Mostra la font per a Vampir

{{polisèmia|vampir (desambiguació)}}
[[Fitxer:Burne-Jones-le-Vampire.jpg|miniatura|''El vampir'', obra de [[Philip Burne-Jones]], [[1897]]]]
Un '''vampir''' és un personatge [[mitologia|mitològic]], un [[monstre]] que "sobreviu" xuclant la [[sang]] d'humà o animal, més sovint dels humans; és un paràsit amb forma humana. Sovint té la capacitat de transformar-se en altres formes, sobretot la de [[ratpenat]]. Una persona es transforma en vampir quan n'és mossegada per un, i llavors viu una segona existència (usualment nocturna), que pot ser eterna si no se'l mata. En molts ritus religiosos antics està associat al [[dimoni]]. Per als estudiosos, els vampirs són un [[arquetip]] que compleixen la funció de desafiar la mortalitat i per això estan presents en moltes cultures. La ciència actual ha intentat explicar els fenòmens associats tradicionalment als vampirs amb al·lusions a plagues, animals i malalties. Tanmateix, l'origen és una manca de comprensió del fenomen de descomposició dels cossos morts, sumat a diverses creences paganes i cristianes.

El vampir carismàtic i sofisticat de la ficció moderna va néixer l'any 1819 amb la publicació d{{'}}''[[El vampir (1819)|El vampir]]'' (''The Vampyre'') de l'escriptor anglès [[John William Polidori|John Polidori]]; la història va tenir un gran èxit sent, sens dubte, l'obra de vampirs més influent de principis del {{segle|XIX}}. La novel·la de [[Bram Stoker]] de 1897 ''[[Dràcula]]'' es recorda com la novel·la de vampirs per excel·lència i va proporcionar la base de la llegenda moderna dels vampirs, tot i que va ser publicada després que la novel·la de 1872 ''[[Carmilla]]'' de l'autor irlandès [[Sheridan Le Fanu|Joseph Sheridan Le Fanu]]. L'èxit d'aquest llibre va generar un [[Gènere literari|gènere]] de vampirs característic, encara popular al {{segle|XXI}}, amb llibres, pel·lícules, programes de televisió i videojocs. Des de llavors, el vampir s'ha convertit en una figura dominant en el gènere del terror.

== Etimologia ==
Va arribar al català procedent del francès ''vampire'' (d'on passà a les altres llengües romàniques), i aquest, de l'alemany ''Vampir'', pres de l'hongarès ''vampir'', comú amb el serbocroat {{lang|sr|вампир}} (''vampir'')<ref name="diccionari"/><ref name=Grimm>{{ref-web|url=http://germazope.uni-trier.de/Projects/WBB/woerterbuecher/dwb/wbgui?lemid=GV00025|títol=Deutsches Wörterbuch von Jacob Grimm und Wilhelm Grimm. 16 Bde. (in 32 Teilbänden). Leipzig: S. Hirzel 1854–1960|consulta=13 juny 2006|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070926215950/http://germazope.uni-trier.de/Projects/WBB/woerterbuecher/dwb/wbgui?lemid=GV00025|arxiudata=26 setembre 2007 |llengua=de}}</ref><ref name=MW>{{ref-web|títol=Vampire|editor=Merriam-Webster Online Dictionary|url=http://www.merriamwebster.com/dictionary/vampire|consulta=13 juny 2006 |url-status=dead |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060614081137/http://www.merriamwebster.com/dictionary/vampire|arxiudata=14 juny 2006}}</ref><ref name=Tresor>{{ref-web|url=http://stella.atilf.fr/Dendien/scripts/tlfiv5/affart.exe?44;s=2356384875;?b=0;|títol=Trésor de la Langue Française informatisé|consulta=13 juny 2006|llengua=fr|arxiudata=30 desembre 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171230114722/http://stella.atilf.fr/Dendien/scripts/tlfiv5/affart.exe?44%3Bs=2356384875%3B%3Fb%3D0%3B|url-status=live}}</ref> La forma sèrbia té paral·lelismes en pràcticament totes les [[llengües eslaves]]: el [[búlgar]] i el [[macedònic]] {{lang|mk|вампир}}, el [[bosnià]]: {{lang|bs|вампир}}, el [[Croat (llengua)|croat]] vampir, el [[txec]] i [[eslovac]] {{lang|cs|upír}} i el [[polonès]] {{lang|pl|wąpierz}}. L'[[etimologia]] exacta no està clara.<ref name="Tokarev">{{ref-llibre|cognom=Tokarev|nom=Sergei Aleksandrovich|enllaçautor=Sergei Aleksandrovich Tokarev|títol=Mify Narodov Mira|any=1982|editorial=Moscow|lloc=Sovetskaya Entsiklopediya|oclc=7576647|llengua=ru}} ("Myths of the Peoples of the World"). Upyr'</ref> El terme pot haver estat manllevat d'una llengua desconeguda molt primerenca.<ref name="Husic"/> Entre les propostes [[protoeslau|protoeslaves]] es troben les formes {{lang|sla-x-proto|*ǫpyrь}} i {{lang|sla-x-proto|*ǫpirь}}.<ref name="Vasmer">{{ref-web|url=http://vasmer.narod.ru/p752.htm|títol=Russian Etymological Dictionary by Max Vasmer|consulta=13 juny 2006|llengua=ru|arxiudata=4 maig 2006|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060504222030/http://vasmer.narod.ru/p752.htm|url-status=live}}</ref> En [[albanès]] s'utilitzen les paraules {{lang|sq|lu(v)gat}} i {{lang|sq|dhampir}}; la darrera sembla derivada de les paraules en [[albanès gheg]] {{lang|aln|dham}} 'dent' i {{lang|aln|pir}} 'veure'.<ref name="Husic">{{ref-web |cognom=Husić |nom=Geoff |títol=A Vampire by Any Other Name |url=https://kuscholarworks.ku.edu/bitstream/handle/1808/6213/vampire_exhibit_catalog_2010.pdf;jsessionid=5B6036D02A0A800372E52679CB932EA0?sequence=3 |llengua=anglès |consulta= 11 maig 2023}}</ref>

Una altra teoria menys estesa és que les llengües eslaves van manllevar la paraula d'un terme [[turc]] ''uber'' ‘bruixa’,<ref name="diccionari"/> (per exemple, en [[tàtar]] {{lang|tt|ubyr}}, encara que les primeres llegendes populars al respecte es van registrar només a finals del {{segle|XVIII}}).<ref name="Vasmer" /><ref>{{bg}} Mladenov, Stefan (1941). Etimologičeski i pravopisen rečnik na bǎlgarskiya knižoven ezik.</ref> El lingüista txec [[Václav Machek]] proposa el verb eslovac {{lang|sk|vrepiť sa}} 'enganxar-se', o el seu hipotètic anagrama {{lang|sk|vperiť sa}} (en txec, el verb arcaic {{lang|cs|vpeřit}} significa 'empènyer violentament') com a rerefons etimològic i, per tant, es tradueix {{lang|cs|upír}} com 'algú que pica, que mossega'.<ref>MACHEK, V.: Etymologický slovník jazyka českého, 5th edition, NLN, Praha 2010</ref> El terme va ser introduït als lectors alemanys pel sacerdot jesuïta polonès [[Gabriel Rzączyński]] el 1721.<ref>{{ref-publicació|cognom=Wilson |nom=Katharina M. |data=1985 |títol=The History of the Word "Vampire" |url=https://www.jstor.org/stable/2709546 |publicació=Journal of the History of Ideas |volum=46 |exemplar=4 |pàgines=577–583 |doi=10.2307/2709546 |issn=0022-5037}}</ref> Un ús primerenc de la paraula en [[antic eslau oriental]] es troba al tractat anti-[[Paganisme|pagà]] {{lang|ru|Слово святого Григория}} ("Paraula de Sant Grigori"), datat de manera diversa als segles {{Romanes|XI}}-{{Romanes|XIII}}, on s'informa del culte pagà de {{lang|orv|upyri}}.<ref>{{ref-web|url=http://historic.ru/books/item/f00/s00/z0000031/index.shtml|script-title=ru:Рыбаков Б.А. Язычество древних славян / М.: Издательство 'Наука,' 1981 г.|consulta=28 febrer 2007|llengua=ru|arxiudata=26 desembre 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101226063300/http://historic.ru/books/item/f00/s00/z0000031/index.shtml|url-status=live}}</ref><ref name="period">{{ref-publicació|cognom=Зубов|nom=Н.И.|script-title=ru:Загадка Периодизации Славянского Язычества В Древнерусских Списках "Слова Св. Григория&nbsp;... О Том, Како Первое Погани Суще Языци, Кланялися Идолом&nbsp;..."|publicació=Живая Старина|volum=1|exemplar=17|pàgines=6–10|any=1998|url=http://kapija.narod.ru/Ethnoslavistics/zub_period.htm|consulta=28 febrer 2007|llengua=ru|url-status=dead|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070225025712/http://kapija.narod.ru/Ethnoslavistics/zub_period.htm|arxiudata=25 febrer 2007}}</ref>

La primera font coneguda en català data de 1864.<ref name="diccionari">{{ref-web|url= https://www.diccionari.cat/GDLC/vampir#|títol=vampir| editor=diccionari.cat| consulta= 8 gener 2023}}</ref>

== Història ==
=== Edat antiga ===
[[Fitxer:Lilith (John Collier painting).jpg|miniatura|''Lilit'' (1892), per [[John Collier]]. Les històries de Lilith la representen com un dimoni bevent sang.]]
Durant molts segles, s'han trobat històries d'éssers sobrenaturals que consumeixen la sang o la carn dels vius a gairebé totes les cultures del món.<ref>{{ref-llibre|cognom1=McNally|nom1=Raymond T.|cognom2=Florescu|nom2=Radu|títol=In Search of Dracula|any=1994|editorial= [[Houghton Mifflin]] |lloc=Boston, Massachusetts|isbn=978-0-395-65783-6|pàgina=[https://archive.org/details/insearchofdracul00mcna/page/117 117]|url= https://archive.org/details/insearchofdracul00mcna/page/117}}</ref> El terme ''vampir'' no existia en l'antiguitat. [[Hematofàgia|Alimentar-se de sang]] i activitats similars s'atribuïen a [[dimoni]]s o esperits que menjaven carn i bevien sang; fins i tot el [[dimoni]] es considerava sinònim de vampir.{{sfn|Marigny|1994|pp=24–25}} Gairebé totes les cultures associen beure sang amb algun tipus de revenant o dimoni, o en alguns casos una deïtat. A l'Índia s'han recopilat contes de [[vetala|vetāles]], éssers macabres que habiten en cadàvers, al ''[[Baital Pachisi|Baitāl Pacīsī]]''; una història destacada al ''[[Kathāsaritsāgara]]'' parla del rei [[Vikramāditya]] i les seves missions nocturnes per capturar-ne un.<ref>{{ref-llibre|cognom=Burton|nom=Sir Richard R.|enllaçautor=Richard Francis Burton|títol=Vikram and The Vampire:Classic Hindu Tales of Adventure, Magic, and Romance|orig-year=1870|any=1893|editorial=Tylston and Edwards|lloc=Londres|url= http://www.sacred-texts.com/goth/vav/vav00.htm|consulta=28 setembre 2007|isbn=978-0-89281-475-6|arxiudata=7 novembre 2011|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20111107164840/http://sacred-texts.com/goth/vav/vav00.htm|url-status=live}}</ref> ''[[Pishacha|Piśāca]]'', els esperits retornats dels malfactors o els que van morir bojos, també tenen atributs vampírics.{{sfn|Bunson|1993|p=200}}

Els [[Imperi Persa|Perses]] van ser una de les primeres civilitzacions que va tenir històries de dimonis bevents de sang: criatures que intentaven beure sang dels homes estaven representades en fragments de [[ceràmica]] excavats.{{sfn|Marigny|1994| p=14}} L'antiga [[Babilònia]] i [[Assíria]] tenien històries sobre un dimoni, [[Labartu]] i sobre la mítica [[Lilit#Lilit en la mitologia mesopotàmica|Lilitu]],<ref name="Hurwitz"/> sinònim de i donant lloc a [[Lilit]] ([[hebreu]] לילית) i les seves filles les Lilu de la [[Demonologia|demonologia hebrea]]. Lilitu era considerada un dimoni i sovint es representava com subsistent de la sang dels nadons,<ref name="Hurwitz">{{ref-llibre|cognom=Hurwitz |nom=Siegmund |others=Gela Jacobson (trans.) |pàgines=[https://archive.org/details/lilithfirstevehi0000hurw/page/39 39]–51 |any=1992 |orig-year=1980 |títol=Lilith, the First Eve: Historical and Psychological Aspects of the Dark Feminine |url=https://archive.org/details/lilithfirstevehi0000hurw |lloc=Einsiedeln, Switzerland |isbn=978-3-85630-522-2 |editorial=Daimon Verlag}}</ref> i es deia que les [[estries]], dimonis femenins que canvien de forma i bevedors de sang, deambulen durant la nit entre la població, buscant víctimes. Segons [[Sefer Hasidim]], les estries eren criatures creades a les hores del crepuscle abans del [[Creació segons el Gènesi|descans de Dèu]]. Una estrie ferida es podia curar menjant pa i sal que li donava el seu atacant.<ref>{{ref-web|cognom=Shael|nom=Rabbi|url=http://shaelsiegel.blogspot.com/2009/06/vampires-einstein-and-jewish-folklore.html|títol=Rabbi Shael Speaks&nbsp;... Tachles: Vampires, Einstein and Jewish Folklore|website=Shaelsiegel.blogspot.com|data=1 juny 2009|consulta=5 desembre 2010|arxiudata=5 octubre 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181005071949/http://shaelsiegel.blogspot.com/2009/06/vampires-einstein-and-jewish-folklore.html|url-status=live}}</ref><!-- covers previous two sentences -->

Diverses criatures de la mitologia grega poden identificar-se amb els vampirs. L'[[empusa]] és un espectre nocturn que beu sang humana,<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=156|lloc=Barcelona| editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> tal com feia la làmia amb els nens petits. L'estirge incorporava ales semblants a la dels ratpenats<ref>Oliphant, Samuel Grant (1913). "The Story of the Strix: Ancient". ''Transactions and Proceedings of the American Philological Association''. The Johns Hopkins University Press. 44: 133–149. doi:10.2307/282549</ref> i va acabar evolucionant en les gàrgoles medievals. A l'''Odissea'' d'[[Homer]], apareixen ombres que es nodreixen de la sang dels sacrificis rituals. De fet, és una creença estesa en moltes religions que els déus estimen la sang vessada per ells.

=== Edat mitjana ===
Al {{segle|XI}} apareix el recull de contes ''[[Kathāsaritsāgara]]'' (''Oceà de contes i llegendes'') on un personatge afí al vampir es fica dins dels cossos després de xuclar-los la sang fins que és caçat pel rei.<ref>Sir Richard R. Burton, ''Vikram and The Vampire: Classic Hindu Tales of Adventure, Magic, and Romance'', Londres, Tylston and Edwards, 1893</ref> Sembla que aquesta figura estaria inspirada en els pishatxa, uns dimonis caníbals hinduistes.

Els pobles eslaus van començar a creure en vampirs com a cossos incorruptes que es negaven a morir del tot. Les causes podien ser mossegades de determinats animals, com escorpins, o l'excomunió, que no deixava l'[[ànima]] en pau en l'altra vida. Usaven la creu i l'estaca com a armes contra ells. Les seves aparicions estaven marcades per desaparicions de ramat durant la nit. Els eslaus creuen que un bon [[exorcisme]] o cremar el cos del vampir el pot fer morir de manera definitiva.

=== Edat moderna ===
En el [[Renaixement]] va sorgir la història de [[Vlad Tepes]], un rei romanès que després seria assimilat a [[Dràcula]]. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regió de [[Transsilvània]] és el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets és molt discutida i, fins i tot, el comte Dràcula autèntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes. La regió, però, ja estava plena de llegendes vampíriques abans de Vlad Tepes. Els romanesos obrien les tombes uns anys després dels enterraments per comprovar que el cadàver hi fos i, per tant, no s'hagués convertit en un vampir. El dia més actiu de l'any per als vampirs era el [[22 d'abril]].

[[Elisabet Bathory]], anomenada la comtessa de la sang, va contribuir a l'expansió d'aquestes llegendes, ja que es deia que es banyava en sang per mantenir-se sempre jove i que realitzava rituals vampírics amb donzelles del seu castell.<ref>Olga Hoyt, ''Lust for Blood : The Consuming Story of Vampires'', Chelsea, Scarborough House, 1984 ({{ISBN|0-8128-8511-2}}),</ref>

A l'[[Índia]], el vampir està relacionat amb la dea [[Kali]], que també reclama sang per continuar vivint. Una transformació de la seva figura en la "dea negra" anomenada ''Sara'' perviu entre els gitanos d'arreu del món. Creuen que qualsevol criatura pot transformar-se en vampir, fins i tot les plantes. Són dels pocs pobles que creuen que els vampirs poden barrejar-se amb la gent normal i tenir fills, criatures molts poderoses que sovint són els únics que poden matar els seus pares. Una vampiressa que es casa amb un home l'esgota en l'acte sexual fins a la mort.

Al {{segle|XVIII}}, es produeix un auge en la creença en els vampirs, i els associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de [[terror]] s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La [[Inquisició]] s'ocupà també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (és per això que es creia que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els presumptes morts per vampirisme amb una epidèmia de [[ràbia (malaltia)|ràbia]] (fet que explicaria la violència dels afectats i la poca tolerància a les olors fortes com l'all). Es creu que van prendre el relleu dels judicis de bruixeria dels segles anteriors.<ref>Jacob Rogozinski, ''Ils m'ont haï sans raison. De la chasse aux sorcières à la Terreur'', Éditions du Cerf, 2015</ref> Augustin Calmet dins el seu llibre ''Traité sur les apparitions'' efectuà un recull de casos reals i de llegendes orientals.

=== Època contemporània ===
En el [[romanticisme]], els escriptors admiraven els vampirs com a éssers allunyats de la societat, condemnats a viure eternament. Eren individus de poder i [[luxúria]], que volien deixar aquest món o tornar a viure de dia. Estaven lligats a l'aristocràcia; per això, se'ls representa amb capes de vellut llargues, robes elegants i vivint en castells. Acostumen a ser estrangers per a augmentar el seu exotisme.

L'obra de [[Bram Stoker]] es considera el cim literari pel que fa als vampirs. El llibre ha estat adaptat en nombroses ocasions al cinema i constitueix la base de la imatge actual dels vampirs. El {{segle|XX|s}} és ple d'obres que recreen aquestes criatures, ara no necessàriament malèfiques. Hi ha un auge de les vampiresses. Així mateix, també cal destacar l'aportació de l'escriptora nord-americana [[Anne Rice]] a aquest gènere literari.

[[Krasue]] és un fantasma femení del [[folklore]] de l'[[Àsia Sud-oriental]] que xucla sang durant la nit.<ref>{{Ref-web |url= http://www.samsearn.com/pnev/ev12.jpg |títol=Krasue | consulta=2013-01-06 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20160303202316/http://www.samsearn.com/pnev/ev12.jpg |arxiudata=2016-03-03}}</ref>

Es diu que el ''[[chupacabras]]'' de [[Puerto Rico]] i [[Mèxic]] és una criatura que s'alimenta de la carn o beu la sang d'[[animal domèstic|animals domèstics]], fet que fa que alguns el considerin una mena de vampir.

Els vampirs s'han associat a assassins en sèrie, com els casos de Peter Kürten o Richard Chase a la dècada dels 20 i diversos criminals posteriors.

== Característiques ==
[[Fitxer:Edvard Munch - Vampire (1895) - Google Art Project.jpg|miniatura|''Vampir'' (1895) per [[Edvard Munch]].]]
Tot i que cada regió i autor té les seves característiques sobre què és i què no és un vampir, i malgrat el rebuig d'aquests trets populars per part de la literatura vampírica del {{segle|XX}}, hi ha una sèrie de fets que es relacionen amb els vampirs:<ref>{{Ref-web|títol=Discover vampires, these mythical night creatures|url= https://themagichoroscope.com/zodiac/mythical-creatures-vampire|data=2020-01-29| consulta=2020-07-29|llengua= anglès |nom=Laia|cognom=Navarro}}</ref>

* No es reflecteixen en els [[mirall]]s ni tenen ombra, ja que no tenen ànima.
* Tenen por de la [[creu]] i de l'all, així com de l'aigua beneïda.
* Dormen en taüts i preferiblement a la seva terra natal.
* Poden ser assassinats si se'ls clava una estaca de fusta al mig del cor mentre dormen.
* No poden sobreviure amb la llum del sol.
* Volen augmentar la població dels vampirs amb mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals.
* La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparença de joventut amb el pas dels segles i a sobreviure, ja que és essencial per ell.
* Alguns dominen la [[màgia]] i determinats animals.
* Poden sortir volant transformats en ratpenats.
* Les bales de plata o la decapitació poden matar-los.
* No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida.
* Els ullals els creixen amb la visió d'una víctima.
* Són grans depredadors.
* Són impecables contant coses, i no poden evitar-ho, fent-ho una manera d'entretenir-los.
* Tenen una necessitat imperiosa de deslligar qualsevol nus que troben.

==== Creació de vampirs ====
Les causes de la generació de vampirs van ser moltes i variades en el folklore original. En les tradicions eslava i xinesa, es temia que qualsevol cadàver sobre el que hi saltés per sobre un animal, en particular un gos o un gat, es podia convertir en un dels no-morts.{{sfn| Barber|1988|p=33}} Un cos amb una ferida que no havia estat tractada amb aigua bullint també estava en risc. Al [[folklore rus]], es deia que els vampirs havien estat una vegada bruixes o persones que s'havien rebel·lat contra l'[[Església Ortodoxa Russa]] mentre vivien.<ref name="Strange & Amazing">{{ref-llibre|autor=Reader's Digest Association|títol=The Reader's Digest Book of strange stories, amazing facts: stories that are bizarre, unusual, odd, astonishing, incredible&nbsp;... but true|any=1988|editorial=[[Reader's Digest]]|lloc=New York City|isbn=978-0-949819-89-5|pàgines=432–433|capítol=Vampires Galore!}}</ref>

En el folklore albanès, el [[dhampir]] és el fill híbrid del [[karkanxholl]] (una criatura [[home llop|licantròpica]] amb una [[Cota de malla]]) o el ''lugat'' (un [[fantasma]] o monstre que habita l'aigua). El dhampir sorgit d'un ''karkanxholl'' té la capacitat única de discernir el ''karkanxholl''; d'això deriva l'expressió ''el dhampir coneix el lugat''. El lugat no es veu, només el pot matar el dhampir, que sol ser ell mateix fill d'un lugat. En diferents regions, els animals poden ser reviscuts com a lugats; també, persones que viuen durant el son. Dhampiraj també és un cognom albanès.<ref>{{ref-llibre|cognom=Albanologjike |nom=Gjurmime |url=https://books.google.cat/books?id=O5biAAAAMAAJ&q=dhampiri |títol=Folklor dhe etnologji |data=1985 |volum=15 |pàgines=58–148 |llengua=sq |consulta=12 gener 2016 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160519060955/https://books.google.cat/books?id=O5biAAAAMAAJ&q=dhampiri |arxiudata=19 maig 2016 |url-status=live}}</ref>

==== Identificació de vampirs ====
S'utilitzaven molts rituals per identificar un vampir. Un mètode per trobar la tomba d'un vampir consistia a conduir un nen verge a través d'un cementiri o un recinte de l'església sobre un semental verge; suposadament, el cavall es resistiria a la tomba en qüestió.<ref name="Strange & Amazing"/> Generalment, un cavall negre era requerit, encara que a Albània havia de ser blanc.{{sfn|Barber|1988|pp=68–69}} Els forats que apareixien a la terra sobre una tomba es prenien com un signe de vampirisme.{{sfn|Barber|1988|p =125}}

Els cadàvers que es pensava que eren vampirs es descriuen generalment com que presenten un aspecte més saludable del que s'esperava, gruixuts i que mostraven pocs o cap signe de descomposició.{{sfn|Barber|1988|p=109}} En alguns casos, quan s'obrien sepultures sospitoses, els vilatans fins i tot van descriure que el cadàver tenia sang fresca d'una víctima per tota la cara.{{sfn|Barber|1988|pp=114–115}} L'evidència que un vampir estava actiu en una localitat determinada incloïa la mort de bestiar, ovelles, familiars o veïns. Els vampirs folklòrics també podrien fer notar la seva presència participant en activitats menors d'estil [[ follet fressós|poltergeist]], com ara llançar pedres als sostres o moure objectes de la llar,{{sfn|Barber|1988|p=96}} i exercir pressió sobre la gent mentre dormia.{{sfn|Bunson|1993|pp=168–169}}

==== Mètodes de destrucció ====
[[Fitxer:Norre naeraa 600px.jpg|miniatura|upright|Una pedra rúnica amb una inscripció per mantenir el difunt a la seva tomba.<ref>{{ref-llibre|cognom=Mitchell |nom=Stephen A. |títol=Witchcraft and Magic in the Nordic Middle Ages |editorial=University of Pennsylvania Press |any=2011 |pàgines=22–23 |url=https://books.google.cat/books?id=shCXJLB6mDAC |isbn=978-0-8122-4290-4 |consulta=5 febrer 2018 |arxiudata=7 març 2022 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220307213753/https://books.google.cat/books?id=shCXJLB6mDAC |url-status=live }}</ref>]]
Els mètodes per destruir presumptes vampirs variaven, amb l'[[empalament]] com el mètode més citat, especialment a les cultures eslaves del sud.{{sfn|Barber|1988|p=73}} El [[freixe]] era la fusta preferida a Rússia i als estats bàltics,<ref>{{ref-llibre|cognom=Alseikaite-Gimbutiene|nom=Marija|enllaçautor=Marija Gimbutas|títol=Die Bestattung in Litauen in der vorgeschichtlichen Zeit|any=1946|lloc=Tübingen|oclc=1059867|llengua=de}} (thesis).</ref> o l'[[arç blancCrataegus monogyna|hawthorn]] a Sèrbia,<ref name="Vuk59">{{ref-publicació|cognom=Vukanović|nom=T.P.|any=1959|títol=The Vampire|publicació=Journal of the Gypsy Lore Society|volum=38|pàgines=111–18}}</ref> amb un registre d'[[alzina]] a [[Silèsia]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Klapper|nom=Joseph|títol=Die schlesischen Geschichten von den schädingenden Toten|publicació=Mitteilungen der Schlesischen Gesellschaft für Volkskunde|volum=11|pàgines=58–93|any=1909|llengua=de}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom1=Calmet|nom1=Augustin|títol=Treatise on the Apparitions of Spirits and on Vampires or Revenants: of Hungary, Moravia, et al. The Complete Volumes I & II. 2016|isbn=978-1-5331-4568-0|pàgina=7|data=30 desembre 2015}}</ref> El [[trèmol]] també s'utilitzava per a estaques, ja que es creia que la [[Veracreu|Creu de Crist]] estava feta de trèmol (també es creia que les branques de trèmol a les tombes dels presumptes vampirs impedien el seu aixecament a la nit).<ref>{{ref-llibre|autor=Theresa Cheung|títol=The Element Encyclopedia of Vampires|editorial=HarperCollins UK|any=2013|pàgina=35|isbn=978-0-00-752473-0}}</ref> Els vampirs potencials eren més sovint estacats a través del cor, tot i que la boca era l'objectiu a Rússia i al nord d'Alemanya<ref>{{ref-llibre|cognom=Löwenstimm|nom=A.|títol=Aberglaube und Stafrecht|pàgina=99|any=1897|editorial=Berlin|llengua=de}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Bachtold-Staubli|nom=H.|títol=Handwörterbuch des deutschen Aberglaubens|any=1934–1935|editorial=Berlin|llengua=de}}</ref> i l'estómac al nord-est de Sèrbia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Filipovic|nom=Milenko|any=1962|títol=Die Leichenverbrennung bei den Südslaven|publicació=Wiener Völkerkundliche Mitteilungen|volum=10|pàgines=61–71|llengua=de}}</ref> Perforar la pell del pit era una manera de "desinflar" el vampir inflat. Això és semblant a una pràctica d'"enterrament antivampir": enterrar objectes afilats, com la falç, amb el cadàver, perquè puguin penetrar a la pell si el cos s'infla prou mentre es transforma en un "revenant".{{sfn|Barber|1988|p=158}}

La [[decapitació]] era el mètode preferit a les zones alemanyes i eslaves occidentals, amb el cap enterrat entre els peus, darrere de les [[Cul|natges]] o lluny del cos.{{sfn|Barber|1988|p=73}} Aquest acte es va veure com una manera d'accelerar la sortida de l'ànima, que en algunes cultures es deia que romania al cadàver. El cap, el cos o la roba del vampir també es podrien clavar amb punxes i fixar-se a la terra per evitar que s'aixequés.{{sfn|Barber|1988|p=157}}

[[Fitxer:Vampire skeleton of Sozopol in Sofia PD 2012 06.JPG|miniatura|Un esquelet de 800 anys trobat a Bulgària apunyalat al pit amb una estaca de ferro.<ref name="bulg"/>]]
El [[Gitanos|poble romaní]] introduïa agulles d'acer o ferro al cor d'un cadàver i col·locava trossos d'acer a la boca, sobre els ulls, les orelles i entre els dits en el moment de l'enterrament. També col·locaven lledoner al mitjó del cadàver o clavaven una estaca d'arç per les cames. En un enterrament del {{segle|XVI}} prop de [[Venècia]], un maó forçat a la boca d'un cadàver femení ha estat interpretat com un ritual de matança de vampirs pels arqueòlegs que el van descobrir el 2006.<ref>Informat per Ariel David, "Italy dig unearths female 'vampire' in Venice", 13 de març de 2009, [[Associated Press]] a través de [[Yahoo! News]], [https://archive.today/20211014180118/https://www.webcitation.org/5fFdDvCQQ?url=http://fe8.story.media.ac4.yahoo.com/news/us/story/ap/20090313/ap_on_re_eu/eu_italy_vampire_of_venice/print arxivat]; també per Reuters, publicat sota el títol "Researchers find remains that support medieval 'vampire'" a ''The Australian'', 13 de març de 2009, [https://web.archive.org/web/20090317093300/http:// www.theaustralian.news.com.au/story/0,25197,25180518-30417,00.html arxivat] amb foto (desplaça't cap avall).</ref> A [[Bulgària]], s'han descobert més de 100 esquelets amb objectes metàl·lics, com ara broques d'[[arada]], incrustats al tors.<ref name="bulg">{{ref-web| url=https://www.bbc.co.uk/news/world-europe-18334106 |títol='Vampire' skeletons found in Bulgaria near Black Sea |obra=BBC News |data=6 juny 2012 |consulta=22 octubre 2019 |arxiudata=24 abril 2018 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180424154013/http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-18334106 | url-status=live }}</ref>

Altres mesures van incloure abocar aigua bullint sobre la tomba o la incineració completa del cos. Al sud-est d'Europa, un vampir també podia morir afusellat o ofegat, repetint el servei funerari, ruixant [[aigua beneita]] al cos o per [[exorcisme]]. A Romania, l'all es podia posar a la boca i, fins al {{segle|XIX}}, es va prendre la precaució de disparar una bala a través del [[taüt]]. Per als casos resistents, el cos era [[desmembrament|desmembrat]] i les peces es cremaven, es barrejaven amb aigua i s'administraven als membres de la família com a cura. A les regions de l'[[Antiga Saxònia]], es col·locava una [[llimona]] a la boca dels presumptes vampirs.{{sfn|Bunson|1993|p=154}}

== Els vampirs catalans ==
=== El comte Estruc ===
El [[comte Estruc]] o Estruga fou un vampir, radicat, segons una llegenda molt moderna, al [[castell de Llers]],<ref>{{ref-web |títol=Historias de la Cataluña mágica | consulta=4 juny 2011 |obra= La Vanguardia |data=2/7/1989 |llengua=castellà |url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1993/02/21/pagina-45/33073281/pdf.html?search=estruch+vampiro}}</ref> a l'Alt Empordà, on també se suposa que hi havia bruixes, immortalitzades pel poeta [[Carles Fages de Climent]].<ref>[[Les bruixes de Llers]], Carles Fages de Climent, 1924</ref> Segons una obra literària de principis dels 90, el comte seria un noble català del {{segle|XII}} que, un cop mort, hauria tornat a la vida en forma de vampir. Segons la llegenda, el comte seduïa les noies joves i les deixava embarassades. Al cap de nou mesos, aquestes dones parien petits monstres que morien només nàixer. Aquest horror va durar un temps fins que el monstre va ser trobat i mort per un ermità d'origen jueu que el va fer descansar en pau amb un sortilegi ancestral relacionat amb els rituals de la càbala.

=== La vampira del Raval ===
[[Enriqueta Martí i Ripoll]],<ref>Al [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5719-4?i=2839&wc=QZ7W-F34%3A335015101%2C335015102%2C335556101&cc=2015324&cat=636896 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona] apareix el seu segon cognom com a Ripoll, no Ripollés com es troba en moltes publicacions, al igual que en el [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:3QS7-99XZ-8YDM?i=327&wc=QZ7W-J8D%3A1068074303%2C1068074301%2C1068074602&cc=2015324&cat=636896 padró de Sant Feliu de Llobregat de 1872], el [https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5W49-T?i=1099&cc=2015324 Registre de Matrimoni] i en la premsa de l'època.</ref> coneguda popularment com la ''vampira del carrer de Ponent'', la ''vampira del Raval'' o la ''vampira de Barcelona''<ref>{{ref-llibre|títol=Asesinos en serie: casos reales|cognom=Villaverde|nom=Y.|any=2017|ISBN=978-1973497790| editorial=Edició inpependent}}</ref> fou una [[segrest]]adora i suposada assassina en sèrie [[Catalans|catalana]]. Malgrat la tradició popular, investigacions actuals posen en dubte la suposada criminalitat d'Enriqueta i asseguren que en realitat era una persona amb trastorns mentals de la qual només es pot provar fefaentment el segrest d'una nena, Teresina Guitart.<ref name="numerocero">{{Ref-web |url= http://numerocero.es/literatura/articulo/la-pobre-enriqueta-entrevista-jordi-corominas/2697 |títol=La pobre Enriqueta: entrevista a Jordi Corominas | consulta=2017-05-21 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20170629021738/http://numerocero.es/literatura/articulo/la-pobre-enriqueta-entrevista-jordi-corominas/2697 |arxiudata=2017-06-29}}</ref><ref name="lavanguardia">{{Ref-web |url= http://www.lavanguardia.com/libros/20141230/54422215446/enriqueta-marti-vampira-no.html |títol=Enriqueta Martí, la vampira que no fue | consulta=2014-12-30 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20180121125756/http://www.lavanguardia.com/libros/20141230/54422215446/enriqueta-marti-vampira-no.html |arxiudata=2018-01-21 }}</ref>

=== Els dips ===
A [[Pratdip]] hi ha la llegenda dels [[Dip]]s, gossos vampírics que haurien assolat la comarca i la figura dels quals apareix a l'escut de la població, així com en retaules de l'[[Ermita de Santa Marina (Pratdip)|ermita dedicada a Santa Marina]], la patrona local. Es creu que aquesta llegenda només pretenia fer por als borratxos del poble i evitar així que es dediquessin a beure més del compte.

== Organitzacions d'estudi ==
Existeixen diverses organitzacions que estudien la literatura i el folklore dels vampirs, com la Transylvanian Society of Dracula. A nivell dels Països Catalans existeix el [[Cercle V]] des de l'any 2004.{{Citació necessària|data=2024}}

== Orígens de la creença en vampirs ==
S'han ofert moltes teories sobre els orígens de les creences dels vampirs i la histèria massiva relacionada. S'han citat com a causa de la creença en els vampirs des d'enterraments prematurs fins al desconeixement del cicle de la [[Putrefacció|descomposició]] dels cossos després de la mort.{{sfn|Barber|1988|pp=1–4}}

=== Patologies ===
==== Descomposició ====
L'autor Paul Barber va afirmar que la creença en els vampirs va ser el resultat de les persones de les [[societat preindustrial|societats preindustrials]] que intentaven explicar el procés natural, però inexplicable, de la mort i la descomposició.{{sfn|Barber|1988| pp=1–4}} De vegades, la gent sospitava de vampirisme quan un cadàver no tenia l'aspecte que pensaven que hauria de tenir un cadàver normal quan era desenterrat. Les taxes de descomposició varien segons la temperatura i la composició del sòl, i molts dels signes són poc coneguts. Això ha portat als caçadors de vampirs a concloure erròniament que un cadàver no s'havia descompost en absolut o a interpretar els signes de descomposició com a signes de vida continuada.<ref>{{ref-publicació|url=http://www.csicop.org/si/show/staking_claims_the_vampires_of_folklore_and_fiction/|títol=Staking Claims: The Vampires of Folklore and Fiction|cognom=Barber|nom=Paul|data=March–abril 1996|publicació=[[Skeptical Inquirer]]|consulta=29 juny 2015|volum=20|exemplar=2|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150701000450/http://www.csicop.org/si/show/staking_claims_the_vampires_of_folklore_and_fiction/|arxiudata=1 juliol 2015|url-status=dead}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150701000450/http://www.csicop.org/si/show/staking_claims_the_vampires_of_folklore_and_fiction/ |date=1 de juliol 2015 }}</ref>

Els cadàvers s'inflen a mesura que els gasos de la descomposició s'acumulen al tors i l'augment de la pressió obliga la sang a supurar pel nas i la boca. Això fa que el cos sembli "rebassut", "ben alimentat" i "rojós", canvis que són encara més sorprenents si la persona estava pàl·lida o prima a la vida. En el cas d'[[Arnold Paole]], els seus veïns van jutjar el cadàver exhumat d'una dona gran amb un aspecte més gras i sa del que havia semblat mai a la vida.{{sfn|Barber|1988|p=117}} La sang exsudada donava la impressió que el cadàver havia estat recentment involucrat en una activitat vampírica.{{sfn|Barber|1988|pp=114–115}} L'enfosquiment de la pell també és causat per la descomposició.{{sfn|Barber|1988| p=105}} L'aixecament d'un cos inflat i en descomposició podria fer que el cos sagni i forçar els gasos acumulats a escapar del cos. Això podria produir un so semblant a un gemec quan els gasos passen per sobre de les cordes vocals, o un so que recorda la [[flatulència]] quan passen per l'anus. L'informe oficial sobre el cas [[Petar Blagojevich]] parla d'«altres signes salvatges que passo per alt per respecte».{{sfn|Barber|1988|p=119}} Després de la mort, la pell i les genives perden líquids i es contrauen, deixant al descobert les arrels del cabell, les ungles i les dents, fins i tot les dents que estaven ocultes a la mandíbula. Això pot produir la il·lusió que els cabells, les ungles i les dents han crescut. En un moment determinat, les ungles cauen i la pell es desenganxa, tal com es va informar en el cas Blagojevich: la [[dermis]] i l'arrel de l'ungla que emergeixen per sota es van interpretar com a "pell nova" i "ungles noves".{{sfn|Barber|1988|p=119}}

==== Enterrament prematur ====
Les llegendes dels vampirs també poden haver estat influenciades per individus enterrats vius a causa de les mancances en els coneixements mèdics de l'època. En alguns casos en què la gent va informar de sons que emanaven d'un taüt específic, més tard es va desenterrar i es van descobrir marques d'ungles a l'interior de la víctima que intentava escapar. En altres casos, la persona es colpejava el cap, el nas o la cara i semblaria que s'havia "alimentat".{{sfn|Marigny|1994|pp=48–49}} Un problema amb aquesta teoria és la qüestió de com presumiblement, les persones enterrades vives aconseguien mantenir-se amb vida durant un període prolongat sense menjar, aigua o aire fresc. Una explicació alternativa del soroll és el bombolleig dels gasos que escapen de la descomposició natural dels cossos.{{sfn|Barber|1988|p=128}} Una altra causa probable de les tombes desordenades és el robatori de tombes.{{sfn|Barber| 1988|pp=137–138}}

==== Malaltia ====
El vampirisme folklòric s'ha associat amb grups de morts per malalties misterioses o no identificables, generalment dins de la mateixa família o de la mateixa petita comunitat.<ref name=sledzik>{{ref-publicació|cognom=Sledzik|nom=Paul S.|autor2=Nicholas Bellantoni|any=1994|títol=Bioarcheological and biocultural evidence for the New England vampire folk belief|publicació=American Journal of Physical Anthropology|volum=94|exemplar=2|pàgines=269–274|doi=10.1002/ajpa.1330940210 |pmid=8085617}}</ref> L'al·lusió epidèmica és òbvia en els casos clàssics de Petar Blagojevich i Arnold Paole, i encara més en el cas de Mercy Brown i en les creences de vampirs de Nova Anglaterra en general, on una malaltia específica, [[tuberculosi]], es va associar amb brots de vampirisme. Igual que amb la forma pneumònica de la [[pesta bubònica]], es va associar amb la ruptura del teixit pulmonar que provocava l'aparició de sang als llavis.{{sfn|Barber|1988|p=115}}

El 1985, el bioquímic [[David Dolphin]] va proposar un vincle entre el rar trastorn de la sang [[porfíria]] i el folklore dels vampirs. En assenyalar que la malaltia es tracta amb el [[grup hemo]] intravenós, va suggerir que el consum de grans quantitats de sang pot provocar que l'hemo es transporti d'alguna manera a través de la paret de l'estómac i al torrent sanguini. Per tant, els vampirs eren merament malalts de porfíria que buscaven substituir l'hemo i alleujar els seus símptomes.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Cox |nom1=Ann M. |títol=Porphyria and vampirism: another myth in the making |publicació=Postgraduate Medical Journal |data=1995 |volum=71 |exemplar=841 |pàgines=643–644 |doi=10.1136/pgmj.71.841.643-a|pmid=7494765 |pmc=2398345 |s2cid=29495879 }}</ref>

La teoria va ser rebutjada mèdicament, ja que els suggeriments que els malalts de porfíria desitgen l'hemo a la sang humana o que el consum de sang podria alleujar els símptomes de la porfíria es basen en un malentès de la malaltia. A més, es va notar que Dolphin va confondre els vampirs xucladors de sang de la ficció amb els del folklore, molts dels quals no beuen sang.{{sfn|Barber|1988|p=100}} De la mateixa manera, es fa un paral·lelisme entre la sensibilitat a la llum del sol pels malalts, però això es va associar amb vampirs de ficció i no els folklòrics. En qualsevol cas, Dolphin no va arribar a publicar la seva obra de forma més àmplia.<ref>{{ref-web|cognom=Adams|nom=Cecil|títol=Did vampires suffer from the disease porphyria—or not?|website=The Straight Dope|editor=Chicago Reader|data=7 maig 1999|consulta=25 desembre 2007|url=http://www.straightdope.com/classics/a990507.html|arxiudata=20 juliol 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080720115852/http://www.straightdope.com/classics/a990507.html|url-status=live}}</ref> Tot i ser descartat pels experts, el vincle va obtenir l'atenció dels mitjans<ref>{{ref-notícia|cognom=Pierach|nom=Claus A.|títol=Vampire Label Unfair To Porphyria Sufferers|obra=The New York Times|data=13 juny 1985|url=https://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C04E4D71239F930A25755C0A963948260|consulta=25 desembre 2007|arxiudata=21 abril 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080421062059/http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C04E4D71239F930A25755C0A963948260|url-status=live}}</ref> i va entrar en el folklore popular modern.<ref>{{ref-web|cognom=Kujtan|nom=Peter W.|títol=Porphyria: The Vampire Disease|editor=The Mississauga News online|data=29 octubre 2005|url=http://www.bydewey.com/drkporphyria.html|consulta=9 novembre 2009|arxiudata=24 novembre 2020|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201124132104/https://www.bydewey.com/drkporphyria.html|url-status=live}}</ref>

Un neuròleg, Juan Gómez-Alonso, va examinar el possible vincle de la [[Ràbia (malaltia)|ràbia]] amb el folklore dels vampirs. La susceptibilitat a l'all i la llum podria ser deguda a la hipersensibilitat, que és un símptoma de la ràbia. També pot afectar parts del cervell que poden provocar alteracions dels patrons normals de son (per tant, esdevenen nocturns) i [[hipersexualitat]]s. La llegenda deia una vegada que un home no era rabiós si podia mirar el seu propi reflex (una al·lusió a la llegenda que els vampirs no tenen cap reflex). Els [[Llop|Llops]] i els [[ratpenats]], que sovint s'associen amb vampirs, poden ser portadors de ràbia. La malaltia també pot provocar un impuls per mossegar els altres i una escuma sagnant a la boca.<ref>{{ref-publicació|cognom=Gómez-Alonso|nom=Juan|any=1998|títol=Rabies: a possible explanation for the vampire legend|publicació=Neurology|volum=51|exemplar=3|pàgines=856–59|pmid=9748039|doi=10.1212/WNL.51.3.856|s2cid=219202098}}</ref><ref>{{ref-notícia|data=24 setembre 1998|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/178623.stm|títol=Rabies-The Vampire's Kiss|obra=BBC News|consulta=18 març 2007|arxiudata=17 març 2006|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060317102944/http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/178623.stm|url-status=live}}</ref>

=== Teories psicodinàmiques ===
En el seu tractat de 1931 ''On the Nightmare'', el [[psicoanàlisi|psicoanalista]] gal·lès [[Ernest Jones]] va afirmar que els vampirs són símbols de diversos impulsos inconscients i [[mecanisme de defensa|mecanismes de defensa]]. Emocions com l'amor, la culpa i l'odi alimenten la idea del retorn dels morts a la tomba. Desitjant un retrobament amb els éssers estimats, els dolents poden [[Projecció (psicologia)|projectar]] la idea que els recentment morts han d'anhelar el mateix. D'aquí sorgeix la creença que els vampirs i els revenants folklòrics visiten primer els familiars, especialment els seus cònjuges.{{sfn|Jones|1931|pp=100–102}}

En els casos en què hi havia culpa inconscient associada a la relació, el desig de retrobament pot ser subvertit per l'ansietat. Això pot conduir a la [[repressió]], que [[Sigmund Freud]] havia relacionat amb el desenvolupament de la por morbosa.<ref>{{ref-publicació|cognom=Jones|nom=Ernest|any=1911|títol=The Pathology of Morbid Anxiety|publicació=Journal of Abnormal Psychology|volum=6|exemplar=2|pàgines=81–106|doi=10.1037/h0074306|url=https://zenodo.org/record/1429155|consulta=5 juliol 2019|arxiudata=3 octubre 2020|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201003143621/https://zenodo.org/record/1429155|url-status=live}}</ref> Jones va suposar en aquest cas que el desig original d'una reunió (sexual) podria canviar dràsticament: el desig és substituït per la por; l'amor és substituït pel sadisme, i l'objecte o ésser estimat és substituït per una entitat desconeguda. L'aspecte sexual pot estar o no present.{{sfn|Jones|1931|p=106}} Alguns crítics moderns han proposat una teoria més senzilla: la gent s'identifica amb vampirs immortals perquè, en fer-ho, superen, almenys temporalment, la seva [[tanatofòbia|por a morir]].<ref>[https://books.google.cat/books?id=KXOUiGfJ8_oC&pg=PT205&lpg=PP1&ie=ISO-8859-1&output=html McMahon, ''Twilight of an Idol'', p. 193] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170202044326/https://books.google.cat/books?id=KXOUiGfJ8_oC&pg=PT205&lpg=PP1&ie=ISO-8859-1&output=html |date=2 February 2017 }}</ref>

Jones va vincular la sexualitat innata del xuclar amb el [[canibalisme]], amb una connexió folklòrica amb un comportament semblant a l'[[íncube]]. Va afegir que quan es reprimeixen aspectes més normals de la sexualitat, es poden expressar formes regressades, en particular el [[sadisme]]; va sentir que el [[desenvolupament psicosexual#fase oral|sadisme oral]] és integral en el comportament vampíric.{{sfn|Jones|1931|pp=116–120}}

=== Interpretacions polítiques ===
[[Fitxer:The Irish Vampire - Punch (24 October 1885), 199 - BL.jpg|miniatura|[[Vinyeta de premsa|Caricatura política]] de 1885 que representa la [[Lliga Nacional Irlandesa]] com el "Vampir irlandès" que s'aprofita d'una dona adormida.]]
La reinvenció del mite dels vampirs a l'era moderna no està exempta de connotacions polítiques.<ref>{{ref-llibre|cognom=Glover|nom=David|any=1996|títol=Vampires, Mummies, and Liberals: Bram Stoker and the Politics of Popular Fiction|editorial=Duke University Press|place=Durham, NC.|isbn=978-0-8223-1798-2 }}</ref> L'aristocràtic comte Dràcula, sol al seu castell, a part d'uns quants criats dements, que apareix només de nit per alimentar-se de la seva pagesia, és un símbol de l{{'}}''[[antic règim]]'' paràsit. En la seva entrada per a «Vampires» al ''Dictionnaire philosophique'' (1764), [[Voltaire]] observa com la meitat del {{segle|XVIII}} va coincidir amb la decadència de la creença folklòrica en l'existència dels vampirs, però que ara «hi havia intermediaris bursàtils, corredors i homes de negocis, que xuclaven la sang de la gent a plena llum del dia, però no eren morts, encara que corruptes. Aquests veritables xucladors no vivien en cementiris, sinó en palaus molt agradables».<ref>{{ref-web|url=https://ebooks.adelaide.edu.au/v/voltaire/dictionary/complete.html |títol=Vampires. – Voltaire, The Works of Voltaire, Vol. VII (Philosophical Dictionary Part 5) (1764) |consulta=11 juny 2019 |arxiudata=18 març 2017 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170318065646/https://ebooks.adelaide.edu.au/v/voltaire/dictionary/complete.html |url-status=live }}</ref>

Marx va definir el capital com el «treball mort que, semblant a un vampir, només viu xuclant mà d'obra viva, i com més viu, més treball xucla».{{efn|1=Una extensa discussió sobre els diferents usos de la metàfora del vampir a Els escrits de Marx es poden trobar a {{ref-web|cognom=Policante |nom=A. |url=http://clogic.eserver.org/2010/Policante.pdf |títol=Vampires of Capital: Gothic Reflections between horror and hope |any=2010 |url-status=dead |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120128025458/http://clogic.eserver.org/2010/Policante.pdf |arxiudata=28 gener 2012 }} a [http://clogic.eserver.org/2010/2010.html Cultural Logic] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151206054043/http://clogic.eserver.org/2010/2010.html |date=6-12-2015 }}, 2010.}} [[Werner Herzog]], en la seva pel·lícula ''[[Nosferatu: Phantom der Nacht]]'', dona a aquesta interpretació política un gir extra irònic quan el protagonista [[Jonathan Harker]], un advocat de classe mitjana, es converteix en el següent vampir; d'aquesta manera el [[burgès]] capitalista esdevé la següent classe paràsita.<ref>{{ref-publicació|cognom=Brass|nom=Tom|publicació=Dialectical Anthropology|volum=25|pàgines=205–237|any=2000|títol=Nymphs, Shepherds, and Vampires: The Agrarian Myth on Film|doi=10.1023/A:1011615201664|exemplar=3/4|s2cid=141136948}}</ref>

=== Psicopatologia ===
Diversos assassins han realitzat rituals aparentment vampírics a les seves víctimes. Els [[assassí en sèrie|assassins en sèrie]] [[Peter Kürten]] i [[Richard Trenton Chase]] van ser anomenats "vampirs" als tabloides després que van ser descoberts bevent la sang de les persones que van assassinar. El 1932, un cas d'assassinat no resolt a [[Estocolm]], Suècia, va rebre el sobrenom d'«Assassinat de vampirs», a causa de les circumstàncies de la mort de la víctima.<ref name=Stig1>{{ref-llibre|cognom=Linnell|nom=Stig|títol=Stockholms spökhus och andra ruskiga ställen|orig-year=1968|any=1993|editorial=Raben Prisma|isbn=978-91-518-2738-4|llengua=sv}}</ref> La comtessa i assassina en massa hongaresa de finals del {{segle|XVI}} [[Elisabet Bathory|Elizabeth Báthory]] es va fer infame en les obres dels segles posteriors, que la representaven banyant-se amb la sang de les seves víctimes per conservar la bellesa o la joventut.{{sfn|Hoyt|1984|pp=68–71}}

== Demostració de la inexistència dels vampirs ==
El físic Costas Efthimiou demostrà mitjançant una [[progressió geomètrica]] que els vampir no poden existir,<ref>{{ref-publicació|cognom=Barral|nom=Miguel |títol=Desquonectados. Fórmula antivampiros|publicació=Quo |data=novembre 2006 |pàgines=116 |volum=134}}</ref> almenys prolongadament. Per a demostrar-ho assumeix que un vampir necessita aliment una vegada al mes i que al mossegar una persona/víctima la converteix en vampir.
:<math>P - 2^n + 1 = h</math>
On ''P'' és el total de la població humana no-vampira inicial, ''n'' és el total de mesos transcorreguts i ''h'' és el total de la població humana no-vampira que hi queda transcorreguts ''n'' mesos.

La conseqüència seria l'[[extinció humana]] en qüestió de mesos per l'increment geomètric de la població vampira junt al decreixement geomètric de la població humana. La taxa de naixement humana sol ser inferior a la taxa d'aparició de vampirs.<ref>{{ref-publicació |cognom=Efthimiou |nom=Costas J. |nom2=Sohang |cognom2=Gandhi |títol=Cinema Fiction vs. Physics Reality: Ghosts, Vampires, and Zombies |publicació=Skeptical Inquirer |data=2007 |pàgines=27 |volum=31 |exemplar=4 |url=https://www.csicop.org/si/show/cinema_fiction_vs._physics_reality |consulta=2018-11-07 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180511111605/https://www.csicop.org/si/show/cinema_fiction_vs._physics_reality |arxiudata=2018-05-11 }}</ref>

== Ratpenats vampirs ==
{{AP|Vampirs (ratpenats)}}
[[Fitxer:Desmodus rotundus A Catenazzi.jpg|miniatura|Un [[Vampirs (ratpenats)|vampir]] a Peru.]]
Tot i que moltes cultures tenen històries sobre ells, els [[vampirs (ratpenats)|ratpenats vampirs]] han esdevingut recentment una part integral de la tradició dels vampirs. Els ratpenats vampirs es van integrar al folklore dels vampirs després que fossin descoberts a la part continental d'Amèrica del Sud al {{segle|XVI}}.{{sfn|Cohen|1989|pp=95–96}} No hi ha ratpenats vampirs a Europa, però sí [[ratpenat]]s i [[mussol]]s, que s'han associat durant molt de temps amb el sobrenatural i els presagis, principalment pels seus hàbits nocturns.{{sfn|Cohen|1989|pp=95–96}}<ref name="Cooper92">{{ref-llibre|cognom=Cooper|nom=J.C.|títol=Symbolic and Mythological Animals|pàgines=25–26|any=1992|editorial=Aquarian Press|lloc=Londres|isbn=978-1-85538-118-6}}</ref>

Les tres espècies de ratpenats vampirs són totes [[Endemisme|endèmiques]] de Llatinoamèrica, i no hi ha proves que suggereixin que tinguessin algun familiar del [[Vell Món]] dins la memòria humana. Per tant, és impossible que el vampir folklòric representi una presentació o memòria distorsionada del ratpenat vampir. Els ratpenats van rebre el nom del vampir folklòric i no a la inversa. A part del perill d'infecció per [[Ràbia (malaltia)|ràbia]], la mossegada del ratpenat vampir no sol ser perjudicial per a una persona, però se sap que el ratpenat s'alimenta activament d'humans i de preses grans com el bestiar i sovint deixa la marca registrada de la mossegada de dues puntes a la pell de la seva víctima.{{sfn|Cohen|1989|pp=95–96}}

El [[Comte Dràcula|Dràcula]] literari es transforma en ratpenat diverses vegades a la novel·la, i els mateixos ratpenats vampirs s'esmenten dues vegades. La producció escènica de ''Dràcula'' de 1927 va seguir la novel·la en fer que Dràcula es convertís en un ratpenat, igual que la [[Dracula (pel·lícula de 1931)|pel·lícula]], on [[Béla Lugosi]] es transformaria en una ratpenat.{{sfn|Cohen|1989|pp=95–96}} L'escena de transformació del ratpenat va ser utilitzada de nou per [[Lon Chaney Jr.]] a ''[[Son of Dracula]]''.{{sfn|Skal|1996|pp=19–21}}

== Vampirs en la ficció moderna ==
El personatge del vampir és ara una constant en la ficció, tant en la literatura com en les pel·lícules. Aquesta ficció va començar amb la poesia del {{segle|XVIII}} i va continuar amb contes breus del {{segle|XIX}}, el primer i més influent dels quals va ser "[[El vampir (1819)|El vampir]]" de [[John Polidori]] (1819), amb el vampir lord Ruthven.<ref name=:1>{{ref-publicació|url=https://www.researchgate.net/publication/280805194|títol=From Nosteratu to Von Carstein: shifts in the portrayal of vampires|cognom=Jøn|nom=A. Asbjørn|data=2001|publicació=Australian Folklore: A Yearly Journal of Folklore Studies|consulta=1 novembre 2015|exemplar=16|pàgines=97–106|arxiudata=25 novembre 2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151125163106/http://www.researchgate.net/publication/280805194_From_Nosteratu_to_Von_Carstein_shifts_in_the_portrayal_of_vampires|url-status=live}}</ref> Les primeres obres que els tractaven els dibuixaven com a [[monstre]]s sanguinaris, depredadors que feien por als personatges humans. Posteriorment, es va aprofundir en el seu caràcter maleït i marginal (des del romanticisme) i en els seus dilemes per integrar-se o no en la societat ordinària. En paral·lel, es va destacar el seu costat eròtic. La ficció més moderna els presenta com una ètnia més, en convivència amb els humans, amb les seves virtuts, defectes i angoixes. Però no tots són així. És el cas dels dos relats russos d'[[Aleksei Konstantínovitx Tolstoi|Alexei Tolstoi]] (1817-1875): ''El vampir'' (1841), centrat en la figura de l'upir rus; i, ''[[La família del Vurdalak]]'' (1839), ambientat a [[Sèrbia]].

[[Fitxer:Varney the Vampire or the Feast of Blood.jpg|miniatura|Portada d'una de les edicions serialitzades originals de ''[[Varney el vampir]]''.]]
El tema dels vampirs va continuar en ''[[Varney el vampir]]'', una història popular d'horror gòtic ambientada a l'[[era victoriana]] de [[James Malcolm Rymer]] i [[Thomas Peckett Prest]], que va aparèixer per primera vegada entre 1845 i 1847 en una sèrie de pamflets generalment coneguts com a ''[[penny dreadful]]s'' pel seu baix preu i pel seu contingut horripilant.<ref name=":1"/> Publicada en forma de llibre el 1847, la història té 868 pàgines en dues columnes. Té un estil marcat de suspens, utilitzant imatges vívides per descriure les gestes horroroses de Varney.{{sfn|Silver|Ursini|1997|pp=38–39}} Una altra incorporació important al gènere va ser la història de la vampira lesbiana ''[[Carmilla]]'' (1871) de [[Sheridan Le Fanu]]. Igual que Varney abans que ella, la vampiressa Carmilla és retratada amb una llum una mica simpàtica mentre es destaca la compulsió de la seva condició.{{sfn|Silver|Ursini|1997|pp=40–41}}

Cap esforç per representar vampirs a la ficció popular va ser tan influent ni tan definitiu com ''[[Dràcula]]'' de [[Bram Stoker]] (1897), publicat el 1897.<ref name="Christopher">{{ref-llibre|cognom=Frayling |nom=Christopher |títol=Vampyres, Lord Byron to Count Dracula |any=1991 |lloc=Londres|editorial=Faber |isbn=978-0-571-16792-0 |url=https://archive.org/details/isbn_9780571167920 |url-access=registration }}</ref>

Amb el temps, alguns atributs que ara es consideren integrals es van incorporar al perfil del vampir: els ullals i la vulnerabilitat a la llum solar van aparèixer al llarg del {{segle|XIX}}, amb Varney el vampir i el comte Dràcula amb dents sortints,{{sfn|Skal|1996|p=99}} i el Comte Orlok del ''[[Nosferatu]]'' de [[Friedrich Wilhelm Murnau|Murnau]] (1922) tement la llum del dia.{{sfn|Skal|1996|p=104}} La capa va aparèixer a les produccions escèniques de la dècada de 1920, amb un coll alt introduït pel dramaturg [[Hamilton Deane]] per ajudar a Dràcula a "desaparèixer" a l'escenari.{{sfn|Skal|1996|p=62}} Lord Ruthven i Varney eren capaços de curar-se amb la llum de la lluna, encara que no se'n sap cap explicació en el folklore tradicional.{{sfn|Silver|Ursini|1997|pp=38–39}} Implícit encara que no sovint documentat explícitament en el folklore, la [[immortalitat]] és un atribut que apareix molt en el cinema i la literatura de vampirs. Es parla molt del preu de la vida eterna, és a dir, de la necessitat incessant de sang dels anteriors iguals.{{sfn|Bunson|1993|p=131}}

La darrera part del {{segle|XX}} va veure l'augment de les èpiques de vampirs en diversos volums, així com un renovat interès pel tema als llibres. El primer d'ells va ser la sèrie ''Barnabas Collins'' (1966–71) de l'escriptora gòtica [[Marilyn Ross]], basada en la sèrie de televisió nord-americana contemporània ''Dark Shadows''. També va marcar la tendència per veure els vampirs com a [[Heroi tràgic|herois tràgics]] poètics més que com a l'encarnació més tradicional del mal. Aquesta fórmula es va seguir a les molt populars ''[[Cròniques de vampirs]]'' (1976–2003) de la novel·lista [[Anne Rice]],{{sfn|Silver|Ursini|1997|p=205}} i la saga [[Crepuscle (saga)|Crepuscle]] (2005–2008) de [[Stephenie Meyer]].<ref name="slate">{{ref-web|url=http://www.slate.com/id/2205143/|títol=I Vant To Upend Your Expectations: Why film vampires always break all the vampire rules|cognom=Beam|nom=Christopher|data=20 novembre 2008|website=Slate Magazine|consulta=17 juliol 2009|arxiudata=16 setembre 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110916173859/http://www.slate.com/id/2205143/|url-status=live}}</ref>

[[Fitxer:Carmilla.jpg|miniatura|''[[Carmilla]]'' per [[Sheridan Le Fanu]], il·lustrat per [[D. H. Friston]], 1872.]]
Alguns dels vampirs més famosos són:
* ''[[Dràcula]]'', de l'obra homònima de Bram Stoker.
* [[Edward Cullen]], de les novel·les per a adolescents de [[Stephenie Meyer]].
* Armand i Lestat, uns dels protagonistes de la sèrie de ''[[Cròniques vampíriques]]'', d'[[Anne Rice]].<ref>{{Ref-publicació |cognom=McNary |nom=Dave |article=Anne Rice’s ‘Vampire Chronicles' Takes Flight at Universal |publicació=Variety |llengua=anglès |url= https://variety.com/2014/film/news/anne-rices-vampire-chronicles-takes-flight-at-universal-1201278069/ |data=7/8/2014}}</ref>
* Carmilla, una de les primeres vampiresses, de les històries de [[Joseph Sheridan Le Fanu]].
* Angel, el vampir atractiu de la sèrie de televisió ''[[Buffy the Vampire Slayer]]'' i protagonista de la [[sèrie derivada]] ''Angel''.
* [[Varney el vampir]], de les obres de [[James Malcolm Rymer]], primer vampir penedit de la història.
* Simon Belmont, l'antagonista de Dràcula en els videojocs de [[Castlevania]].
* [[Alucard]], present en diversos relats, incloent-hi mangues i pel·lícules, anagrama de ''Dràcula''.
* ''Lord'' Ruthven, del conte de [[John William Polidori]], un dels primers vampirs literaris de gènere gòtic.
* [[Blade (còmic)|Blade]], un [[dhampir]] dels còmics i pel·lícules de la saga iniciada amb ''[[Blade (pel·lícula de 1998)|Blade]].''
* Rudolf, de les novel·les infantils de la sèrie ''El petit vampir'', d'[[Angela Sommer-Bodenburg]].
* Damon i Stefan Salvatore de [[Diaris de Vampirs|''Diaris de vampirs'']].
* Eric Northman, Bill Compton i altres personatges de la saga de [[True Blood|''Vampirs sureny''s]], basats en la vida de la telèpata Sookie Stackhouse i escrits per Charlaine Harris.
* John Mitchell i Hal Yorke de ''[[Being Human]]''.

=== Vampirs al cinema i la televisió ===
[[Fitxer:Bela lugosi dracula.jpg|miniatura|El [[Comte Dràcula]] interpretat per [[Béla Lugosi]] el 1931 a ''[[Dracula (pel·lícula de 1931)|Dracula]]'']]
Considerat una de les figures preeminents de les pel·lícula de terror clàssiques, el vampir ha demostrat ser un tema ric per a les indústries del cinema, la televisió i els jocs. Dràcula és un personatge important en més pel·lícules que no pas en [[Sherlock Holmes]], i moltes de les primeres pel·lícules estaven basades en la novel·la ''Dràcula'' o bé derivades d'ella. Aquests inclouen la pel·lícula de terror expressionista alemanya muda de 1922 ''[[Nosferatu]]'', dirigida per [[F. W. Murnau]] i amb la primera representació cinematogràfica de Dràcula, tot i que els noms i els personatges estaven pensats per imitar els de ''Dràcula''.<ref>{{ref-notícia|cognom=Keatley |nom=Avery |títol=Try as she might, Bram Stoker's widow couldn't kill 'Nosferatu' |llengua=en |obra=NPR.org |url=https://www.npr.org/2022/03/15/1086605684/try-as-she-might-bram-stokers-widow-couldnt-kill-nosferatu |consulta=20 abril 2022}}</ref> La pel·lícula de 1931 [[Dracula (pel·lícula de 1931)|Dracula]] d'[[Universal Pictures|Universal]], protagonitzada per [[Béla Lugosi]] com el comte i dirigida per [[Tod Browning]], va ser la primera [[Cinema sonor|pel·lícula sonora]] en que es va interpretar el personatge de Dràcula. Tant l'actuació de Lugosi com la pel·lícula en general van ser influents en el gènere florit del [[cinema de terror]], ara capaç d'utilitzar el so i els efectes especials de manera molt més eficient que a l'era del [[cinema mut]]. La influència d'aquesta pel·lícula de 1931 va perdurar durant la resta del {{segle|XX}} i fins a l'actualitat. [[Stephen King]], [[Francis Ford Coppola]], [[Hammer Productions|Hammer Horror]] i [[Philip Saville]] s'han inspirat en una o altra pel·lícula directament, ja sigui mitjançant la posada en escena o fins i tot a través de citar directament la pel·lícula, especialment amb la frase de Stoker "''Escolta'ls. Els nens de la nit. Quina música fan!''" dita per Lugosi; per exemple Coppola va retre homenatge a aquest moment amb Gary Oldman en la seva interpretació del conte l'any 1992 i King ha acreditat aquesta pel·lícula com a inspiració per al seu personatge de Kurt Barlow repetidament a les entrevistes.<ref>{{ref-web|cognom=Eisenberg |nom=Eric |url=https://www.cinemablend.com/television/2567212/adapting-stephen-king-salems-lot-vampiric-terror-tv-miniseries-tobe-hooper |títol=Adapting Stephen King's Salem's Lot: How Does The Vampiric Terror Of 1979's TV Miniseries Hold Up? |editor=Cinemablend |data= 12 maig 2021|consulta=5 maig 2022}}</ref> Per aquests motius la pel·lícula va ser seleccionada per la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units]] per ser inclosa al [[National Film Registry]] l'any 2000.<ref>{{ref-web|títol=Complete National Film Registry Listing |url=https://www.loc.gov/programs/national-film-preservation-board/film-registry/complete-national-film-registry-listing/ |consulta=20 abril 2022 |website=Library of Congress}}</ref>

La llegenda del vampir va continuar a través de la indústria cinematogràfica quan Dràcula es va reencarnar a la sèrie de pel·lícules pertinents de [[Hammer Productions|Hammer Horror]], protagonitzades per [[Christopher Lee]] com el Comte. L'èxit de 1958 ''[[Dracula (pel·lícula de 1958)|Dracula]]'' protagonitzada per Lee va ser seguida de set seqüeles. Lee va tornar com a Dràcula en totes menys dues i es va fer molt conegut en el paper.{{sfn|Marigny|1994|pp=92–95}} A la dècada de 1970, els vampirs de les pel·lícules s'havien diversificat amb obres com ''[[Comte Iorga, el vampir]]'' (1970), un comte africà a ''[[Blacula]]'' de 1972, ''[[Count Dracula (pel·lícula de 1977)|Count Dracula]]'' de la BBC amb l'actor francès [[Louis Jourdan]] com a Dràcula i [[Frank Finlay]] com a [[Abraham Van Helsing]], i un vampir semblant a Nosferatu a ''[[Salem's Lot]]'', de 1979, i un remake del mateix ''Nosferatu'', titulat [[Nosferatu: Phantom der Nacht]] amb [[Klaus Kinski]] el mateix any. Diverses pel·lícules van presentar la caracterització d'una vampira, sovint lesbiana, com ''[[The Vampire Lovers]]'' (1970), basada en ''Carmilla'', de Hammer Horror, tot i que les trames encara giraven al voltant d'un personatge central d'un vampir malvat.{{sfn|Marigny|1994|pp=92–95}}

[[Fitxer:Jonathan Frid Barnabas Collins Dark Shadows 1968.JPG|miniatura|upright|'Dark Shadows'' de la televisió dels anys 60, amb el personatge vampir [[Barnabas Collins]], de [[Jonathan Frid]].]]
La [[telenovel·la]] [[Ficció gòtica|gòtica]] ''[[Dark Shadows]]'', de la televisió nord-americana de 1966 a 1971, presentava el personatge vampir [[Barnabas Collins]], interpretat per [[Jonathan Frid]], que va resultar en part responsable de convertir la sèrie en una de les més populars d'aquest tipus, acumulant un total de 1.225 episodis en els seus gairebé cinc anys de durada. El pilot de la sèrie de televisió posterior de 1972 ''[[Kolchak: The Night Stalker]]'' girava al voltant d'un periodista que caçava un vampir a [[Las Vegas Strip]]. Pel·lícules posteriors van mostrar més diversitat en la trama, amb algunes centrades en caçadors de vampirs, com ara les basades en el personatge [[Blade (còmic)|Blade]] de [[Marvel Comics]] i la pel·lícula ''[[Buffy the Vampire Slayer (pel·lícula)|Buffy the Vampire Slayer]]''.<ref name=":1"/> ''Buffy'', 
estrenada el 1992, va presagiar una presència vampírica a la televisió, amb la seva adaptació a una [[Buffy the Vampire Slayer|sèrie del mateix nom]] i la sèrie derivada ''[[Angel (sèrie de televisió de 1999)|Angel]]''. Altres van mostrar el vampir com a protagonista, com ara ''[[L'ànsia]]'' de 1983, ''[[Entrevista amb el vampir (pel·lícula)|Entrevista amb el vampir]]'' de 1994 i la seva seqüela indirecta ''[[Queen of the Damned]]'', i la sèrie de 2007 ''[[Moonlight (sèrie de televisió)|Moonlight]]''. La pel·lícula de 1992 ''[[Dràcula de Bram Stoker]]'' de [[Francis Ford Coppola]] es va convertir en la pel·lícula de vampirs més taquillera de la història fins aquell moment.{{sfn|Silver|Ursini|1997|p=208}}

Aquest augment de l'interès per les trames vampíriques va fer que el vampir fos representat en pel·lícules com ''[[Underworld (pel·lícula de 2003)|Underworld]]'', ''[[Van Helsing (pel·lícula)|Van Helsing]]'' i ''[[Els guardians de la nit]]'' i una minisèrie de televisió remake de ''[[Salem's Lot (minisèrie de televisió de 2004)|Salem's Lot]]''. La sèrie ''[[Blood Ties (sèrie de televisió)|Blood Ties]]'' es va estrenar a [[Lifetime Television]] el 2007, amb un personatge interpretat com Henry Fitzroy, un fill il·legítim d'[[Enric VIII d'Anglaterra]] convertit en vampir, a l'actual [[Toronto]], amb una antiga detectiva de Toronto en el paper protagonista. Una sèrie de 2008 de HBO, titulada ''[[True Blood]]'', dona un [[Gòtic del sud]] al tema dels vampirs.<ref name="slate" /> El 2008 ''[[Being Human]]'' es va estrenar a Gran Bretanya i presentava un vampir que compartia pis amb un home llop i un fantasma.<ref>Germania, Monica (2012): Being Human? Twenty-First-Century Monsters. In: Edwards, Justin & Monnet, Agnieszka Soltysik (Publisher): The Gothic in Contemporary Literature and Popular Culture: Pop Goth. New York: Taylor, pp. 57–70</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.cleveland.com/tv-blog/index.ssf/2014/06/top-10_most_important_vampire_programs_in_tv_history.html|autor=Dan Martin|títol=Top-10 most important vampire programs in TV history|data=19 juny 2014|editor=Cleveland.com|consulta=8 agost 2014|arxiudata=21 octubre 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181021111509/https://www.cleveland.com/tv-blog/index.ssf/2014/06/top-10_most_important_vampire_programs_in_tv_history.html|url-status=live}}</ref> La popularitat contínua del tema dels vampirs s'ha atribuït a una combinació de dos factors: la representació de la [[Comportament sexual humà|sexualitat]] i el temor perenne a la mortalitat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bartlett|nom=Wayne|autor2=Flavia Idriceanu|títol=Legends of Blood: The Vampire in History and Myth|any=2005|editorial=NPI Media Group|lloc=Londres|isbn=978-0-7509-3736-8|pàgina=[https://archive.org/details/legendsofbloodva0000bart/page/46 46]|url=https://archive.org/details/legendsofbloodva0000bart/page/46}}</ref>

== Jocs ==
El [[joc de rol]] [[Vampire: The Masquerade]] ha influït en la ficció moderna de vampirs i elements de la seva terminologia en la ficció contemporània.<ref>{{ref-publicació |títol=From Nosteratu to Von Carstein: shifts in the portrayal of vampires |cognom=Jøn |nom=A. Asbjørn |data=2001 |publicació=Australian Folklore: A Yearly Journal of Folklore Studies |consulta=1 novembre 2015 |exemplar=16 |pàgines=97–106 |url=http://www.researchgate.net/publication/280805194_From_Nosteratu_to_Von_Carstein_shifts_in_the_portrayal_of_vampires |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151125163106/http://www.researchgate.net/publication/280805194_From_Nosteratu_to_Von_Carstein_shifts_in_the_portrayal_of_vampires |arxiudata=25 de novembre 2015 }}</ref> Els videojocs populars sobre vampirs inclouen ''[[Castlevania]]'', que és una extensió de la novel·la original ''[[Dràcula]]'' de [[Bram Stoker]], i ''[[Legacy of Kain]]''.<ref>{{ref-llibre|títol=Icons of horror and the supernatural |volum=2 |autor=Joshi, S. T. |pàgines=645–646 |editorial=Greenwood Publishing Group |lloc=Westport, Connecticut |data=2007 |isbn=978-0-313-33782-6 |consulta=30 octubre 2020 |url= https://web.archive.org/web/20210225150423/https://books.google.cat/books?id=stJxdpZVl_wC&pg=PA646 |llengua=anglès}}</ref> El joc de rol ''[[Dungeons & Dragons]]'' inclou vampirs.<ref>{{ref-web |títol=How Dungeons and Dragons reimagines and customizes iconic folklore monsters |nom=James |cognom=Grebey |editor=SyfyWire |data=3 juny 2019 |consulta=22 març 2020 |url=https://www.syfy.com/syfywire/how-dungeons-and-dragons-imagines-and-customizes-its-unique-monsters |llengua=anglès |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200322023827/https://www.syfy.com/syfywire/how-dungeons-and-dragons-imagines-and-customizes-its-unique-monsters |arxiudata=22 de març 2020 }}</ref>

== Notes ==
{{Notes}}

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Barber |nom=Paul |títol=Vampires, Burial and Death: Folklore and Reality |any=1988 |editorial=Yale University Press |lloc=Nova York|isbn=978-0-300-04126-2 |url=https://archive.org/details/vampiresburialde0000barb_n4n9 |url-access=registration}}
* {{ref-llibre|cognom=Bunson |nom=Matthew |títol=The Vampire Encyclopedia |any=1993 |editorial=Thames & Hudson |lloc=Londres|isbn=978-0-500-27748-5 |url=https://archive.org/details/vampireencyclope0000buns |url-access=registration}}
* {{ref-llibre|cognom=Cohen |nom=Daniel |títol=The Encyclopedia of Monsters: Bigfoot, Chinese Wildman, Nessie, Sea Ape, Werewolf and many more&nbsp;… |any=1989 |editorial=Michael O'Mara Books Ltd |lloc=Londres|isbn=978-0-948397-94-3}}
* {{ref-llibre|cognom=Hoyt |nom=Olga |títol=Lust for Blood: The Consuming Story of Vampires |any=1984 |capítol=The Monk's Investigation |editorial=Scarborough House |lloc=Chelsea |isbn=978-0-8128-8511-8 |url=https://archive.org/details/lustforbloodcons0000hoyt |url-access=registration}}
* {{ref-llibre|cognom=Jones |nom=Ernest |títol=On the Nightmare |capítol=The Vampire |any=1931 |editorial=Hogarth Press and Institute of Psycho-Analysis |lloc=Londres|oclc=2382718 |isbn=978-0-394-54835-7}}
* {{ref-llibre|cognom=Marigny |nom=Jean |títol=Vampires: The World of the Undead |series="[[Découvertes Gallimard|New Horizons]]" series |any=1994 |editorial=Thames & Hudson |lloc=Londres|isbn=978-0-500-30041-1|title-link=Vampires: The World of the Undead}}
* {{ref-llibre|cognom=Skal |nom=David J. |títol=V is for Vampire |any=1996 |lloc=Nova York|editorial=Plume |isbn=978-0-452-27173-9 |url=https://archive.org/details/visforvampirethe00skal |url-access=registration }}
* {{ref-llibre|cognom=Silver |nom=Alain |autor2=James Ursini |títol=The Vampire Film: From Nosferatu to Bram Stoker's Dracula |any=1993 |editorial=Limelight |lloc=Nova York|isbn=978-0-87910-170-1 |url=https://archive.org/details/vampirefilmfromn0000silv |url-access=registration}}

== Vegeu també ==
{{Projectes germans|Viccionari= vampir}}
* [[Vampirisme clínic]]
* [[Vrikólakas]]

{{Autoritat}}

[[Categoria:Vampir| ]]