Mostra la font per a Pantalla tàctil d'ultrasons

Un '''pantalla tàctil d'ultrasons''' (de l'anglès ''Airborne Ultrasound Tactil Display'') està dissenyada per proporcionar reacció [[tàctil]] a l'espai 3D. La pantalla emet [[ultrasò|ultrasons]], i produeix camps de [[pressió]] d'alta fidelitat a les mans de l'usuari, que no necessita l'ús de guants o accessoris [[mecànic]]s.

== Introducció ==
Amb avenços als camps com el [[disseny gràfic|disseny gràfic per ordinador]], la [[simulació]] física i l'evolució a les tècniques de visualització, la demanda de tècniques d'[[interactivitat|interacció]] [[hàptic]]a han augmentat enormement.

* ''Holovizio'' és un [[sistema]] de visualització 3D que té càmeres per capturar el moviment de les mans de l'usuari i el permet manipular objectes gràfics 3D.
* Un altre [[sistema]] d'[[interactivitat|interacció]] 3D és GrImage, un sistema de síntesi de models 3D en temps real a partir de diferents punts de vista d'objectes reals.

Per tant, per exemple, l'usuari de GrImage pot [[interactivitat|interaccionar]] amb els objectes [[realitat virtual|virtuals]] en 3D a partir dels models reals que han estat capturats i sintetitzats en temps real. Aquests [[sistema|sistemes]] van ser dissenyats per permetre als usuaris manipular objectes en 3D amb les mans. Si aquests objectes proporcionessin a les mans dels usuaris una sensació [[tàctil]] a l'espai lliure (entenent aquest com l'espai al voltant de les mans de l'usuari), la utilitat d'aquests [[sistema|sistemes]] seria molt més gran.

== Estratègies per donar sensació tàctil ==
Hi ha dues estratègies convencionals per a proporcionar un [[estímul]] [[tàctil]].

* Una estratègia consisteix a connectar [[pantalla tàctil|pantalles tàctils]] a les mans dels usuaris. Immersió ha desenvolupat ''CyberTouch'',<ref>{{ref-web | autor = Immersion Corporation| títol = CyberTouch| url = http://www.immersion.com/}}</ref> que compta amb petits estimuladors vibrotàctils a cada dit i al palmell de la mà [[interactivitat|interaccionant]] amb els objectes del món [[realitat virtual|virtual]] rebent [[estímul]]s [[tàctil]]s. Tanmateix, aquesta estratègia sí que degrada les sensacions [[tàctil]]s, ja que el contacte entre la [[pell]] i el dispositiu es produeix fins i tot quan no hi ha necessitat de proporcionar la sensació [[tàctil]].
* Una altra estratègia és el control de la posició de les [[pantalla tàctil|pantalles tàctils]] de manera que es posen en contacte amb la [[pell]], només quan cal una resposta [[tàctil]]. Per exemple,''Sato et al.'' van proposar un [[sistema]] robòtic multi-dits, mestre-esclau amb [[estímul]] electrotàctil a cada dit de la mà mestra.<ref>{{ref-publicació|autor= Sato, K., Kajimoto, H., Kawakami, N., Tachi, S.|article= Electrotactile Display for Integration with Kinesthetic Display|data= 2007|publicació= Proceedings of the 16th IEEE International Conference on Robot and Human Interactive Communication.|volum= (ROMAN 2007)|pàgines= pp.3-8|url= http://files.tachilab.org/intconf2000/sato200708ROMAN.pdf|consulta= 2009-12-20|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20111129113703/http://files.tachilab.org/intconf2000/sato200708ROMAN.pdf|arxiudata= 2011-11-29}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111129113703/http://files.tachilab.org/intconf2000/sato200708ROMAN.pdf |date=2011-11-29 }}</ref> La posició de la pantalla electrotáctil es controla perquè estigui en contacte amb el dit de l'usuari només quan el [[robot]] esclau agafa o toca objectes. Els principals inconvenients d'aquests [[sistema|sistemes]] són que requereixen braços [[robot]] voluminosos i mètodes de control complicats.
* El raig d'[[aire]] és un possible candidat per a proporcionar sensació hàptica a l'espai lliure.<ref>{{ref-publicació | autor = Suzuki, Y., Kobayashi, M. |article= ''Air Jet Driven Force Feedback in Virtual Reality.'' |data= 2005|publicació= IEEE Computer Graphics and Applications.|volum= 25|exemplar= 1| id = 44-47}}</ref> No obstant això, quan es tracta de produir una sensació de [[tacte|textura]] i no una sensació [[cinètica]], com va assenyalar ''Drif'',<ref>{{ref-publicació | autor = Drif, A., Citerin, J., Kheddar, A. |article= ''A Multilevel Haptic Display Design''|data= 2004|publicació= Proceedings of 2004 IEE/RSJ International Conference on Intelligent Robots and Systems.| id = IROS 2004), pp. 3595–3600 | url = http://ieeexplore.ieee.org/xpl/freeabs_all.jsp?arnumber=1389973}}</ref> hi ha com a mínim dos grans inconvenients.

# Primer, el raig d'[[aire]] no pot produir la [[força]] localitzada a causa de la [[difusió]].
# En segon lloc, també pateix d'[[amplada de banda]] limitat. A més, fins i tot si s'utilitzen múltiples broquets, la variació de la distribució [[espai|espacial]] de la [[pressió]] és bastant limitada.

* Finalment, hi ha un mètode per produir la sensació [[tàctil]] amb [[ultrasò|ultrasons]],<ref>{{ref-publicació
|autor= Iwamoto, T., Shinoda, H.
|article= ''Two-dimensional Scanning Tactile Display using Ultrasound Radiation Pressure.''
|data= 2006
|publicació= ''Proceedings of the Symposium on Haptic Interfaces for Virtual Environment and Teleoperator Systems''
|volum= (HAPTICS 2006)
|url= http://meip6sb.alab.t.u-tokyo.ac.jp/~shino/research/pdf/06_Haptics_iwa.pdf
|consulta= 2009-12-20
|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20070706034057/http://meip6sb.alab.t.u-tokyo.ac.jp/~shino/research/pdf/06_Haptics_iwa.pdf
|arxiudata= 2007-07-06
}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070706034057/http://meip6sb.alab.t.u-tokyo.ac.jp/~shino/research/pdf/06_Haptics_iwa.pdf |date=2007-07-06 }}</ref> que és l'utilitzat per la pantalla tàctil d'ultrasò. Els [[Prototip (tecnologia)|prototips]] anteriors utilitzen l'aigua com a mitjà per a la [[propagació del so]]. Utilitzant [[ultrasò|ultrasons]], el mètode pot ser aplicat per donar [[estímul]]s [[tàctil]]s a les mans amb una resolució [[espai|espacial]] i [[temps|temporal]]. A l'espai, la distribució de la [[pressió]] es controla mitjançant la síntesi del [[camp d'ona]].

== Mètode ==
El mètode es basa en un fenomen no lineal d'[[ultrasò|ultrasons]], la [[radiació]] de [[pressió]] [[acústica]]. Que es descriu com:

<center><math>P = \alpha E = \alpha \frac {w} {c} = \alpha \frac {p^2} {\rho c^2},</math></center>

On E [J/m^3] és la densitat d'[[energia]] de l'[[ultrasò]], W [W / m^2] és la [[Potència acústica|potència]] de [[so]], C [m/s] és la [[velocitat]] del [[so]], p [Pa] és la [[pressió]] sonora de l'ultrasò, i ρ [kg/m3] és la densitat del medi. α és una constant que va d'1 a 2 depenent de les propietats de [[reflexió]] de la superfície de l'objecte. En el cas de la superfície de l'objecte reflecteixi perfectament l'ultrasò incident, el valor de α és 2, mentre que si s'absorbeix l'ultrasò incident sencer, el valor de α és 1. L'equació anterior suggereix que la distribució [[espai|espacial]] de la [[pressió]] pot ser controlada mitjançant l'ús de la síntesi del camp d'ona.

Com més gran sigui la [[freqüència]] de l'[[ultrasò]], menor és el diàmetre del centre de coordinació de l'ultrasò. Des del punt de vista de la resolució [[espai|espacial]], el diàmetre més petit és millor. Tanmateix, l'[[aire]] és un mitjà amb pèrdues i el seu coeficient d'[[atenuar|atenuació]] ''a'' [Np/m] d'una [[ona]] sonora plana és aproximadament proporcional al quadrat de la [[freqüència]] de f^2. En aquest cas, la densitat d'[[energia]] ''E'' [J = m3] a la distància ''z'' [m] es descriu com,

<center><math>E=E_0 e^{-2az}, (a \propto f^2)</math></center>

On E0 és la densitat d'[[energia]] a la superfície del [[transductor]]. La figura 1 mostra la relació entre la [[freqüència]] dels [[ultrasò|ultrasons]] i la relació entre la pèrdua d'[[energia]] quan el [[so]] arriba a Z = 200 mm. Per simplificar, s'assumeix que el valor del coeficient d'[[atenuació]] ''A'' a 40 kHz és de 100 [dB = 100] = 1:15 103 £ [Np = m] (''Bass et al. 1995''),<ref>{{ref-publicació | autor = BASS, H. E., SUTHERLAND, L. C., ZUCKERWAR, A. Z., BLACKSTOCK, D. T., AND HESTER, D. M.|article= ''Atmospheric absorption of sound: Further developments.''|data= 1995|publicació= The Journal of the Acoustical Society of America.|volum= 97
|exemplar= 1 (January)| id = 680-683}}</ref> i que és proporcional a f^2 a les altres [[freqüències|freqüència]]. Quan la freqüència dels [[ultrasò|ultrasons]] és de 40 kHz, la pèrdua d'[[energia]] és només del 4%. No obstant això, si la freqüència es converteix en quatre vegades més gran, el 50% de l'[[energia]] [[acústica]] emesa es perd. El [[Prototip (tecnologia)|prototip]] utilitza un ultrasò de 40 kHz perquè l'efecte de l'[[atenuació]] és relativament petit i els [[transductor]]s d'[[ultrasò|ultrasons]] de 40 kHz són comuns.

Quan l'ultrasò s'aplica sobre la superfície de la [[pell]], gairebé tot l'ultrasò incident es reflecteix. La [[impedància]] [[acústica]] característica de la [[pell]] ''(zs)'' i la de l'[[aire]] ''(za)'' són 1,52 i 0,0004 [ Mkg/m^2 • s], respectivament. (Tingueu en compte que per simplicitat se suposa que la impedància acústica característica de la pell és igual a la de l'aigua). En aquest cas, la ràtio de [[reflexió]] d'[[intensitat sonora]] ''(RI)'' es calcula com,

<center><math>R_I=|\frac {z_s - z_a} {z_s + z_a}|^2 \approx 0,9989</math></center>

Per tant, el 99,9% de l'[[energia]] [[acústica]] incident a la superfície de la [[pell]] es reflecteix. Hi ha dos avantatges induïdes per aquest fet.

# En primer lloc, els [[ultrasò|ultrasons]] poden ser aplicats directament sobre la [[pell]]. No hi ha necessitat de tenir una pel·lícula reflexiva entre el medi i la [[pell]].
# Un altre avantatge és que l'[[energia]] de l'ultrasò es converteix directament en [[radiació]] [[acústica]], ja que el coeficient α de l'equació inicial es maximitza amb la condició de [[reflexió]] perfecta.

Es pot estimar aproximadament la [[força]] total que es produeix amb una matriu de [[transductor]]s. Suposem que la matriu es compon de [[transductor]]s d'[[ultrasò|ultrasons]] corrents que són generalment utilitzat per mesurar la distància o la detecció d'objectes. Un sol transductor és capaç d'exercir 20 Pa de [[pressió]] sonora a una distància de 300 mm. Si suposem que un únic [[transductor]] és considerat com un pistó circular, la [[pressió]] al llarg de l'eix central (eix z) es descriu com,

<center><math>p \doteqdot \rho c \frac {\pi} {\lambda} \frac {b^2} {z} |v_0| para (z \gg b) </math></center>

On λ, b, z, V0 és la longitud d'[[ona]] de l'[[ultrasò]], el radi del [[transductor]], la distància de la superfície de [[radiació]], i la [[velocitat]] de les partícules a z = 0, respectivament. La relació entre la [[Potència acústica|potència]] [[acústica]] W [W] irradiada des del [[transductor]] i V0 és,

<center><math>W = S_0 \rho c r^A \frac {|v_o|^2} {2}</math></center>

On S0 i rA són l'àrea de la superfície de [[radiació]] per un únic [[transductor]] d'[[ultrasò|ultrasons]] i la part real de la [[impedància]] de [[radiació]] del pistó circular, respectivament. Si suposem b = 5a-10â'3 [m] i I »= 8,5 Ã-10â'3 [m], a continuació, rA es converteix en rA ~ 1. Com que utilitzem z = 300 A-10â'3 [m], | p | = 20 [Pa], i = 0 1.2 [kg / m 3], c = 340 [m / s], de les equacions anteriors, la [[Potència acústica|potència]] del [[so]] produït amb un sol [[transductor]] W es calcula com,

<center><math>W = \frac {\lambda^2 z^2 |p|^2} {2 \pi \rho_o c b^2} r^A \doteqdot 0'041</math></center>

Si el nombre de [[transductor]]s utilitzats per formar la [[Matriu (matemàtiques)|matriu]] és N, el total de [[força]] radiada, F [N], que emet l'[[ultrasò]] des de la matriu serà,

<center><math>F = P N S_o = \alpha \frac {w} {c} N S_0 = \alpha \frac {W} {c S_0} N S_0 = \alpha \frac {N W} {c}</math></center>

Si N és 100 i α és 2, basat en l'equació anterior, la [[força]] radiada total s'estima en 2,4 [GF]. Un valor de 2,4 gf és tan petit que és difícil de percebre la [[pressió]] estàtica. No obstant això, s'espera que la [[pressió]] radiada pugui ser modulat a 1 kHz, que és l'[[amplada de banda]] suficient per a la percepció [[tàctil]] dels humans i pot fer perceptible la sensació de vibració.

== Prototip ==
El [[Prototip (tecnologia)|prototip]] per a la producció d'[[estímul]]s [[tàctil]]s consta d'una [[matriu anular de transductors]] d'[[ultrasò|ultrasons]], un circuit de 12 canals d'amplificació, i un PC. Per tal de mesurar les propietats bàsiques de la [[pressió]] de [[radiació]] [[acústica]] produïdes amb l'ultrasò focalitzat. El [[Prototip (tecnologia)|prototip]] va ser dissenyat per produir un únic punt focal al llarg del centre de l'eix perpendicular a la superfície de [[radiació]].

=== Matriu anular ===
La [[freqüència de ressonància]] de cada [[transductor]] és de 40 kHz. La [[pressió]] [[acústica]] emesa per cada transductor és de 20 Pa a 300 mm de la superfície de [[radiació]]. Els transductors que estan a la mateixa distància del centre de la [[Matriu (matemàtiques)|matriu]] es connecten per formar una matriu de 12 canals anulars. La figura (c) és el dibuix esquemàtic per explicar la connexió dels transductors. És possible establir tres tipus de cercles concèntrics que es troben al centre de la matriu. Els sis transductors estan a la mateixa distància del centre de la matriu, connectats elèctricament i al mateix temps. A causa de les interseccions entre l'hexàgon i el cercle, el nombre de transductors disposats a cada anell és de 12 o 6 (excepte a l'anell central). El [[retard de fase]] de l'[[ultrasò]] entre els transductors que emeten el senyal d'entrada és normalment diferent, per tant, abans de la fabricació de la matriu, es mesura el retard de fase de cada transductor i se seleccionen els quals tinguin un retard similar per a formar el mateix anell.

=== Sistema ===
La figura (a) mostra el diagrama de blocs del [[sistema]]. El [[sistema]] consta d'un PC portàtil amb una targeta d'E/S digital (CSI292144, Interface Corporation), 12 
amplificadors de canal, i la matriu anular. Cada canal de sortida de la targeta digital és de 40 kHz d'[[ona]] rectangular. La taxa per a cada canal és d'1 Mbps, per tant, el retard temporal de la [[fase (ona)|fase]] és d'un microsegon.

== Característiques ==
Per tal de confirmar la viabilitat del [[Prototip (tecnologia)|prototip]] es van mesurar les següents característiques: la [[força]] total que produeix, la resolució espacial de la [[radiació]] [[pressió]] i la resposta [[freqüència]]l. Els informes subjectius de la sensació [[tàctil]] també es descriuen.

=== Força total ===
La [[força]] total es mesura utilitzant una balança electrònica. La matriu anular es fixa a l'inrevés per sobre de la balança enfocant la [[radiació]] cap a la balança. La [[radiació]] d'[[ultrasò|ultrasons]] és contínua durant la mesura. El punt central de la [[radiació]] es fixa a 250 mm per sobre de la superfície de la balança i la distància entre la superfície de [[radiació]] i la balança electrònica és també, fixa de 250 mm. La [[força]] resultant va ser de 0,8 g, quan l'amplitud del senyal d'entrada era de 15 V. I en el cas que la distància fos de 0 mm, la [[força]], mesurada és de 2,9 GF, que és propera al valor teòric calculat. La [[força]], mesurada a la distància de 250 mm i 0 mm és diferent. La raó és que al primer cas només el lòbul principal de l'[[ultrasò]] es va centrar dins de la regió de la placa superior de la balança electrònica i el lòbul lateral no contribuïa a la [[força]] total. Si bé en aquest últim cas, tots els ultrasons radiats es van aplicar a la placa superior. Per tant, la força mesurada al voltant del punt focal millorarà amb un mètode d'enfocament més eficient.

=== Resolució espacial ===
Per tal de mesurar la distribució [[espai|espacial]] de la [[radiació]] [[acústica]], es va utilitzar el [[sistema]] que es mostra a la figura. Una sonda de micròfon estava connectat a una etapa XYZ. La precisió de la posició de la sonda és de 0,1 mm. L'obertura del micròfon estava fixada a φ=2 mm.

La figura (a) mostra la distribució [[espai|espacial]] de la [[radiació]] de [[pressió]] [[acústica]] al llarg de l'eix x. Les dades van ser obtingudes cada 2 mm. El sòlid, ratlla-punt i les línies de traços de la figura (a) corresponen a la posició del punt focal ZF = 225 mm, 250 mm i 275 mm, respectivament. S'observen dos trets característics a la figura (a):
# En primer lloc, el diàmetre del punt focal està al voltant de 20 mm, independentment de la posició del punt focal.
# En segon lloc, el màxim disminueix la [[intensitat sonora]] a mesura que la distància del centre de coordinació de la matriu s'incrementa, això és a causa de l'[[atenuació]] de l'[[ultrasò]] al medi amb pèrdues.

=== Resultats sobre la sensació tàctil ===
La informació [[tàctil]] produïda pel dispositiu toca diversos temes:

* Se sent clarament la sensació de vibració quan es modula la [[radiació]] a través de ràfegues d'[[ona|ones]], les [[freqüència|freqüències]] estan entre 20 Hz i 250 Hz.
* Quan la [[pressió]] radiada és constant, se sent només a l'inici i al final de la [[radiació]] de [[pressió]]. També produeix una lleugera sensació de flux d'[[aire]] al voltant del punt focal. Aquest flux d'[[aire]] es produeix a causa del corrent [[acústica|acústic]].

== Aplicacions ==
La figura mostra el primer [[Prototip (tecnologia)|prototip]] de pantalla tàctil d'ultrasò. A causa de la [[radiació]] d'[[ultrasò|ultrasons]] de la [[matriu de transductors]], la [[pressió]] [[acústica]] radiada s'exerceix sobre la [[pell]] de l'usuari. Cada transductor de la matriu és excitat de forma que l'[[ultrasò]] que està emetent produeix un únic punt focal. La càmera mesura la posició de la mà i la resposta [[tàctil]] es proporciona quan la mà està en contacte amb l'objecte [[realitat virtual|virtual]].

La pantalla tàctil d'ultrasons està dissenyada per proporcionar un estímul [[tàctil]] als usuaris de modelatge 3D, videojocs, etc. El [[sistema]] està compost per la pantalla tàctil d'ultrasons i un [[sistema]] de seguiment de la mà. La [[pantalla tàctil]] exerceix la [[radiació]] de [[pressió]] sobre les mans de l'usuari quan es "toquen" objectes [[realitat virtual|virtuals]] en 3D.
El [[sistema]] de seguiment de mans utilitzat al [[Prototip (tecnologia)|prototip]] és un [[sistema]] simple compost d'una sola càmera. No obstant això, si la pantalla tàctil d'ultrasons, es combina amb la més sofisticada tecnologia de seguiment de la mà com Grimage,<ref>{{ref-publicació | autor = Rodriguez, T., de Leon, A.C., Uzzan, B., Livet, N., Boyer, E., Geffray, F., Balogh, T., Megyesi, Z., Barsi, A.|article= ''Holographic and Action Capture Techniques.''|data= 2007|publicació= International Conference on Computer Graphics and Interactive Techniques|volum= (ACM SIGGRAPH 2007 emerging technologies)| url = http://portal.acm.org/citation.cfm?id=1278292}}</ref> seria un [[sistema]] d'[[interactivitat|interacció]] [[tàctil]] més pràctic. També s'espera que mitjançant la superposició de la [[radiació]] de [[pressió]] [[acústica]] a la reproducció d'objectes gràfics en 3D amb pantalles estereoscòpiques, augmenti la realitat dels objectes 3D [[realitat virtual|virtuals]].

=== Holografia 3D tàctil ===
Durant diverses dècades s'ha vist a les pel·lícules de ciència-ficció pantalles que projectaven imatges flotant a l'espai.<ref>{{ref-publicació | autor = RAKKOLAINEN, I.|article= ''How feasible are star wars mid-air displays?''|data= 2007|publicació= 11th International Conference Information Visualization.| id = 935–942}}</ref> L'objectiu de l'[[holografia]] 3D [[tàctil]]<ref>{{ref-publicació| autor = IWAMOTO, T., TATEZONO, M., HOSHI, T., AND SHINODA, H.| article = ''Airborne ultrasound tactile display''| data = 2008| publicació = International Conference on Computer Graphics and Interactive Techniques ACM SIGGRAPH 2008 New Tech Demos.| url = http://www.alab.t.u-tokyo.ac.jp/~siggraph/09/TouchableHolography/SIGGRAPH08_abst.pdf| consulta = 2009-12-20| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20110722081747/http://www.alab.t.u-tokyo.ac.jp/~siggraph/09/TouchableHolography/SIGGRAPH08_abst.pdf| arxiudata = 2011-07-22}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110722081747/http://www.alab.t.u-tokyo.ac.jp/~siggraph/09/TouchableHolography/SIGGRAPH08_abst.pdf |date=2011-07-22 }}</ref> és afegir informació tàctil a la imatge que està flotant en 3D. Un dels majors problemes, fins ara, era la forma de presentar una sensació tàctil. Però encara que la sensació tàctil estès produïda per la pantalla tàctil d'ultrasons,<ref>{{ref-publicació |autor= Takayuki Hoshi, Masafumi Takahashi, Kei Nakatsuma, Hiroyuki Shinoda |article= ''Touchable Holography'' |data= 2009 |publicació= SIGGRAPH 2009 New Tech Demos. |url= http://www.alab.t.u-tokyo.ac.jp/~siggraph/09/TouchableHolography/SIGGRAPH09TouchableHolography.pdf |consulta= 2009-12-20 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090823130259/http://www.alab.t.u-tokyo.ac.jp/~siggraph/09/TouchableHolography/SIGGRAPH09TouchableHolography.pdf |arxiudata= 2009-08-23 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090823130259/http://www.alab.t.u-tokyo.ac.jp/~siggraph/09/TouchableHolography/SIGGRAPH09TouchableHolography.pdf |date=2009-08-23 }}</ref> es necessita l'experiència del contacte amb objectes reals de la natura.

El [[sistema]] desenvolupat no només pot fer que diversos objectes [[realitat virtual|virtuals]] es vegin, sinó també que la sensació tàctil s'actualitzi basant-se en les dades digitals. És útil per als videojocs, 3D CADS, etc. La imatge mostra una demo en què les gotes de pluja cauen des de dalt. Quan la gota de pluja cau al palmell de l'usuari, se sent la sensació [[tàctil]] creada per l'[[ultrasò]]. A l'altra demostració, es veu i se sent una petita pilota que fa botar l'usuari al seu palmell.

== Referències ==
{{referències}}

== Vegeu també ==
* [[Tridimensional]]
* [[Videoconferència 3D]]
* [[Pantalla hologràfica interactiva]]
* [[Sistema de miralls giratoris]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.youtube.com/watch?v=hSf2-jm0SsQ Video explicatiu sobre el funcionament del dispositiu]
* [http://www.youtube.com/watch?v=Y-P1zZAcPuw Video explicatiu sobre l'aplicació del dispositiu a l'holografia tàctil]
* [http://www.alab.t.u-tokyo.ac.jp Pàgina de la universitat de Tokio] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20090809184510/http://www.alab.t.u-tokyo.ac.jp/ |date=2009-08-09}}

{{ORDENA:Pantalla Tactil D'Ultrasons}}
[[Categoria:Multimèdia]]
[[Categoria:Tecnologia]]