Mostra la font per a Nihoni

{{nihoni}}
El '''nihoni'''<ref group="nota">No confondre amb el [[niponi]] (en anglès ''nipponium''), nom proposat per Masataka Ogawa per un suposat nou element que al final es va identificar amb el [[reni]].</ref> és un element sintètic de la [[taula periòdica]], el símbol del qual és '''Nh''' i el seu [[nombre atòmic]] és '''113'''. Està situat al 7è període i a la part baixa del grup 13, del bor.<ref>{{ref-web |títol=Cuatro nuevos elementos en la tabla periódica |url=http://www.abc.es/ciencia/abci-cuatro-nuevos-elementos-tabla-periodica-nihonio-moscovio-tenesina-y-oganeson-201606091625_noticia.html |editor=ABC |data=9 de juny de 2016 |consulta=2017-09-18 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240704052540/https://www.abc.es/ciencia/abci-cuatro-nuevos-elementos-tabla-periodica-nihonio-moscovio-tenesina-y-oganeson-201606091625_noticia.html |arxiudata=2024-07-04 }}</ref> El seu descobriment fou adjudicat de forma oficial als investigadors [[Japó|japonesos]] del laboratori RIKEN, que aconseguiren sintetitzar i observar l'element el 2004. És el primer element sintètic en ser produït al [[Japó]]. És un element radioactiu l'isòtop del qual més estable conegut, nihoni 286, té una [[vida mitjana]] de 20 segons. Malgrat que no és possible fer-hi cap experiment químic, es preveu que es comporti com el [[tal·li]], l'element que té a sobre dins d'aquest grup. A diferència d'altres [[elements del bloc p]], es preveu que mostri algunes característiques dels [[Metall de transició|metalls de transició]].

El seu descobriment ha estat adjudicat de forma oficial als investigadors [[Japó|japonesos]] del laboratori [[Riken]], que van aconseguir sintetitzar i observar l'element a finals de 2015, convertint-se així en el primer element sintètic a ser produït al Japó, com a resultat de la desintegració de l'element 115 ([[moscovi]]). El seu nom prové de la paraula "Nihon", el terme utilitzat per a designar el [[Japó]] en la seva [[Idioma japonès|llengua nativa]].<ref name="EP"/> És un element radioactiu i el seu isòtop més estable conegut, el nihoni 286, té una [[vida mitjana]] de 20 segons.

A la taula periòdica, és un element transactínid del bloc p, i és membre del setè període dins del grup del bor, encara que no es va realitzar cap experiment químic que hagi confirmat que aquest es comporti com l'homòleg més pesat que el tal·li dins aquest grup. Es creu que el nihoni tingui algunes propietats similars a la dels seus homòlegs més lleugers, és a dir, [[bor]], [[alumini]], [[gal·li]], [[Indi (element)|indi]] i tal·li, encara que també hauria de mostrar diverses diferències amb aquests. A diferència d'altres elements del bloc p, es preveu que mostri algunes característiques de [[metalls de transició]].

Se sap molt poc sobre el nihoni, ja que només s'ha fabricat en quantitats molt petites que decauen en segons. La vida anòmalament llarga d'alguns nucleids superpesants, inclosos alguns isòtops del nihoni, s'explica per la teoria de la "[[illa d'estabilitat]]". Els experiments donen suport a la teoria, ja que les vides mitjanes dels isòtops de nihoni confirmats augmenten de mil·lisegons a segons a mesura que s'afegeixen neutrons i s'aproxima l'illa. S'ha calculat que el nihoni té propietats similars als seus homòlegs [[bor]], [[alumini]], [[gal·li]], [[Indi (element)|indi]] i [[tal·li]]. Tots, excepte el bor, són [[metalls de postransició]], i s'espera que el nihoni sigui també un metall de postransició. També hauria de mostrar diverses diferències importants respecte d'ells; per exemple, el nihoni hauria de ser més estable a l'[[estat d'oxidació]] +1 que a l'estat +3, com el tal·li, però a l'estat +1 el nihoni hauria de comportar-se més com la [[plata]] i l'[[astatina]] que el tal·li. Els experiments preliminars realitzats el 2017 van mostrar que el nihoni elemental no és gaire [[volàtil (química)|volàtil]]; la seva química roman en gran manera inexplorada.

== Història ==
[[Fitxer:Kosuke Morita cropped Hideto Enyo Kosuke Morita Koji Morimoto and Hiroshi Matsumoto 20161201.jpg|esquerra|miniatura|[[Kosuke Morita]] mostrant la casella de la taula periòdica del nihoni.]]
Investigadors del centre japonès RIKEN Nishina Center for Accelerator-Based Science (RNC)'''', sota la direcció del físic japonès [[Kosuke Morita]] (1957), aconseguiren generar una cadena de sis desintegracions alfa consecutives, produïdes en els experiments duts a terme a la fàbrica de radioisòtops Radioisotope Beam Factory (RIBF), identificat de manera concloent l'element 113 a través de les desintegracions a núclids fills ben coneguts. El resultat, publicat el 2004 en la revista ''[[Journal of Physical Society of Japan]]'',<ref name=:0>{{Ref-publicació|article=Experiment on the Synthesis of Element 113 in the Reaction 209Bi(70Zn,n)278113|cognom=Morita|nom5=Sin-ichi|cognom4=Akiyama|nom4=Takahiro|cognom3=Kaji|nom3=Daiya|cognom2=Morimoto|nom2=Kouji|nom=Kosuke|url=https://journals.jps.jp/doi/10.1143/JPSJ.73.2593|doi=10.1143/JPSJ.73.2593|exemplar=10|volum=73|pàgines=2593–2596|issn=0031-9015|data=2004-10-15|publicació=Journal of the Physical Society of Japan|cognom5=Goto|consulta=2021-10-19|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210625041449/https://journals.jps.jp/doi/10.1143/JPSJ.73.2593|arxiudata=2021-06-25}}</ref> fou el primer pas per reclamar els drets del nom de l'element 113 per al Japó.<ref>Nota de prensa http://www.riken.jp/engn/r-world/info/release/press/2012/120927/index.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130123193407/http://www.riken.jp/engn/r-world/info/release/press/2012/120927/index.html |date=2013-01-23}}</ref><ref>video: http://www.youtube.com/watch?v=giuZaoxeKtY&feature=g-user-u {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210909104233/https://www.youtube.com/watch?v=giuZaoxeKtY&feature=g-user-u |date=2021-09-09 }}</ref> El següent any el sintetitzaren de nou,<ref>{{Ref-publicació|article=Observation of Second Decay Chain from 278113|cognom=Morita|nom5=Sin-ichi|cognom4=Akiyama|nom4=Takahiro|cognom3=Kaji|nom3=Daiya|cognom2=Morimoto|nom2=Kouji|nom=Kosuke|url=https://journals.jps.jp/doi/10.1143/JPSJ.76.045001|doi=10.1143/JPSJ.76.045001|exemplar=4|volum=76|pàgines=045001|issn=0031-9015|data=2007-04-15|publicació=Journal of the Physical Society of Japan|cognom5=Goto|consulta=2021-10-19|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211019221241/https://journals.jps.jp/doi/10.1143/JPSJ.76.045001|arxiudata=2021-10-19}}</ref> i novament el 2012.<ref>{{Ref-publicació|article=New Result in the Production and Decay of an Isotope, 278113, of the 113th Element|cognom=Morita|nom5=Kazutaka|cognom4=Haba|nom4=Hiromitsu|cognom3=Kaji|nom3=Daiya|cognom2=Morimoto|nom2=Kouji|nom=Kosuke|url=https://journals.jps.jp/doi/10.1143/JPSJ.81.103201|doi=10.1143/JPSJ.81.103201|exemplar=10|volum=81|pàgines=103201|issn=0031-9015|data=2012-10-15|publicació=Journal of the Physical Society of Japan|cognom5=Ozeki|consulta=2021-10-19|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211019221239/https://journals.jps.jp/doi/10.1143/JPSJ.81.103201|arxiudata=2021-10-19}}</ref>

Aquests investigadors bombardejaren un [[núclid]] de bismut 209 amb [[Catió|cations]] zinc 70 i aconseguiren sintetitzar el nihoni 278.

<chem display="block">_83^209Bi + _30^70Zn -> _113^278Nh + _0^1n</chem>
[[Fitxer:Element 113 decay chains.svg|esquerra|miniatura|400x400px|A la dreta quatre [[Cadena de desintegració|cadenes de desintegració]] de diferents [[Núclid|núclids]] de [[nombre atòmic]] major que el del nihoni, que en desintegrar-se donen algun [[isòtop]] del nihoni. A l'esquerra dues cadenes de desintegració que parteixen de núclids de nihoni sintetitzats al laboratori. En groc si sofreixen [[Desintegració alfa|desintegracions alfa]], en verd [[Fissió espontània|fissions espontànies]] i en vermell desintegracions per [[captura electrònica]]. La proporció de la superfície de color indica el percentatge en cas de dues vies de desintegració.]]
El nihoni 278 és inestable, amb un [[període de semidesintegració]] de només 0,344 ms i es desintegra mitjançant l'emissió d'una [[partícula alfa]] en [[roentgeni]] 274:<ref name=:0/>

<chem display="block">_113^278Nh -> _111^274Rg + _2^4He</chem>

Mentrestant, una col·laboració russo-estatunidenca, entre l'[[Institut Unificat de Recerca Nuclear]] a [[Dubnà]] i el [[Laboratori Nacional Lawrence Livermore]] de [[Califòrnia]], també havia identificat el nihoni com a producte de desintegració del moscovi, i feren una reivindicació del descobriment d’aquests dos elements.<ref name=:1>{{Ref-publicació|article=Nihonium the obscure|url=https://www.nature.com/articles/nchem.2882|publicació=Nature Chemistry|data=2017-11|issn=1755-4349|pàgines=1150–1150|volum=9|exemplar=11|doi=10.1038/nchem.2882|llengua=en|nom=Iulia|cognom=Georgescu|consulta=2021-10-20|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211025220122/https://www.nature.com/articles/nchem.2882|arxiudata=2021-10-25}}</ref> Les reaccions són:<ref>{{Ref-publicació|article=Experiments on the synthesis of element 115 in the reaction Am 243 (Ca 48, x n) 115 291 − x|llengua=en|publicació=Physical Review C|data=2004-02-02|issn=0556-2813|pàgines=021601|volum=69|exemplar=2|doi=10.1103/PhysRevC.69.021601|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRevC.69.021601|cognom=Oganessian|nom=Yu. Ts.|nom2=V. K.|cognom2=Utyonkoy|nom3=Yu. V.|cognom3=Lobanov|nom4=F. Sh.|cognom4=Abdullin|nom5=A. N.|cognom5=Polyakov|consulta=2021-10-20|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240704052416/https://journals.aps.org/prc/abstract/10.1103/PhysRevC.69.021601|arxiudata=2024-07-04}}</ref>

<chem display="block">^243_95Am + ^48_20Ca -> ^287_115Mc + 4 ^1_0n</chem><chem display="block">^243_95Am + ^48_20Ca -> ^288_115Mc + 3 ^1_0n</chem>

Ambdós isòtops van decaure en 46,6 i 19-280 ms, respectivament, mitjançant l'emissió de partícules alfa, donant '''nihoni''' 283 i nihoni 284, respectivament:<chem display="block">^287_115Mc -> ^283_113Nh + ^4_2He</chem><chem display="block">^288_115Mc -> ^284_113Nh + ^4_2He</chem>
[[Fitxer:Electron shell 113 Nihonium.svg|miniatura|Configuració electrònica per capes del nihoni.]]
Posteriorment científics russos i estatunidencs sintetitzaren el nihoni 282 bombardejant neptuni 237 amb cations de calci 48, al centre de Dubnà.

<chem display="block">_93^237Np + _20^48Ca -> _113^282Nh + 3_0^1n</chem>

També s'han observat altres isòtops en les [[Cadena de desintegració|cadenes de desintegració]] d'elements més pesants, el tennes 294, el tennes 293, el moscovi 288 i el moscovi 287.

El 2005 la col·laboració russo-estatunidenca havia reforçat el seu cas per a la desintegració observada, però la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) considerà que les proves eren insuficients i el descobriment de l'element 113 l'atribuïren a l'equip de RIKEN, a qui se li va donar el privilegi de nomenar-lo.<ref name=:1/> L'element rebé oficialment el nom de nihoni<ref>{{TERMCAT}}</ref> mitjançant una comunicació de la IUPAC del 28 de novembre de 2016.<ref name="IUPACNAMES">{{ref-web |títol=IUPAC is naming the four new elements nihonium, moscovium, tennessine, and oganesson |url=https://iupac.org/iupac-is-naming-the-four-new-elements-nihonium-moscovium-tennessine-and-oganesson/ |obra=IUPAC |llengua=en |consulta=1 de desembre de 2016 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180927125046/http://iupac.org/iupac-is-naming-the-four-new-elements-nihonium-moscovium-tennessine-and-oganesson/ |arxiudata=2018-09-27 }}</ref> El nom prové de la [[Japonès|paraula japonesa]] per a {{Japonès|«Japó»|日本|Nihon}}, en homenatge al país on fou sintetitzat per primera vegada.<ref name="EP">{{ref-web|url=http://elpais.com/elpais/2016/12/01/ciencia/1480597013_139617.html|títol=Los cuatro nombres de los nuevos elementos de la tabla periódica|consulta=2016|enllaçautor=elpais.com|any=2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170913055419/https://elpais.com/elpais/2016/12/01/ciencia/1480597013_139617.html|arxiudata=2017-09-13}}</ref>

== Denominació ==
L'element va rebre oficialment el nom en anglès de '''''nihonium''''' mitjançant una comunicació de la IUPAC del 28 de novembre de 2016, traduït aen català com '''''nihoni'''''.<ref name=FUNDEU>{{Cita web |url=http://www.fundeu.es/consulta/nuevos-elementos-quimicos/ |título=Consulta: elementos químicos |editorial=Fundéu BBVA |fecha=24 de noviembre de 2016 |accessdate=2017-09-18 |archive-url=https://web.archive.org/web/20240704052411/https://www.fundeu.es/consulta/nuevos-elementos-quimicos/ |archive-date=2024-07-04 }}</ref>

El nom "nihonium" prové de la [[idioma japonès|paraula japonesa]] per {{nihongo|«Japó»|日本|Nihon}}, en un clar homenatge al país on ha estat descobert.<ref name=IUPACNAMES />

D'acord amb la [[Elements predits per Mendeléiev|nomenclatura de Mendeléiev per a elements innominats i encara no descoberts]], hauria d'haver-se denominat ''eka-talio'' o ''dvi-indio''. Tot i això, segons les recomanacions de la [[IUPAC]] publicades el 1979, l'element es va denominar provisionalment ''ununtrio'' (amb el símbol corresponent ''Uut''),<ref name=iupac>{{Cita publicación |autor=Chatt, J. |publicación=Pure Appl. Chem. |año=1979 |volumen=51 |páginas=381-384 |título=Recommendations for the Naming of Elements of Atomic Numbers Greater than 100 |doi=10.1351/pac197951020381 |número=2}}</ref> un [[Denominació sistemàtica d'elements|nom sistemàtic de l'element]] amb què es va poder identificar-lo, fins que el descobriment de l'element va ser confirmat, rebent el seu nom oficial definitiu de nihoni. No obstant això, aquestes recomanacions van ser ignorades en alguns mitjans científics, on es designava com a ''element 113'', amb el símbol (113), o simplement ''113''.<ref name="Haire"/>

== Propietats ==
[[Fitxer:Nihonium Nucleus.jpg|miniatura|Comparació del [[nucli atòmic]] de nihoni amb els d'[[hidrogen]], [[heli]] i [[carboni]], emprant pilotes de [[tennis de taula]].]]
El nihoni pertany al grup 13 o grup del bor de la [[taula periòdica]], sota el [[tal·li]]. Excepte el bor, que és un [[semimetall]], tots els altres elements d'aquest grup són [[Metall|metalls]], per la qual cosa es preveu que també ho sigui el nihoni. Els càlculs li prediuen una [[estructura cristal·lina]] hexagonal compacta i un [[radi atòmic]] similar al del tal·li (uns 170 pm) a causa de l'estabilització relativista i contracció dels orbitals ''7s'' i ''7p<sub>1/2</sub>'' i, per tant, de major densitat que aquest. No obstant això és d'esperar que la seva reactivitat química sigui menor que la del tal·li. Es preveu que el [[Potencial de reducció estàndard|potencial d'elèctrode estàndard]] Nh<sup>+</sup>/Nh sigui de ~ 0,6 V, de manera que el Nh hauria de ser un metall bastant noble, tan poc reactiu com el [[rodi]] i el [[ruteni]], i s'espera que el seu comportament d'adsorció sobre superfícies d'or en experiments termocromatogràfics sigui més proper al de l'àstat que a eall tal·li. Tot i que el nihoni s'ubica en el grup 13, té diverses propietats similars als elements del grup 17. S'espera que l'enllaç nihoni-or sigui més inestable que el tal·li-or causa de les interaccions magnètiques; això planteja la possibilitat d'algun caràcter de metall de transició pel nihoni. S'esperen compostos amb diferents [[Estat d'oxidació|estats d'oxidació]] com: NhH, Nh₂O, NhH₃, NhF₃ o NhCl₃. S'ha suggerit l'ús de brom saturat amb BBr₃ com gas portador per a experiments en química del nihoni, que permetrien oxidar tal·li a tal·li(III), el que proporciona una via per investigar els estats d'oxidació del nihoni, similar als experiments amb bromurs d'elements del grup 5, inclòs l'element superpesant dubni.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Martín Garrido|nom=N|article=Z = 113, nihonio, Nh. Primer elemento descubierto e identificado correctamente en Asia|publicació=An. Quím.|url=https://analesdequimica.es/index.php/AnalesQuimica/article/view/1492|data=2019|pàgines=175|volum=115|exemplar=2|consulta=2021-10-20|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211020105904/https://analesdequimica.es/index.php/AnalesQuimica/article/view/1492|arxiudata=2021-10-20}}</ref>

== Isòtops ==
{{article principal|Isòtops del nihoni}}
Des de la primera síntesi s'han observat deu [[Isòtop|isòtops]] del nihoni, que val del nihoni 278 al nihoni 287, alguns dels quals encara amb poques dades de les seves característiques. El més estable és el nihoni 286m, amb un període de desintegració de 20 s. Tots ells es desintegren per emissió de [[Partícula alfa|partícules alfa]] donant lloc a isòtops del [[roentgeni]].<ref>{{Ref-web|títol=Nudat 2|url=https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/|consulta=2021-10-20|editor=National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201127013128/https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/|arxiudata=2020-11-27}}</ref>

== Aplicacions ==
Per la seva [[vida mitjana]] tan reduïda, de tan sols mil·lisegons a minuts, i la seva inestabilitat són nul·les les aplicacions industrials o comercials d'aquest element superpesant, per la qual cosa la seva aplicació es relega només a la recerca científica.{{Citació necessària|data=2024}}

== Química experimental ==
Les característiques químiques del nihonium encara s'han de determinar sense ambigüitats.<ref name="Eichler">{{cite journal |last=Eichler |first=Robert |date=2013 |title=First foot prints of chemistry on the shore of the Island of Superheavy Elements |journal=Journal of Physics: Conference Series |volume=420 |issue=1 |pages=012003 |doi=10.1088/1742-6596/420/1/012003 |bibcode=2013JPhCS.420a2003E |arxiv=1212.4292|s2cid=55653705 }}</ref><ref name="Düllmann">{{cite journal |last1=Düllmann |first1=Christoph E. |date=2012 |title=Superheavy elements at GSI: a broad research program with element 114 in the focus of physics and chemistry |journal=Radiochimica Acta |volume=100 |issue=2 |pages=67–74 |doi=10.1524/ract.2011.1842|s2cid=100778491 }}</ref> Els isòtops <sup>284</sup>Nh, <sup>285</sup>Nh, i <sup>286</sup>Nh tenen una semivida prou llarga per a la investigació química.<ref name="Eichler" /> Del 2010 al 2012, es van realitzar alguns experiments químics preliminars al JINR per determinar la [[volatilitat (química)|volatilitat]] del nihoni. L'isòtop <sup>284</sup>Nh va ser investigada, feta com a filla de <sup>288</sup>Mc produït a la reacció <sup>243</sup>Am+<sup>48</sup>Ca. Els àtoms de nihoni es van sintetitzar en una cambra de retrocés i després es van portar capil·lars de [[politetrafluoroetilè]] (PTFE) a 70 °C per un gas portador als detectors coberts d'or. Es van produir uns deu a vint àtoms de <sup>284</sup>Nh, però cap d'aquests àtoms va ser registrat pels detectors, cosa que suggereix que el nihoni era similar en volatilitat als [[gas noble|gasos nobles]] (i per tant es va difondre lluny massa ràpidament per ser detectat) o, més plausiblement, que el nihoni pur no era gaire volàtil i, per tant, no podia passar de manera eficient pels capil·lars de PTFE.<ref name="Eichler" /> La formació de l'hidròxid NhOH hauria de facilitar el transport, ja que s'espera que l'hidròxid de nihoni sigui més volàtil que el nihoni elemental, i aquesta reacció es podria facilitar afegint més [[vapor d'aigua]] al gas portador. Sembla probable que aquesta formació no estigui afavorida cinèticament, de manera que els isòtops de vida més llarga <sup>285</sup>Nh i <sup>286</sup>Nh es consideraven més desitjables per a futurs experiments.<ref name="Eichler" /><ref name="Moody">{{cite book |chapter=Synthesis of Superheavy Elements |last1=Moody |first1=Ken |editor1-first=Matthias |editor1-last=Schädel |editor2-first=Dawn |editor2-last=Shaughnessy |title=The Chemistry of Superheavy Elements |publisher=Springer Science & Business Media |edition=2nd |pages=24–28 |isbn=978-3-642-37466-1 |date=2013-11-30}}</ref>

Un experiment del 2017 al JINR, produint <sup>284</sup>Nh i <sup>285</sup>Nh mitjançant la reacció <sup>243</sup>Am+<sup>48</sup>Ca com les filles de <sup>288</sup>Mc i <sup>289</sup>Mc, ava eliminar aquest problema eliminant la superfície de quars, utilitzant només PTFE. No es van observar àtoms de nihoni després de la separació química, cosa que implica una retenció inesperadament gran d'àtoms de nihoni a les superfícies de PTFE. Aquest resultat experimental per al límit d'interacció dels àtoms de nihoni amb una superfície de PTFE {{nowrap|(−Δ''H''{{su|p=PTFE|b=''ads''}}(Nh)&nbsp;&gt;&nbsp;45 kJ/mol)}} discrepa significativament amb la teoria anterior, que esperava un valor inferior de 14,00 kJ/mol. Això suggereix que l'espècie de nihoni implicada en l'experiment anterior probablement no era nihoni elemental sinó hidròxid de nihoni, i que serien necessàries tècniques d'alta temperatura com la [[cromatografia]] al buit per investigar encara més el comportament del nihoni elemental.<ref>{{cite journal |last1=Aksenov |first1=Nikolay V. |last2=Steinegger |first2=Patrick |first3=Farid Sh. |last3=Abdullin |first4=Yury V. |last4=Albin |first5=Gospodin A. |last5=Bozhikov |first6=Viktor I. |last6=Chepigin |first7=Robert |last7=Eichler |first8=Vyacheslav Ya. |last8=Lebedev |first9=Alexander Sh. |last9=Mamudarov |first10=Oleg N. |last10=Malyshev |first11=Oleg V. |last11=Petrushkin |first12=Alexander N. |last12=Polyakov |first13=Yury A. |last13=Popov |first14=Alexey V. |last14=Sabel'nikov |first15=Roman N. |last15=Sagaidak |first16=Igor V. |last16=Shirokovsky |first17=Maksim V. |last17=Shumeiko |first18=Gennadii Ya. |last18=Starodub |first19=Yuri S. |last19=Tsyganov |first20=Vladimir K. |last20=Utyonkov |first21=Alexey A. |last21=Voinov |first22=Grigory K. |last22=Vostokin |first23=Alexander |last23=Yeremin |first24=Sergey N. |last24=Dmitriev |date=July 2017 |title=On the volatility of nihonium (Nh, Z = 113) |journal=The European Physical Journal A |volume=53 |issue=158 |pages=158 |doi=10.1140/epja/i2017-12348-8 |bibcode=2017EPJA...53..158A|s2cid=125849923 }}</ref> El [[brom]] saturat amb [[tribromur de bor]] s'ha suggerit com a gas portador per a experiments sobre la química del nihoni; això oxida el tal·li congènere més lleuger del nihoni a tal·li (III), proporcionant una via per investigar els estats d'oxidació del nihoni, similar als experiments anteriors fets amb els bromurs dels elements del grup 5, inclòs el [[dubni]] superpesant.<ref>{{cite journal |last1=Tereshatov |first1=E. E. |last2=Boltoeva |first2=M. Yu. |last3=Folden III |first3=C. M. |date=2015 |title=Resin Ion Exchange and Liquid-Liquid Extraction of Indium and Thallium from Chloride Media |journal=Solvent Extraction and Ion Exchange |volume=33 |issue=6 |pages=607 |doi=10.1080/07366299.2015.1080529|s2cid=94078206 }}</ref>

== Notes ==
<references group="nota"/>

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/nihonium/index.html webelements.com - Nh] {{en}}
{{taula periòdica compacta}}

{{Projectes germans}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Elements transurànics]]
[[Categoria:Metalls del bloc p]]