Mostra la font per a Pròxima del Centaure

{{Infotaula objecte astronòmic}}
[[Fitxer:Centaurus constellation map.svg|miniatura|La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Proxima Centauri'']]
[[Fitxer:Alpha Centauri relative sizes.svg|miniatura|Mides relatives del [[Sol]], i el sistema triple d'[[Alfa del Centaure]]]]
'''Pròxima del Centaure''' (''Proxima Centauri'') o '''Alfa del Centaure C''' (''Alpha Centauri C'') és l'[[estrella]] més propera a la [[Terra]] després del [[Sol]]. Proxima Centauri es una [[estrella fulgurant]]. Es troba a 4,2 [[anys llum]], situada a la constel·lació austral del [[Centaurus|Centaure]] (només visible des de latituds inferiors a 25° N).

Comparteix moviment amb la parella d'estrelles [[Alfa del Centaure|Alfa de Centaure A i Alfa de Centaure B]] (que són molt més grans que aquesta i formen un sistema doble), a uns segons de distància en el cel (quatre vegades el diàmetre de la Lluna plena). No és clar si hi està en òrbita o si senzillament comparteix el moviment i la situació propera a l'espai a causa del fet que les tres estrelles es van originar en el mateix cúmul estel·lar.

Pròxima del Centaure només es pot veure mitjançant un [[telescopi]], a diferència del sistema Alfa del Centaure A-B, que és la tercera estrella més brillant del cel.

Els tres estels reben el nom d'''Alpha Centauri'' o ''Rigil Kentaurus''.

Proxima Centauri és una estel [[nana vermella]] amb una massa al voltant del 12,5% de la massa del Sol ({{Massa solar|link=y}}), i una [[densitat mitjana]] aproximadament 33 vegades la del Sol. A causa de la proximitat de Proxima Centauri a la [[Terra]], el seu [[diàmetre angular]] es pot mesurar directament. El seu diàmetre real és aproximadament una setena part (14%) del diàmetre del Sol. Tot i que té una [[lluminositat]] mitjana molt baixa, Proxima Centauri és una [[estrella fulgurant]] que pateix aleatòriament augments espectaculars de brillantor a causa de l'[[activitat magnètica]]. El [[camp magnètic]] de l'estrella es crea per [[convecció]] a tot el cos estel·lar, i l'activitat de flamarada resultant genera una emissió total de [[raigs X]] similar a la produïda pel Sol. La barreja interna del seu combustible per convecció a través del seu nucli, i la taxa de producció d'energia relativament baixa de Pròxima, significa que serà una [[estrella de seqüència principal]] durant quatre bilions d'anys més.

Proxima Centauri té dos [[exoplaneta|exoplanetes]] coneguts i un exoplaneta candidat: [[Proxima Centauri b|Proxima Centauri&nbsp;b]], [[Proxima Centauri d|Proxima Centauri&nbsp;d]] i la disputada [[Proxima Centauri c| Proxima Centauri&nbsp;c]].<ref group="nb">Els noms dels planetes extrasolars es designen seguint les [[Convencions de nomenclatura astronòmica#Exoplanetes|Convencions de Nomenclatura de la Unió Astronòmica Internacional]] en ordre alfabètic segons les dates respectives de descobriment, sent 'Proxima Centauri a' l'estrella mateixa.</ref> Proxima Centauri b gira al voltant de l'estel a una distància aproximadament 0,05 ua (7,5 milions de km) amb un període orbital d'aproximadament 11,2 dies terrestres. La seva massa estimada és almenys 1,07 vegades la de la Terra.<ref name="FariaSuárezMascareñoSilva2022">{{ref-publicació|cognom1=Faria|nom1=J. P.|cognom2=Suárez Mascareño|nom2=A.|cognom3=Figueira|nom3=P.|cognom4=Silva|nom4=A. M.|cognom5=Damasso|nom5=M.|cognom6=Demangeon|nom6=O.|cognom7=Pepe|nom7=F.|cognom8=Santos|nom8=N. C.|cognom9=Rebolo|nom9=R.|last10=Cristiani|first10=S.|last11=Adibekyan|first11=V.|last12=Alibert|first12=Y.|last13=Allart|first13=R.|last14=Barros|first14=S. C. C.|last15=Cabral|first15=A.|last16=D’Odorico|first16=V.|last17=Di Marcantonio|first17=P.|last18=Dumusque|first18=X.|last19=Ehrenreich|first19=D.|last20=González Hernández|first20=J. I.|last21=Hara|first21=N.|last22=Lillo-Box|first22=J.|last23=Lo Curto|first23=G.|last24=Lovis|first24=C.|last25=Martins|first25=C. J. A. P.|last26=Mégevand|first26=D.|last27=Mehner|first27=A.|last28=Micela|first28=G.|last29=Molaro|first29=P.|last30=Nunes|first30=N. J.|last31=Pallé|first31=E.|last32=Poretti|first32=E.|last33=Sousa|first33=S. G.|last34=Sozzetti|first34=A.|last35=Tabernero|first35=H.|last36=Udry|first36=S.|last37=Zapatero Osorio|first37=M. R. |títol=A candidate short-period sub-Earth orbiting Proxima Centauri|publicació=Astronomy & Astrophysics|editorial=EDP Sciences|volum=658|any=2022 |doi=10.1051/0004-6361/202142337|doi-access=free|pàgina=A115|arxiv=2202.05188|bibcode=2022A&A...658A.115F|url=https://www.eso.org/public/archives/releases/sciencepapers/eso2202/eso2202a.pdf}}</ref> Pròxima&nbsp;b orbita dins de la [[zona habitable]] de Proxima Centauri —l'interval on les temperatures són adequades perquè hi hagi aigua líquida a la seva superfície— però, com que Proxima Centauri és una nana vermella i una estrella de bengala, l'[[Habitabilitat en sistemes de nanes roges|habitabilitat]] és molt incert. Un candidat [[súper-Terra]], [[Proxima Centauri c|Proxima Centauri&nbsp;c]], aproximadament 1,5 ua (220 milions de km) de Proxima Centauri, l'orbita cada 1.900 dies (5,2 anys).<ref name="Damasso2020">{{ref-publicació|cognom1=Damasso|nom1=Mario|cognom2=Del Sordo|nom2=Fabio|cognom3=Anglada-Escudé|nom3=Guillem|cognom4=Giacobbe|nom4=Paolo|cognom5=Sozzetti|nom5=Alessandro|cognom6=Morbidelli|nom6=Alessandro|cognom7=Pojmanski|nom7=Grzegorz|cognom8=Barbato|nom8=Domenico|cognom9=Butler|nom9=R. Paul|last10=Jones|first10=Hugh R. A.|last11=Hambsch|first11=Franz-Josef|last12=Jenkins|first12=James S.|last13=López-González|first13=María José|last14=Morales|first14=Nicolás|last15=Peña Rojas|first15=Pablo A.|last16=Rodríguez-López|first16=Cristina|last17=Rodríguez|first17=Eloy|last18=Amado|first18=Pedro J.|last19=Anglada|first19=Guillem|last20=Feng|first20=Fabo|last21=Gómez|first21=Jose F. |títol=A low-mass planet candidate orbiting Proxima Centauri at a distance of 1.5 AU|publicació=[[Science Advances]] |data=15 gener 2020 |volum=6 |exemplar=3 |at=eaax7467 |doi=10.1126/sciadv.aax7467|pmid=31998838|pmc=6962037|bibcode=2020SciA....6.7467D}}</ref><ref name="BenedictMcArthur2020"/> Una [[sub-Terra]], [[Proxima Centauri d|Proxima Centauri&nbsp;d]], aproximadament 0,029 ua (4,3 milions de km), orbita cada 5,1 dies.<ref name="FariaSuárezMascareñoSilva2022"/>

== Característiques generals ==
[[Fitxer:ProxCenLightCurve.png|miniatura|esquerra|Es mostren tres [[corbes de llum]] de [[Sistema fotomètric|bandes visuals]] per a Proxima Centauri. La trama A mostra una súper-flamarada que va augmentar dramàticament la brillantor de l'estrella durant uns minuts. El diagrama B mostra la variació relativa de la brillantor al llarg del període de rotació de 83 dies de l'estrella. El diagrama C mostra la variació durant un període de 6,8 anys, que pot ser la durada del període d'activitat magnètica de l'estrella. Adaptació de Howard ''et al.'' (2018)<ref name=howard/> i Mascareño ''et al.'' (2016)<ref name="Masc2016">{{ref-publicació|cognom1=Mascareño |nom1=A. Suárez |cognom2=Rebolo |nom2=R. |cognom3=González Hernández |nom3=J. I. |títol=Magnetic cycles and rotation periods of late-type stars from photometric time series |publicació=Astronomy & Astrophysics |data=octubre 2016 |volum=595 |pàgina=A12 |doi=10.1051/0004-6361/201628586 |arxiv=1607.03049 |bibcode=2016A&A...595A..12S |s2cid=118555782|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2016A&A...595A..12S |consulta=30 novembre 2021}}</ref>]]
Proxima Centauri és una [[nana vermella]], perquè pertany a la [[seqüència principal]] del [[diagrama d'Hertzsprung–Russell]] i és de la [[classificació estel·lar|classe espectral M5.5]]. La classe M5.5 significa que cau a l'extrem de massa baixa de les [[estrelles nanes]] de tipus M,<ref name="ESO2003">{{ref-notícia|cognom1=Kervella |nom1=Pierre |cognom2=Thevenin |nom2=Frederic |títol=A family portrait of the Alpha Centauri system: VLT interferometer studies the nearest stars |editorial=European Southern Observatory |data=15 març 2003|url=https://www.eso.org/public/news/eso0307/ |consulta=10 maig 2016}}</ref> amb la seva tonalitat desplaçada cap al vermell-groc<ref>{{ref-llibre|títol=Future Spacecraft Propulsion Systems: Enabling Technologies for Space Exploration |nom1=Paul A. |cognom1=Czysz |nom2=Claudio |cognom2=Bruno |data=2009 |pàgina=36 |editorial=Springer Berlin Heidelberg | isbn=9783540888147 | url=https://books.google.cat/books?id=aI9QhDA4AVwC&pg=PA376 }}</ref> per una [[temperatura efectiva]] de {{val|3000|u=K|fmt=commas|p=~}}.<ref name="aaa397">{{ref-publicació|doi=10.1051/0004-6361:20021714 |cognom1=Ségransan |nom1=Damien |cognom2=Kervella |nom2=Pierre |cognom3=Forveille |nom3=Thierry |cognom4=Queloz |nom4=Didier |títol=First radius measurements of very low mass stars with the VLTI |publicació=Astronomy and Astrophysics |data=2003 |volum=397 |exemplar=3 |pàgines=L5–L8 |bibcode=2003A&A...397L...5S |arxiv=astro-ph/0211647 |s2cid=10748478 }}</ref> La seva [[magnitud visual absoluta]], o la seva magnitud visual vista des d'una distància de 10 parsecs (33 a.l.), és 15.5.<ref name="abs_mag">{{ref-publicació|cognom1=Kamper |nom1=K. W. |cognom2=Wesselink |nom2=A. J. |títol=Alpha and Proxima Centauri |publicació=Astronomical Journal |data=1978 |volum=83 |pàgines=1653–1659 |doi=10.1086/112378 |bibcode=1978AJ.....83.1653K|doi-access=free }}</ref> La seva lluminositat total en totes les [[longituds d'ona]] és només el 0,16% de la del Sol,<ref name="Pineda2021">{{ref-publicació|títol=The M-dwarf Ultraviolet Spectroscopic Sample. I. Determining Stellar Parameters for Field Stars
 |cognom1=Pineda |nom1=J. Sebastian |cognom2=Youngblood |nom2=Allison
 |cognom3=France |nom3=Kevin 
 |publicació=The Astrophysical Journal
 |volum=918 |exemplar=1 | id=40 |pàgines=23 |data=setembre 2021
 | doi=10.3847/1538-4357/ac0aea | arxiv=2106.07656
 | bibcode=2021ApJ...918...40P | s2cid=235435757 | doi-access=free }}</ref> tot i que quan s'observa a les longituds d'ona de la [[llum visible]] l'ull és més sensible, només és un 0,0056% tan lluminós com el Sol.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Binney |nom1=James |nom2=Scott |cognom2=Tremaine |títol=Galactic dynamics |editorial=Princeton University Press |lloc=Princeton, New Jersey |data=1987 |isbn=978-0-691-08445-9 |pàgina=8}}</ref> Més del 85% de la seva potència radiada es troba a longituds d'ona [[infrarojos]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Leggett |nom=S. K. |títol=Infrared colors of low-mass stars |publicació=Astrophysical Journal Supplement Series |data=1992 |volum=82 |exemplar=1 |pàgines=351–394, 357 |doi=10.1086/191720 |bibcode=1992ApJS...82..351L}}</ref>

L'any 2002, la [[interferometria òptica]] amb el [[Very Large Telescope]] (VLTI) va trobar que el [[diàmetre angular]] de Proxima Centauri és {{val|1.02|0.08|ul=mas}}. Com que se'n coneix la distància, es pot calcular que el diàmetre real de Proxima Centauri és aproximadament 1/7 del Sol, o 1,5 vegades el de Júpiter. La massa de l'estrella, estimada a partir de la teoria estel·lar, és {{Massa solar|12,2%|link=y}}, o 129 [[massa de Júpiter]] ({{massa de Júpiter}}).<ref>{{ref-web|títol=How Small are Small Stars Really? |nom=Didier |cognom=Queloz |data=29 novembre 2002 |editor=European Southern Observatory|url=https://www.eso.org/public/news/eso0232/ |consulta=5 setembre 2016}}</ref> La massa s'ha calculat directament, encara que amb menys precisió, a partir d'observacions d'esdeveniments de [[microlent]]s {{val|0.150|0.062|0.051|u=solar mass}}.<ref name=zurlo>{{ref-publicació|doi=10.1093/mnras/sty1805 |bibcode=2018MNRAS.480..236Z |títol=The gravitational mass of Proxima Centauri measured with SPHERE from a microlensing event |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society |volum=480 |exemplar=1 |pàgines=236 |cognom1=Zurlo |nom1=A. |cognom2=Gratton |nom2=R. |cognom3=Mesa |nom3=D. |cognom4=Desidera |nom4=S. |cognom5=Enia |nom5=A. |cognom6=Sahu |nom6=K. |cognom7=Almenara |nom7=J. -M. |cognom8=Kervella |nom8=P. |cognom9=Avenhaus |nom9=H.|last10=Girard|first10=J. |last11=Janson |first11=M. |last12=Lagadec |first12=E. |last13=Langlois |first13=M. |last14=Milli |first14=J. |last15=Perrot |first15=C. |last16=Schlieder |first16=J. -E. |last17=Thalmann |first17=C. |last18=Vigan |first18=A. |last19=Giro |first19=E.|last20=Gluck|first20=L. |last21=Ramos |first21=J. |last22=Roux |first22=A. |any=2018 |arxiv=1807.01318|s2cid=118971274 }}</ref>

Les estrelles de seqüència principal de massa més baixa tenen una [[densitat mitjana]] més alta que les de massa més alta,<ref>{{ref-llibre|nom=Martin V. |cognom=Zombeck |data=2007 |títol=Handbook of space astronomy and astrophysics|url=https://archive.org/details/handbookspaceast00zomb_781 |url-access=limited |editorial=Cambridge University Press |edició=Third |pàgines=[https://archive.org/details/handbookspaceast00zomb_781/page/n122 109] |lloc=Cambridge, UK |isbn=978-0-521-78242-5}}</ref> i Proxima Centauri no és una excepció: té una densitat mitjana de 47,1×10³ kg/m³ (47,1 g/cm³), en comparació amb la densitat mitjana del Sol de 1,411×10³ kg/m³ (1,411 g/cm³).<ref group="nb" name="density">La densitat (''ρ'') ve donada per la massa dividida pel volum. Respecte al Sol, per tant, la densitat és:
:{|
|<math>\rho</math>
|= <math>\begin{smallmatrix}\frac{M}{M_{\odot}} \cdot \left( \frac{R}{R_{\odot}} \right)^{-3} \cdot \rho_{\odot}\end{smallmatrix}</math>
|-
| ||= 0.122 · 0.154<sup>−3</sup> · (1.41{{E-sp|3}} kg/m³)
|-
| ||= 33.4 · (1.41{{E-sp|3}} kg/m³)
|-
| ||= 4.71{{E-sp|4}} kg/m³
|}
on <math>\begin{smallmatrix}\rho_{\odot}\end{smallmatrix}</math> és la densitat solar mitjana.
Vegeu:
* {{ref-web|cognom1=Munsell |nom1=Kirk |cognom2=Smith |nom2=Harman |cognom3=Davis |nom3=Phil |cognom4=Harvey |nom4=Samantha |data=11 juny 2008|url=http://solarsystem.nasa.gov/planets/profile.cfm?Object=Sun&Display=Facts&System=Metric |títol=Sun: facts & figures |obra=Solar system exploration |editor=NASA |consulta=12 juliol 2008 |url-status=dead |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080102034758/http://solarsystem.nasa.gov/planets/profile.cfm?Object=Sun&Display=Facts&System=Metric |arxiudata=2 gener 2008}}
* {{ref-llibre|cognom1=Bergman |nom1=Marcel W. |cognom2=Clark |nom2=T. Alan |cognom3=Wilson |nom3=William J. F. |data=2007 |pàgines=220–221 |títol=Observing projects using Starry Night Enthusiast |edició=8th |editorial=Macmillan |isbn=978-1-4292-0074-5}}</ref> La [[gravetat superficial]] mesurada de Proxima Centauri, donada com a [[logaritme de base 10]] de l'[[Acceleració gravitacional|acceleració]] en [[unitat cgs|unitats de cgs]], és 5.20.<ref name="aaa397" /> Això és 162 vegades la [[gravetat estàndard|gravetat superficial]] a la Terra.<ref group="nb" name="gravity">La gravetat superficial estàndard a la Terra és {{val|980.665|u=cm/s<sup>2</sup>}}, per a un valor "log g" de 2,992. La diferència de logaritmes és de 5,20 − 2,99 = 2,21, donant un multiplicador de 10<sup>2,21</sup> = 162. Per a la gravetat de la Terra, vegeu:
* {{ref-llibre|pàgina=29 | url=https://physics.nist.gov/cuu/pdf/sp330.pdf |títol=The International System of Units (SI) | editor1-first=Barry N. | editor1-last=Taylor |obra=NIST Special Publication 330 |any=2001 |editorial=United States Department of Commerce: National Institute of Standards and Technology |consulta=2012-03-08 }}</ref>

Un estudi de variacions [[fotometria (astronomia)|fotomètriques]] de 1998 indica que Proxima Centauri completa una rotació completa un cop cada 83,5 dies.<ref name=McArthur1998>{{ref-publicació|cognom1=Benedict |nom1=G. F. |títol=Photometry of Proxima Centauri and Barnard's Star using Hubble Space Telescope fine guidance sensor 3: a search for periodic variations |publicació=The Astronomical Journal |data=1998 |volum=116 |exemplar=1 |pàgines=429–439 |doi=10.1086/300420 |bibcode=1998AJ....116..429B |arxiv=astro-ph/9806276 |cognom2=McArthur |nom2=B. |cognom3=Nelan |nom3=E. |cognom4=Story |nom4=D. |cognom5=Whipple |nom5=A. L. |cognom6=Shelus |nom6=P. J. |cognom7=Jefferys |nom7=W. H. |cognom8=Hemenway |nom8=P. D. |cognom9=Franz |nom9=Otto G.|s2cid=15880053 }}</ref> Una [[sèrie temporal]] posterior d'anàlisi dels indicadors [[Cromosfera|cromosfèrics]] el 2002 suggereix un període de rotació més llarg de {{val|116.6|0.7}}&nbsp;dies.<ref>{{ref-publicació|títol=Rotation periods of late-type dwarf stars from time series high-resolution spectroscopy of chromospheric indicators |cognom1=Suárez Mascareño |nom1=A. |cognom2=Rebolo |nom2=R. |cognom3=González Hernández |nom3=J. I. |cognom4=Esposito |nom4=M. |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society |volum=452 |exemplar=3 |pàgines=2745–2756 |data=setembre 2015 |doi=10.1093/mnras/stv1441 |bibcode=2015MNRAS.452.2745S |arxiv=1506.08039|s2cid=119181646 }}</ref> Observacions posteriors del camp magnètic de l'estrella van revelar posteriorment que l'estrella gira amb un període de {{val|89.8|4}}&nbsp;dies, coherent amb una mesura de {{val|92.1|4.2|3.5}}&nbsp;dies a partir de les observacions de la velocitat radial.<ref name="Klein2020">{{ref-publicació|títol=The large-scale magnetic field of Proxima Centauri near activity maximum
 |cognom1=Klein |nom1=Baptiste |cognom2=Donati |nom2=Jean-François
 |cognom3=Hébrard |nom3=Élodie M. |cognom4=Folsom |nom4=Colin P.
 |cognom5=Morin |nom5=Julien |cognom6=Delfosse |nom6=Xavier
 |cognom7=Bonfils |nom7=Xavier | display-authors=1
 |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
 |volum=500 |exemplar=2 |pàgines=1844–1850
 |data=gener 2021 | doi=10.1093/mnras/staa3396 
 | arxiv=2010.14311 | bibcode=2021MNRAS.500.1844K }}</ref><ref name="ArtigauCadieux2022"/>

== Estructura i fusió ==
A causa de la seva poca massa, l'interior de l'estrella és completament [[Zona de convecció|convectiva]],<ref name=Yadav2016>{{ref-publicació|títol=Magnetic Cycles in a Dynamo Simulation of Fully Convective M-star Proxima Centauri |cognom1=Yadav |nom1=Rakesh K. |cognom2=Christensen |nom2=Ulrich R. |cognom3=Wolk |nom3=Scott J. |cognom4=Poppenhaeger |nom4=Katja |publicació=The Astrophysical Journal Letters |volum=833 |exemplar=2 |id=L28 |pàgines=6 |data=desembre 2016 |doi=10.3847/2041-8213/833/2/L28 |bibcode=2016ApJ...833L..28Y |arxiv=1610.02721|s2cid=54849623 |doi-access=free }}</ref> provocant que l'energia es transfereixi a l'exterior pel moviment físic del plasma més que no pas per [[zona de radiació|processos radiatius]]. Aquesta convecció significa que la cendra d'heli que queda de la [[fusió termonuclear]] d'hidrogen no s'acumula al nucli sinó que circula per l'estrella. A diferència del Sol, que només cremarà al voltant del 10% del seu subministrament total d'hidrogen abans de sortir de la seqüència principal, Proxima Centauri consumirà gairebé tot el seu combustible abans que la fusió d'hidrogen acabi.<ref name="adams">{{cite conference |last1=Adams |first1=Fred C. |last2=Laughlin |first2=Gregory |last3=Graves |first3=Genevieve J. M. |title=Red dwarfs and the end of the main sequence |url=http://www.astroscu.unam.mx/rmaa/RMxAC..22/PDF/RMxAC..22_adams.pdf |publisher=[[Revista Mexicana de Astronomía y Astrofísica]] |pages=46–49 |access-date=June 24, 2008 |work=Gravitational collapse: from massive stars to planets }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190711072446/http://www.astroscu.unam.mx/rmaa/RMxAC..22/PDF/RMxAC..22_adams.pdf |date=de juliol 11, 2019 }}</ref>

La convecció s'associa amb la generació i la persistència d'un [[camp magnètic estel·lar|camp magnètic]]. L'energia magnètica d'aquest camp s'allibera a la superfície a través de [[erupcions estel·lars]] que breument (fins a deu segons)<ref name=MacGregor_et_al_2021>{{ref-publicació|arxiv=2104.09519 |cognom1=MacGregor |nom1=Meredith A. |cognom2=Weinberger |nom2=Alycia J. |cognom3=Parke Loyd |nom3=R. O. |cognom4=Shkolnik |nom4=Evgenya |cognom5=Barclay |nom5=Thomas |cognom6=Howard |nom6=Ward S. |cognom7=Zic |nom7=Andrew |cognom8=Osten |nom8=Rachel A. |cognom9=Cranmer |nom9=Steven R. |last10=Kowalski |first10=Adam F. |last11=Lenc |first11=Emil |last12=Youngblood |first12=Allison |last13=Estes |first13=Anna |last14=Wilner |first14=David J. |last15=Forbrich |first15=Jan |last16=Hughes |first16=Anna |last17=Law |first17=Nicholas M. |last18=Murphy |first18=Tara |last19=Boley |first19=Aaron |last20=Matthews |first20=Jaymie |títol=Discovery of an Extremely Short Duration Flare from Proxima Centauri Using Millimeter through Far-ultraviolet Observations |publicació=The Astrophysical Journal Letters |any=2021 |volum=911 |exemplar=2 |pàgines=L25 |doi=10.3847/2041-8213/abf14c |bibcode=2021ApJ...911L..25M |s2cid=233307258 |doi-access=free }}</ref> augmenten la lluminositat global de l'estrella. El 6 de maig de 2019, un esdeveniment d'erupció a la vora de la [[Erupció solar#Classificació|classe d'erupció M i X]],<ref>{{citar ref|arxiv=2209.05490|any=2022|títol=The Mouse That Squeaked: A Small Flare from Proxima Cen Observed in the Millimeter, Optical, and Soft X-Ray with Chandra and ALMA|doi=10.3847/1538-4357/ac9134 |cognom1=Howard |nom1=Ward S. |cognom2=MacGregor |nom2=Meredith A. |cognom3=Osten |nom3=Rachel |cognom4=Forbrich |nom4=Jan |cognom5=Cranmer |nom5=Steven R. |cognom6=Tristan |nom6=Isaiah |cognom7=Weinberger |nom7=Alycia J. |cognom8=Youngblood |nom8=Allison |cognom9=Barclay |nom9=Thomas |last10=Parke Loyd |first10=R. O. |last11=Shkolnik |first11=Evgenya L. |last12=Zic |first12=Andrew |last13=Wilner |first13=David J. |publicació=The Astrophysical Journal |volum=938 |exemplar=2 |pàgina=103 |bibcode=2022ApJ...938..103H |s2cid=252211788 |doi-access=free }}</ref> es va convertir breument en la més brillant mai detectada, amb una emissió ultraviolada llunyana de {{val|2|e=30|u=erg}}.<ref name=MacGregor_et_al_2021/> Aquestes erupcions poden créixer tan grans com l'estrella i arribar a temperatures de fins a 27 milions de [[Kelvin|K]]<ref name=aaa416>{{ref-publicació|cognom1=Guedel |nom1=M. |cognom2=Audard |nom2=M. |cognom3=Reale |nom3=F. |cognom4=Skinner |nom4=S. L. |cognom5=Linsky |nom5=J. L. |títol=Flares from small to large: X-ray spectroscopy of Proxima Centauri with XMM-Newton |publicació=Astronomy and Astrophysics |data=2004 |volum=416 |exemplar=2 |pàgines=713–732 |arxiv=astro-ph/0312297 |doi=10.1051/0004-6361:20031471 |bibcode=2004A&A...416..713G|s2cid=7725125 }}</ref>—prou calent per irradiar [[raigs X]].<ref>{{ref-web|url=http://chandra.harvard.edu/photo/2004/proxima/ |títol=Proxima Centauri: the nearest star to the Sun |editor=Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics |data=30 agost 2006 |consulta=9 juliol 2007}}</ref> La lluminositat de raigs X quiescent de Proxima Centauri, aproximadament (4–16){{E-sp|26}}&nbsp;[[erg]]/s ((4–16){{E-sp|19}}&nbsp;[[watt|W]]), és aproximadament igual a la del Sol molt més gran. La màxima lluminositat de raigs X de les erupcions més grans poden assolir {{10^|28}}&nbsp;erg/s ({{10^|21}}&nbsp;W).<ref name=aaa416/>

La cromosfera de Proxima Centauri està activa, i el seu [[espectre estel·lar|espectre]] mostra una forta [[línia espectral|línia d'emissió]] de [[magnesi]] ionitzat individualment a una longitud d'ona de 280 [[Nanometre|nm]].<ref>{{ref-publicació|nom1=Guinan |cognom1=E. F. |cognom2=Morgan |nom2=N. D. |títol=Proxima Centauri: rotation, chromospheric activity, and flares |publicació=Bulletin of the American Astronomical Society |data=1996 |volum=28 |pàgines=942 |bibcode=1996AAS...188.7105G}}</ref> Al voltant del 88% de la superfície de Proxima Centauri pot estar activa, un percentatge molt superior al del Sol fins i tot en el pic del [[cicle solar]]. Fins i tot durant els períodes de repòs amb poques erupcions o cap, aquesta activitat augmenta la temperatura de la [[corona estel·lar|corona]] de Proxima Centauri a 3,5 milions de K, en comparació amb els 2 milions de K de la corona solar,<ref>{{ref-publicació|cognom1=Wargelin |nom1=Bradford J. |cognom2=Drake |nom2=Jeremy J. |títol=Stringent X-ray constraints on mass loss from Proxima Centauri |publicació=The Astrophysical Journal |data=2002 |volum=578 |exemplar=1 |pàgines=503–514 |doi=10.1086/342270 |bibcode=2002ApJ...578..503W|doi-access=free }}</ref> i la seva emissió total de raigs X és comparable a la del Sol.<ref name=apj547/> El nivell d'activitat global de Proxima Centauri es considera baix en comparació amb altres nanes vermelles,<ref name=apj547>{{ref-publicació|cognom1=Wood |nom1=B. E. |cognom2=Linsky |nom2=J. L. |cognom3=Müller |nom3=H.-R. |cognom4=Zank |nom4=G. P. |títol=Observational estimates for the mass-loss rates of α Centauri and Proxima Centauri using Hubble Space Telescope Lyα spectra |publicació=The Astrophysical Journal |data=2001 |volum=547 |exemplar=1 |pàgines=L49–L52 |doi=10.1086/318888 |bibcode=2001ApJ...547L..49W |arxiv=astro-ph/0011153|s2cid=118537213 }}</ref> que és coherent amb l'edat estimada de l'estrella de 4,85 anys{{E-sp|9}} anys,<ref name="ESO2003"/> ja que s'espera que el nivell d'activitat d'una nana vermella disminueixi de manera constant al llarg de milers de milions d'anys a mesura que la seva [[rotació estel·lar]] disminueix.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Stauffer |nom1=J. R. |cognom2=Hartmann |nom2=L. W. |títol=Chromospheric activity, kinematics, and metallicities of nearby M dwarfs |publicació=Astrophysical Journal Supplement Series |data=1986 |volum=61 |exemplar=2 |pàgines=531–568 |bibcode=1986ApJS...61..531S |doi=10.1086/191123|doi-access=free }}</ref> El nivell d'activitat sembla variar<ref>{{ref-notícia|cognom=Pulliam |nom=Christine|url=http://insider.si.edu/2016/10/proxima-centauri-might-sunlike-thought/ |títol=Proxima Centauri Might Be More Sunlike Than We Thought |data=12 octubre 2016 |obra=Smithsonian Insider |consulta=7 juliol 2020}}</ref> amb un període d'aproximadament 442 dies, que és més curt que el cicle solar d'11 anys.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Cincunegui |nom1=C. |cognom2=Díaz |nom2=R. F. |cognom3=Mauas |nom3=P. J. D. |títol=A possible activity cycle in Proxima Centauri |publicació=Astronomy and Astrophysics |data=2007 |volum=461 |exemplar=3 |pàgines=1107–1113 |doi=10.1051/0004-6361:20066027 |bibcode=2007A&A...461.1107C |arxiv=astro-ph/0703514|s2cid=14672316 }}</ref>

Proxima Centauri té un [[vent estel·lar]] relativament feble, poc més del 20% de la taxa de pèrdua de massa del [[vent solar]]. Com que l'estrella és molt més petita que el Sol, la pèrdua de massa per unitat de superfície de Proxima Centauri pot ser vuit vegades la de la superfície solar.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Wood |nom1=B. E. |cognom2=Linsky |nom2=J. L. |cognom3=Muller |nom3=H.-R. |cognom4=Zank |nom4=G. P. |títol=Observational estimates for the mass-loss rates of Alpha Centauri and Proxima Centauri using Hubble Space Telescope Lyman-alpha spectra |publicació=Astrophysical Journal |data=2000 |volum=537 |exemplar=2 |pàgines=L49–L52 |arxiv=astro-ph/0011153 |doi=10.1086/309026 |bibcode=2000ApJ...537..304W|s2cid=119332314 }}</ref>

== Fases vitals ==
Una nana vermella amb la massa de Proxima Centauri romandrà a la seqüència principal durant uns quatre bilions d'anys. A mesura que la proporció d'heli augmenta a causa de la fusió d'hidrogen, l'estrella es farà més petita i calenta, transformant-se gradualment en l'anomenada [[Nana blava (etapa de nana vermella)|"nana blava"]]. Cap al final d'aquest període es tornarà significativament més lluminosa, arribant al 2,5% de la lluminositat del Sol ({{Solar luminosity|link=y}}) i escalfant qualsevol cos en òrbita durant un període de diversos milers de milions d'anys. Quan s'esgota el combustible d'hidrogen, Proxima Centauri evolucionarà a una [[nana blanca]] d'heli (sense passar per la fase [[gegant vermella]]) i perd constantment l'energia tèrmica restant.<ref name="adams" /><ref>{{ref-publicació|cognom1=Adams |nom1=Fred C. |cognom2=Laughlin |nom2=Gregory |name-list-style=amp |any=1997 |títol=A Dying Universe: The Long Term Fate and Evolution of Astrophysical Objects |publicació=Reviews of Modern Physics |volum=69 |exemplar=2 |pàgines=337–372 |arxiv=astro-ph/9701131 |bibcode=1997RvMP...69..337A |doi=10.1103/RevModPhys.69.337 |s2cid=12173790}}</ref>

El sistema d'[[Alfa del Centaure]] es pot formar de manera natural a través d'una estrella de poca massa capturada dinàmicament per un binari més massiu de {{Massa solar|1,5–2}} dins del seu cúmul estel·lar incrustat abans que el cúmul es dispersi.<ref>{{ref-publicació|cognom=Kroupa |nom=Pavel |data=1995 |títol=The dynamical properties of stellar systems in the Galactic disc |publicació=MNRAS |volum=277 |exemplar=4 |pàgines=1507–1521 |arxiv=astro-ph/9508084 |bibcode=1995MNRAS.277.1507K |doi=10.1093/mnras/277.4.1507 |s2cid=15557806}}</ref> Tanmateix, es necessiten mesures més precises de la velocitat radial per confirmar aquesta hipòtesi.<ref name="apj132">{{ref-publicació|cognom1=Wertheimer |nom1=Jeremy G. |cognom2=Laughlin |nom2=Gregory |data=2006 |títol=Are Proxima and α Centauri gravitationally bound? |publicació=[[The Astronomical Journal]] |volum=132 |exemplar=5 |pàgines=1995–1997 |arxiv=astro-ph/0607401 |bibcode=2006AJ....132.1995W |doi=10.1086/507771 |s2cid=16650143}}</ref> Si Proxima Centauri estava lligada al sistema Alfa Centauri durant la seva formació, és probable que les estrelles comparteixin la mateixa composició [[element químic|elemental]]. La influència gravitatòria de Pròxima podria haver despertat els [[discs protoplanetaris]] d'Alfa Centauri. Això hauria augmentat el lliurament de [[volàtils (astrogeologia)|volàtils]] com l'aigua a les regions internes seques, de manera que possiblement enriquiria qualsevol [[planeta terrestre]] del sistema amb aquest material.<ref name="apj132" />

Alternativament, Proxima Centauri podria haver estat capturada en una data posterior durant una trobada, donant lloc a una òrbita molt excèntrica que després va ser estabilitzada per la [[marea galàctica]] i trobades estel·lars addicionals. Un escenari així pot significar que els companys planetaris de Proxima Centauri hagin tingut molt menys possibilitats de interrupció orbital per part d'Alfa Centauri.<ref name="FengJones2018">{{ref-publicació|cognom1=Feng |nom1=F. |cognom2=Jones |nom2=H. R. A. |data=gener 2018 |títol=Was Proxima captured by Alpha Centauri A and B? |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society |volum=473 |exemplar=3 |pàgines=3185−3189 |arxiv=1709.03560 |bibcode=2018MNRAS.473.3185F |doi=10.1093/mnras/stx2576 |s2cid=55711316}}</ref> A mesura que els membres de la parella Alpha Centauri continuen evolucionant i perdent massa, es preveu que Proxima Centauri es deslligui del sistema d'aquí a uns 3.500 milions d'anys a partir del present. A partir de llavors, l'estrella divergirà constantment de la parella.<ref>{{ref-publicació|cognom=Beech |nom=M. |data=2011 |títol=The Far Distant Future of Alpha Centauri |publicació=Journal of the British Interplanetary Society |volum=64 |pàgines=387–395 |bibcode=2011JBIS...64..387B}}</ref>

== Moviment i ubicació ==
[[Fitxer:Alpha, Beta and Proxima Centauri (1).jpg|esquerra|miniatura|300x300px|[[Alpha Centauri]] A i B és el punt d'estrella aparent brillant de l'esquerra, que es troba en un sistema estel·lar triple amb Proxima Centauri, encerclada en vermell. El sistema estel·lar brillant de la dreta és el [[Beta Centauri]] no relacionat.]]

Basat en una paral·laxi de {{val|768.0665|0.0499|u=mas}}, publicat el 2020 a [[Gaia Data Release 3]], Proxima Centauri és {{convert|4.2465|ly|pc AU|lk=on}} del Sol.<ref name="Gaia3">{{cite Gaia EDR3|5853498713190525696}}</ref> Els paral·laxis publicats anteriorment inclouen: {{val|768.5|0.2|u=mas}} el 2018 per Gaia DR2, {{val|768.13|1.04|u=mas}}, el 2014 pel [[Research Consortium On Nearby Stars]];<ref name="lurie2014">{{ref-publicació|cognom1=Lurie |nom1=John C. |cognom2=Henry |nom2=Todd J. |cognom3=Jao |nom3=Wei-Chun |cognom4=Quinn |nom4=Samuel N. |cognom5=Winters |nom5=Jennifer G. |cognom6=Ianna |nom6=Philip A. |cognom7=Koerner |nom7=David W. |cognom8=Riedel |nom8=Adric R. |cognom9=Subasavage |nom9=John P. |any=2014 |títol=The Solar neighborhood. XXXIV. A search for planets orbiting nearby M dwarfs using astrometry |publicació=The Astronomical Journal |volum=148 |exemplar=5 |pàgines=91 |arxiv=1407.4820 |bibcode=2014AJ....148...91L |doi=10.1088/0004-6256/148/5/91 |s2cid=118492541}}</ref> {{val|772.33|2.42|u=mas}}, al Catàleg [[Hipparcos]] original, l'any 1997;<ref name="aaa323_L49">{{ref-publicació|cognom1=Perryman |nom1=M. A. C. |cognom2=Lindegren |nom2=L. |cognom3=Kovalevsky |nom3=J. |cognom4=Hoeg |nom4=E. |cognom5=Bastian |nom5=U. |cognom6=Bernacca |nom6=P. L. |cognom7=Crézé |nom7=M. |cognom8=Donati |nom8=F. |cognom9=Grenon |nom9=M. |last10=Grewing |first10=M. |last11=van Leeuwen |first11=F. |data=juliol 1997 |títol=The Hipparcos catalogue |publicació=Astronomy and Astrophysics |volum=323 |pàgines=L49–L52 |bibcode=1997A&A...323L..49P |last12=van der Marel |first12=H. |last13=Mignard |first13=F. |last14=Murray |first14=C. A. |last15=Le Poole |first15=R. S. |last16=Schrijver |first16=H. |last17=Turon |first17=C. |last18=Arenou |first18=F. |last19=Froeschlé |first19=M. |last20=Petersen |first20=C. S.}}</ref> {{val|771.64|2.60|u=mas}} a la Nova Reducció Hipparcos, l'any 2007;<ref name="hipparcos">{{ref-publicació|bibcode=2007A&A...474..653V |títol=Validation of the new Hipparcos reduction |publicació=Astronomy and Astrophysics |volum=474 |exemplar=2 |pàgines=653–664 |cognom1=Van Leeuwen |nom1=F. |any=2007 |doi=10.1051/0004-6361:20078357 |arxiv=0708.1752|s2cid=18759600 }}</ref> i {{val|768.77|0.37|u=mas}} utilitzant els [[Fine Guidance Sensor|sensors d'orientació fina]] del [[telescopi espacial Hubble|telescopi espacial ''Hubble'']], el 1999.<ref name="apj118" /> Des del punt de vista de la Terra, Proxima Centauri està separada d'Alfa Centauri per 2,18 graus,<ref name="apj121">{{ref-publicació|cognom1=Kirkpatrick |nom1=J. D. |cognom2=Davy |nom2=J. |cognom3=Monet |nom3=David G. |cognom4=Reid |nom4=I. Neill |cognom5=Gizis |nom5=John E. |cognom6=Liebert |nom6=James |cognom7=Burgasser |nom7=Adam J. |any=2001 |títol=Brown dwarf companions to G-type stars. I: Gliese 417B and Gliese 584C |publicació=The Astronomical Journal |volum=121 |exemplar=6 |pàgines=3235–3253 |arxiv=astro-ph/0103218 |bibcode=2001AJ....121.3235K |doi=10.1086/321085 |s2cid=18515414}}</ref> o quatre vegades el diàmetre angular de la [[Lluna]] plena.<ref>{{ref-web|cognom=Williams |nom=D. R. |data=10 febrer 2006 |títol=Moon Fact Sheet|url=http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/moonfact.html |consulta=12 octubre 2007 |series=Lunar & Planetary Science |editor=NASA}}</ref> Proxima Centauri té un moviment propi relativament gran: es mou 3,85 [[segons d'arc]] per any pel cel.<ref>{{cite conference |last1=Benedict |first1=G. F. |last2=Mcarthur |first2=B. |last3=Nelan |first3=E. |last4=Story |first4=D. |last5=Jefferys |first5=W. H. |last6=Wang |first6=Q. |last7=Shelus |first7=P. J. |last8=Hemenway |first8=P. D. |last9=Mccartney |first9=J. |title=Astrometric stability and precision of fine guidance sensor #3: the parallax and proper motion of Proxima Centauri|url=http://clyde.as.utexas.edu/SpAstNEW/Papers_in_pdf/%7BBen93%7DEarlyProx.pdf |pages=380–384 |access-date=July 11, 2007 |first10=Wm. F. |last10=Van Altena |first11=R. |last11=Duncombe |first12=O. G. |last12=Franz |first13=L. W. |last13=Fredrick |work=Proceedings of the HST calibration workshop}}</ref> Té una [[velocitat radial]] cap al Sol de 22,2 km/s.<ref name="KervellaThévenin2017">{{ref-publicació|cognom1=Kervella |nom1=P. |cognom2=Thévenin |nom2=F. |cognom3=Lovis |nom3=C. |títol=Proxima's orbit around α Centauri |publicació=Astronomy & Astrophysics |volum=598 |any=2017 |pàgines=L7 |issn=0004-6361 |doi=10.1051/0004-6361/201629930 |arxiv=1611.03495 |bibcode=2017A&A...598L...7K|s2cid=50867264 }} Separació: 3.1, columna esquerra de la pàgina 3; Període orbital i època del periastró: Taula 3, columna dreta de la pàgina 3.</ref> Des de Proxima Centauri, el Sol apareixeria com una estrella brillant de 0,4 magnitud a la constel·lació [[Cassiopeia (constel·lació)|Cassiopeia]], similar a la d'[[Achernar]] o [[Proció]] de la [[Terra]].<ref group="nb">Les coordenades del Sol serien diametralment oposades a Proxima Centauri, a α={{RA|02|29|42.9487}}, δ={{DEC|+62|40|46.141}}. La magnitud absoluta ''M<sub>v</sub>'' del Sol és 4,83, per tant en paral·laxi ''π'' de 0,77199 la magnitud aparent ''m'' ve donada per 4.83 − 5(log<sub>10</sub>(0.77199) + 1) = 0.40.
Vegeu: {{ref-llibre|cognom=Tayler |nom=Roger John|url=https://archive.org/details/starstheirstruct00tayl_311 |títol=The Stars: Their Structure and Evolution |data=1994 |editorial=Cambridge University Press |isbn=978-0-521-45885-6 |pàgina=[https://archive.org/details/starstheirstruct00tayl_311/page/n24 16] |url-access=limited}}</ref>

Entre les estrelles conegudes, Proxima Centauri ha estat l'estrella més propera al Sol durant uns 32.000 anys i ho serà durant uns 25.000 anys més, després dels quals Alpha Centauri A i Alpha Centauri B s'alternaran aproximadament cada 79,91 anys com a estrella més propera al Sol. L'any 2001, J. García-Sánchez ''et al.'' va predir que Proxima Centauri s'aproximarà al Sol en uns 26.700 anys, aproximadament {{convert|3.11|ly|pc|abbr=on}}.<ref name="aaa379">{{ref-publicació|cognom1=García-Sánchez |nom1=J. |cognom2=Weissman |nom2=P. R. |cognom3=Preston |nom3=R. A. |cognom4=Jones |nom4=D. L. |cognom5=Lestrade |nom5=J.-F. |cognom6=Latham |nom6=. W. |cognom7=Stefanik |nom7=R. P. |cognom8=Paredes |nom8=J. M. |data=2001 |títol=Stellar encounters with the solar system|url=http://www.aanda.org/articles/aa/pdf/2001/44/aah2819.pdf |publicació=Astronomy and Astrophysics |volum=379 |exemplar=2 |pàgines=634–659 |bibcode=2001A&A...379..634G |doi=10.1051/0004-6361:20011330 |doi-access=free}}</ref> Un estudi de 2010 de V. V. Bobylev va predir una distància d'aproximació més propera de {{convert|2.90|ly|pc|abbr=on}} en uns 27.400 anys,<ref name="al36_3_220">{{ref-publicació|cognom=Bobylev |nom=V. V. |data=març 2010 |títol=Searching for stars closely encountering with the solar system |publicació=Astronomy Letters |volum=36 |exemplar=3 |pàgines=220–226 |arxiv=1003.2160 |bibcode=2010AstL...36..220B |doi=10.1134/S1063773710030060 |s2cid=118374161}}</ref> seguit d'un estudi de 2014 de C. A. L. Bailer-Jones que va predir un enfocament periheli de {{convert|3.07|ly|pc|abbr=on}} en aproximadament 26.710 anys.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bailer-Jones |nom=C. A. L. |data=març 2015 |títol=Close encounters of the stellar kind |publicació=Astronomy & Astrophysics |volum=575 |pàgines=13 |arxiv=1412.3648 |bibcode=2015A&A...575A..35B |doi=10.1051/0004-6361/201425221 |id=A35 |s2cid=59039482}}</ref> Proxima Centauri està orbitant per la [[Via Làctia]] a una distància del [[Centre Galàctic]] que varia de {{convert|8.3|to|9.5|kpc|kly|order=flip|lk=on|abbr=on}}, amb una [[excentricitat orbital]] de 0,07.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Allen |nom1=C.|enllaçautor1=Christine Allen (astronomer) |cognom2=Herrera |nom2=M. A. |data=1998 |títol=The galactic orbits of nearby UV Ceti stars |publicació=Revista Mexicana de Astronomía y Astrofísica |volum=34 |pàgines=37–46 |bibcode=1998RMxAA..34...37A}}</ref>

=== Alfa del Centaure ===
{{Main|Alfa del Centaure}}
[[Fitxer:Angular map of fusors around Sol within 9ly (large).png|300px|miniatura|upright=2|Un mapa de [[Plan position indicator|radar]] de tots els objectes estel·lars o [[sistema estel·lar|sistemes estel·lars]] a 9 anys llum (a.l.) del seu centre, el Sol. Proxima Centauri és la marca sense etiquetar just al costat d'Alfa Centauri. Les formes de diamant són les seves posicions introduïdes segons l'[[ascensió recta]] en [[angle horari|angle de les hores]] (indicat a la vora del disc de referència del mapa), i segons la seva [[declinació (astronomia)|declinació]]. La segona marca mostra la distància de cadascun del Sol, amb els cercles [[Objectes concèntrics|concèntrics]] que indiquen la distància en passos d'una línia.]]

Se sospita que Proxima Centauri és una companya del sistema d'[[estrella binària]] Alpha Centauri des del seu descobriment l'any 1915. Per aquesta raó, de vegades es coneix com Alpha Centauri&nbsp;C. Les dades del satèl·lit Hipparcos, combinades amb observacions a terra, eren coherents amb la hipòtesi que les tres estrelles són un sistema [[cohesió gravitacional|lligat gravitacionalment]]. Kervella et al. (2017) van utilitzar mesures de velocitat radial d'alta precisió per determinar amb un alt grau de confiança que Pròxima i Alpha Centauri estan lligats gravitacionalment.<ref name="KervellaThévenin2017" /> El període orbital Proxima Centauri al voltant de l'Alfa Centauri &nbsp;AB [[baricentre]] és {{val|547000|6600|4000}} anys amb una excentricitat de {{val|0.5|0.08}}; s'acosta a Alpha Centauri {{val|4300|1100|900|u=AU}} a [[periastron]] i es retira a {{val|13000|300|100|u=AU}} a l'[[apastró]].<ref name="KervellaThévenin2017" /> Actualment, Proxima Centauri és {{convert|12947|±|260|AU|e12km|2|abbr=unit}} des del baricentre Alpha Centauri&nbsp;AB, gairebé fins al punt més allunyat de la seva òrbita.<ref name="KervellaThévenin2017" />

Sis estrelles simples, dos sistemes estel·lars binaris i una estrella triple comparteixen un moviment comú a través de l'espai amb Proxima Centauri i el sistema Alpha Centauri. (les estrelles "co-mogudes" inclouen [[HD 4391]], [[Gamma2 Normae|γ<sup>2</sup> Normae]], i [[Gliese 676]].) Les [[velocitat espacial (astronomia)|velocitats espacials]] d'aquestes estrelles es troben a 10 km/s del [[moviment peculiar]] d'Alfa Centauri. Així, poden formar un [[grup d'estrelles en moviment]], que indicaria un punt d'origen comú, com en un [[cúmul estel·lar]].<ref>{{ref-publicació|cognom1=Anosova |nom1=J. |cognom2=Orlov |nom2=V. V. |cognom3=Pavlova |nom3=N. A. |any=1994 |títol=Dynamics of nearby multiple stars. The α Centauri system |publicació=Astronomy and Astrophysics |volum=292 |exemplar=1 |pàgines=115–118 |bibcode=1994A&A...292..115A}}</ref>

== Sistema planetari ==
{{OrbitboxPlanet begin
| name = Proxima Centauri
| table_ref=<ref name=Guillem2016>{{ref-publicació| bibcode = 2016Natur.536..437A
|títol= A terrestrial planet candidate in a temperate orbit around Proxima Centauri
|publicació= Nature
|volum= 536
|exemplar= 7617
|pàgines= 437–440
|cognom1= Anglada-Escudé
|nom1= Guillem
|cognom2= Amado
|nom2= Pedro J.
|cognom3= Barnes
|nom3= John
|cognom4= Berdiñas
|nom4= Zaira M.
|cognom5= Butler
|nom5= R. Paul
|cognom6= Coleman
|nom6= Gavin A. L.
|cognom7= de la Cueva
|nom7= Ignacio
|cognom8= Dreizler
|nom8= Stefan
|cognom9= Endl
|nom9= Michael
| last10 = Giesers
| first10 = Benjamin
| last11 = Jeffers
| first11 = Sandra V.
| last12 = Jenkins
| first12 = James S.
| last13 = Jones
| first13 = Hugh R. A.
| last14 = Kiraga
| first14 = Marcin
| last15 = Kürster
| first15 = Martin
| last16 = López-González
| first16 = María J.
| last17 = Marvin
| first17 = Christopher J.
| last18 = Morales
| first18 = Nicolás
| last19 = Morin
| first19 = Julien
| last20 = Nelson
| first20 = Richard P.
| last21 = Ortiz
| first21 = José L.
| last22 = Ofir
| first22 = Aviv
| last23 = Paardekooper
| first23 = Sijme-Jan
| last24 = Reiners
| first24 = Ansgar
| last25 = Rodríguez
| first25 = Eloy
| last26 = Rodríguez-López
| first26 = Cristina
| last27 = Sarmiento
| first27 = Luis F.
| last28 = Strachan
| first28 = John P.
| last29 = Tsapras
| first29 = Yiannis
| last30 = Tuomi
| first30 = Mikko
| first31=Mathias |last31=Zechmeister
|any= 2016
| arxiv = 1609.03449
| doi = 10.1038/nature19106
| pmid = 27558064
| s2cid = 4451513
| url=https://www.nature.com/articles/nature19106 
}}</ref><ref name=Li-2017>{{ref-publicació|bibcode=2017RNAAS...1...49L |títol=A Candidate Transit Event around Proxima Centauri |cognom1=Li |nom1=Yiting |cognom2=Stefansson |nom2=Gudmundur |cognom3=Robertson |nom3=Paul |cognom4=Monson |nom4=Andrew |cognom5=Cañas |nom5=Caleb |cognom6=Mahadevan |nom6=Suvrath |publicació=[[Research Notes of the AAS]] |volum=1 |exemplar=1 |at=49 |data=14 desembre 2017 |doi=10.3847/2515-5172/aaa0d5 |arxiv=1712.04483|s2cid=119034883 |doi-access=free }}</ref><ref name="Damasso2020"/><ref name="KervellaArenou2020">{{ref-publicació|cognom1=Kervella|nom1=Pierre|cognom2=Arenou|nom2=Frédéric|cognom3=Schneider|nom3=Jean|títol=Orbital inclination and mass of the exoplanet candidate Proxima c|publicació=Astronomy & Astrophysics|volum=635|any=2020|pàgines=L14|issn=0004-6361|arxiv=2003.13106|doi=10.1051/0004-6361/202037551|bibcode= 2020A&A...635L..14K|s2cid=214713486}}</ref><ref name="Suárez MascareñoFaria2020">{{ref-publicació|cognom1=Suárez Mascareño|nom1=A.|cognom2=Faria|nom2=J. P.|cognom3=Figueira|nom3=P.|cognom4=Lovis|nom4=C.|cognom5=Damasso|nom5=M.|cognom6=González Hernández|nom6=J. I.|cognom7=Rebolo|nom7=R.|cognom8=Cristiano|nom8=S.|cognom9=Pepe|nom9=F.|last10=Santos|first10=N. C.|last11=Zapatero Osorio|first11=M. R.|last12=Adibekyan|first12=V.|last13=Hojjatpanah|first13=S.|last14=Sozzetti|first14=A.|last15=Murgas|first15=F.|last16=Abreu|first16=M.|títol=Revisiting Proxima with ESPRESSO|publicació=Astronomy & Astrophysics|any=2020|volum=639|pàgines=A77|issn=0004-6361|arxiv=2005.12114|doi=10.1051/0004-6361/202037745|bibcode=2020A&A...639A..77S|doi-access=free }}</ref><ref name="BenedictMcArthur2020">{{ref-publicació|cognom1=Benedict |nom1=G. Fritz |cognom2=McArthur |nom2=Barbara E. |títol=A Moving Target—Revising the Mass of Proxima Centauri c |publicació=[[Research Notes of the AAS]] |data=16 juny 2020 |volum=4 |exemplar=6 |pàgina=86 |doi=10.3847/2515-5172/ab9ca9 |bibcode=2020RNAAS...4...86B |s2cid=225798015 |doi-access=free }}</ref><ref name="FariaSuárezMascareñoSilva2022"/>
}}
{{OrbitboxPlanet
| exoplanet = [[Proxima Centauri d|d]]
| mass_earth = {{Val|0.26|0.05|p=≥}}
| period = {{Val|5.122|0.002|0.0036}}
| semimajor = {{Val|0.02885|0.00019|0.00022}}
| radius_earth = {{Val|0.81|0.08|p=[[wiktionary:≙|≙]]}}
| eccentricity = {{Val|0.04|0.15|0.04}}
| inclination =
}}
{{OrbitboxPlanet
| exoplanet = [[Proxima Centauri b|b]]
| mass_earth = ≥{{val|1.07|0.06}}
| period = {{Val|11.18418|0.00068|0.00074}}
| semimajor = {{Val|0.04857|0.00029|0.00029}}
| radius_earth = {{Val|1.30|1.20|0.62|p=≙}}
| eccentricity = {{Val|0.109|0.076|0.068}}
| inclination =
}}
{{OrbitboxPlanet hypothetical
| exoplanet = [[Proxima Centauri c|c]]
| mass_earth = {{Val|7|1}}
| period = {{Val|1928|20}}
| semimajor = {{Val|1.489|0.049}}
| radius_earth =
| eccentricity = {{Val|0.04|0.01}}
| inclination ={{Val|133|1}}
| status = disputat<ref name="ArtigauCadieux2022">{{ref-publicació|cognom1=Artigau|nom1=Étienne|cognom2=Cadieux|nom2=Charles|cognom3=Cook|nom3=Neil J.|cognom4=Doyon|nom4=René|cognom5=Vandal|nom5=Thomas|cognom6=Donati|nom6=Jean-Françcois|cognom7=Moutou|nom7=Claire|cognom8=Delfosse|nom8=Xavier|cognom9=Fouqué|nom9=Pascal|last10=Martioli|first10=Eder|last11=Bouchy|first11=François|last12=Parsons|first12=Jasmine|last13=Carmona|first13=Andres|last14=Dumusque|first14=Xavier|last15=Astudillo-Defru|first15=Nicola|last16=Bonfils|first16=Xavier|last17=Mignon|first17=Lucille|display-authors=5|títol=Line-by-line velocity measurements, an outlier-resistant method for precision velocimetry|publicació=The Astronomical Journal|volum=164:84|exemplar=3|pàgines=18pp|arxiv=2207.13524|bibcode=2022AJ....164...84A|doi=10.3847/1538-3881/ac7ce6|doi-access=free|data=23 juny 2022|publication-date=August 8, 2022}}</ref><ref name="EPE">{{ref-enciclopèdia|títol=Proxima Centauri c|enciclopèdia=[[Extrasolar Planets Encyclopaedia]]|url=http://exoplanet.eu/catalog/proxima_centauri_c/ |consulta=30 juliol 2022}}</ref>
}}
{{Orbitbox end}}
[[Fitxer:Proxima planetary system new.jpg|miniatura|250x250px|Esquema dels tres planetes (d, b i c) del sistema Proxima Centauri, amb la [[zona habitable]] identificada]]
Fins al 2022, s'han detectat tres planetes (dos confirmats i un candidat) en òrbita al voltant de Proxima Centauri, amb un dels més lleugers detectats mai per la velocitat radial ("d"), un proper a la mida de la Terra dins de la [[zona habitable]] ("b"), i una possible [[nana gasosa]] que orbita molt més lluny que les dues interiors ("c").

Les cerques d'exoplanetes al voltant de Proxima Centauri es remunten a finals de la dècada de 1970. A la dècada de 1990, múltiples mesures de la velocitat radial de Proxima Centauri van limitar la massa màxima que podia tenir un company detectable.<ref name="apj118">{{ref-publicació|cognom1=Benedict |nom1=G. Fritz |cognom2=Chappell |nom2=D. W. |cognom3=Nelan |nom3=E. |cognom4=Jefferys |nom4=W. H. |cognom5=Van Altena |nom5=W. |cognom6=Lee |nom6=J. |cognom7=Cornell |nom7=D. |cognom8=Shelus |nom8=P. J. |data=1999 |títol=Interferometric astrometry of Proxima Centauri and Barnard's Star using Hubble Space Telescope fine guidance sensor 3: detection limits for substellar companions |publicació=The Astronomical Journal |volum=118 |exemplar=2 |pàgines=1086–1100 |arxiv=astro-ph/9905318 |bibcode=1999AJ....118.1086B |doi=10.1086/300975 |s2cid=18099356}}</ref><ref name="aaal344">{{ref-publicació|cognom1=Kürster |nom1=M. |títol=Precise radial velocities of Proxima Centauri. Strong constraints on a substellar companion |publicació=Astronomy & Astrophysics Letters |data=1999 |volum=344 |pàgines=L5–L8 |arxiv=astro-ph/9903010 |bibcode=1999A&A...344L...5K |cognom2=Hatzes |nom2=A. P. |cognom3=Cochran |nom3=W. D. |cognom4=Döbereiner |nom4=S. |cognom5=Dennerl |nom5=K. |cognom6=Endl |nom6=M.}}</ref> El nivell d'activitat de l'estrella afegeix soroll a les mesures de velocitat radial, cosa que complica la detecció d'un acompanyant mitjançant aquest mètode.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Saar |nom1=Steven H. |cognom2=Donahue |nom2=Robert A. |títol=Activity-related Radial Velocity Variation in Cool Stars |publicació=Astrophysical Journal |data=1997 |volum=485 |exemplar=1 |pàgines=319–326 |doi=10.1086/304392 |bibcode=1997ApJ...485..319S|s2cid=17628232|url=http://pdfs.semanticscholar.org/f853/b15f7c178a7f9dd1735752d2601c6202ee63.pdf |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190309110644/http://pdfs.semanticscholar.org/f853/b15f7c178a7f9dd1735752d2601c6202ee63.pdf |url-status=dead |arxiudata=2019-03-09 }}</ref> L'any 1998, un examen de Proxima Centauri utilitzant el [[Faint Object Spectrograph]] a bord del telescopi espacial Hubble semblava mostrar evidències d'un company orbitant a una distància d'aproximadament 0,5 ua.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Schultz |nom1=A. B. |cognom2=Hart |nom2=H. M. |cognom3=Hershey |nom3=J. L. |cognom4=Hamilton |nom4=F. C. |cognom5=Kochte |nom5=M. |cognom6=Bruhweiler |nom6=F. C. |cognom7=Benedict |nom7=G. F. |cognom8=Caldwell |nom8=John |cognom9=Cunningham |nom9=C. | 
 last10=Wu | first10=Nailong | last11=Franz | first11=O. G. | last12=Keyes | first12=C. D. | last13=Brandt | first13=J. C. |títol=A possible companion to Proxima Centauri |publicació=Astronomical Journal |data=1998 |volum=115 |exemplar=1 |pàgines=345–350 |doi=10.1086/300176 |bibcode=1998AJ....115..345S| s2cid=120356725 }}</ref> Una cerca posterior amb la [[Càmera planetària i de gran angular 2]] no va poder localitzar cap company.<ref name="apj119">{{ref-publicació|cognom1=Schroeder |nom1=Daniel J. |cognom2=Golimowski |nom2=David A. |cognom3=Brukardt |nom3=Ryan A. |cognom4=Burrows |nom4=Christopher J. |cognom5=Caldwell |nom5=John J. |cognom6=Fastie |nom6=William G. |cognom7=Ford |nom7=Holland C. |cognom8=Hesman |nom8=Brigette |cognom9=Kletskin |nom9=Ilona | last10=Krist | first10=John E. | last11=Royle | first11=Patricia | last12=Zubrowski | first12=Richard. A. |títol=A Search for Faint Companions to Nearby Stars Using the Wide Field Planetary Camera 2 |publicació=The Astronomical Journal |data=2000 |volum=119 |exemplar=2 |pàgines=906–922 |doi=10.1086/301227 |bibcode=2000AJ....119..906S|doi-access=free }}</ref> Les mesures [[Astrometria|astromètriques]] a l'[[Observatori Inter-Americà del Cerro Tololo]] semblen descartar un planeta de la mida de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] amb un període orbital de 2−12 anys.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Lurie |nom1=John C. |cognom2=Henry |nom2=Todd J. |cognom3=Jao |nom3=Wei-Chun |cognom4=Quinn |nom4=Samuel N. |cognom5=Winters |nom5=Jennifer G. |cognom6=Ianna |nom6=Philip A. |cognom7=Koerner |nom7=David W. |cognom8=Riedel |nom8=Adric R. |cognom9=Subasavage |nom9=John P. |títol=The Solar Neighborhood. XXXIV. a Search for Planets Orbiting Nearby M Dwarfs Using Astrometry |publicació=The Astronomical Journal |volum=148 |exemplar=5 |id=91 |pàgines=12 |data=novembre 2014 |doi=10.1088/0004-6256/148/5/91 |bibcode=2014AJ....148...91L |arxiv=1407.4820|s2cid=118492541 }}</ref>

L'any 2017, un equip d'astrònoms que utilitzava l'[[Atacama Large Millimeter/submillimeter Array]] va informar de la detecció d'un cinturó de pols freda que orbitava Proxima Centauri a una distància d'1-4 ua de l'estrella. Aquesta pols té una temperatura d'uns 40 K i té una massa total estimada de l'1% del planeta Terra. Van detectar provisionalment dues característiques addicionals: un cinturó fred amb una temperatura de 10 K orbitant al voltant de 30 ua i una font d'emissió compacta a uns 1,2 segons d'arc de l'estrella. Hi va haver una pista d'un cinturó de pols càlid addicional a una distància de 0,4 ua de l'estrella.<ref name=Guillem2017>{{ref-publicació|arxiv=1711.00578 |cognom1=Anglada |nom1=Guillem |títol=ALMA Discovery of Dust Belts Around Proxima Centauri |publicació=The Astrophysical Journal |volum=850 |exemplar=1 |pàgines=L6 |cognom2=Amado |nom2=Pedro J |cognom3=Ortiz |nom3=Jose L |cognom4=Gómez |nom4=José F |cognom5=Macías |nom5=Enrique |cognom6=Alberdi |nom6=Antxon |cognom7=Osorio |nom7=Mayra |cognom8=Gómez |nom8=José L |nom9=Itziar |cognom9=de Gregorio-Monsalvo |last10=Pérez-Torres |first10=Miguel A |last11=Anglada-Escudé |first11=Guillem |last12=Berdiñas |first12=Zaira M |last13=Jenkins |first13=James S |last14=Jimenez-Serra |first14=Izaskun |last15=Lara |first15=Luisa M |author-link15=Luisa María Lara |last16=López-González |first16=Maria J |last17=López-Puertas |first17=Manuel |last18=Morales |first18=Nicolas |last19=Ribas |first19=Ignasi |last20=Richards |first20=Anita M. S |last21=Rodríguez-López |first21=Cristina |last22=Rodriguez |first22=Eloy |any=2017 |doi=10.3847/2041-8213/aa978b|url=http://zaguan.unizar.es/record/64319 |bibcode=2017ApJ...850L...6A|s2cid=13431834 |doi-access=free }}</ref> No obstant això, després d'una anàlisi posterior, es va determinar que aquestes emissions eren molt probablement el resultat d'una gran flamarada emesa per l'estrella el març de 2017. La presència de pols no és necessària per modelar les observacions.<ref name="sd2018">{{ref-notícia|data=26 febrer 2018 |títol=Proxima Centauri's no good, very bad day |obra=Science Daily|url=https://www.sciencedaily.com/releases/2018/02/180226103341.htm |consulta=1 març 2018}}</ref><ref name="MacGregor">{{ref-publicació|cognom1=MacGregor |nom1=Meredith A. |cognom2=Weinberger |nom2=Alycia J. |cognom3=Wilner |nom3=David J. |cognom4=Kowalski |nom4=Adam F. |cognom5=Cranmer |nom5=Steven R. |any=2018 |títol=Detection of a Millimeter Flare From Proxima Centauri |publicació=Astrophysical Journal Letters |volum=855 |exemplar=1 |pàgines=L2 |arxiv=1802.08257 |bibcode=2018ApJ...855L...2M |doi=10.3847/2041-8213/aaad6b |s2cid=119287614 |doi-access=free }}</ref>

=== Planeta b ===
{{main|Proxima Centauri b}}

Proxima Centauri b, o Alpha Centauri Cb, orbita l'estrella a una distància d'aproximadament {{convert|0.05|AU|e6km|abbr=unit}} amb un període orbital d'aproximadament 11,2 dies terrestres. La seva massa estimada és almenys 1,17 vegades la de la [[Terra]].<ref name="BA2017">{{ref-publicació|cognom1=Bixel |nom1=A. |cognom2=Apai |nom2=D. |títol=Probabilistic Constraints on the Mass and Composition of Proxima b |publicació=The Astrophysical Journal Letters |data=21 febrer 2017 |volum=836 |exemplar=2 |pàgines=L31 |doi=10.3847/2041-8213/aa5f51 |issn=2041-8205 |hdl=10150/623234 |arxiv=1702.02542|s2cid=119469149 |doi-access=free }}</ref> A més, s'estima que la temperatura d'equilibri de Proxima Centauri&nbsp;b es troba dins del rang on l'aigua podria existir líquida a la seva superfície; així, situant-lo dins de la [[zona habitable]] de Proxima Centauri.<ref name="Guillem2016" /><ref name="NYT-20160824">{{ref-notícia|cognom=Chang |nom=Kenneth |títol=One star over, a planet that might be another Earth|url=https://www.nytimes.com/2016/08/25/science/earth-planet-proxima-centauri.html |data=24 agost 2016 |obra=[[New York Times]] |consulta=24 agost 2016}}</ref><ref name="telegraph20160824">{{ref-notícia|cognom1=Knapton |nom1=Sarah |títol=Proxima b: Alien life could exist on 'second Earth' found orbiting our nearest star in Alpha Centauri system|url=https://www.telegraph.co.uk/science/2016/08/24/proxima-b-alien-life-could-exist-on-second-earth-found-orbiting/ |arxiuurl=https://ghostarchive.org/archive/20220112/https://www.telegraph.co.uk/science/2016/08/24/proxima-b-alien-life-could-exist-on-second-earth-found-orbiting/ |arxiudata=12 gener 2022 |url-access=subscription |url-status=live |obra=The Telegraph |editorial=[[Telegraph Media Group]] |consulta=24 agost 2016 |data=24 agost 2016}}{{cbignore}}</ref>

Els primers indicis de l'[[exoplaneta]] Proxima Centauri b van ser trobats l'any 2013 per [[Mikko Tuomi]] de la [[Universitat d'Hertfordshire]] a partir de dades d'observació d'arxius.<ref name="prd">{{ref-web|url=https://palereddot.org/proxima-b-is-our-closest-neighbor-better-get-used-to-it/ |títol=Proxima b is our neighbor&nbsp;... better get used to it! |data=24 agost 2016 |obra=Pale Red Dot |consulta=24 agost 2016 |arxiudata=13 maig 2020 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200513054609/https://palereddot.org/proxima-b-is-our-closest-neighbor-better-get-used-to-it/ |url-status=dead }}</ref><ref>Aron, Jacob. August 24, 2016. [https://www.newscientist.com/article/mg23130884-100-proxima-b-closest-earth-like-planet-discovered-right-next-door/ Proxima b: Closest Earth-like planet discovered right next door]. ''New Scientist''. Retrieved August 24, 2016.</ref> Per confirmar el possible descobriment, un equip d'astrònoms va llançar el projecte Pale Red Dot ('un punt vermell pàl·lid')<ref group="nb">Pale Red Dot és una referència a [[Un punt blau pàl·lid|Pale Blue Dot]] ('Un punt blau pàl·lid'), una foto llunyana de la Terra presa per la [[Voyager 1]].</ref> el gener de 2016.<ref>{{ref-web|títol=Follow a Live Planet Hunt!|url=https://www.eso.org/public/announcements/ann16002/ |data=15 gener 2016 |editor=European Southern Observatory |consulta=24 agost 2016}}</ref> El 24 d'agost de 2016, un equip de 31 científics de tot el món,<ref>{{ref-notícia|url=https://www.washingtonpost.com/news/speaking-of-science/wp/2016/08/24/scientists-may-have-found-a-planet-orbiting-proxima-centauri-our-closest-star/ |títol=Scientists say they've found a planet orbiting Proxima Centauri, our closest neighbor |obra=The Washington Post |cognom=Feltman |nom=Rachel |data=24 agost 2016 }}</ref> liderat per Guillem Anglada-Escudé de la [[Queen Mary University of London]], va confirmar l'existència de [[Proxima Centauri b|Proxima Centauri&nbsp;b]]<ref name="spacecom">{{ref-web|url=http://www.space.com/33837-earth-like-planet-proxima-centauri-numbers.html |títol=Proxima b By the Numbers: Possibly Earth-Like World at the Next Star Over |nom1=Samantha |cognom1=Mathewson |data=24 agost 2016 |obra=Space.com |consulta=25 agost 2016}}</ref> mitjançant un article revisat per parells publicat a ''[[Nature (revista)|Nature]]''.<ref name="Guillem2016" /><ref name="Nature 24 August 2016">{{ref-publicació|cognom1=Witze |nom1=Alexandra |títol=Earth-sized planet around nearby star is astronomy dream come true |publicació=Nature |data=24 agost 2016 |volum=536 |exemplar=7617 |pàgines=381–382 |doi=10.1038/nature.2016.20445 |pmid=27558041 |bibcode=2016Natur.536..381W|doi-access=free }}</ref> Les mesures es van realitzar mitjançant dos espectrògrafs: [[High Accuracy Radial Velocity Planet Searcher|HARPS]] del [[Telescopi de 3,6 m de l'ESO]] a l'[[Observatori de La Silla]] i [[Very Large Telescope#Instruments|UVES]] al [[Very Large Telescope]] de 8 m a l'[[Observatori Paranal]].<ref name="Guillem2016" /> Es van realitzar diversos intents de detectar un [[Trànsit (astronomia)|trànsit]] d'aquest planeta a través de la cara de Proxima Centauri. Un senyal semblant al trànsit que va aparèixer el 8 de setembre de 2016 es va identificar provisionalment mitjançant el Bright Star Survey Telescope a l'[[Estació Zhongshan (Antàrtida)|Estació Zhongshan]] a l'Antàrtida.<ref name="Liu2018">{{ref-publicació|títol=Searching for the Transit of the Earth-mass Exoplanet Proxima Centauri b in Antarctica: Preliminary Result |cognom1=Liu |nom1=Hui-Gen |cognom2=Jiang |nom2=Peng |cognom3=Huang |nom3=Xingxing |cognom4=Yu |nom4=Zhou-Yi |cognom5=Yang |nom5=Ming |cognom6=Jia |nom6=Minghao |cognom7=Awiphan |nom7=Supachai |cognom8=Pan |nom8=Xiang |cognom9=Liu |nom9=Bo | last10=Zhang | first10=Hongfei |last11=Wang |first11=Jian |last12=Li |first12=Zhengyang |last13=Du |first13=Fujia |last14=Li |first14=Xiaoyan |last15=Lu |first15=Haiping |last16=Zhang |first16=Zhiyong |last17=Tian |first17=Qi-Guo |last18=Li |first18=Bin |last19=Ji |first19=Tuo | last20=Zhang | first20=Shaohua |last21=Shi |first21=Xiheng |first22=Ji |last22=Wang |first23=Ji-Lin |last23=Zhou |first24=Hongyan |last24=Zhou |publicació=The Astronomical Journal |volum=155 |exemplar=1 |id=12 |pàgines=10 |data=gener 2018 |doi=10.3847/1538-3881/aa9b86 |bibcode=2018AJ....155...12L |arxiv=1711.07018|s2cid=54773928 |doi-access=free }}</ref>

L'any 2016, en un estudi que va ajudar a confirmar l'existència de Proxima Centauri b, es va detectar un segon senyal en el rang de 60 a 500 dies. Tanmateix, l'activitat estel·lar i el mostreig inadequat fan que la seva naturalesa no sigui clara.<ref name="Guillem2016" />

=== Planeta c ===
{{main|Proxima Centauri c}}

Proxima Centauri c és una candidata a [[súper-Terra]] o [[nana gasosa]] d'unes 7 masses terrestres que orbita aproximadament {{convert|1.5|AU|km}} cada 1.900 dies (5,2 anys).<ref name="SA-20190412" /> Si Proxima Centauri b fos la Terra de l'estrella, Proxima Centauri c equivaldria a Neptú. A causa de la seva gran distància de Proxima Centauri, és poc probable que sigui habitable, amb una baixa temperatura d'equilibri d'uns 39 K.<ref name="ProximaC" /> El planeta va ser informat per primera vegada per l'astrofísic italià Mario Damasso i els seus col·legues l'abril del 2019.<ref name="ProximaC">{{ref-web|títol=Possible 2nd Planet Spotted Around Proxima Centauri|url=https://www.space.com/proxima-centauri-possible-second-exoplanet.html |nom=Mike |cognom=Wall |obra=Space.com |data=12 abril 2019 |consulta=12 abril 2019}}</ref><ref name="SA-20190412">{{cite magazine |title=A Second Planet May Orbit Earth's Nearest Neighboring Star|url=https://www.scientificamerican.com/article/a-second-planet-may-orbit-earths-nearest-neighboring-star/ |magazine=Scientific American |first=Lee |last=Billings |date=April 12, 2019 |access-date=April 12, 2019}}</ref> L'equip de Damasso havia notat moviments menors de Proxima Centauri a les dades de [[Mètodes de detecció d'exoplanetes#velocitat radial|velocitat radial]] de l'instrument HARPS de l'ESO, indicant un possible planeta addicional en òrbita al voltant de Proxima Centauri.<ref name="ProximaC" /> El 2020, l'existència del planeta va ser confirmada per les dades de 2005 d'[[astrometria]] del Hubble.<ref name="McDonald">{{ref-web|url=https://mcdonaldobservatory.org/news/releases/20200602 |títol=Texas Astronomer Uses 25-year-old Hubble Data to Confirm Planet Proxima Centauri c |cognom=Benedict |nom=Fritz |data=2 juny 2020 |website=McDonald Observatory |editor=University of Texas}}</ref> Es va detectar una possible contrapartida d'imatge directa a l'infraroig amb el [[VLT-SPHERE]], però els autors admeten que "no van obtenir una detecció clara". Si la seva font candidata és de fet Proxima Centauri c, és massa brillant per a un planeta de la seva massa i edat, la qual cosa implica que el planeta pot tenir un [[sistema d'anells]] amb un radi d'uns 5 {{Jupiter radius|link=y}}.<ref name="Gratton2020">{{ref-publicació|títol= Searching for the near-infrared counterpart of Proxima c using multi-epoch high-contrast SPHERE data at VLT |cognom1=Gratton |nom1=R. |cognom2=Zurlo |nom2=A. |cognom3=Le Coroller |nom3=H. |cognom4=Damasso |nom4=M. |cognom5=Del Sordo |nom5=F. |cognom6=Langlois |nom6=M. |cognom7=Mesa |nom7=D. |cognom8=Milli |nom8=J. |cognom9=Chauvin |nom9=G. | last10=Desidera | first10=S. | last11=Hagelberg | first11=J. | last12=Lagadec | first12=E. | last13=Vigan | first13=A. | last14=Boccaletti | first14=A. | last15=Bonnefoy | first15=M. | last16=Brandner | first16=W. | last17=Brown | first17=S. | last18=Cantalloube | first18=F. | last19=Delorme | first19=P. | last20=D'Orazi | first20=V. | last21=Feldt | first21=M. | last22=Galicher | first22=R. | last23=Henning | first23=T. | last24=Janson | first24=M. | last25=Kervella | first25=P. | last26=Lagrange | first26=A. -M. | last27=Lazzoni | first27=C. | last28=Ligi | first28=R. | last29=Maire | first29=A. -L. | last30=Ménard | first30=F. | last31=Meyer | first31=M. | last32=Mugnier | first32=L. | last33=Potier | first33=A. | last34=Rickman | first34=E. L. | last35=Rodet | first35=L. | last36=Romero | first36=C. | last37=Schmidt | first37=T. | last38=Sissa | first38=E. | last39=Sozzetti | first39=A. | last40=Szulágyi | first40=J. | last41=Wahhaj | first41=Z. | last42=Antichi | first42=J. | last43=Fusco | first43=T. | last44=Stadler | first44=E. | last45=Suarez | first45=M. | last46=Wildi | first46=F. |publicació= [[Astronomy & Astrophysics]]|data= juny 2020|volum= 638|pàgina= A120| doi=10.1051/0004-6361/202037594| bibcode= 2020A&A...638A.120G| arxiv = 2004.06685| s2cid = 215754278}}</ref> El 2022, es va publicar un estudi que va disputar la confirmació de la velocitat radial del planeta.<ref name="Artigau2022">{{ref-publicació|cognom1=Artigau|nom1=Étienne|cognom2=Cadieux|nom2=Charles|cognom3=Cook|nom3=Neil J.|cognom4=Doyon|nom4=René|cognom5=Vandal|nom5=Thomas|cognom6=Donati|nom6=Jean-Françcois|cognom7=Moutou|nom7=Claire|cognom8=Delfosse|nom8=Xavier|cognom9=Fouqué|nom9=Pascal|last10=Martioli|first10=Eder|last11=Bouchy|first11=François|last12=Parsons|first12=Jasmine|last13=Carmona|first13=Andres|last14=Dumusque|first14=Xavier|last15=Astudillo-Defru|first15=Nicola|last16=Bonfils|first16=Xavier|last17=Mignon|first17=Lucille|display-authors=5|títol=Line-by-line velocity measurements, an outlier-resistant method for precision velocimetry|publicació=The Astronomical Journal|volum=164:84|exemplar=3|pàgines=18pp|arxiv=2207.13524|bibcode=2022AJ....164...84A|doi=10.3847/1538-3881/ac7ce6|doi-access=free|data=23 juny 2022|publication-date=August 8, 2022}}</ref>

=== Planeta d ===
{{main|Proxima Centauri d}}

El 2019, un equip d'astrònoms va revisar les dades de l'[[ESPRESSO]] sobre Proxima Centauri b per refinar-ne la massa. Mentre ho feia, l'equip va trobar un altre pic de velocitat radial amb una periodicitat de 5,15 dies. Van estimar que si es tractés d'un company planetari, serien ni més ni menys que 0,29 masses terrestres.<ref name="Suárez MascareñoFaria2020" /> Una anàlisi addicional va confirmar l'existència del senyal que va conduir a l'anunci del descobriment el febrer de 2022.<ref name="FariaSuárezMascareñoSilva2022" />

=== Habitabilitat ===
{{See also|Habitabilitat en sistemes de nanes roges}}
{{stack|[[Fitxer:Proxima Centauri and its planet compared to the Solar System.jpg|miniatura|Visió general i comparació de la distància orbital de la [[zona habitable]].|300x300px]]}}
Abans del descobriment de Proxima Centauri b, el documental de televisió ''[[Extraterrestrial (documental de televisió)#Episodi 1: Aurelia|Alien Worlds]]'' va plantejar la hipòtesi que un planeta de sosteniment de la vida podria existir en òrbita al voltant de Proxima Centauri o altres nanes vermelles. Un planeta així es trobaria dins de la zona habitable de Proxima Centauri, aproximadament 0,023–0,054 ua (3,4–8,1 milions de km) de l'estrella, i tindria un període orbital de 3,6–14 dies.<ref>{{cite conference |last1=Endl |first1=M. |last2=Kuerster |first2=M. |last3=Rouesnel |first3=F. |last4=Els |first4=S. |last5=Hatzes |first5=A. P. |last6=Cochran |first6=W. D. |editor1-first=Drake |editor1-last=Deming |title=Extrasolar terrestrial planets: can we detect them already? |work=Conference Proceedings, Scientific Frontiers in Research on Extrasolar Planets |pages=75–79 |date=June 18–21, 2002 |location=Washington, DC |arxiv=astro-ph/0208462 |bibcode=2003ASPC..294...75E}}</ref> Un planeta que orbita dins d'aquesta zona pot experimentar un [[Rotació síncrona|bloqueig de marea]] a l'estrella. Si l'excentricitat orbital d'aquest hipotètic planeta és baixa, Proxima Centauri es mouria poc al cel del planeta, i la major part de la superfície experimentaria el dia o la nit perpètuament. La presència d'una atmosfera podria servir per redistribuir l'energia des del costat il·luminat per les estrelles al costat més llunyà del planeta.<ref name="tarter">{{ref-publicació|títol=A reappraisal of the habitability of planets around M dwarf stars |publicació=[[Astrobiology (journal)|Astrobiology]] |data=2007 |volum=7 |exemplar=1 |pàgines=30–65 |doi=10.1089/ast.2006.0124 |pmid=17407403 |bibcode=2007AsBio...7...30T |arxiv=astro-ph/0609799 |cognom1=Tarter |nom1=Jill C. |cognom2=Mancinelli |nom2=Rocco L. |cognom3=Aurnou |nom3=Jonathan M. |cognom4=Backman |nom4=Dana E. |cognom5=Basri |nom5=Gibor S. |cognom6=Boss |nom6=Alan P. |cognom7=Clarke |nom7=Andrew |cognom8=Deming |nom8=Drake|s2cid=10932355 }}</ref>

Els esclats d'[[erupcions solars]] de Proxima Centauri podrien erosionar l'atmosfera de qualsevol planeta de la seva zona habitable, però els científics del documental van pensar que aquest obstacle es podria superar. [[Gibor Basri]] de la [[Universitat de Califòrnia, Berkeley]] va argumentar: "Ningú [ha] trobat cap motius per a l'habitabilitat". Per exemple, una preocupació era que els torrents de partícules carregades de les erupcions de l'estrella poguessin treure l'atmosfera de qualsevol planeta proper. Si el planeta tingués un camp magnètic fort, el camp desviaria les partícules de l'atmosfera; fins i tot la lenta rotació d'un planeta bloquejat per la marea que gira una vegada per cada vegada que orbita la seva estrella seria suficient per generar un camp magnètic, sempre que part de l'interior del planeta es mantingui fos.<ref>{{ref-publicació|cognom=Alpert |nom=Mark |data=novembre 2005 |títol=Red star rising |publicació=Scientific American |volum=293 |exemplar=5 |pàgines=28 |doi=10.1038/scientificamerican1105-28 |pmid=16318021 |bibcode=2005SciAm.293e..28A}}</ref>

Altres científics, especialment els defensors de la [[hipòtesi de les terres rares]],<ref>{{ref-llibre|nom1=Peter D. |cognom1=Ward |enllaçautor=Peter Ward (paleontologist) |cognom2=Brownlee |nom2=Donald |author-link2=Donald E. Brownlee |data=2000 |títol=Rare Earth: why complex life is uncommon in the universe |editorial=[[Springer Publishing]] |isbn=978-0-387-98701-9}}</ref> no estan d'acord que les nanes vermelles puguin mantenir la vida. Qualsevol exoplaneta de la zona habitable d'aquesta estrella estaria probablement bloquejat per la marea, donant lloc a un [[moment magnètic]] planetari relativament feble, que condueix a una forta erosió atmosfèrica per [[expulsió de massa coronal]] de Proxima Centauri.<ref name="Khodachenko">{{ref-publicació|títol=Coronal Mass Ejection (CME) activity of low mass M stars as an important factor for the habitability of terrestrial exoplanets. I. CME impact on expected magnetospheres of earth-like exoplanets in close-in habitable zones |publicació=Astrobiology |data=2007 |volum=7 |exemplar=1 |pàgines=167–184 |doi=10.1089/ast.2006.0127 |pmid=17407406 |bibcode=2007AsBio...7..167K |cognom1=Khodachenko |nom1=Maxim L. |cognom2=Lammer |nom2=Helmut |cognom3=Grießmeier |nom3=Jean-Mathias |cognom4=Leitner |nom4=Martin |cognom5=Selsis |nom5=Franck |cognom6=Eiroa |nom6=Carlos |cognom7=Hanslmeier |nom7=Arnold |cognom8=Biernat |nom8=Helfried K. }}</ref> El desembre de 2020, es va anunciar que un candidat de senyal de ràdio [[SETI]] [[BLC-1]] venia de l'estrella.<ref name="OCallaghan2000">{{ref-web|cognom=O'Callaghan |nom=Jonathan |data=2020-12-18
 |títol=Alien Hunters Discover Mysterious Radio Signal from Proxima Centauri
 | url=https://www.scientificamerican.com/article/alien-hunters-discover-mysterious-signal-from-proxima-centauri/
 |consulta=2020-12-19
 | website=Scientific American |llengua=en }}</ref> Més tard es va determinar que el senyal era una interferència de ràdio creada per l'home.<ref>{{ref-publicació|títol=Mysterious 'alien beacon' was false alarm
 |nom=Alexandra |cognom=Witze
 |publicació=Nature |data=25 octubre 2021
 |volum=599 |exemplar=7883 |pàgines=20–21 | doi=10.1038/d41586-021-02931-7 | pmid=34697482
| bibcode=2021Natur.599...20W | s2cid=239887089 | doi-access=free }}</ref>

== Història observacional ==
[[Fitxer:ProximaCentauriLocation.png|miniatura|La ubicació de Proxima Centauri (encerclat en vermell)|300x300px]]El 1915, l'astrònom escocès [[Robert T. A. Innes|Robert Innes]], director de l'[[Observatori Unió]] a [[Johannesburg]], [[Sud Àfrica]], va descobrir una estrella que tenia el mateix [[moviment propi]] que [[Alpha Centauri]].<ref name="Innes1915">{{ref-publicació|cognom1=Innes |nom1=R. T. A. |data=octubre 1915 |títol=A Faint Star of Large Proper Motion |publicació=Circular of the Union Observatory Johannesburg |volum=30 |pàgines=235–236 |bibcode=1915CiUO...30..235I}} Aquest és el document original de descobriment de Proxima Centauri.</ref><ref name="afrsky11_39">{{ref-publicació|cognom=Glass |nom=I. S. |data=juliol 2007 |títol=The discovery of the nearest star |publicació=[[African Skies (journal)|African Skies]] |volum=11 |pàgina=39 |bibcode=2007AfrSk..11...39G}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Queloz |nom=Didier |data=29 novembre 2002 |títol=How Small are Small Stars Really?|url=https://www.eso.org/public/news/eso0232/ |consulta=29 gener 2018 |editor=European Southern Observatory |id=eso0232; PR 22/02}}</ref> Va proposar que li posessin de nom ''Proxima Centauri''<ref name="aj39_913_20">{{ref-publicació|cognom=Alden |nom=Harold L. |data=1928 |títol=Alpha and Proxima Centauri |publicació=Astronomical Journal |volum=39 |exemplar=913 |pàgines=20–23 |bibcode=1928AJ.....39...20A |doi=10.1086/104871|doi-access=free }}</ref> (en realitat ''Proxima Centaurus'').<ref name="Innes1917">{{ref-publicació|cognom1=Innes |nom1=R. T. A. |data=setembre 1917 |títol=Parallax of the Faint Proper Motion Star Near Alpha of Centaurus. 1900. R.A. 14{{sup|h}}22{{sup|m}}55{{sup|s}}.-0s 6t. Dec-62° 15'2 0'8 t |publicació=Circular of the Union Observatory Johannesburg |volum=40 |pàgines=331–336 |bibcode=1917CiUO...40..331I}}</ref> El 1917, a l'[[Observatori Reial del Cap de Bona Esperança|Observatori Reial]] del [[Cap de Bona Esperança]], l'astrònom holandès [[Joan Voûte]] va mesurar la [[paral·laxi]] trigonomètrica de l'estrella a {{val|0.755|0.028|ul=″}} i va determinar que Proxima Centauri es trobava aproximadament a la mateixa distància del Sol que Alpha Centauri. Era l'estrella de [[lluminositat]] més baixa coneguda en aquell moment.<ref name="Voûte1917">{{ref-publicació|cognom=Voûte |nom=J. |data=1917 |títol=A 13th magnitude star in Centaurus with the same parallax as α Centauri|url=https://zenodo.org/record/1431901 |publicació=[[Monthly Notices of the Royal Astronomical Society]] |volum=77 |exemplar=9 |pàgines=650–651 |bibcode=1917MNRAS..77..650V |doi=10.1093/mnras/77.9.650 |doi-access=free}}</ref> L'astrònom nord-americà [[Harold Lee Alden|Harold L. Alden]] va fer una determinació de paral·laxi igualment precisa de Proxima Centauri el 1928, que va confirmar l'opinió d'Innes que és més propera, amb una paral·laxi de {{val|0.783|0.005|u=″}}.<ref name="afrsky11_39" /><ref name="aj39_913_20" />

L'any 1951, l'astrònom nord-americà [[Harlow Shapley]] va anunciar que Proxima Centauri és una [[estrella fulgurant]]. L'examen dels registres fotogràfics anteriors va mostrar que l'estrella mostrava un augment mesurable de magnitud en aproximadament un 8% de les imatges, convertint-la en l'estrella més activa que es coneixia aleshores.<ref>{{ref-publicació|cognom=Shapley |nom=Harlow |data=1951 |títol=Proxima Centauri as a flare star |publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America |volum=37 |exemplar=1 |pàgines=15–18 |bibcode=1951PNAS...37...15S |doi=10.1073/pnas.37.1.15 |pmc=1063292 |pmid=16588985 |doi-access=free}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom1=Kroupa |nom1=Pavel |cognom2=Burman |nom2=R. R. |cognom3=Blair |nom3=D. G. |data=1989 |títol=Photometric observations of flares on Proxima Centauri |publicació=PASA |volum=8 |exemplar=2 |pàgines=119–122 |bibcode=1989PASA....8..119K |doi=10.1017/S1323358000023122|s2cid=117977034 }}</ref>
La proximitat de l'estrella permet una observació detallada de la seva activitat fulgurant. El 1980, l'[[Observatori Einstein]] va produir una corba d'energia de raigs X detallada d'una erupció estel·lar a Proxima Centauri. Es van fer més observacions de l'activitat de les erupcions amb els [[satèl·lit artificial|satèl·lits]] [[EXOSAT]] i [[ROSAT]], i les emissions de raigs X de les erupcions més petites, semblants al sol, van ser observades pel [[Advanced Satellite for Cosmology and Astrophysics|ASCA]] el 1995.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Haisch |nom1=Bernhard |cognom2=Antunes |nom2=A. |cognom3=Schmitt |nom3=J. H. M. M. |data=1995 |títol=Solar-like M-class X-ray flares on Proxima Centauri observed by the ASCA satellite |publicació=Science |volum=268 |exemplar=5215 |pàgines=1327–1329 |bibcode=1995Sci...268.1327H |doi=10.1126/science.268.5215.1327 |pmid=17778978 |s2cid=46660210}}</ref> Des de llavors, Proxima Centauri ha estat objecte d'estudi per la majoria dels observatoris de raigs X, inclosos [[XMM-Newton]] i [[Chandra X-ray Observatory|Chandra]].<ref name="aaa416" />

A causa de la declinació sud de Proxima Centauri, només es pot veure al sud de [[latitud]] [[paral·lel 27° nord|27°&nbsp;N]].<ref group="nb">Per a una estrella al sud del zenit, l'angle al zenit és igual a la latitud menys la declinació. L'estrella s'amaga a la vista quan l'angle zenital és de 90° o més, és a dir, per sota de l'horitzó. Així, per a Proxima Centauri:

:Latitud més alta = 90° + (−62,68°) = 27,32°.
Vegeu: {{ref-llibre|cognom=Campbell |nom=William Wallace|url=https://archive.org/details/elementspractic00campgoog |títol=The elements of practical astronomy |data=1899 |editorial=Macmillan |lloc=Londres|pàgines=[https://archive.org/details/elementspractic00campgoog/page/n129 109]–110 |consulta=12 agost 2008}}</ref> Les nanes vermelles com Proxima Centauri són massa febles per ser vistes a ull nu. Fins i tot des d'Alfa Centauri A o B, Pròxima només es veuria com una estrella de cinquena magnitud.<ref>{{ref-web|títol=Proxima Centauri UV flux distribution|url=http://sdc.cab.inta-csic.es/ines/Ines_PCentre/Demos/Fluxdist/pcentauri.html |consulta=11 juliol 2007 |editor=ESA & The Astronomical Data Centre at CAB}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Kaler |nom=James B. |enllaçautor=James B. Kaler |data=7 novembre 2016 |títol=Rigil Kentaurus|url=http://stars.astro.illinois.edu/sow/rigil-kent.html |consulta=3 agost 2008 |obra=STARS |editor=University of Illinois}}</ref> Té una [[magnitud visual aparent]]&nbsp;11, de manera que un [[telescopi]] amb una [[obertura]] d'almenys {{convert|8|cm|abbr=on}} es necessita per observar-lo, fins i tot en condicions de visió ideals, sota un cel clar i fosc amb Proxima Centauri molt per sobre de l'horitzó.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Sherrod |nom1=P. Clay |títol=A complete manual of amateur astronomy: tools and techniques for astronomical observations |cognom2=Koed |nom2=Thomas L. |data=2003 |editorial=Courier Dover Publications |isbn=978-0-486-42820-8}}</ref> El 2016, la [[Unió Astronòmica Internacional]] va organitzar un [[Grup de treball de la Unió Astronòmica internacional per als noms d’estrelles|Grup de treball sobre els noms de les estrelles]] (WGSN) per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles.<ref name="WGSN">{{ref-web|títol=IAU Working Group on Star Names (WGSN)|url=https://www.iau.org/science/scientific_bodies/working_groups/280/ |consulta=22 maig 2016 |editor=International Astronomical Union}}</ref> El WGSN va aprovar el nom ''Proxima Centauri'' per a aquesta estrella el 21 d'agost de 2016, i ara s'inclou a la llista de noms d'estrelles aprovats per la IAU.<ref name="IAU-LSN">{{ref-web|títol=Naming Stars|url=https://www.iau.org/public/themes/naming_stars/ |consulta=3 març 2018 |editor=International Astronomical Union}}</ref>

El 2016, es va observar una [[superflare]] des de Proxima Centauri, la bengala més forta mai vista. La brillantor òptica va augmentar en un factor de 68× fins a una magnitud aproximadament&nbsp;6,8. S'estima que es produeixen erupcions similars al voltant de cinc vegades cada any, però són de tan curta durada, només uns minuts, que mai s'havien observat abans.<ref name="howard">{{ref-publicació|cognom1=Howard |nom1=Ward S. |cognom2=Tilley |nom2=Matt A. |cognom3=Corbett |nom3=Hank |cognom4=Youngblood |nom4=Allison |cognom5=Loyd |nom5=R. O. Parke |cognom6=Ratzloff |nom6=Jeffrey K. |cognom7=Law |nom7=Nicholas M. |cognom8=Fors |nom8=Octavi |cognom9=Del Ser |nom9=Daniel |last10=Shkolnik |first10=Evgenya L. |last11=Ziegler |first11=Carl |any=2018 |títol=The First Naked-eye Superflare Detected from Proxima Centauri |publicació=The Astrophysical Journal |volum=860 |exemplar=2 |pàgines=L30 |arxiv=1804.02001 |bibcode=2018ApJ...860L..30H |doi=10.3847/2041-8213/aacaf3 |last12=Goeke |first12=Erin E. |last13=Pietraallo |first13=Aaron D. |last14=Haislip |first14=Joshua |s2cid=59127420 |doi-access=free }}</ref> Els dies 22 i 23 d'abril de 2020, la nau espacial ''[[New Horizons]]'' va prendre imatges de dues de les estrelles més properes, Proxima Centauri i [[Wolf 359]]. En comparació amb les imatges de la Terra, un efecte de paral·laxi molt gran era fàcilment visible. Tanmateix, això només es va utilitzar amb finalitats il·lustratives i no va millorar les mesures de distància anteriors.<ref>{{ref-web|data=29 gener 2020 |títol=Seeing Stars in 3D: The New Horizons Parallax Program|url=http://pluto.jhuapl.edu/News-Center/News-Article.php?page=20200129 |consulta=25 maig 2020 |website=pluto.jhuapl.edu |editor=Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Parallax measurements for Wolf 359 and Proxima Centauri|url=https://www.dlr.de/content/en/images/2020/3/parallax-measurements-wolf-359-and-proxima-centauri.html |consulta=19 gener 2021 |website=German Aerospace Center}}</ref>

== Viatjant a Proxima Centauri ==
{{AP|Viatge interestel·lar}}
Per la seva proximitat, Proxima Centauri ha estat suggerida com una destinació lògica per al primer [[viatge interestel·lar]], tot i que, en ser una [[estrella variable]], es creu que no seria una destinació gaire hospitalària.<ref name="gilster">{{ref-llibre|cognom=Gilster |nom=Paul|url=https://archive.org/details/centauridreamsim00gils |títol=Centauri dreams: imagining and planning |data=2004 |editorial=Springer |isbn=978-0-387-00436-5}}</ref> L'any [[2005]], una [[nau espacial]] estàndard, com el [[Transbordador Espacial]], viatjà per l'espai a una velocitat de 7.8 [[Quilòmetre|km]]/[[Segon|s]]. A aquesta [[velocitat]], trigaria 160.000 [[anys]] a arribar a Pròxima. Si s'utilitzen tecnologies de propulsió convencionals no nuclears, el vol d'una nau espacial cap a Proxima Centauri i els seus planetes probablement requeriria milers d'anys.<ref>{{ref-publicació|cognom=Crawford |nom=I. A. |data=setembre 1990 |títol=Interstellar Travel: A Review for Astronomers |publicació=Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society |volum=31 |pàgines=377–400 |bibcode=1990QJRAS..31..377C}}</ref> Per exemple, la ''[[Voyager 1]]'', que ara està viatjant {{convert|17|km/s|mph|abbr=on}}<ref>{{ref-web|cognom=Peat |nom=Chris |títol=Spacecraft escaping the Solar System|url=http://www.heavens-above.com/SolarEscape.aspx |consulta=25 desembre 2016 |obra=Heavens Above}}</ref> respecte al Sol, arribaria a Proxima Centauri en 73.775 anys, si la nau espacial viatgés en direcció a aquesta estrella. Una sonda de moviment lent només tindria diverses desenes de milers d'anys per atrapar Proxima Centauri a prop de la seva aproximació més propera, abans que l'estrella fes un retrocés fora de l'abast.<ref name="longshot">{{ref-web|cognom1=Beals |nom1=K. A. |cognom2=Beaulieu |nom2=M. |cognom3=Dembia |nom3=F. J. |cognom4=Kerstiens |nom4=J. |cognom5=Kramer |nom5=D. L. |cognom6=West |nom6=J. R. |cognom7=Zito |nom7=J. A. |data=1988 |títol=Project Longshot, an Unmanned Probe to Alpha Centauri|url=https://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/casi.ntrs.nasa.gov/19890007533_1989007533.pdf |consulta=13 juny 2008 |obra=NASA-CR-184718 |editor=U. S. Naval Academy}}</ref>

La nau més ràpida feta per l'ésser humà és la [[sonda espacial]] ''[[Helios II]]'', que ha viatjat a 70,2 km/s. A aquesta velocitat, trigaria 18.000 anys a arribar-hi. El nou sistema de [[propulsió]] [[VASIMR]], que només és una proposta teòrica, possiblement seria capaç d'arribar als 300 km/s, de manera que ''només'' es trigarien 4.200 anys a fer el viatge, un temps molt més gran que la vida mitjana tant dels humans com de les màquines. Per tant, de moment, caldran idees radicalment noves per a aconseguir viatjar a l'estrella més propera.

La [[propulsió de polsos nuclears]] podria permetre aquest viatge interestel·lar amb una escala de temps de viatge d'un segle, inspirant diversos estudis com ara el [[Projecte Orion (propulsió nuclear)|Projecte Orion]], [[Projecte Daedalus]] i [[Projecte Longshot]].<ref name="longshot" /> El projecte [[Breakthrough Starshot]] té com a objectiu arribar al sistema Alpha Centauri durant la primera meitat del segle XXI, amb microsondes que viatgen al 20% de la velocitat de la llum impulsades per uns 100 [[gigawatts]] de làsers terrestres.<ref>{{ref-publicació|cognom=Merali |nom=Zeeya |data=27 maig 2016 |títol=Shooting for a star |publicació=[[Science (journal)|Science]] |volum=352 |exemplar=6289 |pàgines=1040–1041 |doi=10.1126/science.352.6289.1040 |pmid=27230357}}</ref> Les sondes realitzarien un sobrevol de Proxima Centauri per fer fotos i recollir dades de les composicions atmosfèriques dels seus planetes. La informació recollida trigaria 4,25 anys a tornar a la Terra.<ref name="Popkin2017">{{ref-publicació|cognom=Popkin |nom=Gabriel |data=2 febrer 2017 |títol=What it would take to reach the stars |publicació=[[Nature]] |volum=542 |exemplar=7639 |pàgines=20–22 |bibcode=2017Natur.542...20P |doi=10.1038/542020a |pmid=28150784 |doi-access=free}}</ref>

== Notes ==
<references group="nb"/>

== Referències ==
{{Commonscat}}
{{Referències}}
== Per a més informació ==
{{Div col|small=yes}}
* {{ref-publicació|títol=Laser communication with Proxima and Alpha Centauri using the solar gravitational lens
 | display-authors=1 |cognom1=Marcy |nom1=Geoffrey W.
 |cognom2=Tellis |nom2=Nathaniel K. |cognom3=Wishnow |nom3=Edward H.
 |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
 |volum=509 |exemplar=3 |pàgines=3798–3814
 |data=gener 2022 | doi=10.1093/mnras/stab3074 
 | arxiv=2110.10247 | bibcode=2022MNRAS.509.3798M }}
* {{ref-publicació|títol=A radio technosignature search towards Proxima Centauri resulting in a signal of interest
 |cognom1=Smith |nom1=Shane |cognom2=Price |nom2=Danny C.
 |cognom3=Sheikh |nom3=Sofia Z. |cognom4=Czech |nom4=Daniel J.
 |cognom5=Croft |nom5=Steve |cognom6=DeBoer |nom6=David
 |cognom7=Gajjar |nom7=Vishal |cognom8=Isaacson |nom8=Howard
 |cognom9=Lacki |nom9=Brian C. | last10=Lebofsky | first10=Matt
 | last11=MacMahon | first11=David H. E. | last12=Ng | first12=Cherry
 | last13=Perez | first13=Karen I. | last14=Siemion | first14=Andrew P. V.
 | last15=Webb | first15=Claire Isabel | last16=Drew | first16=Jamie
 | last17=Worden | first17=S. Pete | last18=Zic | first18=Andrew
 | display-authors=1 |publicació=Nature Astronomy 
 |volum=5 |pàgines=1148–1152
 |data=octubre 2021 |exemplar=11 | doi=10.1038/s41550-021-01479-w 
 | arxiv=2111.08007 | bibcode=2021NatAs...5.1148S | s2cid=239948037 }}
* {{ref-publicació|títol=A search for optical laser emission from Proxima Centauri
 |cognom=Marcy |nom=G. W.
 |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
 |volum=505 |exemplar=3 |pàgines=3537–3548
 |data=agost 2021 | doi=10.1093/mnras/stab1440 
 | arxiv=2102.01910 | bibcode=2021MNRAS.505.3537M }}
* {{ref-publicació|títol=Planet-induced radio emission from the coronae of M dwarfs: the case of Prox Cen and AU Mic
 |cognom1=Kavanagh |nom1=Robert D. |cognom2=Vidotto |nom2=Aline A.
 |cognom3=Klein |nom3=Baptiste |cognom4=Jardine |nom4=Moira M.
 |cognom5=Donati |nom5=Jean-François |cognom6=Ó Fionnagáin |nom6=Dúalta
 |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
 |volum=504 |exemplar=1 |pàgines=1511–1518 | display-authors=1
 |data=juny 2021 | doi=10.1093/mnras/stab929 
 | arxiv=2103.16318 | bibcode=2021MNRAS.504.1511K }}
* {{ref-publicació|títol=Monitoring the radio emission of Proxima Centauri
 |cognom1=Pérez-Torres |nom1=M. |cognom2=Gómez |nom2=J. F.
 |cognom3=Ortiz |nom3=J. L. |cognom4=Leto |nom4=P.
 |cognom5=Anglada |nom5=G. |cognom6=Gómez |nom6=J. L.
 |cognom7=Rodríguez |nom7=E. |cognom8=Trigilio |nom8=C.
 |cognom9=Amado |nom9=P. J. | last10=Alberdi | first10=A.
 | last11=Anglada-Escudé | first11=G. | last12=Osorio | first12=M.
 | last13=Umana | first13=G. | last14=Berdiñas | first14=Z.
 | last15=López-González | first15=M. J. | last16=Morales | first16=N.
 | last17=Rodríguez-López | first17=C. | last18=Chibueze | first18=J.
 | display-authors=1 |publicació=Astronomy & Astrophysics
 |volum=645 | id=A77 |data=gener 2021
 |pàgines=A77 | doi=10.1051/0004-6361/202039052
 | arxiv=2012.02116 | bibcode=2021A&A...645A..77P | s2cid=227255606 }}
* {{ref-publicació|títol=A Flare-type IV Burst Event from Proxima Centauri and Implications for Space Weather
 |cognom1=Zic |nom1=Andrew |cognom2=Murphy |nom2=Tara
 |cognom3=Lynch |nom3=Christene |cognom4=Heald |nom4=George
 |cognom5=Lenc |nom5=Emil |cognom6=Kaplan |nom6=David L.
 |cognom7=Cairns |nom7=Iver H. |cognom8=Coward |nom8=David
 |cognom9=Gendre |nom9=Bruce | last10=Johnston | first10=Helen
 | last11=MacGregor | first11=Meredith | last12=Price | first12=Danny C.
 | last13=Wheatland | first13=Michael S. | display-authors=1
 |publicació=The Astrophysical Journal
 |volum=905 |exemplar=1 | id=23
 |data=desembre 2020 |pàgina=23 | doi=10.3847/1538-4357/abca90 
 | arxiv=2012.04642 | bibcode=2020ApJ...905...23Z | s2cid=227745378 | doi-access=free }}
* {{ref-publicació|títol=Proxima Centauri - the nearest planet host observed simultaneously with AstroSat, Chandra, and HST
 |cognom1=Lalitha |nom1=S. |cognom2=Schmitt |nom2=J. H. M. M.
 |cognom3=Singh |nom3=K. P. |cognom4=Schneider |nom4=P. C.
 |cognom5=Parke Loyd |nom5=R. O. |cognom6=France |nom6=K.
 |cognom7=Predehl |nom7=P. |cognom8=Burwitz |nom8=V.
 |cognom9=Robrade |nom9=J. | display-authors=1
 |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
 |volum=498 |exemplar=3 |pàgines=3658–3663
 |data=novembre 2020 | doi=10.1093/mnras/staa2574 
 | arxiv=2008.07175 | bibcode=2020MNRAS.498.3658L }}
* {{ref-publicació|títol=Flaring Activity of Proxima Centauri from TESS Observations: Quasiperiodic Oscillations during Flare Decay and Inferences on the Habitability of Proxima b
 |cognom1=Vida |nom1=Krisztián |cognom2=Oláh |nom2=Katalin
 |cognom3=Kővári |nom3=Zsolt |cognom4=van Driel-Gesztelyi |nom4=Lidia
 |cognom5=Moór |nom5=Attila |cognom6=Pál |nom6=András
 | display-authors=1 |publicació=The Astrophysical Journal
 |volum=884 |exemplar=2 | id=160
 |data=octubre 2019 |pàgina=160 | doi=10.3847/1538-4357/ab41f5 
 | arxiv=1907.12580 | bibcode=2019ApJ...884..160V | s2cid=198985707 | doi-access=free }}
* {{ref-publicació|títol=Directly testing gravity with Proxima Centauri
 |cognom1=Banik |nom1=Indranil |cognom2=Kroupa |nom2=Pavel
 |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
 |volum=487 |exemplar=2 |pàgines=1653–1661
 |data=agost 2019 | doi=10.1093/mnras/stz1379 
 | arxiv=1906.08264 | bibcode=2019MNRAS.487.1653B }}
* {{ref-publicació|títol=Temporal changes of the flare activity of Proxima Centauri
 |cognom1=Pavlenko |nom1=Ya. V. |cognom2=Suárez Mascareño |nom2=A.
 |cognom3=Zapatero Osorio |nom3=M. R. |cognom4=Rebolo |nom4=R.
 |cognom5=Lodieu |nom5=N. |cognom6=Béjar |nom6=V. J. S.
 |cognom7=González Hernández |nom7=J. I. |cognom8=Mohorian |nom8=M.
 | display-authors=1 |publicació=Astronomy & Astrophysics
 |volum=626 | id=A111 |data=juny 2019
 |pàgines=A111 | doi=10.1051/0004-6361/201834258 | arxiv=1905.07347
 | bibcode=2019A&A...626A.111P | s2cid=158047128 }}
* {{ref-publicació|títol=A Multi-year Search for Transits of Proxima Centauri. II. No Evidence for Transit Events with Periods between 1 and 30 days
 |cognom1=Feliz |nom1=Dax L. |cognom2=Blank |nom2=David L.
 |cognom3=Collins |nom3=Karen A. |cognom4=White |nom4=Graeme L.
 |cognom5=Stassun |nom5=Keivan G. |cognom6=Curtis |nom6=Ivan A.
 |cognom7=Hart |nom7=Rhodes |cognom8=Kielkopf |nom8=John F.
 |cognom9=Nelson |nom9=Peter | last10=Relles | first10=Howard
 | last11=Stockdale | first11=Christopher | last12=Jayawardene | first12=Bandupriya
 | last13=Shankland | first13=Paul | last14=Reichart | first14=Daniel E.
 | last15=Haislip | first15=Joshua B. | last16=Kouprianov | first16=Vladimir V.
 | display-authors=1 |publicació=The Astronomical Journal
 |volum=157 |exemplar=6 | id=226
 |data=juny 2019 |pàgina=226 | doi=10.3847/1538-3881/ab184f 
 | arxiv=1901.07034 | bibcode=2019AJ....157..226F | doi-access=free }}
* {{ref-publicació|títol=Observation of a possible superflare on Proxima Centauri
 |cognom1=Kielkopf |nom1=John F. |cognom2=Hart |nom2=Rhodes
 |cognom3=Carter |nom3=Bradley D. |cognom4=Marsden |nom4=Stephen C.
 |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters
 |volum=486 |exemplar=1 |pàgines=L31–L35 | display-authors=1
 |data=juny 2019 | doi=10.1093/mnrasl/slz054 
 | arxiv=1904.06875 | bibcode=2019MNRAS.486L..31K }}
* {{ref-publicació|títol=Dynamical evolution and stability maps of the Proxima Centauri system
 |cognom1=Meng |nom1=Tong |cognom2=Ji |nom2=Jianghui
 |cognom3=Dong |nom3=Yao | display-authors=1
 |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
 |volum=482 |exemplar=1 |pàgines=372–383
 |data=gener 2019 | doi=10.1093/mnras/sty2682 
 | arxiv=1809.08210 | bibcode=2019MNRAS.482..372M }}
{{Div col end}}

{{Constel·lació de Centaure}}
{{cel|14|29|42,9487|-|62|40|46,141|4,243}}

{{ORDENA:Proxima Centauri}}
[[Categoria:Nanes roges]]
[[Categoria:Estrelles variables]]
[[Categoria:Centaure]]
[[Categoria:Objectes HIP|70890]]
[[Categoria:Objectes LHS|49]]
[[Categoria:Objectes LTT|5721]]
[[Categoria:Objectes NLTT|37460]]
[[Categoria:Estrelles tipus M]]
[[Categoria:Estrelles fulgurants]]