Mostra la font per a Moscovi

{{Moscovi}}
El '''moscovi''' és l'[[element sintètic]] de la [[taula periòdica]] el símbol temporal del qual és '''Mc''' i el seu [[nombre atòmic]] és 115.<ref>{{Cita web |url=http://www.fundeu.es/consulta/nuevos-elementos-quimicos/ |título=Consulta: elementos químicos |editorial=Fundéu BBVA |fecha=24 de noviembre de 2016}}</ref><ref>{{Cita web |título=Cuatro nuevos elementos en la tabla periódica |url=http://www.abc.es/ciencia/abci-cuatro-nuevos-elementos-tabla-periodica-nihonio-moscovio-tenesina-y-oganeson-201606091625_noticia.html |editorial=ABC |fecha=9 de junio de 2016}}</ref> El nom es deriva de l'antiga terra russa de [[Gran Ducat de Moscou|Moscòvia]], la regió de Moscou on vivien i treballaven les persones que el van produir per primera vegada a l'[[Institut de Recerca Nuclear de Dubna|Institut de Recerca Nuclear]] a la ciutat de [[Dubnà]].<ref>{{ref-notícia|títol=Four new element names proposed for periodic table|publicació=Nature|url=http://www.nature.com/news/four-new-element-names-proposed-for-periodic-table-1.20069|consulta=10 juny 2016|data=8 juny 2016}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=IUPAC Announces the Names of the Elements 113, 115, 117, and 118 - IUPAC {{!}} International Union of Pure and Applied Chemistry|publicació=IUPAC {{!}} International Union of Pure and Applied Chemistry|llengua=anglès|url=https://iupac.org/iupac-announces-the-names-of-the-elements-113-115-117-and-118/|data=2016-11-30}}</ref>

== Història ==
[[Fitxer:DOE-2013194-SIMULATION OF AN ACCELERATED CALCIUM-43 ION AND AN AMERICIUM-243 TARGET ATOM JUST BEFORE THEY COLLIDE.jpg|esquerra|miniatura|Simulació del moment abans del xoc d'un ió calci 48 amb un nucli d'americi 243]]
El 1969 s'elaborà una nova teoria que tenia en compte l'estructura de la matèria nuclear, donant diferents prediccions: la pèrdua d'estabilitat progressiva dels nuclis dels elements transurànids es podria recuperar en el domini dels nuclis molt pesants i rics en neutrons (amb [[Nombre màssic|nombres màssics]] al voltant de 280-300). A prop del nombre "màgic" de [[protons]] i [[neutrons]], Z = 114 i N = 184, a la taula periòdica apareix una àmplia àrea d'elements relativament estables que s'anomena l'[[illa d'estabilitat]]; el moscovi, amb Z = 115, és un d'aquests elements. Addicionalment, l'estructura interna del nucli <chem>^288_115Mc</chem> –amb un nombre senar de protons i neutrons (Z = 115, N = 173)– prevé en gran manera la [[fissió espontània]], per la qual cosa és probable que el nucli pateixi una [[desintegració alfa]]. L'emissió d'una [[partícula alfa]] forma un nucli imparell del [[nihoni]] (Z = 113) que, per les mateixes raons, també patirà una desintegració alfa.<ref name=:1>{{Ref-publicació|article=The making of moscovium|url=https://www.nature.com/articles/s41557-018-0185-6|publicació=Nature Chemistry|data=2019-01|issn=1755-4349|pàgines=98–98|volum=11|exemplar=1|doi=10.1038/s41557-018-0185-6|llengua=en|nom=Iuri|cognom=Oganessian}}</ref>

El 2010, científics de l'[[Institut de Recerca Nuclear de Dubna|Institut de Recerca Nuclear de Dubnà]], [[Rússia]], sota la direcció de [[Iuri Oganessian|Iuri Honrar Oganessian]], i del [[Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley|Laboratori Nacional de Lawrence Berkeley]] de [[Berkeley]], [[Califòrnia]], [[Estats Units d'Amèrica|EUA]], anunciaren la producció de quatre àtoms de moscovi obtinguts al [[ciclotró]] U400 en bombardejar [[americi]] 243 amb cations de [[calci]] 48. S'obtingueren dos isòtops de moscovi de [[Nombre màssic|nombres màssics]] 287 i 288, i neutrons que s'alliberaren. Les equacions són:<ref>{{Ref-publicació|article=Experiments on the synthesis of element 115 in the reaction Am 243 (Ca 48, x n) 115 291 − x|cognom=Oganessian|nom5=A. N.|cognom4=Abdullin|nom4=F. Sh.|cognom3=Lobanov|nom3=Yu. V.|cognom2=Utyonkoy|nom2=V. K.|nom=Yu. Ts.|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRevC.69.021601|llengua=en|doi=10.1103/PhysRevC.69.021601|exemplar=2|volum=69|pàgines=021601|issn=0556-2813|data=2004-02-02|publicació=Physical Review C|cognom5=Polyakov}}</ref>

<chem display="block">^243_95Am + ^48_20Ca -> ^287_115Mc + 4 ^1_0n</chem><chem display="block">^243_95Am + ^48_20Ca -> ^288_115Mc + 3 ^1_0n</chem>

Ambdós isòtops van decaure en 46,6 i 19-280 mil·lisegons, respectivament, mitjançant l'emissió de partícules alfa, donant [[nihoni]] 283 i nihoni 284, respectivament:

<chem display="block">^287_115Mc -> ^283_113Nh + ^4_2He</chem><chem display="block">^288_115Mc -> ^284_113Nh + ^4_2He</chem>
[[Fitxer:Russia. Moscow Region. Winter pine wood, lake Kratovskoe area.JPG|esquerra|miniatura|Paisatge d'hivern de l'[[óblast de Moscou]]]]
El gener del 2016, el descobriment de moscovi fou reconegut per la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) i per la [[Unió Internacional de Física Pura i Aplicada]] (IUPAP).<ref>{{ref-notícia|títol=Un nou element químic ocuparà el lloc 115 de la taula periòdica|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/15-ciencia/674265-un-nou-element-quimic-ocupara-el-lloc-115-de-la-taula-periodica.html|consulta=2 setembre 2013|data=2 setembre 2013|autor=Xavi Aguilar}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=El ‘ununpentium’ llama a la puerta de la tabla periódica|publicació=El País.com|url=http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/08/28/actualidad/1377700283_625253.html|consulta=2 setembre 2013|data=28 agost 2013}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Rudolph|nom=D.|url=http://prl.aps.org/accepted/2207dY2bS631e84382e425232df55fb5da302c431|consulta=2 setembre 2013|títol=Spectroscopy of element 115 decay chains|coautors=et al|data=7 agost 2013|arxiuurl=https://archive.today/20130827142134/http://prl.aps.org/accepted/2207dY2bS631e84382e425232df55fb5da302c431|arxiudata=27 d’agost 2013}}</ref> Els descobridors l'anomenaren moscovi en honor de l'antiga terra russa de [[Gran Ducat de Moscou|Moscòvia]], la regió de [[Moscou]] on vivien i treballaven els membres de l'equip de l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà.<ref name=:1/>

== Propietats ==
El moscovi pertany al [[grup 15]] de la [[taula periòdica]], constituït pel [[nitrogen]], [[fòsfor]], [[arsènic]], [[antimoni]] i [[bismut]]. Tots aquests elements tenen una [[configuració electrònica]] de cinc electrons a la [[capa de valència]] (<math>ns^2 np^3</math>), que els dona les seves propietats químiques. Per això, hom pot d'esperar que el moscovi tingui una configuració de valència del tipus <math>7s^2 7p^3</math> similar. No obstant això la separació espín-òrbita, amb estats <math>7s^2_{1/2} 7p^2_{1/2} 7p^1_{3/2}</math>, i els efectes relativistes són cada vegada més importants conforme augmenta el [[nombre atòmic]]. Això implica una [[energia d'ionització]] molt menor per a l'electró <math>p_{3/2}</math> que per als electrons <math>p_{1/2}</math>, la qual cosa podria fer que el catió moscovi(1+) se sembli més al catió [[tal·li]] (1+) que al catió bismut(1+), en contra del que és norma a la taula periòdica –el bismut està situat just damunt del moscovi i el tal·li dues caselles abans que el bismut, al grup 13–. De la mateixa forma, l'estabilització dels electrons <math>6s</math> que ja es comença a observar en el bismut s'espera molt més marcada en el moscovi. A més de l'estat d'oxidació +1 hom preveu que també pugui tenir el +3.<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom=Roso Franco|nom=L.|article=Z = 115, moscovio, Mc. En este preciso instante, lo más posible es que no haya ningún átomo de moscovio en la Tierra|publicació=An. Quím.|url=http://analesdequimica.es/wp2/numeros-anteriores/vol-115-no-2-2019/|data=2019|pàgines=177|volum=115|exemplar=2|consulta=2020-04-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200207075912/http://analesdequimica.es/wp2/numeros-anteriores/vol-115-no-2-2019/|arxiudata=2020-02-07}}</ref>

== Isòtops ==
{{Article principal|Isòtops del moscovi}}
[[Fitxer:Island_of_Stability_derived_from_Zagrebaev.png|miniatura|upright=1.8|La ubicació esperada de l'illa d'estabilitat. La línia puntejada és la línia d'[[estabilitat beta]].]]
Actualment s'han observat quatre isòtops del moscovi, el <chem>^283Mc</chem> i el <chem>^284Mc</chem>, que foren els primers descoberts, i també els <chem>^289Mc</chem> i el <chem>^290Mc</chem>, observats en la [[desintegració alfa]] del tennes 293 i del tennes 294 respectivament:<ref name=:0/>

<chem display="block">^293_117Ts -> ^289_115Mc + ^4_2He</chem><chem display="block">^294_117Ts -> ^290_115Mc + ^4_2He</chem>

Aquests dos darrers tenen un període de semidesintegració superior als altres d'acordel nombre més gran de neutrons. Entre 1140 ms i 450 ms pel <chem>^290Mc</chem> i entre 450 ms i 250 ms pel <chem>^289Mc</chem>.<ref name=:0/>

L'isòtop hipotètic <sup>291</sup>Mc és un cas especialment interessant ja que només té un neutró més que l'isòtop de moscovi més pesant conegut, <sup>290</sup>Mc. Es podria sintetitzar de manera plausible com la filla de <sup>295</sup>Ts, que alhora es podria formar a partir de la reacció {{nowrap|<sup>249</sup>Bk(<sup>48</sup> Ca,2n)<sup>295</sup>Ts}}.<ref name="Zagrebaev">{{cite conference |last1 =Zagrebaev |first1=Valeriy |last2=Karpov |first2=Alexander |last3=Greiner |first3=Walter |date=2013 |title=Futuro de la investigación de elementos superpesados: ¿Qué núcleos podrían sintetizarse en los próximos años? |editor=IOP Science |book-title=Journal of Physics: Conference Series |volume=420 |pages=1–15 |url=http://iopscience.iop.org/1742-6596/420/1/012001/pdf /1742-6596_420_1_012001.pdf |access-date=20 de agosto de 2013}}</ref> Els càlculs mostren que pot tenir un mode significatiu de [[captura d'electrons]] o [[emissió de positrons]] a més a la desintegració alfa i també té una vida mitjana relativament llarga de diversos segons. Això produiria <sup>291</sup>[[flerovi|Fl]], <sup>291</sup>Nh, i finalment <sup>291</sup>[[copernici|Cn]] que s'espera que estar al mig de l'illa d'estabilitat i tenir una vida mitjana d'aproximadament 1.200 anys, el que brinda l'esperança més probable d'arribar al centre de l'illa utilitzant la tecnologia actual Els possibles inconvenients són que s'espera que la secció eficaç de la reacció de producció de <sup>295</sup>Ts sigui baixa i que les propietats de descomposició dels nuclis superpesants tan a prop de la línia d'[[estabilitat beta]] estan en gran manera sense explorar.<ref name="Zagrebaev" /> Els isòtops lleugers <sup>284</sup>Mc, <sup>285</sup>Mc y <sup>286</sup>Mc podrien generar-se a partir del <sup>241 Reacció </sup>Am+<sup>48</sup>Ca. Se sotmetrien a una cadena de desintegracions alfa, que acabarien en isòtops de transactínids massa lleugers per ser produïts per fusió calenta i massa pesants per ser produïts per fusió freda.<ref name=Zagrebaev/> L'isòtop <sup>286</sup>Mc va ser trobat el 2021 a Dubna, en la reacció {{nowrap|<sup>243</sup>Am(<sup>48</sup>Ca,5n)<sup>286</sup>Mc}}: es descompon al ja conegut <sup>282</sup>Nh i les filles.<ref>{{Cite web|url=http://flerovlab.jinr.ru/update-on-the-experiments-at-the-she -factory/|title=Actualización de los experimentos en la Fábrica SHE |publisher=Laboratorio de Reacciones Nucleares de Flerov |date=27 de enero de 2022 |first=N. |last=Kovrizhnykh |fechaacceso=28 de febrero de 2022}}</ref>

Altres possibilitats de sintetitzar nuclis a l'illa d'estabilitat inclouen la quasifisió (fusió parcial seguida de fissió) dun nucli massiu.<ref name="ZG" /> Aquests nuclis tendeixen a fissionar-se, expulsant el doble [[Nombre màgic (física)|número màgic]] o gairebé el doble de fragments màgics com [[calci-40]], [[estany-132]], [[plom-208]] o [[bismut-209]].<ref name="jinr20006"> {{cite web|title=JINR Informes anuales 2000–2006|url=http://www1.jinr.ru/Reports/Reports_eng_arh.html|publisher=[[Instituto Conjunto de Investigación Nuclear|JINR]]|access-date= 2013-08-27}}</ref> Recentment, s'ha demostrat que les reaccions de transferència de múltiples nucleons en col·lisions de nuclis d'actínids (com [[urani]] i [[curi]]) podrien utilitzar-se per sintetitzar el neutró -nuclis superpesants rics ubicats a l'[[illa d'estabilitat]],<ref name="ZG">{{cite journal|last1=Zagrebaev|first1=V.|last2=Greiner|first2=W.|date=2008|title=Síntesis de núcleos superpesados: una búsqueda de nuevas reacciones de producción|journal=[[Physical Review C]]|volumen=78|issue=3|page=034610|arxiv=0807.2537|bibcode=2008PhRvC..78c4610Z|doi=10.1103/PhysRevC.78.034610|url=https://journals.aps.org/prc/abstract/10.1103/PhysRevC.78.034610}}</ref> encara que la formació dels elements més lleugers [[nobeli]] o el [[seaborgi]] és més afavorit.<ref name="Zagrebaev" /> Una darrera possibilitat per sintetitzar isòtops prop de l'illa és usar [[Explosió nuclear|explosions nuclears]] controlades per crear un [[flux de neutrons]] prou alt com per passar per alt la bretxa d'inestabilitat en <sup>258–260</sup>[[Fermi (element)|Fm]] i a [[número de massa]] 275 (números atòmics [[Rutherfordi|104]] a [[hassium|108]]), imitant el [[procés r]] en què els [[actínids]] es van produir per primera vegada a la natura i es va eliminar la bretxa d'inestabilitat al voltant del [[radó]].<ref name="Zagrebaev" /> Alguns d'aquests isòtops (especialment <sup>291</sup>Cn i <sup>293</sup>Cn) fins i tot poden haver-se sintetitzat a la natura, però s'haurien desintegrat massa ràpid (amb vides mitjanes de només milers d'anys) i s'haurien produït en quantitats massa petites (al voltant de 10<sup>−12</sup> l'abundància de [[plom]]) per ser detectables com a nuclis primordials avui fora dels [[raigs còsmics]].<ref name="Zagrebaev" />

== Nucleosíntesi ==
{|class="wikitable" style="text-align:center"
|-
! Objectiu !! Projectil !! CN !! Resultat
|-
!<sup>208</sup>Pb
|<sup>75</sup>As||<sup>283</sup>Mc||Reacció encara no s'ha intentat
|-
!<sup>232</sup>Th
|<sup>55</sup>Mn||<sup>287</sup>Mc||Reacció encara no s'ha intentat
|-
!<sup>238</sup>U
|<sup>51</sup>V||<sup>289</sup>Mc|| style="background: #ff9999;" |{{X no|Reacció no reeixida}}
|-
!<sup>237</sup>Np
|<sup>50</sup>Ti||<sup>287</sup>Mc||Reacció encara no s'ha intentat
|-
!<sup>244</sup>Pu
|<sup>45</sup>Sc||<sup>289</sup>Mc||Reacció encara no s'ha intentat
|-
!<sup>243</sup>Am
|<sup>48</sup>Ca||<sup>291</sup>Mc<ref name="VZ">{{Ref-publicació|article=Fusion-fission dynamics of super-heavy element formation and decay|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0375947404000302|publicació=Nuclear Physics A|data=2004-04|pàgines=164–167|volum=734|doi=10.1016/j.nuclphysa.2004.01.025|llengua=en|nom=V.I.|cognom=Zagrebaev}}</ref><ref name="FengHotFusion">{{Ref-publicació|article=Production of heavy and superheavy nuclei in massive fusion reactions|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0375947408007720|publicació=Nuclear Physics A|data=2009-01|pàgines=33–51|volum=816|exemplar=1-4|doi=10.1016/j.nuclphysa.2008.11.003|llengua=en|nom=Zhao-Qing|cognom=Feng|nom2=Gen-Ming|cognom2=Jin|nom3=Jun-Qing|cognom3=Li|nom4=Werner|cognom4=Scheid}}</ref>||{{yes|Reacció reeixida}}
|-
!<sup>241</sup>Am
|<sup>48</sup>Ca||<sup>289</sup>Mc||{{yes|Reacció reeixida}}
|-
!<sup>248</sup>Cm
|<sup>41</sup>K||<sup>289</sup>Mc||Reacció encara no s'ha intentat
|-
!<sup>249</sup>Bk
|<sup>40</sup>Ar||<sup>289</sup>Mc||Reacció encara no s'ha intentat
|-
!<sup>249</sup>Cf
|<sup>37</sup>Cl||<sup>286</sup>Mc||Reacció encara no s'ha intentat
|}

== El moscovi a la taula periòdica dels elements ==
El 5 de desembre del 2016 la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP) van aprovar la seva denominació juntament amb tres elements més com el [[nihoni]], [[tennes]] i [[oganessó]]. A més va ser agregat a la taula periòdica dels elements, igual que els altres tres.

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{cite journal |title=The NUBASE2016 evaluation of nuclear properties |doi=10.1088/1674-1137/41/3/030001 |last1=Audi |first1=G. |last2=Kondev |first2=F. G. |last3=Wang |first3=M. |last4=Huang |first4=W. J. |last5=Naimi |first5=S. |display-authors=3 |journal=Chinese Physics C |volume=41 |issue=3 <!--Citation bot deny-->|pages=030001 |year=2017 
|bibcode=2017ChPhC..41c0001A|url=https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1674-1137/41/3/030001}}<!--for consistency and specific pages, do not replace with {{NUBASE2016}}-->
* {{cite book|last=Beiser|first=A.|title=Concepts of modern physics|date=2003|publisher=McGraw-Hill|isbn=978-0-07-244848-1|edition=6th|oclc=48965418|url=https://www.google.cat/books/edition/Concepts_of_Modern_Physics/VgApAQAAMAAJ?hl=ca&gbpv=0&bsq=isbn:9780072448481}}
* {{cite book |last1=Hoffman |first1=D. C. |author-link=Darleane C. Hoffman |last2=Ghiorso |first2=A. |author-link2=Albert Ghiorso |last3=Seaborg |first3=G. T. |title=The Transuranium People: The Inside Story |year=2000 |publisher=[[World Scientific]] |isbn=978-1-78-326244-1 |url=https://www.google.cat/books/edition/Transuranium_People_The_The_Inside_Story/yP63CgAAQBAJ?hl=ca&gbpv=0}}
* {{cite book |last=Kragh |first=H. |author-link=Helge Kragh |date=2018 |title=From Transuranic to Superheavy Elements: A Story of Dispute and Creation |url=https://archive.org/details/fromtransuranict0000krag |publisher=[[Springer Science+Business Media|Springer]] |isbn=978-3-319-75813-8 }}

== Enllaços externs ==
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/moscovium/index.html webelements.com Mc] {{en}}
{{taula periòdica compacta}}

{{Projectes germans}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Elements transurànics]]
[[Categoria:Metalls del bloc p]]
[[Categoria:Pnicurs]]