma=gaps}}
}}
El '''metre''' ('''m''') és la [[unitat de longitud|unitat fonamental de longitud]] del [[Sistema Internacional]] de pesos i mesures.<ref name=SI>{{ref-web|url=http://physics.nist.gov/cuu/Units/meter.html |títol=Base unit definitions: Meter |editor=[[National Institute of Standards and Technology]] |consulta=2010-09-28}}</ref> Originàriament definit com la deumilionèsima part de la [[distància]] des de l'[[Equador terrestre|equador]] de la Terra al [[pol Nord]], la seva definició s'ha refinat al llarg del temps, i des de 1983 s'ha definit com la [[longitud]] que recorre la [[llum]] en el buit en un interval de [[temps]] d'1/299 792 458 [[segon|segons]],<ref name="Res1">{{ref-web| url = http://www.bipm.org/en/CGPM/db/17/1/ | títol = Resolució núm. 1 de la 17ª Conferència General de Pesos i Mesures (1983) | autor = Bureau International des Poids et Mesures | llengua = anglès; francès | consulta=27 maig 2013}}</ref> de manera que també és la base per definir la [[velocitat de la llum]].

== Múltiples i submúltiples ==
Es poden utilitzar prefixos per anomenar múltiples o submúltiples del metre.
{| border=1 cellpadding=4 cellspacing=0 style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f5f5f5; border: 2px #525252 solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|-
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Factor'''
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Nom'''
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Símbol'''
|style="background:#d4d4d4" align=center|
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Factor'''
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Nom'''
|style="background:#d4d4d4" align=center|'''Símbol'''
|-
|align=center|10<sup>−1</sup>
|[[decímetre]]
|align=center|[[decímetre|dm]]
|
|align=center|10¹
|[[decàmetre]]
|align=center|[[decàmetre|dam]]
|-
|align=center|10<sup>−2</sup>
|'''[[centímetre]]'''
|align=center|[[centímetre|cm]]
|
|align=center|10²
|[[hectòmetre]]
|align=center|[[hectòmetre|hm]]
|-
|align=center|10<sup>−3</sup>
|'''[[mil·límetre]]'''
|align=center|[[mil·límetre|mm]]
|
|align=center|10<sup>3</sup>
|'''[[quilòmetre]]'''
|align=center|[[quilòmetre|km]]
|-
|align=center|10<sup>−6</sup>
|'''[[micròmetre (unitat)|micròmetre]]'''
|align=center|[[micròmetre (unitat)|µm]]
|
|align=center|10⁶
|[[megàmetre]]
|align=center|[[megàmetre|Mm]]
|-
|align=center|10<sup>−9</sup>
|'''[[nanòmetre]]'''
|align=center|[[nanòmetre|nm]]
|
|align=center|10⁹
|[[gigàmetre]]
|align=center|[[gigàmetre|Gm]]
|-
|align=center|10<sup>−12</sup>
|[[picòmetre]]
|align=center|[[picòmetre|pm]]
|
|align=center|10<sup>12</sup>
|[[teràmetre]]
|align=center|[[teràmetre|Tm]]
|-
|align=center|10<sup>−15</sup>
|[[femtòmetre]] (o [[femtòmetre|fermi]])
|align=center|[[femtòmetre|fm]]
|
|align=center|10<sup>15</sup>
|[[petàmetre]]
|align=center|[[petàmetre|Pm]]
|-
|align=center|10<sup>−18</sup>
|[[attòmetre]]
|align=center|[[attòmetre|am]]
|
|align=center|10<sup>18</sup>
|[[exàmetre]]
|align=center|[[exàmetre|Em]]
|-
|align=center|10<sup>−21</sup>
|[[zeptòmetre]]
|align=center|[[zeptòmetre|zm]]
|
|align=center|10<sup>21</sup>
|[[zettàmetre]]
|align=center|[[zettàmetre|Zm]]
|-
|align=center|10<sup>−24</sup>
|[[yoctòmetre]]
|align=center|[[yoctòmetre|ym]]
|
|align=center|10<sup>24</sup>
|[[yottàmetre]]
|align=center| [[yottàmetre|Ym]]
|}

També existeixen altres unitats relacionades amb el metre que no formen part del Sistema Internacional
* [[àngstrom]] (Å) = 10<sup>-10</sup> m
* [[miriàmetre]] (mam), és una antiga unitat de longitud que equivalia a deu mil metres. És la distància d'una prova atlètica. (10<sup>4</sup> m)

== Història ==
La paraula ''metre'' prové del [[grec]] μέτρον (''metron'', mesura), d'aquí va passar al [[francès]] com a ''mètre''. La seva utilització en el sentit modern d'unitat de mesura va ser introduïda pel científic italià [[Tito Livio Burattini]] a la seva obra ''Misura Universale'' del [[1675]] per canviar de nom a ''metro cattolico'' la ''mesura universal'' proposada pel [[Filosofia|filòsof]] [[Anglaterra|anglès]] [[John Wilkins]] el [[1668]].<ref name=Wilk1>[http://www.metricationmatters.com/docs/WilkinsTranslationLong.pdf An Essay towards a Real Character and a Philosophical Language (Reproduccció)]</ref><ref name=Wilk2>[http://www.metricationmatters.com/docs/WilkinsTranslationShort.pdf An Essay towards a Real Character and a Philosophical Language (Transcripció)]</ref>

En 1668 Wilkins va fer la seva proposta de ''mesura universal'' utilitzant el suggeriment de [[Christopher Wren]] d'un [[pèndol]] amb un [[període d'oscil·lació|semiperíode]] d'un [[segon]] per mesurar una longitud estàndard de 997 mm de longitud que havia observat [[Christiaan Huygens]].<ref name=Wilk1/><ref name=Wilk2/><ref>{{ref-publicació|autor= George Sarton |títol= The First Explanation of Decimal Fractions and Measures (1585). Together with a History of the Decimal Idea and a Facsimile (No. XVII) of Stevin's Disme|publicació=Isis |volum= 23 | number = 1 |any= 1935 |pàgines= 153–244 |url = http://www.jstor.org/stable/225223?&Search=yes&searchText=ISIS&searchText=Stevin&list=hide&searchUri=%2Faction%2FdoBasicSearch%3FQuery%3DStevin%2BISIS%26Search%3DSearch%26gw%3Djtx%26prq%3DStevin%26hp%3D25%26acc%3Doff%26aori%3Doff%26wc%3Don%26fc%3Doff&prevSearch=&item=7&ttl=326&returnArticleService=showFullText}}</ref>

Durant el {{segle|XVIII|s}} hi va haver dues tendències predominants respecte a la definició de la unitat estàndard de longitud. Una d'aquestes, seguint Wilkins, suggeria la definició del metre com la longitud d'un pèndol amb un semiperíode d'un segon. Mentre l'altra proposava una definició basada en una mesura de l'[[Arc (geometria)|arc]] d'un [[meridià]] terrestre entre l'[[Línia equatorial|equador]] i el [[pol Nord]]: la deumilionèsima part de la longitud de la meitat del meridià terrestre.<ref name="needham">('La decimalització no és de l'essència del sistema mètric;. el veritable significat d'això és que va ser el primer gran intent de definir les unitats terrestres de mesura en termes d'una astronòmica invariable o geodèsica constant) El metre va ser, de fet, definit com una de deu milionèsima part d'un quart de la circumferència de la Terra al nivell del mar.' [[Joseph Needham]], ''[[Science and Civilisation in China]]'', Cambridge University Press, 1962 vol.4, pt.1, p.42.</ref> El 1791 l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]] va optar per la segona definició front la que es basava en el pèndol perquè la [[força]] de la [[gravetat]] varia significativament al llarg de la superfície de la [[Terra]] i aquesta variació afecta el període del pèndol.<ref>Paolo Agnoli,''Il senso della misura: la codifica della realtà tra filosofia, scienza ed esistenza umana'', Armando Editore, 2004 pp.93-94,101.</ref><ref>{{ref-web|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k571270/f1.image |títol=Rapport sur le choix d'une unité de mesure, lu à l'Académie des sciences, le 19 mars 1791 |llengua=francès|editor=Gallica.bnf.fr |data=2007-10-15 |consulta=2013-03-25}}</ref><ref>Paolo Agnoli and Giulio D'Agostini,[http://arxiv.org/pdf/physics/0412078.pdf 'Why does the meter beat the second?,'] December, 2004 pp.1-29.</ref>

[[Fitxer:Kilometre definition.svg|miniatura|Una definició primerenca del metre era de deu milions de la distància del pol a l'[[Línia equatorial|equador]].]]
El metre va ser definit el [[1791]] per l'Acadèmia Francesa de les Ciències com a la deumilionèsima part del quadrant d'un [[meridià]] terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la [[Terra]] des del [[pol Nord]] fins a l'[[línia equatorial|Equador]] passant pel [[meridià]] de [[París]] (més precisament per l'observatori de París). Aquest meridià ja havia estat mesurat amb anterioritat l'any [[1669]] per [[Jean Picard]] (tram París-Amiens), allargat fins a [[Dunkerque]] i [[Perpinyà]] en [[1718]] per Jean-Dominique Cassini ([[Giovanni Cassini]]) i revisat en [[1739]] per LaCaille. L'Acadèmia de Ciències va crear una comissió formada per Borda, [[Nicolas de Condorcet|Condorcet]], Lagrange, [[Lavoisier]], Tillet afegint-s'hi posteriorment [[Laplace]] i Monge que va encarregar a Pierre-François André [[Pierre Méchain|Méchain]] (1744-1804) i [[Jean-Baptiste Joseph Delambre]] (1749-1822) efectuar les mesures geodèsiques pertinents per a calcular l'arc del meridià i poder deduir la longitud del metre. La tasca de mesura es va allargar del [[1792]] al [[1798]], entre altres raons a causa de la [[Guerra Gran]]. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre [[Dunkerque]] i [[Barcelona]]. En concret, el meridià de París arriba al mar a la platja d'[[Ocata (barri del Masnou)|Ocata]], al [[el Masnou|Masnou]]. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les [[Illes Balears]], entre els anys [[1806]] i [[1808]]. El [[científic]] nord-català [[Francesc Aragó]], que explica en les seves memòries que va conèixer [[Pierre Méchain|Méchain]] quan aquest mesurava l'[[arc de meridià]] pel [[Rosselló]], va ser un dels membres de la segona expedició que va completar, allargant-les vers [[Alacant]], [[Illa d'Eivissa]] i [[Mallorca]], les mesures que van permetre confirmar aquesta primera definició. En esclatar la [[guerra del Francès]] Francesc Aragó va evitar el linxament gràcies al seu coneixement del català però es va haver de refugiar a la presó del [[castell de Bellver]] amb els seus ajudants i no van poder tornar a [[França]] fins un any més tard. El [[1795]], [[França]] va adoptar el metre com a unitat oficial de [[longitud]].

=== Barra prototip del metre ===
[[Fitxer:Metre alloy.jpg|miniatura|Creació del metre d'aliatge el 1874 al Conservatoire des Arts et Métiers. Hi són presents, [[Henri Tresca]], George Matthey, Saint-Claire Deville i Debray]]
[[Fitxer:Platinum-Iridium meter bar.jpg|miniatura|Imatge generada per ordinador de la barra prototip del metre, fet d'un [[aliatge]] de [[platí]] i [[iridi]], que va ser la norma 1889-1960.]]
En la [[Dècada del 1870|dècada de 1870]] i en vistes de la precisió moderna, es va dur a terme una sèrie de conferències internacionals per a establir noves normes mètriques. La [[Convenció del Metre]] (''Convention du Metre'') de 1875 va ordenar l'establiment d'una [[Oficina Internacional de Pesos i Mesures]] permanent (BIPM: ''Bureau International des Poids et Mesures''), que es va situar a [[Sèvres]], França. Aquesta nova organització hauria de conservar el nou prototip de metro i [[quilogram]] quan es construïssin, distribuir els prototips mètrics als estats membres, i mantenir les comparacions entre ells i les normes de mesurament no mètriques. L'organització va crear una nova barra de prototip el 1889 durant la primera [[Conferència General de Pesos i Mesures]] (CGPM: ''Conférence Générale des Poids et Mesures''), i va crear el ''Prototip Internacional del Metre'' com la distància entre dues línies en una barra estàndard composta d'un aliatge de noranta per cent [[platí]] i deu per cent [[iridi]], mesurat en el punt de fusió del gel.<ref>[[#nistmetre|National Institute of Standards and Technology 2003; Historical context of the SI: Unit of length (meter)]]
</ref>

El prototip internacional original del metre encara es manté al BIPM en les condicions especificades l'any 1889. Una discussió de les mesures d'una barra de mesura estàndard i els errors trobats en la presa de les mesures es troba en un document al [[National Institute of Standards and Technology|NIST]].<ref name="Beers">[[#beers1992|Beers & Penzes 1992]]</ref>

=== Longitud d'ona estàndard de les emissions de criptó-86 ===
El 1893, el patró del metre es va mesurar per primera vegada amb un [[interferòmetre]] d'[[Albert Abraham Michelson|Albert A. Michelson]], l'inventor del dispositiu i un defensor de la utilització d'algunes [[ona|ones]] de [[llum]] particulars com un estàndard de la mesura. Durant l'any 1925, la [[interferometria]] va estar en ús regular al BIPM. No obstant això, el Prototip de Metre Internacional va seguir sent la norma fins al 1960, quan l'onzè CGPM va definir el metre en el nou [[Sistema Internacional d'Unitats]] (SI) com una mesura igual a 1.650.763,73 [[Ona|ones]] de la [[línia d'emissió]] en [[taronja]]-[[vermell]] a l'[[espectre electromagnètic]] de l'àtom de [[criptó]]-86 al [[buit]].<ref name="Marion">{{ref-llibre| cognom = Marion | nom = Jerry B. | títol = Physics For Science and Engineering | any = 1982 | editor= CBS College Publishing | isbn = 4-8337-0098-0 | pàgina = 3 | llengua = anglès}}</ref>

=== Velocitat de la llum ===
Per reduir encara més la incertesa, el dissetè CGPM de 1983 va substituir la definició de metre per la seva definició actual. Va fixar la longitud del metre en funció de [[segons]] i de la [[velocitat de la llum]]:

{{Citació|El metre és la longitud del trajecte recorregut per la llum en el buit durant un interval de temps de {{frac|1|299,792,458}} segons.|<ref name="Res1"/>}}

Aquesta definició fixa la velocitat de la llum en el [[buit]] en exactament a 299.792.458 metres per segon. Una subproducte de la definició de la 17a CGPM va ser que va permetre als científics comparar els seus [[Làser|làsers]] acuradament utilitzant freqüència, el que resulta en longituds d'ona amb una cinquena part de la incertesa involucrat en la comparació directa de longituds d'ona, gràcies al fet que els d'errors d'interferòmetres van ser eliminats. Per a facilitar encara més la reproductibilitat d'un laboratori a la 17a CGPM també va fer l'[[heli-neó làser]] de iode estabilitzat, "una radiació recomanada" per a la realització del metre.<ref name="recommendations"/> Amb la finalitat de delinear el metre, el BIPM actualment considera la longitud d'ona làser de HeNe ha de ser de la següent manera: {{nowrap|λ{{sub|HeNe}} <nowiki>=</nowiki> 632,991,212.58 fm}} amb una incertesa estàndard relativa estimada (''U'') de {{val|2.1|e=-11}}.<ref name="recommendations"/><ref name="uncertainty"> El terme 'relativa incertesa estàndard' s'explica pel NIST al seu lloc web: {{ref-web|títol=Standard Uncertainty and Relative Standard Uncertainty |obra=The NIST Reference on constants, units, and uncertainties: Fundamental physical constants |url=http://physics.nist.gov/cgi-bin/cuu/Info/Constants/definitions.html |editor=NIST |consulta=19 desembre 2011}}</ref><ref>[[#NRC2010|National Research Council 2010]]</ref> Aquesta incertesa és actualment un factor limitant en realitzacions de laboratori del metre, i que és diversos ordres de magnitud més pobres que el de la segona, sobre la base de [[rellotge atòmic]] de font de cesi ({{nowrap|1=''U'' = {{val|5|e=-16}}}}).<ref>[[#NIST2011|National Institute of Standards and Technology 2011.]]</ref> Per tant, una realització del metre normalment és delineat (no definit) avui en dia als laboratoris com a {{val|1579800.762042|(33)}} longituds d'ona de la llum làser d'heli-neó en el buit, l'error indicat és només la de determinació de la freqüència.<ref name="recommendations">{{ref-web| títol = Iodine (<math>\lambda</math>≈633 nm) | editor= BIPM | url = http://www.bipm.org/utils/common/pdf/mep/M-e-P_I2_633.pdf | obra = MEP (''Mise en Pratique'') | any = 2003 | format = PDF | consulta=16 desembre2011 | llengua = anglès}}</ref> Aquesta notació en claus expressant l'error s'explica en l'article sobre la [[Incertesa estàndard#Mesures|incertesa de mesura.]]

La realització pràctica del metre està subjecte a incerteses en la caracterització del medi, a diverses incerteses d'interferometria, i la incertesa en la mesura de la freqüència de la font.<ref name="Beers2">
A more detailed listing of errors can be found in {{ref-web|obra=NIST length scale interferometer measurement assurance; NIST document NISTIR 4998 |títol=§4 Re-evaluation of measurement errors |nom=John S |cognom=Beers |nom2=William B |cognom2=Penzes |url=http://www.nist.gov/calibrations/upload/4998.pdf |format=PDF |consulta=17 desembre 2011 |data= desembre 1992 |pàgines=9 ''ff''}}
</ref> Un mitjà utilitzat de forma habitual és aire, i el [[National Institute of Standards and Technology]] ha creat una calculadora en línia per a convertir les longituds d'ona en el buit en longituds d'ona en l'aire.<ref name="NIST_calculator">The formulas used in the calculator and the documentation behind them are found at {{ref-web|url=http://emtoolbox.nist.gov/Wavelength/Documentation.asp |títol=Engineering metrology toolbox: Refractive index of air calculator |data= 23 setembre 2010 |editor=NIST |consulta=16 desembre 2011}} The choice is offered to use either the [http://emtoolbox.nist.gov/Wavelength/Edlen.asp modified Edlén equation] or the [http://emtoolbox.nist.gov/Wavelength/Ciddor.asp Ciddor equation]. The documentation provides [http://emtoolbox.nist.gov/Wavelength/Documentation.asp#EdlenorCiddor a discussion of how to choose] between the two possibilities.</ref> Segons la descripció realitzada pel NIST, en l'aire, les incerteses en la caracterització de la mitjana estan dominades pels errors en la recerca de la temperatura i la pressió. Els errors en les fórmules teòriques utilitzades són secundaris.<ref name="errors">{{ref-web|url=http://emtoolbox.nist.gov/Wavelength/Documentation.asp#UncertaintyandRangeofValidity |títol=§VI: Uncertainty and range of validity |obra=Engineering metrology toolbox: Refractive index of air calculator |data= 23 setembre 2010 |editor=NIST |consulta=16 desembre 2011}}</ref> En implementar una correcció de l'índex de refracció d'aquest tipus, una aproximació de la realització del metre pot ser implementada a l'aire, com per exemple, l'ús de la formulació del metre com a {{val|1579800.762042|(33)}} longituds d'ona de la llum làser d'heli-neó en el buit, i convertir les longituds d'ona en el buit a longituds d'ona en l'aire. Per descomptat, l'aire és només un possible mitjà a utilitzar en una realització del metre, i qualsevol [[buit parcial]] pot ser utilitzat, o alguna atmosfera inerta com el gas heli, sempre que les correccions apropiades per a l'índex de refracció s'implementin.<ref name="Dunning">{{ref-llibre|títol=Atomic, molecular, and optical physics: electromagnetic radiation, Volume 29, Part 3 |capítol=Physical limits on accuracy and resolution: setting the scale |url=http://books.google.cat/books?id=FV4Y39AGYuYC&pg=PA316 |pàgina=316 |nom=F. B. |cognom=Dunning |nom2=Randall G. |cognom2=Hulet |isbn=0-12-475977-7 |editorial=Academic Press |any=1997 |citació=The error [introduced by using air] can be reduced tenfold if the chamber is filled with an atmosphere of helium rather than air.}}</ref>

==== Mesura de longitud en metres ====
{{article principal|Mesura de longitud}}
Encara que la mesura actualment està definida com a ''la longitud del camí recorregut per la llum en un temps donat'', els mesuraments de la longitud practicats al laboratori en metres es va determinar comptant el nombre de longituds d'ona de la llum làser d'un dels tipus estàndard que s'ajusten a la longitud,{{#tag:ref|The BIPM maintains a list of recommended radiations on their web site.<ref name="recommendations2">{{ref-web|títol=Recommended values of standard frequencies |url=http://www.bipm.org/en/publications/mep.html |editor=BIPM |data= 9 setembre 2010 |consulta= 22 gener 2012}}</ref><ref>[[#NPL2010|National Physical Laboratory 2010]]</ref>}} i la conversió de la unitat seleccionada de longitud d'ona a metres. Hi ha tres factors principals que limiten la precisió assolible amb làser [[Interferometria|interferòmetres]] per a una mesura de longitud:<ref name="Beers2"/><ref name="Webster2">[[#Zagar1999|Zagar, 1999, pp. 6–65''ff'']]</ref>
* La incertesa en la longitud d'ona de la font de buit,
* La incertesa en l'índex de refracció del medi,
* Valor mínim de la resolució de l'interferòmetre.

D'aquests, l'últim és peculiar del mateix interferòmetre. La conversió d'una longitud en longituds d'ona a una longitud en metres es basa en la relació:

: <math> \lambda = \frac{c}{n f} \ </math>

que converteix la unitat de longitud d'ona <math>\lambda</math> en metres a ''c'', la velocitat de la llum en el buit, en m/ s. Aquí ''n'' és l'[[índex de refracció]] del medi en què es realitza el mesurament, i ''f'' és la freqüència de mesura de la font. Tot i que la conversió de longituds d'ona a metres introdueix un error addicional en la longitud total a causa d'errors de mesura en la determinació de l'índex de refracció i la freqüència, la mesura de la freqüència és una de les mesures més precises disponibles.<ref name="Webster2"/>

=== Evolució de la definició del metre ===
* [[8 de maig]] del [[1790]]: l'[[Assemblea Nacional Francesa]] va decidir que la longitud del nou metre ha de ser igual a la longitud d'un [[pèndol]] amb un semiperíode d'un [[segon]].<ref name=HistMtr>[http://www.industrie.gouv.fr/metro/aquoisert/metre.htm Un historique du mètre]. (en francès)</ref>
* [[26 de març]] del [[1791]]: l'Assemblea Nacional Francesa accepta la proposta de l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]] i decreta que la nova definició del metre sigui igual a una deumilionèssima part de la longitud d'un quart del [[meridià]] terrestre. A partir de llavors en començarà a mesurar un arc de meridià entre [[Dunkerque]] i [[Barcelona]] que serviria de base a la nova definició del metre.<ref name=HistMtr/>
* [[1795]]: el mes de juliol es construeix un patró provisional en [[llautó]] i és enviat al Comitè d'Instrucció Pública.<ref name=HistMtr/>
* [[10 de desembre]] del [[1799]]: l'Assemblea Nacional Francesa estableix per llei el prototip del metre com a patró de les mesures de longitud a la República. El prototip definitiu havia estat presentat el [[22 de juny]] del 1799, era un regle pla construït en [[platí]] i de secció rectangular, aquest primer prototip definitiu va ser dipositat a l'Arxiu Nacional de França.<ref name=HistMtr/>
* [[28 de setembre]] del [[1889]]: la primera [[Conferència General de Pesos i Mesures]] (CGPM) que se celebra a [[París]], defineix el metre com la distància entre dues línies marcades en una barra de [[platí]] amb el 10% d'[[iridi]] mesurada en a la [[temperatura]] de [[Fusió (canvi d'estat)|fusió]] del [[gel]].<ref name=1CGPM>[http://www.bipm.org/en/CGPM/db/1/1/ Resolució de la 1ª CGPM (1889)]. (en anglès)(en francès)</ref>
* [[6 d'octubre]] del [[1927]]: la 7a CGPM ajusta la definició del metre com la distància a 0 °[[Celsius|C]] entre els eixos de dues línies centrals marcades sobre la barra de platí-iridi del prototip, amb la barra sotmesa a unes condicions estàndards de [[pressió atmosfèrica]] i suportada per dos cilindres de com a mínim un centímetre de [[diàmetre]] posats de manera simètrica al mateix pla horitzontal i a una distància de 571 mil·límetres entre ambdós.<ref>[http://www.bipm.org/en/CGPM/db/7/1/ Resolució de la 7ª reunió de la CGPM (1927)]. (en anglès) (en francès)</ref>
* [[20 d'octubre]] del 1960: l'11a CGPM va definir el metre com a 1.650.763,73 vegades la [[longitud d'ona]] en el [[buit]] de la [[Radiació electromagnètica|radiació]] que correspon a la transició entre els [[Nivell d'energia|nivells quàntics]] 2p¹⁰ i 5d⁵ de l'[[àtom]] de [[criptó]]-86.<ref>[http://www.bipm.org/en/CGPM/db/11/6/ Resolució nº 6 del l'onzena reunió de la CGPM (1960)]. (en anglès) (en francès)</ref><ref>[[#BarbrowJudson1976|Barbrow & Judson 1976, appendix 6.]]</ref>
* [[21 d'octubre]] del [[1983]]: la 17a reunió de la CGPM va establir la definició actual del metre, la longitud recorreguda per la [[llum]] en el buit en un [[temps]] d'1/299.792.458 segon. Aquesta definició té l'avantatge que la velocitat de la llum al buit és una [[constant física]] fonamental, cosa que fa la definició del metre independent de qualsevol objecte material de referència.<ref>[http://www.bipm.org/en/CGPM/db/17/1/ Resolució nº 1 de la 17ª reunió de la CGPM (1983)]. (en anglès)(en francès)</ref>
<br/>
{| class=wikitable style="margin:0 auto;"
|+Definicions del metre des de 1795<ref>[[#Cardarelli2003|Cardarelli 2003]]</ref><br/>{{mida|80%|Resum en forma de taula}}
! Base de la definició
! Data
! Incertesa<br/>absoluta
! Incertesa<br/>relativa
|-
| {{frac|1|10,000,000}} part de la quarta part d'una mesura astronòmica meridià de Bessel (443,44 línies)
| 1792
| 0.5–0.1{{nbsp}}mm
| 10{{sup|-4}}
|-
| {{frac|1|10,000,000}} part de la quarta part d'un meridià, mesura per Delambre i Méchain (443,296 línies)
| 1795
| 0.5–0.1{{nbsp}}mm
| 10{{sup|-4}}
|-
| Primer prototipus del''Metre des Archives'', la barra de platí estàndard
| 1799
| 0.05–0.01{{nbsp}}mm
| 10{{sup|-5}}
|-
| Barra de platí-iridi al punt de fusió del gel(1r [[CGPM]])
| 1889
| 0.2–0.1{{nbsp}}µm
| 10{{sup|-7}}
|-
| Barra de platí-iridi al punt de fusió del gel, pressió atmosfèrica, atmospheric pressure, recolzada per dos corrons (7è CGPM)
| 1927
| n.a.
| n.a.
|-
| Transició atòmica hiperfina; 1,650,763.73 longituds d'ona de la llum d'una transició especificat en [[kriptó]]-86 (11è CGPM)
| 1960
| 0.01–0.005{{nbsp}}µm
| 10{{sup|-8}}
|-
| Longitud de la trajectòria recorreguda per la llum en el buit en {{frac|1|299,792,458}} de segon (17a CGPM)
| 1983
| 0.1{{nbsp}}nm
| 10{{sup|-10}}
|}

=== La mesura del metre a Catalunya ===
Alguns dels punts des dels que Méchain i el seu equip van fer les [[Triangulació|triangulacions]] a Barcelona van ser: la torre del [[castell de Montjuïc]], la torre de Sant Iu de la [[catedral]], el fanal (antic far i avui [[Torre del Rellotge (Barceloneta)|torre del rellotge]] del moll de pescadors) del port, la torre de Sant Joan (dins l'antiga [[Fortalesa de la Ciutadella|ciutadella]]). Fora de la ciutat, el Mont Matas, Puig Rodós, [[Matagalls]], [[Puigsacalm]], [[Muntanya de Rocacorba|Rocacorba]], [[Mare de Déu del Mont]], i [[Puig de l'Estela|Puig de l'Estella]]. La base de triangulació (aresta de triangle) es va mesurar sobre la recta que uneix Perpinyà i [[Salses]] (carretera D900).

Barcelona recorda la gesta de la mesura de l'arc de meridià entre Barcelona i Dunkerque, i del metre com unitat de mesura de distància, amb un monument aixecat el [[1992]] al centre de la [[Plaça de les Glòries Catalanes|plaça de les Glòries catalanes]], a la intersecció de la [[Gran Via de les Corts Catalanes|Gran via de les Corts catalanes]], l'[[avinguda Diagonal]] i l'[[avinguda Meridiana]]. El monument és obra de François Scali i Alain Domingo i va ser una donació de l'Ajuntament de Dunkerque a Barcelona per commemorar el bicentenari de l'inici de la mesura del Meridià en l'any dels [[Jocs Olímpics del 1992]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Olivé i Guilera |nom=Francesc |article=El mesurament del meridià i la memòria col·lectiva |consulta=13/9/2013 |publicació=Treballs de la Societat Catalana de Geografia |volum=vol.X |exemplar=n.39 |pàgines=113}}</ref> A l'extrem nord del monument, que representa el perfil de la terra seguint el meridià entre les dues ciutats, una placa mostra fórmules involucrades en la triangulació geodèsica, un mapa amb el meridià de Paris entre Dunkerque (N 51° 2′ 9.20″) i Barcelona (N 41° 21′ 44.95″), amb tots els seus punts geodèsics i la següent inscripció en català, espanyol i francès:

{{Cita|El 20 de juny de 1792 Jean Baptiste Délambre i Pierre Méchain començaren a mesurar el meridià de Paris entre Dunkerque i Barcelona. Aquesta operació, que serà objecte de sis anys de comprovacions trigonomètriques, permetrà calcular la circumferència de la Terra i determinar el metre com deumilionèsima part del quadrant de meridià terrestre.||}}

== Equivalències amb altres unitats ==
{| class="table" align=center
|-style="font-size:100%;padding-left:0px;"
!colspan=5 style="text-align:center;"|Unitats mètriques<br />expressades en [[Sistema Internacional|Sistema no Internacional]] &nbsp;
!colspan=5 style="text-align:center;"|Unitats no Internacionals<br />expressades en [[Sistema Internacional]]
|-
|1 metre ||≈ ||style="text-align:right;"|39,37 ||[[Polzada|polzades]]||
|1 [[polzada]]||= ||style="text-align:right;"|0,0254 ||metres||
|-
|1 [[centímetre]] ||≈ ||style="text-align:right;"|0,3937 ||polzades||&nbsp;
|1 polzada||= ||style="text-align:right;"|2,54 ||centímetres||&nbsp;
|-
|1 [[mil·límetre]] ||≈ ||style="text-align:right;"|0,03937 ||polzades||&nbsp;
|1 polzada||= ||style="text-align:right;"|25,4 ||mil·límetres||&nbsp;
|-
|1 metre ||= ||style="text-align:right;"|[[Notació científica|1×10¹⁰]]||[[Àngstrom]]||&nbsp;
|1 Àngstrom||= ||style="text-align:right;"|1×10<sup>-10</sup> ||metres||&nbsp;
|-
|1 [[nanòmetre]] ||= ||style="text-align:right;"|10||Ångström||&nbsp;
|1 Àngstrom||= ||style="text-align:right;"|100 ||[[picòmetres]]||&nbsp;
|}
En aquesta taula, ''polzada'' (''inch'' en anglès) s'usa en el sentit de ''polzada internacional'',<ref>[[#AstinKaro1959|Astin & Karo 1959]]</ref> amb conversions aproximades a la columna de l'esquerra tant per unitats internacionals com no internacionals.
: "≈" significa "és aproximadament igual a";
: "≡" significa "igual per definició" o "és exactament igual a."
<br/>

{| class="table" align=center
|-style="font-size:100%;padding-left:0px;"
!colspan=2 style="text-align:center;"|1 metre equival a

|-
|* 0,000 000 000 000 000 000 000 001 [[Yottàmetre|Ym]]
|* 10 [[Decímetre|dm]]
|-
|* 0,000 000 000 000 000 000 001 [[Zettàmetre|Zm]]
|* 100 [[centímetre|cm]]
|-
|* 0,000 000 000 000 000 001 [[Exàmetre|Em]]
|* 1 000 [[Mil·límetre|mm]]
|-
|* 0,000 000 000 000 001 [[Petàmetre|Pm]]
|* 1 000 000 [[Micròmetre (unitat)|µm]]
|-
|* 0,000 000 000 001 [[Teràmetre|Tm]]
|* 1 000 000 000 [[Nanòmetre|nm]]
|-
|* 0,000 000 001 [[Gigàmetre|Gm]]
|* 10 000 000 000 [[ångström|Å]]
|-
|* 0,000 001 [[Megàmetre|Mm]]
|* 1 000 000 000 000 [[Picòmetre|pm]]
|-
|* 0,0001 [[Miriàmetre|Mam]]
|* 1 000 000 000 000 000 [[Femtòmetre|fm]]
|-
|* 0,001 [[Kilòmetre|km]] (antigament Km)
|* 1 000 000 000 000 000 000 [[Attòmetre|am]]
|-
|* 0,01 [[Hectòmetre|hm]] (antigament Hm)
|* 1 000 000 000 000 000 000 000 [[Zeptòmetre|zm]]
|-
|* 0,1 [[Decàmetre|dam]] (antigament Dm)
|* 1 000 000 000 000 000 000 000 000 [[Yoctòmetre|ym]]
|}

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{Anchor|AstinKaro1959}}Astin, A. V. & Karo, H. Arnold, (1959), [http://www.ngs.noaa.gov/PUBS_LIB/FedRegister/FRdoc59-5442.pdf ''Refinement of values for the yard and the pound''], Washington DC: National Bureau of Standards, republished on National Geodetic Survey web site and the Federal Register (Doc. 59-5442, Filed, 30 June 1959, 8:45 a.m.)
* {{Anchor|BarbrowJudson1976}}Barbrow, Louis E. & Judson, Lewis V. (1976). ''[http://www.nist.gov/pml/pubs/sp447/index.cfm Weights and Measures Standards of the United States: A brief history] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110603064530/http://www.nist.gov/pml/pubs/sp447/index.cfm |date=2011-06-03}} (Special Publication 447).''. National Institute of Standards and Technology.
* {{Anchor|Cardarelli2003}}Cardarelli, Francois (2003). ''Encydopaedia of scientific units, weights, and measures: their SI equivalences and origins'', Springer-Verlag London Limited, {{ISBN|1-85233-682-X}}, page 5, table 2.1, data from Giacomo, P., ''Du platine a la lumiere'', Bull. Bur. Nat. Metrologie, 102 (1995) 5–14.

== Vegeu també ==
* [[Cinta mètrica]]
* [[Meridià verd]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* Oficina Internacional de Pesos i Mesures: [http://www.bipm.fr/en/si/ anglés] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050306022938/http://www.bipm.fr/en/si/ |date=2005-03-06}} o [http://www.bipm.fr/fr/si/ francés]
* [http://www.altresbarcelones.com/2014/02/el-sistema-metric-decimal-es-va.html Història de la participació de Barcelona en el càlcul del metre]

{{unitats de longitud}}
{{Unitats del SI}}
{{1000 Ciència}}
{{Viccionari-lateral|metre}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Metre| ]]
[[Categoria:Sistema mètric]]