Mostra la font per a Tennes

{{Tennes}}
El '''tennes'''<ref>{{TERMCAT|tennes}}</ref>{{efn|L'adaptació del nom en anglès ''tennessine'' com a 'tennes' i no pas com a 'tennessi' –descartant la terminació en «-i»– atén, segons el TERMCAT, a les terminacions en català dels [[halògens]], grup al qual pertany aquest element; a més, segueix la tendència d'accentuació.<ref>{{ref-web|url=https://www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/noms-nous-nous-elements-nihoni-moscovi-tennes-i-oganesso-0|títol=Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennes i oganessó|editor=TERMCAT|data=15 febrer 2017}}</ref>}} és un [[element sintètic]] amb símbol '''Ts''' i [[nombre atòmic]] 117. El tennes ocupa el penúltim lloc del 7è període de la [[taula periòdica]], formant part del grup 17, el grup dels [[Halogen|halògens]]. És el segon element més pesant sintetitzat fins avui ([[Massa atòmica|''m''<sub>a</sub>]] ≈ 294 [[Unitat de massa atòmica|u]]). El seu nom es deriva de l'estat [[Tennessee]] en els [[Estats Units]], on hi ha el [[Laboratori Nacional d'Oak Ridge]] (ORNL), un dels participants en el projecte de recerca.<ref>{{ref-notícia|títol=Four new element names proposed for periodic table|publicació=Nature|url=http://www.nature.com/news/four-new-element-names-proposed-for-periodic-table-1.20069|consulta=10 juny 2016|data=8 juny 2016}}</ref>

== Història ==
[[Fitxer:ORNL Aerial 2012 (8003095255).jpg|esquerra|miniatura|Campus del [[Laboratori Nacional d'Oak Ridge]] (ORNL), a [[Tennessee]].]]
[[Fitxer:RIAN archive 612388 Joint Institute for Nuclear Research in Dubna hosts seminar on Physics on Large Hadron Collider.jpg|esquerra|miniatura|[[Col·lisionador]] de l'[[Institut de Recerca Nuclear de Dubna|Institut de Recerca Nuclear de Dubnà]].]]
El tennes fou descobert a finals del 2009 per un equip rus-estatunidenc liderat pel físic rus [[Iuri Oganessian|Iuri Honrar Oganessian]] (1933)<ref>{{Ref-publicació|article=Synthesis of a New Element with Atomic Number $Z=117$|nom2=F. Sh.|nom5=M. E.|cognom4=Benker|nom4=D. E.|cognom3=Bailey|nom3=P. D.|cognom2=Abdullin|cognom=Oganessian|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRevLett.104.142502|nom=Yu. Ts.|doi=10.1103/PhysRevLett.104.142502|exemplar=14|volum=104|pàgines=142502|data=2010-04-09|publicació=Physical Review Letters|cognom5=Bennett}}</ref> en el Laboratori Fliórov de Reaccions Nuclears (FLNR) de l'[[Institut de Recerca Nuclear de Dubna|Institut de Recerca Nuclear de Dubnà]] (JINR), [[Rússia]]. Dos isòtops diferents del tennes, el tennes 293 i el tennes 294, foren produïts emprant [[Reacció nuclear|reaccions nuclears]] molt asimètriques, fent incidir en el [[ciclotró]] U400 un feix extremadament intens de [[Catió|cations]] [[calci]] 48 sobre un blanc de [[berkeli]] 249. Aquest havia sigut sintetitzat per irradiació durant més de 8 mesos de [[curi]] i [[americi]] en el reactor d'alt flux del [[Laboratori Nacional d'Oak Ridge]] (ORNL), a l'estat de [[Tennessee]], [[Estats Units d'Amèrica|EUA]].<ref name=":0" />

Després de la separació química, duta a terme també en l'ORNL, s'obtingueren 22,2 mg de berkeli 249 amb una quantitat mínima d'impureses. La reacció nuclear de fusió calenta produí un nucli compost de [[nombre atòmic]] Z = 117 i 180 neutrons, el tennes 297, que seguidament perdé 4 o 3 neutrons per a donar tennes 293 i tennes 294, respectivament. Les reaccions nuclears són:<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Fraile|nom=L.M.|article=Z = 117, teneso, Ts. En ruta hacia la isla de estabilidad de los elementos superpersados|publicació=An. Quím.|url=http://analesdequimica.es/wp2/numeros-anteriores/vol-115-no-2-2019/|data=2019|pàgines=179|volum=115|exemplar=2|consulta=2020-04-28|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200207075912/http://analesdequimica.es/wp2/numeros-anteriores/vol-115-no-2-2019/|arxiudata=2020-02-07}}</ref>[[Fitxer:DecayChain Tennessine.svg|esquerra|miniatura|Dues de les [[Cadena de desintegració|cadenes de desintegració]] dels [[Isòtop|isòtops]] de tennes.]]<chem display="block">^249_97Bk + ^48_20Ca -> ^297_117Ts</chem><chem display="block">^297_117Ts -> ^293_117Ts + 4 ^1_0n</chem><chem display="block">^297_117Ts -> ^294_117Ts + 3 ^1_0n</chem>
En l'experiment, que durà més de dos mesos, s'observaren sis [[Cadena de desintegració|cadenes de desintegració]]: cinc corresponents al tennes 293 i una al tennes 294. Aquestes cadenes de desintegració són les que permeteren deduir l'existència dels primers nuclis que les havien iniciat. A més del descobriment dels dos isòtops de tennes, les [[Desintegració alfa|desintegracions alfa]] successives generaren nous isòtops de [[moscovi]] 289 i 290 i de [[nihoni]] 285 i 286, mai abans observats. Una de les [[Desintegració α|desintegracions α]] hom pot representar-la com:<ref name=":0" />

<chem display="block">^293_117Ts -> ^289_115Mc + ^4_2He</chem>En un segon experiment realitzat pel mateix grup d'investigadors, es descobriren cinc noves cadenes de desintegració del tennes 293 i dues del tennes 294. Una posterior recerca independent en el laboratori de la Societat per a la Recerca Nuclear de [[Darmstadt]], [[Alemanya]], verificaren el descobriment en identificar dues cadenes de desintegració del tennes 294.<ref name=":0" />[[Fitxer:Tennessee2098789.png|esquerra|miniatura|Situació de l'estat de [[Tennessee]] als [[Estats Units d'Amèrica|EUA]].]]El gener de 2016 el descobriment de l'element 117 fou reconegut per la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) i la [[Unió Internacional de Física Pura i Aplicada]] (IUPAP). Els descobridors l'anomenaren ''tennessine'' en anglès, ‘tennes’, per l'estat de [[Tennessee]], on es troben centres d'investigació d'[[Element transurànic|elements transurànics]] (com el [[Laboratori Nacional d'Oak Ridge]], la [[Universitat Estatal de Tennessee a Knoxville]] i la [[Universitat Vanderbilt]]). El nom ''tennessine'' fou aprovat per la IUPAC el novembre de 2016.<ref>Britannica, The Editors of Encyclopaedia. "tennessine". Encyclopedia Britannica, 30 Dec. 2022, https://www.britannica.com/science/element-117. Consulta: 2 febrer 2024.</ref>

== Isòtops ==
{{Article principal|Isòtops del tennes}}
[[Fitxer:Illa d'estabilitat.png|esquerra|miniatura|440x440px|[[Illa d'estabilitat]]. El tennes 293 té Z = 117 i N = 176, i el tennes 294 té Z = 117 i N = 177.]]
L'existència dels dos [[Isòtop|isòtops]] de tennes i els seus [[Període de semidesintegració|períodes de semidesintegració]] (t<sub>½</sub> = 14 ms pel <sup>293</sup>Ts amb N = 176 neutrons i t<sub>½</sub> = 78 ms pel <sup>294</sup>Ts amb N = 177) denoten un augment de l'[[Estabilitat del nucli atòmic|estabilitat nuclear]] amb el nombre creixent de neutrons (també s'observa al [[livermori]], el <sup>292</sup>Lv té un t<sub>½</sub> = 15 ms amb N = 116, el <sup>293</sup>Lv té t<sub>½</sub> = 53 ms amb N = 117),<ref>{{Ref-web|títol=Nudat 2|url=https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/|consulta=2021-10-18|editor=National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory}}</ref> la qual cosa concorda amb l'existència d'una [[illa d'estabilitat]] en aquesta zona de nuclis, predita per diversos models teòrics i encara no confirmada. L'element estable més pesant és el [[plom]] 208 (Z = 82 i N = 126), té capes tancades de neutrons i protons en el [[nucli atòmic]], una propietat relacionada amb l'estabilitat, per la qual cosa hom el classifica com a «doblement màgic». Les estimacions teòriques situen el següent nucli doblement màgic a les proximitats de N =184 i Z entre 114 i 126, el presumpte centre de l'illa d'estabilitat. Les vides mitjanes d'aquests elements podrien ser substancials, potser centenars o fins i tot milions d'anys. Apropar-se a l'illa pot permetre estudis químics d'elements desconeguts anteriorment amb un nombre extrem d'electrons. L'illa també presenta una oportunitat per avançar en la física nuclear explorant les propietats dels nuclis amb un nombre extrem de neutrons i protons, nuclis que potser no existeixen actualment a la natura.<ref>{{Ref-publicació|article=Discovery of element 117: Super-heavy elements and the “island of stability”*|url=https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/01496395.2017.1290658|publicació=Separation Science and Technology|data=2018-08-13|issn=0149-6395|pàgines=1813–1819|volum=53|exemplar=12|doi=10.1080/01496395.2017.1290658|llengua=en|nom=J. B.|cognom=Roberto|nom2=K. P.|cognom2=Rykaczewski}}</ref>

== Notes ==
{{notes}}

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/tennessine/index.html webelements.com - Ts] {{en}}
* [http://www.nytimes.com/2010/04/07/science/07element.html?hp The New York Times] {{en}}
* [http://prl.aps.org/ Physical Review Letters ] {{en}}
* [http://ftp.jinr.ru/index.htm JINR Joint Institute for Nuclear Research] {{en}} {{ru}}
{{taula periòdica compacta}}

{{Projectes germans}}
{{Autoritat}}
{{Identificadors química}}
[[Categoria:Halògens]]