Mostra la font per a Permitivitat relativa

{| class="sortable wikitable" style="float:right; margin-left:10px; text-align:center"
|+ {{mida|85%|Permitivitats relatives estàtiques d'alguns materials a [[temperatura ambient]] sota [[ona de ràdio|1 kHz]]<ref>[http://www.clippercontrols.com/pages/Dielectric-Constant-Values.html Dielectric Constants of Materials] (2007). Clipper Controls.</ref> (que correspon a llum amb una longitud d'ona de 300 km)}}
| '''Material''' || '''ε<sub>r</sub>'''
|-
| [[Buit]] || 1 (per definició)
|-
| [[Aire]] || 1,00058986 ± 0,00000050 <br>(en [[Condicions estàndard de pressió i temperatura|condicions estàndard]], per 0,9 MHz)<ref>{{citar ref|autor=L. G. Hector and H. L. Schultz|any=1936|títol= The Dielectric Constant of Air at Radiofrequencies|publicació=Physics|volum=7|exemplar=4|pàgines=133–136|doi=10.1063/1.1745374}}</ref>
|-
| [[PTFE]]/Tefló || 2,1
|-
| [[Polietilè]] || 2,25
|-
| [[Poliimida]] || 3,4
|-
| [[Polipropilè]] || 2,2–2,36
|-
| [[Poliestirè]] || 2,4–2,7
|-
| [[Sulfur de carboni]] || 2,6
|-
| [[Paper]] || 3,85
|-
| [[Polímer electroactiu|Polímers electroactius]] || 2–12
|-
| [[Diòxid de silici]] || 3,9<ref name=Gray&Meyer>{{ref-llibre |autor=Paul R. Gray, Paul J. Hurst, Stephen H. Lewis, Robert G. Meyer|títol=Analysis and Design of Analog Integrated Circuits|edició=5a ed.|editorial= Wiley|lloc=Nova York|any=2009
|isbn=978-0-470-24599-6|pàgina=40}}</ref>
|-
| [[Formigó]] || 4,5
|-
| [[Pyrex]] ([[vidre]]) || 4,7 (3,7–10)
|-
| [[Cautxú]] || 7
|-
| [[Diamant]] || 5,5–10
|-
| [[Sal comuna]] || 3–15
|-
| [[Grafit]] || 10–15
|-
| [[Silici]] || 11,68
|-
| [[Amoníac]] || 26, 22, 20, 17<br>(a −80, −40, 0, 20 °C)
|-
| [[Metanol]] || 30
|-
| [[Etilenglicol]] || 37
|-
| [[Furfural]] || 42,0
|-
| [[Glicerol]] || 41,2, 47, 42,5<br>(a 0, 20, 25 °C)
|-
| [[Aigua]] || 88, 80,1, 55,3, 34,5<br>(a 0, 20, 100, 200 °C)<br> per llum visible: 1,77
|-
| [[Àcid hidrofluòric]] || 83.6 (0 °C)
|-
| [[Formamida]] || 84,0 (20 °C)
|-
| [[Àcid sulfúric]] || 84–100<br>(20–25 °C)
|-
| [[Peròxid d'hidrogen]] || 128 [[aquós|aq]]–60<br>(−30–25 °C)
|-
| [[Àcid hidrociànic]] || 158,0–2,3<br>(0–21 °C)
|-
| [[Diòxid de titani]] || 86–173
|-
| [[Titanat d'estronci]] || 310
|-
| [[Titanat de bari]] || 1250–10.000<br>(20–120 °C)
|-
| [[Titanat zirconat de plom]] || 500–6000
|-
| [[sistema conjugat|Polímers conjugats]] || 1,8-6 fins a 100.000<ref>{{ref-publicació|doi=10.1007/BF02659632|títol=Giant polarization in high polymers|any=1986|cognom1=Pohl|nom1=Herbert A.|publicació=Journal of Electronic Materials|volum=15|pàgina=201|bibcode = 1986JEMat..15..201P}}</ref>
|-
| [[Titanat courat de calci]] || >250.000<ref>{{format ref}} http://www.shef.ac.uk/ccl/research/ccto.html{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref>
|}
La '''permitivitat relativa''' d'un material sota unes certes condicions reflecteix l'extensió sobre la qual concert línies [[electroestàtica|electroestàtiques]] de [[Flux elèctric|flux]]. En termes tècnics, és la proporció de la quantitat d'energia elèctrica emmagatzemada en un material amb una tensió aplicada, relativa a la quantitat emmagatzemada en el buit. De la mateixa manera, és la proporció de la [[capacitància]] d'un [[condensador]] que fa servir aquest material com a [[dielèctric]], comparada amb la d'un condensador que fa servir el [[buit]] com a dielèctric.

La permitivitat relativa se sol denotar com {{math|ε<sub>r</sub>(ω)}} (de vegades {{math|κ}} o {{math|K}}) i es defineix com:

:<math>\varepsilon_{r}(\omega) = \frac{\varepsilon(\omega)}{\varepsilon_{0}}</math>

On ''ε(ω)'' és la [[permitivitat|permitivitat absoluta]] [[nombre complex|complexa]] del material (que depèn de la freqüència) i ε<sub>0</sub> és la [[permitivitat del buit]].

La permitivitat relativa és un [[nombre adimensional]] que, en general, és un [[nombre complex]]. La part imaginària correspont al desplaçament de fase de la polarització {{math|P}} relativa a {{math|E}} i condueix a l'atenuació de les ones electromagnètiques que passen a través del medi. Per definició, la [[permitivitat del buit|permitivitat relativa del buit]] és d'1,<ref name=Jackson>{{ref-llibre |autor=John David Jackson|títol=Classical Electrodynamics|edició==3a ed.|editorial= Wiley |lloc=Nova York|any=1998|isbn=0-471-30932-X|pàgina=154}}
</ref> tot i que hi ha efectes [[electrodinàmica quàntica|quàntics]] teòrics que poden modificar aquest valor.<ref name=Mourou>{{ref-publicació|doi=10.1103/RevModPhys.78.309|títol=Optics in the relativistic regime|any=2006|cognom1=Mourou|nom1=Gerard A.|publicació=Reviews of Modern Physics|volum=78|pàgina=309|bibcode=2006RvMP...78..309M}}</ref>

La permitivitat relativa d'un medi està relacionada amb la seva [[susceptibilitat elèctrica]], {{math|χ<sub>e</sub>}}, per la relació {{math|ε<sub>r</sub>(ω) {{=}} 1 + χ<sub>e</sub>}}.

[[Fitxer:Water relative static permittivity.svg|miniatura|esquerra|Dependència de la permitivitat relativa estàtica de l'aigua respecte la temperatura]]

== Mesura ==
La permitivitat estàtica relativa, ''ε<sub>r</sub>'', es pot mesurar per a [[camp elèctric|camps elèctrics]] estàtics de la següent manera: en primer lloc, es mesura la [[capacitància]] d'un [[condensador]] de prova amb el [[buit]] entre les seves plaques (''C<sub>0</sub>''). A continuació, utilitzant el mateix condensador i amb la mateixa distància entre plaques, es mesura la capacitància amb un [[dielèctric]] entre aquestes (''C<sub>x</sub>''). La constant dielèctrica relativa es pot calcular llavors com a:

{{equació|<math>\varepsilon_{r} = \frac{C_{x}} {C_{0}}</math>}}

Per a [[camp electromagnètic|camps electromagnètics]] variants en el temps, aquesta quantitat esdevé dependent de la [[freqüència]].

== Referències ==
{{referències}}

== Vegeu també ==
* [[Permitivitat]]

[[Categoria:Electromagnetisme]]