Mostra la font per a Tarsius

{{Infotaula ésser viu
| imatge = Tarsius tarsier Tandurusa.JPG
| peu = Diversos exemplars de [[tarser espectral]]
| periode = [[Eocè]] – recent<ref name=RefPD>{{RefPD | consulta = 20 desembre 2022 | títol = Tarsius | fitxa = 101390}}</ref>
| especie_tipus = ''[[Tarser espectral|Lemur tarsier]]''
| categoria_subdivisio = [[Espècies]]
| subdivisio = 
* {{Tàxon|T|arsius|dentatus}}
* {{Tàxon|T|arsius|eocaenus}} [[extinció|†]]
* {{Tàxon|T|arsius|fuscus}}
* {{Tàxon|T|arsius|lariang}}
* {{Tàxon|T|arsius|niemitzi}}
* {{Tàxon|T|arsius|pelengensis}}
* {{Tàxon|T|arsius|pumilus}}
* {{Tàxon|T|arsius|sangirensis}}
* {{Tàxon|T|arsius|sirindhornae}} †
* {{Tàxon|T|arsius|spectrumgurskyae}}
* {{Tàxon|T|arsius|supriatnai}}
* {{Tàxon|T|arsius|tarsier}}
* {{Tàxon|T|arsius|thailandica}} †
* {{Tàxon|T|arsius|tumpara}}
* {{Tàxon|T|arsius|wallacei}}
}}
'''''Tarsius''''' és un [[gènere (biologia)|gènere]] de [[primats]] de la família dels [[tarsers]]. Aquesta família conté almenys diversos [[gèneres]] [[extints]] (incloent-hi ''[[Xanthorhysis]]'', de l'[[Eocè]] de la [[República Popular de la Xina|Xina]], i ''[[Oligotarsius]]'', de l'[[Oligocè]] del mateix país),<ref name=RefPD/> però ''Tarsius'' n'és l'únic gènere vivent. Tots els tarsers actuals viuen a les illes del [[sud-est asiàtic]]. Algunes espècies de tarsers es troben en [[perill d'extinció]].

Les troballes paleontològiques a [[Tailàndia]] i a la [[Xina]] indiquen que aquesta família és endèmica dels [[bosc|boscs]] del sud d'[[Àsia]], on ha habitat almenys des del període [[Eocè]].<ref>"Evolution and biogeography of primates: a new model based on molecular phylogenetics, vicariance and plate tectonics", M. HEADS. Zoologica Scripta, 2009. doi: 10.1111/j.1463-6409.2009.00411.x</ref>

== Taxonomia ==
[[Fitxer:IMG 0577 Tarsier Skeleton.jpg|esquerra|miniatura|Esquelet de tarser exposat al Santuari de Tarsers de [[Filipines]] a [[Bohol]].]]
La posició filogenètica dels tarsers actuals dins de l'ordre dels [[primats]] va ser molt debatuda al {{segle|XX}} i els tarsers es van classificar alternativament amb els primats [[Strepsirrhini]], en el subordre [[Prosimii]], o com a grup-germà dels [[Simiiformes]] (=Anthropoidea), a l'infraordre [[Haplorrhini]]. Anàlisi d'insercions d'un [[retrotransposó|element transposable]] tipus SINE (''Short Interspersed Nuclear Element''), un tipus de [[macromutació]] de l'[[ADN]], recolzen l'evidència del grup [[monofilètic]] amb els Haplorrhini, on altres línies de proves, com ara les dades de [[seqüència d'ADN]], segueixen sent ambigües. Així, alguns biòlegs argumenten que el debat està resolt de manera concloent a favor de Haplorrhini.<ref name=msw3>{{MSW3 editors}}</ref><ref name=SAP>{{ref-llibre| autor = Rylands AB and Mittermeier RA | títol = South American Primates: Comparative Perspectives in the Study of Behavior, Ecology, and Conservation | capítol = The Diversity of the New World Primates (Platyrrhini) | editorial = Springer | editor = Garber PA, Estrada A, Bicca-Marques JC, Heymann EW, Strier KB | isbn =978-0-387-78704-6 | any =2009}} {{en}}</ref>

En un nivell més reduït, sembla que els tarsers, actualment situats en el gènere ''Tarsius'', realment haurien d'estar separats en dos o tres gèneres (per als grups de Sulawesi, Filipines i occidentals).<ref name=Bucknell/> El nivell taxonòmic de l'espècie és complex, amb la [[morfologia (biologia)|morfologia]] limitada a l'ús comparatiu dels seus sons. Algunes vocalitzacions poden representar tàxons no descrits, taxonòmicament separats de ''T. tarsier'' (=''espectre''), com ara els tarsers Minahasa i els de les [[illes Togian]]), i molts altres de Sulawesi i les illes properes. Aquest pot ser el cas d'una sèrie de poblacions aïllades poc conegudes a les Filipines (com les poblacions de Basilan, Leyte i Dinagat del grup ''T. syrichta''). Hi ha més confusió sobre la validesa de certs noms. Entre d'altres, el molt utilitzat ''T. dianae'' sembla ser [[sinònim (taxonomia)|sinònim]] de ''T. dentatus'' i, comparativament, ''T. espectre'' es considera ara un sinònim de ''T. tarsier''.<ref name=Bucknell/>

=== Història evolutiva ===
[[Fòssil|Fòssils]] de tarsers i altres tarsiiformes han estat trobats a [[Àsia]], [[Europa]] i [[Amèrica del Nord]], i possiblement [[Àfrica]]. Tanmateix, els tarsers supervivents estan restringits a unes poques illes del sud-est asiàtic, incloses les [[Filipines]], [[Sulawesi]], [[Borneo]] i [[Sumatra]]. També tenen el registre fòssil continu més llarg de qualsevol primat.<ref>{{ref-web|url=http://www.bohol.ph/article.php?id=15&sid=d0813a89bdf40f41363823a76edf72f2|títol=The Philippine Tarsier|editor=Bohol|data= 18 maig 2001|llengua=anglès|consulta= 22 abril 2023}}</ref> El registre fòssil indica que la seva dentició ha canviat poc, excepte en mida, durant 45 milions d'anys.

=== Classificació de la família ''Tarsiidae'' ===
[[Fitxer:Koboldmaki-drawing.jpg|miniatura|Gravat d'un tarsier, que mostra la longitud de la seva cua.]]
* †''Xanthorhysis'' <small>Beard, 1998</small>
** †''Xanthorhysis tabrumi'' <small>Beard, 1998</small> - Eocè mitjà, conca de Yangu, Xina
* ''Tarsius'' <small>Storr, 1780</small><ref name=Bucknell>{{MSW3 |id=12100166 |heading=Gênero ''Tarsius''}}</ref>
** †''Tarsius eocaenus'' <small>Beard ''et'' al., 1994</small> - Eocè mitjà, Shanghuang, Xina<ref name="Wright Simons Gursky-Doyen 2003 p. 36">{{ref-llibre|cognom=Wright |nom=P.C. |cognom2=Simons |nom2=E.L. |cognom3=Gursky-Doyen |nom3=S. |títol=Tarsiers: Past, Present, and Future |editorial=Rutgers University Press | series=Rutgers series in human evolution |any=2003 | isbn=978-0-8135-3236-3 | url=https://books.google.cat/books?id=9g_TwVzDOI0C&pg=PA36 |consulta=2023-06-22 |pàgina=36}}</ref>
** †''Tarsius thailandica'' <small>Ginsburg & Mein, 1987</small> - Miocè Inferior, Tailàndia<ref name="Fleagle 1998 p. 383">{{ref-llibre|cognom=Fleagle |nom=J. |títol=Primate Adaptation and Evolution |editorial=Elsevier Science |any=1998 | isbn=978-0-08-049213-1 | url=https://books.google.cat/books?id=PgiGPYeVN0sC&pg=PA383 |consulta=2023-06-22 |pàgina=383}}</ref>
** ''[[Tarsius bancanus]]'' <small>Horsfield, 1821</small> <ref name="Horsfield 1824 p. 59">{{ref-llibre|cognom=Horsfield |nom=T. |títol=Zoological Researches in Java, and the Neighbouring Islands |editorial=Kingsbury, Parbury, & Allen |exemplar=v. 1 |any=1824 | url=https://books.google.cat/books?id=yRtTAAAAcAAJ&pg=PP59 |consulta=2023-06-22 |pàgina=59}}</ref>
** ''[[Tarsius dentatus]]'' <small>Miller & Hollister, 1921</small> <ref name="Animalia l906">{{ref-web|títol=Datos de Tarsero de dian, dieta, hábitat e imágenes en Animalia.bio | website=Animalia | url=https://animalia.bio/es/dians-tarsier |llengua=es |consulta=2023-06-22}}</ref>
** ''[[Tarsius lariang]]'' <small>Merker & Groves, 2006</small> <ref name="Supriatna 2022 p. 45">{{ref-llibre|cognom=Supriatna |nom=J. |títol=Field Guide to the Primates of Indonesia |editorial=Springer International Publishing |any=2022 | isbn=978-3-030-83206-3 | url=https://books.google.cat/books?id=BxdbEAAAQBAJ&pg=PA45 |consulta=2023-06-22 |pàgina=45}}</ref>
** ''[[Tarsius pelengensis]]'' <small>Sody, 1949</small> <ref name="Supriatna 2022 p. 53">{{ref-llibre|cognom=Supriatna |nom=J. |títol=Field Guide to the Primates of Indonesia |editorial=Springer International Publishing |any=2022 | isbn=978-3-030-83206-3 | url=https://books.google.cat/books?id=BxdbEAAAQBAJ&pg=PA53 |consulta=2023-06-22 |pàgina=53}}</ref>
** ''[[Tarsius pumilus]]'' <small>Miller & Hollister, 1921</small> <ref name="Richardson 2023 p. 860">{{ref-llibre|cognom=Richardson |nom=M. |títol=Threatened and Recently Extinct Vertebrates of the World: A Biogeographic Approach |editorial=Cambridge University Press |any=2023 | isbn=978-1-108-85258-6 | url=https://books.google.cat/books?id=poCwEAAAQBAJ&pg=PT860 |consulta=2023-06-22 |pàgina=860}}</ref>
** ''[[Tarsius sangirensis]]'' <small>Meyer, 1897</small> <ref name="Supriatna 2022 p. 56">{{ref-llibre|cognom=Supriatna |nom=J. |títol=Field Guide to the Primates of Indonesia |editorial=Springer International Publishing |any=2022 | isbn=978-3-030-83206-3 | url=https://books.google.cat/books?id=BxdbEAAAQBAJ&pg=PA56 |consulta=2023-06-22 |pàgina=56}}</ref>
** ''[[Tarsius syrichta]]'' <small>Linnaeus, 1758</small> <ref name="Machuca 2019 p. 23">{{ref-llibre|cognom=Machuca |nom=P. |títol=Historia mínima de Filipinas |editorial=El Colegio de Mexico AC | series=Historia mínima |any=2019 | isbn=978-607-564-158-4 | url=https://books.google.cat/books?id=eWzNDwAAQBAJ&pg=PT23 |llengua=es |consulta=2023-06-22 |pàgina=23}}</ref>
** ''[[Tarsius tarsier]]'' <small>Erxleben, 1777</small> <ref name="Gracia 2021 p. 162">{{ref-llibre|cognom=Gracia |nom=J.R. |títol=Introducción a la antropología biológica: Origen, variabilidad y adaptación de las poblaciones humanas |editorial=Universidad de Antioquia |any=2021 | isbn=978-958-501-019-2 | url=https://books.google.cat/books?id=gl4wEAAAQBAJ&pg=PT162 |llengua=es |consulta=2023-06-22 |pàgina=162}}</ref>
** ''[[Tarsius tumpara]]'' <small>Shekelle ''et'' al. 2008</small><ref>{{ref-web|url=http://www.tarsier.org/media_pdf_files/2008-Shekelleetal-PC23-Tarsius%20tumpara.pdf|títol=Tarsius tumpara: A New Tarsier Species from Siau Island, North Sulawesi|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160304103424/http://www.tarsier.org/media_pdf_files/2008-Shekelleetal-PC23-Tarsius%20tumpara.pdf |arxiudata= 4 març 2016|llengua=anglès|editor=Tarsier.org|consulta= 22 abril 2023}}</ref>

== Anatomia i fisiologia ==
Els tarsers són animals petits amb [[ull]]s enormes; cada [[globus ocular]] fa aproximadament 16 mm. de diàmetre i tan ample com tot el seu [[cervell]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Shumaker|nom=Robert W.|editor=Benjamin B. Beck|any=2003|títol=Primates in Question|editorial=Smithsonian Books|ISBN=1-58834-151-8|llengua=anglès}}</ref> Els tarsers també tenen les extremitats posteriors molt allargades.<ref name="Goldsmith Brown 1832 p. 455">{{ref-llibre|cognom=Goldsmith |nom=O. |cognom2=Brown |nom2=T. |títol=The history of the earth and animated nature |editorial=A. Fullarton&Company | series=The history of the earth and animated nature |exemplar=v. 4 |any=1832 | url=https://books.google.cat/books?id=5ZBhS8CP5ZMC&pg=PA455 |consulta=2023-06-22 |pàgina=455}}</ref> De fet, els seus [[peu]]s tenen [[Tars (esquelet)|tars]]os extremadament allargats, que donen el seu nom a l'animal. El [[cap (anatomia)|cap]] i el [[cos]] junts mesuren entre 10 i 15 cm de llarg, però les extremitats posteriors mesuren el doble (inclosos els peus).

[[Fitxer:Tarsius sp. 1.jpg|miniatura|''[[Tarsius tarsier]]'', amb les urpes evidents al segon i tercer dits.]]
Tenen la [[cua (anatomia)|cua]] llarga, nua i prima, amb un floc de [[pèls]] a la punta, que pot mesurar entre 20 i 25 cm de llargada. Els seus [[dit]]s també són allargats, amb el tercer dit gairebé de la mateixa longitud que el seu braç. La majoria dels dits dels peus tenen [[ungles]], però el segon i el tercer dits tenen [[urpes]], que s'utilitzen per agafar-se a l'arbre. Els tarsers són esvelts, amb pelatge vellutat i groguenc, beix o ocre.<ref name=Niemitz/>

Poden pesar fins a 170 g. i els mascles es fan més grans que les femelles.<ref>{{ref-web|url=https://spiegato.com/pt/o-que-sao-tarsios|títol=O que são Társios?|editor=Spiegato|llengua=portuguès|consulta= 22 abril 2023}}</ref> i tenen 34 [[dents]]. Com altres prosimis, no tenen dents semblants a una pinta, i la seva fórmula dental també és única: <math>\frac{2.1.3.3}{1.1.3.3}</math>.

=== Visió ===
[[Fitxer:Angrytarsier.jpg|miniatura|''[[Tarsius syrichta]]'' mostrant les dents.]]
Totes les espècies de tarsier són [[Nocturnitat|nocturnes]],<ref name="Petrie 2010 p. 4">{{ref-llibre|cognom=Petrie |nom=K. |títol=Tarsiers |editorial=Abdo Publishing | series=Nocturnal Animals |any=2010 | isbn=978-1-61613-913-1 | url=https://books.google.cat/books?id=4kkCwYgJsv8C&pg=PA4 |llengua=fr |consulta=2023-06-22 |pàgina=4}}</ref> però, com altres organismes nocturns, alguns individus poden estar més o menys actius durant el dia. A diferència de molts animals nocturns, però, els tarsers no tenen una àrea reflectant la llum ([[Tapetum lucidum]]) a l'ull. També tenen una [[fòvea]], quelcom atípic per a un animal nocturn.

El cervell tarsier és diferent dels altres primats pel que fa a la disposició de les connexions entre els dos ulls i el [[nucli geniculat lateral]], que és la regió principal del tàlem que rep la informació visual. La seqüència de capes cel·lulars que reben informació dels ulls ipsilaterals (el mateix costat del cap) i contralaterals (costat oposat del cap) al nucli geniculat lateral distingeix els tarsers dels [[lèmur]]s, [[Loris (subfamília)|lorins]] i [[micos]], que són tots semblants en aquest sentit.<ref>Rosa, M. G.; Pettigrew J. D.; Cooper H. M. (1996). ''Unusual pattern of retinogeniculate projections in the controversial primate Tarsius''. Brain Behavior and Evolution 48 (3): 121–129.</ref> Alguns neurocientífics suggereixen que això distingeix els tarsers de la resta de primats, reforçant la visió que van evolucionar a partir d'una línia antiga i independent d'evolució dels primats.<ref>Collins, C. E.; Hendrickson, A.; Kaas, J. H. (2005). ''Overview of the visual system of tarsius''. The Anatomical Record Part A 287 (1): 1013–1025.</ref>

== Comportament ==
[[Fitxer:Tarsius tarsier Tandurusa.JPG|miniatura|''[[Tarsius tarsier]]'' en grup.]]
Són carnívors, s'alimenten principalment de [[insectes]] i capturen els que salten sobre seu. De fet, se sap que són els únics primats que s'alimenten totalment de carn.<ref>{{ref-web |url=http://www.fciencias.com/2015/04/17/tarsio-vida-em-destaque/ |títol=Társio |data= 17 abril 2015 |editor=FCiências |llengua=portuguès|consulta= 22 abril 2023}}</ref> També se sap que s'alimenten de petits [[vertebrats]] com [[serps]], [[llangardaix]]os, [[ocells]] i [[ratpenat]]s.<ref name=Niemitz>Niemitz, Carsten (1984). Macdonald, D.. ed. ''The Encyclopedia of Mammals''. New York: Facts on File. pp. 338-339</ref> Mentre salten d'arbre en arbre, poden atrapar ocells en moviment.

La gestació dura aproximadament sis mesos i la femella dona a llum un sol cadell. Els tarsers joves neixen peluts i amb els ulls oberts, i són capaços d'escalar durant el primer dia de naixement. Arriben a la maduresa sexual al final del segon any. La socialitat i l'aparellament varien, amb els tarsers de Sulawesi que viuen en petits grups familiars, mentre que es diu que els tarsers occidentals i filipins dormen i s'alimenten sols.

== Conservació ==
Els tarsers mai no s'han reproduït amb èxit en captivitat fins al punt de formar colònies. Quan estan engabiats, se sap que els tarsers fereixen o fins i tot maten individus de la seva espècie a causa de l'estrès.<ref>{{ref-web|url=http://www.szgdocent.org/pp/p-tarsir.htm|títol=TARSIERS (Tarsiidae)|editor=Singapore Zoological Gardens Docents|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20041015083950/http://www.szgdocent.org/pp/p-tarsir.htm|arxiudata= 15 octubre 2004|llengua=anglès|consulta= 22 abril 2023}}</ref>

Un lloc amb un èxit relatiu en la restauració de les poblacions de tarsers es troba a l'illa de [[Bohol]], al centre de les Filipines. La ''Philippine Tarsier Foundation''<ref name="Philippine Tarsier Foundation, Inc. i301">{{ref-web|títol=Philippine Tarsier Foundation, Inc. | website=Philippine Tarsier Foundation, Inc. | url=http://www.tarsierfoundation.com/ |consulta=2023-06-22}}</ref> ha desenvolupat un gran entorn semisalvatge que utilitza la llum per atreure els insectes que formen part de la dieta del tarser.<ref>Jachowski, David S.; Pizzaras, Carlito (2005). ''Introducing an innovative semi-captive environment for the Philippine tarsier (Tarsius syrichta)''. Zoo Biology 24 (1): 101–109</ref>

''[[Tarsius tumpara]]'', descrit el [[2008]], es considera «en perill crític» i figura entre els 25 primats més amenaçats per [[Conservació Internacional]] i el Grup d'Especialistes en Primats de la UICN/SCC.<ref>{{ref-web|url=http://www.primate-sg.org/siau07.htm|títol=Top 25 Most Endangered Primates|editor=IUCN/SSC Primate Specialist Group|llengua=anglès|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120303214141/http://www.primate-sg.org/siau07.htm|arxiudata= 3 març 2012|consulta= 22 abril 2023}}</ref> El govern de [[Malàisia]] protegeix els tarsers enumerant-los entre els «animals totalment protegits de Sarawak», l'estat de Malàisia de Borneo, on es troben habitualment.<ref>{{ref-web|url=https://data.sarawak.gov.my/home/data/resource/2f227350-b757-4a6e-baf0-2e4e71972f11|títol=Totally Protected Wildlife of Sarawak|editor=Sarawak Data|llengua=anglès|consulta= 22 abril 2023}}</ref>

== Referències ==
{{Commonscat}}
{{referències}}

{{Tarsers}}

{{Bases de dades taxonòmiques}}

[[Categoria:Tarsers]]