Mostra la font per a Numeració romana

{{nombres}}
La '''numeració romana''' és un [[sistema de numeració]] que es va desenvolupar a l'[[antiga Roma]] i es va utilitzar en tot l'[[Imperi Romà]], mantenint-se amb posterioritat a la [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident|seva desaparició]]. A partir del {{segle|XIV}}, els nombres romans van començar a ser reemplaçats en la majoria de contextos pels [[Numeració aràbiga|nombres aràbics]]; no obstant això, aquest procés va ser gradual i l'ús de nombres romans persisteix actualment en alguns aspectes de la vida quotidiana.

Aquest sistema fa servir algunes [[Lletra|lletres]] [[Majúscula|majúscules]] com a [[símbols]] per representar certs valors. Els [[nombre]]s s'escriuen com combinacions de lletres; per exemple, 2018 s'escriu {{romanes|MMXVIII}}, on cada {{romanes|M}} representa 1000 unitats, cada {{romanes|X}} representa 10 unitats, cada {{romanes|V}} representa cinc unitats, i cada {{romanes|I}} simbolitza una unitat.

Està basat en la [[numeració etrusca]], la qual (a diferència de la [[Nombre decimal|numeració decimal]] que està basada en un [[Notació posicional|sistema posicional]]) es basa en un sistema additiu (cada signe representa un valor que va sumant a l'anterior). Posteriorment, la numeració romana va evolucionar a un sistema substractiu, en el qual alguns signes en lloc de sumar, resten; per exemple, 4 a la numeració etrusca es representava com IIII (1 + 1 + 1 + 1 = 4), mentre que en la numeració romana moderna es representa com IV (resta 1 a 5 = 4).

== Símbols ==
La taula següent mostra els set símbols vàlids en el sistema dels nombres romans i les seves equivalències en el [[sistema decimal]]: 
{| class=wikitable style="margin: auto;"
|-
! Símbol
! Valor decimal
! Nom en [[llatí]]
! Origen
|-
| {{romanes|I}} || 1 || {{smallcaps all|VNVS}} (''ūnus'') || Del símbol etrusc per a 1: I
|-
| {{romanes|V}} || 5 || {{smallcaps all|QVINQVE}} (''quinque'') || Evolució del símbol etrusc per a 5: Λ → V
|-
| {{romanes|X}} || 10 || {{smallcaps all|DECEM}} (''decem'') || Del símbol etrusc per a 10: X
|-
| {{romanes|L}} || 50 || {{smallcaps all|QVINQVAGINTA}} (''quinquaginta'') || Evolució del símbol etrusc per a 50: Ψ → ᗐ → ⊥ → L
|-
| {{romanes|C}} || 100 || {{smallcaps all|CENTVM}} (''centum'') || Primera lletra de la paraula llatina {{smallcaps all|''CENTVM''}}
|-
| {{romanes|D}} || 500 || {{smallcaps all|QVINGENTI}} (''quingenti'') || D és la meitat de Φ (evolució del símbol etrusc per a 1000: ⊕ → Φ)
|-
| {{romanes|M}} || 1000 || {{smallcaps all|MILLE}} (''mille'') || Primera lletra de la paraula llatina {{smallcaps all|''MILLE''}}
|}

L'ús de majúscules en els nombres romans es deu al fet que l'alfabet llatí només tenia, al principi, lletres majúscules.

== Història ==
=== Antecedents ===
Quan es va [[Fundació de Roma|fundar la ciutat estat de Roma]], el [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] de l'est d'[[Itàlia]] ja havia conegut diverses civilitzacions [[alfabet]]itzades avançades, com l'[[antic Egipte]], [[Fenícia]], [[Minos]], [[Micenes|Micenas]] i diverses altres a [[Anatòlia|Àsia Menor]] i [[Xam]]. Aquestes civilitzacions van influir els romans directament o indirectament, com ara en l'[[alfabet]] (a través dels [[etruscs]]).

La semblança més òbvia entre els números romans i els sistemes de nombres més antics és l'[[Nombre decimal|ús de 10 com a base]], [[Sistema sexagesimal|en lloc de 60]] (com s'havia usat a [[Mesopotàmia|Mesopotamia]] durant un mil·lenni) o [[Sistema vigesimal|20]]. Aquesta elecció sembla haver estat feta a través de la majoria d'[[Euràsia|Eurasia]], inclosa l'[[Índia]] i la [[Xina]].

El [[Numeració egípcia|sistema de numeració de l'Antic Egipte]] tenia un símbol no fonètic diferent per a cada potència de deu (de manera que, com els romans, no necessitaven un símbol per a [[zero]]). No obstant això, va repetir aquest símbol fins a nou vegades per obtenir els dígits de l'1 al 9. Els [[Antic Egipte|antics egipcis]] no tenien símbols separats per a 5, 50, etc. El símbol per a 1 era un traç vertical i el de 10 era [[Fitxer:Hiero chiffre 10.png|11px]], però les potències superiors van ser denotades per [[Jeroglífic egipci|jeroglífics]] figuratius.

L'ús de símbols separats per a 5, 50, 500, etc., era una característica del sistema numèric de l'[[antiga Grècia]], la [[numeració àtica]]. La notació additiva per escriure els dígits 6-9 (com el dígit 5 més els dígits 1-4) va ser també una característica d'aquest sistema. No obstant això, els símbols d'aquest últim eren les lletres de l'[[alfabet grec]] extretes dels noms d'aquests nombres (Π de ''ΠΕΝΤΕ'' per a 5, Δ de ''ΔΕΚΑ'' per a 10, Η per a 100 (la paraula grega per 100, ''ἑκατόν'', comença per E), etc; o modificat Π com [[Fitxer:Attic 00050.svg|18px]] per a 50 i [[Fitxer:Attic 00500.svg|18px]] per a 500.

Els nombres àtics es van substituir més tard a [[Grècia]] pel [[Numeració grega|sistema de numeració de la Grècia Clàssica]], que també va utilitzar lletres per denotar nombres, com els romans, i un conjunt de lletres diferents per a cada potència de 10. No obstant això, les similituds van acabar allà. El sistema grec (aparentment pres del [[Hieràtic|sistema hieràtic]] egipci tardà) utilitza les primeres 9 lletres de l'alfabet per codificar les unitats 1 a 9, després les següents 9 lletres per a les desenes de 10 a 90, i de manera similar per als centenars (per a això es va utilitzar un alfabet arcaic que incloïa lletres addicionals no presents en l'[[alfabet grec]] clàssic).

=== Època etrusca ===
{{article principal|Numeració etrusca}}
[[Roma]] es va fundar entre els anys 850 i 750 aC. Aleshores, la regió estava habitada per diverses poblacions que parlaven llengües diferents. Aquests van incloure diverses [[Llengües itàliques|branques itàliques]] de la [[Llengües indoeuropees|família indoeuropea]], així com els [[etruscs]], un poble d'origen desconegut que parlava una [[llengua aïllada]].

En aquell moment, els etruscs eren la civilització més avançada de la regió, i els mateixos antics romans van admetre que van heretar gran part dels seus coneixements i costums. Roma estava situada al costat de l'extrem sud del [[Etrúria|domini etrusc]], que cobria gran part del nord de la [[Itàlia central]]. A més dels etruscs, la població original de Roma es va obtenir presumptament principalment dels [[llatins]] i dels [[sabins]], que només eren dos entre les diverses tribus de parla itàlica a la península.

Els nombres romans, en particular, es deriven directament dels [[Numeració etrusca|símbols numèrics etruscs]]: 𐌠, 𐌡, 𐌢, 𐌣 i 8 per a 1, 5, 10, 50 i 100 (tenien més símbols per a números més grans, però no se sap quin símbol representa quin nombre). Com en el sistema bàsic romà, els etruscs escrivien afegint símbols fins a obtenir el nombre desitjat, de major a menor; per exemple, el número 87 s'escriuria 50 + 10 + 10 + 10 + 5 + 1 + 1 = 𐌣𐌢𐌢𐌢𐌡𐌠𐌠 (realment s'escriuria 𐌠𐌠𐌡𐌢𐌢𐌢𐌣 atès que l'[[etrusc]] s'escriu de dreta a esquerra).<ref name=heem2009>{{ref-llibre|nom=Gilles |cognom=van Heems |any=2009 |url= https://www.cairn.info/revue-de-philologie-litterature-et-histoire-anciennes-2009-1-page-103.htm |títol=Nombre, chiffre, lettre : Formes et réformes. Des notations chiffrées de l'étrusque |títoltraduït=Entre números i lletres: sobre notacions etrusces de seqüències numèriques | editorial=Revue de philologie, de littérature et d'histoire anciennes |llengua=francès |volum= 83(1) |pàgina= 103-130 |issn=0035-165}}</ref>

Els símbols 𐌠 i 𐌡 s'assemblen lletres de l'[[alfabet etrusc]], però 𐌢, 𐌣 i 8 no. Els etruscs també van utilitzar la notació subtractiva, però no com els romans. Escrivien 17, 18 i 19 com 𐌠𐌠𐌠𐌢𐌢, 𐌠𐌠𐌢𐌢 i 𐌠𐌢𐌢, reflectint la forma en què parlaven aquests números (tres ''(abans de)'' de vint, dos (abans) de vint, etc.); i de manera similar per a 27, 28, 29, 37, 38, etc. No obstant això, no escrivien 𐌠𐌡 per a 4 (o 𐌢𐌣 per a 40) i escrivien 𐌡𐌠𐌠, 𐌡𐌠𐌠𐌠 i 𐌡𐌠𐌠𐌠𐌠 per a 7, 8 i 9, respectivament.<ref name=heem2009/>

=== Època preromana i antiga Roma ===
Els nombres romans s'escriuen amb lletres de l'[[Alfabet Romà|alfabet romà]], però originalment provenien de [[Alfabet etrusc|lletres etrusques]] I, Λ, X, Ψ, 8 i ⊕, que utilitzaven per a representar 1, 5, 10, 50, 100 i 1000.

==== Hipòtesis sobre l'origen dels nombres romans ====
===== Marques de comptes =====
[[Fitxer:ML_-_Zählvermerke.jpg|miniatura|Nombres romans escrits sobre una pedra ({{segle|III}}), [[Enns]] ([[Alta Àustria]])]]
Una [[hipòtesi]] sobre el seu origen és que els nombres etrusco-romans deriven de marques tallades [[Pal de recompte|pals de recompte]] (com l'[[os d'Ishango]]), que van seguir utilitzant els [[Pastor (ofici)|pastors]] [[italians]] i [[Dalmàcia|dàlmates]] fins al {{segle|XIX}}.<ref name="Ifrah2000">{{ref-llibre| nom = Georges| cognom = Ifrah| títol = The Universal History of Numbers: From Prehistory to the Invention of the Computer| llengua=anglès| editorial = John Wiley & Sons| any = 2000}}</ref>

D'aquesta manera, {{romanes|I}} no prové de la lletra ([[i]]), sinó d'una marca tallada al pal.

Cada cinquena marca era doblegada ({{romanes|⋀}}, {{romanes|⋁}}, {{romanes|⋋}}, {{romanes|⋌,}} etc.), i cada dècima marca era ratllada ({{romanes|X}}) (és a dir, {{romanes|IIIIΛIIIIXIIIIΛIIIIXII...}}), igual que les marques europees actuals. Això va produir un sistema posicional; 8 en un pal de recompte eren vuit marques ({{romanes|IIIIΛIII}}), que podria ser abreujat {{romanes|ΛIII}} (o {{romanes|VIII}}), ja que l'existència d'un {{romanes|Λ}} implica quatre marques anteriors, cosa que permetia escurçar l'escriptura de nombres grans. Per extensió, 18 era la vuitena marca després de les deu primeres, el que podria ser abreujat {{romanes|X}} i, per tant, es podia escriure {{romanes|XΛIII}}. De la mateixa manera, el número 4 era la marca que havia abans de la marca doblegada {{romanes|Λ}} ({{romanes|V}}), de manera que es podria escriure {{romanes|IIII}} o {{romanes|IΛ}} ({{romanes|IV}}). Així, el sistema no era ni additiu ni substractiu en la seva concepció, sinó [[Nombre ordinal|ordinal]]. Quan les marques es van transferir a l'escriptura, les marques es van identificar fàcilment amb les lletres romanes existents [[I]], [[V]] i [[X]].

La desena {{romanes|V}} al llarg del pal de recompte rebia una marca extra. Així, 50 es va escriure de diverses maneres ({{romanes|N}}, {{romanes|И}}, {{romanes|K}}, {{romanes|Ψ}}, {{romanes|⋔}}, etc.), però potser la forma més utilitzada era la superposició de {{romanes|V}} amb {{romanes|I}} ({{romanes|ᗐ}}). A l'època d'[[August]], aquest símbol havia evolucionat a {{romanes|⊥}}, i aviat es va identificar amb la lletra [[L]].

De la mateixa manera, la desena {{romanes|X}} també rebia una marca extra. 100 també es va representar de diverses maneres ({{romanes|Ж}}, {{romanes|⋉}}, {{romanes|⋈}}, {{romanes|H}}, o com qualsevol dels símbols utilitzats per a representar 50 més una marca extra). Finalment va predominar la forma {{romanes|Ж}} (és a dir, una superposició de {{romanes|X}} amb {{romanes|I}}). Es va escriure de diverses maneres com {{romanes|>I<}} o {{romanes|ƆIC}}, es va abreviar a {{romanes|Ɔ}} o {{romanes|C}}, guanyant al final la variant {{romanes|C}} per semblar-se a la lletra [[C]] que es trobava al principi de la paraula [[Llatí|llatina]] ''centum'' (cent).

La centena {{romanes|V}} (500) es representava amb un {{romanes|Ɔ}} (100) superposat sobre un {{romanes|⋌}} o {{romanes|⊢}} (5) ({{romanes|<s>D</s>}} o {{romanes|Ð}}). A l'època d'August havia evolucionat a {{romanes|D}} sota la influència gràfica de la lletra [[D]]. Una altra hipòtesi diu que un símbol alternatiu per a 1000 era {{romanes|ciɔ}}, i la meitat de mil (o cinc-cents) és representava amb la meitat dreta del símbol ({{romanes|iɔ}}), i possiblement va evolucionar fins a {{romanes|D}}.<ref name="asimov on numbers">{{ref-llibre| nom = Issac| cognom = Asimov|enllaçautor= Isaac Asimov| títol = Asimov On Numbers| editor= Pocket Books, Simon & Schuster, Inc| any = 1966, 1977| llengua = anglès}}</ref>

La centena {{romanes|X}} es va encerclar. 1000 es representava {{romanes|Ⓧ}}, {{romanes|⊗}}, o {{romanes|⊕}}, i a l'època d'August es va identificar parcialment amb l'[[Alfabet grec|lletra grega]] φ ([[Fi|phi]]). Amb el pas del temps, el símbol va canviar a {{romanes|ψ}}, {{romanes|ↀ}} i {{romanes|ciɔ}}. Aquest últim símbol va evolucionar a ∞, després a ⋈, i eventualment va canviar a {{romanes|M}}, sota la influència de la paraula llatina ''mille'' (mil).

===== Comptes amb els dits =====
Alfred Hooper té una [[hipòtesi]] alternativa per a l'origen del sistema numèric romà, per a nombres petits.<ref>{{ref-llibre|nom=Alfred |cognom=Hooper |llengua=anglès|títol=The River Mathematics |lloc=Nova York | editorial=H. Holt |any=1945}}</ref> Hooper afirma que els [[Xifra|dígits]] estan relacionats amb [[Comptar amb els dits|gestos de mà per comptar]]. Per exemple, els números {{romanes|I}}, {{romanes|II}}, {{romanes|III}}, {{romanes|IIII}} corresponen a cada dit utilitzat per a comptar, i v representa la mà (cinc dits); els números del 6 al 10 es representen amb dues mans de la manera següent ''(mà esquerra, mà dreta):'' 6 = (V, I), 7 = (V, II), 8 = (V, III), 9 = (V,IIII), 10 = (V, V). x és l'encreuament de les dues mans cap amunt, formant una creu.

Una altra possibilitat és que cada {{romanes|I}} representi un dit i {{romanes|V}} representi el [[polze]] d'una mà. D'aquesta manera, els números entre 1 i 10 es poden comptar amb una mà seguint aquest ordre: {{romanes|I}} = p; {{romanes|II}} = pA; {{romanes|III}} = pAM; {{romanes|IV}} = IP; {{romanes|V}} = P; {{romanes|VI}} = Pp; {{romanes|VII}} = PpA; {{romanes|VIII}} = PpAM; {{romanes|IX}} = IN; {{romanes|X}} = N ''(p = [[dit petit]], A = [[anular]], M = [[dit del mig]], I = [[Índex (dit)|índex]], P = [[polze]], N = sense dits / altra mà)''. Aquest patró també es pot continuar usant l'altra mà per a les desenes, amb cada dit que representi 10 i el polze 50.

===== Símbols intermedis derivats de pocs símbols originals =====
Una tercera hipòtesi sobre els orígens afirma que els símbols bàsics eren {{romanes|I}}, {{romanes|X}}, {{romanes|C}} i {{romanes|Φ}} ({{romanes|⊕}}), i que els intermediaris es deriven de prendre la meitat d'aquests (meitat de {{romanes|X}} és {{romanes|V}}, meitat de {{romanes|C}} és {{romanes|L}}, i meitat de {{romanes|Φ/⊕}} és {{romanes|D}}).<ref>{{ref-publicació| cognom = Keyser| nom = Paul| article = The Origin of the Latin Numerals 1 to 1000| publicació = American Journal of Archaeology| any = 1988| volum = 92| pàgines = 529-546| jstor = 505248}}</ref> Posteriorment, {{romanes|Φ}} va ser substituït per {{romanes|M}}, la inicial de la paraula llatina ''mille'' (mil).

=== Edat mitjana i Renaixement ===
[[Fitxer:chronogram Dolany.jpg|miniatura|[[Cronograma (inscripció)|Cronograma]] en una estàtua al costat de l'església de Dolany ([[Txèquia]]), 1729''<br />In honoreM{{·}}InsIgnIs athLetae{{·}}DIVI fLorIanI{{·}}IneXstrVCta<br />''(I+M+I+I+I+L+D+I+V+I+L+I+I+I+X+V+C= 1729)]]
Les [[Minúscula|lletres minúscules]] es van desenvolupar a l'[[edat mitjana]], molt després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident|desaparició de l'Imperi Romà d'Occident]] i, des d'aleshores, també s'ha utilitzat versions minúscules de nombres romans: i, ii, iii, iv, etc.

A partir del segle {{romanes|IV}}, l'[[Uncial|escriptura uncial]], fàcil de traçar amb la [[Ploma d'ànec|ploma]], redueix gradualment l'ús de l'[[escriptura quadrada]] o en ''[[quadrata]]''; els números s'escriuen en minúscules com la resta del text, i les lletres majúscules són rares (ni tan sols al començament de la frase) i més aviat reservades per als títols decoratius. En el text, els nombres estan emmarcats per [[Punt volat|punts volats]] per distingir-los més fàcilment de les paraules (per exemple, · xxvıı · representa el número 27). Al principi, {{romanes|i}} no es ficava entre dos punts, apareixent molt més tard en l'[[Gòtica (tipografia)|escriptura gòtica]] per facilitar la distinció entre «ı», «m», «n» i «u»).

La posició d'aquests punts variava segons els escriptors (l'ús de la puntuació, i en particular la distinció del [[Punt (signe)|punt]] i la [[Coma (puntuació)|coma]], no va estar ben regulat fins molt més tard), i de vegades és indistinguible de la puntuació normal; això és especialment cert per als [[manuscrit]]s en [[català]] antic, [[occità]] antic, [[francès]] antic, i manuscrits medievals d'[[Anglaterra]] i el [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. L'ús del punt volat, que sovint es va convertir en petits [[guionet]]s, es troba a les inscripcions monumentals en llatí que combinen els nombres amb el text.

Més tard, quan la lletra [[J]] difereix de la lletra [[I]], els documents oficials comencen a marcar el final d'un número romà amb una {{romanes|j}} en comptes d'una {{romanes|i}}. Atès que l'escriptura uncial encara no distingia les majúscules de les minúscules, s'escrivia vııȷ (o fins i tot · vııȷ ·) en comptes de vııı (la lletra j s'escrivia sense un punt subscrit, que apareixerà molt més tard per similitud amb la i). L'ús d'una «{{romanes|j}}» final encara s'utilitza en [[Prescripció (medicina)|prescripcions mèdiques]] per evitar la manipulació o la mala interpretació d'un número després d'haver estat escrit.<ref>{{ref-llibre|cognom=Sturmer |nom=Julius W. |títol=Course in Pharmaceutical and Chemical Arithmetic |edició= 3 |lloc=LaFayette, IN | editorial=Burt-Terry-Wilson |any=1906 |pàgina=25 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Bastedo |nom=Walter A |títol=Materia Medica: Pharmacology, Therapeutics and Prescription Writing for Students and Practitioners |edició=2 |lloc=Philadelphia, PA | editorial=W.B. Saunders |any=1919 |pàgina=582 |llengua=anglès}}</ref> Aquesta modificació de la i final en j és també a l'origen del [[dígraf]] ij (que més tard es va convertir en una [[Lligadura (tipografia)|lligadura]] per a la majúscula [[IJ (lletra)|IJ]]) que s'utilitza en [[neerlandès]] per indicar el so [ɛɪ] o [eɪ] quan és [[Síl·laba tònica|tònica]] i [ə] quan és [[àtona]]; de fet, en l'escriptura [[cursiva]], el dígraf no es pot distingir fàcilment de ü. Tanmateix, l'escriptura cursiva del dígraf ij (en minúscules) és molt semblant a la de ÿ que de vegades es troba en els documents holandesos en lloc de la ligadura ij.

Els nombres en documents i inscripcions de l'Edat Mitjana a vegades inclouen símbols addicionals, que avui es diuen ''«numerals romans medievals»''. Alguns simplement substitueixen una altra lletra per a l'estàndard (com ara «{{romanes|A}}» per «{{romanes|V}}», o «{{romanes|Q}}» per «{{romanes|D}}), mentre que altres serveixen com a abreviatures de nombres compostos («{{romanes|O}}» per «{{romanes|XI}}», o «{{romanes|F}}» per «{{romanes|XL}}»). Tot i que segueixen apareixent en alguns diccionaris, són molt poc utilitzats.<ref>{{ref-llibre|cogonom=Capelli |nom=A |títol=Dictionary of Latin Abbreviations |any=1912 |llengua=anglès}}</ref>
{| class="sortable wikitable"
|-
! Número
! Abreviació<br />medieval
! Notes i etimologia
|-
| 5
| {{romanes|A}}
| S'assembla a una V al revés. També es diu que és igual a 500.
|-
| 6
|{{romanes|Ϛ}}
| Pot ser una [[Lligadura (tipografia)|lligadura]] de {{romanes|VI}}, o un [[digamma]] (ϝ), [[Numeració grega|símbol grec]] per a 6 (de vegades escrit amb lligadura [[stigma]] (Ϛ)).<ref name=PropN3218>{{ref-web|cognom=Perry |nom=David J. |títol=Proposal to Add Additional Ancient Roman Characters to UCS |url=http://std.dkuug.dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n3218.pdf |format={{PDF}} |llengua=anglès |consulta=2018-12-17 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110622065211/http://std.dkuug.dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n3218.pdf |arxiudata=2011-06-22 }}</ref>
|-
| 7
| {{romanes|S}}, {{romanes|Z}}
| Possiblement una abreviació de la paraula llatina ''septem'' (set).
|-
| 9,5
| {{romanes|X ̷}}
| Abreviatura dels [[Escriba|escribes]], una {{romanes|X}} amb una barra inclinada. Igualment, {{romanes|IX ̷}} representa 8,5
|-
| 11
| {{romanes|O}}
| Possiblement una abreviació de la paraula francesa ''onze'' (onze).
|-
| 40
| {{romanes|F}}
| Possiblement una abreviació de la paraula anglesa ''forty'' (quaranta).
|-
| 70
| {{romanes|S}}
| També podria ser 7, amb la mateixa derivació.
|-
| 80
| {{romanes|R}}
|
|-
| 90
| {{romanes|N}}
| Possiblement una abreviació de la paraula llatina ''nonaginta'' (noranta) (també s'utilitza {{romanes|N}} per a nul (''nullus'')).
|-
| 150
| {{romanes|Y}}
| Possiblement derivat de la forma de la lletra Y.
|-
| 151
| {{romanes|K}}
| Inusual, d'origen desconegut; també va ser utilitzat per a 250.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bang |nom=Jørgen |títol=Fremmedordbog | editorial=Berlingske Ordbøger |any=1962 |llengua=danès}}</ref>
|-
| 160
| {{romanes|T}}
| Possiblement una abreviació de la paraula grega ''tetra'' (quatre); 4 × 40 = 160.
|-
| 200
| {{romanes|H}}
| També podia valer 2 (vegeu també H, el símbol dels ''[[dupondi]]us'').
|-
| 250
| {{romanes|E}}
|
|-
| 300
| {{romanes|B}}
|
|-
| 400
| {{romanes|P}}, {{romanes|G}}
|
|-
| 500
| {{romanes|Q}}
| Redundant amb {{romanes|D}}; abreviació de la paraula llatina ''quingenti'' (cinq-cents).
|-
| 2000
| {{romanes|Z}}
|
|}

Els [[Cronograma (inscripció)|cronogrames]], missatges amb dates [[Criptografia|codificades]] en ells, es van fer populars durant l'època del Renaixement. El cronograma és una frase que conté les lletres {{romanes|I}}, {{romanes|V}}, {{romanes|X}}, {{romanes|L}}, {{romanes|C}}, {{romanes|D}}, i {{romanes|M}}. En posar aquestes lletres juntes, el lector obté un número, que normalment indica un any determinat.

=== Ús modern ===
Al {{segle|XI}}, els [[Numeració aràbiga|nombres àrabs]] van començar a introduir-se a [[Europa]] des d'[[Al-Àndalus|al-Andalus]], a través de comerciants àrabs i tractats aritmètics. Tanmateix, els nombres romans van ser molt persistents, romanent en l'ús comú a [[Occident]] fins als segles {{romanes|XIV}} i {{romanes|XV}}, fins i tot en registres comptables i altres registres comercials (on els càlculs reals s'havien fet utilitzant un [[àbac]]). La substitució pels seus equivalents àrabs va ser molt gradual, i els nombres romans encara s'utilitzen avui en certs contextos.

Alguns exemples del seu ús actual són:
[[Fitxer:Barcelona_St_cristòfol_any_1503.JPG|miniatura|[[Llinda]] de la capella de Sant Cristòfor, [[Barcelona]], de l'any 1503]]
* Noms de [[Monarca|monarques]] i [[Papa|papes]] (per exemple, [[Elisabet II del Regne Unit]], el [[Benet XVI|Papa Benet XVI]]). Aquests nombres són anomenats «[[Ordinals de papes, reis i emperadors|nombres regnals]]» i generalment es llegeixen com [[Nombre ordinal|ordinals]] (per exemple, {{romanes|III}} es pronuncia «tercer»). Aquesta tradició va començar a Europa esporàdicament a l'Edat Mitjana, i va obtenir un ús generalitzat a Anglaterra durant el regnat d'[[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]]. Anteriorment, el monarca no era conegut pel numeral, sinó per un [[epítet]] (per exemple [[Pere el Catòlic]]). Alguns monarques (per exemple, [[Carles IV d'Espanya]] i [[Lluís XIV de França]]) semblen haver preferit l'ús de {{romanes|IIII}} en comptes de {{romanes|IV}} en la seva moneda.
* Els sufixos generacionals, especialment als [[Estats Units d'Amèrica]], per a persones de diferents generacions que comparteixen el mateix nom (per exemple, [[William Howard Taft III]]).
* En el [[calendari republicà francès]], iniciat durant la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], els anys van ser numerats per numerals romans, des de l'any {{romanes|I}} (1792) (quan aquest calendari es va introduir), fins a l'any {{romanes|XIV}} (1805) (quan va ser abandonat) (per exemple, ''15 [[Vendemiari|vendimiari]] any II'').
* En les sèries de [[gravat]]s, per individualitzar cada peça, especialment en sèries complementàries a la principal.
* L'any de producció de [[Pel·lícula|pel·lícules]], [[Gènere (televisió)|programes de televisió]] i altres obres d'art dins del propi treball. S'ha suggerit, per part de la [[BBC News]], que potser això es va fer originalment ''«en un intent de dissimular l'edat de les pel·lícules o dels programes de televisió»''.<ref>{{ref-publicació| cognom= Owen| nom= Rob| url= http://communityvoices.sites.post-gazette.com/index.php/arts-entertainment-living/tuned-in-journal/31514-tv-qaa-abc-news-storage-wars-and-the-big-bang-theory| article= TV Q&A: ABC News, 'Storage Wars' and 'The Big Bang Theory'| publicació= Pittsburgh Post-Gazette| data= 13 de gener de 2012| llengua= anglès| consulta= 2018-12-17| arxiuurl= https://web.archive.org/web/20120918193041/http://communityvoices.sites.post-gazette.com/index.php/arts-entertainment-living/tuned-in-journal/31514-tv-qaa-abc-news-storage-wars-and-the-big-bang-theory| arxiudata= 2012-09-18}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120918193041/http://communityvoices.sites.post-gazette.com/index.php/arts-entertainment-living/tuned-in-journal/31514-tv-qaa-abc-news-storage-wars-and-the-big-bang-theory |date=2012-09-18 }}</ref> Fora de referència al treball, s'utilitzen regularment els nombres aràbics.
* Marques d'hores en [[rellotge]]s. En aquest context, 4 sovint s'escriu {{romanes|IIII}} en lloc de {{romanes|IV}}.
* L'any de construcció d'edificis, inscrit a la [[façana]] o a la [[pedra angular]].
* Numeració de pàgines de prefacis i índex de llibres, i de vegades també d'apèndixs i annexos (en minúscules o majúscules petites).
* Volum del llibre i números de capítol, així com els diversos actes d'una obra (per exemple, Acte III, Escena 2).
* Seqüeles d'algunes [[Pel·lícula|pel·lícules]], [[videojoc]]s i altres treballs (per exemple, [[Rocky 2|Rocky II]], [[Grand Theft Auto IV]]).
* Esquemes que utilitzen números per mostrar relacions jeràrquiques.
* Grans esdeveniment recurrents, per exemple:
** Els [[Jocs Olímpics d'Estiu]] i els [[Jocs Olímpics d'Hivern]] (per exemple, [[Jocs Olímpics d'Hivern de 2010|XXI Jocs Olímpics d'hivern]], [[Jocs Olímpics d'Estiu de 1992|Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada]]).
** La [[Super Bowl]], el campionat anual de la [[National Football League]] (per exemple, [[Super Bow XXXVII]]; la [[Super Bowl 50]] va ser l'única excepció).<ref>[https://web.archive.org/web/20151201194151/http://www.nfl.com/news/story/0ap2000000355943/article/nfl-wont-use-roman-numerals-for-super-bowl-50 NFL won't use Roman numerals for Super Bowl 50], National Football League.</ref>
** [[WrestleMania]], l'esdeveniment anual de lluita professional de la [[World Wrestling Entertainment|WWE]] (per exemple, [[WrestleMania XXVII|WrestleMania XVII]]).

==== Disciplines específiques ====
[[Fitxer:Battles_of_Charleroi_and_Mons_map.png|miniatura|Mapa militar de la [[batalla de Charleroi (1914)]], amb els [[Cos d'exèrcit|cossos d'exèrcit]] marcats amb nombres romans]]
* En [[astronomia]], els [[Satèl·lit natural|satèl·lits naturals]] o «llunes» dels [[Planeta|planetes]] estan tradicionalment designats per nombres romans en majúscules annexos al nom del planeta (per exemple, la designació de [[Tità (satèl·lit)|Tità]] és ''Saturn VI'').
* En [[química]], els nombres romans s'utilitzen sovint per denotar els [[Grup de la taula periòdica|grups de la taula periòdica]]. També s'utilitzen en la [[nomenclatura química dels compostos inorgànics]] de la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada|IUPAC]] pel [[Estat d'oxidació|nombre d'oxidació]] dels [[Catió|cations]] que poden assumir diverses [[Protó|càrregues positives]] diferents (per exemple, ''òxid de manganès (VII)'') També s'utilitzen per nomenar [[Fase de la matèria|fases]] de [[cristalls]] [[Polimorfisme (ciència material)|polimòrfics]], com el [[gel]].
* En l'[[educació]], els graus escolars es refereixen de vegades per un nombre romà (per exemple, a vegades s'escriu ''grau IX'' en lloc de ''grau 9'').
* En [[entomologia]], els brots de [[cicàdids periòdics]] de tretze i disset anys s'identifiquen amb xifres romanes.
* En [[matemàtiques]] avançades (incloent [[trigonometria]], [[estadística]] i [[Càlcul numèric|càlcul]]), quan una [[Gràfica d'una funció|gràfica]] inclou nombres negatius, els seus [[Quadrant (geometria plana)|quadrants]] es nomenen utilitzant {{romanes|I}}, {{romanes|II}}, {{romanes|III}}, i {{romanes|IV}}. L'ús de nombres romans per designar quadrants evita confusió, ja que els nombres aràbics s'utilitzen per a les dades reals representades en la gràfica.
* En la designació de [[Unitat militar|unitats militars]], els nombres romans s'utilitzen sovint per distingir entre unitats de diferents nivells. Això redueix la possible confusió, especialment quan es visualitzen mapes de nivell operatiu o estratègic. En particular, els [[Cos d'exèrcit|cossos d'exèrcit]] sovint es numeren utilitzant els nombres romans (per exemple, ''American XVIII Airborne Corps''), i els números aràbics s'utilitzen per a [[Divisió militar|divisions]] (per exemple, ''101a Divisió Aerotransportada'') i [[exèrcit]]s (per exemple, ''6è Exèrcit alemany'').
* En [[música]], els nombres romans s'utilitzen en diversos contextos:
** Sovint, els [[Moviment (música)|moviments]] es numeren utilitzant els nombres romans.
** En la [[teoria de la música]], els graus de les [[funcions tonals]] s'identifiquen mitjançant nombres romans (''vegeu'' [[Anàlisi numèrica romana]]).
** Les cordes individuals d'[[Cordòfon|instruments de corda]], com el [[violí]], sovint es denoten per nombres romans, amb nombres més alts que denoten cadenes més baixes
* En [[farmàcia]], els nombres romans s'utilitzen en alguns contextos, incloent {{romanes|S}} per denotar «la meitat» i {{romanes|N}} per dir «res».<ref>{{ref-llibre| cognom = Bachenheimer| nom = Bonnie S.| llengua = anglès| títol = Manual for Pharmacy Technicians| any = 2010| isbn = 1-58528-307-X}}</ref> (''Vegeu les seccions «Zero» i «Fraccions»'').
* En [[fotografia]], els nombres romans (amb zero, 0) s'utilitzen per indicar diferents nivells de brillantor quan s'utilitza el [[sistema de zones]].
* En [[sismologia]], els nombres romans s'utilitzen per designar graus de l'[[escala de Mercalli]] d'intensitat de [[terratrèmols]].
* En [[tarot]], els nombres romans (amb zero) s'utilitzen per denotar les cartes dels [[Arcans majors]].
* En [[teologia]] i la [[crítica bíblica]], la ''[[Septuaginta]]'' és sovint coneguda com ''{{romanes|LXX}}'', ja que aquesta traducció de l'[[Antic Testament]] al [[grec]] és nomenada pel llegendari nombre dels seus traductors (70, en llatí ''septuaginta'').

==== Ús modern a Europa continental ====
[[Fitxer:DarboLaikas.jpg|miniatura|Cartell d'horari de treball en un aparador a [[Vilnius]], [[Lituània]]]]
[[Fitxer:S6002447 cropped.jpg|miniatura|Senyal del PK 17,9 de la carretera SS4 ([[Via Salària]]), [[Itàlia]]]]
Alguns usos rars o mai vistos en molts països poden ser relativament comuns en algunes parts de l'[[Europa continental]]. Per exemple:
* En majúscules o majúscules petites, els nombres romans són àmpliament utilitzats en [[llengües romàniques]] per denotar [[segle]]s i [[mil·lenni]]s (per exemple, ''{{romanes|xviii}}<sup>e</sup> siècle'' en francès; ''segle {{romanes|XVIII}}'' en català). Les [[llengües eslaves]] de Rússia també utilitzen els nombres romans ({{romanes|XVIII}} {{lang|ru|век}}). D'altra banda, les llengües eslaves d'[[Europa Central]], com la majoria de les [[llengües germàniques]], escriuen en nombres aràbics amb un punt abans de la paraula local per a «segle» (per exemple, ''18. Jahrhundert'' o ''18. Jhd'' en alemany).
* Els nombres romans i àrabs barrejats s'utilitzen de vegades en representacions numèriques de dates (especialment en cartes formals i documents oficials, però també en [[Làpida|làpides]]). El mes està escrit en nombres romans, mentre que el dia i l'any es troben en nombres aràbics (per exemple, ''14-VI-1789'' per a 14 de juny de 1789)
* De vegades s'utilitzen els nombres romans per representar els [[Nom dels dies de la setmana|dies de la setmana]] en cartells d'horaris de treball que es mostren a les finestres o a les portes de les empreses,<ref>[https://web.archive.org/web/20131203092331/http://www.nationalarchives.gov.uk/latin/beginners/dating/default.htm Beginners latin], Government of the United Kingdom {{en}}</ref> i també de vegades en horaris de trens i autobusos. Es considera el [[dilluns]] com el primer dia de la setmana (representat per {{romanes|I}}). El [[diumenge]] està representat per {{romanes|VII}}. A l'esquerra es mostren els dies de la setmana en nombres romans i a la dreta el rang d'hores de funcionament, des de l'apertura fins al tancament (per exemple ''(veure la imatge de la dreta)'', el negoci obre de 10 a 19 h els dies feiners, de 10 a 17 h els dissabtes i tanca els diumenges).
* També es poden utilitzar numerals romans per numerar les [[Planta (edifici)|plantes]] dels edificis<ref>[https://web.archive.org/web/20131122162120/http://turner.faculty.swau.edu/mathematics/materialslibrary/roman/ Roman Arithmetic], [[Southwestern Adventist University]] {{en}}</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20131203091427/http://romannumerals.info/roman-numerals-history/ Roman Numerals History] {{en}}</ref> (per exemple, els apartaments del centre d'[[Amsterdam]] estan indicats amb un número aràbic per al bloc o casa i un número romà per a la planta (138-{{romanes|III}}); la planta baixa d'un edifici està indicat com 138-huis).
* A [[Itàlia]], on els camins situats fora de les zones urbanes tenen [[Fita|fites]], les principals [[Carretera|carreteres]] i [[Autopista|autopistes]] es marquen les subdivisions de 100 metres utilitzant els nombres romans de {{romanes|I}} a {{romanes|IX}} (per exemple, {{romanes|IX}} | 17 marca el quilòmetre 17,9).

Una notable excepció a l'ús de nombres romans a Europa és a [[Grècia]], on els [[Numeració grega|nombres grecs]] (basats en l'[[alfabet grec]]) s'utilitzen generalment en contextos on els nombres romans s'utilitzen normalment en altres països.

== Notació moderna ==
=== Patró decimal bàsic ===
Tot i que en textos antics s'usaven de vegades lletres minúscules per representar els nombres romans, en l'actualitat els nombres romans s'escriuen només amb forma majúscula. L'única excepció són els nombres romans usats per numerar apartats o elements d'una llista, que s'escriuen sovint amb minúscules.

Cal tenir en compte que la numeració romana, en no ser un [[Notació posicional|sistema posicional]], no requereix el [[zero]] (0). Per als romans, els conceptes «cap» (''nulla'') o «res» (''nihil'') no eren considerats com un valor, i no van ser representats en la numeració romana com a zero. Per aquest motiu, els romans desconeixien el zero, que va ser introduït a [[Europa]] posteriorment amb la [[numeració aràbiga]].

Per a la notació moderna dels nombres romans s'utilitzen els símbols
{| class=wikitable
|-
! Símbol
| style="width:3em;" | I
| style="width:3em;" | V
| style="width:3em;" | X
| style="width:3em;" | L
| style="width:3em;" | C
| style="width:3em;" | D
| style="width:3em;" | M
|-
! Valor
| 1 || 5 || 10 || 50 || 100 || 500 || 1000
|}

que es combinen entre ells per a expressar nombres seguint les següents regles:

* 1. Els números es llegeixen d'esquerra a dreta començant pels símbols amb major valor, o conjunt de símbols de més valor.
* 2. Un símbol seguit d'un altre d'igual o inferior valor, se sumen (per exemple, {{romanes|XI}} = 10+1 = 11), mentre que si està seguit d'un altre de més valor, ambdós símbols formen un conjunt en el qual s'ha de restar el valor del símbol més gran del valor del símbol més petit (per exemple, {{romanes|IX}} = [1-10] → 10-1 = 9)
* 3. La unitat ({{romanes|I}}) i els números amb base 10 ({{romanes|X}}, {{romanes|C}} i {{romanes|M}}) només es poden repetir fins a 3 vegades consecutives com sumands (per exemple, 400 s'escriu {{romanes|CD}}, no {{romanes|CCCC}}).
* 4. Els números amb base 5 ({{romanes|V}}, {{romanes|L}} i {{romanes|D}}), no es poden repetir, ja que la suma d'aquests dos símbols té representació amb algun dels símbols anteriors (per exemple, 9 s'escriu {{romanes|IX}}, no {{romanes|VIV}}).
* 5. La unitat i els símbols de base 10 poden estar restant (abans d'un símbol de major valor), però amb les següents normes:
** 1. només poden aparèixer restant sobre els símbols amb base 5 i 10 de valor immediatament superiors, però no d'altres amb valors més alts (per exemple, {{romanes|IV}} i {{romanes|IX}}, però no {{romanes|IL}} i {{romanes|IC}}).
** 2. en el cas d'estar restant, no poden repetir-se (per exemple, 30 s'escriu {{romanes|XXX}}, no {{romanes|XXL}}).
** 3. no poden estar sumant i restant alhora (per exemple, 100 s'escriu {{romanes|C}}, no {{romanes|XCX}}).
** 4. no es poden combinar dos símbols d'unitat i de base 10 per a restar (per exemple, 39 s'escriu {{romanes|XXXIX}}, no {{romanes|IXL}}).
* 6. Els símbols amb base 5 no poden utilitzar-se per restar (per exemple, 45 s'escriu {{romanes|XLV}}, no {{romanes|VL}}).

==== Exemples de combinacions ====
[[Fitxer:CuttySarkRomNum.jpg|miniatura|Nombres romans a la popa del [[Cutty Sark]].]]
El patró original per als números romans va utilitzar els símbols {{romanes|I}}, {{romanes|V}} i {{romanes|X}} (1, 5 i 10) com a simples marques a [[Pal de recompte|pals de recompte]]. S'afegien marques de valor 1 ({{romanes|I}}) fins a 5 ({{romanes|V}}), i després s'afegia {{romanes|V}} per escriure els números del 6 al 9:

{| class=wikitable
|-
! Símbol
| style="width:3em;" | I
| style="width:3em;" | II
| style="width:3em;" | III
| style="width:3em;" | IIII
| style="width:3em;" | V
| style="width:3em;" | VI
| style="width:3em;" | VII
| style="width:3em;" | VIII
| style="width:3em;" | VIIII
| style="width:3em;" | X
|-
! Valor
| 1 || 2 || 3 || 4 || 5 || 6 || 7 || 8 || 9 || 10
|}

Els números per 4 ({{romanes|IIII}}) i 9 ({{romanes|VIIII}}) van resultar problemàtics (entre altres coses, es confonen fàcilment amb {{romanes|III}} i {{romanes|VIII}}), i generalment són substituïts per {{romanes|IV}} (resta 1 a 5) i {{romanes|IX}} (resta 1 a 10). Aquesta característica dels nombres romans es diu notació substractiva. Els números de l'1 al 10 (incloent la notació subtractiva per a 4 i 9) s'expressen en numerals romans de la manera següent:<ref>{{ref-llibre| cognom= Reddy| nom= Indra K.| cognom2= Khan| nom2= Mansoor A.| títol= Essential Math and Calculations for Pharmacy Technicians| editorial= CRC Press| any= 2003| llengua=anglès| isbn= 978-0-203-49534-6}}</ref>

{| class=wikitable
|-
! Símbol
| style="width:3em;" | I
| style="width:3em;" | II
| style="width:3em;" | III
| style="width:3em;" | IV
| style="width:3em;" | V
| style="width:3em;" | VI
| style="width:3em;" | VII
| style="width:3em;" | VIII
| style="width:3em;" | IX
| style="width:3em;" | X
|-
! Valor
| 1 || 2 || 3 || 4 || 5 || 6 || 7 || 8 || 9 || 10
|}

El [[Nombre decimal|sistema decimal]] (desenes i centenes) segueixen el mateix patró. Així, del 10 al 100 (comptant en desenes, amb {{romanes|X}} prenent el lloc de {{romanes|I}}, {{romanes|L}} prenent el lloc de {{romanes|V}} i {{romanes|C}} prenent el lloc de {{romanes|X}}), expressem els numerals de la manera següent:

{| class=wikitable
|-
! Símbol
| style="width:3em;" | X
| style="width:3em;" | XX
| style="width:3em;" | XXX
| style="width:3em;" | XL
| style="width:3em;" | L
| style="width:3em;" | LX
| style="width:3em;" | LXX
| style="width:3em;" | LXXX
| style="width:3em;" | XC
| style="width:3em;" | C
|-
! Valor
| 10 || 20 || 30 || 40 || 50 || 60 || 70 || 80 || 90 || 100
|}

S'ha de tenir en compte que 40 ({{romanes|XL}}, resta 10 a 50) i 90 ({{romanes|XC}}, resta 10 a 100) segueixen el mateix patró substractiu que {{romanes|IV}} (4) i {{romanes|IX}} (9).

De la mateixa manera, del 100 al 1000 (comptant en centenes):

{| class=wikitable
|-
! Símbol
| style="width:3em;" | C
| style="width:3em;" | CC
| style="width:3em;" | CCC
| style="width:3em;" | CD
| style="width:3em;" | D
| style="width:3em;" | DC
| style="width:3em;" | DCC
| style="width:3em;" | DCCC
| style="width:3em;" | CM
| style="width:3em;" | M
|-
! Valor
| 100 || 200 || 300 || 400 || 500 || 600 || 700 || 800 || 900 || 1000
|}

De nou, 400 ({{romanes|CD}}, resta 100 a 500) i 900 ({{romanes|CM}}, resta 100 a 1000) segueixen el patró substractiu.

A falta d'un símbol estàndard per a 5.000 i 10.000, el patró desapareix en aquest punt. En l'ús modern {{romanes|M}} (1000) es repeteix fins a tres vegades. Els romans tenien diversos mètodes diferents per indicar nombres més grans (''vegeu l'apartat'' Nombres grans), però per a propòsits pràctics, els numerals romans per a números majors de 3.000 són rarament utilitzats en l'actualitat.

{| class=wikitable
|-
! Símbol
| style="width:3em;" | M
| style="width:3em;" | MM
| style="width:3em;" | MMM
|-
! Valor
| 1000 || 2000 || 3000 
|}

Molts nombres inclouen centenes, desenes i unitats. El sistema numèric romà és bàsicament decimal, cada potència de deu s'afegeix en seqüència descendent d'esquerra a dreta, com en els nombres aràbics. Per exemple:

* 39 = 30 + 9 = XXX + IX = '''{{romanes|XXXIX}}'''
* 246 = 200 + 40 + 6 = CC + XL + VI = '''{{romanes|CCXLVI}}'''
* 421 = 400 + 20 + 1 = CD + XX + I = '''{{romanes|CDXXI}}'''

Com que cada potència de deu (o «lloc») té la seva pròpia notació, no hi ha necessitat de mantenir els zeros, de manera que s'ignoren els «llocs desapareguts», així:

* 16'''0''' = '''{{romanes|CLX}}'''
* 2'''0'''7 = '''{{romanes|CCVII}}'''
* 1'''0'''66 = '''{{romanes|MLXVI}}'''<ref>{{ref-llibre| cognom= De la Cruz| nom= M. L. P| cognom2= Torres| nom2= H. D| títol= Number Smart Quest for Mastery: Teacher's Edition| any= 2009| editorial = Rex Bookstore, Inc.| llengua= anglès| isbn= 9789712352164}}</ref><ref name=martelli>{{ref-llibre| títol= Python Cookbook| cognom= Martelli| nom= Alex| cognom2= Ascher| nom2= David| editorial= O'Reilly Media Inc.| any= 2002| llengua= anglès| isbn= 978-0-596-00167-4}}</ref>

Els nombres romans per a grans quantitats es veuen avui dia principalment en forma de números d'any (altres usos es detallen en aquest article), com en aquests exemples:

* 1776 = 1000 + 700 + 70 + 6 = M + DCC + LXX + VI = '''{{romanes|MDCCLXXVI}}'''
* 1954 = 1000 + 900 + 50 + 4 = M + CM + L + IV = '''{{romanes|MCMLIV}}'''
* 1990 = 1000 + 900 + 90 = M + CM + XC = '''{{romanes|MCMXC}}'''
* 2014 = 2000 + 10 + 4 = MM + X + IV = '''{{romanes|MMXIV}}''' 
* L'any actual ({{CURRENTYEAR}}) és '''{{romanes|{{#time:xrY}}}}'''.

==== Exemples de combinacions incorrectes ====
A continuació apareixen alguns exemples de nombres no vàlids en la notació moderna del sistema de numeració romana i la regla que incompleixen:
{| class=wikitable border=1 cellspacing=1 cellpadding=5
|- bgcolor="#e1ecf7"
! Incorrecte
! Correcte
! Valor 
! Motiu 
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|VL}} || {{romanes|XLV}} || 45 || Símbol amb base 5 restant ''[6]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|VD}} || {{romanes|CDXCV}} || 495 || Símbol amb base 5 restant ''[6]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|LD}} || {{romanes|CDL}} || 450 || Símbol amb base 5 restant ''[6]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IIII}} || {{romanes|IV}} || 4 || Més de tres repeticions ''[3]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|VIV}} || {{romanes|IX}} || 9 || Símbol amb base 5 repetint ''[4]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XXXX}} || {{romanes|XL}} || 40 || Més de tres repeticions ''[3]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|LXL}} || {{romanes|XC}} || 90 || Símbol amb base 5 repetint ''[4]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|CCCC}} || {{romanes|CD}} || 400 || Més de tres repeticions ''[3]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|DCD}} || {{romanes|CM}} || 900 || Símbol amb base 5 repetint ''[4]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IXX}} || {{romanes|XIX}} || 19 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XCC}} || {{romanes|CXC}} || 190 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|CMM}} || {{romanes|MCM}} || 1900 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IXVI}} || {{romanes|XV}} || 15 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XCLX}} || {{romanes|CL}} || 150 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|CMDC}} || {{romanes|MD}} || 1500 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IVI}} || {{romanes|V}} || 5 || Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora ''[5.3]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XLX}} || {{romanes|L}} || 50 || Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora ''[5.3]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|CDC}} || {{romanes|D}} || 500 || Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora ''[5.3]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IXI}} || {{romanes|X}} || 10 || Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora ''[5.3]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XCX}} || {{romanes|C}} || 100 || Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora ''[5.3]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|CMC}} || {{romanes|M}} || 1000 || Símbol I o amb base decimal sumant i restant alhora ''[5.3]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IIV}} || {{romanes|III}} || 3 || Símbol I o amb base decimal repetit restant ''[5.2]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XXL}} || {{romanes|XXX}} || 30 || Símbol I o amb base decimal repetit restant ''[5.2]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|CCD}} || {{romanes|CCC}} || 300 || Símbol I o amb base decimal repetit restant ''[5.2]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IIX}} || {{romanes|VIII}} || 8 || Símbol I o amb base decimal repetit restant ''[5.2]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XXC}} || {{romanes|LXXX}} || 80 || Símbol I o amb base decimal repetit restant ''[5.2]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|CCM}} || {{romanes|DCCC}} || 800 || Símbol I o amb base decimal repetit restant ''[5.2]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IL}} || {{romanes|XLIX}} || 49 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IC}} || {{romanes|XCIX}} || 99 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|ID}} || {{romanes|CDXCIX}} || 499 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IM}} || {{romanes|CMXCIX}} || 999 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XD}} || {{romanes|CDXC}} || 490 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XM}} || {{romanes|CMXC}} || 990 || Símbol I o amb base decimal restant un símbol de valor molt més alt ''[5.1]''
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XIL}} || {{romanes|XLI}} || 41 || Símbols I o amb base 10 combinats i restant ''[5.4]'' 
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|IXL}} || {{romanes|XXXIX}} || 39 || Símbols I o amb base 10 combinats i restant ''[5.4]'' 
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|CXD}} || {{romanes|CDX}} || 410 || Símbols I o amb base 10 combinats i restant ''[5.4]'' 
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{romanes|XCD}} || {{romanes|CCCXC}} || 390 || Símbols I o amb base 10 combinats i restant ''[5.4]'' 
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
|}

=== Formes alternatives ===
[[Fitxer:AdmiraltyArchLondonCloseup.jpg|miniatura|Una inscripció a l'[[Arc de l'Almirallat]], [[Londres]]. En aquest cas, 1910 es representat per {{romanes|MDCCCCX}} en lloc de {{romanes|MCMX}}]]
Les formes «estàndard» o «notació moderna» descrites anteriorment reflecteixen l'ús modern típic i no una convenció invariable i universalment acceptada. L'ús a l'[[antiga Roma]] va variar molt i va romandre inconsistent durant l'[[Edat mitjana|època medieval]]. Encara no hi ha cap estàndard oficial «vinculant», que fa que les elaborades «regles» utilitzades en algunes fonts distingeixin formes «correctes» i «incorrectes» molt problemàtiques.<ref name=adams>{{ref-web| cognom= Adams| nom= Cecil| títol= What is the proper way to style Roman numerals for the 1990s?| data= 23 de febrer de 1990| url= http://www.straightdope.com/columns/read/1371/what-is-the-proper-way-to-style-roman-numerals-for-the-1990s| obra= The Straight Dope |llengua=anglès}}</ref>
* Les inscripcions «clàssiques» (aquelles datades de l'època romana) usaven a vegades {{romanes|IIII}} (4) en comptes de {{romanes|IV}}. També es veuen altres formes «additives», com ara {{romanes|VIIII}} (9) per {{romanes|IX}}, encara que són més rares. Els números de les portes del [[Colosseu]], per exemple, {{romanes|IV}} és evitat sistemàticament a favor de {{romanes|IIII}}, i s'apliquen altres «subtractius» de manera que la porta 44 està etiquetada {{romanes|XLIIII}} i la porta 49 és la {{romanes|XLIX}}.
* Els [[rellotge]]s que utilitzen els números romans per a les marques horàries normalment mostren {{romanes|IIII}} per al 4 (però {{romanes|IX}} per al 9), una pràctica que es remunta a rellotges molt primerencs com el [[rellotge de la catedral de Wells]] de finals del segle {{romanes|XIV}}.<ref>{{ref-llibre| títol= Time & Timekeepers| cognom= Milham| nom= W.I| any= 1947| editorial= Macmillan |lloc=Nova York| pàgina= 196 |llengua=anglès}}</ref><ref name="pickover">{{ref-llibre| títol= Wonders of Numbers: Adventures in Mathematics, Mind, and Meaning| nom= Clifford A| cognom= Pickover| enllaçautor= Clifford A. Pickover| editorial= Oxford University Press| any= 2003| isbn= 978-0-19-534800-2| pàgina= 282| llengua=anglès| id= 52N0JJBspM0C}}</ref><ref>{{ref-llibre| títol= More of the straight dope| cognom= Adams| nom Cecil| cognom2= Zotti| nom2= Ed| editorial= Ballantine Books| any= 1988| isbn= 978-0-345-35145-6| pàgina= 154 |llengua=anglès}}</ref> Tanmateix, això no és universal (per exemple, el rellotge del [[Palau de Westminster]], el [[Big Ben]], utilitza el {{romanes|IV}}).<ref name="pickover"/>
* De vegades, s'utilitza {{romanes|XIIX}} o {{romanes|IIXX}} per 18 en comptes de {{romanes|XVIII}}. La paraula llatina per a «divuit» sovint es representa com l'equivalent a «dos menys de vint» (''duodeviginti'') que pot ser la font d'aquest ús.
* Les formes estàndard per a 98 i 99 són {{romanes|XCVIII}} i {{romanes|XCIX}}, però aquests es representen ocasionalment com {{romanes|IIC}} i {{romanes|IC}},<ref>{{ref-llibre| nom= Benjamin H| cognom= Kennedy| títol = Latin grammar| editorial= Longmans, Green, and Co.| lloc= Londres| any= 1879| pàgina= 150| llengua=anglès}}</ref> potser pel ''duodecentum'' i ''undecentum'' llatí (dos menys de cent / u menys de cent) .
* De vegades, {{romanes|V}} i {{romanes|L}} no s'utilitzen (com per exemple, {{romanes|IIIIII}} i {{romanes|XXXXXX}} en comptes de {{romanes|VI}} o {{romanes|LX}}.<ref>{{ref-llibre| nom= Joyce Maire| cognom= Reynolds| nom2= Anthony J. S.| cognom2= Spawforth| capítol= numbers, Roman| títol= [[Oxford Classical Dictionary]] | edició= 3| editorial = Oxford University Press| any= 1996| isbn= 0-19-866172-X |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre| cognom= Kennedy| nom= Benjamin Hall| títol = The Revised Latin Primer| any= 1923| editorial= Longmans, Green & Co| lloc= Londres |llengua=anglès}}</ref>
[[Fitxer:Excerpt_from_BnF_ms._1433_fr.,_fol._24r.png|miniatura|Extracte d'un text de la [[Biblioteca Nacional de França]].<ref>''[https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b105096493 L' Atre périlleux et Yvain, le chevalier au lion]'', p. 1301-1350. {{fr}}</ref> El nombre 500 es representat com {{romanes|V}}<sup>{{romanes|C}}</sup> en lloc de {{romanes|D}}]]
* La majoria dels nombres no estàndard que no apareixen descrits anteriorment (com ara {{romanes|VXL}} (45) en comptes del {{romanes|XLV}} estàndard), són moderns i poden ser deguts a l'error en comptes de ser un ús genuí de variants. A principis del segle {{romanes|XX}}, diverses representacions de 900 (convencionalment {{romanes|CM}}) van aparèixer en diverses dates inscrites (per exemple, 1910 es mostra a l'[[Arc de l'Almirallat]], a [[Londres]], com {{romanes|MDCCCCX}} en comptes de {{romanes|MCMX}}, mentre que a l'entrada nord del [[Museu d'Art de Saint Louis]], 1903 està inscrit {{romanes|MDCDIII}} en lloc de {{romanes|MCMIII}}).<ref>{{ref-web| títol= Gallery: Museum's North Entrance (1910)| obra= Saint Louis Art Museum| url= http://slam.org/century_of_free/gallery.php| llengua= anglès| consulta= 2018-12-17| arxiuurl= https://web.archive.org/web/20101204081437/http://slam.org/century_of_free/gallery.php| arxiudata= 2010-12-04}} The inscription over the North Entrance to the Museum reads: "Dedicated to Art and Free to All MDCDIII." These roman numerals translate to 1903, indicating that the engraving was part of the original building designed for the 1904 World's Fair</ref>
* Hi ha alguns exemples dels números de l'any després de 1000 escrits com a dos números romans, per exemple 1613 com {{romanes|XVIXIII}}, corresponent a la lectura comuna «setze - tretze» d'aquests números d'anys en anglès, o 1519 com {{romanes|XV}}<sup>{{romanes|C}}</sup>{{romanes|XIX}} com en el francès «quinze (vegades) cent - dinou», i lectures similars en altres llengües.<ref name=gach1862>M. Gachard (1862): "[https://www.persee.fr/doc/bcrh_0770-6707_1862_num_31_3_3033 II. Analectes historiques, neuvième série (n<sup>os</sup> CCLXI-CCLXXXIV)]". ''Bulletin de la Commission royale d'Historie'', volum 3, p. 345-554. Pàgina 347: ''Lettre de Philippe le Beau aux échevins...'', cita: "Escript en nostre ville de Gand, le XXIIII<sup>me</sup> de febvrier, l'an IIII<sup>XX</sup>XIX [quatre vint - dinou = 99]." Pàgina 356: ''Lettre de l'achiduchesse Marguerite au conseil de Brabant...'', cita: "... Escript à Bruxelles, le dernier jour de juing anno XV<sup>c</sup>XIX [1519]." Pàgina 374: ''Letters patentes de la rémission ... de la ville de Bruxelles'', cita: "... Op heden, tweentwintich daegen in decembri, anno vyfthien hondert tweendertich [quinze cents - vint-i-dos] ... Gegeven op ten vyfsten dach in deser jegewoirdige maent van decembri anno XV tweendertich [1522] vorschreven." Pàgina 419: ''Acte du duc de Parme portant approbation...'', cita": "Faiet le XV<sup>me</sup> de juillet XV<sup>c</sup> huytante-six [1586]." {{doi|10.3406/bcrh.1862.3033}}</ref>
* En alguns textos francesos del {{segle|XV}} i posteriors es troben construccions com {{romanes|IIIIXXXIX}} per a 99, que reflecteixen la lectura francesa d'aquest nombre com ''«quatre-vingt-dix-neuf»'' (quatre (vegades) vint - dinou).<ref name=gach1862/> De la mateixa manera, en alguns documents anglesos es troba, per exemple, 77 escrit com {{romanes|IIIXXXVII}} (que es podria llegir «tres (vegades) vint - disset»).<ref name=salt1923>{{ref-llibre|nom=Herbert Edward |cognom=Salter |any=1923 |títol=''Registrum Annalium Collegii Mertonensis 1483-1521'' | editorial=Oxford Historical Society |=volum 76 |pàgina=184 |llengua=anglès|citació=Has the computation in pounds:shillings:pence (li:s:d) x:iii:iiii + xxi:viii:viii + xlv:xiiii:i = iii<sup>xx</sup>xvii:vi:i, i.e. 10:3:4 + 21:8:8 + 45:14:1 = 77:6:1.}}</ref>
* En un text medieval de [[comptabilitat]] de 1301 apareixen números com 13.573 escrits com {{romanes|XIII}}.{{romanes|M}}.{{romanes|V}}.{{romanes|C}}.{{romanes|III}}.{{romanes|XX}}.{{romanes|XIII}}, és a dir, (13 × 1000) + (5 × 100) + (3 × 20) + 13.<ref>Johannis de Sancto Justo (1301): "E Duo Codicibus Ceratis" ("De dos textos en cera"). In de Wailly, Delisle (1865): ''Contenant la deuxieme livraison des monumens des regnes de saint Louis,...'' Volum 22 de ''Recueil des historiens des Gaules et de la France''. p. 530: "SUMMA totalis, XIII. M. V. C. III. XX. XIII. l. III s. XI d. [Suma total, 13 mil 5 cents 3 vint 13 lliures, 3 sous, 11 deniers ''(moneda francesa)''].</ref>
* De vegades s'han escrit 5 i 50 com {{romanes|IIIII}} i {{romanes|XXXXX}} en lloc de {{romanes|V}} i {{romanes|L}}, i també {{romanes|IIIIII}} i {{romanes|XXXXXX}} en lloc de {{romanes|VI}} o {{romanes|LX}}.<ref>{{ref-llibre| nom = Joyce Maire| cognom = Reynolds| nom2 = Anthony J. S.| cognom2 = Spawforth| capítol = numbers, Roman| títol = Oxford Classical Dictionary| edició = 3a| editorial = Oxford University Press| any = 1996|llengua = anglès| isbn = 0-19-866172-X}}</ref><ref>{{ref-llibre| cognom = Kennedy| nom= Benjamin Hall| títol = The Revised Latin Primer| any = 1923| editorial = Longmans, Green & Co| lloc = Londres |llengua=anglès}}</ref>

=== Nombres grans ===
S'ha desenvolupat diversos sistemes per a l'expressió de nombres més grans que no es poden expressar convenientment utilitzant els símbols normals de set lletres utilitzats per als nombres romans convencionals.

==== ''Apostrophus'' ====
[[Fitxer:Westerkerk MDCXXX.jpg|miniatura|«1630» a l'església [[Westerkerk]] ([[Amsterdam]]), amb la data expressada en notació amb ''apostrophus'']]
Un d'aquests sistemes d'expressió és l'''apostrophus'',<ref name=merriam-webster>[http://www.merriam-webster.com/dictionary/apostrophus Merriam-Webster Unabridged Dictionary] {{en}}</ref> en el qual 500 (escrit normalment {{romanes|D}}) s'escriu |{{romanes|Ɔ}}, mentre que 1000 s'escriu {{romanes|C}}|{{romanes|Ɔ}} (en lloc de {{romanes|M}}).<ref name="asimov on numbers"/> Es tracta d'un sistema de numeració per denotar nombres milers que té els seus orígens en l'ús numèric etrusc. Els {{romanes|D}} i {{romanes|M}} utilitzats per representar 500 i 1000 eren probablement derivats de |{{romanes|Ɔ}} i {{romanes|C}}|{{romanes|Ɔ}}, respectivament, i posteriorment van influir en les adopcions de {{romanes|D}} i {{romanes|M}} en els nombres romans convencionals.

En aquest sistema s'afegeixen {{romanes|Ɔ}} ({{romanes|Ɔ}} per denotar +500; {{romanes|Ɔ}}{{romanes|Ɔ}} per denotar +5.000; {{romanes|Ɔ}}{{romanes|Ɔ}}{{romanes|Ɔ}} per denotar +50.000, etc).

Per exemple:

{| class="wikitable Unicode"
|-
!
! align=right |{{romanes|C}}<nowiki>|</nowiki>{{romanes|Ɔ}} = 1.000
! align=right |{{romanes|CC}}<nowiki>|</nowiki>{{romanes|ƆƆ}} = 10.000
! align=right |{{romanes|CCC}}<nowiki>|</nowiki>{{romanes|ƆƆƆ}} = 100.000
|-
!<nowiki>|</nowiki>{{romanes|Ɔ}} = 500
| align=right |{{romanes|C}}<nowiki>|</nowiki>{{romanes|ƆƆ}} = 1.500
| align=right |{{romanes|CC}}<nowiki>|</nowiki>{{romanes|ƆƆƆ}} = 10.500
| align=right |{{romanes|CCC}}<nowiki>|</nowiki>{{romanes|ƆƆƆƆ}} = 100.500
|-
!<nowiki>|</nowiki>{{romanes|ƆƆ}} = 5.000
| align=right | 
| align=right |{{romanes|CC}}<nowiki>|</nowiki>{{romanes|ƆƆƆƆ}} = 15.000
| align=right |{{romanes|CCC}}<nowiki>|</nowiki>{{romanes|ƆƆƆƆƆ}} = 105.000
|-
!<nowiki>|</nowiki>{{romanes|ƆƆƆ}} = 50.000
| align=right | 
| align=right | 
| align=right |{{romanes|CCC}}<nowiki>|</nowiki>{{romanes|ƆƆƆƆƆƆ}} = 150.000
|}

Aquesta notació es pot utilitzar de manera additiva (per exemple {{romanes|C}}|{{romanes|Ɔ}}|{{romanes|Ɔ}}{{romanes|CXX}} = {{romanes|C}}|{{romanes|Ɔ}} + |{{romanes|Ɔ}} + {{romanes|C}} + {{romanes|XXX}} = 1000 + 500 + 100 + 30 = 1630), però no de manera substractiva (per exemple, 4000 no s'escriu {{romanes|M}}|{{romanes|ƆƆ}} (5000 - 1000)).

De vegades, {{romanes|C}}|{{romanes|Ɔ}} (1000) es va reduir a ↀ (sovint, s'ha acreditat a [[John Wallis]] la introducció del símbol de l'[[infinit]] (∞) i es creu que es va basar en el símbol ↀ, ja que 1000 s'utilitzava per a representar nombres molt grans). De la mateixa manera, |{{romanes|ƆƆ}} (5.000) es va reduir a ↁ; i {{romanes|CC}}|{{romanes|ƆƆ}} (10.000) a ↂ.<ref name="Ifrah2000"/>{{clr}}

==== ''Vinculum'' ====
[[Fitxer:Roman numerals Bungus 1584-1585.png|miniatura|Pàgina d'un manual del {{segle|XVI}}, que mostra una barreja de nombres romans amb ''apostrophus'' i ''vinculum'' (vegeu, en particular, les maneres d'escriure 10.000)]]
Un altre sistema és el ''[[vinculum]]'', on un nombre romà convencional es multiplica per 1.000 afegint una línia sobre el nombre.<ref name="Ifrah2000"/> Encara que l'historiador matemàtic [[David Eugene Smith]] disputa que això ja s'usava a l'[[antiga Roma]],<ref>{{ref-llibre| nom= David Eugene| cognom= Smith| títol= History of Mathematics| volum= II| any= 1925| isbn= 0-486-20430-8| pàgina= 60 |llengua=anglès}}</ref> aquesta notació s'utilitzava sovint a l[[Edat mitjana|'Edat Mitjana]] com a forma convenient i «convencional» d'expressar nombres superiors a 3.999 en números romans.

::{| class=wikitable border=1 cellspacing=1 cellpadding=5
|----- bgcolor="#e1ecf7"
! Nombre romà
! Nombre decimal
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{overline|{{romanes|V}}}} || 5.000
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{overline|{{romanes|X}}}} || 10.000
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{overline|{{romanes|L}}}} || 50.000
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{overline|{{romanes|C}}}} || 100.000
|----- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{overline|{{romanes|D}}}} || 500.000
|- align=right bgcolor="#f0f5fa"
| {{overline|{{romanes|M}}}} || 1.000.000
|}

Exemples:
* {{overline|{{romanes|IV}}}} = 4 x 1.000 = 4.000
* {{overline|{{romanes|X}}}}{{overline|{{romanes|V}}}}{{romanes|DX}} = (10 x 1.000) + (5 x 1.000) + 500 + 10 = 10.000 + 5.000 + 500 + 10 = 15.510
* {{overline|{{romanes|XXV}}}} = (10 x 1.000) + (10 x 1.000) + (5 x 1.000) = 10.000 + 10.000 + 5.000 = 25.000

A vegades, l'[[Epigrafia|epigrafia llatina]] afegeixen línies verticals (o [[claudàtor]]s) abans i després del nombre (almenys fins a l'[[Edat mitjana tardana]]) per multiplicar un nombre romà per 100 (per exemple, |{{romanes|M|border=v}}| (1000 x 100 = 100.000) en comptes de {{overline|{{romanes|C}}}}). La combinació de línies verticals amb el ''vinculum'' es pot utilitzar per augmentar el multiplicador:

* {{overline|{{romanes|<nowiki>|</nowiki>VIII<nowiki>|</nowiki>}}}} = (8 x 1.000) x 100 = 8.000 x 100 = 800.000
* {{overline|{{romanes|<nowiki>|</nowiki>XX<nowiki>|</nowiki>}}}} = (20 x 1.000) x 100 = 20.000 x 100 = 2.000.000

Així, un fragment de ''[[Fasti Ostienses]]'' descobert l'any 1941<ref>Attilio Degrassi, Inscriptiones Italiae, vol. XIII, partie 1, p=185</ref> publica la xifra del cens d'[[August]] i [[Tiberi]] de l'any 14 de la següent manera: C S C R K <math>\overline{\mathrm{|XXXXI|}}</math>DCCCC (''Censa Sunt Civium Romanorum Kapitum quadragies semel centum milia DCCCC''; Són censats els ciutadans romans quaranta-una vegades cent mil nou-cents caps (4.100.900)).<ref>{{ref-llibre|nom=Mireille |cognom=Cébeillac-Gervasoni |nom2=Maria Letizia |cognom2=Caldelli |nom3=Fausto |cognom3=Zevi |títol=Épigraphie latine | editorial=Armand Colin |llengua=francès |col·lecció=Collection U. Histoire. Les outils de l'histoire |any= 2006 |isbn= 978-2-200-21774-7 |pàgina=77-79}}</ref><ref>[http://db.edcs.eu/epigr/epi_einzel.php?s_sprache=fr&p_belegstelle=CIL+14%2C+00244&r_sortierung=Belegstelle CIL XIV, 244] {{la}}</ref> Aquesta representació també és coherent amb el qual [[Plini el Vell]] escriu en la seva ''[[Història Natural (Plini)|Història Natural]]'' : «''Non erat apud antiquos numerus ultra centum millia : itaque et hodie multiplicantur haec, ut decies centena millia, aut saepius dicantur''» (Els antics no tenien cap nombre més enllà de cent mil; també avui encara comptem en múltiples de cent mil, i diem deu vegades cent mil, o més).<ref>{{ref-llibre|autor=Plini el Vell|enllaçautor=Plini el Vell|títol= [[Naturalis Historia]] |volum= XXXIII, t. 2 : Mineralogia i metal·lúrgia de l'or, la plata i el mercuri, cap. 10 |llengua=llatí |any=74}}</ref>

No hi ha format per nombres amb un valor de més envergadura, de manera que de vegades s'utilitza un doble ''vinculum'' o un [[subratllat]] més un ''vínculum'' per indicar que la multiplicació es realitza per un milió (per exemple, <span style="padding-top: 1px; text-decoration: overline; margin-top: 1px; border-top-color: currentColor; border-top-width: 1px; border-top-style: solid;">{{romanes|X}}</span> o {{subratllat|{{overline|{{romanes|X}}}}}} (10 x 1.000 x 1.000 = 10.000.000)). Cal distingir-se del costum d'afegir el subratllat i el ''vínculum'' a un número romà simplement per deixar clar que és un número (per exemple, {{subratllat|{{overline|{{romanes|MCMLXVII}}}}}} (1967)).

==== Per abreviatures ====
La grafia •{{romanes|M}} (M precedit d'un [[punt volat]]) indica el factor multiplicador (x 1.000). Per exemple:
* {{romanes|I}}•{{romanes|M}} = 1 x 1.000= 1.000
* {{romanes|V}}•{{romanes|M}} = 5 x 1.000 = 5.000
* {{romanes|X}}•{{romanes|M}} = 10 x 1.000 = 10.000

=== Zero ===
El número [[zero]] no té el seu propi número romà; els romans coneixien expressions lingüístiques per «cap» (''nulla'') i «res» (''nihil''), però no tenien cap nombre ni cap terme matemàtic per al valor numèric «zero». Per a representar aquesta absència d'un nùmero a l'[[àbac romà]], es deixava buida la columna corresponent; en els càlculs escrits, de vegades es caracteritzava per una línia horitzontal, de vegades combinada amb un petit cercle.

La paraula ''nulla'' va ser utilitzada pels erudits medievals en lloc de 0. [[Dionís l'Exigu]] era conegut per utilitzar ''nulla'' juntament amb els nombres romans el 525.<ref>{{ref-llibre|cognom=Faith |nom=Wallis |títol=Bede: The Reckoning of Time (725) |lloc=Liverpool | editorial=Liverpool University Press |any=2004 |isgn=0-85323-693-3 |llengua=anglès}}</ref><ref>''Byrhtferth's Enchiridion'' (1016). Editat per Peter S. Baker i Michael Lapidge. Early English Text Society 1995. {{isbn|978-0-19-722416-8}}</ref> Al voltant de 725, [[Beda]] o un dels seus companys va utilitzar la lletra {{romanes|N}}, la inicial de ''nulla'' o ''nihil'', en una taula d'[[epacta]], tot escrit en xifres romanes.<ref name=zero>C. W. Jones, ed., ''Opera Didascalica'', vol. 123C in ''Corpus Christianorum, Series Latina''.</ref>

=== Fraccions ===
Tot i que els romans empraven un [[Nombre decimal|sistema decimal]] de numeració per als nombres enters que reflectia la manera de dir en llatí, per a les [[Fracció|fraccions]] empraven un [[sistema duodecimal]]. Un sistema basat en dotzens (12 = 3 × 2 × 2) permet gestionar fraccions comunes com 1/3 i 1/4 amb més facilitat que un sistema basat en dècims (10 = 2 × 5). Moltes [[Moneda romana|monedes romanes]] (el seu valor era una fracció duodecimal de la unitat), mostraven una notació basada en meitats i dotzens. Un punt • indicava una ''uncia'' (un dotzè), l'origen etimològic de la paraula [[unça]]; i els punts es concatenaven per representar fraccions de fins a cinc dotzens. Sis dotzens (un mig) s'abreviaven amb la lletra S (per ''semis'', meitat). Per fraccions entre 7/12 i 11/12 s'afegien punts ''uncia'' de la mateixa manera que s'afegeixen traços verticals a la {{romanes|V}} per indicar nombres enters entre sis i nou.

Cadascuna d'aquestes fraccions tenia un nom (que era el mateix que el de la [[Moneda romana|moneda]] corresponent), que eren:

{| class=wikitable
!Fracció
!Nombre romà
!Nom ''(nominatiu i genitiu)''
!Significat
!Moneda
|-
| 1/12
| •
| ''[[Uncia (moneda)|uncia, unciae]]''
|[[unça]] (un dotzè)
|[[Fitxer:Vecchi_013.jpg|200px]]
|-
| 2/12 = 1/6
| •• o ''':'''
| ''[[Sextant (moneda)|sextans, sextantis]]''
| sisè (dos dotzens)
|[[Fitxer:Sextans 2710029.jpg|200px]]
|-
| 3/12 = 1/4
| ••• o '''∴'''
| ''[[quadrans|quadrans, quadrantis]]''
| quart (tres dotzens)
|[[Fitxer:Aes_Grave_Quadrans3.jpg|200px]]
|-
| 4/12 = 1/3
| •••• o '''::'''
| {{lang|la|[[triens|triens, trientis]]}}
| terç (quatre dotzens)
|[[Fitxer:Vecchi_003.jpg|200px]]
|-
| 5/12
| ••••• o ''':'''•''':'''
| ''[[quincunx|quincunx, quincuncis]]''
| cinc dotzens (''quinque unciae'' → ''quincunx'')
|[[Fitxer:BMC_5.jpg|200px]]
|-
| 6/12 = 1/2
| S
| ''[[semis|semis, semissis]]''
| meitat (sis dotzens)
|[[Fitxer:Vecchi_009.jpg|200px]]
|-
| 7/12
| S•
| ''[[septunx|septunx, septuncis]]''
| set dotzens(''septem unciae'' → ''septunx'')
|
|-
| 8/12 = 2/3
| S•• o S''':'''
| ''[[Bes (moneda)|bes, bessis]]''
| doble (s'entén com ''el doble d'un terç'')
|
|-
| 9/12 = 3/4
| S••• o S''':'''•
| ''[[dodrans|dodrans, dodrantis]]''<br />o ''nonuncium, nonuncii''
| menys un quart (''de-quadrans'' → ''dodrans'')<br />o nou dotzens (''nona uncia'' → ''nonuncium'')
|
|-
| 10/12 = 5/6
| S•••• o S'''::'''
| ''[[dextans|dextans, dextantis]]''<br />o ''decunx, decuncis''
| menys un sisè (''de-sextans'' → ''dextans'')<br />o deu dotzens (''decem unciae'' → ''decunx'')
|
|-
| 11/12
| S••••• o S''':'''•''':'''
| ''[[deunx|deunx, deuncis]]''
| menys una unça (''de-uncia'' → ''deunx'')
|
|-
| 12/12 = 1
| I
| ''[[as (moneda)|as, assis]]''
| (unitat)
|[[Fitxer:As-Nero-Ara_pacis-RIC_0562.jpg|200px]]
|}

La disposició dels punts era variable i no necessàriament lineal. La figura formada per cinc punts disposats com a la cara d'un [[dau]] (''':'''•''':''') es denomina ''[[quincunci]]'' pel nom de la fracció i moneda romana. Les paraules llatines ''[[Sextant (moneda)|sextans]]'' i ''[[quadrans]]'' són l'origen de les paraules [[Sextant (instrument de mesura)|sextant]] i [[Quadrant (instrument)|quadrant]].

Aquestes són altres fraccions romanes:

{| class=wikitable
!Fracció
!Nombre romà
!Nom ''(nominatiu i genitiu)'' 
!Significat
|-
| 1/8
|{{Unicode|Σ}}•, £• o Є•
|''sescuncia, sescunciae''
|1½ uncia (de ''sesqui'' (un i mig) + ''uncia'')
|-
|1/24
|{{Unicode|Σ}}, £ o Є
|''[[Semuncia|semuncia, semunciae]]''
|½ uncia (de semi (mig) + ''uncia'')
|-
|1/36
|ƧƧ
|''binae sextulae, binarium sextularum''
''duella, duellae''
|dues ''sextula''
|-
|1/48
|Ɔ
|''sicilicus, sicilici''
|de ''sicilici'' (petita falç)
|-
|1/72
|Ƨ
|''sextula, sextulae''
|de ''sextula'' (sisè petit)
|-
|1/144
|ƻ
|''dimidia sextula, dimidiae sextulae''
|mitja ''sextula''
|-
|1/288
|℈
|''[[Scripulum|scripulum, scripuli]]''
|diminutiu de ''scripu'' (pedra punxeguda)
|-
|1/1728
|»
|''siliqua, siliquae''
|de ''ceratonia siliqua'' ([[garrofer]])
|-
|}

=== El 4 en els rellotges ===
És comú veure en molts [[rellotge]]s l'ús de {{romanes|IIII}} per al número 4 en lloc del {{romanes|IV}}.
[[Fitxer:2016 Casino de Monte Carlo 05.jpg|miniatura|Rellotge del [[Casino de Montecarlo]] ([[Mònaco]])]]
El sistema de numeració romana, derivat del que empraven els etruscos, inicialment es basava en el mètode additiu (per exemple, {{romanes|I}} + {{romanes|I}} = {{romanes|II}}, {{romanes|V}} + {{romanes|I}} = {{romanes|VI}}, {{romanes|II}} + {{romanes|II}} = {{romanes|IIII}}). En passar el temps es va començar a utilitzar el mètode substractiu en el qual el nombre anterior resta seva quantitat al següent (d'aquesta manera, en lloc d'escriure 4 com la suma de 2 més 2 ({{romanes|IIII}}) va passar a escriure com la resta de 5 menys 1 ({{romanes|IV}}).<ref name="IIII">{{ref-web|url= http://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/por-que-en-algunos-relojes-el-4-aparece-escrito-iiii/ |títol=¿Por qué en algunos relojes el 4 aparece escrito IIII y no IV? |obra=20 minutos |llengua=castellà}}</ref>

Malgrat el canvi, en molts rellotges es va seguir utilitzant el {{romanes|IIII}}. Algunes de les suposades raons per les que això ha estat així són:<ref name="IIII"/>

* En 1370, un rellotger suís va rebre l'encàrrec de realitzar un rellotge que es col·locaria a la torre del Palau Reial de França, i al lliurar-lo el rei [[Carles V de França|Carles V]] li va recriminar haver representat el 4 com {{romanes|IV}}. El rellotger va assenyalar que era així com s'escrivia, però Carles V va respondre enfadat: ''«El Rei no s'equivoca»''. El rellotger va haver de canviar la representació del 4 per {{romanes|IIII}} i des de llavors en tots els rellotges es va començar a representar així.
* En una altra versió de la història es diu que va ser el rellotger el que va cometre l'equivocació de representar el 4 com a {{romanes|IIII}}, i el rei va manar [[Pena de mort|executar-lo]] per l'equivocació. Des de llavors, com a protesta pel fet i com a homenatge, tots els col·legues de professió van decidir utilitzar {{romanes|IIII}} en comptes de {{romanes|IV}}.
* També es diu que el {{romanes|IIII}} es manté per [[superstició]]. El {{romanes|IV}} correspon a les dues primeres lletres del [[Mitologia romana|déu romà]] [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] (IVPITER en [[llatí]]) i, per tant, el seu ús per a denominar a un nombre es podria considerar inadequat i [[Blasfèmia|blasfem]].
* El conjunt {{romanes|IIII}} crea una [[simetria]] visual en l'esfera, ja que el símbol {{romanes|I}} és l'únic que apareix en les quatre primeres hores, {{romanes|V}} apareix les següents quatre hores, i {{romanes|X}} en les últimes quatre, proporcionant una simetria que es veuria alterada si es fes servir el {{romanes|IV}}.
* També per comoditat, ja que {{romanes|IV}} és més difícil de llegir donada la seva posició en l'esfera del rellotge, en quedar gairebé cap per avall (el número {{romanes|IV}} podria confondre amb el {{romanes|VI}} en aquesta posició).

== Aritmètica amb numeració romana ==
[[Fitxer:Gregor_Reisch_-_Margarita_Philosophica_-_Arithmetica.jpg|miniatura|''Tipus Arithmeticae'', de l'enciclopèdia alemanya ''[[Margarita Philosophica]]'' (1504) de [[Gregor Reisch]]. Mentre [[Pitàgores]] (a la dreta) continua fent càlculs utilitzant nombres romans, [[Boeci]] (a l'esquerra) ja ha finalitzat per haver usat la [[nombres aràbics]]. A l'Edat Mitjana es creia que aquests homes eren els inventors d'una i altra forma de calcular]]
Totes les operacions aritmètiques realitzades amb numeració romana, al tractar-se d'un cas particular de [[Nombre enter|numeració entera]], poden ser descompostes en [[Suma|sumes]] i [[Resta|restes]].

=== Suma ===
Exemple: {{romanes|CXVI}} + {{romanes|XXIV}} (116 + 24)

{| class=wikitable
!Pas
!Descripció
!Exemple
|-
|1||Eliminar la notació substractiva||{{romanes|IV}} → {{romanes|IIII}}
|-
|2||Concatenar els termes||{{romanes|CXVI}} + {{romanes|XXIIII}} → {{romanes|CXVIXXIIII}}
|-
|3||Ordenar els numerals de més a menys ||{{romanes|CXVIXXIIII}} → {{romanes|CXXXVIIIII}}
|-
|4||Simplificar el resultat reduint símbols ||{{romanes|IIIII}} → {{romanes|V}}; {{romanes|VV}} → {{romanes|X}}; {{romanes|CXXXVIIIII}} → {{romanes|CXXXX}}
|-
|5||Afegir notació substractiva||{{romanes|XXXX}} → {{romanes|XL}}
|-
|6||Solució||{{romanes|CXL}}
|}

Solució: {{romanes|CXL}} (140)

El primer pas descodifica les dades posicionals en una notació única, el que facilita la tasca aritmètica. Amb això, el segon pas, en tenir una notació únicament additiva pot entrar en funcionament. Després d'això, és necessària una reordenació, ja que els dos sumands mantenen les seves ordenacions respectives, el que no és problema en no estar present l'anotació substractiva. Un cop reordenats els símbols, s'agrupen i s'introdueix de nou la notació substractiva, aplicant les regles de numeració romana.

=== Resta ===
Exemple: {{romanes|CXVI}} − {{romanes|XXIV}} (116 - 24)

{| class=wikitable
!Pas
!Descripció
!Exemple
|-
|1||Eliminar la notació substractiva||{{romanes|IV}} → {{romanes|IIII}}
|-
|2||Eliminar els numerals comuns entre els termes||{{romanes|C}}'''{{romanes|X}}'''{{romanes|V}}'''{{romanes|I}}''' − {{romanes|X}}'''{{romanes|XI}}'''{{romanes|III}} → {{romanes|CV}} − {{romanes|XIII}}
|-
|3||Expandir els numerals del primer terme fins que apareguin elements del segon ||{{romanes|CV}} − {{romanes|XIII}} → {{romanes|LLIIIII}} − {{romanes|XIII}} → {{romanes|LXXXXXIIIII}} − {{romanes|XIII}}
|-
|4||Repetir els passos 2 i 3 fins que el segon terme quedi buit ||{{romanes|LXXXX}}'''{{romanes|XIII}}'''{{romanes|II}} − '''{{romanes|XIII}}''' → {{romanes|LXXXXII}}
|-
|5||Afegir notació substractiva ||{{romanes|LXXXXII}} → {{romanes|XCII}}
|-
|6||Solució||{{romanes|XCII}}
|}

Solució: {{romanes|XCII}} (92)

Els matemàtics de l'època no utilitzaven aquesta notació per a les sumes o restes; utilitzaven [[Àbac romà|àbacs romans]], utilitzant així una [[notació posicional]] sense saber que es podria utilitzar per escriure nombres de manera permanent. També és possible que els usuaris d'aquest sistema haguessin après alguns resultats de memòria.

== Annex: Taula de conversió d'adjectius i adverbis numèrics llatins ==
{| border=1 cellspacing=0
! Nombres aràbics
! Nombres romans
! Nombres cardinals
! Nombres ordinals
! Nombres distributius
! Adverbis numerals
|-
! 1
| I
| unus, una, unum ''(u)''
| primus, a, um ''(primer)''
| singuli, ae, a ''(cadascú)''
| semel ''(una vegada)''
|-
! 2
| II
| duo, duae, duo 
| secundus, a, um / alter, altera, um
| bini, ae, a
| bis
|-
! 3
| III
| tres, tria 
| tertius, a, um
| terni (trini), ae, a
| ter
|-
! 4
| IV
| quattuor
| quartus
| quaterni
| quater
|-
! 5
| V
| quinque
| quintus
| quini
| quinquies
|-
! 6
| VI
| sex
| sextus
| seni
| sexies
|-
! 7
| VII
| septem
| septimus
| septeni
| septies
|-
! 8
| VIII
| octo
| octavus
| octoni
| octies
|-
! 9
| IX
| novem
| nonus
| noveni
| novies
|-
! 10
| X
| decem
| decimus
| deni
| decies
|-
! 11
| XI
| undecim
| undecimus
| undeni
| undecies
|-
! 12
| XII
| duodecim
| duodecimus
| duodeni
| duodecies
|-
! 13
| XIII
| tredecim
| tertius decimus
| terni deni
| ter decies
|-
! 14
| XIV
| quattuordecim
| quartus decimus
| quaterni deni
| quater decies
|-
! 15
| XV
| quindecim
| quintus decimus
| quini deni
| quindecies
|-
! 16
| XVI
| sedecim
| sextus decimus
| seni deni
| sedecies
|-
! 17
| XVII
| septem(n)decim
| septimus decimus
| septeni deni
| septies decies
|-
! 18
| XVIII
| dŭŏdēvīginti
| duodevicesimus
| duodeviceni
| octies decies
|-
! 19
| XIX
| undeviginti
| undevicesimus
| undeviceni
| novies decies
|-
! 20
| XX
| viginti
| vicesimus
| viceni
| vicies
|-
! 21
| XXI
| unus, a, um et viginti (o) viginti unus
| unus et vicesimus (o) vicesimus primus
| singuli et viceni (o) viceni singuli
| semel et vicies (o) vicies semel
|-
! 24
| XXIV
| viginti quattuor
| vicesimus quartus
| viceni quaterni
| vicies quater
|-
! 28
| XXVIII
| duodetriginta (o) viginti octo
| duodetricesimus (o) vicesimus octavus
| duodetriceni
| duodetricies
|-
! 29
| XXIX
| undetriginta (o) viginti novem
| undetricesimus (o) vicesimus nonus
| undetriceni
| undetricies
|-
! 30
| XXX
| triginta
| tricesimus
| triceni
| tricies
|-
! 40
| XL
| quadraginta
| quadragesimus
| quadrageni
| quadragies
|-
! 50
| L
| quinquaginta
| quinquagesimus
| quinquageni
| quinquagies
|-
! 60
| LX
| sexaginta
| sexagesimus
| sexageni
| sexagies
|-
! 70
| LXX
| septuaginta
| septuagesimus
| septuageni
| septuagies
|-
! 80
| LXXX
| octoginta
| octogesimus
| octogeni
| octogies
|-
! 90
| XC
| nonaginta
| nonagesimus
| nonageni
| nomagies
|-
! 100
| C
| centum
| centesimus
| enteni
| centies
|-
! 200
| CC
| ducenti, ae, a
| duecentesimus
| dueceni
| duecenties
|-
! 300
| CCC
| trecenti, ae, a
| trecentesimus
| treceni
| trecenties
|-
! 400
| CD
| quadringenti
| quadrigentesimus
| quadringeni
| quadringenties
|-
! 500
| D
| quingenti
| quingentesimus
| quingeni
| quingenties
|-
! 600
| DC
| sescenti
| sescentesimus
| sesceni
| sescenties
|-
! 700
| DCC
| septigenti
| septigentesimus
| septigeni
| septigenties
|-
! 800
| DCCC
| octingenti
| octingentesimus
| octingeni
| octingenties
|-
! 900
| CM o DCCCC
| nongenti
| nongentesimus
| nongeni
| nongenties
|-
! 1000
| M
| mille
| millesimus
| singula milia (o) millia
| millies
|-
! 2000
| MM
| duo milia (o) millia
| bis millesimus
| bina milia (o) millia
| bis milies
|-
! 9000
| <span style="border-top:1px solid black; padding:1px;">IX</span>
| novem milia (o) millia
| novies millesimus
| novena milia (o) millia
| novies milies (o) millia
|-
! 100.000
| CCCIɔɔɔ o <span style="border-top:1px solid black; padding:1px;">C</span>
| centum milia (o) millia
| centies millesimus
| centena milia (o) millia
| centies milies
|-
! 800.000
| <span style="border:1px solid black; border-bottom:1px none black; padding:1px;">VIII</span>
| octies centum milia
| octogies millesimus
| octies centena milia (o) millia
| octies centies milies
|-
! 1.000.000
| CCCCIɔɔɔɔ o <span style="border:1px solid black; border-bottom:1px none black; padding:1px;">X</span>
| decies centum milia (o) millia
| decies centies millesimus
| decies centena milia
| decies centies milies
|-
! 2.000.000
| <span style="border:1px solid black; border-bottom:1px none black; padding:1px;">XX</span>
| vicies centum milia
| vicies centies millesimus
| vicies centena milia
| vicies centies milies
|}

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre| títol = Apuntes de iniciación a la paleografía española de los siglos XII a XVII: lecciones pronunciadas | url= https://books.google.cat/books?id=pheHxT08KTsC&lpg=PA22&dq=calderon%20paleograf%C3%ADa&hl=ca&pg=PA22#v=onepage&q=calderon%20paleograf%C3%ADa&f=false | nom = Conrado | cognom = Morterero y Simón | editorial = Ediciones Hidalguia | any = 1979 | isbn = 9788400044091 |llengua=castellà}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* {{ref-web|url= http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/romanes|títol=Xifres romanes|obra=ésAdir| editor=Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals}}
* [http://neoparaiso.com/imprimir/numeros-romanos.html Taula de numerales romans fins al 5200]
* [https://web.archive.org/web/20150801231742/http://numbersconverter.com/ Conversor de nombres romans (inclou cardinals i ordinals)]


{{ORDENA:Numeracio Romana}}
[[Categoria:Sistemes de numeració]]