Mostra la font per a Supergrup dels amfíbols

{{Infotaula mineral
| nom = Supergrup dels amfíbols
| imatge = Amphibole.jpg
| peu_imatge = [[Hornblenda]]
| formula = ''AX''₂''Z''₅((Si,Al,Ti)₈O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl,O)₂
| tipus_plantilla = 3
| categoria = [[inosilicats]]
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-207.html|consulta=29 abril 2016|títol=Amphibole Supergroup|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
}}
El '''supergrup dels amfíbols''' és un extens i complex [[grup de minerals]] [[inosilicats]]. Els exemplars que hi formen part estan compostos d'una doble cadena de tetraedres de SiO₄ que normalment contenen ions de [[ferro]] i/o [[magnesi]] a la seva [[estructura cristal·lina]].

Els amfíbols cristal·litzen en dos sistemes: [[Sistema monoclínic|monoclínic]] i [[Sistema ortoròmbic|ortoròmbic]]. En la seva [[composició química]] són similars als [[piroxens]], amb la diferència que els amfíbols tenen [[hidroxil]] (OH) o [[halògens]] (F, Cl) i que tenen estructura en doble cadena (no pas simple com els piroxens). Els amfíbols són els components principals de les [[amfibolita|amfibolites]].

== Història i etimologia ==
El terme ''amfíbol'' deriva del [[grec]]: αμφιβολος - amphibolos (''que significa ambigu'') i va ser usat per [[René Just Haüy]] per incloure la [[tremolita]], [[actinolita]], [[turmalina]] i [[hornblenda]]. Amb el nom d'amfíbol, Haüy feia al·lusió a la varietat de composició i aparença d'aquests minerals. Actualment ''amfíbol'' s'aplica a tot el grup.

== Sistemàtica i classificació ==
La classificació dels amfíbols, atesa la complexitat de llur estructura és una operació difícil. La tasca la porta a terme una subcomissió específica de l'[[Associació Mineralògica Internacional|AMI]]. El més recent (que data de 2012) identifica els amfíbols amb un supergrup dividit en dos grups que al seu torn es divideixen en diversos subgrups.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=NOMENCLATURE OF AMPHIBOLES: ADDITIONS AND REVISIONS TO THE INTERNATIONAL MINERALOGICAL ASSOCIATION'S 1997 RECOMMENDATIONS|url=http://repository.geologyscience.ru/handle/123456789/35404|data=2003|issn=0008-4476|nom=Leake|cognom=B.e|nom2=Woolley|cognom2=A.r|nom3=Birch|cognom3=W.d|nom4=Burke|cognom4=E.a.j|nom5=Ferraris|cognom5=G|publicació=The Canadian Mineralogist}}</ref> La fórmula química general del supergrup dels amfíbols és: AB<sub>2</sub>C<sub>5</sub>T<sub>8</sub>O<sub>22</sub>W<sub>2</sub><ref name=":0" /> on:

* ''A'' = Ø, <chem>Na+</chem>, <chem>K+</chem>, <chem>Ca^2+</chem>, <chem>Pb^2+</chem>, <chem>Li+</chem>
* ''B'' = <chem>Na+</chem>, <chem>Ca^2+</chem>, <chem>Mn^2+</chem>, <chem>Fe^2+</chem>, <chem>Mg^2+</chem>, <chem>Li+</chem>
* ''C'' = <chem>Mg^2+</chem>, <chem>Fe^2+</chem>, <chem>Mn^2+</chem>, <chem>Al^3+</chem>, <chem>Fe^3+</chem>, <chem>Mn^3+</chem>, <chem>Ti^4+</chem>, <chem>Li+</chem>
* ''T'' = <chem>Si^4+</chem>, <chem>Al^3+</chem>, <chem>Ti^4+</chem>, <chem>Be^2+</chem>
* ''W'' = <chem>OH-</chem>, <chem>F-</chem>, <chem>Cl-</chem>, <chem>O^2-</chem>.
El '''supergrup dels amfíbols''' es troba dividit en dos grans grups: el ''grup dels amfíbols amb (O) dominant'' i el ''grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant''. Cadascun d'aquests dos grups també està subdividit en altres més petits. Des del mes d'agost de 2024 també hi ha una espècie dins aquest supergrup que no es troba englobada en cap dels grups, l'[[escandiofluoroeckermannita]].<ref name="CNMNC80">{{ref-publicació |cognom=Bosi |nom=Ferdinando |títol=IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 80 |publicació=European Journal of Mineralogy |data=15 agost 2024 |pàgines=599–604 |volum=36 |exemplar=4 |doi=https://doi.org/10.5194/ejm-36-599-2024 |consulta=18 agost 2024 |coautors=Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J.}}</ref>

Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], els minerals d'aquest grup pertanyen a "09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols».

=== Grup dels amfíbols amb (O) dominant ===
El grup dels amfíbols amb (O) dominant conté els minerals amfíbols amb <sup>W</sup>O<sup>2-</sup> > <sup>W</sup>((OH)+F+Cl)<sup>2-</sup>. Aquest grup va ser aprovat i publicat per l'IMA l'any 2012. Està format per dos grups, el ''grup del nom arrel kaersutita'' i el ''grup del nom arrel obertiïta'', a més d'altres sis espècies que no pertanyen a cap d'aquests dos grups.<ref>{{ref-web |url=https://www.mindat.org/strunz.php?a=9&b=D&c=E |consulta=18 agost 2024 |títol=Strunz-mindat (2024) Classification - Inosilicates with 2-periodic double chains, Si4O11; Clinoamphiboles |obra=Mindat}}</ref>

==== Grup del nom arrel kaersutita ====
El grup del nom arrel kaersutita està format per tres espècies de minerals: la [[ferrikaersutita]], la [[ferrokaersutita]] i la [[kaersutita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-8946.html|consulta=11 abril 2021|títol=Kaersutite Root Name Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Els minerals d'aquest grup són amfibols amb <sup>W</sup>O<sup>2-</sup> dominant amb [[calci]] dominant. La ferrokaersutita és una espècie que no està aprovada encara per l'[[Associació Mineralògica Internacional|IMA]].<ref>{{ref-web |url=https://www.mindat.org/min-1521.html |consulta=18 agost 2024 |títol=Ferro-kaersutite |obra=Mindat}}</ref>

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferrikaersutita]]
|NaCa₂(Mg₃Fe<sup>3+</sup>Ti)(Si₆Al₂O<sub>22</sub>)O₂
|- 
|[[Ferrokaersutita]]
|NaCa₂({{Quím|Fe|2+|3}}AlTi)(Si₆Al₂O<sub>22</sub>)O₂
|- 
|[[Kaersutita]]
|NaCa₂(Mg₃AlTi<sup>4+</sup>)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>O₂
|}

Els minerals d'aquest grup, tot i no ser gaire habituals, es troben distribuits per tot el planeta i s'han arribat a trobar fins i tot a l'[[Antàrtida]]. També se n'han recuperat exemplars a la [[Lluna]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Steele |nom=Ian M. |títol=Lunar Mineralogy. Judith W. Frondel |publicació=The Journal of Geology |data=1 gener 1978 |pàgines=157–157 |volum=86 |exemplar=1 |doi=10.1086/649669 |consulta=11 abril 2021}}</ref> Als [[territoris de parla catalana]] se n'ha trobat kaersutita a dos indrets: al Coll des Colomines, a la localitat de [[Sant Llorenç de Cerdans]] ([[Districte de Ceret|Ceret]], [[Pirineus Orientals]]), i a l'[[Illa Grossa]] dels [[Els Columbrets|illots Columbrets]], al terme municipal de [[Castelló de la Plana]] ([[Plana Alta]]).

==== Grup del nom arrel obertiïta ====
El grup del nom arrel obertiïta està format per tres espècies de minerals: la [[ferriobertiïta]], la [[ferroferriobertiïta]] i la [[manganiobertiïta]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-46446.html|consulta=11 abril 2021|títol=Obertiite Root Name Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Els minerals d'aquest grup són amfibols amb <sup>W</sup>O<sup>2-</sup> dominant amb [[sodi]] dominant.

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferriobertiïta]]
|NaNa₂(Mg₃Fe<sup>3+</sup>Ti)Si₈O<sub>22</sub>O₂
|- 
|[[Ferroferriobertiïta]]
|NaNa₂({{Quím|Fe|2+|3}}Fe<sup>3+</sup>Ti)Si₈O<sub>22</sub>O₂
|- 
|[[Manganiobertiïta]]
|NaNa₂(Mg₃Mn<sup>3+</sup>Ti<sup>4+</sup>)Si₈O<sub>22</sub>O₂
|}

Els minerals d'aquest grup són molt rars i només se n'han trobat a [[Alemanya]], [[Rússia]] i els [[Estats Units]].

==== Altres minerals ====
Hi ha altres sis espècies que no es troben englobades en cap dels altres dos grups i que són també amfíbols amb (O) dominant: la [[manganidellaventuraïta]], la [[manganomanganiungarettiïta]], l'[[oxomagnesiohastingsita]], l'[[oxopargasita]], la [[potassicjeanlouisita]] i la [[potassicmanganomanganiungarettiïta]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Manganidellaventuraïta]]
|NaNa₂(Mg{{Quím|Mn|3+|2}}Ti<sup>4+</sup>Li)Si₈O<sub>22</sub>O₂
|- 
|[[Manganomanganiungarettiïta]]
|NaNa₂(Mn{{Quím|Mn|2+|2}}{{Quím|Mn|3+|3}})Si₈O<sub>22</sub>O₂
|- 
|[[Oxomagnesiohastingsita]]
|NaCa₂(Mg₃({{Quím|Fe|3+|2-x}},Ti<sub>x</sub>))₅(Si₆Al₂O<sub>22</sub>)O₂
|- 
|[[Oxopargasita]]
|NaCa₂(Mg₃(Al₂,Ti<sub>x</sub>))₅(Si₆Al₂O<sub>22</sub>)O₂
|- 
|[[Potassicjeanlouisita]]
|K(NaCa)(Mg₄Ti)Si₈O<sub>22</sub>O₂
|- 
|[[Potassicmanganomanganiungarettiïta]]
|KNa₂({{Quím|Mn|3+|2}}{{Quím|Mn|3+|3}})Si₈O<sub>22</sub>O₂
|}

=== Grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant ===
Els membres d'aquest grup segueixen la fórmula A<sub>0-1</sub>X₂Z₅T₈O<sub>22</sub>(OH,F,Cl)₂. Aquest grup conté sis subgrups, que es distingeixen en funció del seu element dominant en la posició X (posició B segons l'IMA). Aquests subgrups es tornen a dividir en «grups de nom arrel» en funció de la distribució de les valències a les posicions A i Z (posició C a l'IMA).

==== Subgrup d'amfíbols de calci ====
Amb fórmula AnCa₂({{Quím|Z|2+|5-m}}{{Quím|Z|3+|m}})(Si<sub>8-(n+m)</sub>Al<sub>(n+m)</sub>)(OH,F,Cl)₂, el subgrup d'amfíbols de calci és un dels subgrups que pertanyen al grup d'amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Es defineix per tenir Ca>1,5 apfu (àtoms per fórmula unitària) en posició X (posició B per l'IMA).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-29365.html|consulta=12 abril 2021|títol=Calcium Amphibole Subgroup|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Aquest subgrup està dividit en set grups:
* Grup del nom arrel cannilloïta
* Grup del nom arrel edenita 
* Grup del nom arrel hastingsita 
* Grup del nom arrel hornblenda 
* Grup del nom arrel pargasita 
* Grup del nom arrel sadanagaïta 
* Grup del nom arrel tschermakita 

===== Grup del nom arrel cannilloïta =====
El grup del nom arrel cannilloïta està format per minerals [[Sistema monoclínic]]s del subgrup d'amfíbols de calci amb A(Ca)≥0,5 apfu i C0,5≤(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti) ≤1,5. Els minerals ''canilloítics'' es defineixen pel seu element divalent i trivalent dominant en posició C i l'element dominant en posició W. Està format per quatre espècies: la [[cannilloïta]], la [[ferrocannilloïta]], la [[ferroferricannilloïta]] i la [[fluorocannilloïta]], sent aquesta darrera espècie l'única que s'ha trobat a la natura.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-43386.html|consulta=12 abril 2021|títol=Cannilloite Root Name Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Cannilloïta]]
|CaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃O<sub>22</sub>)OH₂
|- 
|[[Ferrocannilloïta]]
|CaCa₂({{Quím|Fe|2+|4}}Al)(Si₅Al₃O<sub>22</sub>)OH₂
|- 
|[[Ferroferricannilloïta]]
|CaCa₂({{Quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>)(Si₅Al₃O<sub>22</sub>)OH₂
|- 
|[[Fluorocannilloïta]]
|CaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃)O<sub>22</sub>F₂
|}

===== Grup del nom arrel edenita =====
Els minerals d'aquest grup tenen una ocupació en la posició A igual o superior a 0,5 apfu (<sup>A</sup>Na + K + 2Ca)≥0,5 apfu) i <sup>C</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti) ≤0,5 apfu. Els minerals ''edenítics'' es defineixen pel seu element dominant a la posició A, posició C i posició W. Existeixi una [[sèrie de solució sòlida]] entre tots els membres d'aquesta sèrie.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-8966.html|consulta=12 abril 2021|títol=Edenite Root Name Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> El grup està format per cinc espècies: [[edenita]], [[ferroedenita]], [[ferrofluoroedenita]], [[fluoroedenita]] i [[potassicferrocloroedenita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Edenita]]
|NaCa₂Mg₅(Si₇Al)O<sub>22</sub>OH₂
|- 
|[[Ferroedenita]]
|NaCa₂{{Quím|Fe|2+|5}}(Si₇Al)O<sub>22</sub>OH₂
|- 
|[[Ferrofluoroedenita]]
|NaCa₂{{Quím|Fe|2+|5}}(AlSi₇O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Fluoroedenita]]
|NaCa₂Mg₅(Si₇Al)O<sub>22</sub>F₂
|- 
|[[Potassicferrocloroedenita]]
|KCa₂{{Quím|Fe|2+|5}}(AlSi₇AlO<sub>22</sub>)Cl₂
|}

Els membres d'aquest grup, tot i no ser gaire habituals, han estat descrits a tots els continents del planeta inclosa l'[[Antàrtida]]. Als [[territoris de parla catalana]] se n'ha trobat únicament ferroedenita a l'[[Illa Grossa]] dels [[Els Columbrets|illots Columbrets]], al terme municipal de [[Castelló de la Plana]] ([[Plana Alta]]).

===== Grup del nom arrel hastingsita =====
Els minerals d'aquest grup es defineixen amb 0,5 <sup>A</sup>(Na + K + 2Ca) <1,5 on Na o K és dominant i amb la posició Z (posició C per l'IMA) ocupada per Mg o Fe<sup>2+</sup> com a ions divalents dominants i 0,5 <sup>Z</sup>(Al + Fe<sup>3+</sup> + Cr + 2Ti) <1,5 on Fe<sup>3+</sup> és dominant. W pot contenir (OH), F o Cl.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-43433.html|consulta=12 abril 2021|títol=Hastingsite Root Name Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> El grup està format per vuit espècies: [[fluorohastingsita]], [[hastingsita]], [[magnesiofluorohastingsita]], [[magnesiohastingsita]], [[potassicclorohastingsita]], [[potassicfluorohastingsita]], [[potassichastingsita]] i [[potassicmagnesiohastingsita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Fluorohastingsita]]
|NaCa₂({{Quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>)(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Hastingsita]]
|NaCa₂({{Quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>OH₂
|- 
|[[Magnesiofluorohastingsita]]
|NaCa₂(Mg₄Fe<sup>3+</sup>)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>F₂
|- 
|[[Magnesiohastingsita]]
|NaCa₂(Mg₄Fe<sup>3+</sup>)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Potassicclorohastingsita]]
|KCa₂({{Quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>Cl₂
|- 
|[[potassicfluorohastingsita]]
|KCa₂({{Quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>F₂
|- 
|[[Potassichastingsita]]
|KCa₂({{Quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>)(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Potassicmagnesiohastingsita]]
|KCa₂(Mg₄Fe<sup>3+</sup>)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>(OH)₂
|}

Els minerals d'aquest grup es troben distribuits també per tot el planeta. Als territoris de parla catalana l'únic component d'aquest grup que ha estat descrit és la hastingsita, que ha estat trobada a [[Felluns]] ([[Districte de Prada|Prada]], Pirineu Oriental); al [[massís del Canigó]], a la localitat de [[Vernet]]; a la glacera del Canigó, a [[Taurinyà]] (Pirineu Oriental); i a l'Illa Grossa dels Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).

===== Grup del nom arrel hornblenda =====
Els minerals del grup del nom arrel hornblenda són amfíbols de calci amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)≤0,5apfu i 0,5≤<sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)≤1,5 apfu. Els membres individuals del grup es defineixen pels seus elements dominants en les posicions Z i W.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-8789.html|consulta=12 abril 2021|títol=Hornblende Root Name Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> El grup el formen vuit espècies: [[ferroferrifluorohornblenda]], [[ferroferrihornblenda]], [[ferrofluorohornblenda]], [[ferrohornblenda]], [[magnesioferrifluorohornblenda]], [[magnesioferrihornblenda]], [[magnesiofluorohornblenda]] i [[magnesiohornblenda]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferroferrifluorohornblenda]]
|◻Ca₂({{Quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>)(AlSi₇O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferroferrihornblenda]]
|◻Ca₂({{Quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>)(AlSi₇O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferroferrihornblenda]]
|◻Ca₂({{Quím|Fe|2+|4}}Al)(AlSi₇O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferrohornblenda]]
|◻Ca₂({{Quím|Fe|2+|4}}Al)(SiAl)O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Magnesioferrifluorohornblenda]]
|{Ca₂}{Mg₄Fe<sup>3+</sup>}(AlSi₇O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Magnesioferrihornblenda]]
|◻Ca₂(Mg₄Fe<sup>3+</sup>)(AlSi₇O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Magnesiofluorohornblenda]]
|(Na,K)<sub>1-x</sub>Ca₂Mg₅(Si₇Al)O<sub>22</sub>F₂
|- 
|[[Magnesiohornblenda]]
|◻Ca₂(Mg₄Al)(Si₇Al)O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}
De tots els minerals que formen aquest grup se n'han trobat dues espècies als territoris de parla catalana: magnesiohornblenda als jaciments de Coma Fosca, Sant Miquel i Roca de Ponent de la localitat de [[Vimbodí i Poblet]] ([[Conca de Barberà]]), i ferrohornblenda a quatre indrets: [[Casteil]], al districte de Prada (Pirineus Orientals); [[Vimbodí i Poblet]] ([[Conca de Barberà]]), igual que la magnesiohornblenda; a la pedrera Los Serranos, a la localitat d'[[Albatera]] ([[Baix Segura]]); i a la pedrera Los Tenderos, a [[Altura (Alt Palància)|Altura]] ([[Alt Palància]]).

===== Grup del nom arrel pargasita =====
Els minerals d'aquest grup es defineixen amb 0,5<<sup>A</sup>(Na+K+2Ca)<1,5 on Na o K és dominant i amb la posició C ocupada per Mg o Fe<sup>2+</sup> com a ions divalents dominants i 0,5 <sup>C</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+Cr<sup>3+</sup>+V<sup>3+</sup>+2Ti)<1,5 on Al és dominant, excepte a la cromiopargasita i a la vanadiopargasita, que tenen i V<sup>3+</sup> respectivament com a ió trivalent dominant en posició Z (posició C per l'IMA).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-43429.html|consulta=12 abril 2021|títol=Pargasite Root Name Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Aquest grup està integrat per dotze espècies minerals: [[cromiopargasita]], [[ferrocloropargasita]], [[ferrofluoropargasita]], [[ferropargasita]], [[fluoropargasita]], [[manganipargasita]], [[pargasita]], [[potassiccloropargasita]], [[potassicferropargasita]], [[potassicfluoropargasita]], [[potassicpargasita]] i [[vanadiopargasita]].

{{columnes}}
{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Cromiopargasita]]
|{Na}{Ca₂}{Mg₄Cr<sup>3+</sup>}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferrocloropargasita]]
|NaCa₂({{quím|Fe|2+|4}}Al)(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)Cl₂
|- 
|[[Ferrofluoropargasita]]
|(Na)(Ca₂)({{quím|Fe|2+|4}}Al)(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferropargasita]]
|NaCa₂({{quím|Fe|2+|4}}Al)(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Fluoropargasita]]
|NaCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>F₂
|- 
|[[Manganipargasita]]
|NaCa₂(Mg₄Mn<sup>3+</sup>)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>(OH)₂
|}
{{columna nova}}
{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Pargasita]]
|NaCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Potassiccloropargasita]]
|KCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>Cl₂
|- 
|[[Potassicferropargasita]]
|KCa₂({{quím|Fe|2+|4}}Al)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Potassicfluoropargasita]]
|KCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>F₂
|- 
|[[Potassicpargasita]]
|KCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Vanadiopargasita]]
|NaCa₂({{quím|Mg|3+|4}}V)(Al₂Si₆)O<sub>22</sub>(OH)₂
|}
{{fi columnes}}

De tots aquests minerals només dues espècies han estat trobada als territoris de parla catalana:
* la pargasita, en tres indrets: les mines de Costabona ([[Prats de Molló i la Presta]], [[Vallespir]]), a [[Castell de Vernet]] ([[Conflent]]) i a les Columbrets (Castelló de la Plana, Plana Alta).
* la ferropargasita, tan sols a la mina Joaquina (Bellmunt del Priorat, Priorat).

===== Grup del nom arrel sadanagaïta =====
Els minerals del grup del nom arrel sadanagaïta es defineixen com a minerals amfíbols amb 0,5<<sup>A</sup>(Na+K+2Ca) on el Na o el K és dominant i amb 1,5<<sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti), on Al o Fe<sup>3+</sup> són dominants. La posició W pot contenir (OH), F o Cl.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-8787.html|consulta=13 abril 2021|títol=Sadanagaite Root Name Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Els grup està format per 15 espècies: [[ferrifluorosadanagaïta]], [[ferrisadanagïta]], [[ferroclorosadanagaïta]], [[ferroferrifluorosadanagaïta]], [[ferroferrisadanagaïta]], [[ferrofluorosadanagaïta]], [[ferro-sadanagaïta]], [[fluorosadanagaïta]], [[potassicclorosadanagaïta]], [[potassicferrisadanagaïta]], [[potassicferroclorosadanagaïta]], [[potassicferroferrisadanagaïta]], [[potassicferrosadanagaïta]], [[potassicsadanagaïta]] i [[sadanagaïta]].

{{columnes}}
{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferrifluorosadanagaïta]]
|{Na}{Ca₂}{Mg₃{{quím|Fe|3+|2}}}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferrisadanagïta]]
|{Na}{Ca₂}{Mg₃{{quím|Fe|3+|2}}}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferroclorosadanagaïta]]
|{K}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)Cl₂
|- 
|[[Ferroferrifluorosadanagaïta]]
|{Na}{Ca₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}{{quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferroferrisadanagaïta]]
|{Na}{Ca₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}{{quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferrifluorosadanagaïta]]
|{Na}{Ca₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}Al₂}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferrosadanagaïta]]
|{Na}{Ca₂}{Fe<sup>3+</sup>Al₂}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Fluorosadanagaïta]]
|{Na}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)F₂
|}
{{columna nova}}
{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Potassicclorosadanagaïta]]
|{K}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)Cl₂
|- 
|[[Potassicferrisadanagaïta]]
|{K}{Ca₂}{Mg₃{{quím|Fe|3+|2}}}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Potassicferroclorosadanagaïta]]
|{K}{Ca₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}Al₂}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)Cl₂
|- 
|[[Potassicferroferriclorosadanagaïta]]
|{K}{Ca₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}{{quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Potassicferrosadanagaïta]]
|{K}{Ca₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}Al₂}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Potassicsadanagaïta]]
|{K}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Sadanagaïta]]
|{Na}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}
{{fi columnes}}

Els jaciments d'aquests minerals són molt rars.

===== Grup del nom arrel tschermakita =====
Els minerals del grup del nom arrel tschermakita es defineixen com amfíbols de calci amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)≤0,5 apfu i 1,5≤<sup>Z</sup>(A+Fe<sup>3+</sup>+2Ti) apfu. Els minerals individuals es defineixen pel seu element dominant a la posició A, Z<sup>2+</sup> (per l'IMA és C<sup>2+</sup>) i W.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-43418.html|consulta=13 abril 2021|títol=Tschermakite Root Name Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Els grup està format per 8 espècies: [[ferrifluorotschermakita]], [[ferritschermakita]], [[ferroferrifluorotschermakita]], [[ferroferritschermakita]], [[ferrofluorotschermakita]], [[ferrotschermakita]], [[fluorotschermakita]] i [[tschermakita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferrifluorotschermakita]]
|◻{Ca₂}{Mg₃{{Quím|Fe|3+|2}}}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferritschermakita]]
|◻{Ca₂}{Mg₃{{Quím|Fe|3+|2}}}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferroferrifluorotschermakita]]
|◻{Ca₂}<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|3}}{{Quím|Fe|3+|2}}}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferroferritschermakita]]
|◻{Ca₂}<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|3}}{{Quím|Fe|3+|2}}}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferrofluorotschermakita]]
|◻{Ca₂}<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|3}}Al₂}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferrotschermakita]]
|◻{Ca₂}<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|3}}Al₂}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Fluorotschermakita]]
|◻{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Tschermakita]]
|◻{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

===== Altres minerals del subgrup =====
Dins el subgrup d'amfíbols de calci hi ha algunes espècies que no formen part de cap dels set grups mencionats abans. Aquestes espècies són l'[[actinolita]], la [[ferroactinolita]], la [[joesmithita]], la [[manganoactinolita]] i la [[tremolita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Actinolita]]
|◻Ca₂(Mg<sub>4,5-2,5</sub>Fe<sub>0,5-2,5</sub>)Si₈O<sub>22</sub>OH₂
|- 
|[[Ferroactinolita]]
|◻Ca₂{{Quím|Fe|2+|5}}Si₈O<sub>22</sub>OH₂
|- 
|[[Joesmithita]]
|Pb<sup>2+</sup>Ca₂(Mg₃{{Quím|Fe|3+|2}})(Si₆Be₂)O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Manganoactinolita]]
|◻Ca₂(Mg,Mn,Fe)₅(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Tremolita]]
|{Ca₂}{Mg₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

Als territoris de parla catalana han estat descrites tres d'aquestes espècies: 
* l'actinolita, àmpliament distribuida pel territori: a les mines de Costabona, a [[Prats de Molló i la Presta]] (Vallespir); a Roca Gelera, a [[Reiners]] (Ceret, Pirineus Orientals); a Fossa del Gegant, a [[Fontpedrosa]] (Conflent); al camp de pegmatites de [[Planeses]] (Prada, Pirineus Orientals); al Pic Barbet i a Costa de Sant Jaume, a Taurinyà (Prada, Pirineus Orientals); a les mines de coure de [[Sant Gervasi de Cassoles]] ([[Barcelona]]); a les pedreres de [[Gualba]] ([[Vallès Oriental]]); a [[Sant Feliu de Buixalleu]] ([[Selva]]); a la mina de Can Llebó, entre els municipis de [[Sant Martí Sacalm]] i [[Susqueda]] (La Selva); a la mina Roca del Turó, a [[Espinavell]] ([[Ripollès]]); a la mina Victòria, a [[Arres]] ([[Vall d'Aran]]); a la mina Margalida, a [[Bossòst]] (Vall d'Aran); a [[Casterner de les Olles]], a [[Tremp]] ([[Pallars Jussà]]); a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà); a la mina Serrana, a [[El Molar]] ([[Priorat]]); a la mina Bessó, a [[Ulldemolins]] (Priorat); a la pedrera San Anton, a [[Oriola]] (Baix Segura); a la pedrera Los Arenales, a [[Toràs]] (Alt Palància); i a la pedrera Tozal Negro, a [[Barxeta]] ([[La Costera]]).
* la ferroactinolita, a tres indrets: Les Collades, al poble de Casterner de les Olles, dins el terme municipal de Tremp (Pallars Jussà); a la mina Joaquina, a [[Bellmunt del Priorat]] (Priorat); i a la mina Bessó, a Ulldemolins (Priorat).
* la tremolita, en una distribució semblant a l'actinolita ja que acostuma a formar [[sèrie de solució sòlida]]: Mas Carbonell ([[Montboló]], Vallespir), Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir), [[Estagell]] ([[Rosselló]]), Fontpedrosa (Conflent), [[Mosset]] (Conflent), Cambra d'Aze ([[Sant Pere dels Forcats]], Conflent), Pic Barbet (Taurinyà, Conflent), Gualba (Vallès Oriental), Can Llebó (Sant Martí Sacalm-Susqueda, Selva), mina * la tremolita, en una distribució semblant a l'actinolita ja que acostuma a formar [[sèrie de solució sòlida]]: Mas Carbonell ([[Montboló]], Vallespir), Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir), [[Estagell]] ([[Rosselló]]), Fontpedrosa (Conflent), [[Mosset]] (Conflent), Cambra d'Aze ([[Sant Pere dels Forcats]], Conflent), Pic Barbet (Taurinyà, Conflent), Gualba (Vallès Oriental), Can Llebó (Sant Martí Sacalm-Susqueda, Selva), mina Roca del Turó (Espinavell, Ripollès), Pic de l'Infern ([[Queralbs]], Ripollès), pedrera d'en Felinc ([[Setcases]], Ripollès), mina Victòria (Arres, Vall d'Aran), mina Margalida (Bossòst, Vall d'Aran), mines de Liat ([[Vielha e Mijaran]], Vall d'Aran), Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), pedrera Los Serranos (Albatera, Baix Segura) i la pedrera Los Tenderos (Altura, Alt Palància).

==== Subgrup d'amfíbols de liti ====
Amb fórmula A<sub>n</sub>(Li₂)({{Quím|Z|2+|3+n-2m}}{{quím|Z|3+|2-n+m}}Li<sub>m</sub>)(Si₈O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl)₂, el subgrup d'amfíbols de liti és un dels subgrups pertanyents al grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant, i es defineix amb Li com a element dominant en la posició X (posició B segons l'IMA).<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-9390.html|consulta=13 abril 2021|títol=Lithium Amphibole Subgroup|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> Aquest subgrup està dividit en tres grups:

* Grup del nom arrel clinoholmquistita
* Grup del nom arrel holmquistita
* Grup del nom arrel pedrizita

===== Grup del nom arrel clinoholmquistita =====
Els minerals del grup del nom arrel clinoholmquistita reben el seu nom per la seva [[Sistema monoclínic|estructura monoclínica]] i per la seva relació composicional amb el grup holmquistita. Són amfíbols monoclínics de liti definits amb: <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)<0,5 apfu, i <sup>Z</sup>Li<0,5 apfu.<ref>{{ref-web|url=https://www.mindat.org/min-1513.html |consulta=13 abril 2021 |títol=Clino-holmquistite Root Name Group |obra=Mindat |llengua=anglès}}</ref> El grup està format per sis espècies minerals: [[clinoferrifluoroholmquistita]], [[clinoferriholmquistita]], [[clinoferroferrifluoroholmquistita]], [[clinoferroferriholmquistita]], [[clinoferrofluoroholmquistita]] i [[clinofluoroholmquistita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Clinoferrifluoroholmquistita]]
|◻{Li₂}{Mg₃{{quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Clinoferriholmquistita]]
|◻{Li₂}{Mg₃{{quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Clinoferroferrifluoroholmquistita]]
|◻{Li₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}{{quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Clinoferroferriholmquistita]]
|◻{Li₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}{{quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Clinoferrofluoroholmquistita]]
|◻{Li₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}Al₂}(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Clinofluoroholmquistita]]
|◻{Li₂}{Mg₃Al₂}(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|}

Dues d'aquestes espècies van ser descobertes a Arroyo de la Yedra, al municipi de [[Manzanares el Real]], a la [[Comunitat de Madrid]].

===== Grup del nom arrel holmquistita =====
Amb fórmula ◻{Li₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Z|2+|3}}{{quím|Z|3+|2}}}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂, els minerals d'aquest grup són amfíbols ortoròmbics del subgrup d'amfíbols de liti, que es defineixen pels elements dominants a les posicions Z<sup>2+</sup> i Z<sup>3+</sup> (posicions C<sup>2+</sup> i C<sup>3+</sup> per l'IMA).<ref>{{ref-web|url=https://www.mindat.org/min-8958.html |consulta=13 abril 2021 |títol=Holmquistite Root Name Group |obra=Mindat |llengua=anglès}}</ref> Aquest grup està format per quatre espècies: [[ferriholmquistita]], [[ferroferriholmquistita]], [[ferroholmquistita]] i [[holmquistita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferriholmquistita]]
|◻{Li₂}{Mg₃{{Quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferroferriholmquistita]]
|◻{Li₂}<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|3}}{{Quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferroholmquistita]]
|◻{Li₂}<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|3}}Al₂}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Holmquistita]]
|◻{Li₂}{Mg₃Al₂}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel pedrizita =====
Aquests minerals són amfíbols de liti, amb fórmula ALi₂(Li{{Quím|Z|2+|2}}{{Quím|Z|3+|2}})(Si₈O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl)₂, definits amb: <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i <sup>Z</sup>Li>0,5 apfu. El grup està format per vuit espècies: [[ferrifluoropedrizita]], [[ferripedrizita]], [[ferroferrifluoropedrizita]], [[ferroferripedrizita]], [[ferrofluoropedrizita]], [[ferropedrizita]], [[fluoropedrizita]] i [[pedrizita]]. Reben el nom de la principal espècie del grup: la pedrizita, que, al seu torn, anomenada així pel massís de La Pedriza, a la [[Sierra de Guadarrama]] ([[Espanya]]).<ref name="Mindat">{{ref-web|url=https://www.mindat.org/min-43514.html |consulta=17 gener 2020 |títol=Pedrizite Root Name |obra=Mindat |llengua=anglès}}</ref>

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferrifluoropedrizita]]
|NaLi₂(LiMg₂{{Quím|Fe|3+|2}})(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferripedrizita]]
|[Na][Li₂][Mg₂{{Quím|Fe|3+|2}}Li](Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferroferrifluoropedrizita]]
|NaLi₂(Li{{Quím|Fe|2+|2}}{{Quím|Fe|3+|2}})(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferroferripedrizita]]
|[Na][Li₂][{{Quím|Fe|2+|2}}{{Quím|Fe|3+|2}}Li](Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferrofluoropedrizita]]
|Na(Li₂)({{Quím|Fe|2+|2}}Al₂Li)(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferropedrizita]]
|NaLi₂({{Quím|Fe|2+|2}}Al₂Li)(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Fluoropedrizita]]
|NaLi₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Pedrizita]]
|NaLi₂(LiMg₂Al₂)(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

==== Subgrup d'amfíbols de magnesi-ferro-manganès ====
Amb fórmula A<sub>n</sub>(X₂)({{Quím|Z|2+|5-m|}}{{Quím|Z|3+|m}})Si<sub>8-(n+m)</sub>Al<sub>(n+m)</sub>O<sub>22</sub>(OH)₂, els amfíbols del subgrup magnesi-ferro-manganès es defineixen amb Mg, Fe o Mn com a element dominant en la posició B, o <sup>B</sup>(Ca + ΣM<sup>2+</sup>)/ΣB ≥ 0,75, <sup>B</sup>ΣM<sup>2+</sup>/ΣB><sup>B</sup>Ca/ΣB, on M és Mg, Fe i Mn.

Aquest subgrup està dividit en quatre grups:
* Grup del nom arrel antofil·lita
* Grup del nom arrel gedrita
* Grup del nom arrel papikeïta
* Grup del nom arrel suenoïta

===== Grup del nom arrel antofil·lita =====
Amb fórmula ◻{X₂}{Z₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂, aquests minerals són amfíbols ortoròmbics de magnesi-ferro-manganès amb simetria de grups espacials ''Pnma'' o ''Pnmn''. S'assumeix el grup espacial ''Pnma'' i el grup espacial ''Pnmn'' (si és determinat) s'indica amb el prefix «proto».<ref>{{ref-web|url=https://www.mindat.org/min-43520.html |consulta=14 abril 2021 |títol=Anthophyllite Root Name Group |obra=Mindat |llengua=anglès}}</ref> Aquest grup està format per quatre espècies: [[antofil·lita]], [[ferroantofil·lita]], [[protoantofil·lita]] i [[protoferroantofil·lita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Antofil·lita]]
|◻{Mg₂}{Mg₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferroantofil·lita]]
|◻<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|2}}<nowiki>}</nowiki><nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|5}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Protoantofil·lita]]
|◻{Mg₂}{Mg₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Protoferroantofil·lita]]
|◻<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|2}}<nowiki>}</nowiki><nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|5}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel gedrita =====
Els minerals d'aquest grup són amfíbols ortoròmbics definits amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i <sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)>1 apfu. El grup l'integren dues espècies: la [[ferrogedrita]] i la [[gedrita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferrogedrita]]
|◻<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|2}}<nowiki>}{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|2}}Al<small>2</small>}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Gedrita]]
|◻{Mg₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

De les dues espècies només la gedrita ha estat descrita als territoris de parla catalana, en unes mostres procedents del [[Cap de Creus]] ([[Alt Empordà]]).

===== Grup del nom arrel papikeïta =====
Els minerals del grup del nom arrel papikeïta són amfíbols ortoròmbics definits amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i <sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)>1 apfu,<ref>{{ref-web|url=https://www.mindat.org/min-43389.html |consulta=14 abril 2021 |títol=Papikeite Root Name Group |obra=Mindat |llengua=anglès}}</ref> i està format per dues espècies: la [[ferropapikeïta]] i la [[papikeïta]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferropapikeïta]]
|Na{{Quím|Fe|2+|2}}({{Quím|Fe|2+|3}}Al₂)(Si₅Al₃O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Papikeïta]]
|NaMg₂(Mg₃Al₂)(Al₃Si₅O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel suenoïta =====
Aquest grup comprèn amfíbols monoclínics i ortoròmbics del subgrup amfibol magnesi-ferro-manganès amb Mn com a catió dominant en posició B. Els minerals d'aquest grup de noms arrel poden tenir simetria de grup espacial ''Pnma'' o ''Pnmn'' (nom prefixat amb «proto». Es defineixen com ☐{X₂}{Z₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂ amb A: (Na+K+2Ca) <0,5, X: Mn>1 i Z: (Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)<1 apfu. Aquest grup està format per quatre espècies: [[clinoferrosuenoïta]], [[clinosuenoïta]], [[protoferrosuenoïta]] i [[suenoïta]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Clinoferrosuenoïta]]
|◻<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Mn|2+|2}}<nowiki>}{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|5}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Clinosuenoïta]]
|◻<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Mn|2+|2}}<nowiki>}</nowiki>{Mg₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Protoferrosuenoïta]]
|◻<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Mn|2+|2}}<nowiki>}{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|5}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Suenoïta]]
|◻Mn₂Mg₅(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

De tots aquests quatre minerals només la clinosuenoïta ha estat descrita als territoris de parla catalana, concretament a la mina Serrana, al municipi d'[[El Molar]] (Priorat).

===== Altres minerals del subgrup =====
Dins el subgrup d'amfíbols de magnesi-ferro-manganès hi ha dues espècies que no formen part de cap dels grups mencionats abans. Aquestes espècies són: la [[cummingtonita]] i la [[grunerita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Cummingtonita]]
|◻{Mg₂}{Mg₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Grunerita]]
|◻<nowiki>{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|2}}<nowiki>}{</nowiki>{{Quím|Fe|2+|5}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

Als territoris de parla catalana ha estat descrita una d'aquestes espècies, la cummingtonita, a la mina Serrana, dins la localitat d'[[El Molar]] ([[Priorat]]).

==== Subgrup d'amfíbols de sodi ====
Amb fórmula A<sub>n</sub>(Na₂)(Z₅)(Si<sub>8-m</sub>Al<sub>m</sub>O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl)₂, es defineixen amb [[sodi|Na]] com a element dominant en la posició X. Totd els seus membres cristal·litzen en el sistema monoclínic. Aquest grup d'amfíbols va rebre el nom d'«amfíbols alcalins» a la «Nomenclatura dels amfíbols» de l'any 1978, i va canviar el nom a «Amfíbols sòdics» el 1997.

Aquest subgrup està dividit en sis grups:
* Grup del nom arrel arfvedsonita
* Grup del nom arrel eckermannita
* Grup del nom arrel glaucòfan
* Grup del nom arrel leakeïta
* Grup del nom arrel nybøïta
* Grup del nom arrel riebeckita

===== Grup del nom arrel arfvedsonita =====
Els minerals del grup del nom arrel arfvedsonita són amfíbols de sodi definits amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu<<sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)<1,5 apfu amb Fe<sup>3+</sup> com a element dominant en la posició Z<sup>3+</sup>. Aquest grup està format per set espècies: [[arfvedsonita]], [[fluoroarfvedsonita]], [[magnesioarfvedsonita]], [[magnesiofluoroarfvedsonita]], [[potassicarfvedsonita]], [[potassicmagnesioarfvedsonita]] i [[potassicmagnesiofluoroarfvedsonita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=280|Fórmula
|- 
|[[Arfvedsonita]]
|[Na][Na₂][{{quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>]Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Fluoroarfvedsonita]]
|[Na][Na₂][{{quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>]Si₈O<sub>22</sub>F₂
|- 
|[[Magnesioarfvedsonita]]
|{Na}{Na₂}{Mg₄Fe<sup>3+</sup>}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Magnesiofluoroarfvedsonita]]
|[Na][Na₂][Mg₄Fe<sup>3+</sup>]Si₈O<sub>22</sub>(F,OH)₂
|- 
|[[Potassicarfvedsonita]]
|[(K,Na)][Na₂][{{quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>]Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Potassicmagnesioarfvedsonita]]
|[K][Na₂][Mg₄Fe<sup>3+</sup>]Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Potassicmagnesiofluoroarfvedsonita]]
|[(K,Na)][Na₂][Mg₄Fe<sup>3+</sup>][Si₈O<sub>22</sub>][(F,OH)₂]
|}

===== Grup del nom arrel eckermannita =====
Els minerals del grup del nom arrel eckermannita són amfíbols de sodi definits amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu<<sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)<1,5 apfu amb Al com a element dominant. Aquest grup està format per set espècies: [[eckermannita]], [[ferroeckermannita]], [[ferrofluoroeckermannita]], [[fluoroeckermannita]], [[manganieckermannita]], [[manganoferrieckermannita]] i [[potassiceckermannita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=280|Fórmula
|- 
|[[Eckermannita]]
|NaNa₂(Mg₄Al)Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Ferroeckermannita]]
|NaNa₂({{quím|Fe|2+|4}}Al)Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Ferrofluoroeckermannita]]
|NaNa₂({{quím|Fe|2+|4}}Al)Si₈O<sub>22</sub>F₂
|- 
|[[Fluoroeckermannita]]
|NaNa₂(Mg₄Al)Si₈O<sub>22</sub>F₂
|- 
| [[Manganieckermannita]]
| NaNa₂(Mg₄Mn³⁺)Si₈O₂₂(OH)₂
|- 
|[[Manganoferrieckermannita]]
|{Na}{Na₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Mn|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>}Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Potassiceckermannita]]
|{K}{Na₂}{Mg₄Al}Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel glaucòfan =====
Els minerals del grup del nom arrel glaucòfan són amfíbols de sodi definits amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 1,5 apfu<<sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)<1,5 apfu amb Al com a element dominant a la posició Z<sup>3+</sup>. Aquest grup està format per quatre espècies: [[ferrofluoroglaucòfan]], [[ferroglaucòfan]], [[fluoroglaucòfan]] i [[glaucòfan]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=280|Fórmula
|- 
|[[Ferrofluoroglaucòfan]]
|◻[Na₂][{{quím|Fe|2+|3}}Al₂]Si₈O<sub>22</sub>F₂
|- 
|[[Ferroglaucòfan]]
|◻[Na₂][{{quím|Fe|2+|3}}Al₂]Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Fluoroglaucòfan]]
|◻[Na₂][Mg₃Al₂]Si₈O<sub>22</sub>F₂
|- 
|[[Glaucòfan]]
|◻[Na₂][Mg₃Al₂]Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel leakeïta =====
Els minerals d'aquest grup són amfibols sòdics definits amb: <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)>0,5 apfu, <sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)>1,5 apfu i <sup>Z</sup>Li>0,5 apfu. El grup consta de set espècies aprovades per l'IMA: [[ferrifluoroleakeïta]], [[ferrileakeïta]], [[ferroferrifluoroleakeïta]], [[fluoroleakeïta]], [[oxomanganileakeïta]], [[potassicferrileakeïta]] i [[potassicmanganileakeïta]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferrifluoroleakeïta]]
|{Na}{Na₂}{Mg₂{{quím|Fe|3+|2}}Li}(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferrileakeïta]]
|{Na}{Na₂}{Mg₂{{quím|Fe|3+|2}}Li}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferroferrifluoroleakeïta]]
|Na(Na₂)({{quím|Fe|2+|2}}{{quím|Fe|3+|2}}Li}(Si₈O<sub>22</sub>)(F)₂
|- 
|[[Fluoroleakeïta]]
|NaNa₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Oxomanganileakeïta]]
|NaNa₂({{quím|Mn|3+|4}}Li)Si₈O<sub>22</sub>O₂
|- 
|[[Potassicferrileakeïta]]
|{K}{Na₂}{Mg₂{{quím|Fe|3+|2}}Li}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Potassicmanganileakeïta]]
|[(K,Na)][Na₂]Mg₂{{quím|Mn|3+|2}}Li]Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel nybøïta =====
Els minerals del grup del nom arrel nybøïta són amfíbols de sodi definits amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i <sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)>1,5 apfu. Aquest grup està format per tres espècies aprovades per l'IMA: la [[ferroferrinybøïta]], la [[fluoronybøïta]] i la [[nybøïta]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=280|Fórmula
|- 
|[[Ferroferrinybøïta]]
|NaNa₂[({{quím|Fe|2+|3}},Mg){{quím|Fe|3+|2}}](AlSi₇O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Fluoronybøïta]]
|NaNa₂(Mg₃Al₂)(AlSi₇O<sub>22</sub>)(F,OH)₂
|- 
|[[Nybøïta]]
|NaNa₂(Mg₃Al₂)(AlSi₇O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel riebeckita =====
Els minerals del grup del nom arrel riebeckita són amfíbols de sodi definits amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i 1,5 apfu < <sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti) amb Fe<sup>3+</sup> com a element dominant a la posició Z<sup>3+</sup>. Aquest grup està format per tres espècies aprovades per l'IMA: la [[fluororiebeckita]], la [[magnesioriebeckita]] i la [[riebeckita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=280|Fórmula
|- 
|[[Fluororiebeckita]]
|◻{Na₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}{{quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Magnesioriebeckita]]
|◻{Na₂}{Mg₃{{quím|Fe|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Riebeckita]]
|◻{Na₂}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+|3}}{{quím|Fe|3+|2}}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

Als territoris de parla catalana ha estat descrita la riebeckita a prop de Los Serranos, a la localitat d'[[Oriola]] (Baix Segura). També se n'ha trobar magnesioriebeckita al jaciment de [[quars blau]] de Los Tenderos, a [[Altura (Alt Palància)|Altura]], a l'Alt Palància.

==== Subgrup d'amfíbols de sodi-(magnesi-ferro-manganès) ====
Aquests minerals es defineixen amb Na i Mg, Fe<sup>2+</sup> o Mn<sup>2+</sup> com a elements dominants en la posició X. Aquest subgrup està dividit en dos grups:
* Grup del nom arrel ghoseïta
* Grup del nom arrel hjalmarita

===== Grup del nom arrel ghoseïta =====
Amb fórmula ◻[Mn<sup>2+</sup>Na][{{quím|Z|2+|4}}Z<sup>3+</sup>]Si₈O<sub>22</sub>W₂, els minerals d'aquest grup es defineixen amb: <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)<0,5 apfu, <sup>B</sup>(NaMn) i 0,5 apfu<<sup>C</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)<1,5 apfu. El grup l'integren dues espècies: la [[ferrighoseïta]] i la [[ghoseïta]], tot i que només la primera és una espècie reconeguda per l'IMA.

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferrighoseïta]]
|◻[Mn<sup>2+</sup>Na][Mg₄Fe<sup>3+</sup>]Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Ghoseïta]]
|◻[Mn<sup>2+</sup>Na][Mg₄Al]Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel hjalmarita =====
Aquests minerals es definixen com amfíbols de sodi-manganès amb fórmula {A}{Mn<sup>2+</sup>Na}{Z₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl)₂, on es compleix que 0,5 apfu<<sup>A</sup>(Na+K+2Ca) on el Na o K és dominant, i amb <sup>C</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)<0,5 apfu. La posició W pot contenir (OH), F o Cl. Aquest grup només està format per l'espècie que li dona nom: la [[hjalmarita]], una espècie força recent, ja que va ser aprovada per l'IMA l'any 2017.

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Hjalmarita]]
|{Na}(NaMn}{Mg₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

==== Subgrup d'amfíbols de sodi-calci ====
El subgrup d'amfíbols de sodi-calci és un dels subgrups pertanyents al grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Es defineix amb la fórmula An(NaCa)({{quím|Z|2+|5-m}}{{quím|Z|3+1m}})(Si<sub>8-(n+m+1)</sub>Al<sub>(n+m-1)</sub>O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl)₂, amb Ca i Na com a elements dominants en posició B, amb Ca i Na<1,5 apfu en posició X.<ref>{{ref-web|url=https://www.mindat.org/min-43485.html |consulta=15 abril 2021 |títol=Sodium-Calcium Amphibole Subgroup |obra=Mindat |llengua=anglès}}</ref>

Aquest subgrup està dividit en cinc grups:
* Grup del nom arrel barroisita
* Grup del nom arrel catoforita
* Grup del nom arrel richterita
* Grup del nom arrel taramita
* Grup del nom arrel winchita

===== Grup del nom arrel barroisita =====
Els minerals d'aquest grup són amfíbols sodi-calci definits amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i 1,5 apfu<<sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti), amb fórmula ◻{CaNa}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Z|2+|3}}{{quím|Z|3+|2}}<nowiki>}</nowiki>(AlSi₇O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl)₂. Aquest grup està format per diverses espècies hipotètiques o membres intermedis de [[Sèrie de solució sòlida|sèries de solucions sòlides]], com la ferribarroisita, la ferrifluorobarroisita, la ferrobarroisita, la ferroferribarroisita, la ferroferrifluorobarroisita, la ferrofluorobarroisita i la fluorobarroisita; i una única espècie aprovada per l'IMA: la [[barroisita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Barroisita]]
|◻{CaNa}{Mg₃Al₂}(AlSi₇O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel catoforita =====
Amb fórmula A(CaNa)({{quím|Z|2+|4}}Z<sup>3+</sup>)(AlSi₇O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl)₂, aquests minerals són amfíbols sodi-calci definits amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu <<sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)<1,5 apfu. Aquest grup està format per quatre espècies que són membres intermedis de solucions sòlides: la ferroferrifluorocatoforita, la ferrofluorocatoforita, la fluorocatoforita i la potassicfluorocatoforita; dues espècies no aprovades per l'IMA: la potassicferricatoforita i la potassicferroferricatoforita; i per cinc espècies aprovades per l'IMA: la [[ferrifluorocatoforita]], la [[ferricatoforita]], la [[ferroferricatoforita]], la [[ferrocatoforita]] i la [[catoforita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-39388.html|consulta=15 abril 2021|títol=Katophorite Root Name Group|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferrifluorocatoforita]]
|Na(CaNa)(Mg₄Fe<sup>3+</sup>)(AlSi₇O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Ferricatoforita]]
|Na(CaNa)(Mg₄Fe<sup>3+</sup>)(AlSi₇O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Ferroferricatoforita]]
|Na(CaNa)({{quím|Fe|2+|4}}Fe<sup>3+</sup>)(Si₇Al)O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Ferrocatoforita]]
|Na(CaNa)({{quím|Fe|2+|4}}Al)[(AlSi₇)O<sub>22</sub>](OH)₂
|- 
|[[catoforita]]
|Na(CaNa)(Mg₄Al)[(AlSi₇)O<sub>22</sub>](OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel richterita =====
Els minerals d'aquest grup són definits com amfíbols de sodi-calci amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)>0,5 apfu, on el Na o K és dominant, i amb <sup>C</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+ Ti)<0,5 apfu, a la fórmula: {A}{CaNa}{Z₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl)₂. La posició W pot contenir (OH), F o Cl. El grup l'integren cinc minerals aprovats per l'IMA: la [[ferrorichterita]], la [[fluororichterita]], la [[potassicfluororichterita]], la [[potassicrichterita]] i la [[richterita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferrorichterita]]
|{Na}{CaNa}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Fe|2+15}}<nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Fluororichterita]]
|{Na}{CaNa}{Mg₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(F,OH)₂
|- 
|[[Potassicfluororichterita]]
|{K}{CaNa}{Mg₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(F,OH)₂
|- 
|[[Potassicrichterita]]
|{K}{CaNa}{Mg₅}Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Richterita]]
|{Na}{NaCa}{Mg₅}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel taramita =====
Amb fórmula A(CaNa)({{quím|Z|2+|3}}{{quím|Z|3+|2}})(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl)₂, aquests minerals es defineixen <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)>0,5 apfu o 1,5 apfu < <sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti). El grup el formen quatre espècies que són membres intermedis de solucions sòlides, dos minerals teòrics i cinc espècies aprovades per l'IMA: [[ferrotaramita]], [[fluorotaramita]], [[potassicferroferritaramita]], [[potassicferrotaramita]] i [[taramita]].

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Ferrotaramita]]
|Na(CaNa)({{quím|Fe|2+|3}}Al2)(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Fluorotaramita]]
|Na(CaNa)(Mg₃Al2)(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)F₂
|- 
|[[Potassicferroferritaramita]]
|K(CaNa)({{quím|Fe|2+|3}}{{quím|Fe|3+|2}})(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|- 
|[[Potassicferrotaramita]]
|K(CaNa)({{quím|Fe|2+|3}}Al₂)(Si₆Al₂)O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Taramita]]
|Na(CaNa)(Mg₃Al2)(Al₂Si₆O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

===== Grup del nom arrel winchita =====
De fórmula ◻{CaNa}<nowiki>{</nowiki>{{quím|Z|2+|4}}Z<sup>3+</sup><nowiki>}</nowiki>(Si₈O<sub>22</sub>)(OH,F,Cl)₂, els minerals del grup del nom arrel winchita es defineixen com amfíbols de sodi-calci amb <sup>A</sup>(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i amb <sup>Z</sup>(Al+Fe<sup>3+</sup>+2Ti)<1,5 apfu. El grup està format per tres espècies: l'[[escandiowinchita]], la [[ferriwinchita]] i la [[winchita]], a més d'altres espècies no aprovades o membres intermedis de solucions sòlides.

{| class=wikitable
|- style="background:#efefef;"
!width=120|Espècie
!width=250|Fórmula
|- 
|[[Escandiowinchita]]
|◻(NaCa)(Mg₄Sc)Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Ferriwinchita]]
|◻(NaCa)(Mg₄Fe<sup>3+</sup>)Si₈O<sub>22</sub>(OH)₂
|- 
|[[Winchita]]
|◻{CaNa}{Mg₄Al}(Si₈O<sub>22</sub>)(OH)₂
|}

== Utilitat en mineria ==
Quatre grups dels minerals amfíbols són habitualment anomenats asbests. Són: Antofil·lita, riebeckita, cummingtonita/grunerita i actinolita/tremolita. La sèrie de la cummingtonita/grunerita sovint s'anomenen [[Grunerita|amosita]] o "asbests marrons", i la sèrie de la riebeckita és coneguda com crocidolita o "asbests blaus". Tots són coneguts com asbests d'amfíbol.<ref>US Geological Survey, [http://minerals.usgs.gov/minerals/pubs/commodity/asbestos/ Asbestos], accessed 20 July 2015.</ref> La mineria, manufactura i exposició prolongada a aquests minerals poden causar malalties greus.{{sfn|Nesse|2000|p=242}}<ref>{{cite web|title=Health Effects of Asbestos|url=https://www.atsdr.cdc.gov/asbestos/health_effects_asbestos.html|website=Agency for Toxic Substances and Disease Registry|date=10 December 2018|publisher=Centers for Disease Control|access-date=6 November 2020}}</ref>

== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}

== Bibliografia ==
* C. Michael Hogan. 2010. [http://www.eoearth.org/article/Calcium?topic=49557 ''Calcium''. eds. A. Jorgensen, C. Cleveland. Encyclopedia of Earth]. National Council for Science and the Environment.
* Cornelius S. Hurlbut and Cornelis Klein. 1985. ''Manual of Mineralogy'', 20th ed., John Wiley and Sons, New York {{ISBN|0-471-80580-7}}
* {{1911|article=Amphibole|url=http://en.wikisource.org/wiki/1911_Encyclop%C3%A6dia_Britannica/Amphibole}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Amfibol}}
[[Categoria:Amfíbols| ]]