Mostra la font per a Speedway

{{Infotaula esport|imatge=Im apator1.jpg|peu=Quatre corredors encarant un revolt}}
El '''Motorcycle speedway''', normalment conegut com a '''Speedway''' (''Via ràpida'' o ''Pista de curses'' en [[anglès]]), és una disciplina esportiva [[motociclisme|motociclista]] en la qual quatre i, de vegades, fins a sis pilots competeixen en curses de quatre voltes a un circuit oval, en sentit contrari al de les busques del rellotge.

Les [[motocicleta|motocicletes]] de Speedway no tenen canvi de marxes ni frens.<ref>{{BimboMotos|cap=En competición|pag=p. 3}}</ref> Les curses es corren en una pista oval plana, generalment de terra o de pissarra poc compacta. Els competidors hi fan lliscar les seves màquines de costat, amb derrapatges controlats en els revolts. A les rectes les motocicletes assoleixen velocitats de fins a 110 km/h (70 [[milla|mph]]).

Originat els [[dècada del 1920|anys 20]] a [[Maitland]], [[Nova Gal·les del Sud]], [[Austràlia]],<ref>{{ref-web|url=http://vintagespeedway.homestead.com/Maitland.html |títol=Maitland Speedway. The birth of Speedway |consulta= 15 novembre 2009|obra=vintagespeedway.homestead.com|llengua=anglès}}</ref> actualment se'n fan competicions nacionals i internacionals a diversos països, entre ells la Copa del Món de Speedway, que proclama el campió del món de l'especialitat a partir de la puntuació total obtinguda en el conjunt dels Grans Premis de Speedway de la temporada. L'Speedway és molt popular al centre i nord d'[[Europa]] i en menor mesura a Austràlia i [[Amèrica del Nord]]. És regulat internacionalment per la [[FIM]] (Fédération Internationale de Motocyclisme) com a variant de les curses de pista (''Track Racing''). Les competicions estatals d'aquest esport estan regulades per les federacions de cada estat afiliades a la FIM.

== Història ==
[[Fitxer:Rudge Speedway 1931.jpg|miniatura|esquerra|Una {{moto|Rudge}} de Speedway de 1931]]
La primera competició (o "reunió", ''meeting'' en [[anglès]]) de Speedway va tenir lloc el 15 de desembre de 1923 al recinte firal de Maitland (Lower Hunter Valley, Nova Gal·les del Sud, Austràlia), segons que va informar-ne el diari ''Maitland Mercury''. Sembla ser, però, que hi hagué proves anteriors a Austràlia mateix, i als [[Estats Units d'Amèrica|EUA]] s'hi havien corregut curses similars en petites pistes de terra des d'abans de la [[Primera Guerra Mundial]]. En aquestes curses hi destacà el pilot Don Johns ja abans de 1914 per la seva conducció, consistent a agafar tot el revolt en derrapatge controlat i aixecant així gran quantitat de terra i pols. El seu estil als revolts va ser seguit per pilots com ara Albert "Shrimp" Burns, Maldwyn Jones o Eddie Brinck molt abans de 1923.

=== Arribada al Regne Unit ===
La primera reunió al [[Regne Unit]] va tenir lloc a High Beech el 19 de febrer de 1928.<ref name="sise">{{ref-llibre |cognom=Jacobs |nom=Norman|títol=Speedway in the South-East |any=2003 |editorial= Tempus Publishing Ltd|llengua=anglès|isbn=0-7524-2725-3}}</ref> Hi ha, però, qui afirma que ja se n'havien celebrat algunes curses el 1927 a [[Camberley]], [[Surrey]] i [[Droylsden]], a [[Lancashire]]. Tot i ser descrit com "The first British Dirt Track meeting" aleshores, la reunió de Camberley del 7 de maig de 1927 diferia de l'Speedway actual en què les curses es van córrer en el [[sentit horari]].<ref name="hbs">{{ref-llibre |cognom=Bamford |nom=R.|coautors=Jarvis, J |títol=Homes of British Speedway |any=2001 |editorial= Tempus Publishing Ltd|llengua=anglès|isbn=0-7524-2210-3}}</ref> Les curses a Droylsden es van celebrar en sentit contrari al de les busques del rellotge però és generalment acceptat que l'esport va arribar al Regne Unit quan els australians Billy Galloway i Keith McKay van arribar-hi amb la intenció d'introduir l'Speedway a l'[[Hemisferi nord]]. Tots dos apareixen a la reunió de 1928 a High Beech.

La primera reunió al Regne Unit on es van presentar motocicletes sense frens i en pista de terra solta amb revolts amplis i rodons va ser la tercera que s'hi va celebrar, el 9 d'abril de 1928 a High Beech, on Colin Watson, Alf Medcalf i "Digger" Pugh varen demostrar-ne la tècnica per primera vegada.

Un primitiu Speedway es va celebrar a l'Estadi Olímpic de [[Glasgow]] (''Glasgow Nelson'') el 9 d'abril de 1928 i la primera reunió plenament professional fou al ''Celtic Park'' el 28 d'abril de 1928. Al [[País de Gal·les]] la primera reunió va ser a [[Cardiff]] el 1928.

=== Primers campionats ===
A finals dels [[dècada del 1920|anys 20]] l'australià Colin Stewart, de Colac, [[Victòria (Austràlia)|Victòria]], va guanyar la prestigiosa ''Silver Gauntlet''. També va aconseguir èxit internacional competint amb el [[Southampton]] el 1929, i va ser capità del Glasgow a la ''Northern League'' el 1930 abans de traslladar-se a [[Wembley (barri de Londres)|Wembley]] el 1931, per al qual va córrer en només quatre curses, aconseguint una mitjana de 4,00 punts per cursa. També va competir en el Campionat [[Escòcia|escocès]] de 1930, que va ser guanyat per Harry Whitfield, del Wembley.

El precursor del Campionat del Món, el ''Star Riders' Championship'', es va inaugurar al Regne Unit el 1929, però va ser dividit en dues seccions, ja que es va considerar que els pilots britànics no estaven encara a l'altura dels australians i nord-americans. Frank Arthur va guanyar la secció d'ultramar (''Overseas'') i Roger Frogley la britànica (''British''). A l'any següent, les dues seccions es van fusionar i Vic Huxley en va resultar el guanyador.<ref name="hamm">{{ref-llibre |cognom=Belton |nom=Brian|coautors=Jarvis, J |títol=Hammerin' Round |any=2003 |editorial= Tempus Publishing Ltd|llengua=anglès|isbn=0-7524-2438-6}}</ref> Huxley també va ser subcampió en tres ocasions i va guanyar el primer campionat ''British Match Race'' el 1931.

<gallery mode=packed widths=155>
Image:Sydney Speedway 1946 by Ray Olsen.jpg|Una cursa a Sidney el 1946
Image:Rotrax JAP.JPG|Una Rotrax [[JA Prestwich Industries Ltd|JAP]] de 1950
Image:NSU Speedway 01.jpg|Una antiga [[NSU Motorenwerke AG|NSU]] alemanya
Image:Oxford Rebels team 1975.jpg|L'equip ''Rebels'' d'Oxford el 1975
Image:Race starts at Boston.jpg|Sortida d'una cursa el 1976
</gallery>

=== L'Speedway a Catalunya i Mallorca ===
{{Vegeu també|Història del motociclisme a Catalunya}}
L'[[agost]] de 1929 es disputà la primera cursa de Speedway a [[Principat de Catalunya|Catalunya]], concretament a l'[[Estadi de Montjuïc]] de [[Barcelona]], amb la participació de 10 pilots britànics, destacant entre ells Douglas, Sinclair i Preston.<ref name="racc">{{RaccMoto|capítol=Dirt Track
|pàgines=p. 139-140}}</ref> El dia 1 de setembre de 1929 hi començaren a córrer pilots catalans com ara Nogueras i Carme Viñals.<ref name="racc"/>

L'Speedway gaudí de popularitat a Catalunya durant uns quants anys, fins que amb la [[Guerra civil espanyola]] es va deixar de practicar i va caure en l'oblit.<ref name="racc"/> Unes dècades més tard, cap al 1972, dos emprenedors (el pilot anglès [[Reg Luckhurst]] i el promotor australià [[Ian Hoskins]]<ref>{{ref-web 
|url=http://www.speedwayplus.com/ian_hoskins.shtml
|títol=Who is Ian Hoskins?
|obra=speedwayplus.com
|llengua=anglès
|consulta=12 abril 2017}}</ref><ref>{{ref-web 
|url=https://www.dailymotos.com/bultaco-speedway/
|títol=Bultaco Speedway
|obra=dailymotos.com
|llengua=castellà
|consulta=12 abril 2017}}</ref>) intentaren introduir aquesta modalitat a [[Mallorca]] i, amb aquesta finalitat, varen produir una petita sèrie de motocicletes equipades amb motor [[Bultaco Speedway|Bultaco]]. Tot i que arribaren a organitzar algunes curses a l'[[Hipòdrom de Son Pardo]], a [[Palma]], la manca de tradició d'aquesta modalitat a l'illa posà fi a la iniciativa ben aviat.<ref>{{ref-web 
|url=http://documents.tips/documents/prototipos-bultaco.html
|títol=Prototipos “Bultaco”. Motocicletas Bultaco que no salieron en serie
|editor=Blackstarsystem - Motocicleta Clásica
|consulta=15 març 2017
|obra=documents.tips
|llengua=castellà}}</ref>

== La pista ==
[[Fitxer:Speedway track - labelled.png|miniatura|Una pista típica de Speedway]]
[[Fitxer:Stadion Haunstetten.jpg|miniatura|L'estadi de Haunstetten a Augsburg, Alemanya]]
Les competicions professionals de Speedway estan regulades per la FIM que estableix les normes relatives a la construcció, mida i requisits de seguretat de la pista.<ref name="fimtrack"/> Les curses de Speedway tenen lloc en una pista plana de forma oval formada per dues rectes unides per dos semicercles. La pista ha de fer entre 260 i 450 metres (entre 850 i 1.500 peus) de longitud, i aquesta es mesura a una distància d'un metre (3,3 peus) des de la part interior.

Aproximadament a mig camí d'una de les rectes s'hi marca una línia de sortida tota a través de color blanc. La zona de sortida també està dividida en quatre parts iguals (conegudes com a portes) marcades amb línies blanques perpendiculars a la línia de sortida i que fan com a mínim 1 metre (3,3 peus). Les portes de sortida consten d'un mecanisme amb molles que aixequen dues o tres vetes de cinta per tal d'iniciar la cursa.<ref name="fimtrack">{{ref-web |url= http://www.fim-live.com/fileadmin/alfresco/Codes_et_reglements/Standards_Track_STRC-Eng.pdf |format= [[Portable Document Format|PDF]] |títol= Standards for track racing circuits |editor= Fédération Internationale de Motocyclisme |any= 2008 |consulta= 10-09-2008}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref><ref>{{MotocrossyTrial|cap=Speedway|pag=44}}</ref>

Hi ha normes addicionals que regulen la col·locació de sistemes d'alerta, com ara llums, i la construcció del mecanisme de sortida. L'ample de via mínim és de 10 metres (33 peus) en les rectes i els revolts han de fer de com a mínim 14 metres (46 peus) d'amplada. L'amplada mínima ha de garantir a cada pilot un espai adient per córrer amb seguretat per la pista.

Les normes de la FIM estableixen que una pista de Speedway ha de disposar d'un garatge o zona de boxes per a les motocicletes, així com serveis mèdics i de premsa. Els límits de les pistes estan marcats per línies blanques o barreres a l'interior i fora de la pista, i qualsevol corredor que creuï el límit amb les dues rodes serà desqualificat a menys que només ho faci per seguretat o hi sigui obligat per un altre competidor.<ref name="fimtrack"/>

La pista es compon de quatre capes. L'ús d'[[asfalt]] o [[formigó]] per a qualsevol capa està prohibit. La capa superior (la superfície) ha de ser de [[pissarra]], [[granit]], [[maó]] o grànuls de material solt, i cap partícula no pot mesurar més de 7 mm (0,28 [[polzada|polzades]]). Aquesta capa superior ha de ser arranjada i anivellada a intervals durant una reunió per tractors amb remolcs-rasclet especialment adaptats per a redistribuir uniformement la superfície. Les pistes es reguen abans i, si cal, durant les reunions per evitar que la superfície s'assequi massa i per protegir el públic i els corredors de la pols.<ref name="fimtrack"/>

Els competidors fan servir la superfície de la pista per fer lliscar les seves motos de costat (''powersliding'' o ''broadsiding'' en anglès) als revolts amb la roda del darrere per tal de negociar el viratge sense desaprofitar la potència del motor durant tot el llarg revolt. L'habilitat de l'Speedway rau en la capacitat del pilot per controlar la seva moto en els viratges i així evitar la pèrdua de llocs a causa de la [[Acceleració|desacceleració]].

Els requisits de seguretat inclouen l'ús de tanques de [[filferro]] de suspensió, tanques d'aire i tanques de fusta. Les tanques d'aire consten de panells inflats instal·lats als revolts. La tanca està dissenyada per a dissipar l'[[energia]], permetent una zona de compressió que transfereix l'aire a la resta de la tanca través de vàlvules d'escapament o ports de restricció connectats a les altres seccions.<ref>{{ref-notícia |url= http://www.coventrytelegraph.net/coventry-warwickshire-sport/coventry-bees-speedway/coventry-bees-news/2002/01/30/safety-first-for-bees-92746-11577972/ |editorial= Coventry Telegraph |títol= Safety first for Bees |data= 30 gener 2002 |consulta= 10-09-2008 |urlarxiu= https://web.archive.org/web/20111003142425/http://www.coventrytelegraph.net/coventry-warwickshire-sport/coventry-bees-speedway/coventry-bees-news/2002/01/30/safety-first-for-bees-92746-11577972/ |dataarxiu= 3 d’octubre 2011 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20111003142425/http://www.coventrytelegraph.net/coventry-warwickshire-sport/coventry-bees-speedway/coventry-bees-news/2002/01/30/safety-first-for-bees-92746-11577972/ |arxiudata= 3 d’octubre 2011}}</ref> Són de compliment obligatori per a les pistes a la ''British Elite League'', a la ''Ekstraliga'' [[Polònia|polonesa]], els Grand Prix de Speedway i la Copa del Món de Speedway. Zones neutres fora de la pista minimitzen el risc potencial de dany als espectadors si un pilot corre fora de les zones segures.

La majoria de les pistes emprades es dediquen al Speedway o a altres esports com ara curses de ''Sidecar Speedway'' o ''Banger racing'' ([[automobilisme|automobilístiques]]). Per a esdeveniments més grans, la FIM de tant en tant aprova la utilització d'estadis que instal·len pistes temporals, com el Gran Premi del Regne Unit que se celebra al ''Millennium Stadium'' de Cardiff.

<gallery mode=packed widths=155>
Image: Stadion Polonii Bydgoszcz 2.jpg|Estadi polonès amb barrera d'aire
Image: Stadion Polonii Bydgoszcz (dmuchana banda).jpg|Vista de la barrera d'aire
image: Cardiff GP 2008.JPG|El Millenium Stadium de Cardiff
image: Stadion Polonii Bydgoszcz (1 luk).jpg|Vista d'un revolt des del darrere
</gallery>

=== Velocitat ===
[[Fitxer:Speedway at carmarthen showground.jpg|miniatura|Cursa al País de Gal·les el 2002]]
Cada pista fa entre 260 i 400 metres de llarg i cal aproximadament un minut per a completar quatre voltes. Per exemple, Leigh Adams va establir un rècord de 59 segons en 342 metres (1.120 [[Peu (unitat de longitud)|peus]]) de pista, cosa que dona una velocitat mitjana de 83 km/h (49 mph). La velocitat en trams rectes de la pista arriba a 110 km/h (70 mph) i més en algunes pistes, però la minva de velocitat als revolts abaixa la mitjana.

Al començament d'una cursa calen entre un i dos segons perquè la moto arribi a la "corba de velocitat" (una mica inferior a la mitjana), cosa que fa estimar entre 2,5 i 3 segons per arribar als 100 quilòmetres per hora (62 mph).
La sortida és un aspecte fonamental de la cursa, per tant una "sincronització" correcta pot ajudar el pilot a guanyar un avantatge inicial sobre els contrincants. També durant la cursa es poden aconseguir avantatges de velocitat: Els pilots disposats a prendre risc que opten per cercar les zones de major adherència de la pista, en comptes del traçat lògic, de vegades obtenen una mica de velocitat extra que els permet avançar els altres pilots per l'exterior o l'interior.

== Les motocicletes ==
L'Speedway empra un únic tipus de motocicleta, que es regeix pel reglament tècnic de Speedway de la FIM.<ref name="bikerules">{{ref-web|url=http://www.fim-live.com/fileadmin/alfresco/Codes_et_reglements/TRACK_RACING_APP_Eng.pdf|títol=Track Racing Appendices|consulta=3-02-2007|editor=Fédération Internationale de Motocyclisme|any=2007|format=[[Portable Document Format|PDF]]}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> Antigament s'hi feien servir motocicletes amb [[motor]] en posició vertical (col·locat així al [[xassís]]), però avui dia la majoria dels corredors professionals fan servir les de motor horitzontal, ja que es diu que són més fàcils de pilotar. Les motocicletes de Speedway no tenen frens, i l'[[embragatge]] s'utilitza com un mecanisme d'alliberament a l'inici de les curses.

Els reglaments de la FIM estableixen que les motocicletes no han de tenir frens, han de funcionar amb [[metanol]] pur, el motor ha de tenir només una marxa i han de tenir un pes mínim de 77 quilograms (170 lliures). Mitjançant l'ús de pinyons i [[engranatge]]s al motor i la roda del darrere la relació de transmissió es pot ajustar segons sigui necessari per a cada pista.<ref name="bikerules"/> L'ús de metanol permet una major relació de compressió del motor, produint més energia que altres combustibles i derivats a velocitats altes (aproximadament 130 quilòmetres per hora als revolts).

Les motos utilitzades han de complir aquestes especificacions:

* Pesar un mínim de 77 kg (amb el dipòsit buit) 
* Motor de [[motor de quatre temps|quatre temps]] amb una cilindrada màxima de 500 [[centímetre cúbic|cc]], [[Motor monocilíndric|monocilíndric]] amb un [[carburador]] i una [[bugia d'encesa|bugia]]
* Alimentades per metanol, sense additius 
* Silenciador aprovat 
* Amplada de manillar superior a 650 mm i inferior a 850 mm 
* Proteccions a les peces mòbils del motor quan sigui recomanable 
* Utilitzar plàstic irrompible quan sigui recomanable
* Protector de cadena addicional, per evitar que la cadena pugui tallar els dits o una mà per accident 
* Clavilla especial, per evitar que una cadena trencada pugui ferir el pilot o un altre competidor 
* Deflector de terra

Les motos utilitzades no poden:

* Tenir cap mena de peça de [[Titani]]
* Tenir cap mena de fre 
* Tenir parts ceràmiques sense recobriment 
* Emprar telemetria durant la cursa, excepte per a cronometratges 
* Emprar components electrònics per controlar el motor 
* Emprar sobrealimentació per [[turbocompressor]] o de cap mena

A més a més, totes les motocicletes han de tenir instal·lat un dispositiu de seguretat de desconnexió elèctric, definit com un interruptor que ''ha de tallar el circuit de l'alimentació elèctrica per la simple acció d'estirar un cordó o una cadena no elàstica (amb una longitud màxima de 30 centímetres (12 polzades)) connectat al canell dret del pilot''.<ref name="bikerules"/> Abans d'anar equipades amb aquest dispositiu, en una situació d'emergència s'acostumava a aturar la moto desendollant la bugia de la seva presa o bé apagant el subministrament de combustible.

L'alt índex de compressió del motor també pot ajudar a frenar la moto, ja que si l'accelerador està tancat el motor es pot aturar. Els pilots poden aturar la motocicleta deixant-la caure de costat a la pista per tal d'evitar atropellar un pilot caigut.

<gallery mode=packed widths=155>
Image:Motocykl speedway.jpg|Motocicleta de Speedway
Image:Jawa Speedway 500 00 .jpg|Una Jawa de 500 cc
Image:Jawa Speedway 500 02.JPG|Motor d'una Jawa de 500 cc
Image:Zuzel deflektor.jpg|Vista del deflector de terra
</gallery>

== Les curses ==
Les curses (conegudes com a ''heats'', eliminatòries) consten de quatre pilots<ref>{{GrandPrixCromos|cap=Carrera sobre hielo y arena|pag=p. 20-21}}</ref> (dos per cada equip) i són a més de quatre voltes. Els corredors porten cascs de diferents colors: Tradicionalment els pilots de l'equip de casa els duen de color vermell i blau, i els d'equips visitants els duen de color verd i groc. Els pilots han de ser capaços de conduir les seves motos a la línia de sortida, sense cap ajuda exterior i sense empènyer-les, i després s'hi han de situar en paral·lel. La zona de sortida es divideix en una graella de quatre parts iguals i els pilots de cada equip han d'ocupar el seu lloc a les reixes alternes o "portes".

Si un pilot no és a la línia de sortida en un termini de temps raonable pot ser desqualificat, encara que a les curses de lliga al Regne Unit, en aquest cas es permet als equips triar entre que el pilot desqualificat surti de 15 metres enrere o bé substituir-lo per un de reserva. Aquest període és normalment de dos minuts, el determina l'àrbitre de la reunió i en general s'indica mitjançant una campana, un llum carabassa intermitent o un rellotge digital. Tots els corredors han d'estar a punt rere les cintes abans que acabi aquest termini.
El temps addicional entre curses, si l'àrbitre ho considera oportú, es pot destinar a fer que un pilot que en corri dues de seguides es prepari per a la següent.

Una "porta" de sortida està formada per dues o més cintes a la línia de sortida. El corredors ha de situar-s'hi com a màxim a 10 centímetres (3,9 polzades) i no la poden tocar en cap moment. També han de romandre immòbils fins que s'aixequin les cintes. Si un pilot incompleix aquestes normes incorre en ''infraccions de cinta'' i pot resultar en una sortida en fals (que queda gravada en vídeo) i el pilot desqualificat (excepte al Regne Unit, on hi ha l'opció de sortir 15 metres enrere o canviar el pilot). La cursa s'inicia amb l'elevació de la cinta, gràcies al mecanisme operat per l'àrbitre de la cursa, i els pilots hauran de córrer al voltant de la pista en sentit contrari a les busques del rellotge, sense que cap de les dues rodes surti del límits de les pistes.

Un cop la cursa en marxa, cap pilot no pot rebre ajuda externa, incloent-hi empentes per a engegar la moto. Històricament s'havia permès la figura de l'”empenyedor” al començament de la cursa, que ajudava el pilot a engegar. Hi havia una línia blanca a la marca de 30 metres per designar la distància màxima d'empenta permesa, però a causa de problemes de seguretat l'assistència ara és il·legal.

De tant en tant les curses consten de sis corredors, però això és estrany, ja que la majoria de pistes són massa estretes per donar cabuda als pilots addicionals de manera segura.

<gallery mode=packed widths=175>
Image: Stadion Polonii Bydgoszcz (podprowadzajacy).jpg|Pilots preparant-se a la sortida
Image: Speedway start 1.jpg|Sortida d'una cursa: El primer revolt
</gallery>

=== Puntuació ===
L'Speedway aplica una escala mòbil de puntuació, coneguda com a ''mètode 3-2-1-0'': Tres punts per al guanyador, dos punts per al segon lloc i un punt per al tercer. Un pilot no puntua si acaba en quart lloc, si no acaba o si és expulsat. Aquests punts s'acumulen durant la competició, ja sigui en classificacions individuals o per equips.
En cas d'empat, la cursa s'adjudica normalment en empat. Si es tracta d'un empat al primer lloc, tots dos pilots rebran dos punts. Un empat al segon lloc atorga un punt a cada pilot mentre que un empat en la darrera posició atorga zero punts a tots dos pilots.
<center>
{| class=wikitable
|-
|colspan=3 align=center|'''Puntuació per a<br />curses amb 4 pilots'''
|-
! Posició
! Punts
|-
|1r ||3
|-
|2n ||2
|-
|3r ||1
|-
|4t ||0
|-
|}
</center>

=== Càlcul del CMA ===
Cada pilot té un CMA (''Calculated Match Averages'', Mitjana per competició) que es calcula a partir de la següent fórmula:

<center><math>\left (\frac{\hbox{Total de punts}}{\hbox{Total de curses}} \right) \times4</math></center>

La CMA va de 3,00 a 12,00, i un pilot que superi per dalt o per baix aquests dos valors serà valorat com el millor. Aquestes mitjanes es fan servir en lligues com la ''Elite'' britànica per tal d'identificar els millors pilots a l'hora d'admetre participants per a una cursa.

Al començament de la temporada, un pilot conserva el seu últim registre de CMA fins que ha competit en sis cures a casa i sis a fora. Aleshores s'emet un nou CMA, que entrarà en vigor set dies després. Aquests són posteriorment actualitzats el dia 15 de cada mes a partir de maig, i entrarà en vigor el primer dia del mes següent.
Aquests CMA s'utilitzen en la majoria de les lligues professionals i poden ser alterats de manera ponderada en funció de la lliga on el pilot va guanyar el seu CMA. Un pilot que no té cap CMA registrat en rebrà un d'indicatiu per a l'inici de la temporada segons la seva experiència prèvia en Speedway.

== Competició ==
=== Campionats internacionals ===
{| class=wikitable
|- 
! rowspan=2 | 
! colspan=2 | Món (''[[FIM]] - Fédération Internationale de Motocyclisme'')
! colspan=2 | Europa (''[[UEM]] - Union Européenne de Motocyclisme'')
|- 
! Sèniors
! Júniors
! Sèniors
! Júniors
|- 
!Individual
| <center>''[[Campionat del Món de speedway|World Individual]]'' {{mida|85%|(1936-1994)}}<br />''[[Campionat del Món de speedway|Grand Prix]]'' {{mida|85%|(des de 1995)}}</center>
| <center>''World Individual U-21'' {{mida|85%|(des de 1977)}}</center>
| <center>''European Individual'' {{mida|85%|(des del 2001)}}</center>
| <center>''European Individual U-19'' {{mida|85%|(des de 1998)}}</center>
|- 
!Parelles
| <center>''World Pairs'' {{mida|85%|(1970-1993)}}</center>
| <center>--</center>
| <center>''European Pairs'' {{mida|85%|(des del 2004)}}</center>
| <center>--</center>
|- 
!Equips
| <center>''World Team'' {{mida|85%|(1960-2000)}} <br />''World Cup'' {{mida|85%|(des del 2001)}}</center>
| <center>''U-21 World Cup'' {{mida|85%|(des del 2005)}}</center>
| <center>--</center>
| <center>''European Team U-19'' {{mida|85%|(des del 2008)}}</center>
|}

Els Campionats internacionals de Speedway individual han tingut diverses formes des dels seus inicis als [[anys 30]]. L'actual campionat de la FIM ''[[Campionat del Món de speedway|Speedway Grand Prix]]'' (SGP) se celebra des de 1995. L'SGP utilitza un sistema de classificació basat en la posició final de cadascun dels pilots: El pilot que ha guanyat més punts al final del torneig és declarat Campió del Món. El danès Nick Pedersen és l'actual campió del món, per tercera vegada (la primera el 2003 i la segona el 2007).

El sistema de puntuació a les reunions de Grand Prix va canviar el 2005, fent servir el mètode 3-2-1-0 a les curses i acumulant aquests punts per decidir el guanyador de cada Gran Premi. Al final de la sèrie el que major puntuació obté es converteix en el Campió del Món.

Campions del Món destacats són Ivan Mauger (sis vegades campió del món), Ole Olsen (tres vegades), Ove Fundin (cinc vegades), Lionel Van Praag (primer campió del món el 1936), Hans Nielsen (anomenat "El professor ", quatre vegades Campió del Món), Tony Rickardsson (sis vegades), Erik Gundersen i Jason Crump, tots dos tres vegades campions del món.

La ''Speedway World Cup'' (Copa del Món de Speedway) també se celebra cada any, amb equips dels països amb més tradició, en general en una sèrie de reunions durant una setmana a l'estiu. El campió actual és [[Dinamarca]] (2008).

El ''Speedway World Pairs Championship'' (Campionat del Món per parelles de Speedway) va ser un torneig anual de Speedway que se celebrava cada any en un país diferent. Cada estat triava els seus dos pilots perquè el representessin. La primera edició es va celebrar el 1970 i la darrera el 1993. Des de 1994 es va fusionar amb la Copa del Món per Equips.

=== Campionats estatals ===
[[Fitxer:Łukasz Sówka wisniowy.JPG|miniatura|El polonès Łukasz Sówka el 2009]]
La majoria dels països europeus tenen les seves pròpies lligues nacionals de Speedway, complementades sovint amb una o diverses competicions de copa. Els estats on l'Speedway és més important a [[Europa]] són el [[Regne Unit]], [[Suècia]], [[Polònia]] i [[Dinamarca]]. En aquests, la temporada de curses va de [[març]] a [[octubre]].

En menor escala, les reunions se celebren també a l'[[Argentina]], [[Austràlia]], [[República Txeca]], [[Itàlia]] (on és molt popular al nord, sobretot al [[Friül]] i el [[Vèneto]]), [[Rússia]], [[Eslovènia]] i els [[Estats Units d'Amèrica|EUA]].

A [[Alemanya]] l'Speedway no té tanta anomenada com el [[Long Track]], molt popular allà, però malgrat això el país acull el Gran Premi de Speedway d'Alemanya i ha tingut un campió del món, Egon Müller, el 1983.

En alguns països el pilots estrella estan molt ben pagats. En d'altres els corredors ho són a temps parcial amb una segona feina, o simples afeccionats.

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.fim-live.com/en/sport/speedway-gp/events/ Informació sobre Speedway al Web de la FIM] {{en}}
* [http://www.speedway-faq.org/ Preguntes freqüents sobre l'Speedway i derivats] {{en}}
* [http://www.youtube.com/watch?v=_rnQd9rkYqw Vídeo d'una cursa de la Copa del Món del 2004] {{en}}
{{Modalitats motociclistes}}
{{Viccionari-lateral|speedway}}

[[Categoria:Speedway| ]]