Mostra la font per a Pinya de foc

{{Infotaula ésser viu
| imatge = Sempervivum tectorum in situ 3.jpg
| peu = ''Sempervivum tectorum'' en floració en una teulada de maons
| imatge2 = Leonhart Fuchs New Kreuterbuch Plate 17.jpg
| peu2 = Antic cultivar de ''Sempervivum tectorum'' var. ''tectorum'', aquí com a "Groß Haußwurtz" al ''New Kreüterbuch'' de 1543 per [[Leonhart Fuchs]]
}}
La '''consolda''', '''matafoc''', '''maimorrà''' o '''pinya de foc''' <ref>{{noms de plantes}}</ref> ('''''Sempervivum tectorum''''') és una espècie de [[planta amb flors]] de la [[família (biologia)|família]] de les [[crassulàcies]]. Es fa servir com a [[planta ornamental]] molt resistent al fred i la secada.<ref>{{ref-web |títol=Hens and Chicks |autor=David Beaulieu |url=http://landscaping.about.com/od/plantsforsunnydryareas/p/hens_and_chicks.htm |consulta=2010-07-08 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101203185108/http://landscaping.about.com/od/plantsforsunnydryareas/p/hens_and_chicks.htm |arxiudata=2010-12-03 }}</ref> Aquesta espècie crassa rep una munió de noms comuns en català, compartits amb moltes altres espècies, també en [[Català septentrional|septentrional]] '''maimoris''', '''mor(t)-i-viu'''.

== Morfologia ==
''Sempervivum tectorum'' creix amb rosetes obertes de 5 a 7 (poques vegades de 2 a 20) centímetres de diàmetre, formant [[estoló|estolons]] forts de 4 a 10 centímetres de longitud. Les [[fulla|fulles]] són lanceolades oblongues a obovades generalment de color verd fosc a [[Glauc (color)|glauques]] i convexes per ambdós costats. Tanmateix, el color és molt variable i també mostra grocs, marrons i vermells. La [[Tipus de fulles|fulla]] és de 20 a 60 mil·límetres de llarg i de 10 a 15 mil·límetres d'amplada i té un punt de connexió. Les pestanyes són sensiblement blanques, però no tenen caps glandulars. En la [[Varietat biològica|varietat]] ''Sempervivum tectorum'' var. ''tectorum'', les superfícies de les fulles estan nues o cobertes amb molt pocs [[Tricoma|pèls]] dispersos. La varietat ''Sempervivum tectorum'' var. ''arvernense'', d'altra banda, té fulles curtes glandulars i pubescents.

[[Fitxer:sempervivum tectorum (flos).jpg|esquerra|miniatura|Detall de la floració]]
Els brots florals arriben a una longitud de 20 a 60 centímetres, a les muntanyes representants autòctons que amb prou feines superen els 35 cm. La [[inflorescència]] és gran i densa i és més o menys plana o panícula. Consta de 40 a més de 100 flors simples. Les [[flor|flors]] solen ser de deu a tretze, però poden variar entre sis o 16 pètals. Consta de 40 a més de 100 flors simples. Les [[flor|flors]] solen ser de deu a tretze, però poden variar entre sis o 16 pètals. Les flors floreixen a l'estiu, entre juny i agost.<ref>{{ref-web |url=http://www.floracatalana.net/sempervivum-tectorum-l |títol=''Sempervivum tectorum L.'' |consulta=16 d'octubre 2018 |editor=Associació Flora Catalana |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181017001910/http://www.floracatalana.net/sempervivum-tectorum-l |arxiudata=2018-10-17}}</ref> Els seus [[sèpal|sèpals]] punxeguts són de 8 mil·límetres de llarg i es fusionen a uns 4 mil·límetres. Els [[pètal|pètals]] blancs, rosats o morats apuntats són lineals a lanceolades i de 9 a 12 mil·límetres de longitud i uns 2 mil·límetres d'ample. A la seva base són ciliats i pèls suaus. Els [[estam|estams]] són de color vermell i porpra brillant, els estams vermells. L'[[Estil (botànica)|estil]] és una mica morat. Les [[nectari|fulles del nectari]] són verds i semicirculars.

El [[nombre cromosòmic|nombre de cromosomes]] és de <math>2n = 72</math>, rarament <math>36</math> o <math>40</math>.


[[Fitxer:Dach-Hauswurz (Sempervivum tectorum) IMG 4594.JPG|esquerra|miniatura|''Sempervivum tectorum'' en un sostre de palla a Schleswig-Holstein]]

== Sistemàtica, localització i distribució ==
L'àrea de distribució de ''Sempervivum tectorum'' comprèn les muntanyes de l'oest, centre i sud d'Europa i s'estén des dels [[Pirineus|Pirineus centrals]] al [[Massís Septentrional|Massís Central]] cap al sud-est dels [[Alps]] i el sud dels [[Apenins]]. L'espècie és sovint cultivada. Per tant, és salvatge d'[[Escandinàvia]] a [[Irlanda]], la resta d'[[Europa]], el [[Caucas]] i l'[[Iran]]. Es desenvolupa en societats de la classe Sedo-Scleranthetea o Asplenietea, però també es produeix a la zona d'assentament de les teulades de grava en companyia de ''Saxifraga tridactylites'' i ''Poetum compressae'' de l'associació ''Alyssum-Sedum''.<ref name="Oberdorfer2001"/> Als Alps d'Allgäu s'aixeca de 1300 metres entre els Alps de [[Gerstruben|Gerst Rubener]] i els Apls de Dieter Bach fins als 2100 [[metres sobre el nivell del mar|msnm]] a la part del Tirol del vessant sud-oest entre [[Jöchelspitze]] i la punta Rothorn.<ref name="Dörr und Lippert"/>

Pel que fa als Països Catalans, es una espècie rara en estat salvatge i no apareix a les [[Illes Balears]] ni la [[Alguer|Ciutat de l'Alguer]].<ref>{{ref-web |url= http://biodiver.bio.ub.edu/orcanew/Citation?action=info&codi=000200 |títol=Mapa de distribució als Països Catalans de ''Sempervivum tectorum'' |consulta= 16 d'octubre 2018 |editor=Organització per a la Cartografia de les plantes vasculars als Països Catalans (ORCA)}}</ref> Es troba des del nivell del mar fins als 2300 (2700) d'altitud.<ref>[http://biodiver.bio.ub.edu/orcanew/Citation?action=info&codi=000200 Fitxa biològica del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya de ''Sempervivum tectorum'']</ref>

Es distingeixen les següents varietats:
* ''Sempervivum tectorum'' var. ''arvernense'' {{Versaleta|(Lecoq & Lamotte)}} Zonn.<br />Aquesta varietat no només té la vora ciliada, sinó també en la superfície de les fulles peludes y suaus, però aquestes són curtes de forma glandular. Creix al Massís Central, sovint també es afegeixen els pilositats a les superfícies de les fulles, representants de les espècies dels Apenins.
* ''Sempervivum tectorum'' var. ''tectorum''<br />Aquesta varietat té fulles ciliades només a la vora. Les superfícies de les fulles són suaus, només es poden detectar uns pocs pèls curts de tant en tant. Creix de manera [[Espècie nadiua|autòctona]] als [[Pirineus|Pirineus centrals]], a les muntanyes costaneres catalanes, a la [[Serralada del Jura]] i als [[Alps]] fins als Alps del sud-est. En els dipòsits a les valls del [[Mosel·la]] i l'[[Ahr]] no se sap si són autòctons.

Segons Marhold, també hi ha una subespècie:
* ''Sempervivum tectorum'' subsp. ''atlanticum'' {{Versaleta|(Hook. f.) Ball}} (Sin.: ''Sempervivum tectorum'' var. ''atlanticum'' {{Versaleta|Hook. f.}}, ''Sempervivum atlanticum'' {{Versaleta|(Hook. f.) Ball)}}: Creix al Marroc.<ref name="Euro+Med"/>

== Ús ==
''Sempervivum tectorum'' és una vella [[cultivar|varietat cultivada]], aquesta és la varietat de ''S. tectorum'' var. ''tectorum''. Una d'aquestes varietats cultivars té flors degenerades, els pètals dels quals, es dobleguen cap amunt i llurs estams sovint són degenerats. També s'indica al ''New Kreuterbuch'' per [[Leonhart Fuchs]] de 1543. A més, hi ha una de les rosetes cultivadores indistingibles amb flors fèrtils. Aquests antics cultivars són molt vigorosos i tenen una barreja de flors de fins a 60 cm d'altura, una inflorescència molt espessa i rica en flors i un diàmetre de roseta de fins a 15 cm de diàmetre relativament gran. Des de temps immemorials, s'han utilitzat com a planta màgica, curativa i ornamental, inicialment per a sostres, com el seu nom indica. Nombrosos altres noms de persones de parla alemanya (i d'altres)<ref>Béla Gunda, Uzonka Pap: ''Sempervivum tectorum, die Hauswurz, in der ungarischen Volksheilkunde.'' In: ''[[Curare (Revista)|Curare]]'' 16, 1993, Núm. 2, S. 81–90.</ref> donen testimoni de la importància d'aquesta espècie per als éssers humans. Atès que els Alps es van desenvolupar turísticament, es van produir més formes de localitat, que van ser seleccionades per les seves coloracions de roseta.<ref>Manuel Werner: ''Hauswurz-Arten der Alpen. Sempervivum und Jovibarba''. In: ''Avonia''. Band 28, Nummer 4, 2010, S. 116–119 und 159–165.</ref> Són la base per a moltes varietats actuals.

== Taxonomia ==
''Sempervivum tectorum'' va ser descrita per ([[Carl von Linné]] i publicat a ''[[Species Plantarum]]'' 1: 464. 1753.<ref name=Trop>{{ref-web|url=http://www.tropicos.org/Name/8901362 |títol= ''Sempervivum tectorum''|consulta= 26 de juny de 2013 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimologia]]:
'''''Sempervivum''''': nom genèric que deriva de les paraules del [[llatí]] ''semper'' = "sempre" i ''vivum'' = "viu", i està relacionat amb el fet que aquestes plantes mantenen les seves fulles durant l'hivern i creixen fins i tot en condicions molt difícils.

'''''tectorum''''': [[epítet]] llatí que significa "de les teulades".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.175.html a Epítets Botànics]</ref>
;[[sinonímia (biologia)|Sinonímia]]:
* ''Sedum majus'' Garsault [Invalid]
* ''Sedum tectorum'' Scop.
* ''Sempervivum acuminatum'' Schott
* ''Sempervivum alpinum'' Griseb. & Schenk
* ''Sempervivum andreanum'' Wale
* ''Sempervivum arvernense'' Lecoq & Lamotte
* ''Sempervivum boutignyanum'' Billot & Gren.
* ''Sempervivum cantalicum'' Jord. & Fourr.
* ''Sempervivum clusianum'' (Ten.) Ten.
* ''Sempervivum glaucum'' Ten.
* ''Sempervivum lamottei'' Boreau
* ''Sempervivum schottii'' Baker
* ''Sempervivum spectabile'' C.B.Lehm. & Schnittsp.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2490030 ''Sempervivum tectorum'' a PlantList]</ref>
* ''Sempervivum cebennense'' Lamotte


<gallery>
Fitxer:Sempervivum Tectorum Greenii, Huntington.jpg|''Sempervivum Tectorum'' "Greenii", [[Huntington Desert Garden]]
Image:Sempervivum tectorum.JPG|''Sempervivum tectorum''
</gallery>

== Referències ==
<references>
<ref name="Oberdorfer2001">Erich Oberdorfer: Pflanzensoziologische Exkursionsflora für Deutschland und angrenzende Gebiete. Unter Mitarbeit von Angelika Schwabe und Theo Müller. 8., stark überarbeitete und ergänzte Auflage. Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 2001, S. 484–485, {{ISBN|3-8001-3131-5}}</ref>
<ref name="Dörr und Lippert">Erhard Dörr, Wolfgang Lippert: ''Flora des Allgäus und seiner Umgebung''. Band 1, Seite 638. IHW-Verlag, Eching bei München, 2001. {{ISBN|3-930167-50-6}}</ref>
<ref name="Euro+Med"> Karol Marhold, 2011: ''Crassulaceae'':
[http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameId=18351&PTRefFk=7200000 Datenblatt ''Sempervivum tectorum'' In: ''Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity.'']</ref>
</references>

{{referències}}

{{Commonscat}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}


[[Categoria:Crassulàcies]]