Mostra la font per a Peròxid

{{Infotaula compost químic}}
Un '''peròxid''' és un [[compost químic]] que presenta un enllaç simple [[oxigen]]-oxigen O–O. Es poden diferenciar dos grups: [[Compost iònic|composts iònics]] que presenten l'anió diòxid(2–) o peròxid O₂<sup>2–</sup>, i un catió d'un metall, habitualment [[Metall alcalí|alcalí]] o [[alcalinoterri]]; i [[Compost covalent|composts covalents]] en el que els oxígens estan enllaçats a cadenes de carbonis o a hidrògens HO–OH, RO–OH ([[Hidroperòxid|hidroperòxids]]), R<sup>1</sup>O–OR<sup>2</sup> (peròxids orgànics) i R(=O)O–OH ([[Peroxiàcid|peroxiàcids]]). Generalment, es comporten com a substàncies [[Oxidant|oxidants]]. En contacte amb [[material]] [[combustible]] poden provocar [[incendi]]s o [[explosions]]. Tanmateix, davant oxidants forts, com el [[permanganat]], poden actuar com a [[reductor]] rovellant-se a oxigen elemental.

== Història ==
[[Fitxer:Stieler, Joseph Karl - Alexander von Humboldt - 1843.jpg|esquerra|miniatura|[[Alexander von Humboldt]] el 1843.]]
El científic alemany [[Alexander von Humboldt]] (1769-1859) sintetitzà un dels primers peròxids sintètics, el [[peròxid de bari]] BaO₂, el 1799 com a subproducte d'un dels seus intents per descompondre l'aire. Divuit anys més tard, el químic francès [[Louis Jacques Thénard]] (1777-1857) emprà aquest compost per preparar un compost desconegut fins llavors, que descriví com a «aigua oxigenada», l'actual [[peròxid d'hidrogen]] H₂O₂. Una versió millorada d'aquest procés utilitzava [[àcid clorhídric]], seguit de l'addició d'[[àcid sulfúric]] per precipitar el subproducte de [[sulfat de bari]]. El procés de Thénard fou fet servir per a produir peròxid d'hidrogen des de finals del {{Segle|xix}} fins a mitjan {{Segle|xx}}. Thénard i el també científic francès [[Joseph-Louis Gay-Lussac|Joseph Louis Gay-Lussac]] (1778-1850) sintetitzaren el [[peròxid de sodi]] Na₂O₂ el 1811. Els efectes de blanqueig dels peròxids i les seves sals sobre els teixits naturals es van descobrir a aquells anys, però els primers intents de producció industrial de peròxids fracassaren, i la primera planta que produí peròxid d'hidrogen es construí el 1873 a [[Berlín]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Harvey|nom=D.|títol=Industrial Chemistry|data=2019|editorial=ED-Tech Press|isbn=9781839471971|cognom2=Rutledge|nom2=N.}}</ref>
[[Fitxer:Peracetic acid structure.svg|miniatura|Estructura de l'[[àcid peracètic]].]]
[[Fitxer:Disodium perborate dimer.png|miniatura|[[Perborat de sodi]].]]
En la recerca de les propietats dels peròxids destaquen els estudis clàssics dels químics russos P.G. Melikov i [[Lev Pisarzhevski]] (1874-1938), que descobriren una sèrie de regularitats en la formació de [[Peroxiàcid|peroxiàcids]] RCOOOH; els estudis de R. de Forcrand a França que tractaven sobre la [[termoquímica]] dels peròxids inorgànics; i el descobriment de [[Perborat de sodi|perborats de sodi]] i peroxohidrats de carbonats dels [[Metall alcalí|metalls alcalins]] per part del químic rus d'origen ucraïnès [[Sebastian Tanatar]] (1849-1917), com el [[percarbonat de sodi]], un adducte de [[carbonat de sodi]] i peròxid d'hidrogen 2Na₂CO₃·3H₂O₂. També, durant aquest període, es varen obtenir per primera vegada els peroxiàcids i les seves sals mitjançant l'ús de mètodes electroquímics. El químic francès [[Marcellin Pierre Eugène Berthelot|Marcellin Berthelot]] (1827-1907) sintetitzà [[Àcid perdisulfúric|àcid peroxodisulfúric]] H₂S₂O<sub>8</sub> i E.J. Constam i A. von Hansen produïren [[peroxodicarbonat de potassi]] K₂C₂O<sub>6</sub>. Durant aquest període, es desenvoluparen mètodes per a la producció industrial de [[peròxid de sodi]] i peròxid d'hidrogen.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Volnov|nom=I.I.|títol=Peroxides, Superoxides, and Ozonides of Alkali and Alkaline Earth Metals|data=2012|editorial=Springer US}}</ref>

El descobriment de la síntesi del peròxid d'hidrogen per [[electròlisi]] amb àcid sulfúric introduí el mètode electroquímic que és més eficient. Aquest mètode s'emprà per primera vegada a la indústria el 1908 a Weißenstein, [[Caríntia]], [[Àustria]]. El procés d'antraquinona, encara en ús, es desenvolupà durant la dècada de 1930 pel fabricant químic alemany [[IG Farben]] a [[Ludwigshafen]]. El peròxid d'hidrogen pur fou considerat durant molt de temps com a inestable, ja que els primers intents per separar-lo de l'aigua, present durant la síntesi, fallaren. Aquesta inestabilitat era deguda a rastres d'impureses (sals de metalls de transició) que catalitzaven la seva descomposició. S'aconseguí pur el 1894, gairebé vuitanta anys després del seu descobriment, pel químic alemany [[Richard Wolffenstein]] (1864-1929), qui la produí mitjançant destil·lació al buit. Determinar l'estructura molecular del peròxid d'hidrogen resultà molt complicat. El 1892, el químic físic italià [[Giacomo Carrara]] (1864-1925) determinà la seva massa molecular per [[crioscòpia]], confirmant que la seva fórmula molecular és H₂O₂. Hi havia almenys mitja dotzena d'estructures moleculars hipotètiques que semblaven ser coherents amb l'evidència disponible.<ref name=":0" />

== Nomenclatura ==
=== Peròxids inorgànics ===
[[Fitxer:Sodium peroxide 2grams.jpg|miniatura|Mostra de [[peròxid de sodi]] Na₂O₂.]]
Són aquelles combinacions de [[metalls]] amb l'oxigen en què aquest oxigen presenta l'estructura O₂<sup>2–</sup> o <sup>–</sup>O–O<sup>–</sup> (grup peroxo). El [[Estat d'oxidació|nombre d'oxidació]] de l'oxigen en aquests composts és –1.

Amb la nomenclatura proporcional amb prefixos multiplicadors de la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada|IUPAC]] s'utilitzen els prefixos grecs corresponents per a indicar el nombre d'[[àtoms]] d'oxigen i del metall que hi ha a la [[fórmula química]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Nomenclatura de química inorgànica: recomanacions de 1990|data=1997|editorial=IEC|traductor=Enric Casassas i Simó i Joaquim Sales i Cabré|cognom=IUPAC}}</ref> Per exemple:
* CuO₂: Diòxid de coure
* K₂O₂: Diòxid de dipotassi
* H₂O₂: [[Peròxid d'hidrogen|Diòxid de dihidrogen]]
A la nomenclatura proporcional amb nombre d'oxidació el nom genèric d'aquests compostos és «peròxid de» acompanyat del nom de l'element que es combina amb el [[Estat d'oxidació|nombre d'oxidació]] corresponent entre parèntesis i amb [[nombres romans]], que no cal precisar si el metall només té un valor.<ref name=":1" /> Per exemple:
* CuO₂: Peròxid de coure(II)
* K₂O₂: Peròxid de potassi
* H₂O₂: [[Peròxid d'hidrogen]]
[[Fitxer:Methyl hydroperoxide.svg|miniatura|[[Hidroperòxid de metil]].]]
=== Peròxids orgànics ===
==== Hidroperòxids ====
[[Fitxer:Benzoyl-peroxide.svg|miniatura|(''a'') Peròxid de dibenzoïl o [[peròxid de benzoïl]], (''b'') àcid 4,4'-dioxidibenzoic. Fàrmac pel tractament de l'[[acne]].]]
Els [[Hidroperòxid|hidroperòxids]] RO–OH s'anomenen: (''a'') anteposant el mot «hidroperòxid» seguit de la preposició «de» al nom del radical R; o (''b'') emprant el prefix «hidroperoxi–». Per exemple, el compost CH₃OOH es pot anomenar hidroperòxid de metil o hidroperoximetà.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Nomenclatura de química orgànica: seccions A, B, C i H : regles definitives de 1979 / [Unió Internacional de Química Pura i Aplicada|url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000195/00000013.pdf|data=2013|editor=Àngel Messeguer i Peypoch i Miquel A. Pericàs i Brondo|editorial=IEC i Consell Superior d'Investigacions Científiques}}</ref>

==== Peròxids ====
Els peròxids R<sup>1</sup>O–OR<sup>2</sup> s'anomenen: (''a'') anteposant l'expressió «peròxid de» als noms dels radicals R<sup>1</sup> i R<sup>2</sup>, en ordre alfabètic, quan el grup O–O uneix dues cadenes, dos anells o bé una cadena i un anell, per exemple peròxid d'etil i fenil; (''b'') usant l'afix «dioxi–» per designar el grup divalent –O–O– per anomenar agregats d'unitats idèntiques o per formar part d'un prefix, per exemple àcid 4,4'-dioxidibenzoic; o (''c'') fent servir el prefix «epidioxi–» quan el grup –O–O– forma un pont entre dos àtoms de carboni en un anell.<ref name=":2" />
[[Fitxer:Peracetic-acid-3D-balls.png|miniatura|Estructura de l'[[àcid peracètic]]. En negre els carbonis, en blanc els hidrògens i en vermell els oxígens.]]

==== Peroxiàcids ====
Els [[Peroxiàcid|peroxiàcids]] RC(=O)O–OH s'anomenen a partir del nom de l'[[àcid carboxílic]], trivial o sistemàtic, afegint el prefix «peroxi–», com ara àcid peroxiacètic o àcid peroxietanoic; o també davant el mot carboxílic, quan s'empri aquest. per a diàcids cal emprar els prefixos «monoperòxi–» i «diperoxi–». Tanmateix es permet l'ús dels noms [[àcid perfòrmic]], [[àcid peracètic]] i [[àcid perbenzoïc]], que no compleixen la norma però el seu ús està molt estès.<ref name=":2" />

== Síntesi ==
[[Fitxer:Riedl-Pfleiderer_process.svg|miniatura|330x330px|Cicle del procés de Riedl-Pfleiderer]]
Prop del 99 % del peròxid d'hidrogen que es produeix de forma industrial es realitza mitjançant el procés de l'[[antraquinona]] conegut com a procés de Riedl-Pfleiderer. La primera etapa és l'[[oxidació]] d'un derivat de l'antraquinona amb un hidrocarbur no polar, com ara la 2-etilantraquinona. Es prepara una dissolució de 2-etilantraquinona en un dissolvent polar i es mescla amb una suspensió d'un [[catalitzador]] basat en [[níquel]] o [[Pal·ladi (element)|pal·ladi]] en un suport sòlid. Per aquesta mescla es fa passar hidrogen a una temperatura de 320 K, i es produeix la hidrogenació a 2-etilantraquinol. A la segona etapa la dissolució de 2-etilantraquinol s'oxida amb aire a un hidroperòxid, que reacciona amb aigua per recuperar la 2-etilantranquinona i produir una solució diluïda de peròxid d'hidrogen.<ref name=":4">{{Ref-web|títol=Hydrogen peroxide|url=http://www.essentialchemicalindustry.org/chemicals/hydrogen-peroxide.html|consulta=2019-12-04|llengua=en-gb|nom=John|cognom=Lazonby}}</ref>

El peròxid d'hidrogen H₂O₂ s'empra per produir altres peròxids. Per exemple, fent-lo reaccionar amb [[bòrax]] dona [[perborat de sodi]]:<ref name=":0" />

<chem display="block">Na2B4O7 + 4H2O2 + 2NaOH -> 2Na2B2O4(OH)4 + H2O</chem>
[[Fitxer:Peracetic acid production.svg|miniatura|400x400px|Síntesi de l'[[àcid peracètic]] mitjançant l'oxidació d'[[àcid acètic]] amb peròxid d'hidrogen.]]
Els [[Peroxiàcid|peroxiàcids]] s'obtenen oxidant un [[àcid carboxílic]], com ara l'[[àcid acètic]], amb peròxid d'hidrogen.<ref name=":0" />

Moltes substàncies orgàniques poden convertir-se en hidroperòxids en reaccions d'autooxidació en presència de [[llum]] i oxigen atmosfèric. Especialment perillós és la formació a partir d'[[èter]]s, ja que aquests es transformen molt fàcilment i els peròxids se solen enriquir al residu d'una posterior [[destil·lació]]. Allà poden produir explosions molt fortes. Molts dels accidents més tràgics de laboratori es deuen a aquest tipus de reacció. Per tant, abans de destil·lar quantitats majors d'aquests dissolvents cal provar la presència de peròxids amb paper impregnat de [[iodur de potassi]] i [[midó]]. La formació d'un color blavós o fosc indica la presència de peròxid, ja que el peròxid rovella el [[iodur]] a iode elemental que, al seu torn, forma amb el midó un complex d'inclusió del color característic fosc.

== Presència ==
Els [[peròxids]] es formen en petites dosis en molts processos d'oxidació natural. Per evitar la seva acumulació a concentracions danyoses els organismes solen disposar d'un [[enzim]], la [[catalasa]], que catalitza la dismutació del peròxid d'hidrogen en aigua (òxid d'hidrogen) i oxigen elemental.

L'[[escarabat bombarder]] el fa servir per reaccionar amb la [[hidroquinona]] per desencoratjar els seus depredadors. Segons la revista ''Nature'', amb estudis fets sobre el [[peix zebra]], el peròxid d'hidrogen té un paper en el [[sistema immunitari]].<ref name="BBC">{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/health/8078525.stm|títol=Natural bleach 'key to healing'|data=6 juny 2009|editorial=BBC News|consulta=2009-07-02}}</ref><ref name="Nature zebra">{{ref-publicació|cognom=Niethammer|nom=Philipp|coautors=Clemens Grabher, A. Thomas Look & Timothy J. Mitchison|data=3 juny 2009|article=A tissue-scale gradient of hydrogen peroxide mediates rapid wound detection in zebrafish|publicació=Nature|volum=459|pàgines=996–999|issn=doi=10.1038/nature08119|url=http://www.nature.com/nature/journal/v459/n7249/full/nature08119.html|consulta=2009-07-02|doi=10.1038/nature08119|pmid=19494811|exemplar=7249|pmc=2803098}}</ref> El peròxid d'hidrogen té papers importants com a molècula senyalitzadora en diversos processos biològics.<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17434122 reference])</ref> També té un paper en l'envelliment<ref>([http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17700625 reference])</ref> i el [[càncer]]<ref>([http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17150302 reference])</ref>

== Aplicacions ==
Les aplicacions més importants són les del [[peròxid d'hidrogen]].

=== Aplicacions industrials ===
[[Fitxer:Container_JOTU501003_9.jpg|miniatura|Dipòsit contenidor pel transport de peròxid d'hidrogen.]]
La major part de la producció mundial de peròxid d'hidrogen s'utilitza com lleixiu per blanquejar polpa de paper i paper, i teixits de cotó i llana.<ref name=":42">{{Ref-web|títol=Hydrogen peroxide|url=http://www.essentialchemicalindustry.org/chemicals/hydrogen-peroxide.html|consulta=2019-12-04|llengua=en-gb|nom=John|cognom=Lazonby}}</ref><ref name="HageLienke">{{ref-publicació|publicació=Angewandte Chemie International Edition|article=Applications of Transition-Metal Catalysts to Textile and Wood-Pulp Bleaching|autor=Ronald Hage, Achim Lienke|volum=45|exemplar=2|any=2005|doi=10.1002/anie.200500525|pàgines=206–222|pmid=16342123}}</ref> També el [[percarbonat de sodi]] 2Na₂CO₃·3H₂O₂ i [[perborat de sodi]] NaBO₃·4H₂O són usats com a blanquejadors en detergents per a la roba. El 10 % del peròxid d'hidrogen produït s'empra per substituir el [[clor]], sense gaire o gens d'increment de cost econòmic, en el tractament d'[[Aigua potable|aigües potables]], evitant els residus tòxics.<ref name=":42" />

El peròxid d'hidrogen es fa servir en la producció de certs peròxids orgànics com [[peròxid de benzoïl]] usat en la [[polimerització]] i altres processos químics. També es fa servir en [[Epòxid|epòxids]] com l'òxid de propilè. En el procés de manufactura [[Printed circuit board|PCB]] el peròxid d'hidrogen es mescla amb àcid clorhídric per gravar la superfície de coure. Una combinació amb un catalitzador de metall preciós en pols, peròxid d'hidrogen, [[metanol]] i aigua pot produir vapor superescalfat en només dos segons alliberant només [[Diòxid de carboni|CO₂]] amb diverses aplicacions.<ref>{{Ref-web|url=http://www.soci.org/SCI/general/2007/html/ge630.jsp|títol=Instant steam puts heat on MRSA, Society Of Chemical Industry|consulta=2011-08-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090105214618/http://www.soci.org/SCI/general/2007/html/ge630.jsp|arxiudata=2009-01-05}}</ref> En [[Reactor nuclear|reactors nuclears]] força l'oxidació i dilució de la corrosió dipositada en el combustible. També es fa servir en l'exploració de petroli i gas per oxidar la roca matriu.

=== Ús domèstic ===
[[Fitxer:Hydrogen_peroxide_35_percent_on_skin.jpg|alt=Fingertips|miniatura|La pell immediatament després d'exposició a 35% H₂O₂]]
El [[peròxid de sodi]] Na₂O₂ diluït entre el 3 % i el 8 % es fa servir per blanquejar (fer ros) el cabell quan es mescla amb [[hidròxid d'amoni]] NH<sub>4</sub>OH. El peròxid d'hidrogen lleva les taques de [[sang]] que siguin recents dels vestits i altres superfícies.

En horticultura el peròxid d'hidrogen es fa servir de vegades en [[hidroponia]], car l'oxigen que produeix augmenta el desenvolupament de les arrels de les plantes i va bé contra algunes plagues i malalties de les arrels.<ref>{{ref-web|url=http://www.socalplumeriacare.com/Faqs/F-7.pdf|títol=Hydrogen Peroxide and Horticulture|nom=Bryce|cognom=Fredrickson|consulta=2009-01-25}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot|data=2021}}</ref><ref>[http://www.using-hydrogen-peroxide.com/peroxide-garden.html Ways to use hydrogen peroxide in the garden]</ref><ref>[http://www.sciencedirect.com/ Oxygation Unlocks Yield Potentials of Crops in Oxygen-Limited Soil Environments Advances in Agronomy, Volume 88, 2005, Pages 313-377 Surya P. Bhattarai, Ninghu Su, David J. Midmore]</ref> En petits aquaris es fa servir per proporcionar oxigen als peixos petits.<ref>[http://www.great-lakes.org/Wkly_news/07-07-03.html#Oxygen Great-lakes.org]</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.fws.gov/midwest/ashland/mtan/mtan_35.html#Guide%20to%20Drug,%20Vaccine,%20and%20Pesticide%20Use%20in%20Aquaculture|títol=fws.gov|consulta=2011-08-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080423084723/http://www.fws.gov/midwest/ashland/mtan/mtan_35.html#Guide%20to%20Drug,%20Vaccine,%20and%20Pesticide%20Use%20in%20Aquaculture|arxiudata=2008-04-23}}</ref>

El peròxid d'hidrogen combinat amb salfumant i sal de taula forma un producte substitutiu de productes químics industrials com el [[clorur fèrric]] o el [[persulfat d'amoni]] per a fer circuits impresos d'afeccionat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.stephenhobley.com/blog/2011/03/02/still-messing-with-forces-i-dont-understand-the-formula/|títol=PCB Etchant from household materials|consulta=2011-08-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110814170442/http://www.stephenhobley.com/blog/2011/03/02/still-messing-with-forces-i-dont-understand-the-formula/|arxiudata=2011-08-14}}</ref>

=== Ús com propel·lent ===
[[Fitxer:Rocket_Belt_Propulsion.svg|miniatura|Bell Rocket Belt. Coet amb propulsió de peròxid d'hidrogen. 1. Dipòsit de nitrogen a pressió. 2. H2O2. 3. Vàlvula de control. 4. catalitzador de la descomposició de l peròxid d'hidrogen.]]
A alta concentració (85 %–98 %) el peròxid d'hidrogen s'anomena HTP o ''High Test Peroxide''. Es pot fer servir com monopropel·lent (no barrejat amb combustible) o com component oxidant (coet bipropel·lent). S'ha emprant com a bipropel·lent de [[Coet|coets]], de [[Míssil|míssils]], de [[Torpede|torpedes]] i de naus espacials. Les combinacions emprades o estudiades són: H₂O₂ i un hidrocarbur; H₂O₂ amb [[hidrazina]]; H₂O₂ amb [[querosè]], que fou el més emprat en coets britànics fins a la dècada del 1960 i recuperat en la dècada del 1990 en el projecte Black Horse.<ref>{{Ref-web|títol=Encyclopedia Astronautica Index: H|url=http://www.astronautix.com/h/index.html|consulta=2019-12-05}}</ref> Com a monopropel·lent s'empra en coets motxilla que permeten a una persona enlairar-se amb el motor a l'esquena. En el Bell Rocket Belt el nitrogen a pressió expulsa el peròxid d'hidrogen cap un compartiment on un catalitzador produeix la descomposició del peròxid d'hidrogen en aigua i dioxigen que són expulsats cap a l'exterior.

=== Ús terapèutic ===
El peròxid d'hidrogen és un agent [[antimicrobià]] i oxidant considerat segur.<ref>{{ref-web|títol=Sec. 184.1366 Hydrogen peroxide|editor=U.S. Government Printing Office via GPO Access|url=http://a257.g.akamaitech.net/7/257/2422/04nov20031500/edocket.access.gpo.gov/cfr_2001/aprqtr/21cfr184.1366.htm|data=2001-04-01|consulta=2007-07-07}}</ref> Per exemple el peròxid d'hidrogen del 35 % es fa servir en hospitals per prevenir la transmissió d'infeccions. És un esporicida esterilitzant. És una equivocació creure que el peròxid d'hidrogen és un [[desinfectant]] i [[antisèptic]] per tractar les ferides.<ref>{{ref-notícia|títol=Really? The Claim: Hydrogen Peroxide Is a Good Treatment for Small Wounds|nom=Anahd|cognom=O’Connor|editorial=[[New York Times]]|data=2007-06-19|url=http://www.nytimes.com/2007/06/19/health/19real.html|consulta=2011-07-13}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Medical myths don't die easily|nom=Aaron E.|cognom=Carroll|coautors=Rachel C. Vreeman|editorial=[[CNN]]|data=2011-07-12|url=http://www.cnn.com/2011/OPINION/07/12/vreeman.carroll.medical.myths/index.html?hpt=op_t1|consulta=2011-07-13}}</ref> En la seva aplicació com a [[desinfectant]], s'aprofita la seva capacitat per a oxidar i destruir teixits, que en ser aplicada en zones localitzades, es pretén que només afecti els teixits més externs de les ferides, provocant la destrucció dels possibles agents [[patògens]]. Mentre que és un agent netejador efectiu, el peròxid d'hidrogen no és un agent efectiu per reduir les infeccions bacterianes de les ferides. A més pot impedir la cicatrització perquè destrueix les cèl·lules de la pell recentment formada.<ref>{{ref-web|url=http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=17151171|títol=Hydrogen peroxide disrupts scarless fetal wound repair|editor=Cat.inist.fr|consulta=2010-09-05|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131214114412/http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=17151171|arxiudata=2013-12-14}}</ref>

* Es pot fer servir com a pasta de dents barrejat amb la correcta quantitat d'[[hidrogencarbonat de sodi]] i sal.<ref>{{ref-web|cognom=Shepherd|nom=Steven|editor=FDA Consumer|títol=Brushing Up on Gum Disease|url=http://www.fda.gov/bbs/topics/CONSUMER/CON00065.html|consulta=2007-07-07|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20070514102017/http://www.fda.gov/bbs/topics/CONSUMER/CON00065.html|dataarxiu=14 maig 2007}}</ref>
* El peròxid d'hidrogen i el peròxid de benzoil de vegades es fan servir per tractar l'[[acne]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Milani|nom=Massimo|coautors=Bigardi, Andrea; Zavattarelli, Marco|any=2003|article=Efficacy and safety of stabilised hydrogen peroxide cream (Crystacide) in mild-to-moderate acne vulgaris: a randomised, controlled trial versus benzoyl peroxide gel|publicació=Current Medical Research and Opinion|volum=19|exemplar=2|pàgines=135–138(4)|doi=10.1185/030079902125001523|pmid=12740158}}</ref>
* També s'usa com [[emètic]] en veterinària.<ref>{{ref-enciclopèdia|títol=Drugs to Control or Stimulate Vomiting|enciclopèdia=Merck Veterinary manual|url=http://www.merckvetmanual.com/mvm/index.jsp?cfile=htm/bc/190303.htm|editorial=[[Merck & Co.]], Inc|any=2006}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160324233045/http://www.merckvetmanual.com/mvm/index.jsp?cfile=htm%2Fbc%2F190303.htm |date=2016-03-24 }}</ref>

=== En explosius ===
El peròxid d'hidrogen era un dels principals ingredients de la bomba del metro de Londres del 7 de juliol de 2005 que va matar 57 persones.<ref>BBC News, ''[http://www.bbc.co.uk/news/uk-12337575 - 7/7 inquests: Coroner warns over bomb ingredient]''</ref> També es va utilitzar a les bombes contra el metro de Madrid.

== Analítica ==
Els peròxids donen una coloració ataronjada amb dissolucions d'[[òxid de titani]] en [[àcid sulfúric]] concentrat. Amb [[dicromat de potassi]] formen el peròxid de [[crom]](V) de color blau que pot ser extret amb [[èter]] etílic.

== Referències ==
{{Referències}}

{{Commonscat}}
{{Autoritat}}

{{Identificadors química}}

{{ORDENA:Peroxid}}
[[Categoria:Peròxids| ]]