Mostra la font per a Skyrmió

En [[física teòrica]] de [[Física de partícules|partícules]], l''''skyrmió''' és una partícula hipotètica relacionada originalment amb els [[Barió|barions.]]<ref>Posteriorment el model també fou aplicat als [[Mesó|mesons]].</ref> Va ser proposta pel [[Física nuclear|físic nuclear]] Tony Skyrme com una [[superposició quàntica]] de barions i estats ressonants hadrònics <ref>{{Cite arXiv| author = S.M. Wong|date = 2002 |title = What exactly is a Skyrmion?|class = hep/ph|eprint = hep-ph/0202250|year = 2002}}</ref> per a explicar algunes propietats de la [[Matèria QCD|matèria nuclear]].<ref>M.R.Khoshbin-e-Khoshnazar,"Correlated Quasiskyrmions as Alpha Particles", Eur Phys J A (2002) 14: 207. https://doi.org/10.1140/epja/i2001-10198-7</ref>

Els skyrmions com a objectes [[Topologia|topològics]] són també importants en [[física de l'estat sòlid]], especialment en la tecnologia emergent d'[[espintrònica]]. S'ha proposat, però no provat definitivament, l'existència de skyrmions en estats de [[Condensat de Bose-Einstein|condensats de Bose-Einstein]], en [[Superconductivitat|superconductors]], en pel·lícules magnètiques primes i en [[Cristall líquid|cristalls líquids]] [[Quiralitat (química)|quirals]] nemàtics.<ref>{{ref-publicació|any= 2001|títol= Skyrmions in a ferromagnetic Bose–Einstein condensate|publicació= [[Nature]]|pmid = 11418849|volum= 411|exemplar= 6840|pàgines= 918–20|doi = 10.1038/35082010|bibcode = 2001Natur.411..918A|cognom1= Al Khawaja|nom1= Usama|cognom2= Stoof|nom2= Henk}}</ref><ref>{{Cite arXiv|author = G. Baskaran |eprint = 1108.3562|title = Possibility of Skyrmion Superconductivity in Doped Antiferromagnet K{{sub|2}}Fe{{sub|4}}Se{{sub|5}}|class = cond-mat.supr-con|year = 2011}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol= Chiral skyrmions in thin magnetic films: New objects for magnetic storage technologies?|doi = 10.1088/0022-3727/44/39/392001|any= 2011|publicació= Journal of Physics D: Applied Physics|volum= 44|exemplar= 39|pàgina= 392001|arxiv = 1102.2726|bibcode = 2011JPhD...44M2001K|cognom1= Kiselev|nom1= N. S.|cognom2= Bogdanov|nom2= A. N.|cognom3= Schäfer|nom3= R.|cognom4= Rößler|nom4= U. K.}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol= Quasi-two-dimensional Skyrmion lattices in a chiral nematic liquid crystal|doi = 10.1038/ncomms1250|any= 2011|publicació= Nature Communications|volum= 2|pàgina= 246|cognom1= Fukuda|nom1= J.-I.|cognom2= Žumer|nom2= S.|pmid = 21427717|bibcode = 2011NatCo...2E.246F}}</ref>

== Definició matemàtica ==
En [[teoria de camps]], els skyrmions són solucions clàssiques no-trivials [[Homotopia|homotòpiques]] d'un [[model-sigma]] no-lineal, i.e. són [[Defecte topològic|solitons topològics.]] Un exemple té lloc en [[Model quiral|models quirals]] de [[Mesó|mesons]], on la [[Varietat (matemàtiques)|varietat]] del [[model-sigma]] és un [[espai homogeni]] del [[Fibrat|grup d'estructura]]

<math>\left(\frac{SU(N)_L\times SU(N)_R}{SU(N)_\text{diag}}\right)</math>

on SU(N)<sub>L</sub> i SU(N)<sub>R</sub> són les parts esquerres i dretes de la matriu del [[grup unitari especial]] SU(N), i SU(N)<sub>diag</sub> és el subgrup diagonal.

Si l'[[espaitemps]] té la topologia S<sup>3</sup>×R, les configuracions clàssiques poden ser classificades pel seu nombre integral de bobinatge car el tercer grup d'homotopia

<math>\pi_3\left(\frac{SU(N)_L\times SU(N)_R}{SU(N)_\text{diag}}\cong SU(N)\right)</math>

és equivalent a l'[[Anell (matemàtiques)|anell]] d'[[Enter algebraic|enters]], amb el signe de [[Congruència sobre els enters|congruència]] referit a l'[[homeomorfisme]].

Un terme topològic pot ser afegit al [[lagrangià]] quiral, la integral del qual depèn només de la [[Homotopia|classe d'homotopia]]. Aquest fet resulta en sectors de superselecció del model quantitzat. Un skyrmió pot ser aproximat per un [[solitó]] de l'equació de Sinus-Gordon. Després de la quantització, via l'ansatz de Bethe o altrament, es converteix en un [[fermió]] que interacciona segons el [[model de Thirring]] massiu.

== Referències ==
{{Referències}}

{{Autoritat}}

[[Categoria:Física de partícules]]