Mostra la font per a Temps

{{polisèmia}}
{{Infotaula magnitud física}}
[[Fitxer:Montinari_Milano.jpg|miniatura|Deu segons en un [[rellotge]] ''Montinari Milano'']]
El '''temps''' és un concepte [[física|físic]] que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps és l'escala en què aquests esdeveniments tenen lloc. Es pot percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments. Hi ha, de fet, dues maneres de fer-ho: segons John McTaggart Ellis McTaggart, es pot descriure utilitzant «sèries A» i termes com ara «avui» o «fa deu anys», en què el punt de partida és el present; o bé amb les «sèries B», que utilitzen termes com ara «abans de» o «durant», prenent referències més objectives i fixes.

La unitat de temps del [[Sistema Internacional|sistema internacional]] és el [[segon]]. El sistema d'[[hora|hores]] i [[minut]]s utilitzat habitualment en la vida quotidiana es basa en el segon: un minut són 60 segons, i una hora 60 minuts. A un altre nivell, el [[calendari]] s'estructura en [[dia|dies]], [[mes]]os, i [[anys]].

== El temps en física ==
Des de l'època de [[Isaac Newton|Newton]] fins a la reinterpretació profunda d'[[Albert Einstein|Einstein]] dels conceptes físics associats amb el temps i l'espai, el temps es considerava que era «absolut» i fluïa «uniformement» (fent servir les paraules de Newton) per a tots els observadors.<ref>Herman M. Schwartz, ''Introduction to Special Relativity'', McGraw-Hill Book Company, 1968, hardcover 442 pages, see {{ISBN|0-88275-478-5}} (1977 edition), pp. 10-13</ref> La ciència de la [[mecànica clàssica]] es basa en aquesta idea newtoniana de temps.

Einstein, en la seva [[teoria especial de la relativitat]],<ref>A. Einstein, H. A. Lorentz, H. Weyl, H. Minkowski, ''The Principle of Relativity'', Dover Publications, Inc, 2000, softcover 216 pages, {{ISBN|0-486-60081-5}}, See pp. 37-65 for an English translation of Einstein's original 1905 paper.</ref> va partir del postulat que la velocitat de la llum és finita i constant per a tots els observadors. Aquest postulat, juntament amb una definició raonable del que significa que dos esdeveniments siguin simultanis, exigeix que les distàncies es contraguin i els intervals de temps es dilatin per a esdeveniments associats amb objectes en moviment relatiu a l'observador que fa les mesures, respecte del que mesura un observador que no es mou respecte dels objectes.

Aquest resultat es va poder posar a prova amb l'[[experiment de Rossi-Hall]], en què es mesura la vida mitjana dels [[muó|muons]]. La vida mitjana mesurada quan els muons es mouen a diferents velocitats respecte del laboratori s'allarga d'acord amb la dilatació del temps prevista en la teoria.

=== Mecànica clàssica ===
En [[mecànica clàssica]], Newton explica el concepte de temps tot dient:

{{Cita|El temps absolut, verdader, i matemàtic en si i per la seva pròpia natura i sense relació amb res extern, flueix uniformement i per altre nom se'n diu "durada"; el relatiu, aparent i vulgar, és una mesura sensible i externa de qualsevol durada, per mitjà de qualsevol moviment (sia la mesura igual o desigual) i és el que la gent fa servir en lloc del temps verdader; així l'hora, el dia, el mes, l'any.|Isaac Newton.<ref>Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Isaac Newton, Londres, 1687. Definicions, aquest text apareix al final del capítol, després de la definició VII on es defineix la "força motriu de la força centrípeta".</ref>}}

Aquest concepte és anterior a Newton; va ser [[Galileo Galilei]] en el seu llibre ''[[Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo]]'',<ref>(Italice) Galileo Galilei, [http://it.wikisource.org/wiki/Dialogo_sopra_i_due_massimi_sistemi_del_mondo_tolemaico_e_copernicano "Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo"], 1632; Wikifons Italica</ref> qui va plantejar les mesures que farà un observador ''O''₂ sabent les mesures que ha fet un altre observador ''O''<sub>1</sub> i la velocitat ''v'' relativa entre ells. Si cada observador té un sistema de coordenades cartesianes, mesurant la posició dels objectes en l'eix ''x'' i suposant que la velocitat relativa entre els dos és també en l'eix ''x'', si al començament (''t''<sub>1</sub> = ''t''₂ = 0) els sistemes de coordenades dels dos observadors tenen els orígens coincidents (''x''<sub>1</sub> = ''x''₂), llavors si en un moment ''t''<sub>1</sub> l'observador ''O''<sub>1</sub> observa un objecte en la posició ''x''<sub>1</sub>, l'observador ''O''₂ l'observarà en:

:<math>\begin{align}
 & x_{2}=x_{1}+v\cdot t_{1} \\ 
 & t_{2}=t_{1} \\ 
\end{align}</math>

Una conseqüència immediata d'aquestes fórmules és que la velocitat d'un objecte que mesura l'observador ''O''₂ és la que mesura l'observador ''O''<sub>1</sub> més la velocitat relativa entre els dos observadors.

Aquest plantejament, conjuntament amb les lleis de Newton, porten a un sistema que funciona força bé per a descriure els fenòmens diaris de l'experiència de la majoria de les persones.

=== Física moderna ===
El 1810, [[Francesc Aragó]] va intentar sense èxit mesurar les diferències entre les velocitats de la llum provinent de diferents estels a diferents hores del dia i en diferents èpoques de l'any. Segons la transformació de Galileu, pel cap baix haurien de diferir en la velocitat en què la [[Terra]] s'apropa o s'allunya dels estels (a banda de les diferències de velocitat dels diferents estels entre si). A partir d'aquest resultat negatiu, va dissenyar instruments adequats per poder fer una mesura directa de la velocitat de la llum amb prou precisió per a apreciar les diferències entre la velocitat quan l'observador s'apropa a l'emissor i quan se n'allunya.

Emprant els instruments dissenyats per Aragó i més tard d'altres de perfeccionats es va fer aquesta mesura. El [[1849]], [[Fizeau]],<ref>Fizeau, H. L., «Sur une experience relative a la vitesse de propogation de la lumiere», ''Comptes Rendus'' 29, 90-92, 132, 1849</ref> més tard [[Léon Foucault]] el [[1862]]<ref>Foucault, J. L., «Determination experimentale de la vitesse de la lumiere: parallaxe du Soleil», a ''Comptes Rendus'' 55, 501-503, 792-796, 1862</ref> i [[Michelson]] el [[1878]]<ref>Michelson, A. A., «Experimental Determination of the Velocity of Light», ''Proceedings of the American Association for the Advancement of Science'' 27, 71-77, 1878</ref>

Les mesures experimentals tenien cada cop més precisió i sempre donaven el mateix resultat de l'experiment d'Aragó del 1810: la velocitat de la llum era constant i independent de la velocitat relativa entre l'emissor i el receptor.

Per altra banda, les lleis de l'[[electromagnetisme]] desenvolupades al {{segle|XIX|s}} semblaven contradir les lleis de Newton, perquè la força entre dues càrregues no és la mateixa si la mesura un observador en repòs respecte de les càrregues que si ho fa un observador en moviment.

[[Hendrik Lorentz|Lorentz]] va trobar que aquest resultat s'obté de manera natural, si per determinar les mesures que fa un observador en moviment, en comptes de les fórmules de Galileu es fa servir el que avui s'anomena ''transformació de Lorentz'':

:<math>\left\{ \begin{align}
 & x_{2} \\ 
 & t_{2} \\ 
\end{align} \right\}=\frac{1}{\sqrt{\left(1-\frac{v^{2}}{c^{2}} \right)}}\cdot \left[ \begin{matrix}
 1 & v \\
 \frac{v}{c^{2}} & 1 \\
\end{matrix} \right]\cdot \left\{ \begin{matrix}
 x_{1} \\
 t_{1} \\
\end{matrix} \right\}</math>

Més tard, [[Albert Einstein|Einstein]] va postular que les [[lleis de Newton]] s'havien de complir per a tots els observadors i a partir d'aquí va concloure que s'havia d'acceptar que altres magnituds que en mecànica clàssica es consideraven constants i independents de l'observador també depenien de la velocitat relativa entre l'observador i l'objecte, per exemple la [[massa]] o la [[força]]. En el cas de la força, la diferència coincideix exactament amb les forces magnètiques i s'aconsegueix l'acord entre les lleis de Newton i les de l'electromagnetisme.

=== Espaitemps ===
El temps ha estat històricament molt relacionat amb l'espai, els dos junts comprenen l'espaitemps de la relativitat especial d'Einstein i la relativitat general. Segons aquestes teories, el concepte de temps depèn del marc de referència espacial de l'observador, i la percepció humana, així com la mesura d'instruments com rellotges són diferents per als observadors en moviment relatiu. El passat és el conjunt d'esdeveniments que pot enviar senyals de llum per a l'observador, el futur és el conjunt d'esdeveniments als quals l'observador pot enviar senyals de llum.

=== La fletxa del temps ===
{{article principal|La fletxa del temps}}

El temps sembla tenir una direcció —el passat és darrere, fix i incommutable, mentre que el futur és endavant i no és necessàriament fix. Tanmateix, la majoria de les lleis de la física no proporcionen aquesta [[fletxa de temps]]. Les excepcions inclouen la [[segona llei de la termodinàmica]], que manifesta que l'[[entropia]] ha d'augmentar gradualment; la fletxa [[Cosmologia|cosmològica]] de temps, que apunta cap a fora del [[big-bang]], i la fletxa radiativa de temps, provocada per la llum que només viatja endavant en el temps. En [[física de partícules]], hi ha també la fletxa feble de temps, a partir de la [[simetria de CPT]], i també la mesura en [[mecànica quàntica]].

=== Temps quantitzat ===
La [[quantització]] del temps és un concepte hipotètic. En les teories físiques establertes modernes (el [[Model estàndard de física de partícules|model estàndard]] de partícules i interaccions i la [[Relativitat General|relativitat general]]) no es quantitza el temps.

El [[temps de Planck]] (~ [[1 E-44 s|5.4 × 10<sup>−44</sup>]] segons) és la unitat de temps en el sistema d'[[unitats naturals]] conegudes com a [[unitats de Planck]]. Es creu que les teories físiques establertes fallen en aquesta escala de temps, i molts físics esperen que el temps de Planck podria ser la unitat més petita de temps que mai es podria mesurar, fins i tot en principi. Hi ha teories físiques provisionals que descriuen aquesta escala de temps; vegeu per exemple: [[teoria de la xarxa d'espín]].

== El temps en mecànica relativista ==
[[Fitxer:Eventobs.gif|miniatura|Observant esdeveniments]]
En [[mecànica relativista]], la mesura del transcurs del temps depèn del sistema de referència on està situat l'observador i del seu estat del moviment, és a dir, diferents observadors mesuren diferents temps transcorreguts entre dos esdeveniments casualment connectats. Per tant, la duració d'un procés depèn del sistema de referència on es trobi l'observador. En tot cas, cada observador farà una classificació dels esdeveniments en: passats, futurs i esdeveniments ni passats ni futurs.

D'acord amb la [[teoria de la relativitat]], fixats dos observadors situats en diferents marcs de referència, dos successos A i B dintre de la tercera categoria (esdeveniments ni passats ni futurs), poden ser percebuts pels dos observadors conjuntament, o pot ser que A passi «abans» que B per al primer observador mentre que B es produeixi «abans» que A per al segon observador. En aquestes circumstàncies, no existeix, per tant, cap possibilitat d'establir una noció absoluta de simultaneïtat independent de l'observador. Segons la [[relativitat general]], el conjunt dels successos dintre de la categoria (3) és un subconjunt [[Quarta dimensió|tetradimensional]] topològicament obert de l'[[espaitemps]]. Aquesta teoria només sembla funcionar amb la rígida condició de tan sols dos marcs de referència.

Quan s'agrega un marc de referència addicional, la teoria de la relativitat queda invalidada: l'observador A a la Terra percebrà que l'observador B viatja a major velocitat dins d'una [[nau espacial]] girant al voltant de la terra a 7.000 quilòmetres per segon. L'observador B notarà que la dada de temps que dona el seu rellotge s'ha desaccelerat, i conclourà que el temps s'ha «dilatat» per causa de la velocitat de la nau. Un observador C localitzat fora del sistema solar notarà que tant l'observador de la Terra com l'astronauta girant al voltant de la Terra, estan viatjant simultàniament —la nau espacial i el planeta terra— a 28.000 quilòmetres per segon al voltant del Sol. La conclusió sobre el comportament del rellotge a la nau espacial és que aquest rellotge està funcionant malament, perquè no va ser calibrat ni provat per a aquests nous canvis en el seu ambient. Aquesta conclusió està recolzada pel fet que no hi ha cap prova que mostri que el temps és objectiu.

== El temps i el big-bang ==
[[Stephen Hawking]], en particular, ha abordat una connexió entre el temps i el big-bang. En ''Breu història del temps'', entre altres llocs, Hawking diu que fins i tot si el temps no va començar amb el big-bang i no hi va haver un altre període abans del big-bang, cap informació dels esdeveniments seria accessible per a nosaltres, i res del que va succeir aleshores té cap efecte sobre el temps marc actual. De vegades, Hawking ha declarat que el temps, en realitat, va començar amb el big-bang, i que les qüestions sobre el que va passar abans del big-bang no tenen sentit.

Els científics han arribat a algun acord sobre la descripció dels esdeveniments que van succeir 10^-35 segons després del big-bang, però estan d'acord, en general, que les descripcions del que va passar abans d'un temps de Planck (5 × 10^-44 segons) després del big-bang probablement seguirà sent pura especulació.

== Mesura del temps ==
La mesura del temps, o [[cronometria]], té dues branques que s'apliquen a períodes clarament diferents: el calendari, una abstracció matemàtica per a comptar períodes extensos de temps,<ref name="Richards">{{ref-llibre|títol=Mapping Time: The Calendar and its History| cognom=Richards| nom=E. G.| any=1998| pàgines=3–5| editorial=Oxford University Press}}</ref> i el rellotge, un mecanisme concret que compta el passatge en curs de temps. En la vida quotidiana, el rellotge es consulta per mesurar períodes de menys d'un dia; el calendari, per a períodes més llargs que un dia. Cada vegada més, els aparells electrònics personals mostren tant calendaris com rellotges simultàniament. El nombre (com el de la pantalla d'un rellotge o d'un calendari) que indica l'ocurrència d'un esdeveniment especificat com l'hora o la data s'obté comptant a partir d'un punt de referència.

=== Història del calendari ===
{{article principal|Calendari}}
Hi ha artefactes del [[paleolític]] que suggereixen que es feia servir la lluna per comptar el temps en èpoques tan antigues com fa 12.000 anys, i possiblement fins i tot fa 30.000 anys.<ref name="Rudgley">{{ref-llibre|títol=The Lost Civilizations of the Stone Age| cognom=Rudgley| nom=Richard| enllaçautor=Richard Rudgley| any=1999| pàgines=86–105| editorial=Simon & Schuster| lloc=Nova York}}</ref>

La civilització [[Sumer|sumèria]] d'aproximadament [[2000 aC]] va introduir el [[sistema sexagesimal]] basat en el nombre [[seixanta|60]]. 60 [[segon]]s en un [[minut]], 60 minuts en una [[hora]] -i possiblement un calendari amb 360 (60 x 6) [[dia|dies]] en un [[any]] (el que es considerava cicle anual de l'òrbita de la [[Terra]] abans del [[1495 aC]]). El dotze també apareix, amb aproximadament 12 hores de dia i 12 de nit, i 12 mesos dins un any (i és 12 1/5 de 60).

Les reformes de [[Juli Cèsar]] el [[45 aC]] basen el món romà en un calendari solar. Aquest calendari julià era defectuós, ja que la intercalació de [[any de traspàs|dies de traspàs]] encara permetia que els [[solstici]]s astronòmics i [[equinocci]]s avancessin aproximadament 11 minuts per any. El papa [[Gregori XIII]] va introduir una correcció el 1582; el [[calendari gregorià]] va ser adoptat lentament per les diferents nacions durant un període de segles, però avui és el que més es fa servir arreu del món.

=== Història d'aparells de mesura del temps ===
[[Fitxer:Sundial Taganrog.jpg|miniatura|[[Rellotge de sol]] horitzontal a [[Taganrog]] ([[1833]])]]{{vegeu també|Rellotge}}

Al llarg de la història, s'ha inventat una gran varietat d'aparells per a mesurar temps.

Un aparell [[Antic Egipte|egipci]] datat del [[1500 aC]], similar en forma a una ''T'' doblegada, mesurava el pas de temps amb l'ombra feta pel seu llistó sobre un regle no rectilini. La ''T'' s'orientava cap a l'est als matins. A migdia, l'aparell es capgirava de manera que pogués fer la seva ombra en direcció contrària.<ref>Barnett, Jo Ellen ''Time's Pendulum: The Quest to Capture Time—from Sundials to Atomic Clocks'' Plenum, 1998 {{ISBN|0-306-45787-3}} p.28</ref>

Un [[rellotge de sol]] fa servir un [[gnòmon]] per fer una ombra en un conjunt de marques que es calibraven a l'[[hora]]. La posició de l'ombra marcava l'hora en [[hora local]].

Els aparells de cronometratge més precisos del món antic eren el ''rellotge d'aigua'' o [[clepsidra]], un dels quals es va trobar a la tomba del faraó egipci [[Amenhotep I]] (1525-1504 aC). Es podien fer servir per a mesurar les hores fins i tot de nit, però necessitaven registre manual del temps per reomplir el flux d'aigua. Els [[Grècia antiga|grecs]] i els [[arameus]], regularment, mantenien registres de cronometratge com a part essencial de les seves observacions astronòmiques. Els inventors i els enginyers àrabs en particular varen fer millores en l'ús de rellotges d'aigua fins a l'[[edat mitjana]].<ref>Barnett, ''ibid'', p.37</ref> Al {{segle|XI}}, els inventors i els enginyers xinesos inventaren els primers rellotges mecànics conduïts per un mecanisme d'escapament.

[[Fitxer:Swatch Irony angle below.jpg|miniatura|esquerra|Un [[rellotge de quars]] contemporani]]

El [[rellotge de sorra]] feia servir el flux de sorra per a mesurar el flux de temps. Es feien servir en navegació. [[Fernão de Magalhães]] va fer servir 18 rellotges de sorra en cada vaixell per a la circumnavegació del globus ([[1522]]).<ref>Laurence Bergreen, ''Over the Edge of the World: Magellan's Terrifying Circumnavigation of the Globe'', HarperCollins Publishers, 2003, hardcover 480 pages, {{ISBN|0-06-621173-5}}</ref> Els pals d'encens i les espelmes es feien i es fan servir habitualment per a mesurar el temps en temples i esglésies al voltant del globus. Els rellotges d'aigua, i més tard els rellotges mecànics, es feien servir per marcar els esdeveniments de les abadies i monestirs de l'edat mitjana. [[Richard de Wallingford]] ([[1292]]-[[1336]]), abat de l'abadia de St. Alban, és famós per haver construït un rellotge mecànic com a planetari astronòmic aproximadament el [[1330]].<ref>North, J. (2004) ''God's Clockmaker: Richard of Wallingford and the Invention of Time''. Oxbow Books. {{ISBN|1-85285-451-0}}</ref><ref>Watson, E (1979) "The St Albans Clock of Richard of Wallingford". ''Antiquarian Horology'' 372-384.</ref> [[Galileo Galilei]], i especialment [[Christiaan Huygens]], varen fer grans avenços en la mesura acurada del temps amb la invenció del [[rellotge de pèndol]].

[[Fitxer:ChipScaleClock2 HR.jpg|miniatura|[[Rellotge atòmic]] en un xip]]
Els rellotges es poden variar des de [[rellotge de polsera|rellotges de polsera]], fins a més varietats exòtiques com el [[rellotge de l'any 10.000]]. Poden ser accionats per una gran varietat de mitjans, entre els quals hi ha la gravetat, molles, i diverses formes d'energia elèctrica, i ser regulats per una gran varietat de mitjans, com el [[pèndol]]. En general, es basen en un moviment, sovint oscil·latori, que es manté gràcies al subministrament d'una potència auxiliar i es regula de manera que sigui constant, i un comptador que mesura el moviment o el nombre d'oscil·lacions.

Un [[cronòmetre]] és un dispositiu de mesura del temps portàtil que compleix certs estàndards de precisió. Inicialment, el terme s'utilitzava per a referir-se al [[cronòmetre marí]], un dispositiu de mesura del temps que es feia servir per a determinar la longitud per mitjà de la navegació celestial. Més recentment, el terme també s'ha aplicat al [[cronòmetre de polsera]], un [[rellotge de polsera]] que compleix els estàndards de precisió establerts per l'agència suïssa [[COSC]].

Els aparells de cronometratge més acurats són els [[rellotge atòmic|rellotges atòmics]], que tenen un error de segons en molts milions d'anys,<ref>{{ref-notícia |url=http://www.canada.com/vancouversun/news/story.html?id=e24ccfa7-44eb-40b7-8b67-daf8263569ff |títol=New atomic clock can keep time for 200 million years: Super-precise instruments vital to deep space navigation |data=2008-02-16 |editorial=Vancouver Sun |consulta=2008-02-16 }} {{Ref-web |url=http://www.canada.com/vancouversun/news/story.html?id=e24ccfa7-44eb-40b7-8b67-daf8263569ff |títol=Còpia arxivada |consulta=2009-07-23 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120211190407/http://www.canada.com/vancouversun/news/story.html?id=e24ccfa7-44eb-40b7-8b67-daf8263569ff |arxiudata=2012-02-11 }}</ref> i es fan servir per a calibrar els altres rellotges i instruments de cronometratge. Els rellotges atòmics es basen a fer servir la propietat d'espín dels àtoms, i des del [[1967]], el [[Sistema Internacional de Mesures|sistema internacional de mesures]] basa la seva unitat de temps, el [[segon]], en les propietats dels àtoms de [[cesi]]. El S.I. defineix el segon com a 9.192.631.770 cicles d'aquella radiació que correspon a la transició entre dos nivells d'energia d'espín de l'electró de l'estat neutre àtom de l'àtom <sup>133</sup>Cs.

Avui en dia, el [[GPS|sistema GPS]] en coordinació amb el ''[[Network Time Protocol]]'' es pot fer servir per a sincronitzar sistemes de cronometratge a través del planeta.
{{clear|right}}

El 2006, la quantitat de temps més petita que s'ha mesurat de manera directa és l'[[attosegon]] (10<sup>−18</sup> s), o al voltant de 10<sup>26</sup> unitats de [[temps de Planck]].<ref name="bbcnews_2004">{{ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/3486160.stm |títol=Shortest time interval measured | editor= [[BBC News]] |data=2004-02-25}}
</ref><ref name="bbcnews_2006">
{{ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/4766842.stm |títol=Fastest view of molecular motion | editor= [[BBC News]] |data=2006-03-04}}
</ref><ref>
{{ref-web|url= http://www.newscientist.com/article/dn7700 |títol=New Scientist article | consulta=2008-11-27}}
</ref>

== Definicions i estàndards ==
{| class=wikitable align=right style="float:right; margin: 0.5em 0 0.5em 1em; font-size:90%"
|+ Unitats de temps
|-
! Unitat !! Magnitud!!Notes
|-
| [[attosegon]] || 1/10<sup>18</sup> s || el temps més petit que es pot mesurar
|-
| [[femtosegon]] || 1/10<sup>15</sup> s ||
|- 
| [[picosegon]] || 1/10<sup>12</sup> s ||
|-
| [[nanosegon]] || 1/10⁹ s||
|-
| [[microsegon]] || 1/10⁶ s||
|-
| [[mil·lisegon]] || 0.001 s||
|-
| [[segon]] || [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] base unit||
|-
| [[minut]] || 60 s||
|-
| [[hora]] || 60 minuts||
|-
| [[dia]] || 24 hores||
|-
| [[setmana]] || 7 dies||
|-
| [[quinzena]] || 14 dies || 2 setmanes
|-
| [[mes lunar]]|| 27.2–29.5 dies|| Hi ha diverses definicions de mes lunar.
|-
| [[mes]] || 28–31 dies||
|-
| [[trimestre]] || 3 mesos||
|-
| [[any]] || 12 mesos||
|-
| [[any]] comú || 365 dies || 52 setmanes + 1 dia
|-
| [[any de traspàs]] || 366 dies||52 setmanes + 2 dies
|-
| [[any tropical]] || 365.24219 dies||de mitjana
|-
| [[Calendari gregorià|Any gregorià]] || 365.2425 dies||de mitjana
|-
| [[Olimpíada]] || 4 anys ||
|-
| [[lustre]] || 5 anys|| Anomenat també ''quinquenni''
|-
| [[dècada]] || 10 anys||
|-
| [[Indicció]] || 15 anys||
|- 
| [[generació]] || 17–25 anys ||aproximadament
|-
| [[jubileu]] || 50 anys ||
|-
| [[segle]] || 100 anys||
|-
| [[mil·lenni]] || 1.000 anys||
|}

La [[unitat base]] del [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] per al temps és el [[segon]]. Les unitats més grans, com el [[minut]], [[hora]] i [[dia]], es defineixen a partir del segon, encara que no són unitats del sistema internacional d'unitats, perquè no fan servir el sistema decimal, i també a causa que a vegades hi ha necessitat d'un [[segon intercalar]]. Tanmateix, estan acceptades oficialment per a l'ús ''amb'' el sistema internacional. No hi ha cap proporció fixa entre segons i els [[mes]]os o els [[anys]], ja que els mesos i els anys tenen variacions significatives de durada.<ref name="si_units">{{ref-llibre|títol = The International System of Units (SI), 7th Edition|url = http://www1.bipm.org/utils/en/pdf/si-brochure.pdf|format = PDF|any = 1998|autor = Organisation Intergouvernementale de la Convention du Métre| consulta = 2006-06-13}} {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20040427205458/http://www1.bipm.org/utils/en/pdf/si-brochure.pdf |date=2004-04-27}}</ref>

La definició oficial del SI del segon és:<ref name="si_units"/><ref name="second">{{ref-web|títol= Base unit definitions: Second|url = http://physics.nist.gov/cuu/Units/second.html| editor= [[NIST]] | consulta= 2008-01-09}}</ref>
{{Cita|El segon és la duració de 9,192,631,770 períodes de la radiació que correspon a la transició entre els dos nivells hiperfins de l'[[estat fonamental]] del àtom de [[cesi]] 133.}}
{{clear|left}}

En la seva reunió del 1997, el CIPM afirmava que aquesta definició es refereix a un àtom de cesi en el seu estat fonamental, a una temperatura de 0 K.<ref name="si_units"/>

=== Temps universal ===
El manteniment de l'hora és tan crític per al funcionament de les societats modernes que es coordina a nivell internacional. La base per al temps científic és un compte continu de segons basats en [[rellotge atòmic|rellotges atòmics]] al voltant del món, conegut com el [[Temps Atòmic Internacional|temps atòmic internacional]] (TAI). Altres estàndards de temps científics inclouen el [[temps terrestre]] i el [[temps dinàmic baricèntric]].

El [[Temps Universal Coordinat|temps universal coordinat]] (UTC) és la base pel [[temps civil]] modern. Des de l'1 de gener del 1972, s'ha definit per seguir el TAI amb una diferència d'un nombre enter exacte de segons, canviant només quan s'afegeix un [[segon intercalar]] per mantenir l'hora dels rellotges sincronitzada amb la rotació de la Terra. En els sistemes de TAI i UTC, la duració d'un segon és constant, tal com es defineix pel període de transició invariable de l'àtom de cesi.

El ''Greenwich Mean Time'' ([[GMT]]), és a dir, temps mitjà de Greenwich, és un estàndard més antic, adoptat al començament pels [[ferrocarrils britànics]] el [[1847]]. Emprant telescopis en comptes de rellotges atòmics, GMT es calibrava amb el [[temps solar]] mitjà a l'[[observatori Reial de Greenwich]]. El ''[[temps universal]]'' (UT) és el terme modern per al sistema basat en els telescopis internacionals, adoptat per a substituir el temps mitjà de Greenwich el 1928 per la [[Unió Astronòmica Internacional]]. Les observacions a l'observatori de Greenwich mateix cessaven el [[1954]], encara que la localització encara s'utilitza com la base per al sistema de coordenades. Com que el període de rotació de la [[Terra]] no és perfectament constant, la duració d'un segon variaria si es calibra amb un estàndard basat en telescopis com GMT o UT —en el qual, un segon es definia com a fracció d'un dia o any. Els termes «GMT» i «temps mitjà de Greenwich» es fan servir de vegades per a referir-se informalment a UT o UTC.

El [[sistema de posicionament global]] (GPS) també emet un senyal horari molt precís a escala mundial, conjuntament amb instruccions per a convertir el temps de GPS a UTC.

La Terra es divideix en un cert nombre de [[fus horari|fusos horaris]]. La majoria dels fusos horaris es diferencien exactament una hora dels veïns, i per convenció calculen la seva hora local com a diferència des d'UTC o GMT. En moltes localitzacions, aquestes diferències varien dues vegades l'any a causa de [[Horari d'estiu|canvis d'hora per a estalviar energia]].

=== Temps sideri ===
El [[temps sideri]] és la mesura del temps en relació a un estel llunyà (en comptes del temps solar que és relatiu al Sol). Es fa servir en [[astronomia]] per a pronosticar l'elevació dels estels. A causa de la rotació de la Terra al voltant del Sol, un dia sideri és 1/366 part d'un dia (4 minuts) menys que un dia solar.

=== Cronologia ===
{{article principal|Cronologia}}
Una altra forma de mesurar el temps consisteix a estudiar el [[passat]]. Els esdeveniments en el passat es poden ordenar en una successió (creant una [[cronologia]]), i es poden posar en grups cronològics ([[periodització]]). Un dels sistemes més importants de periodització és el [[temps geològic]], que és un sistema de perioditzar els esdeveniments que varen donar forma a la Terra i la vida.

== La percepció del temps ==
{{article principal|percepció del temps}}
En uns dibuixos animats del 1930, es feia servir una percepció comuna per a presentar al públic les idees d'[[Albert Einstein|Einstein]]:<ref name="Priestley">{{ref-llibre|cognom = Priestley|nom = J. B.|enllaçautor = J. B. Priestley|títol=Man and Time| editorial = Crescent Books|lloc =Nova York|any = 1964|pàgines = 96}}</ref><ref name="Sunrise">{{ref-web|cognom= Sunrise|títol= Unified Field Theory: A new interpretation|obra= Chapter 2—The Development of the Unified Field Theory, pg. 31| editor= Sunrise Information Services|any= 2008|url= http://www.sunrisepage.com/uft/history.pdf|format= PDF| consulta= 2009-07-25|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20090913090225/http://www.sunrisepage.com/uft/history.pdf|arxiudata= 2009-09-13}}</ref>

{{Cita|'''Home:''' Bé, és com si —suposant que hagués de seure al costat d'una noia bonica durant mitja hora— i això semblaria com mig minut.<br/>'''Einstein:''' Braffo! You haf zee ideah! [''[[sic]]''](Braffo tu ha vist idea)<br/>'''Home:''' Però si m'hagués de seure en una cuina calenta durant dos segons, llavors em semblarien dues hores.||}}

Una forma d'il·lusió temporal verificable per experiments és l'[[efecte kappa]],<ref name="Wada">Wada Y, Masuda T, Noguchi K, 2005, "Temporal illusion called 'kappa effect' in event perception" Perception 34 ECVP Abstract Supplement</ref> pel qual els intervals de temps entre esdeveniments visuals es perceben com a relativament més llargs o més curts depenent de les posicions espacials relatives dels esdeveniments. En altres paraules: la percepció d'intervals temporals sembla estar afectada directament, en aquests casos, per la percepció d'intervals espacials.

Una hora per a una persona de sis mesos seria aproximadament «1:4368», mentre que una hora per a una de 40 anys seria «1:349,440». Per això, l'hora sembla molt més llarga a un nen jove que a un adult, tot i que la mesura del temps és la mateixa.

=== Estats alterats de la consciència ===
Els estats alterats de la consciència, a vegades, es caracteritzen per una estimació diferent del temps. Algunes substàncies psicoactives —com l'[[enteogen]]— també poden canviar dramàticament el judici temporal d'una persona. Quan es contempla sota la influència de tals substàncies, com [[LSD]], [[bolets al·lucinògens]], i [[peiot]], un rellotge pot semblar ser un punt de referència estrany i una eina inútil per a mesurar el pas d'esdeveniments, ja que no hi ha una correlació amb l'experiència de l'usuari. A dosis més altes, el temps pot semblar alentir-se, aturar-se, accelerar-se, anar al revés i, fins i tot, semblar fora de seqüència. Un pensament típic podria ser: "No puc creure que només siguin les 8 en punt, però llavors una altra vegada, què volen dir les 8 en punt?". Molts usuaris afirmen que aquesta atemporalitat il·limitada se sent com una ullada a la infinitat espiritual. La [[marihuana]], un psicodèlic més suau, també pot distorsionar la percepció del temps en un grau menor.<ref>{{ref-web|url= http://www.erowid.org/plants/cannabis/cannabis_effects.shtml |títol=Cannabis Effects | consulta=2008-02-15 |obra=Erowid |citació=Time sense altered: cars seem like they are moving too fast, time dilation and compression are common at higher doses.}}</ref>

=== Psicologia i cultura ===
A grans trets, podem dir que el nostre sentit del temps implica: a) una consciència de la duració; b) una distinció enter present, passat i futur.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Whitrow|nom=G.J.|enllaçautor=Gerald Whitrow|títol=El tiempo en la historia|tradcutor=Teresa Camprodón|llengua=castellà (traduït de l'anglès)|data=1990| editorial=Crítica|lloc=Barcelona|pàgines=258|isbn=84-7423-472-7}}</ref> D'aquesta manera, Wolfgang Koehler va concloure que els simis no posseeixen una noció de temps comparable a la dels humans basada en certs experiments on aquestos no mostraven una noció clara de ''futur''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Koehler|nom=W.|títol=The Mentality of Apes|llengua=anglès|data=1957| editorial=Hardmondsworth|pàgines=234}}</ref>

Pel que fa a la consciència de la duració, podem dir que els infants viuen en un continu present fins als divuit mesos d'edat. Aleshores comencen a desenvolupar la noció d'<nowiki/>''ara'' i a partir d'aquell moment i fins als trenta mesos, aprenen algunes nocions relatives al futur com ara ''aviat''. Conseqüentment, la noció de ''futur'' precedeix a la de ''passat'': el ''demà'' s'aprèn abans que l'''avui''.<ref name=:1>{{Ref-llibre|cognom=Piaget|nom=J.|títol=The Child's Conception of Time|tradcutor=A. J. Pomerans|llengua=anglès|data=1969| editorial=Routledge and Kegan Paul|lloc=Londres}}</ref>

Pel que fa a la distinció entre present, passat i futur, el temps és una construcció cultural basada en l'experiència humana codificada pel llenguatge i, en cap, cas, es pot parlar d'un «sentit del temps» comparable als de la vista, tacte, gust, oïda i olfacte. La percepció del temps com a lineal i absolut no és una idea innata, sinó una construcció cultural.<ref name=:0/> L'adquisició de la noció del temps es relaciona amb experiències de duració (quan un infant plora perquè té gana, per exemple) i són construccions intel·lectuals resultants de l'experiència i l'acció.<ref name=:1/> La conceptualització temporal va molt lligada al desenvolupament del llenguatge i aquest a la cultura marc de referència de l'infant. Per tant, la cultura és una altra variable que contribueix a la percepció del temps. L'antropòleg [[Benjamin Lee Whorf]] explica, en estudiar les cultures [[Hopi]], que «el llenguatge Hopi es veu que no conté cap paraula, ni formes gramaticals, ni construccions o expressions, que es refereixen directament al que anomenem "temps", o al passat, present, o futur».<ref>Carroll, John B. (ed.)(1956). ''Language Thought and Reality. Selected Writings of Benjamin Lee Whorf''. MIT Press, Boston, Massachusetts. {{ISBN|0-262-73006-5}} 9780262730068</ref> P. M. Bell explica que en cultures alienes al món occidental industrial i postindustrial els infants presentaven dificultats per llegir un rellotge o estimar la durada d'un trajecte perquè vivien en cultures agrícoles preindustrials on el rellotge era innecessari perquè es guiaven per l'hora solar.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bell|nom=P.M.|article=Sense of Time|publicació=New Scientist|data=15 de maig de 1975|pàgines=406}}</ref>

== El temps en la felicitat ==
Tal com està organitzada la nostra [[societat]] i el nostre dia a dia, un element tan senzill com el temps és una de les carències més notables en les persones i, en molts casos, el causant de la [[Felicitat|infelicitat]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lipovetsky|article=La felicidad paradójica|publicació=La felicidad paradójica|data=2007}}</ref> Pot semblar curiós perquè el temps és igual per tothom i està a l’abast de qualsevol, però la seva bona gestió envers la nostra vida i les nostres necessitats és essencial per poder arribar a portar una vida plena. L'etern problema de l'[[ésser humà]] és el de programar el seu temps.<ref>{{Ref-web|títol=El surco del tiempo. (Lledó, Emilio|url=https://libreriaaurea.com/es/1077-el-surco-del-tiempo-lledo-emilio-9788408138020.html|consulta=2022-12-14|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20221214145549/https://libreriaaurea.com/es/1077-el-surco-del-tiempo-lledo-emilio-9788408138020.html|arxiudata=2022-12-14}}</ref> L'avorriment durant llargs períodes apressa el [[Deteriorament cognitiu|deteriorament]] emocional i físic. Per evitar l'avorriment, les persones busquem alguna cosa a fer amb el nostre temps.<ref>{{Ref-publicació|article=Análisis de la felicidad durante el tiempo libre: el papel de la conducta prosocial y material|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8391719|publicació=Diversitas: perspectivas en psicología|data=2020|issn=1794-9998|pàgines=233–244|volum=16|exemplar=2|nom=Carmen Picazo|cognom=Lahiguera|nom2=María|cognom2=López|nom3=Juan Pablo Gamboa|cognom3=Navarro}}</ref>

Està científicament provat, per Heron, Z. a ''[[La patologia de l'avorriment]]'',<ref>{{Ref-web|títol=El aburrimiento como presión selectiva en Hans Blumenberg|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/46061/|data=2017-04-25|consulta=2022-12-14|llengua=es|nom=Josefa|cognom=Ros Velasco|nom2=Josefa|cognom2=Ros Velasco}}</ref> entre d'altres, que l'habilitat de la persona humana per mantenir la suficient coherència interna està en relació amb el flux d'[[Estímul|estímuls]] sensorials, de tal manera que en la mesura que va disminuint i fent monòton, s'observa una progressiva desorganització mental.<ref name=:2/> És per això que l’ésser humà té tot un repertori de rituals i [[Estratègia|estratègies]] per tal de relacionar-se i invertir el temps evitant la manca de flux d’estímuls per tal d’evitar el deteriorament.<ref>{{Ref-llibre|títol=LOS EFECTOS DEL ABURRIMIENTO EN LA SOCIEDAD MODERNA DESDE LA FILOSOFÍA DE HANS BLUMENBERG|url=http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv2v88bpg.17|editorial=Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales. CLACSO|data=2021-07-01|pàgines=219–244|nom=Josefa Ros|cognom=Velasco}}</ref>

Una de les qüestions més importants a l’hora de parlar sobre el temps és la nostra consciència i gestió envers ell. La majoria del temps que passem vius és pensant o actuant per un propòsit futur, deixant de banda que el que tenim al nostre abast és el [[present]].<ref>{{Ref-publicació|article=Palabras del Dr. Daniel Resendiz Nuñez, Director de la Facultad de Ingeniería, en el Acto de Dedicación del Auditorio de la División de Posgrado a la Memoria del Profesor Raúl J. Marsal, el 32 de Enero de 1991|url=http://dx.doi.org/10.18867/ris.40.328|publicació=Revista de Ingeniería Sísmica|data=1990-12-09|issn=2395-8251|pàgines=29|exemplar=40|doi=10.18867/ris.40.328|nom=Raúl|cognom=Marsal}}</ref> En els temps que vivim, la [[Estimulació cognitiva|sobreestimulació]], les vides accelerades i la visió actual de productivitat ens porten a viure en un món en què constantment procrastinem i que una de les bases fonamentals de la nostra vida com és el temps, passa a ser només una eina per produir i utilitzar per objectius [[Capitalisme|capitalistes]]. D’aquesta manera, ens fa oblidar del seu valor real.<ref name=:3>{{Ref-llibre|títol=El tiempo:|url=http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvckq77p.5|editorial=Metales pesados|data=2018-01-10|pàgines=49–76}}</ref>

Per començar, cal saber que el temps no és manejable, sempre és igual i el mateix per tothom. Sobre l’únic que tenim poder de decisió és sobre com el gestionem. Si simplement fóssim conscients que cada cosa que fem és una decisió personal, que cada vegada que vam decidir fer alguna cosa estem decidint no fer tota la resta, ens adonaríem de com construïm la nostra vida.<ref name="dx">{{Ref-publicació|article=Pobreza de tiempo: cambios en la asignación del tiempo de las mujeres mineras en zonas de industrias extractivas|url=http://dx.doi.org/10.15381/rsoc.v0i27.18961|publicació=Revista de Sociología|data=2018-12-28|issn=1609-7580|pàgines=15–33|exemplar=27|doi=10.15381/rsoc.v0i27.18961|nom=Alejandra|cognom=Brizio}}</ref>

=== Formes d'estructurar el temps ===
Segons [[Eric Bernard|Berne]], un [[Psiquiatria|psiquiatre]] del {{segle|XX}}, a l’hora d’estructurar el nostre temps per poder aconseguir aquests estímuls de què parlava anteriorment que podem obtenir-los, majoritàriament amb les [[relacions]], però també en solitari, les persones tenim cinc diferents [[conductes]] socials que podem emprar i, com a resultat, decidir així com l’estructurem.<ref name=:4>{{Ref-publicació|article=Efecto de las técnicas de elaboración biodinámica y microorganismos eficaces (EM) en la calidad del compost en condiciones de la estación experimental agropecuaria del Inta Mendoza - Argentina|url=http://dx.doi.org/10.46794/gacien.2.1.370|publicació=Gaceta Científica|data=2019-06-20|issn=2617-4332|pàgines=37–41|volum=2|exemplar=1|doi=10.46794/gacien.2.1.370|nom=Juan|cognom=Villanueva-Reategui}}</ref> En tot moment, una d’aquestes cinc conductes estan involucrades. A continuació, lsón mencionades en l’ordre creixent del compromís emocional que suposen.<ref name="dx"/>

* '''Aïllament:'''

Primerament, existeix l'[[aïllament]]. En aquesta forma no hi ha contacte social, no hi ha transaccions.<ref name=:3/> L’individu pot estar immergit en els mateixos [[diàlegs]] interns, estudiant, escoltant música, meditant, planificant una activitat futura o pensant en una altra cosa mentre li parlen a un. L'aïllament pot produir-se quan la persona està sola, però també en una reunió o enmig d'una multitud, sempre que desapareguin les transaccions.<ref>{{Ref-publicació|article=El día que murió el silencio|url=http://dx.doi.org/10.2307/29741796|publicació=Chasqui|data=2003|issn=0145-8973|pàgines=160|volum=32|exemplar=1|doi=10.2307/29741796|nom=Fabiola|cognom=Fernández|nom2=Paolo|cognom2=Agazzi}}</ref> La persona que està físicament present, però psicològicament absent està en aïllament. Aïllar-se pot ser una decisió temporal o una imitació apresa en determinades situacions, però, quan una persona s'aïlla psicològicament amb freqüència, s’endinsa cap a un món fantàstic que pot conduir-la cap a [[Trastorn mental|trastorns]] de més o menys gravetat.<ref name=:3/>

* '''Rituals:'''

En segona instància, podem prendre la conducta dels [[Ritual|rituals]], definits pel mateix Berne com: conjunt de transaccions simples, complementàries, [[Estereotip (desambiguació)|estereotipades]], programades i determinades per forces socials externes. Aquests rituals es basen en pautes [[Cultura|culturals]] transmeses de [[generació]] en generació. N’hi ha de diferents graus i poden ser des d’un intercanvi de salutacions fins a una cerimònia de [[casament]]. Els rituals suavitzen l'intercanvi social, proporcionen a persones desconegudes una forma d'apropar-se.<ref>{{Ref-publicació|article=Estados Unidos en APEC: del proyecto al sabotaje de la Comunidad de Asia Pacífico|url=http://dx.doi.org/10.24201/aap.2020.302|publicació=Anuario Asia Pacífico el Colegio de México|data=2020-01-01|issn=2683-1430|pàgines=1–40|exemplar=19|doi=10.24201/aap.2020.302|nom=Juan José|cognom=Ramírez Bonilla}}</ref>

* '''Activitat:'''

Per altra banda, hi ha l’activitat: una conducta que es dona quan l'objectiu és fer alguna cosa, quan fem qualsevol mena de tasca, estem en activitat. Treballar, [[Pintura|pintar]], jugar a bàsquet, ballar, construir un vaixell, afaitar-se, conduir, jugar a les cartes; en són exemples. Aquestes ens proporcionen [[Estímul|estímuls]] condicionals, vinculades amb la tasca en curs, positives pels èxits, negatives pels errors.<ref>{{Ref-publicació|article=La felicidad paradójica|url=http://dx.doi.org/10.26512/rbb.v6i1-4.7848|publicació=Revista Brasileira de Bioética|data=1969-12-31|issn=1808-6020|pàgines=139–143|volum=6|exemplar=1-4|doi=10.26512/rbb.v6i1-4.7848|nom=Mercedes|cognom=Salamano}}</ref>

* '''Passatemps:'''

En següent lloc, trobem el [[passatemps]]; sèries de transaccions complementàries superficials entre dues o més persones al voltant d'un tema o centre d'interès comú innocu o intranscendent. El seu objectiu bàsic és passar el temps d'una forma més o menys plaent, mantenint un contacte social sense complicacions. Mitjançant els passatemps s'intercanvia informació sobre les nostres [[Actitud|actituds]], història personal, idees polítiques, [[Creença|creences]], passions, etc. Això ens permet estudiar al nostre interlocutor i decidir si ens convé o no per a contactes posteriors. Hi ha passatemps propis segons l'edat, el sexe, l’estatus social, la professió, entre d'altres.<ref>{{Ref-publicació|article=Marcel Proust y en busca del tiempo perdido: ética de la existencia humana y el mundo de la medicina recuperado|url=http://dx.doi.org/10.4067/s1726-569x2022000100009|publicació=Acta bioethica|data=2022-06|issn=1726-569X|pàgines=9–17|volum=28|exemplar=1|doi=10.4067/s1726-569x2022000100009|nom=Gustavo|cognom=Figueroa}}</ref>

* '''Intimitat:'''

Per acabar, hi ha la intimitat; que implica intercanvis d’estímuls, compartir pensaments, experiències profundes i emocions en una relació honesta en què cadascú confia en l'altre. És, per tant, la relació més gratificant, però, alhora, la que més [[risc]] comporta.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Yepes|nom=Ricardo|publicació=La persona y su intimidad|data=1997}}</ref> Ens aporta una important quantitat i qualitat d'[[Estímul|estímuls]] incondicionals positius. No hi ha motivacions ocultes ni ningú pretén treure cap profit de l'altre. També cal tenir en compte que no sempre és agradable aquesta experiència, ja que n’hi poden haver de tristes i doloroses, però sempre són autèntiques i commovedores.<ref>{{Ref-llibre|títol=El lugar del patriota|url=http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv31zqdjq.7|editorial=Universidad del Externado de Colombia|data=2013-08-02|isbn=978-958-710-984-9|pàgines=149–194}}</ref> La intimitat intensa activa mecanismes emotius i neurofisiològics molt profunds. Augmenta l'[[autoestima]], la capacitat de tornar a donar i rebre afecte, el desig de viure, l'interès per valors superiors als materials.<ref name=:4/>


Cada una d’aquestes conductes socials ens aporten o ens permeten viure diferents situacions o emocions cada moment de la nostra vida. Per tant, malgrat que tothom tingui l'oportunitat de gaudir del mateix temps, la manera en què l’estructurem és [[subjectiva]] i porta a cada individu a experimentar diferents vivències malgrat estar en el mateix lloc i moment que un altre. Tot això també explica per què el pas del temps, és a dir la seva durada, pot semblar tan subjectiva per cada persona.<ref name=:3/>

== El temps en filosofia ==
Per a la [[filosofia]], el temps és un concepte clau, sobretot per a les branques de la [[metafísica]] i de l'[[ontologia]].

Una de les primeres preguntes que es van fer els filòsofs va ser si el temps era real o no. [[Parmènides]] i [[Plató]], per exemple, creien que l'essència de les coses era eterna, immutable, i que el temps i el canvi pertanyien a l'aparença. [[Heràclit]], per contra, creia que el temps, o el canvi, era l'únic veritablement existent, ja que tot pateix una mutació i està subjecte a la successió, fins i tot la personalitat.

La religió influeix en la manera de veure el temps. Per exemple, el [[cristianisme]] o l'[[islam]] pensen que hi ha dos temps: l'un terrenal i breu, i l'altre etern i diví, després de la mort del cos ([[escatologia]]). El temps estaria creat per Déu, cosa que explica l'oposició d'alguns creients a idees com el [[big-bang]] o el [[darwinisme]]. El [[budisme]] afirma l'existència d'un temps cíclic, lligat a les reencarnacions i a la repetició d'esdeveniments en la història.

Alguns pensadors han dit que és impossible per a l'ésser humà saber què és exactament el temps; per tant, es fixen en la convenció, en com afecta les persones i l'opinió comuna sobre els seus efectes. Termes com ''pas del temps'', ''temps psicològic'' i ''moment'' tenen a veure amb aquesta concepció.

Si s'accepta que el temps flueix, s'ha de precisar si evoluciona linealment, en espirals o en una forma complexa. La major part dels pensadors han optat pel model més senzill, el lineal, lligat a com es percep el temps en la vida ordinària (anem creixent, vivint). Es pot pensar que hi ha un progrés històric o una degeneració des d'una edat d'or, lligada al paradís. La fi dels temps sol ser descrita com una [[apocalipsi]].

Una de les aportacions més importants realitzades a l'estudi del temps al {{segle|XIX}} és obra de F. W. J. [[Schelling]], una de les figures rellevants de l'anomenat ''[[idealisme]]'' ''alemany''. L'obra clau per a l'estudi d'aquesta qüestió en aquest filòsof són ''Les edats del món'' (''Die Weltalter''), un text que no va ser publicat en vida de l'autor i del qual tenim tres versions molt similars (del 1811, 1813 i 1815), encara que diferents en alguns aspectes importants. En aquest treball, [[Schelling]] pretén conèixer el temps premundà (''vorweltlichen Zeit''), és a dir, el temps anterior a la creació del món. Però, això no és possible perquè no en tenim fonts directes; utilitza, per tant, fonts indirectes; aquestes consisteixen en l'autoconeixement de l'ésser humà (mètode antropomorfista) i en discursos divins revelats, bàsicament en l'[[Antic Testament]]. La seva investigació li porta a la conclusió que el veritable passat és el passat anterior a la creació del món i el veritable futur és el postmundà. Defensa un concepte orgànic del temps, en què cada ésser posseeix el seu propi temps intern i critica una concepció objectivista de la temporalitat. El seu estudi del temps hem de situar-ho dins d'una concepció teològica, ja que identifica el passat amb el Pare, el present amb el Fill i el futur amb l'Esperit; elabora, d'aquesta manera, un sistema trinitari que s'identifica amb cadascuna de les manifestacions de la divinitat defensades per la [[religió cristiana]].<ref name=:2>Roberto Augusto, «La genealogía del tiempo y del espacio en ''Die Weltalter'' de Schelling», a: ''Pensamiento. Revista de Investigación e Información Filosófica'', Universidad Pontificia de Comillas, Madrid, vol. 64, 2008, núm. 241, pp. 499-509.</ref>

== Viatge en el temps ==
Viatge en el temps és el concepte de moviment cap enrere i/o cap endavant a diferents punts en el temps, de manera anàloga a moure's a través de l'espai, i diferent del «flux» de temps normal per a un observador terrestre. Des d'aquest punt de vista, tots els punts en el temps (incloent-hi els temps de futur) «persisteixen» d'alguna manera. El viatge en el temps ha estat una trama en la ficció des del {{segle|XIX}}. Viatjar cap enrere en el temps no ha estat verificat, ja que presenta molts problemes teòrics, i pot ser impossible; en canvi, sí que és possible viatjar cap al futur, anant a una velocitat propera a la velocitat de la llum.
També s'ha especulat sobre els [[forat de cuc|forats de cuc]] i la seva capacitat per a permetre viatjar en el temps.

== Tòpics literaris relacionats amb el temps ==
El temps és un dels grans temes de la literatura i ha generat tòpics al seu voltant:
* ''[[Tempus fugit]]'': el temps passa molt de pressa.
* ''[[Carpe diem]]'': s'ha d'aprofitar el moment present.
* ''[[Ubi sunt]]'': enyorança del temps passat.

== Referències ==
{{referències}}

== Vegeu també ==
{{Projectes germans|Viquidites=Temps}}
{{Viquillibres|Administració del temps}}
* [[Temps sideri]]: el que es mesura pel moviment aparent de les [[estrella (astronomia)|estrelles]], i l'origen del qual és el [[punt Àries]].
* [[Temps solar]]: temps vertader: el que es mesura pel moviment aparent del Sol.
* [[Temps Universal Coordinat|Temps universal coordinat]].
* [[kairós]]: "temps de gaudir".

{{100+1000|Ciència}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|temps}}

[[Categoria:Temps| ]]