Mostra la font per a Sírius

{{Infotaula objecte astronòmic}}
'''Sírius''' ('''α Canis Majoris''' / '''α CMa''') és l'[[Llista d'estels per magnitud|estel més brillant]] del [[cel nocturn]]. El seu nom deriva de la paraula [[grega antiga]] Σείριος (''Sírios''), que significa ‘ardent’. Té una [[magnitud aparent]] de −1,46, és a dir, és gairebé el doble de brillant que [[Canopus]], el segon [[estel]] més brillant. És un [[estel binari]] format per un estel de la [[seqüència principal]] de [[tipus espectral]] [[estel de la seqüència principal de tipus A|A0 o A1]] i un [[nan blanc]] tènue de tipus espectral DA2, '''Sírius B''', separats per una distància que va des de 8,2 fins a 31,5 [[unitats astronòmiques]]. El seu [[període orbital]] és de 50 anys.

La brillantor aparent de Sírius té a veure amb la seva [[lluminositat]] intrínseca i la seva proximitat al [[sistema solar]]. Es troba a una distància de 2,64 [[parsecs]] (8,6 [[anys llum]]), cosa que en fa [[llista d'estels més propers|un dels seus veïns més propers]]. Sírius A és unes dues vegades més massiu que el [[Sol]] i té una magnitud absoluta visual d'1,42. És 25 vegades més lluminós que el Sol,<ref name="apj_630">{{ref-publicació | nom=J. | cognom=Liebert | coautors=Young, P. A.; Arnett, D.; Holberg, J. B.; Williams, K. A. | article=The Age and Progenitor Mass of Sirius B | publicació=The Astrophysical Journal | data=2005 | volum=630 | exemplar=1 | pàgines=L69-L72 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2005ApJ...630L..69L | doi=10.1086/462419}}</ref> però té una brillantor significativament menor que altres estrelles brillants com [[Canopus]] o [[Rigel]]. El sistema té una edat d'entre 200 i 300 milions d'anys.<ref name="apj_630"/> Originàriament estava composta de dues estrelles brillants blavoses. La més massiva de les dues, Sírius B, va consumir els seus recursos i va esdevenir una [[gegant vermella]] abans de desprendre les capes exteriors i quedar-se com una [[nana blanca]] fa 120 milions d'anys.<ref name="apj_630"/>

Sírius també es coneix com l''''''estel del Ca''''', mostrant la seva prominència a la seva [[constel·lació]], [[Ca Major]].<ref name="Allen1899">{{ref-llibre | nom=Richard Allen | cognom=Hinckley | url = http://books.google.cat/books?id=5xQuAAAAIAAJ | títol = Star-names and Their Meanings | editorial = G. E. Stechert | lloc =Nova York| data = 1899 | pàgines = 117}}</ref> L'alçament helíac de Sírius marcava les inundacions del Nil a [[Antic Egipte|l'antic Egipte]], i per als [[Antiga Grècia|antics grecs]] marcava l'inici de la [[canícula]]. Per als polinesis, marcava l'hivern i era una estrella important de la navegació per l'oceà Pacífic.

== Etimologia i noms ==
{{article principal|Triangle Hivernal}}
{| style="float: left; margin: 5px; border: 1px solid black;"
|- style="text-align:center;"
|
<hiero>X1:N14-M44</hiero>
[[Jeroglífic]] de<br/>Sírius/Sopdet
|}
El nom propi més comú per a aquesta estrella prové del [[llatí]] ''Sīriŭs'', al seu torn del [[grec antic]] {{Lang|grc|Σείριος|tr=Seirios}},<ref name="Liddell1980">{{ref-llibre| cognom=Liddell | nom=Henry G. | data=1980 | enllaçautor = Henry Liddell | coautors = [[Robert Scott (filòleg)|Scott, Robert]] | títol=Greek-English Lexicon | edició=abreujada| editorial=Oxford University Press | localització=Oxford | isbn=0-19-910207-4}}</ref> encara que la paraula hel·lena podria haver estat importada d'un altre lloc amb anterioritat de l'[[Època Arcaica|època arcaica de l'antiga Grècia]],<ref name="Holberg2007-15-16">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàgs. 15-16.</ref> fet a partir del qual alguns estudiosos suggereixen una connexió amb el déu egipci [[Osiris]].<ref name="Brosch2008-21">Brosch, ''Sirius Matters'', pàg. 21.</ref> El primer ús documentat d'aquest nom data del {{segle|VII|-}}, en l'obra poètica ''[[Treballs i dies]]'' d'[[Hesíode]],<ref name="Holberg2007-15-16"/> que va qualificar Sírius pel seu centelleig dient, per exemple, {{Lang|grc|ποίκιλος Σείριος|tr=poíkilos Seirios}}, ‘Sírius, el que brilla en molts colors’.<ref name=comellas624>Comellas, ''Guia del firmament'', pàg. 624.</ref> No obstant això, Sírius disposa de més de cinquanta designacions diferents.<ref name="Holberg2007-xi">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. XI.</ref><ref group="nota">En el llibre ''Catasterismes'' (''Καταστερισμοί''), en un principi atribuït a [[Eratòstenes]] conté informació sobre el nom de Sírius. En el número 33 hi ha [[Canis Major#Mitologia|Can]]: El Ca Major (Κύων ὀ μέγας; ''Canis'', ''Canis maior''), que pot ser [[Laelaps]], o ben algun dels gossos d'[[Orió (mitologia)|Orió]]. A aquest [[catasterisme]] se li anomena moltes vegades Sírius (Σείριος; ''Sīriŭs''), que és el nom de l'estrella més brillant de la constel·lació. Sovint s'identifica amb un dels gossos d'Orió a l'estrella Sírius, i amb l'altre a l'estrella [[Proció#Nom|Proció]]: la més brillant de la constel·lació del [[Canis Minor#Mitologia|Ca Menor]], a la qual correspon el catasterisme que en la llista d'Eratòstenes porta el número 42, la Gosseta (''Canicŭla''), que pot ser [[Mera (mitologia)|Mera]]. Hi ha informació disponible en els següents llibres digitalitzats: [http://books.google.cat/books?id=HXs-AAAAcAAJ&pg=PA59&hl=ca&source=gbs_toc_r&cad=4#v=onepage&q&f=false Text llatí] a [[Google Books]]; [[facsímil]] electrònic i el [http://archive.org/stream/gri_aratousoleos00arat#page/n191/mode/2up text grec] a [[Internet Archive]]; facsímil electrònic.</ref>

En [[llengua àrab|àrab]] es coneix l'estrella com {{Lang|ar|الشِّعْرَى|tr=ax-Xiʿrà}},<ref>{{ref-llibre|cognom=Corriente|nom=Federico|títol=Diccionario árabe-español|any=1977|editorial=Instituto Hispano-Árabe de Cultura|lloc=Madrid|pàgines=s.v. "شعر"|isbn=8460008428}}</ref> ‘el líder’,<ref name="Staff2007">{{ref-web | autor=Staff | data=2007 | url=http://www.britannica.com/eb/article-9067991/sirius | títol=Sirius |editor=Britannica Online Encyclopedia | consulta=10 de setembre de 2007}}</ref> del qual deriva l'alternatiu ''Aschere''. En [[sànscrit]] s'anomena ''Mrgavyadha'', ‘caçador de cérvols’, o ''Lubdhaka'', ‘caçador’. Sota el primer d'aquests dos noms, Sírius representa [[Rudra]] ([[Shiva]]).<ref name="Kak">{{ref-web | url=http://www.ece.lsu.edu/kak/ihr.pdf | consulta=20 d'abril de 2011 | obra=IndiaStar Review of Books | títol=Indic idees in the Greco-Roman world | autor=Kak, Subhash}}</ref><ref name="Magee1995">{{ref-web|url=http://www.religiousworlds.com/mandalam/shiva.htm |títol=Shri Shri Shiva Mahadeva |consulta=26 de març de 2011 |autor=Gene R. Thursby |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20061022074451/http://www.religiousworlds.com/mandalam/shiva.htm |arxiudata=2006-10-22}}</ref> Viatjant molt al nord, a [[Escandinàvia]], l'estrella era anomenada ''Lokabrenna'', que es podria traduir com ‘la torxa de [[Loki]]’.<ref name=Cleasby>{{ref-llibre| cognom=Cleasby |nom=Richard | cognom2=Guðbrandr |nom2=Vígfusson |títol=An Icelandic-English Dictionary | consulta=16 de febrer de 2011 | llengua=anglès i islandès |edició=2a edició|any=1957 |editorial=[[Oxford University Press]]| localització= Oxford, Regne Unit |isbn=978-0198631033 |pàgines=79, 594}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.vikinganswerlady.com/stars.shtml | títol=Viking Age Star and Constellation Names |autor=The Viking Answer Lady | llengua=anglès | citació = "Loki's brand; Loki's torch", Sirius. Under brenna Cleasby says, "According to Finn Magnusson (Lex. Mythol.) Sirius is called Loka brenna, 'the conflagration of Loki', referring to the end of the world."}}</ref> Durant l'[[edat mitjana]], en [[astrologia]], Sírius era una de les quinze [[estrelles fixes behenies]],<ref name="Tyson1993">{{ref-llibre| nom=Donald | cognom=Tyson | data=1993 | coautors = Freake, James | títol=Three Books of Occult Philosophy | editorial=Llewellyn Worldwide | isbn=0875428320}}</ref> associada concretament amb el [[beril]] i els [[juniperus]], i el símbol astrològic va ser llistat per [[Heinrich Cornelius Agrippa|Agrippa de Nettesheim]].<ref name="Agrippa1533">{{ref-llibre| nom=Heinrich Cornelius | cognom=Agrippa | data=1533 | títol=D'Occulta Philosophia | isbn=9004094210}}</ref>

Històricament, moltes cultures han assignat una especial transcendència a Sírius, que en particular ha estat relacionada freqüentment amb els gossos; per aquest motiu, col·loquialment és coneguda com l'«estrella Gos» (i totes les seves variants idiomàtiques: ''Dog Star'', ''Stella del Cane'', ''Hundsstern'', ''Köpek-yıldız'', ''Hundstjärnan'', etc.), la qual cosa té a veure en part amb el fet que els noms de les constel·lacions són ja antics i també amb el fet que sigui l'estrella més brillant de la seva constel·lació, [[Canis Major]], el 'Gran Ca', que típicament ha estat identificat com el gos del gegant [[Orió (mitologia)|Orió]], encara que aquesta no ha estat l'única opció. Fins i tot [[Homer]], en la seva ''[[Ilíada]]'', va descriure l'acostament d'[[Aquil·les]] a [[Troia]] fent referència a Sírius com a ''gos d'Orió'', com l'estrella més brillant i malvada.<ref name="Homer">{{ref-llibre| cognom=Homer | data=1997 | altres=Trans. [[Stanley Lombardo]] | títol=Illiad | editorial=Hackett | localització=Indianapolis |isbn=9780872203525}} 22.33—37.</ref><ref name="maligna" group="nota">Vegeu també el paràgraf referent a Grècia en la secció [[Sírius#Història observacional i cultural|Observació històrica i cultural]].</ref>

En l'[[astronomia xinesa]], és coneguda com l'estrella del ''llop celestial'' (en [[llengua xinesa|xinès]] i [[llengua japonesa|japonès]]: 天狼; [[pinyin]]: ''Tiānláng''; [[rōmaji]]: ''Tenrō'')<ref name="Holberg2007-22">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 22.</ref> en la mansió de Jǐng (井宿). D'altra banda, a l'[[Amèrica del Nord]], molts pobles indígenes van relacionar d'igual manera Sírius amb els [[cànid]]s; els [[Poble seri|seri]] i els [[Pàpago|tohono O'odham]] van prendre l'estrella com un gos que perseguia ovelles de les muntanyes, mentre que els [[Blackfoot]] la van anomenar ''Cara-gos''. El poble dels [[cherokees]] va aparellar Sírius amb [[Antares (estrella)|Antares]] com a parella de gossos guardians que custodiaven cada costat del ''Camí de les ànimes''; els [[Pawnee (grup humà)|pawnee]] de [[Nebraska]] van realitzar diverses associacions: la tribu skidi l'anomenava ''estrella Llop'', però d'altres usaven la variant ''estrella Coiot''. A [[Alaska]], els [[inuit]] de l'[[estret de Bering]] coneixien Sírius com a ''Gos Lluna''.<ref name="Holberg2007-23">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 23.</ref>

Per contra, diverses cultures han vinculat Sírius amb arcs i fletxes. Els antics xinesos van visualitzar un gran arc i una fletxa formats per [[Constel·lació de la Popa|Pupa]] i Ca Major solcant el cel sud, de manera que l'extrem de la fletxa apunta al llop Sírius. Una connexió similar es troba en el [[Temple d'Hathor de Denderah|temple d'Hathor]] a [[Dendera]], on la dea [[Satis]] dispara la seva sageta a [[Hathor]] —Sírius, que amb el nom ''Tir'' era retratada com la fletxa en si en la [[Pèrsia|cultura persa]] posterior.<ref name="Holberg2007-24">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 24.</ref>

Igualment, s'esmenta Sírius a la [[Sura (Alcorà)|sura]] 53 de l'[[Alcorà]], titulada ''An-Najm'', «L'estrella», de la següent manera: {{Lang|ar|وأنَّهُ هُوَ رَبُّ الشِّعْرَى}}, «que Ell és el Senyor de l'estel Ax-Xirà» ({{Cite quran|53|49|t=m|s=ns}}).<ref name="Alcorà">{{ref-web | títol=An-Najm (L'estel), Surah 53 | data=2007 | obra=Translations of the Qur'an | url=http://www.usc.edu/schools/college/crcc/engagement/resources/texts/muslim/quran/053.qmt.html | editor=University of Southern Califòrnia, Center for Muslim-Jewish Engagement | consulta=8 d'agost de 2009 | arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090219215438/http://www.usc.edu/schools/college/crcc/engagement/resources/texts/muslim/quran/053.qmt.html | arxiudata=2009-02-19}}</ref>

Si bé és cert que Sírius és designada per molts diferents noms científics, la gran majoria estan constituïts per unes sigles i un nombre. La clàssica [[denominació de Bayer]], del {{segle|XVII}}, basada a ordenar les estrelles de cada constel·lació per lluentor aparent mitjançant l'[[alfabet grec]] seguit del nom llatí de la constel·lació en [[genitiu]], assignava a aquesta estrella el nom ''Alfa Canis Maioris'' o ''α Canis Maioris'', abreujat com ''α CMa''. L'inconvenient d'aquest sistema radicava en el fet que hi ha moltes més estrelles per constel·lació que lletres en l'alfabet; per això, [[John Flamsteed]] va plantejar [[Denominació de Flamsteed|un nou mètode]] consistent a donar a cada estrella d'una constel·lació un nombre i no una lletra, seguint l'[[Ascensió recta|ascensió recta creixent]] en lloc de la lluentor. Així, i afegint també el genitiu llatí, Sírius quedava com a ''9 Canis Maioris'', abreujat al seu torn en ''9 CMa''.<ref name=galadi93>Galadí-Enríquez, Gutiérrez Cabello; ''Astronomía general: teórica y práctica'', pàgs. 88, 93.</ref> Posteriorment, s'han creat més catàlegs estel·lars de major envergadura i precisió. En el [[Bonner Durchmusterung]], després de les corresponents sigles del catàleg (n'hi ha diverses a causa de les seves ampliacions) van la declinació de l'estrella i un nombre, Sírius és BD −16° 1591. En [[Catàleg Henry Draper|el de Henry Draper]], que té en compte l'ordre d'ascensió recta per l'[[Època (astronomia)|època 1900.0]] i que va ser el primer intent de classificació per [[tipus espectral]], a Sírius se li va adjudicar HD 48915; però en el [[Bright Star Catalogue]], que inclou aproximadament les estrelles visibles a simple vista, Sírius passa a ser HR 2491. Molts altres són PPM 217626, del [[Positions and Proper Motions Catalogue]], SAO 151881, del [[Smithsonian Astrophysical Observatory]], GC 8833, del [[Boss General Catalogue]], WDS 06451-1643A, ADS 5423, GL 244, FK5 257, LHS 219, NSV 17173 i el del recent, precís i complet [[catàleg Hipparcos]]: HIP 32349.<ref name=galadi93/><ref>{{ref-web|url=http://www.alcyone.de/cgi-bin/search.pl?object=hr2491 |títol=Sirius |consulta=16 de febrer de 2011 |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110904082428/http://www.alcyone.de/cgi-bin/search.pl?object=HR2491 |arxiudata=2011-09-04}}</ref>

== Història observacional i cultural ==
Donada la seva qualitat d'estrella excepcionalment vistosa, Sírius es troba present des de temps prehistòrics en la mitologia, les religions i els costums de nombroses cultures.
Sírius, estrella coneguda en l'[[antic Egipte]] com a ''Sopdet'', ''Sothis'' o ''Sethis'' (en [[llengua grega|grec]]: Σῶθις, ''[[Sothis]]''),<ref name=enciclopediasethis>{{cita enciclopèdia |editor=Salvat Editors |enciclopèdia=La Enciclopedia |títol=Sothis o Sethis | consulta=1 d'abril de 2011 |edició=1ª |any=2003 |volum=19 | localització=Madrid, Espanya |isbn=84-345-7483-7 |pàgina=14450 | citació = Nombre de la estrella Sirio en el antiguo Egipto.}}</ref> apareix ja en els primers registres astronòmics, simbolitzada per un gos, origen de l'ulterior nom del [[Canis Maior|''Ca Major'']].<ref name=comellas623>Comellas, ''Guia del firmament'', pàg. 623.</ref> Durant l'època del [[Regne Mitjà d'Egipte|Regne mitjà d'Egipte]], el poble egipci basava el seu [[calendari]] en [[ortus helíac|l'ortus helíac]] de Sírius, això és, el primer dia en què es fa visible per occident de matinada just abans de la sortida del Sol, després d'haver-se allunyat suficientment de la lluentor del Sol.<ref name=galadi37>Galadí-Enríquez, Gutiérrez Cabello; ''Astronomía general: teórica y práctica'', pàgs. 37-38.</ref> La importància d'aquest fet resideix que marcava l'inici de la temporada anual de crescuda del riu [[Nil]],<ref name=galadi37/> abans del [[solstici]] estival,<ref name="Wendorf2001">{{ref-llibre | nom=Fred | cognom=Wendorf | coautors=Schild, Romuald | data=2001 | títol=Holocene Settlement of the Egyptian Sahara: Volume 1, The Archaeology of Nabta Plain | pàgina=500 | editorial=Springer | isbn=0306466120 | url=http://books.google.cat/?id=quk0gydjrcoc&pg=pp1&dq=isbn=0306466120 | format=Vesteixi prèvia de Google Books | consulta=16 de maig de 2008}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> després d'una absència de setanta dies en els cels nocturns.<ref name="Holberg2007-4-5">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàgs. 4—5.</ref> El jeroglífic de Sothis mostra una estrella de cinc puntes i un triangle. Sothis era identificat amb la [[Mitologia egípcia|gran dea]] [[Isis]], que formava part, al costat del seu espòs [[Osiris]] i el seu fill [[Horus]], d'un triteisme, mentre que aquest període de setanta dies en els quals Sírius no es veia en el cel simbolitzava el pas d'Isis i Osiris pel [[duat]], l'[[inframon]] egipci.<ref name="Holberg2007-4-5"/> D'una manera similar, per als [[Muisques|chibches]] de l'actual [[Colòmbia]], la sortida helíaca de Sírius anunciava el començament de la temporada de pluges.<ref>{{ref-web|url=http://www.jovenastronomo.mendoza.edu.ar/pl_antigua.htm |títol=Astronomia - Historia antiga |consulta=20 de febrer de 2011 |autor=Jove astrònom |any=2002 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100328180122/http://www.jovenastronomo.mendoza.edu.ar/pl_antigua.htm |arxiudata=2010-03-28}}</ref>

La ineludible relació entre Sírius i el calendari egipci ha ocasionat que, amb el temps, Sírius i el conegut [[cicle sotíac]] (també sotiac, sothiac o sòtic) s'hagin convertit també en un important element que ajudi a determinar amb major exactitud la [[cronologia de l'Antic Egipte|cronologia de l'antic Egipte]],<ref>{{ref-llibre| cognom=Parker |nomeni=Richard A. |títol=The Calendars of ancient Egypt | consulta=1 d'abril de 2011 | llengua=anglès |any=1950 |editorial=University Press | localització=Chicago, EUA}}</ref><ref name=enciclopediasothiaco>{{cita enciclopèdia |editor=Salvat Editors |enciclopèdia=La Enciclopedia |títol=sothiaco | consulta=1 d'abril de 2011 |edició=1ª |any=2003 |editorial=Salvat Editors |volum=19 |isbn=84-345-7483-7 |pàgina=14450}}</ref> ja que els antics egipcis no van utilitzar un únic sistema per datar. D'altra banda, aquest mètode no està exempt d'inconvenients i això ha comportat l'aparició d'alguns detractors que prefereixin recórrer a altres sistemes.<ref>{{ref-publicació|cognom=O'Mara |nom=Patrick |any=2003 |títol=Censorinus, the Sothic Cycle, and calendar year one in ancient Egypt: the Epistological problem |publicació=Journal of Near Eastern studies |volum=62 | exemplar = 1 |pàgines=17-26 |doi=10.1086/375914 | consulta=1 d'abril de 2011}}</ref> El cicle sotíac és el període de 1.461 anys de 365 dies exactes (del [[calendari egipci]], en el [[Calendari julià|julià]] són 1.460 anys de 365,25 dies) que triga la sortida helíaca de Sírius a coincidir de nou amb el començament de l'any nou, el primer dia del mes Thoth,<ref name=enciclopediasothiaco/> descoordinació que ve implicada perquè l'any egipci no coincidia amb el [[Any sideri|sideri]]. Gràcies a la conservació d'algunes restes arqueològiques que fan referència a l'ortus helíac de Sírius i dels quals es coneix a quina dinastia pertanyen, com una taula d'[[ivori]] del [[faraó]] [[Djer]], es pot fixar una referència a partir de la qual datar els esdeveniments succeïts en l'antic Egipte.<ref name=Kitchen>{{ref-publicació |cognom=Kitchen |nom=Kenneth Anderson |enllaçautor=Kenneth Kitchen |títol=The Chronology of Ancient Egypt |publicació=World archaeology, Chronologies |localització=Londres |volum=23 |exemplar=2|url=http://hbar.phys.msu.ru/gorm/dating/chroneg.pdf |any=1991 |pàgines=201-208 |llengua=anglès |consulta=2013-04-09 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20061019223019/http://hbar.phys.msu.ru/gorm/dating/chroneg.pdf |arxiudata=2006-10-19 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061019223019/http://hbar.phys.msu.ru/gorm/dating/chroneg.pdf |date=2006-10-19 }}</ref><ref>{{ref-llibre| cognom=Krauss |nom=Rolf |títol=Sothis- und Monddaten: Studien zur astronomischen und technischen Chronologie Altägyptens | consulta=1 d'abril de 2011 | llengua=alemany |any=1985 |editorial=Gerstenberg | localització=Hildesheim}}</ref>

A [[Sumèria]], al voltant del tercer mil·lenni aC, Sírius ja va adoptar un paper central en la [[Mitologia de Mesopotàmia|religió sumèria]]. Com a estrella de referència per al calendari, i sota la denominació ''<sup>MUL</sup>KAK.SI.SÁ'', complia una important funció en el cicle agrícola; i amb el nom de ''<sup>MUL</sup>KAK.TAG.GA'' ('fletxa del cel'), Sírius era considerada com una divinitat principal però subordinada a «l'estrella dominant de Déu sobre la resta d'objectes celestes», [[Venus (planeta)|Venus]], que era adorada com la dea [[Inanna]]. Finalment, en la processó d'[[Akitu]] —any nou—, Sírius rebia les seves corresponents ofrenes.<ref name=edzard>{{ref-llibre| cognom=Edzard |nom=Dietz-Otto | enllaçautor = Dietz-Otto Edzard |títol=Reallexikon der Assyriologie und vorderasiatischen Archäologie, Bd. 3 | consulta=15 de febrer de 2011 | llengua=alemany |any=1971 |editorial=de Gruyter | localització=Berlín |isbn=3-11-003705-X |pàgines=74-75}}</ref> Més tard, i pràcticament sense canvis en el que representava, per als [[assiris]] i els [[Babilònia (regió)|babilonis]] Sírius suposava a més, segons les taules d'argila ''[[MUL.APIN]]'', el senyal per especificar els anys de traspàs.

La civilització de l'[[antiga Grècia]] va observar que l'aparició de Sírius anunciava els càlids i secs estius [[Mar Mediterrani|mediterranis]] i, per tant, temien que marcís les plantes, que afeblís els homes i que excités les dones.<ref name="Holberg2007-19">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 19.</ref> A causa de la seva lluentor, la titil·lació de Sírius era més apreciable en les condicions atmosfèriques variables de principis de l'estiu, la qual cosa indicava, per als observadors grecs, certes emanacions que provocaven la seva influència maligna. Les persones que sofrien els seus efectes eren denominades ''αστροβόλητος'' (''astrobólētos'', 'colpejades per l'estrella'). En la literatura es qualifica l'estrella com ''ardent'' o ''flamejant''.<ref name="Holberg2007-20">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 20.</ref> La temporada posterior a l'aparició de Sírius va passar a ser coneguda com ''els dies del gos''.<ref name="Holberg2007-16-17">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàgs. 16-17.</ref> Els habitants de [[Kea]], illa de l'arxipèlag de les [[Cíclades]], en el [[mar Egeu]], oferien sacrificis a Sírius i a [[Zeus]] perquè portessin brises fresques, i esperarien la reaparició de l'estrella a l'estiu. Si s'elevava clara, presagiava bona fortuna, però, d'altra banda, si s'alçava bromosa o borrosa, vaticinava (o més aviat emanava) pestilència. Algunes monedes del [[segle III aC]] recuperades de l'illa presenten gossos o estrelles dels quals sorgeixen raigs, la qual cosa destaca la rellevància de Sírius.<ref name="Holberg2007-20"/> També a Grècia, l'astrònom i matemàtic [[Aristarc de Samos]] va considerar l'estrella per la seva lluentor un sol.<ref name=comellas623/>

Posteriorment, els [[Antiga Roma|romans]] celebraven la posta de Sírius el [[25 d'abril]] sacrificant per a la dea [[Robigo]] un gos juntament amb [[encens]], [[vi]] i una [[Ovis orientalis aries|ovella]], per poder protegir aquell any les collites de malalties com el [[Puccinia graminis|rovell]] del [[blat]] a causa de les emanacions malvades de l'estrella.<ref name="Ovidio">[[Ovidi]]; ''[[Fasti]]'' IV, versos 901-942.</ref> Així mateix, els romans van denominar ''canicŭla'' ([[canícula]]) els ''dies del gos'' grecs, cultisme [[llatí]] que s'ha conservat en la [[llengua castellana]] i que reté el seu significat, el qual es refereix als dies de major calor, la qual cosa a [[Espanya]] succeeix avui dia en el mes d'[[agost]],<ref name=raecanicula>{{ref-web|url=http://lema.rae.es/drae/?val=can%EDcula |títol=Canícula | consulta=15 de febrer de 2011 |autor=Reial Acadèmia Espanyola |obra=Diccionari de la llengua espanyola | citació = Canícula (en la seva segona accepció): temps del naixement helíac de Sírius, que antigament coincidia amb l'època més calorosa de l'any, però que avui no es verifica fins a finals d'agost.}}</ref> encara que aquesta època d'altes temperatures abans tenia lloc després de l'ortus helíac de Sírius;<ref name=raecanicula/><ref name=comellas623/> aquest desplaçament temporal es deu a la precessió dels [[equinocci]]s.<ref name=comellas623/>

[[Fitxer:Claudius Ptolemaeus.jpg|upright|miniatura|[[Claudi Ptolemeu]], segons un gravat medieval]]
[[Claudi Ptolemeu]] d'[[Alexandria]], en el {{segle|II|s}}, va cartografiar les estrelles en els llibres setè i vuitè del seu ''[[Almagest]]'', un tractat astronòmic que conté el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat. En aquest tractat, Ptolemeu va usar Sírius com a localització del meridià central terrestre. Curiosament, va dibuixar Sírius com una de les sis estrelles vermelles, que avui se sap que no és cert, però que no obstant això va ser un tema controvertit per als astrònoms durant molt de temps.<ref name="galadi175">Galadí-Enríquez, Gutiérrez Cabello; ''Astronomía general: teórica y práctica'', pàg. 175.</ref><ref name="vermell" group="nota">Vegeu § [[Sírius#Sírius com a estrella vermella|Sírius com a estrella vermella]].</ref> Les altres cinc estrelles vermelles són de [[Tipus espectral (estel·lar)|classe M i K]], com per exemple [[Arcturus]], en la [[constel·lació del Bover]], i [[Betelgeuse]], a [[Orió (constel·lació)|Orió]].<ref name="Holberg2007-32">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 32.</ref>

En un altre lloc del món, [[Polinèsia]], les estrelles més brillants eren importants per a la [[Història de la navegació astronòmica|navegació]] entre els milers d'[[illa|illes]] i [[Atol|atols]] de l'[[oceà Pacífic]]. Baixes, al costat de l'horitzó, servien de [[brúixola|brúixoles]] estel·lars que ajudaven els mariners a traçar el rumb cap a la seva destinació final. Addicionalment, funcionaven com a marcadors de [[latitud]]; en el cas de Sírius, coincideix amb la latitud de l'arxipèlag de [[Fiji]], en 17° S, de manera que sobrepassava les illes cada nit.<ref name="Holberg2007-25-26">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàgs. 25-26.</ref> Per als polinesis, el mapa dels cels nocturns no era el mateix que el de romans i grecs. En el seu firmament, Sírius pertanyia a una [[constel·lació]] anomenada ''Manu'', en la qual feia de cos d'un gran ocell les puntes de les ales del qual no eren altres que [[Canopus]] al sud i [[Proció]] al nord, altres dues estrelles notables, les quals dividien la nit polinèsia en dos hemisferis.<ref name="Holberg2007-25-26"/> De la mateixa forma en què l'aparició de Sírius abans de l'aurora anunciava l'estiu per als grecs, per al poble [[maori]] assenyalava el començament de l'hivern, en la seva llengua anomenada ''Takurua'', nom que designava tant l'estació com Sírius. El seu punt culminant en el [[solstici hivernal]] era dia de festa a [[Hawaii]] —arxipèlag que, no obstant això, es troba en l'hemisferi nord terrestre, però a baixa latitud—, on era conegut com a ''Ca'ulua'', 'Reina del cel', encara que no és aquest el seu únic nom al llarg del Pacífic, car en rebia d'altres com ''Tau-ua'' a les [[illes Marqueses]], ''Rehua'' a [[Nova Zelanda]] i ''Aa'' i ''Hoku-Kauopae'' en la mateixa Hawaii.<ref name="Holberg2007-25-26"/>

En el {{segle|XVIII}}, l'influent filòsof [[Prússia|prussià]] [[Immanuel Kant]] va reflexionar sobre Sírius i, a causa del rutilant centelleig de l'estrella en el cel europeu, on no poden veure's rivals immediats en lluentor com [[Canopus]], [[Alfa del Centaure]] o [[Achernar]], va pensar que seria el centre de gravitació de l'univers al voltant del qual giraria la resta d'objectes celestes.<ref name=comellas623/>

Existeix un grup ètnic de [[Mali]], els [[Dogon|dogons]], al qual se li atribueix posseir coneixements tradicionals sobre Sírius que teòricament serien impossibles d'adquirir sense la utilització d'un [[telescopi]]. Segons els llibres ''Entretiens avec Ogotemmêli'' i ''Le renard pâle'', de l'antropòleg francès [[Marcel Griaule]] (1898 - 1956), aquest poble no sols coneixia el període orbital de cinquanta anys de Sírius i del seu petit astre company abans que els astrònoms europeus i nord-americans, sinó que també feien referència a una possible tercera estrella en el sistema. Sírius A és coneguda com a ''Sigi tolo'', Sírius B com a ''Po tolo'' i la tercera estrella com a ''Emme ya tolo''. El llibre de [[Robert K. G. Temple]] de 1976 ''The Sirius Mystery'', en el qual s'associa els dogons amb [[extraterrestres]],<ref>{{ref-notícia | cognom = Sheppard | nomeni = R.Z. | títol = Worlds in Collusion | editorial = ''[[Time (revista)|Time]]'' | data = 2 d'agost de 1976 | url = http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,914468,00.html | consulta = 2013-04-09 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20130202154810/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,914468,00.html | arxiudata = 2013-02-02 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130202154810/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,914468,00.html |date=2013-02-02 }} {{Ref-web|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,914468,00.html |títol=Còpia arxivada |consulta=2013-04-09 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130202154810/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,914468,00.html |arxiudata=2013-02-02 }}</ref> els acredita a més el coneixement del [[sistema jovià]] descobert per [[Galileo Galilei]] de les quatre majors [[Satèl·lit natural|llunes]] de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i també el coneixement dels [[anells de Saturn]]. Aquestes nocions astronòmiques no van passar desapercebudes i van generar polèmica i especulació. Partint d'un article de l'any 1978 de la publicació ''[[Skeptical Inquirer]]'', és possible que aquest extraordinari enteniment del sistema Sírius fos conseqüència de contaminació cultural,<ref name="Ridpath1978">{{ref-web | cognom=Ridpath | nom=Ian | data=1978 | url=http://www.csicop.org/si/7809/sirius.html | títol=Investigating the Sirius "Mystery" | editor=Committee for Skeptical Inquiry | consulta=26 de juny de 2007 | arxiuurl=https://web.archive.org/web/20030217073018/http://www.csicop.org/si/7809/sirius.html | arxiudata=2003-02-17 }}</ref> una mica d'allò que més recentment s'ha acusat els mateixos [[Etnografia|etnògrafs]],<ref name="Ortiz">{{ref-web | url=http://www.ramtops.co.uk/dogon.html | títol=The Dogon Revisited | consulta=13 d'octubre de 2007 | nom=Bernard R. Ortiz | cognom=de Montellano |editor=Doug—s Archaeology site}}</ref><ref name="Coppens">{{ref-web | url=http://www.philipcoppens.com/dogonshame.html | títol=Dogon Shame | consulta=13 d'octubre de 2007 | nom=Philip | cognom=Coppens}}</ref> explicació que per contra sembla massa simplista per a uns altres.<ref name="Apter1999">{{ref-publicació|cognom=Apter | nom=Andrew | títol=Griaule's Legacy: Rethinking "la parole claire" in Dogon Studies | publicació=Cahiers d'Études africaines | data=1999 | volum=45 | exemplar = 1 | pàgines=95—129 | url=http://www.sscnet.ucla.edu/history/apter/cahiers.pdf | fechaaceso=16 d'abril de 2008 | format=PDF }}</ref> Noah Brosch, en el seu llibre ''Sirius Matters'', va proposar que aquesta transferència cultural astronòmica al poble dogon tingués lloc el 1893, quan una expedició francesa que pretenia contemplar un eclipsi va visitar la seva regió.<ref name="Brosch2008-68-69">Brosch, ''Sirius Matters'', pàgs. 68-69.</ref> Uns altres possibles culpables d'aquesta suposada contaminació cultural podrien haver estat [[missioner]]s de l'any 1930,<ref name="JPLuminet">{{ref-llibre|nomeni = Jean-Pierre | cognom=Luminet| enllaçautor = Jean-Pierre Luminet |títol=Els trous noirs |editor=Seuil | col·lecció=Points Sciences |any=1992| llengua=francès|isbn=978-2020159487 | id=JPLuminet1992 |capítol=Le jardin des naines blanches |pàgines=100-102}}</ref><ref name="dogons_cieletespace">{{ref-publicació|url=http://www.afanet.fr/cmc/pdf/articles/astronomie_dogon.pdf |títol=L'Astronomie dogon, els étoiles du sacrifice |autor=Jodra, Serge |data=maig de 1996 |publicació=Ciel et Espace |exemplar=313 |pàgines=1-5 |llengua=francès |consulta=2013-04-09 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20081116065022/http://afanet.fr/CMC/pdf/Articles/Astronomie_Dogon.pdf |arxiudata=2008-11-16 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081116065022/http://afanet.fr/CMC/pdf/Articles/Astronomie_Dogon.pdf |date=2008-11-16 }}</ref> abans de les primeres investigacions de Marcel Griaule amb els dogons.<ref name="Holberg2007-cap11">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', capítol 11.</ref>

== Sistema ==
[[Fitxer:Sirius-B-Orbit-de2 ca.svg|miniatura|esquerra|Òrbita de Sírius B al voltant de Sírius A]]
Sírius és un sistema d'[[estrella binària|estrelles binàries]] que consisteix en dues estrelles blanques separades per unes 20 [[unitat astronòmica|unitats astronòmiques]]<ref group="nota">1 any llum = 63,241 UA; semieix major= distància × tan(angle sostingut) = 8,6 × 63.241 × tan(7,56″) = 19,9 UA, aproximadament</ref> (aproximadament la distància entre el Sol i [[Urà (planeta)|Urà]]) i amb un període de 49,9 anys. El component més brillant, anomenat ''Sírius A'', és una estrella de [[seqüència principal]] de tipus espectral A1V, amb una temperatura de la superfície aproximada de 9.940 [[Kelvin|K]].<ref name="iau224">{{ref-publicació
 | nom = Saul J. | cognom = Adelman
 | títol = The Physical Properties of normal A stars
 | publicació=Proceedings of the International Astronomical Union
 | pàgines = 1-11 | editorial = Cambridge University Press
 | data = 8-13 de juliol de 2004 | lloc = Poprad, Slovakia
 | url =http://adsabs.harvard.edu/abs/2004IAUS..224....1A
 | consulta=2007-07-03}}</ref> La seva companya, Sírius B, és una estrella que ja ha acabat la seqüència principal i ha esdevingut una nana blanca. Malgrat que actualment és 10.000 vegades menys brillant en l'espectre visual, Sírius B va arribar a ser la més massiva de les dues.<ref name="Holberg2007-214">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pág. 214.</ref> L'edat del sistema s'estima en 230 milions d'anys. Es creu que al principi de la vida eren dues estrelles blanques blavoses que s'orbitaven en un període de 9,1 anys.<ref name="Holberg2007-214"/> El sistema emet una radiació [[infraroig|infraroja]] més gran que el nivell normal, segons dades mesurades per l'observatori espacial [[IRAS]]. Això podria indicar la presència de pols en el sistema, cosa inusual en estrelles binàries.<ref name="SolStation">{{ref-web | url=http://www.solstation.com/stars/sirius2.htm| títol = Sirius 2 |editor= SolStation
 | consulta=2006-08-04}}</ref><ref>{{ref-publicació
 | nom = D. E. | cognom = Backman
 | co-authors=Gillett, F. C.; Low, F. J.
 | títol = IRAS observations of nearby main sequence stars and modeling of excess infrared emission
 | publicació=Proceedings, 6th Topical Meetings and Workshop on Cosmic Dust and Space Debris
 | editorial = COSPAR and IAF. | data = June 30-11 juliol 1986
 | lloc = Toulouse, France
 | url=http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?bibcode=1986AdSpR...6...43B
 | consulta=2007-10-20 | id = ISSN 0273-1177}}</ref> La imatge de l'[[observatori de raigs X Chandra|observatori de raigs X ''Chandra'']] mostra Sírius B eclipsant la seva, en teoria, més brillant companya, ja que Sírius B és una font més potent de [[raigs X]].<ref name="Brosch2008-126">Brosch, ''Sirius Matters'', pàg. 126.</ref>

=== Sírius A ===
[[Fitxer:Sirius A and B artwork.jpg|miniatura|Impressió artística de Sírius A i Sírius B. Sírius A és l'estrella més grossa de les dues]]
Sírius A té una massa d'unes 2,1 vegades la del Sol,<ref name="solstation">{{ref-web | url=http://www.solstation.com/stars/sirius2.htm| títol = Sirius 2 |editor= SolStation

 | consulta=4-8-2006}}</ref><ref>{{ref-web | cognom = Pedro | nom = Braganca | data = 2003-07-15 | url = http://www.space.com/scienceastronomy/brightest_stars_030715-1.html | títol = The 10 Brightest Stars | editor = SPACE.com | consulta = 4-8-2006 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20030717120833/http://www.space.com/scienceastronomy/brightest_stars_030715-1.html | arxiudata = 2003-07-17}}</ref> que és de 1,9891·10³⁰ kg.<ref name=nssdc>{{ref-web |cognom=Williams |nom=D. R. |data=2004 |títol=Sun Fact Sheet|url=http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html |editor=[[NASA]] | consulta=27 de setembre de 2010}}</ref> El radi d'aquesta estrella s'ha mesurat amb un [[interferometria|interferòmetre]], que ha donat un diàmetre angular d'unes 5,936±0,016 [[minut d'arc|msa]]. La [[rotació estel·lar|velocitat de rotació calculada]] té un valor relativament baix de 16 km/s, que no produeix cap aplatament significatiu del seu disc,<ref name="aaa407">{{ref-publicació

 | cognom=Kervella | nom=P.

 | coautors=Thevenin, F.; Morel, P.; Borde, P.; Di Folco, E.

 | article=The interferometric diameter and internal structure of Sirius A

 | publicació=Astronomy and Astrophysics

 | url=http://arxiv.org/pdf/astro-ph/0306604

 | consulta=2007-11-25

 | data=2003 | volum=407 | pàgines=681-688

 | doi=10.1051/0004-6361:20030994}}</ref> al contrari del que li succeeix a una estrella de grandària semblant, [[Vega (estrella)|Vega]], que a causa de la seva alta velocitat de rotació de 274 km/s presenta un diàmetre equatorial molt més prominent que el polar.<ref name="Aufdenberg2006">{{ref-publicació|cognom=Aufdenberg | nomeni=J.P. | coautors = Ridgway, S.T. et ál. | títol=First results from the CHARA Array: VII. Long-Baseline Interferometric Measurements of Vega Consistent with a Pole-On, Rapidly Rotating Star? | publicació=Astrophysical Journal | data=2006 | volum=645 | pàgines=664—675 | url=http://www.chara.gsu.edu/chara/papers/paper6.pdf | format=PDF | fechaaceso=9 de novembre de 2007 | doi=10.1086/504149 }}</ref> Mentre que la magnitud aparent de Sírius és la major del cel nocturn en estrelles, amb -1,46,<ref name="SIMBADa">[http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?Ident=name+sirius+a Database entry for Sirius A], [[SIMBAD]]. Accessed online October 20, 2007.</ref> la seva [[magnitud absoluta]] és 1,42, molt per sota de les seves veïnes [[Iota Canis Maioris]], [[Bellatrix]] o [[VY Canis Maioris]]. La seva edat ronda els 200 o 300 milions d'anys.<ref name="Liebert2005">{{ref-publicació|nom = J. | cognom = Liebert | coautors = Young, P. A.; Arnett, D.; Holberg, J. B.; Williams, K. A.|publicació=The Age and Progenitor Mass of Sirius B | editorial = The Astrophysical Journal | any = 2005 | volum = 630 | exemplar = 1 | pàgines = L69-L72 | bibcode=2005ApJ...630L..69L | doi=10.1086/462419 |arxiv = astro-ph/0507523}}</ref> Això varia molt respecte a l'estrella de mida similar [[Vega]], que gira a uns 274 km/s molt més ràpid i s'eixampla prominentment a voltant del seu equador.<ref name=apj645>{{ref-publicació

 | cognom=Aufdenberg | nom=J.P.

 | coautors=Ridgway, S.T. ''et al''.

 | article=First results from the CHARA Array: VII. Long-Baseline Interferometric Measurements of Vega Consistent with a Pole-On, Rapidly Rotating Star?

 | publicació=Astrophysical Journal | data=2006

 | volum=645 | pàgines=664-675

 | url=http://www.chara.gsu.edu/CHARA/Papers/Paper6.pdf

 | format=PDF | consulta=9-11-2007

 | doi=10.1086/504149}}</ref>

Models estel·lars suggereixen que l'estrella es va formar durant la condensació d'un [[núvol molecular]], i que al cap de 10 milions d'anys, la seva generació interna d'energia era completament produïda per reaccions nuclears. El nucli va esdevenir [[zona convectiva|convectiu]] i utilitzava el [[cicle CNO]] per a generar energia.<ref name="aaa407"/> Es preveu que Sírius A exhaurirà completament les reserves d'hidrogen del nucli mil milions d'anys (10⁹) després de la seva formació. En aquest moment experimentarà una fase de [[gegant vermella]], i llavors esdevindrà una nana blanca.

L'espectre de Sírius A mostra línies metàl·liques intenses, que indiquen la presència d'elements més pesants que l'heli, com per exemple el ferro.<ref name="aaa407"/><ref name="solstation"/> Comparada amb el Sol, la proporció de ferro a l'atmosfera de Sírius A en relació a l'hidrogen es dona per <math>\begin{smallmatrix}[\frac{Fe}{H}]=0.5\end{smallmatrix}</math>,<ref name="apj548">{{ref-publicació

 | cognom=Qiu | nom=H. M.

 | coautors=Zhao, G.; Chen, Y. Q.; Li, Z. W.

 | article=The Abundance Patterns of Sirius and Vega

 | publicació=The Astrophysical Journal,

 | data=2001 | volum=548 | pàgines=953-965

 | url=http://www.journals.uchicago.edu/doi/full/10.1086/319000

 | consulta=20-10-2007

 | doi=10.1086/319000

}}</ref> que equival a 10<sup>0,5</sup>, cosa que significa que té el 316% de la proporció de ferro de l'atmosfera del [[Sol]]. Probablement, l'alta quantitat d'elements metàl·lics no és per tota l'estrella, sinó només per una [[zona de convecció]] prima a la seva superfície.<ref name="aaa407"/>

=== Sírius B ===
[[Fitxer:Sirius B-Earth comparison.png|miniatura|Comparació entre Sírius B i la Terra]]
Amb una massa gairebé igual a la del Sol, Sírius B és una de les nanes blanques més massives conegudes (0,98 [[massa solar|masses solars]]);<ref name=leicester>{{ref-web | data = 2005-12-01 | url = http://www2.le.ac.uk/ebulletin/news/press-releases/2000-2009/2005/12/nparticle-h8g-39x-fhd?searchterm=sirius | títol = Astronomers Use Hubble to 'Weigh' Dog Star's Companion | editor = University of Leicester | consulta = 13-12-2009 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20120330085157/http://www2.le.ac.uk/ebulletin/news/press-releases/2000-2009/2005/12/nparticle-h8g-39x-fhd?searchterm=sirius | arxiudata = 2012-03-30 }}</ref> és gairebé el doble que la mitjana de 0,5-0,6 [[massa solar|masses solars]]. Tot i això, aquesta massa és comprimida en un espai aproximadament com el de la Terra.<ref name=leicester/> La temperatura superficial actual és de 25.200 K.<ref name="apj_630"/> Tanmateix, com que no hi ha cap font interna de generació d'energia, Sírius B es refredarà contínuament mentre l'escalfor restant s'irradia cap a l'espai al llarg d'un període de més de dos bilions d'anys.<ref>{{ref-web | cognom = Imamura | nom = James N. | data = 1995-10-02 | url = http://zebu.uoregon.edu/~imamura/208/feb24/cool.html | títol = Cooling of White Dwarfs | editor = University of Oregon | consulta = 3-1-2007 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20061215101415/http://zebu.uoregon.edu/~imamura/208/feb24/cool.html | arxiudata = 2006-12-15}}</ref>

Una nana blanca només es forma després que l'estrella hagi acabat la seqüència principal i llavors hagi passat per una època de gegant vermella. Això va ocórrer quan Sírius B tenia menys de la meitat de la seva edat actual, aproximadament fa 120 milions d'anys. L'estrella original tenia aproximadament 5 masses solars<ref name=apj_630 /> i era una estrella de tipus B (aproximadament B4-5),<ref>{{ref-web | cognom = Siess | nom = Lionel | any = 2000 | url = http://astropc0.ulb.ac.be/~siess/server/iso.html | títol = Computation of Isochrones | editor = Institut d'Astronomie et d'Astrophysique, Université libre de Bruxelles | consulta = 2007-03-24 | arxiuurl = https://web.archive.org/web/20110505055958/http://astropc0.ulb.ac.be/~siess/server/iso.html | arxiudata = 2011-05-05}}</ref><ref>{{ref-publicació
 | nom = Francesco | cognom = Palla
 | títol = Stellar evolution before the ZAMS
 | publicació= Proceedings of the international Astronomical Union 227 | pàgines = 196-205
 | editorial = Cambridge University Press
 | lloc = Itàlia | url = http://adsabs.harvard.edu/abs/1976IAUS...73...75P
 | consulta=24-3-2007}}</ref> quan encara era a la seqüència principal. Mentre era una gegant vermella, Sírius B podria haver enriquit la [[metal·licitat]] de la seva companya.

Aquesta estrella està composta principalment per una barreja de carboni i oxigen que es va generar per fusió d'heli en l'etapa anterior.<ref name="apj_630"/><ref name="Liebert2005"/> És embolicada per una capa d'elements més lleugers, amb els materials segregats per massa a causa de l'elevada [[gravetat superficial|gravetat]] i temperatura superficials.<ref>{{ref-publicació
 | cognom=Koester | nom=D. | coautors=Chanmugam, G.
 | article=Physics of white dwarf stars
 | publicació=Reports on Progress in Physics
 | data=1990 | volum=53 | exemplar=7 | pàgines=837-915
 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1990RPPh...53..837K
 | consulta=2008-01-03
 | doi=10.1088/0034-4885/53/7/001
}}</ref> Per tant, l'atmosfera exterior de Sírius B és ara gairebé d'hidrogen pur—l'element amb menys massa—i no es poden veure més elements a l'espectre de l'estrella.<ref name="Holberg2004">{{ref-publicació|cognom=Holberg | nomeni=J. B. | coautors = Barstow, M. A.; Burleigh, M. R.; Kruk, J. W.; Hubeny, I.; Koester, D. | títol=FUSE observations of Sirius B | publicació=Bulletin of the American Astronomical Society | data=2004 | volum=36 | pàgines=1514 | bibcode=2004AAS...20510303H }}</ref>

Una nana blanca només es forma després que una estrella es desenvolupi a partir de la [[seqüència principal]] i passada per una etapa de [[geganta vermella]]. En el cas de Sírius B, això va succeir quan l'estrella tenia només la meitat de la seva edat actual, fa uns 120 milions d'anys. Durant la seva època en la seqüència principal l'estrella inicial, de tipus B (o B4-5),<ref name="Siess2000">{{ref-web | cognom=Siess | nom=Lionel | data=2000 | url=http://astropc0.ulb.ac.be/siess/server/iso.html | títol=Computation of Isochrones | editor=Institut d'Astronomie et d'Astrophysique, Université lliure de Bruxelles | consulta=24 de març de 2007}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref><ref name="Palla2005">{{citar conferència | nom=Francesco | cognom=Palla | title = Stellar evolution before the ZAMS | títol llibre=Proceedings of the international Astronomical Union 227 | pàgines=196—205 | editorial=Cambridge University Press | data=del 16 al 20 de maig de 2005 | lloc=Itàlia | bibcode=976IAUS...73...75P}}</ref> tindria una massa aproximada de 5 [[Massa solar|M<sub>☉</sub>]].<ref name="Liebert2005"/> En el transcurs de la seva fase intermèdia de Sírius B com a geganta vermella, Sírius A podria haver augmentat la seva [[metal·licitat]].

=== Especulació sobre Sírius C ===
[[Fitxer:Sirius A & B X-ray.jpg|miniatura|Imatge de [[raigs X]] del [[observatori de raigs X Chandra|''Chandra'']], en la qual Sírius B és més visible que Sírius A]]
Des de 1894, algunes irregularitats visibles en l'òrbita del sistema Sírius van fer pensar en una tercera component encara més petita, quelcom que mai ha arribat a confirmar-se. El millor ajust en les dades indica que tindria una òrbita al voltant de Sírius A d'uns sis anys i una massa de tan sols 0,06 M<sub>☉</sub> i seria fins a deu vegades més feble que Sírius B, la qual cosa complicaria tremendament la seva visualització.<ref name="Benest1995">{{ref-publicació|autor=Benest, D.; Duvent, J. L. | títol=Is Sirius a triple star? | publicació=Astronomy and Astrophysics | data=1995 | mes=juliol | volum=299 | pàgines=621—628 | bibcode=1995A&A...299..621B | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/full/1995a%26A...299..621B }}</ref> En els [[Dècada de 1920|anys vint]] del {{segle|XX|s}} diversos astrònoms van observar repetidament una petita estrella al voltant de Sírius A, però la van perdre de vista després. Estudis posteriors van poder confirmar que es tractava d'un objecte de fons; en el 1999, un equip d'astrònoms [[França|francesos]] va poder examinar l'entorn de Sírius A a la recerca d'un astre tènue i es va trobar, de fons, una estrella de lluentor similar que en la primera meitat dels anys vint havia de situar-se a la zona visual que ocupava Sírius A. Les preses més recents no van poder trobar cap estrella companya de Sírius A dins d'un camp de 30 [[Segon d'arc|arcsec]].<ref>{{ref-publicació |autor=J. M. Bonnet-Bidaud, F. Cues, J. Lecacheux |títol=Search for Companions around Sirius |publicació=Astronomy and Astrophysics |volum=360 |pàgines=991—996 |any=2000|url=http://aa.springer.de/papers/0360003/2300991.pdf |llengua=anglès |consulta=2013-04-09 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110709121459/http://aa.springer.de/papers/0360003/2300991.pdf |arxiudata=2011-07-09 }}</ref><ref name="BonnetBidaud2008">{{ref-publicació|autor=Bonnet-Bidaud, J. M.; Pantin, I. | títol=ADONIS high contrast infrared imaging of Sirius-B | publicació=Astronomy and Astrophysics | volum=489 | exemplar = 2 | pàgines=651—655 | data=2008 | mes=octubre | doi=10.1051/0004-6361:20078937 | url=http://www.aanda.org/articles/aa/pdf/2008/38/aa8937-07.pdf }}</ref> El 2008, es van publicar altres observacions que van ser incapaces de detectar ni una tercera estrella ni tampoc un planeta.<ref name="BonnetBidaud2008"/>

=== Possibilitat de vida al voltant de Sírius ===
{{article principal|Habitabilitat planetària}}
La distància de Sírius A a la qual hauria de trobar-se un planeta per albergar condicions físiques favorables per a la vida tal com la coneixem és de 4,7 [[unitat astronòmica|ua]], prop de 700 milions de quilòmetres. No obstant això, en aquesta distància no podria existir una òrbita estable a causa de les pertorbacions provocades per la presència de Sírius B. Qualsevol planeta hauria estat destruït després de l'expansió d'aquesta última durant la seva etapa de geganta vermella i, en el cas que s'hagués format a continuació d'aquest procés, estaria sotmès a una incessant pluja de [[cometa|cometes]] i [[asteroides]], ja que al voltant de Sírius s'ha detectat un disc de pols similar a aquell que ocupava el sistema solar en les seves primeres fases.<ref name="SolStation"/>

== Descobriment de Sírius B ==
[[Fitxer:Sirius A and B Hubble photo.jpg|miniatura|esquerra|Imatge de Sírius A (estrella gran) i Sírius B (estrella petita, a baix a l'esquerra de la major), presa pel [[telescopi espacial Hubble|telescopi espacial ''Hubble'']].<ref>{{ref-notícia 

 | títol = The Dog Star, Sirius, and its Tiny Companion

 | editorial = Hubble News Desk | data = 13-12-2005 | url=http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/2005/36/image/a

 | consulta=4-8-2006}}</ref> Les puntes de difracció i els anells concèntrics són efectes instrumentals]]
El 1844, l'astrònom [[Alemanya|alemany]] [[Friedrich Bessel]], reconegut per ser el primer a descobrir la [[paral·laxi]] trigonomètrica el 1838,<ref name=galadi702>Galadí-Enríquez, Gutiérrez Cabell; ''Astronomia general: teòrica i pràctica'', pàgs. 702-703.</ref> va deduir el 1844, a partir de les oscil·lacions en el [[moviment propi]] de Sírius, que tenia una companya invisible, la qual cosa va desconcertar tota la comunitat astronòmica.<ref name=galadi702/><ref name="Bessel1844">{{ref-publicació|bibcode=1844MNRAS...6..136. | títol=On the Variations of the Proper Motions of ''Proció'' and ''Sirius'' | autor=Bessel, F. W.; communicated by Herschel, J. F. W. | publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society | volum=6 | mes=desembre | data=1844 | pàgines=136—141 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/full/1844mnras...6..136. }}</ref> Gràcies a l'anàlisi de la trajectòria, es van poder calcular algunes característiques del sistema Sírius.<ref name=galadi702/> Gairebé dues dècades més tard, el 31 de gener de 1862, l'astrònom i fabricador de telescopis nord-americà [[Alvan Graham Clark]], de l'[[Alvan Clark & Sons]], situada a [[Massachusetts]],<ref name=porcellino61>Porcellino, ''A la recerca dels estels'', pàg. 61.</ref> va ser el primer a albirar la feble estrella companya de Sírius, ara denominada ''Sírius B'' i també, col·loquialment, ''el Cadell''.<ref name=porcellino61/><ref name="Flammarion1877">{{ref-publicació|bibcode=1877AReg...15..186F | títol=The Companion of Sirius | autor=Flammarion, Camille | publicació=The Astronomical Register | volum=15 | exemplar = 176 | mes=agost | data=1877 | pàgines=186—189 }}</ref> Curiosament, no buscava distingir la nova estrella, sinó provar les lents del seu nou [[telescopi refractor]] —el major del món de la seva classe llavors, de 480 mm d'obertura, destinat a l'[[observatori Dearborn]]— i descobrir imperfeccions gràcies a la lluentor de Sírius.<ref name=galadi702/><ref name=porcellino61/><ref>{{ref-web|url=http://www.craig-telescope.co.uk/lens.html |títol=The Craig telescope - The Lens | consulta=26 de març de 2011|autor=Craig Telescope Project | llengua=anglès}}</ref> A partir de llavors, Sírius deixava de ser un estel binari astromètric, binari però aparentment solitari a simple vista o amb telescopi, per entrar en la categoria d'estels binaris orbitals visuals.<ref name=galadi702/>

L'any 1851, [[Christian August Friedrich Peters|Christian Peters]] havia pogut xifrar el [[període orbital]] de la parella en 50,093 anys, i la massa en més de sis vegades la de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], encara que en això darrer els seus càlculs es van quedar curts. Així mateix, va constatar una forta [[Excentricitat (matemàtica)|excentricitat]] en la trajectòria orbital de Sírius B i va aportar una [[efemèride]] amb les posicions esperades.<ref>C.A.F. Peters: ''Über die eigene Bewegung des Sirius''. Astronomische Nachrichten Nr. 745, 1—16; Nr. 746, 17—32; Nr. 747, 33—48; Nr. 748, 49—58, Altona 1851 ([http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1851an.....32....1P&data_type=PDF_HIGH&whole_paper=YES&type=PRINTER&filetype=.pdf PDF]). Vegeu també Holberg: ''Sirius ?'', pàg. 57 ss.</ref>

El 1915, [[Walter Sydney Adams]], utilitzant un [[telescopi reflector]] d'1,5 m des de l'[[observatori Mont Wilson]], va observar [[Anàlisi espectral|l'espectre]] de Sírius B i va determinar que era un tènue estel blanc,<ref name="Adams1915">{{ref-publicació|bibcode=1915PASP...27..236A | títol=The Spectrum of the Companion of Sirius | nomeni=W. S. | cognom=Adams | publicació=Publications of the Astronomical Society of the Pacific | volum=27 | exemplar = 161 | mes=desembre|any=1915 | pàgines=236—237 | doi=10.1086/122440|url=http://articles.adsabs.harvard.edu/full/1915pasp...27..236A }}</ref> cosa que va portar els astrònoms a pensar que era un [[nana blanca|nan blanc]], el segon en la història a ser descobert,<ref name="Holberg2005">{{ref-publicació|cognom=Holberg | nomeni=J. B. | títol=How Degenerate Stars Came to be Known as White Dwarfs | publicació=Bulletin of the American Astronomical Society | data=2005 | volum=37 | exemplar = 2 | pàgines=1503 | bibcode=2005AAS...20720501H }}</ref> o fins i tot el primer segons altres fonts.<ref name=galadi702/><ref name=blume348>Burnham, Dyer, Kanipe; ''Astronomia'', pàg. 348.</ref> Amb els anys, ha passat a ser un dels tres nans blancs «clàssics», al costat de [[40 Eridani]] i l'[[Estrella de Van Maanen|estel de Van Maanen]].<ref name="schatzman">{{Ref-llibre| cognom = I. Schatzman |títol=White Dwarfs |any = 1958 |editorial = Amsterdam: North-Holland}}</ref>

El primer mesurament del diàmetre de Sírius A, el van fer [[Robert Hanbury Brown]] i [[Richard Q. Twiss]] el 1959 a [[Jodrell Bank]], amb l'ajuda del seu [[interferòmetre d'intensitat]] estel·lar,<ref name="Hanbury1958">{{ref-publicació|autor=Brown, R. Hanbury; Twiss, R. Q. | títol=Interferometry of the Intensity Fluctuations in Light. IV. A Test of an Intensity Interferometer on Sirius A | publicació=Proceedings of the Royal Society of London | data=1958 | volum=248 | exemplar = 1253 | pàgines=222—237 | bibcode=1958RSPSA.248..222B | doi=10.1098/rspa.1958.0240 }}</ref> però no va ser sinó fins al 2005 que, amb el [[telescopi espacial Hubble|telescopi espacial ''Hubble'']], es va poder definir la grandària exacta de Sírius B: aproximadament té el mateix diàmetre que la Terra, uns 12.000 km, però amb una massa lleugerament menor a la del Sol.<ref name="Brown2005">{{ref-web | autor=Brown, Dwayne; Weaver, Donna | data=13-12-2005 | url=http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2005/36/text/ | títol=Astronomers Usi Hubble to "Weigh" Dog Star's Companion |editor=NASA | consulta=13 d'octubre de 2007}}</ref><ref name="McGourty2005">{{ref-notícia | nomeni=Christine | cognom=McGourty | títol=Hubble finds mass of white dwarf | editorial=BBC News | data=14-12-2005 | url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/4528586.stm | consulta=13 d'octubre de 2007}}</ref><ref name="Bond2005">{{ref-notícia | nomeni=Peter | cognom=Bond | títol=Astronomers Usi Hubble to 'Weigh' Dog Star's Companion | editorial=Royal Astronomical Society | data=14-12-2005 | url=http://www.ras.org.uk/index.php?option=com_content&task=view&id=897&itemid=2 | consulta=4 d'agost de 2006}}</ref><ref name="Barstow2007">{{ref-publicació|autor=Barstow, M. A.; Bond, Howard I.; Holberg, J. B.; Burleigh, M. R.; Hubeny, I.; Koester, D. | títol=Hubble Space Telescope spectroscopy of the Balmer lines in Sirius B | publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society | data=2005 | volum=362 | exemplar = 4 | pàgines=1134—1142 | bibcode=2005MNRAS.tmp..739B | doi=10.1111/j.1365-2966.2005.09359.x }}</ref>

== Visibilitat i observació ==
[[Fitxer:4heic0516d.jpg|miniatura|[[Triangle hivernal]] format per [[Proció]] a l'esquerra, [[Betelgeuse]], vermella, a la dreta (i la resta d'[[Orió (constel·lació)|Orió]]) i Sírius a sota en el centre]]
Amb una [[magnitud aparent]] de -1,46, Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn, gairebé dues vegades més brillant que la segona més brillant, [[Canopus]].<ref name="Holberg2007-xi"/> Tanmateix, no és tan brillant com la [[Lluna]], [[Venus (planeta)|Venus]] o [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]. De vegades, [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] i [[Mart (planeta)|Mart]] també són més brillants que Sírius.<ref>{{ref-web | cognom = Espenak | nom = Fred | url = http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/TYPE/mars2.html | títol = Mars Ephemeris | obra = Twelve Year Planetary Ephemeris: 1995-2006, NASA Reference Publication 1349 | arxiuurl = https://archive.today/20120729023506/http://eclipse.gsfc.nasa.gov/TYPE/mars2.html | arxiudata = 2012-07-29 | consulta = 2010-03-14 }}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Espenak|nom=Fred|url=http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/TYPE/mercury2.html|títol=Mercury Ephemeris|obra=Twelve Year Planetary Ephemeris: 1995-2006, NASA Reference Publication 1349|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080307153346/http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/TYPE/mercury2.html|arxiudata=2008-03-07|consulta=2010-03-14}}</ref> Sírius es pot veure des de gairebé tota regió habitada de la superfície de la Terra, car només els habitants que viuen per sobre de 73 graus no la poden veure. Tot i això, no s'alça gaire en algunes ciutats septentrionals, i arriba a només 13º sobre l'horitzó de [[Sant Petersburg]].<ref name="Holberg2007-82">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 82.</ref> Sírius, juntament amb [[Proció]] i Betelgeuse, forma un dels tres [[vèrtex (geometria)|vèrtexs]] del [[Triangle Hivernal]] dels observadors de l'[[hemisferi nord]].<ref>{{ref-web 
 | cognom = Darling | nom = David | url=http://www.daviddarling.info/encyclopedia/W/Winter_Triangle.html | títol = Winter Triangle
 |obra=The Internet Encyclopedia of Science
 | consulta=20-10-2007}}</ref> A causa de la seva [[declinació (astronomia)|declinació]] d'aproximadament -17º,<ref name=simbada>[http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?Ident=name+sirius+a Database entry for Sirius A], [[SIMBAD]]. Accedit el 20 d'octubre de 2007.</ref> Sírius és una [[estrella circumpolar]] a latituds inferiors a 73° S. A principis de juliol i a l'[[hemisferi sud]], Sírius es pot veure tant al vespre quan es pon després del Sol, com al matí quan neix abans que el Sol.<ref>{{ref-web
 |url = http://www.stargazers.iinet.net.au/Canismajor.htm
 |any = 2000
 |títol = Stories from the Stars
 |editor = Stargazers Astronomy Shop
 |consulta = 17-12-2008
 |arxiuurl = https://web.archive.org/web/20200329024352/http://www.stargazers.iinet.net.au/Canismajor.htm
 |arxiudata = 2020-03-29
}}</ref>

Sírius, fins i tot, es pot observar durant el dia a ull nu sota condicions bones. Per anar bé, el cel hauria de ser clar, l'observador hauria d'estar a una altitud gran, Sírius ben amunt, i el Sol baix a l'horitzó.<ref>{{ref-publicació
 | nom=C. | cognom=Henshaw
 | article=On the Visibility of Sirius in Daylight | publicació=Journal of the British Astronomical Association
 | data=1984 | volum=94 | exemplar=5 | pàgines=221-222
 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1984JBAA...94..221H
 | consulta=2007-10-20}}</ref> Aquestes condicions es compleixen més fàcilment a l'hemisferi sud, a causa de la declinació sud de Sírius.

El moviment orbital del sistema binari de Sírius duu les estrelles a una separació angular mínima de 3 segons d'arc i a una màxima d'11 segons d'arc. Quan s'apropen al màxim, és complicat distingir la nana blanca de la seva companya més lluminosa, i es necessita un telescopi amb una obertura de 300 mm i unes condicions excel·lents. Un [[periastre]] va ocórrer el 1994<ref>Dues òrbites senceres de 50,09 anys després de l'època del periastre de 1894.13 dona una data de 1994,31.</ref> i des de llavors s'han anat separant, cosa que facilita definir-les amb un telescopi.<ref name=mullaney>{{ref-web | cognom = Mullaney | nom = James | mes = març | any = 2008 | url = http://www.skyandtelescope.com/observing/objects/doublestars/3309846.html?page=3&c=y | títol = Orion's Splendid Double Stars: Pretty Doubles in Orion's Vicinity | editor = Sky & Telescope | consulta = 1-2-2008 | arxiuurl = https://www.webcitation.org/6EQKdwfXH?url=http://www.skyandtelescope.com/observing/objects/doublestars/3309846.html?page=3 | arxiudata = 2013-02-14}}</ref>

A una distància de 2,6 [[parsec]]s (8,6 al), el sistema de Sírius conté dues de les vuit [[Llista d'estels més propers|estrelles més properes]] del [[sistema solar]]<ref name="reconslist">{{ref-web 
 | cognom = Henry | nom = Todd J. | data = 1-7-2006 | url = http://www.chara.gsu.edu/RECONS/TOP100.posted.htm
 | títol = The One Hundred Nearest Star Systems
 |editor= RECONS | consulta=4-8-2006}}</ref> i és el cinquè sistema estel·lar més pròxim al nostre.<ref name="reconslist"/> Aquesta proximitat és el motiu principal de la seva brillantor, així com d'altres estrelles properes com [[Alfa del Centaure]], contràriament a distants supergegants molt brillants com Canopus, Rigel o Betelgeuse.<ref>{{ref-web
 | url=http://www.rasnz.org.nz/Stars/BrightStars.htm
 | títol=The Brightest Stars
 | editor=Royal Astronomical Society of New Zealand
 | consulta=14-12-2007
 | arxiuurl=https://www.webcitation.org/6EQLhXrbK?url=http://rasnz.org.nz/Stars/BrightStars.shtml
 | arxiudata=2013-02-14
}}</ref> Tanmateix, Sírius és unes 25 vegades més brillant que el Sol.<ref name="apj_630"/> L'estrella gran més a prop de Sírius és Proció, a 1,61 parsecs (5,24 al).<ref name="solstation"/> S'espera que la sonda ''[[Voyager 2]]'', llançada el 1977 per estudiar els quatre [[planeta jovià|planetes jovians]] del sistema solar, passi a 4,3 anys-llum de Sírius en aproximadament 296.000 anys.<ref>{{ref-web 
 | cognom = Angrum | nom = Andrea | data = 25-8-2005 | url =http://voyager.jpl.nasa.gov/mission/interstellar.html
 | títol = Interstellar Mission |editor= NASA/JPL
 | consulta=7-5-2007}}</ref>

El moviment orbital del sistema binari de Sírius fa que la mínima separació angular entre ambdós estels sigui de menys de tres [[segon d'arc|segons d'arc]] i que la màxima sigui de dotze segons d'arc.<ref name=comellas624>Comellas, ''Guia del firmament'', pàg. 624.</ref> Si es té la primera de les situacions exposades, distingir la petita Sírius B de la seva gran companya és un desafiament per a l'observador, ja que es necessita un telescopi d'almenys 300 mm d'obertura recolzat per unes condicions d'observació excel·lents. En general, l'obstacle principal per observar Sírius B ve donat per la gran diferència de magnitud entre l'estel primari i el secundari.<ref name="comellas185">Comellas, ''Guia del firmament'', pàg. 185.</ref> Des de l'any 1994, quan va ocórrer l'últim [[periastre]] del sistema Sírius,<ref name="periastro" group="nota">Dos cicles complets de 50,09 anys a continuació del periastro de 1894,13 donen com a resultat la data de 1994,31. Noti's que els decimals no indiquen dies ni mesos sinó una fracció de l'any.</ref> la parella s'ha anat distanciant entre si, la qual cosa facilita la seva visió per separat.<ref name="Mullaney2008">{{ref-web | cognom=Mullaney | nom=James | mes=març | data=2008 | url=http://www.skyandtelescope.com/observing/objects/doublestars/3309846.html?page=3&c=y | títol=Orion's Splendid Double Stars: Pretty Doubles in Orion's Vicinity | editor=Sky & Telescope | consulta=1 de febrer de 2008 | arxiuurl=https://www.webcitation.org/6EQKdwfXH?url=http://www.skyandtelescope.com/observing/objects/doublestars/3309846.html?page=3 | arxiudata=2013-02-14}}</ref> Així mateix, per diferenciar ambdues estrelles pot ser d'utilitat un diafragma poligonal, ideat per [[Alexander Aitken]],{{Citació necessària|data=2022}} que modifiqui la llum provinent de Sírius A perquè Sírius B deixi de ser imperceptible entre la lluentor de la primera.<ref name="galadi616">Galadí-Enríquez, Gutiérrez Cabell; ''Astronomia general: teòrica i pràctica'', pàg. 616.</ref><ref name=comellas624/> El proper [[apoastre]] tindrà lloc l'any [[2018]], quan el sistema estarà separat per 12 parsecs amb un [[angle de posició]] de 66º; l'anterior va succeir el 1966, així que fins a l'any 2010 no és tan fàcil distingir-ne l'una de l'altra.<ref name=comellas624/>

A una distància de 2,6 [[parsec]]s (8,6 anys-llum), el sistema Sírius conté dues de les vuit estrelles més properes al [[sistema solar]] i és el cinquè sistema estel·lar més proper a nosaltres.<ref name="Todd2006">{{ref-web | cognom=Henry | nomeni=Todd J. | data=1-7-2006 | url = http://www.chara.gsu.edu/recons/top100.posted.htm | títol = The One Hundred Nearest Star Systems |editor= RECONS | consulta=4 d'agost de 2006}}</ref> És aquesta proximitat, i no la lluminositat real de Sírius, la principal raó que la seva magnitud aparent segueixi en la llista a la Lluna, Júpiter i Venus, idènticament al que succeeix amb altres estrelles properes, com [[Alfa del Centaure]], i en clar contrast al que succeeix amb estrelles supergegants i extremadament lluminoses com [[Canopus (estel)|Canopus]], [[Rigel]] o [[Betelgeuse]], que malgrat trobar-se moltíssim més lluny es consideren entre les més brillants del firmament.<ref name="RASNZ">{{ref-web | url=http://www.rasnz.org.nz/stars/brightstars.htm | títol=The Brightest Stars | editor=Royal Astronomical Society of New Zealand | consulta=14 de desembre de 2007 | arxiuurl=https://www.webcitation.org/6EQLhXrbK?url=http://rasnz.org.nz/Stars/BrightStars.shtml | arxiudata=2013-02-14}}</ref> Malgrat tot, cal no oblidar que Sírius és al voltant de vint-i-cinc vegades més lluminosa que el nostre Sol.<ref name="Liebert2005"/> Prenent Sírius com a referència de distàncies, l'estrella de grans dimensions més propera és [[Proció]], a 1,61 parsecs (5,24 anys-llum) de distància.<ref name="SolStation"/>

=== Distància ===
[[Fitxer:Celestia Sirius.jpg|miniatura|Una imatge simulada de Sírius A i B utilitzant [[Celestia]]]]
La paral·laxi de Sírius va ser mesurada per [[Thomas Henderson (astronomer)|Thomas Henderson]] utilitzant les seves observacions fetes entre 1832-1833 i les de [[Thomas Maclear|Maclear]] el 1836-1837, i van ser publicades el 1839. El valor de paral·laxi va ser de 0.23 [[segons d'arc]], i es va calcular l'error de paral·laxi que no excedia d'un quart de segon.

A més, van ser els primers intents de mesurar la paral·laxi de Sirius: per al segon [[Jacques Cassini|Cassini]] (6 segons); per alguns astrònoms (incloent [[Nevil Maskelyne]])<ref name="Maskelyne1761">{{ref-publicació|cognom=Maskelyne |nom=Nevil
 |coautors=
 |títol=A Proposal for Discovering the Annual Parallax of Sirius; by the Rev. Nevil Maskelyne, a. M. Fellow of Trinity College, Cambridge, and F. R. S.
 |any=1761
 |publicació=[[Philosophical Transactions of the Royal Society]]
 |volum=51 |exemplar=2 |pàgines=889-895
 |bibcode=1759RSPT...51..889M}} [[Google Books|Google Books id]]: [http://books.google.cat/books?id=zBdWAAAAYAAJ&pg=PA889#v=onepage&q&f=false zBdWAAAAYAAJ — page 889]</ref> utilitzant les observacions de [[Nicolas Louis de Lacaille|Lacaille]] fetes al [[cap de Bona Esperança]] (4 segons); per [[Giuseppe Piazzi|Piazzi]] (la mateixa quantitat); utilitzant les observacions de [[Nicolas Louis de Lacaille|Lacaille]] realitzades a [[París]], més nombroses i precises que les realitzades al cap (sense paral·laxi sensible); per [[Friedrich Bessel|Bessel]] (sense paral·laxi sensible).<ref name="Henderson1840"/>

{{πt}}
{{πp|Henderson (1840)|230||<ref name="Henderson1840">{{ref-publicació|cognom=Henderson |nom=T.
 |coautors=
 |títol=On the Parallax of Sirius
 |any=1840
 |publicació=[[Monthly Notices of the Royal Astronomical Society]]
 |volum=11 |pàgines=239
 |bibcode=1840MmRAS..11..239H}}</ref>}}
{{πp|Woolley ''et al.'' (1970)|377|4|<ref name="Woolley1970">{{plxref|wo=244|consulta=2014-06-05}}</ref>}}
{{πp|Gliese & Jahreiß (1991)|380.4|2.9|<ref name="Gliese1991">{{plxref|gj=244|consulta=2014-06-05}}</ref>}}
{{πp|van Altena ''et al.'' (1995)|381.6|2.2|<ref name="van Altena1995">{{plxref|plx=1577|consulta=2014-06-05}}</ref>}}
{{πp|Perryman ''et al.'' (1997)<br/>({{mida|85%|Hipparcos}})|379.21|1.58|<ref name="Perryman1997">{{plxref|hip=32349|hipsource=hip|consulta=2014-06-05}}</ref>|b=}}
{{πs|Perryman ''et al.'' (1997)<br/>({{mida|85%|Tycho}})|(absents)||||||||<ref name="Perryman1997_tyc">{{plxref|hip=32349|consulta=2014-06-05}}</ref>}}
{{πp|van Leeuwen (2007)|379.21|1.58|<ref name="van Leeuwen2007">{{plxref|hip=32349|hipsource=hip|consulta=2014-06-05}}</ref>|c1=<ref group="nota">Coincideix amb la paral·laxi de Perryman ''et al.'' (1997).</ref>|b=}}
{{πp|RECONS TOP100 (2012)|380.02|1.28|<ref name="RECONS TOP100">{{plxref|recons2012|consulta=2014-06-05}}</ref>|c1=<ref group="nota">Paral·laxi ponderat basat en paral·laxis de van Altena ''et al.'' (1995) i van Leeuwen (2007).</ref>}}
{{πe}}

=== Comparació de lluentor ===
En l'actualitat, Sírius és l'estrella més brillant del firmament, però no sempre serà així. Al voltant de l'any 235000 dC, [[Vega (estrella)|Vega]] reemplaçarà Sírius en aquesta primera posició amb una magnitud de -0,7,<ref name="SK">Southern Stars Systems ''SkyChart III'', Saratoga, Califòrnia 95070, Estats Units.</ref> i abans de l'any 260000 dC, amb una magnitud de -0,46, [[Canopus (estrella)|Canopus]] podria recuperar la seva segona posició en detriment de Sírius, que cauria en la llista per passar a ser la tercera estrella per lluentor des de la [[Terra]].<ref name="SK"/> L'evolució de la lluentor de Sírius en comparació amb altres estrelles molt brillants, a l'espai de temps que va des de cent mil·lennis aC fins a cent mil·lennis dC es mostra en el següent diagrama i la seva corresponent taula numèrica:<ref name="SK"/>

[[Fitxer:Diagrama Brill aparent-Temps - Estrelles brillants ca.svg|miniatura|esquerra|490px|Desenvolupament de les lluentors aparents de les estrelles més lluminoses des de la Terra al llarg del temps]]
:{| class=wikitable
|-
!style="background:moccasin" width="16%" | data<br/>(a. de C./d. de C.)
!style="background:moccasin" width="12%" | '''Sírius'''
!style="background:moccasin" width="12%" | [[Canopus (estrella)|Canopus]]
!style="background:moccasin" width="12%" | [[Vega (estrella)|Vega]]
!style="background:moccasin" width="12%" | [[Arcturus]]
!style="background:moccasin" width="12%" | [[Proció]]
!style="background:moccasin" width="12%" | [[Altair]]
!style="background:moccasin" width="12%" | [[Alpha Centauri|α Cen]]
|-
| align=right | −100000
| align=center | −0,66
| align=center | '''−0,82'''
| align=center | +0,33
| align=center | +0,88
| align=center | +0,88
| align=center | +1,69
| align=center | +2,27
|-
| align=right | −75000
| align=center | '''−0,86'''
| align=center | −0,80
| align=center | +0,24
| align=center | +0,58
| align=center | +0,73
| align=center | +1,49
| align=center | +1,84
|-
| align=right | −50000
| align=center | '''−1,06'''
| align=center | −0,77
| align=center | +0,17
| align=center | +0,30
| align=center | +0,58
| align=center | +1,27
| align=center | +1,30
|-
| align=right | −25000
| align=center | '''−1,22'''
| align=center | −0,75
| align=center | +0,08
| align=center | +0,08
| align=center | +0,46
| align=center | +1,03
| align=center | +0,63
|-
| align=right | 0
| align=center | '''−1,43'''
| align=center | −0,72
| align=center | 0,00
| align=center | −0,02
| align=center | +0,37
| align=center | +0,78
| align=center | −0,21
|-
| align=right | 25000
| align=center | '''−1,58'''
| align=center | −0,69
| align=center | −0,08
| align=center | +0,02
| align=center | +0,33
| align=center | +0,49
| align=center | −0,90
|-
| align=right | 50000
| align=center | '''−1,66'''
| align=center | −0,67
| align=center | −0,16
| align=center | +0,19
| align=center | +0,32
| align=center | +0,22
| align=center | −0,56
|-
| align=right | 75000
| align=center | '''−1,66'''
| align=center | −0,65
| align=center | −0,25
| align=center | +0,45
| align=center | +0,37
| align=center | −0,06
| align=center | +0,30
|-
| align=right | 100000
| align=center | '''−1,61'''
| align=center | −0,62
| align=center | −0,32
| align=center | +0,74
| align=center | +0,46
| align=center | −0,31
| align=center | +1,05
|}
{{clear|both}}

=== Sírius com a estrella vermella ===
[[Fitxer:HRD Sonne Sirius ca.svg|miniatura|Sírius A, Sírius B i el Sol en el [[diagrama de Hertzsprung-Russell]]]]
La paradoxa que Sírius era fins fa poc temps (en termes estel·lars) una estrella vermella sorprenia els astrònoms,<ref name=galadi175/><ref name=galadi599>Galadí-Enríquez, Gutiérrez Cabell; ''Astronomia general: teòrica i pràctica'', pàgs. 599-600.</ref> car a pesar que se sap amb certesa que és de color blanc blavós,<ref name=galadi175/><ref name=comellas594>Comellas, ''Guía del firmamento'', pàg. 594.</ref> els documents històrics denotaven que l'estrella era vermella.<ref name=galadi599/>

En l'[[antic Egipte]], per als habitants, Sírius era de gran importància donada la relació entre el seu orthus helíac i la crescuda del [[Nil]]; Sírius era una estrella vermella i,<ref name=galadi175/> de la mateixa manera, cap a l'any 150 dC [[Claudi Ptolemeu]] va descriure Sírius amb color vermellós, al costat d'altres cinc estrelles que, en efecte, són d'aquest color o ataronjat: [[Betelgeuse]], [[Antares (estrella)|Antares]], [[Aldebaran]], [[Arcturus]] i [[Pòl·lux (estrella)|Pòl·lux]].<ref name="Holberg2007-157">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 157.</ref> El primer a discrepar-hi de manera oficial va ser l'astrònom aficionat [[Thomas Barker]], terratinent de [[Lyndon Hall]] a [[Rutland]], que va parlar del tema durant una reunió de la [[Royal Society]] a [[Londres]] en el 1760.<ref name="Ceragioli1995">{{ref-publicació|cognom=Ceragioli | nomeni=R. C. | títol=The Debat Concerning 'Red' Sirius | publicació=Journal for the History of Astronomy | data=1995 | volum=26 | exemplar = 3 | pàgines=187—226 | bibcode=1995JHA....26..187C }}</ref> L'existència d'estrelles que variaven la seva lluentor va donar motiu a la idea que també podria haver-hi unes altres que el que canviessin fos el seu color; ''sir'' [[John Herschel]] va fer aquesta anotació el 1839, possiblement influït pel seu estudi sobre [[Eta Carinae]] dos anys enrere.<ref name="Holberg2007-158">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 158.</ref> [[Thomas Jefferson Jackson See]] va reobrir el debat sobre el color vermell de Sírius mitjançant la publicació de diversos documents l'any 1892 i un sumari el 1926,<ref name="Holberg2007-161">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 161.</ref> en els quals no sols recorria a Ptolemeu, sinó que també citava el poeta [[Arat]], [[Ciceró]] i [[Germànic Cèsar]] com a persones que havien qualificat l'estrella de vermella, admetent d'altra banda que cap dels tres eren astrònoms.<ref name="Holberg2007-162">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 162.</ref> El filòsof romà [[Luci Anneu Sèneca]] també havia descrit en el seu moment Sírius amb un color vermell més fosc que el de [[Mart (planeta)|Mart]], declarant a més: «Sírius és vermella».<ref name=comellas623/><ref name="Whittet1999">{{ref-publicació|autor=Whittet, dC B. | títol=A physical interpretation of the 'xarxa Sirius' anomaly | publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society | data=1999 | volum=310 | exemplar = 2 | pàgines=355—359 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1999mnras.310..355W|consulta=2007-06-30|doi=10.1046/j.1365-8711.1999.02975.x }}</ref> Cal assenyalar que, encara que va ser la idea més generalitzada, no tots els observadors antics van veure Sírius vermella. De fet, en l'[[Història de la Xina|antiga Xina]], Sírius era la referència que es prenia com a estrella blanca, i múltiples registres des del [[segle II aC]] fins al [[segle VII|segle VII dC]] descriuen Sírius amb tons blancs.<ref name="Jiang1992">{{ref-publicació|autor=江晓原 | data=1992 | títol=中国古籍中天狼星颜色之记载 | publicació=天文学报 | volum=33 | exemplar = 4 | llengua=xinès }}</ref><ref name="Jiang1993">{{ref-publicació | autor=Jiang, Xiao-Yuan | títol=The colour of Sirius as recorded in ancient Chinese texts | bibcode=1993ChA&A..17..223J | publicació=Chinese Astronomy and Astrophysics | volum=17 | exemplar=2 | pàgines=223—228 | data=1993 | mes=abril | doi=10.1016/0275-1062(93)90073-X | url=http://shc2000.sjtu.edu.cn/031207/sirius.htm | consulta=2013-04-09 | arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303172848/http://shc2000.sjtu.edu.cn/031207/sirius.htm | arxiudata=2016-03-03 }}</ref> Tornant a [[Europa]], ja en el {{segle|I|s}} el poeta [[Marc Manili (poeta)|Marc Manili]] la va definir de «blau de mar», imatge repetida en el [[segle IV]] per [[Ruf Fest Aviè]].<ref name="Holberg2007-163">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàg. 163.</ref>

El 1985, els astrònoms alemanys [[Wolfhard Schlosser]] i [[Werner Bergmann]] van publicar un informe d'un manuscrit[[Llombardia| llombard]] del {{segle|VIII|s}} que conté ''De cursu stellarum ratio'', escrit per sant [[Gregori de Tours]]. El text, en llatí, ensenyava als lectors com determinar l'hora del [[Oració (religió)|rés]] nocturn gràcies a les posicions dels astres en el cel, adjectivant Sírius amb la paraula ''rubèola'', 'vermellosa'. Es van basar en aquest fet per justificar que Sírius B va ser una [[geganta vermella]] per aquell temps.<ref name="Schlosser1985">{{ref-publicació|autor=Schlosser, W.; Bergmann, W. | data=1985 | mes=novembre| títol=An early-medieval account on the xarxa colour of Sirius and its astrophysical implications | publicació=Nature | exemplar = 318 | pàgines=45—46 | doi=10.1038/318045a0 | url=http://www.nature.com/nature/journal/v318/n6041/abs/318045a0.html (abstract) | fechaaceso=11 de gener de 2008 | volum=318 }}</ref> No obstant això, uns altres els van replicar que probablement sant Gregori de Tours s'estigués referint a Arcturus en comptes de Sírius.<ref name="McCluskey1987">{{ref-publicació|autor=McCluskey, S. C. | data=1987 | mes=gener | títol=The colour of Sirius in the sixth century | publicació=Nature | exemplar = 325 | pàgina=87 |volum=318 | doi=10.1038/325087a0 | url=http://www.nature.com/nature/journal/v325/n6099/abs/325087a0.html (abstract) | fechaaceso= 11 de gener de 2008 }}</ref><ref name="VanGent1987">{{ref-publicació|autor=van Gent, R. H. | data=1987 | mes=gener | títol=The colour of Sirius in the sixth century | publicació=Nature | exemplar = 325 | pàgines=87—89 | doi=10.1038/325087b0 | url=http://www.nature.com/nature/journal/v325/n6099/abs/325087b0.html (abstract) | fechaaceso=11 de gener de 2008 | volum=318 }}</ref>

La possibilitat que aquestes postures oposades hagin estat causades per l'[[evolució estel·lar]] o bé de Sírius A o bé de Sírius B ha estat descartada pels astrònoms, car el temps transcorregut ha estat massa escàs per a una estrella i perquè a més no hi ha signes de la nebulositat que caldria esperar en el sistema si un canvi d'aquesta envergadura hagués tingut lloc.<ref name=comellas623/><ref name="Whittet1999"/> Fins i tot, s'ha plantejat la interacció amb una presumpta tercera estrella, no coneguda de moment, com a causa del color vermell.<ref name="Kuchner2000">{{ref-publicació|cognom=Kuchner | nom=Marc J. | coautors = Brown, Michael I. | títol= A Search for Exozodiacal Dust and Faint Companions Near Sirius, Proció, and Altair with the NICMOS Coronagraph | publicació=Publications of the Astronomical Society of the Pacific | data=2000 | volum=112 | pàgines=827—832 | url=http://arxiv.org/abs/astro-ph/0002043 | fechaaceso=21 de gener de 2008 | doi= 10.1086/316581 }}</ref> Algunes altres explicacions alternatives han argumentat que o es qualificava l'estrella de vermella com a [[metàfora]] de la mala fortuna o que la titil·lació de Sírius feia l'efecte de matisos colorits.

L'explicació final que va resoldre el misteri era bastant més simple: igual que succeeix amb el Sol quan es troba baix en l'horitzó, a l'alba o al capvespre, Sírius es mostrava vermell en aquesta mateixa posició, a conseqüència de la [[Dispersió de Rayleigh|dispersió de la llum]] a través de l'[[atmosfera]]. Per aquest motiu, Sírius era vermella per als egipcis, per exemple, ja que en el seu [[orthus helíac]] se situa baix en el cel.<ref name=galadi175/><ref name=galadi599/><ref name="Whittet1999"/>

=== Objectes celestes propers ===
[[Fitxer:Canis Major charta (big names).png|miniatura|Mapa del cel de [[Canis Major]] i les seves zones properes. La zona a l'est de Sírius és més rica que la situada a l'oest<ref name=comellas625>Comellas, ''Guia del firmament'', pàgs. 625-633.</ref>]]
A l'hora d'observar el cel nocturn, Sírius és una bona referència per situar-se en el cel.<ref name=comellasref>Comellas, ''Guia del firmament'', pàgs. 625, 634, 652.</ref> En els voltants de Sírius es troba un objecte pertanyent al [[catàleg Messier]], [[M41]], un [[cúmul obert]] en el qual es poden apreciar desenes d'estrelles, predominantment grogues, de magnituds de la 8 a la 10, aproximadament, la qual cosa dona al conjunt una magnitud de 5,0.<ref name=comellas625/> A 13º cap a l'est de Sírius, és a dir, bastant més apartats, es troben també [[M46]] i [[M47]], ja en la [[constel·lació de la Popa]];<ref name=blume349>Burnham, Dyer, Kanipe; ''Astronomia'', pàg. 349.</ref> i cap al nord, en la constel·lació de [[Constel·lació de l'Unicorn|l'Unicorn]], hi ha el [[cúmul obert M50]]. A l'oest de Sírius, i lleugerament cap al sud, es troba [[Beta Canis MaJoris]], que malgrat el seu nom no és la segona estrella més brillant de la constel·lació, sinó la quarta; és una [[gegant blau|gegant blava]] lleument [[Estrella variable|variable]] i la seva [[magnitud absoluta]] supera amb escreix Sírius, però es troba molt més allunyada del sistema solar. La segona estrella més lluminosa en aparença de Canis Maior és en realitat [[Adhara]], [[Èpsilon Canis Majoris]], una altra geganta blava que ja es localitza molt més al sud en la constel·lació.<ref name=comellas625/> Prop de Sírius, també es poden observar estrelles dobles o triples com [[Mu Canis Majoris|μ CMa]], S 516, S 518 o [[Ni1 Canis Majoris|ν¹ CMa]], aquesta última de color ataronjat, molt propera a altres dues amb el mateix nom i tonalitat similar, [[Ni2 Canis Majoris|ν² CMa]] i [[Ni3 Canis Majoris|ν<sup>3</sup> CMa]];<ref name=comellas625/> d'aquestes tres, la més propera a Sírius en el cel és ν<sup>3</sup> CMa.<ref name=blume346>Burnham, Dyer, Kanipe; ''Astronomia'', pàg. 346.</ref> Cal esmentar també la presència de cúmuls com el [[NGC 2345|NGC 2345]], el [[NGC 2204|NGC 2204]] o el [[NGC 2360|NGC 2360]].<ref name=comellas625/><ref name="comellas" group="nota">Òbviament, aquest breu compendi no cobreix l'abundància de cossos dignes d'observació per a l'astrònom professional o aficionat en les rodalies de Sírius, ja que és molt major i mereix un desenvolupament extens que requereix la consulta de bibliografia especialitzada. Vegeu la secció de [[Sírius#Bibliografia|Bibliografia]], especialment ''Guía del firmamento'' de José Luis Comellas.</ref>

== Moviment ==
[[Fitxer:Sirius movement ca.svg|miniatura|esquerra|upright|Il·lustració de 1882 que mostra les oscil·lacions en el [[moviment propi]] de Sírius]]
El 1718, [[Edmund Halley]] va descobrir el [[moviment propi]] de les fins llavors suposades estrelles fixes,<ref name="Aitken1942">{{ref-publicació|cognom=Aitken | nomeni=R. G. | data=1942 | títol=Edmund Halley and Stellar Proper Motions | publicació=Astronomical Society of the Pacific Leaflets | volum=4 | pàgines=103—112 | bibcode=1942ASPL....4..103A }}</ref> després de comparar les mesures astromètriques de la seva època amb les proporcionades per Ptolemeu en el seu ''Almagest''. Es va adonar que les estrelles [[Aldebaran]], [[Arcturus]] i Sírius s'havien desplaçat significativament, en el cas de Sírius fins a 30 [[Minut d'arc|arcmin]] en sentit sud —cosa que suposa una distància similar al diàmetre lunar aparent— en uns 1.800 anys.<ref name="Holberg2007-41-42">Holberg, ''Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky'', pàgs. 41-42.</ref>

Segle i mig més tard, en el 1868, Sírius es va convertir en la primera estrella a la qual se li va mesurar la velocitat. ''Sir'' [[William Huggins]] va analitzar l'espectre de l'estrella i va observar un [[Corriment roent|acostament roent]], per la qual cosa va concloure que Sírius s'allunyava del sistema solar a una velocitat d'uns 40 km/s.<ref name="Daintith1994">{{ref-llibre| data=1994 | nom=John | cognom=Daintith | coautors = Mitchell, Sarah; Tootill, Elizabeth; Gjertsen, D. | títol=Biographical Encyclopedia of Scientists | pàgina=442 | editorial=CRC Press | isbn=0750302879}}</ref><ref name="Huggins1868">{{ref-publicació|cognom=Huggins | nomeni=W. | títol=Further observations on the spectra of some of the stars and nebulae, with an attempt to determine therefrom whether these bodies are moving towards or from the Earth, also observations on the spectra of the Sun and of Comet II | publicació=Philosophical Transactions of the Royal Society of London | data=1868 | volum=158 | pàgines=529—564 | doi=10.1098/rstl.1868.0022 }}</ref> No obstant això, aquesta mesura de Huggins era exagerada quant a magnitud i era errònia en el seu signe, donats els mesuraments actuals, que assenyalen que Sírius es desplaça a −7,6 km/s,<ref name="SIMBADa"/> cosa que vol dir que viatja més a poc a poc i que no s'allunya de nosaltres, sinó que s'aproxima al sistema solar. La part positiva de l'estudi de Huggins era que va introduir l'estudi de les [[Velocitat radial|velocitats radials]] estel·lars. En uns 64.000 anys, Sírius arribarà a la distància mínima al sistema solar, uns 7,86 anys-llum, moment en què la seva magnitud aparent també serà major que en l'actualitat i creixerà fins a −1,68. Després d'aquest moment, Sírius començarà a allunyar-se del Sol.<ref name="SK"/>

Sírius té un [[moviment propi]] relativament gran d'1,3 [[arcsec]] per any, dels quals més o menys 1,2 arcsec són en sentit sud i 0,55 arcsec en sentit occidental.<ref name="hipp">{{ref-web |autor=Perryman, M.A. de C. et ál. |editor=European Space Agency|url=http://www.rssd.esa.int/index.php?project=hipparcos&page=hipsearch | llengua=anglès |títol=The Hipparcos Catalogue | citació = —32349— in Feld —Hipparcos Identifier— eintippen und auf —Retrieve— klicken | consulta=10 de juliol de 2008}}</ref>

=== Cúmul estel·lar de Sírius ===
El 1909, [[Ejnar Hertzsprung]] va ser el primer a suggerir que Sírius formava part de l'[[associació estel·lar de l'Ossa Major]], basant-se en les seves observacions dels moviments del sistema al llarg del cel. L'associació estel·lar de l'Ossa Major és un conjunt de 220 estrelles que comparteixen un moviment comú a l'espai i es van formar inicialment com a membres d'un [[cúmul obert]], que ha esdevingut deslligat gravitatòriament.<ref>{{ref-web
 |cognom = Frommert
 |nom = Hartmut
 |coautors = Kronberg, Christine
 |data = 26 d'abril de 2003
 |url = http://seds.lpl.arizona.edu/Messier/xtra/ngc/uma-cl.html
 |títol = The Ursa Major Moving Cluster, Collinder 285
 |editor = SEDS
 |consulta = 2007-11-22
 |urlarxiu = http://web.archive.org/web/20071220045208/http://seds.lpl.arizona.edu/Messier/xtra/ngc/uma-cl.html
 |dataarxiu = 2007-12-20
 |arxiuurl = https://web.archive.org/web/20090410052413/http://seds.lpl.arizona.edu/messier/xtra/ngc/uma-cl.html
 |arxiudata = 2009-04-10
}}</ref> Tanmateix, unes anàlisis entre el 2003 i el 2005 van descobrir que la presència de Sírius al grup era qüestionable; l'associació estel·lar de l'Ossa Major té una edat aproximada de 500±100 milions d'anys, mentre que Sírius, amb una metal·licitat semblant a la del Sol, només té la meitat d'aquesta edat, i és massa jove per a pertànyer al grup.<ref name=apj_630 /><ref>{{ref-publicació

 | cognom=King | nom=Jeremy R.

 | coautors=Villarreal, Adam R.; Soderblom, David R.; Gulliver, Austin F.; Adelman, Saul J.

 | article=Stellar Kinematic Groups. II. A Reexamination of the Membership, Activity, and Age of the Ursa Major Group

 | publicació=Astronomical Journal

 | data=2003 | volum=15 | exemplar=4 | pàgines=1980-2017

 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2003AJ....125.1980K

 | consulta=22-11-2007

 | doi=10.1086/368241}}</ref><ref>[http://www.astronomy.com/asy/default.aspx?c=a&id=3391 The life and times of Sirius B], Ken Croswell, ''Astronomy'', online, 27 de juliol de 2005. Accedit el 19 d'octubre de 2007.</ref> Sírius podria ser membre del proposat supercúmul de Sírius, juntament amb altres estrelles escampades com [[Beta Aurigae]], [[Alpha Coronae Borealis]], [[Beta Crateris]], [[Beta Eridani]] i [[Beta Serpentis]].<ref>{{ref-publicació

 | cognom=Eggen | nom=Olin J.

 | article=The Sirius supercluster in the FK5

 | publicació=Astronomical Journal

 | data=1992 | volum=104 | exemplar=4 | pàgines=1493-1504

 | url=http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/bib_query?1992AJ....104.1493E

 | consulta=22-11-2007

 | doi=10.1086/116334}}</ref> Aquest és un dels tres grans cúmuls localitzats a menys de 500 anys-llum del Sol. Els altres dos són [[Híades (cúmul estel·lar)|Híades]] i les [[Plèiades (astronomia)|Plèiades]]. Cada un d'aquests cúmuls conté centenars d'estrelles.<ref>{{ref-publicació

 | cognom=Olano | nom=C. A.

 | article=The Origin of the Local System of Gas and Stars

 | publicació=The Astronomical Journal

 | data=2001 | volum=121 | pàgines=295-308

 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2001AJ....121..295O

 | consulta=11-12-2007

 | doi=10.1086/318011}}</ref>

Una interpretació alternativa és que el corrent de les Híades i el de Sírius no es componen, respectivament, d'estrelles amb el mateix origen, sinó d'estrelles sense afinitat entre si, a les quals les irregularitats en el camp gravitacional de la [[Via Làctia]] han estampat un patró comú de moviment. Per tant, no s'hauria de parlar de ''supercúmul'', sinó més aviat d'un ''corrent dinàmic''.<ref>{{ref-publicació|autor=B. Famaey, A. Jorissen, X. Luri, M. Major, S. Udry, H. Dejonghe, C. Turon |títol=Dynamical Streams in the Solar Neighbourhood |publicació=Proceedings of the Gaia Symposium "The Three-Dimensional Universe with Gaia" (ESA SP-576). Held at the Observatoire de Paris-Meudon, 4-7 October 2004 |any=2004 |pàgines=129-133|url=http://www.rssd.esa.int/sa/gaia/docs/gaia_2004_proceedings/gaia_2004_proceedings_129.pdf | llengua=anglès}}</ref>

== En la cultura popular ==
[[Fitxer:Su Song Star Map 1.JPG|upright=1.3|miniatura|Un mapa astronòmic xinès. A la part inferior central es posa en relleu també l'arc i la fletxa, apuntant cap amunt, la punta del qual correspon a l'estrella Sírius. També es poden identificar amb relativa facilitat altres grups estel·lars, com ara Orió i les Plèiades]]
Les referències a Sírius en històries de [[ciència-ficció]], així com en la cultura popular, és bastant recurrent,<ref name="AsimovAnalog1993">{{ref-llibre| autor=The editors of ''Asimov's Science Fiction'' and ''Analog'' | títol=Writing Science Fiction & Fantasy | editorial=St. Martin's Griffin | data=1993 | pàgina=108 | isbn=978-0312089269}}</ref> fins i tot ha servit com a tema poètic.<ref name="Brosch2008-33">Brosch, ''Sirius Matters'', pàg. 33.</ref> La gran lluminositat de Sírius sempre ha atret l'atenció de molts pobles diferents. El nom propi d'aquesta estrella es deriva del [[Llengua llatina|llatí]], ''Sīrius'' ([[Llengua catalana|catalanitzat]] a ''Sírius''), que al seu torn deriva del [[Llengua grega antiga|grec antic]] ''Σείριος'' (''Seirios'', amb significat d<nowiki>''ardent'</nowiki>),<ref name=Liddell>{{ref-llibre|cognom=Liddell | nom=Henry G.|coautors=Robert Scott| any=1980|títol=Greek-English Lexicon|publicació=Abridged Edition|editor=Oxford University Press|città=Oxford|isbn=0-19-910207-4}}</ref> encara que els grecs semblen haver importat aquest nom des del grec arcaic.{{sfn|Holberg|2007|p= 15-16}} El primer registre d'aquest nom data del voltant del {{segle|VII|-}} en el poema ''[[Treballs i dies]]'' d'[[Hesíode]]. No obstant això, l'estrella és coneguda entre els pobles amb més de 50 noms diferents.{{sfn|Holberg|2007|p= xi}} En [[llengua àrab|àrab]] es coneix com a الشعرى (''al-ši‘rā'' o ''al-shira'', o 'el Cap'),<ref>{{ref-web| autor=Staff | any=2007
 | url=http://www.britannica.com/eb/article-9067991/Sirius
 |títol=Sirius |editor=Britannica Online Encyclopedia
 | consulta=10 settembre 2007}}</ref> d'aquí el nom alternatiu ''Aschere''. En [[llengua sànscrita|sànscrit]] l'estrella era coneguda com la ''Mrgavyadha'' ('Caçador de cérvols') o ''Lubdhaka'' ('Caçador'). Amb el primer nom representant [[Rudra]] ([[Shiva]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.indiastar.com/kak5.htm|títol=Indic ideas in the Greco-Roman world|autor=Subhash Kak|consulta=2014-06-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100729212019/http://www.indiastar.com/kak5.htm|arxiudata=2010-07-29}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.religiousworlds.com/mandalam/shiva.htm|títol=Shri Shri Shiva Mahadeva|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20061022074451/http://www.religiousworlds.com/mandalam/shiva.htm|arxiudata=2006-10-22|consulta=2013-04-09}}</ref> A [[Escandinàvia]], l'estrella era coneguda com a ''Lokabrenna'' ('La torxa de [[Loki (mitologia)|Loki]]<nowiki/>'), mentre que en [[llengua japonesa|japonès]] el nom de l'estrella és 青星 (''Aoboshi'', l<nowiki>''estrella blava'</nowiki>). En [[astrologia]] [[edat mitjana|medieval]], Sírius era considerada una de les [[estrelles fixes]] màgiques,<ref>{{ref-llibre| nom=Donald |cognom=Tyson |coautors=Freake, James
| any=1993
|títol=Three Books of Occult Philosophy
|editor=Llewellyn Worldwide
| isbn=0-87542-832-0}}</ref> associada amb el [[beril·li]] i amb el [[Juniperus]]. El seu símbol [[Càbala|cabalístic]] va ser inclòs per [[Agrippa de Nettesheim]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Heinrich Cornelius | nom=Agrippa | any=1533 |títol=De Occulta Philosophia}}</ref>

Moltes cultures històriques han donat a Sirius forts significats simbòlics, en particular en relació amb els gossos; de fet, sovint s'anomena en els països anglosaxons pel sobrenom de ''Dog Star'', que és l'estrella més brillant en la constel·lació de [[Ca Major]]. Sovint també apareix vinculada al mite d'[[Orió (mitologia)|Orió]] i el seu gos de caça; els antics grecs creien que les emanacions d'aquesta estrella podrien tenir efectes nocius sobre els gossos, fent-los particularment inquiets durant els calorosos dies d'estiu (els ''dies dels gossos''). La coloració excessiva d'aquesta estrella sovint podria estar relacionada amb l'arribada dels desastres naturals o els períodes particularment secs i, en casos extrems, podria infondre la [[Ràbia (malaltia)|ràbia]] en els gossos, que es transmet als humans amb la mossegada, al·legant moltes víctimes. Els romans la van anomenar al començament de l'estiu ''dies caniculars'' i l'estrella ''Canícula'' ('gos petit'). En l'astronomia xinesa l'estrella és coneguda com l'<nowiki/>''estrella del gos celestial'' ([[llengua xinesa|xinès]] i [[llengua japonesa|japonès]]: 天狼; [[llengua coreana|coreà]]: 천랑; [[Pinyin|xinès romanitzat]]: ''Tiānláng''; [[Rōmaji|japonès romanitzat]]: ''Tenrō''; coreà romanitzat: ''Cheonlang'').{{sfn|Holberg|2007|p= 22}} Més lluny encara, moltes tribus [[Pobles indígenes d'Amèrica|natives americanes]] associaven Sírius amb un cànid; alguns nadius del sud-oest de l'[[Amèrica del Nord]] indiquen aquesta estrella com un gos que segueix les ovelles de muntanya, mentre que [[Piedi Neri]] l'anomena la ''cara del gos''. Els [[cherokees]] anomenaven Sírius [[Antares (estrella)|''Antares'']] i era considerat com dos gossos de guàrdia en els extrems de l'anomenat ''camí de les ànimes''. Les tribus de [[Nebraska]] realitzaven associacions força diferents, com l'<nowiki/>''estrella llop'' o l'''estrella coiot''. Més al nord, els [[Inuit|inuits]] d'[[Alaska]] l'anomenaven ''Gos de la'' ''Lluna''.{{sfn|Holberg|2007|p= 23}}

Altres cultures en diferents parts del món associen l'estrella amb un arc i fletxes.<ref>Vegeu referent a Panaino (1987).</ref> Els antics xinesos imaginaven un gran arc i una fletxa al llarg del cel del sud, format per les constel·lacions de [[Constel·lació de la Popa|Popa]] i de Ca Major; la fletxa era apuntada al llop Sírius. Una associació similar es representa al [[Temple d'Hathor de Denderah|temple d'Hathor]] de [[Denderah]], a [[Egipte]], on la dea [[Satet]] va treure la fletxa d'[[Athor]] (Siri). En la posterior cultura persa, l'estrella va estar representada de manera similar per una fletxa, i era coneguda com a ''Tir''.{{sfn|Holberg|2007|p= 24}}

En el llibre sagrat de l'[[islam]], l'[[Alcorà]], [[Al·là]] ([[Déu]]) es defineix ''Senyor de Sírius''.<ref>[[Alcorà]], 53, 49</ref>

=== L'enigma dels dogons ===
[[Fitxer:Dogon Sirius Diagram ca.svg|miniatura|esquerra|upright=0.6|Un gràfic que representa Dogon segons alguns estudiosos, l'òrbita de Sírius B al voltant de Sírius]]

La gent de [[Dogon]] és un grup [[ètnia|ètnic]] de [[Mali]], en l'[[Àfrica Occidental]], conegut pel seu coneixement de l'estrella Sírius, que seria considerat impossible sense l'ús d'un [[telescopi]]. Com es comenta en els llibres ''Déu de l'aigua. Reunions amb Ogotemmeli'' i ''la guineu'', de [[Marcel Griaule]], aquestes persones haurien estat conscients de la presència d'una companya de Sírius (l'''estrella del [[fonio]]'') que orbita al voltant amb un període de cinquanta anys abans del seu descobriment pels astrònoms moderns. També afirmen que hi ha més d'una tercera companya de Sírius A i Sírius B. El llibre de [[Robert Temple]] ''El misteri de Sirius'', publicat el [[1976]], també acredita el seu coneixement de 4 [[satèl·lit natural|satèl·lits]] de [[Júpiter (planeta) |Júpiter]] descoberts per [[Galileo Galilei|Galileu]] i els [[anells de Saturn]]. N'hi ha molta controvèrsia, i de vegades amb especulació. D'acord amb un article publicat el [[1978]] en la revista ''Inquirer Sceptic'', podria haver estat una fusió cultural,<ref>{{ref-web| cognom=Ridpath| nom=Ian| any=1978| url=http://www.csicop.org/si/7809/sirius.html| títol=Investigating the Sirius "Mystery"| editor=Committee for Skeptical Inquiry| consulta=26 juny 2006| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20030217073018/http://www.csicop.org/si/7809/sirius.html| arxiudata=17 de febrer 2003}}</ref><ref>{{ref-web| url=http://www.ramtops.co.uk/dogon.html
 |títol=The Dogon Revisited
 | consulta=13 octubre 2007 | nom=Bernard R. Ortiz
 |cognom=de Montellano}}
</ref> o potser pel mateix [[etnografia|etnògraf]].<ref>{{ref-web| url=http://www.philipcoppens.com/dogonshame.html
 |títol=Dogon Shame | consulta=13 octubre 2007
 | nom=Philip |cognom=Coppens}}</ref> D'altres veuen aquesta explicació massa simplista, crear un ''ad hoc'' per justificar un misteri sense solució d'acord amb els dictats de la ciència en vigor.<ref>{{ref-publicació
 |cognom=Apter | nom=Andrew
 |títol=Griaule's Legacy: Rethinking “la parole claire” in Dogon Studies
 | publicació=Cahiers d'Études africaines
 | any=1999 | volum=45 | exemplar=1 | pàgina=95-129
 | url=http://www.sscnet.ucla.edu/history/apter/Cahiers.pdf
 | consulta=16 abril 2008}}</ref> Per tant, la qüestió continua encara oberta.

=== En la cultura moderna ===
[[Fitxer:Sirius A and B artwork.jpg|miniatura|Una imatge artística de Sírius A i Sírius B. Sírius A és la més grossa de les dues estrelles]]

Sírius s'utilitza sovint com un tema de [[ciència-ficció]] i cultura popular.<ref>{{ref-llibre|autor=The editors of ''Asimov's Science Fiction'' and ''Analog'' |títol= Writing Science Fiction & Fantasy |editor= St. Martin's Griffin |data=1993 |pàgina = p. 108 |isbn=978-0-312-08926-9}}</ref> En la literatura, s'ha pres l'estrella Sírius, com ja s'ha vist, en diverses ocasions; per exemple, en la [[literatura italiana]], la cita [[Giovanni Pascoli]] en algunes de les seves obres, com ''la collita'' en la sèrie ''Poemetti''<ref>{{ref-web|títol=Poemetti|autor=Giovanni Pascoli|url=http://www.letteraturaitaliana.net/pdf/Volume_9/t256.pdf|format=pdf|consulta=1 setembre 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080808121039/http://www.letteraturaitaliana.net/pdf/Volume_9/t256.pdf|arxiudata=8 d’agost 2008}}</ref> i per [[Attilio Bertolucci]] en la seva obra ''Sirio'' del 1929. En la literatura anglesa, una de les referències més conegudes és la de [[J. K. Rowling]] en la saga de ''[[Harry Potter]]'', en què va donar el nom de l'estrella al padrí del jove mag: [[Sirius Black]], que és capaç de transformar-se en un gos. L'astrònom Noah Brosch ha realitzat conjectures sobre el nom del personatge en la literatura de J. K. Rowling recalcant el seu enllaç amb els gossos.<ref name="Brosch2008-33"/><ref>{{ref-web|cognom=Kopel | nom=Dave | data=9 juny 2003
 | url=http://www.nationalreview.com/kopel/kopel062003.asp
 |títol=Deconstructing Rowling
 |editor=National Review Online
 | consulta=28 febrer 2008}}</ref> Anteriorment, en el 1752, [[Voltaire]] va escriure un [[conte filosòfic]] sobre un ésser vingut de Sírius, ''Micromégas'', que podria ser un precursor del gènere de ciència-ficció.<ref>{{ref-web |url=http://lettres.ac-rouen.fr/voltaire/micromegas/txt/integr.htm |títol=Micromégas. Texte intégral conforme à l'édition de René Pomeau |consulta=14 de maig de 2011 |autor=Chambré, Bernard; Chesnais, Hervé; Colin, Gérard; Morineau, Dominique; Steiner, Hubert; i Tichit, Michel (Académie de Rouen) |llengua=francès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150503151814/http://lettres.ac-rouen.fr/voltaire/micromegas/txt/integr.htm |arxiudata=2015-05-03 }}</ref>

En el terreny audiovisual, l'empresa de cadenes de ràdio per satèl·lit nord-americana ''Satellite CD Radio'' va canviar el seu nom a [[Sirius Satellite Radio]] el novembre de 1999, per la raó d'anomenar-se com «l'estrella més brillant del cel nocturn».<ref name="SiriusSatelliteRadio">{{ref-web|url=http://www.referenceforbusiness.com/history2/57/sirius-satellite-radio-inc.html |títol=Sirius Satellite Radio, Inc. — Company Profile, Information, Business Description, History, Background Information on Sirius Satellite Radio, Inc |editor=Net Industries, LLC | consulta=17 de febrer de 2011}}</ref> En la sèrie televisiva de ficció ''[[V (sèrie de 1984)|V]]'', els extraterrestres que arriben a la Terra havien partit d'un suposat quart planeta al voltant de Sírius.<ref>{{ref-web|url=http://www.imdb.es/title/tt0086822/ |títol="V" (1984) |consulta=17 de febrer de 2011 |autor=Internet Movie DataBase |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110819223403/http://www.imdb.es/title/tt0086822/ |arxiudata=2011-08-19}}</ref>

Finalment, en la [[música]], alguns compositors han fet referència a aquesta estrella: entre ells, l'excèntric compositor alemany [[Karlheinz Stockhausen]], que ha declarat en repetides ocasions que "prové d'un planeta en el sistema de Sírius", també fent referències a aquesta estrella en la seva música.<ref name="McEnery2001">{{ref-notícia | url=http://www.salon.com/people/bc/2001/01/16/stockhausen/index.html | títol=Karlheinz Stockhausen | obra=Salon.com | autor=McEnery, Paul | data=16-1-2001 | consulta=2013-04-09 | arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110806045355/http://www.salon.com/people/bc/2001/01/16/stockhausen/index.html | arxiudata=2011-08-06 }}</ref><ref name="Guardian2005">{{ref-notícia | url=http://www.guardian.co.uk/music/2005/oct/13/classicalmusicandopera | títol=Beam m'up, Stocky | obra=The Guardian | data=13-10-2005}}</ref>

En la música moderna, ''Star of Sirius'' és el títol d'una cançó del [[1975]] de [[Steve Hackett]] (llavors [[guitarrista]] de [[Genesis]]), que va aparèixer en el seu primer àlbum en solitari "[[Voyage of the Acolyte]]" cantada per [[Phil Collins]]; ''Sirius'' és el títol d'una pista instrumental de [[The Alan Parsons Project]] del [[1982]], apareguda en l'àlbum ''[[Eye in the Sky]]''. Aquesta cançó, que en l'àlbum dona entrada al [[senzill]] «[[Eye in the Sky (cançó)|Eye in the Sky]]», va ser popularitzada en part pel seu ús en esdeveniments esportius, especialment en l'[[NBA]] i més exactament pels [[Chicago Bulls]] de l'època de [[Michael Jordan]].<ref>{{ref-web|url=http://www.songfacts.com/detail.php?id=2593 |títol=Sirius by The Alan Parsons Project | consulta=17 de febrer de 2011 | llengua=anglès}}</ref> També hi ha una cançó del mateix nom de la banda irlandesa [[Clannad]] amb veu de [[Maire Brennan]]. El 2004, el grup de [[metal simfònic]] suec [[Therion]] va llançar un àlbum amb el nom de ''Sírius B'', com també una cançó inclosa, en part dedicada als misteris de la civilització dels Dogon i la seva suposada trobada amb extraterrestres que van venir del sistema Sírius A i Sírius B. Existeix l'[[àlbum conceptual]] ''[[From Mars to Sirius]]'' dels francesos [[Gojira]].<ref>{{ref-web|url=http://www.metalicos.com/paginas/compact%20Disc/Resenas/Gojira_FromMarsToSirius.html |títol=Ressenya de Gojira - ''From Mars to Sirius'' | consulta=17 de febrer de 2011 |autor=Juan C., Metalicos.com}}</ref>
<!--
 No ha d'afegir-se qualsevol cosa que anomeni Sírius o Sirius tret que la relació estigui clara i referenciada. Gràcies.
-->
[[Fitxer:Lockheed 8 Sirius 'Tingmissartoq' at the National Air and Space Museum, Washington DC.jpg|miniatura|Lockheed 8 Sirius]]

Pel que fa a institucions i els seus símbols, potser el fet de major significació és que en la [[bandera de Brasil]] es troba present Sírius, ja que hi és una de les vint-i-set estrelles dibuixades, on representa l'estat brasiler de [[Mato Grosso]],<ref name="Araujo2009">{{ref-web | nomeni=Paulo | cognom=Araújo Duarte | títol=Astronomia na Bandeira Brasileira |editor=Universidade Federal de Santa Catarina | url=http://www.cfh.ufsc.br/pduarte/astroban.html | consulta=12 de maig de 2011}}</ref> a l'oest del país i un dels més grans. Particularment, en la bandera és una de les estrelles disposades en el costat esquerre del cercle central.<ref>{{ref-web|url=http://www.girafamania.com.br/listaestados/br-mt.htm |títol=MATO GROSSO - MT |consulta=17 de febrer de 2011 |llengua=portuguès brasiler |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110827102054/http://www.girafamania.com.br/listaestados/br-mt.htm |arxiudata=2011-08-27}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.casamilitar.mt.gov.br/tnx/conteudo.php?sid=134&cid=616 |títol=Símbols Oficiais: bandeira de Mato Grosso |consulta=17 de febrer de 2011 |autor=Pedro Rocha Jucá; Casa Militar do Estat de Mato Grosso |data=17 de febrer de 2011 |llengua=portuguès brasiler |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130312212319/http://www.casamilitar.mt.gov.br/TNX/conteudo.php?sid=134&cid=616 |arxiudata=2013-03-12}}</ref> Sírius apareix en l'[[escut d'armes]] de la [[Universitat Macquarie]], situada a [[Nova Gal·les del Sud]], i és a més el nom de la seva publicació estudiantil.<ref name="Macquarie2007">{{ref-web | títol=About Macquarie University-Naming of the University | obra=Macquarie University official website | editor=Macquarie University | data=2007 | url=http://www.mq.edu.au/about/naming.html | consulta=17 de febrer de 2011 | arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071214075146/http://www.mq.edu.au/about/naming.html | arxiudata=2007-12-14}}</ref>

En [[teosofia]], es creu que les set estrelles de les [[Plèiades (astronomia)|Plèiades]] transmeten l'energia espiritual dels [[set raigs]] del ''logos galàctic'' a les ''set estrelles de l'[[Ossa Major]], per després passar a Sírius. Des d'allí s'envia a través del [[Sol]] al déu de la Terra, [[Sanat Kumara]], i finalment mitjançant els set mestres dels set raigs a l'[[raça humana|espècie humana]].<ref name="Baker1977">{{ref-llibre| nom=Douglas | cognom=Baker | data=1977 | títol=The Seven Rays: Key to the Mysteries | localització=Wellingborough, Herts. | isbn=087728377X | editorial=Aquarian Press}}</ref>

En l'àmbit naval militar, Sírius està bastant present. Set vaixells de la [[Marina Reial Britànica]] han estat batejats [[HMS Sirius|HMS ''Sirius'']] des del {{segle|XVIII}}. El primer, noliejat originàriament el 1786, era el vaixell almirall de la [[Primera Flota]] que va navegar cap a [[Austràlia]] el 1788.<ref name="Henderson1988">{{ref-llibre| títol=The Sirius: Past and Present | autor=Henderson, G.; Stanbury, M. | data=1988 | editorial=Collins | localització=Sydney | isbn=0-7322-2447-0|pàgina=38}}</ref> La [[Marina Reial Australiana]] va nomenar després un navili seu [[HMAS Sirius|HMAS ''Sirius'' (O226)]] en honor de l'antic vaixell almirall britànic.<ref name="RAN">{{ref-web|editor=Royal Australian Navy|títol=HMAS Sirius|url=http://www.navy.gov.au/hmas_sirius|consulta=13 de setembre de 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080915053600/http://www.navy.gov.au/hmas_sirius|arxiudata=2008-09-15}}</ref> Entre els [[Armada dels Estats Units|vaixells nord-americans]] existeix un [[USNS Sirius|USNS ''Sirius'' (T-AFS-8)]]. En navegació civil, el [[transatlàntic]] italià ''Sirius'', dedicat al transport d'[[Emigració europea|emigrants europeus]] cap a Amèrica del Sud, va naufragar davant de les costes del cap de [[Palos]] a [[Cartagena (Espanya)]] en el 1906, greu incident en el qual van morir més de dues-centes persones.<ref name=cartagena>{{ref-publicació|títol=El naufragi del Sírius |publicació=Cartagena Històrica |issn=1696-2005}}</ref> En [[aeronàutica]], als [[Estats Units]] es va construir un [[avió]] relacionat amb Sírius, el [[Lockheed Model 8 Sirius]], el primer dels quals va ser pilotat per [[Charles Lindbergh]],<ref name="VanDerLinden2000">{{ref-web | cognom=Van der Linden | nomeni=F. R. | títol=Lockheed 8 Sirius | data=2000 | obra=National Air and Space Museum | editor=[[Smithsonian Institution]] | url=http://www.nasm.si.edu/collections/artifact.cfm?id=a19600014000 | consulta=26 de gener de 2008 | arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110820191944/http://www.nasm.si.edu/collections/artifact.cfm?id=A19600014000 | arxiudata=2011-08-20}}</ref> famós [[Pilot d'aviació|aviador]] que va ser el primer a creuar l'[[oceà Atlàntic]] sense escales en solitari. Continuant en el món dels transports, la companyia [[Mitsubishi Motors]] va dissenyar el motor [[Mitsubishi Sirius]] en el 1980.<ref name="Mitsubishi2007">{{ref-web | títol=Mitsubishi Motors history | obra=Mitsubishi Motors — South Africa Official Website | editor=Mercedes Benz | data=2007 | url=http://www.mitsubishi-motors.co.za/featuresites/mm_history/galant.asp | consulta=27 de gener de 2008 | arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071230102112/http://www.mitsubishi-motors.co.za/featuresites/mm_history/Galant.asp | arxiudata=2007-12-30}}</ref>

== Notes ==
<references group=nota />

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{de}} {{ref-llibre|nom=Karl | cognom=Kerényi | títol=Die Mythologie der Griechen — Die Götter- und Menschheitsgeschichten | editorial=dtv | any=1994 | lloc=Munic | isbn=3-423-30030-2}}
* {{de}} {{ref-llibre|nom=Michael | cognom=Grant | títol=Lexikon der antiken Mythen und Gestalten | editorial=dtv | any=2003 | lloc=Munic | isbn=3-423-32508-9}}
* {{de}} {{ref-llibre|nom=Robert | cognom=von Ranke-Graves | títol=Griechische Mythologie — Quellen und Deutung | editorial=Rowohlt | lloc=Reinbek bei Hamburg | isbn=3-499-55404-6}}

=== Textos generals ===
* {{en}} {{ref-llibre|autor=Martin Schwarzschild | títol= Structure and Evolution of the Stars | editorial= Princeton University Press | any=1958 | isbn=0-691-08044-5}}
* {{en}} {{ref-llibre| nom=Robert G. | cognom=Aitken | títol=The Binary Stars | editorial=Dover Publications Inc. | lloc=Nova York | any=1964}}
* {{it}} {{ref-llibre| cognom= De Blasi| nom= A. | títol= Le stelle: nascita, evoluzione e morte| editorial= CLUEB| lloc= Bologna| any= 2002| isbn= 88-491-1832-5}}
* {{it}} {{ref-llibre| cognom= Hack| nom= M. |autor=Margherita Hack | títol= Dove nascono le stelle. Dalla vita ai quark: un viaggio a ritroso alle origini dell'Universo| editorial= Sperling & Kupfer| lloc= Milà | any= 2004| isbn= 88-8274-912-6}}
* {{it}} {{ref-llibre| cognom= Abbondi| nom= C. | títol= Universo in evoluzione dalla nascita alla morte delle stelle| editorial= Sandit| any= 2007| isbn= 88-89150-32-7}}

=== Textos específics ===
* {{en}} {{ref-llibre| cognom=Holberg| nom=JB| títol=Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky| pàgines=41-42| any=2007| editorial=Praxis Publishing| lloc=Chichester, UK|isbn=0-387-48941-X}}

=== Cartes celestials ===
* {{en}} {{ref-llibre| cognom= Tirion, Rappaport, Lovi | títol=Uranometria 2000.0 - Volume II: The Southern Hemisphere to +6°| editorial=Willmann-Bell, inc.| lloc=Richmond, Virgínia, EUA | any=1987 | isbn=0-943396-15-8}}
* {{en}} {{ref-llibre| cognom= Tirion, Sinnott| títol=Sky Atlas 2000.0 | ed=2 | editorial= Cambridge University Press | lloc= Cambridge, EUA| any= 1998| isbn=0-933346-90-5}}
* {{en}} {{ref-llibre| cognom= Tirion| títol=The Cambridge Star Atlas 2000.0 | ed=3 | editorial= Cambridge University Press | lloc= Cambridge, EUA| any= 2001| isbn=0-521-80084-6}}

=== Sírius en la mitologia ===
* {{fr}} {{ref-llibre|nom=Marcel | cognom=Griaule | títol=Dieu d'eau: entretiens avec Ogotemmeli | editorial=Les Editions du Chêne | any=1948 | lloc=París}}
** traducció italiana: ''Dio d'acqua'' (trad. de G. Agamben), Milà, Bompiani, 1968 (reimpressió: ''Dio d'acqua. Incontri con Ogotemmêli'', Bollati Boringhieri, 2002 - {{ISBN|88-339-1418-6}}, 9788833914183)
* {{fr}} {{ref-llibre|nom=Marcel | cognom=Griaule |nom2=Germaine | cognom2=Dieterlen | títol=Le renard pâle Tome 1.: Le mythe cosmogonique | editorial=Institut d'ethnologie | any=1965 | lloc=París}}
* {{it}} {{ref-llibre|nom=Germaine | cognom=Dieterlen | títol="Astronomia e calendari in Africa occidentale. 1. Il sistema astronomico dei dogon. La 'stella del fonio'", a: Yves Bonnefoy, ''Dizionario delle mitologie e delle religioni'' | editorial=Rizzoli | any=1989 | lloc=Milà}}
* {{it}} {{ref-llibre|nom=Panaino | cognom=Antonio | títol="Sirio stella-freccia nell'Oriente antico", a: Giuliano Bernini, Vermondo Brugnatelli (a cura di), ''Atti della 4a Giornata di studi camito-semitici e indeuropei'' | editorial=Unicopli | any=1987 | lloc=Milà |pàgines=139-155 | isbn=88-400-0072-0}}
* {{es}} {{ref-llibre| cognom=Burnham |nom=Robert | cognom2=Dyer |nom2=Alan | cognom3=Kanipe |nom3=Jeff |títol=Astronomy |títol-trad=Astronomía: guía del cielo nocturno |serie= Descubrir y conocer |altres=Traducció de Dulcinea Otero-Piñeiro iy revisió de David Galadí-Enríquez |data=2001 |editorial=BLUME | lloc= Barcelona |isbn=84-8076-413-9}}
* {{es}} {{ref-llibre| cognom=Comellas |nom=José Luis |títol=Guía del firmamento | edició =7a ed.|data=2002 |data-original=1979 |editorial=Ediciones RIALP S.A.| lloc= Madrid, Espanya |isbn=84-321-1976-8}}
* {{es}} {{ref-llibre| cognom=Galadí-Enríquez |nom=David | cognom2=Gutiérrez Cabello |nom2=Jordi |títol=Astronomía general: teórica y práctica |data=2001 |editorial=Ediciones Omega | lloc= Barcelona |isbn=84-282-1168-X}}
* {{es}} {{ref-llibre| cognom= Porcellino |nom=Michael |títol=A young astronomer's guide to the Night Sky |títol-trad=En busca de las estrellas: una introducción a la astronomía |altres=Traducció de José Miguel Miranda Pantoja, revisió tècnica de Lorenzo Abellanas Rapún |data=1992 |editor=Antonio García Brage |editorial=McGraw-Hill/Interamericana de España | lloc=Madrid |isbn=84-7615-904-8}}
* {{en}} {{ref-llibre| cognom = Holberg | nom = J.B. | títol = Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky | any = 2007 | editorial=Praxis Publishing | lloc=Chichester, Regne Unit | isbn=0-387-48941-X | postscript=<!--None-->|id=Holberg | altres=En anglès, descripció historicocultural i astrofísica}}
* {{en}} {{ref-llibre| cognom = Brosch | nom = Noah | títol = Sirius Matters | any = 2008 | editorial=Springer | isbn=1-4020-8318-1 |isbn2=978-1-4020-8318-1 | url=http://www.springer.com/astronomy/book/978-1-4020-8318-1 | serie=Astrophysics and Space Science Library | volum = 354 | lloc=Dordrecht | postscript=<!--None-->}}
* {{de}} {{ref-llibre|cognom=Sams |nom=Erich |títol=Sirius — Der Wächter am Tor. Glanz und Elend des Fixsterns Sirius in den alten Religionen | llengua= alemany |data=2007 |editorial=Pro Literatur Verlag | lloc=Mering |isbn=978-3-86611-312-1}}
* {{de}} {{ref-llibre| cognom=Barnett |nom=Mary |títol=Götter und Mythen des alten Ägypten | llengua= alemany |data=1998 |editorial=Verlag Gondrom |isbn=3-8112-1646-5}}

== Vegeu també ==
* [[Llista d'estrelles per magnitud]]
* [[Llista d'estels més propers]]
* [[Sothis]]
* [[Tzolkin]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{en}} [http://simbad.u-strasbg.fr/sim-id.pl?protocol=html&Ident=Sirius&NbIdent=1&Radius=10&Radius.unit=arcmin&CooFrame=FK5&CooEpoch=2000&CooEqui=2000&output.max=all&o.catall=on&output.mesdisp=N&Bibyear1=1983&Bibyear2=2006&Frame1=FK5&Frame2=FK4&Frame3=G&Equi1=2000.0&Equi2=1950.0&Equi3=2000.0&Epoch1=2000.0&Epoch2=1950.0&Epoch3=2000.0 Dades astronòmiques de Sírius i completa bibliografia.]
* {{en}} [http://simbad.u-strasbg.fr/sim-id.pl?protocol=html&Ident=Sirius+B&NbIdent=1&Radius=10&Radius.unit=arcmin&CooFrame=FK5&CooEpoch=2000&CooEqui=2000&output.max=all&o.catall=on&output.mesdisp=N&Bibyear1=1983&Bibyear2=2006&Frame1=FK5&Frame2=FK4&Frame3=G&Equi1=2000.0&Equi2=1950.0&Equi3=2000.0&Epoch1=2000.0&Epoch2=1950.0&Epoch3=2000.0 Dades astronòmiques de Sírius B].
* {{en}} [http://www.solstation.com/stars/sirius2.htm Sirius 2].

{{Cel|06|45|08,9173|−|16|42|58,017|8,58}}
{{Autoritat}}
{{Article de qualitat}}
{{Constel·lació del Ca Major}}

{{ORDENA:Sirius}}
[[Categoria:Estrelles de la seqüència principal tipus A]]
[[Categoria:Objectes HD|948915]]
[[Categoria:Objectes HR|2491]]
[[Categoria:Estrelles binàries]]
[[Categoria:Nanes blanques]]
[[Categoria:Ca Major]]
[[Categoria:Articles de qualitat de física]]
[[Categoria:Traduccions que són articles de qualitat]]
[[Categoria:Estrelles AM]]