Mostra la font per a Vanadi

{{Vanadi}}
El '''vanadi''' és l'[[element químic]] de símbol '''V''' i [[nombre atòmic]] 23. Es tracta d'un [[metall de transició]] [[dúctil]] de color gris argentat. L'[[element natiu]] és raríssim en la natura, però en el vanadi aïllat per la mà humana es forma una capa d'[[òxid]] ([[passivació]]) que evita fins a un cert punt que es continuï [[oxidació|oxidant]].

El científic [[Imperi Espanyol|hispano]][[Mèxic|mexicà]] [[Andrés Manuel del Río]] descobrí [[compostos de vanadi]] el 1801 mentre analitzava [[vanadinita|un nou mineral plumbífer]] que descrigué com a «plom bru». Malgrat que, en un primer moment, assumí que les seves propietats tenien a veure amb la presència d'un nou element, el químic [[França|francès]] [[Hippolyte Victor Collet-Descotils]] el convencé —erròniament— que no era altra cosa que una forma de [[crom]].

Està situat en el grup 5 de la [[taula periòdica]] dels elements.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Challoner|nom=Jack|títol=los elementos. La nueva guía de los componentes básicos del universo.|llengua=castellà|data=2018|editorial=LIBSA|lloc=Alcobendas|pàgines=45,46|isbn=9788466236669}}</ref> És un [[metall]] dur, pero dúctil, i poc abundant. Es troba en distints minerals i s'empra principalment en alguns [[aliatges]]. Fou descobert per Andrés Manuel del Río Fernández el 1801 a una mina de [[Mèxic]].

== Història ==
[[Fitxer:'Andrés Manuel de Río' (1825) by Rafael Ximeno y Planes - Museo Tolsá - Palacio de Minería - Mexico 2024.jpg|esquerra|miniatura|[[Andrés Manuel del Río Fernández|Andrés Manuel del Río]] (1764-1849)]]
El vanadi fou descobert pel [[Mineralogia|mineralogista]] espanyol [[Andrés Manuel del Río Fernández]] (1764-1849), en el laboratori del Real Seminario de Minería de la Ciudad de México, [[Virregnat de Nova Espanya|Nova Espanya]], el [[1801]], en un mineral de [[plom]] d'una mina de [[Zimapán]], [[Estat d'Hidalgo|Hidalgo]], que anomenà «plom terrós de Zimapán» o «''zimapanio''» i que actualment s'anomena [[vanadinita]], de fórmula <chem>Pb5(VO4)3Cl</chem>. Primer l'anomenà ''pancromo'', dels mots grecs παν- ''pan-'', ‘totalitat’ i χρῶμα ''khroma'' ‘color’, perquè les seves sals presentaven tots els colors —del Río no coneixia en aquell moment el descobriment del [[crom]] per [[Louis Nicolas Vauquelin]] (1763-1829) el 1798—; i després ''eritronio'', del grec ἐρυθρο- ''èrithro-'', ‘roig’, a causa del color de que les seves sals es tornaven roges en escalfar-les.<ref name=:1>{{Ref-publicació|article=Historia del vanadio, 1801-1831. Disputa por la autoria del descubrimiento|url=https://asclepio.revistas.csic.es/index.php/asclepio/article/view/1034|publicació=Asclepio|data=2020-11-17|issn=1988-3102|pàgines=p322–p322|volum=72|exemplar=2|doi=10.3989/asclepio.2020.23|llengua=es|nom=José Alfredo Uribe|cognom=Salas}}</ref>[[Fitxer:Vanadinite - ACF mine, Mibladen, Morocco.jpg|esquerra|miniatura|[[Vanadinita]] <chem>Pb5(VO4)3Cl</chem>.]]Del Río donà una mostra del mineral a [[Alexander von Humboldt]] (1769-1859) quan el visità a Mèxic i aquest, quan retornà a Europa el 1805, demanà al químic francès [[Hippolyte Victor Collet-Descotils]] (1773-1815) que l'analitzés. Aquest qüestionà el descobriment d'un nou element indicant que realment es tractava de [[crom]] impur, element el descobriment del qual ell havia confirmat. Això provocà que del Río es retractés públicament del seu descobriment, ja que els francesos dominaven la recerca en química en aquells anys.<ref name=:1/>
[[Fitxer:Freya by Penrose.jpg|esquerra|miniatura|Representació de Vanadis per [[James Doyle Penrose]] (1862-1932).]]
En la dècada del 1820, el suec [[Nils Gabriel Sefström]] (1787-1845) el redescobrí en un òxid que trobà mentre treballava en unes menes de ferro a la mina de [[Falun]] i li donà el nom d'«''odinium»'', en honor del déu nòrdic [[Odin (déu)|Odin]]. [[Jöns Jacob Berzelius]] (1779-1948), que dirigia els treballs de recerca de Sefström, li canvià el nom pel d'«''erianum»''. El [[1831]], el químic alemany [[Friedrich Wöhler]] (1800-1882) arribà a la conclusió que es tractava del mateix element descobert el 1801 i el reanomenà «''sefströnium»'', abans que, el mateix Sefström li donés el nom que rep actualment. El nom de vanadi ''deriva'' del <abbr>nòrdic</abbr> <abbr>antic</abbr> ''Vanadís'' '[[Vanadis]]<nowiki/>', 'senyora dels [[Vanir]]<nowiki/>' i deessa de la fertilitat en la [[Mitologia nòrdica|mitologia escandinava]], coneguda també com a Freia.<ref name=:0/>

El vanadi metàl·lic no es fou preparat fins a l'any [[1867]], per [[Henry Enfield Roscoe]] (1833-1915),<ref name=:0/> per mitjà de la reducció de [[triclorur de vanadi]] <chem>VCl3</chem> amb [[hidrogen]].

== Estat natural i obtenció ==
[[Fitxer:Paramontroseite.jpg|esquerra|miniatura|[[Paramontroseïta]] <chem>VO2</chem>.]]
El vanadi és el vintè element més abundant a l'[[escorça terrestre]]. És rar trobar-lo en estat natiu, però està present en dos-cents setze [[minerals]] diferents. Els que el contenen en més d'un 55 % són: [[karelianita]] <chem>V2O3</chem> (67,98 %), [[oxivanita]] <chem>V3O5</chem> (65,64 %), [[paramontroseïta]] <chem>VO2</chem> (61,42 %), [[shcherbinaïta]] &nbsp;<chem>V2O5</chem> (56,02 %) i [[häggita]] <chem>V2O2(OH)3</chem> (55,10 %).

Els minerals de vanadi importants són la [[patronita]] <chem>VS4</chem>, la [[carnotita]] <chem>K2(UO2)2(VO4)2</chem> i la [[vanadinita]] <chem>Pb5(VO4)3Cl</chem>. Els dipòsits minerals explotats exclusivament per obtenir vanadi són rars, ja que gran part del vanadi en les roques ígnies es troba en estat trivalent relativament insoluble, substituint el ferro férric en silicats ferromagnesians, [[magnetita]], [[ilmenita]] i [[cromita]].<ref name=:3>{{Britannica|name=vanadium|cognom=Tsin Wang|nom=Chun}}</ref>
[[Fitxer:Carnotite-96140.jpg|esquerra|miniatura|[[Carnotita]] <chem>K2(UO2)2(VO4)2</chem>.]]
Les reserves mundials de vanadi superen els 63 milions de tones. El vanadi es troba en dipòsits de roques de fosfats, [[magnetita titanífera]] i roques sedimentàries uraníferes, en els quals constitueix menys del 2 % de la roca mare. Quantitats significatives també estan presents en la [[bauxita]] i materials carbonosos, com ara [[carbó]], [[petroli]] cru, [[Esquist|esquists]] petrolífers i [[Sorra bituminosa|sorres bituminoses]].<ref name=:4>{{Ref-web|títol=Vanadium Statistics and Information|url=https://www.usgs.gov/centers/national-minerals-information-center/vanadium-statistics-and-information|consulta=2023-04-21|llengua=en|editor=U.S. Geological Survey|data=Gener 2023}}</ref> Les mines més grans del món de vanadi provenen de les reserves de magnetita titanífera en regions com ara el [[Bushveld]] de Sud-àfrica, el massís de [[Katxkanar]] a les muntanyes dels [[Urals]] i la província de [[Sichuan]] a la Xina. Els minerals de carnotita en les areniscas de la plana de [[Colorado]] han estat explotats per a l'obtenció de vanadi i urani. Altres fonts de vanadi inclouen les cendres de la combustió de combustibles fòssils, el sediments d'escòria de mineral de fosfat, el mineral d'alumini bauxita i els catalitzadors usats.<ref name=:3/> Com que el vanadi típicament s'obté com a subproducte o co-producte, les reserves mundials demostrades de l'element no són totalment indicatives dels subministraments disponibles. El principal productor el 2022 fou la [[Xina]] amb 70 000 t, seguida de [[Rússia]] (17 000 t), [[Sud-àfrica]] (9 100 t) i [[Brasil]] (6 200 t).<ref name=:4/>

Els minerals que són vanadats, això és, que presenten l'anió [[vanadat]] <chem>VO4^3-</chem> com la [[carnotita]], es dissolen per mitjà d'una [[fusió alcalina]]. Al medi àcid i després d'altres processos s'obté l'òxid de vanadi(V) <chem>V2O5</chem>, que es [[reducció (química)|redueix]] parcialment amb carboni, i després amb [[calci]] en [[atmosfera d'argó]] per a obtindre vanadi metàl·lic. En el cas que no es partisca d'un mineral que continga el vanadat, sinó d'un sulfur, aquest s'oxida per a obtindre el vanadat i es realitza el mateix procediment per a obtindre vanadi. Si es vol obtindre vanadi més pur, s'empra el [[mètode Van Arkel-de Boer]] (formació d'un compost volàtil i la seva posterior descomposició).

== Característiques principals ==
=== Propietats físiques ===
[[Fitxer:Vanadium2.jpg|esquerra|miniatura|Vanadi.]]
El vanadi és un [[metall de transició]] blanc, dúctil i brillant. El seu punt de fusió és de 1 910 °C, el d'ebullició 3 407 °C i la seva densitat 6,0 g/cm³ a 18,7 °C.<ref>{{Ref-llibre|edició=95th edition|títol=CRC handbook of chemistry and physics: a ready-reference book of chemical and physical data.|url=https://www.worldcat.org/oclc/882266963|data=2014|lloc=Boca Raton, Florida|isbn=978-1-4822-0867-2|editorial=CRC Press|editor=William M. Haynes}}</ref>

=== Propietats químiques ===
La [[configuració electrònica]] del vanadi és [<nowiki/>[[Argó|Ar]]]3''d''³4''s''<sup>2</sup> i presenta [[Estat d'oxidació|estats d'oxidació]] 0, +2, +3, +4 i +5. El vanadi metàl·lic a temperatura ambient és estable, i no es produeixen reaccions amb l'aire, l'aigua o els materials alcalins. El vanadi és resistents a l'[[àcid clorhídric]], l'[[àcid sulfúric]] diluït, les solucions alcalines i la corrosió de l'aigua de la mar, però pot ser corroït per l'[[àcid nítric]], l'[[àcid fluorhídric]] o l'àcid sulfúric concentrat.<ref name=:2/>
[[Fitxer:Vanadium pentoxide powder.jpg|esquerra|miniatura|Pentaòxid de divanadi o [[òxid de vanadi(V)]] <chem>V2O5</chem>.]]
[[Fitxer:Pentóxido de vanadio.png|miniatura|Estructura del pentaòxid de divanadi <chem>V2O5</chem>.|esquerra]]
A altes temperatures, el metall de vanadi reacciona fàcilment amb l'oxigen i el nitrogen. Quan el vanadi s'escalfa a l'aire, es pot oxidar a [[òxid de vanadi(III)]] de color marró fosc <chem>V2O3</chem>, a [[òxid de vanadi(II)]] <chem>VO</chem> de color blau fosc i a [[òxid de vanadi(V)]] de color taronja <chem>V2O5</chem>.

<chem display="block">4V(s) + 5O2(g) -> 2V2O5(s) \; [taronja]</chem>

Quan el vanadi s'escalfa a 900 °C-1 300 °C en nitrogen, es produeix [[nitur de vanadi(III)]] <chem>VN</chem>. El vanadi pot reaccionar amb el carboni a altes temperatures per produir [[carbur de vanadi(III)]] <chem>VC</chem>. Quan el vanadi s'escalfa amb silici, bor, fòsfor o arsènic en un buit o atmosfera inerta, es poden formar el siliciur, borur, fosfit i arseniur corresponents (<chem>VSi2</chem>, <chem>V3Si</chem>, <chem>VB</chem>, <chem>VB2</chem>,...) A temperatura ambient, el vanadi pur és estable en atmosferes d'oxigen, nitrogen i hidrogen. A temperatures més baixes, el vanadi pot reaccionar amb clor per produir [[tetraclorur de vanadi]] <chem>VCl4</chem>.<ref name=:2/>

El vanadi reacciona amb fluorur per donar el [[fluorur de vanadi(V)]]. Els altres halògens no reaccionen directament i per obtenir els seus halurs calen altres reaccions.<ref>{{Ref-web|títol=Vanadium. Reactions of elements|url=https://www.webelements.com/vanadium/chemistry.html|consulta=2023-04-21|editor=The University of Sheffield and WebElements Ltd|obra=WebElements|cognom=Winter|nom=Mark}}</ref>

<chem display="block">2V(s) + 5F2(g) -> 2VF5(l) \; [incolor]</chem>

En dissolució aquosa el vanadi dona aquocomplexes de colors variats: <chem>[V(H2O)6]^2+</chem> lila, <chem>[V(H2O)6]^3+</chem> verd, <chem>[VO(H2O)5]^2+</chem> blau i <chem>VO3-</chem> groc.<ref>{{Ref-llibre|títol=The periodic table : nature's building blocks : an introduction to the naturally occurring elements, their origins and their uses|url=https://www.worldcat.org/oclc/1223058470|editorial=Elsevier|data=2021|lloc=Amsterdam|isbn=978-0-12-821538-8|nom=J. Theo|cognom=Kloprogge}}</ref>

El [[catió]] vanadil <chem>VO^2+</chem>on el vanadi està en estat d'oxidació +4, sent l'enllaç V=O doble, es pot trobar en distints complexos de vanadi, generalment amb quatre [[lligant]]s més, formant una piràmide de base quadrada. Poden presentar un lligant més en [[posició trans|posició ''trans'']] al lligant oxo, però aquesta posició és prou làbil. Generalment els complexos d'aquest tipus són blau. En l'estat d'oxidació +5, també forma complexos amb lligands oxo.

== Isòtops ==
En la natura es poden trobar un [[isòtop estable]], el vanadi 51, que representa un 99,75 % del total, i el vanadi 50, que representa el 0,25 % restant i que malgrat no es estable, el seu període de semidesintegració és tant elevat (t<sub>½</sub> = 2,1 ×&nbsp;10<sup>17</sup> anys) que pot considerar-se estable. S'han caracteritzat vint-i cinc [[radioisòtop]]s que van del vanadi 40 al vanadi 66, sent els més estables el vanadi 49 (t<sub>½</sub> = 330 dies) i el vanadi 48 (t<sub>½</sub> = 15,9735 dies). La resta tenen períodes inferiors a una hora, essent la majoria de menys de deu segons.<ref name=:5>{{Ref-web|url=https://www.nndc.bnl.gov/nudat3/|títol=Z = 23|consulta=21 abril 2023|editor=National Nuclear Data Center (NNDC) at Brookhaven National Laboratory|obra=NuDat 3.0}}</ref>

El principal [[mode de decaïment]] abans de l'isòtop més estable, vanadi 51, és la [[captura d'electrons]] (sent els principals productes de decaïment isòtops de l'element 22, [[titani]]), mentre que després d'aquest, és la [[desintegració beta]] (donant com principals productes de decaïment isòtops de l'element 24, [[crom]]).<ref name=:5/>

== Aplicacions ==
=== Indústria metal·lúrgica ===
[[Fitxer:Werckmann Chrome Vanadium wrench (size 15), Winschoten (2020) 04.jpg|miniatura|Clau fixa d'acer al crom vanadi. Conté entre 0,80 i 1,10 % de [[crom]], i aproximadament 0,18 % de vanadi.]]
La principal aplicació del vanadi —el 80 %— és la formació de l'[[aliatge]] [[ferrovanadi]] que s'utilitza com a additiu en la fabricació d'[[Acer|acers]] per a millorar les propietats mecàniques del ferro: eines, eixos i cigonyals de vehicles, ganivets, engranatges, blindatge de vehicles, etc.<ref name=:0/>

El vanadi, afegit a aliatges de [[titani]] i [[alumini]], en millora la [[Resistència de materials|resistència mecànica]] i hi proporciona estabilitat a altes temperatures; aquests aliatges s'empren en la fabricació dels motors dels avions.<ref name=:0/>

=== Indústria química ===
[[Fitxer:Bismuthvanadat.jpg|miniatura|Vanadat de bismut <chem>BiVO4</chem>.]]
La segona principal aplicació és en forma de [[òxid de vanadi(V)]], que s'utilitza com a [[catalitzador]] químic, això és, ajudant a accelerar la [[reacció química]] sense consumir-se. Destaca el seu ús en la producció d'[[àcid sulfúric]], tant en el procés de contacte i com en el procés humit, on accelera l'oxidació amb oxigen del [[diòxid de sofre]] a [[triòxid de sofre]]:
<center>
<chem>2SO2(g) + O2(g) ->[V_2O_5] 2SO3(g)</chem>
</center>Els pigments grocs de vanadat de bismut <chem>BiVO4</chem> són respectuosos amb el medi ambient i es poden utilitzar com a substitut del groc de cadmi i el groc de crom, tòxics. Tenen un bon rendiment i s'utilitzen per a plàstics, gomes, ceràmica, pintura i tintes d'impressió. Es fan servir especialment per a la pintura groga per a cotxes i per a recobriments arquitectònics d'alt rendiment.<ref name=:2>{{Ref-llibre|títol=Vanadium: extraction, manufacturing and applications|url=https://www.worldcat.org/oclc/1227701345|data=2020|lloc=Amsterdam|isbn=0-12-818899-5|nom=Baoxiang|cognom=Yang|editorial=Elsevier Science}}</ref>

=== Indústria del vidre ===
El pentaòxid de vanadi s'afegeix en un 0,02 % al vidre per prevenir la transmissió de [[Ultraviolat|raigs ultraviolats]] d'alta energia que poden danyar els ulls i esvair els colors dels teixits. El vanadi també s'utilitza en vidre groc-verdós, on el vidre verd es fa afegint una barreja d'òxid de vanadi i [[òxid de cesi]] per reduir la intensitat de la radiació UV.<ref name=:2/>

=== Indústria de bateries ===
[[Fitxer:RedT energy vanadium redox flow machines.jpg|miniatura|Sala amb bateries redox de flux de vanadi.]]
S'utilitza en [[bateries redox de vanadi]] recarregables, que poden acumular grans quantitats d'[[energia elèctrica]], per a compensar variacions en la sortida de potència de fonts renovables com l'[[energia eòlica]].<ref name=:0/> S'està estudiant l'ús de parells redox de vanadi per a les [[Bateria de liti|bateries recarregables d'ió liti]], que podria suposar una capacitat d'emmagatzematge superior a la de les bateries de liti tradicionals.

=== Altres ===
[[Fitxer:Rhodamine6G Chloride.JPG|miniatura|Làser de 532 nm produït amb un cristall de vanadat d'itri.]]
És un important estabilitzador de [[carbur]]s en la fabricació d'acers. S'empra en alguns components de [[reactor nuclear|reactors nuclears]]. Forma part, com aliatge <chem>V3Ga</chem>, d'alguns [[imant superconductor|imants superconductors]].

El vanadat de bismut <chem>BiVO4</chem> s'utilitza com a pigment indicador de temperatura. A 25 °C, el pigment és groc o groc clar, a 140 °C és taronja-vermell, mentre que a 350 °C és taronja-vermellós a rosa; no obstant això, no hi ha una temperatura de transició clara.<ref name=:2/>

Els òxids i vanadats s'utilitzen en la producció d'una tinta d'impressió que reacciona per produir un recobriment de resina negre. L'addició de [[vanadat d'amoni]] pot produir tinta de secat ràpid. També s'utilitza una petita quantitat de pentaòxid de vanadi en la indústria de la impressió tèxtil. El vanadi ajuda a oxidar l'anilina i a produir un tint negre fort que no es descoloreix.<ref name=:2/>

Els critalls de vanadat d'itri dopats amb neodimi <chem>Nd \!:\! YVO4</chem> són emprats en raigs làser.<ref name=:2/>

== Rol biològic ==
El vanadi és un [[element químic essencial]] en alguns organismes. En humans no està demostrada la seva essencialitat, tot i que existixen compostos de vanadi que imiten i potencien l'activitat de la [[insulina]].<ref>{{Ref-publicació|article=Insulino-mimetic and anti-diabetic effects of vanadium compounds|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1464-5491.2004.01381.x|publicació=Diabetic Medicine|data=2005-01|issn=0742-3071|pàgines=2–13|volum=22|exemplar=1|doi=10.1111/j.1464-5491.2004.01381.x|llengua=en|nom=A. K.|cognom=Srivastava|nom2=M. Z.|cognom2=Mehdi}}</ref>
[[Fitxer:Sea Squirt (Didemnum molle) (8482750832).jpg|miniatura|''[[Didemnum molle]]'', un ascini amb [[hemovanadina]].]]
Es troba en alguns [[enzims]] en distints éssers vius. Per exemple, en les [[haloperoxidasa|haloperoxidasses]] (generalment bromoperoxidasses) d'algunes [[algues]], que redueixen [[peròxid]]s i alhora [[halogen]]en un substrat orgànic. Els [[ascídies|ascidis]] (uns organismes marins del [[subembrancament]] dels [[tunicats]]) emmagatzemen altes concentracions de vanadi, al voltant d'un milió de vegades més altes que l'aigua que els envolta, el qual s'acumula en una molècula anomenada [[hemovanadina]]. En aquests organismes el vanadi s'emmagatzema en unes [[cèl·lula|cèl·lules]] anomenades [[vanadocits]].<ref>{{Ref-publicació|article=The Mechanism of Accumulation of Vanadium by Ascidians: Some Progress towards an Understanding of this Unusual Phenomenon|url=http://i0289-0003-13-4-489.pdf/|publicació=Zoological Science|data=1996-08|issn=0289-0003|pàgines=489–502|volum=13|exemplar=4|doi=10.2108/zsj.13.489|llengua=en|nom=Hitoshi|cognom=Michibata}}{{Enllaç no actiu|date=de febrer 2024 |bot=InternetArchiveBot}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Vanadocytes, cells hold the key to resolving the highly selective accumulation and reduction of vanadium in ascidians|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/jemt.10042|publicació=Microscopy Research and Technique|data=2002-03-15|issn=1059-910X|pàgines=421–434|volum=56|exemplar=6|doi=10.1002/jemt.10042|llengua=en|nom=Hitoshi|cognom=Michibata|nom2=Taro|cognom2=Uyama|nom3=Tatsuya|cognom3=Ueki|nom4=Kan|cognom4=Kanamori}}</ref>

També acumula altes concentracions de vanadi el [[reig de fageda]], formant, en aquest [[fong]], un complex amb un lligant [[ionòfor]] anomenat [[amavadina]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Amavadine, a Vanadium Compound in Amanita Fungi|url=http://link.springer.com/10.1007/978-94-007-0913-3_2|editorial=Springer Netherlands|data=2012|lloc=Dordrecht|isbn=978-94-007-0912-6|pàgines=35–49|doi=10.1007/978-94-007-0913-3_2|llengua=en|nom=José A. L.|cognom=da Silva|nom2=João J. R. Fraústo|cognom2=da Silva|nom3=Armando J. L.|cognom3=Pombeiro}}</ref>

== Precaucions ==
La pols metàl·lica és pirofòrica, i els compostos de vanadi han de ser considerats com a altament tòxics. La seva inhalació pot causar [[càncer de pulmó]]. L'Administració de Seguretat i Salut Ocupacional (OSHA) ha establert un [[límit d'exposició]] per a la pols de pentaòxid de divanadi de 0,05 [[mil·ligram|mg]]/[[metre cúbic|m]]³, i de 0,1 mg/m³ per al [[gas]] de pentaòxid de divanadi en l'aire del lloc de treball per a una jornada de 8 hores, 40 hores a la setmana. L'Institut Nacional de Salut i Seguretat Ocupacional (NIOSH) recomana que ha de considerar-se perillós per a la salut i la vida un nivell de 35 mg/m³ de vanadi. Aquest nivell correspon al que pot causar problemes permanents de salut o mort.

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/V/index.html webelements.com - Vanadi] {{en}}
* [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/V.html environmentalchemistry.com - Vanadi] {{en}}
* [http://www.amm.com/ref/vanad.HTM AMM.com Perfil del Vanadi] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050305094815/http://www.amm.com/ref/vanad.HTM |date=2005-03-05}} {{en}}
* [http://www.mii.org/Minerals/photovan.html Mineral Information Institute - Vanadium] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060308105443/http://www.mii.org/Minerals/photovan.html |date=2006-03-08}} {{en}}
* [http://www.atsdr.cdc.gov/tfacts58.html ATSDR - ToxFAQs: Vanadium] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090115005137/http://www.atsdr.cdc.gov/tfacts58.html |date=2009-01-15 }} {{en}}
{{Taula periòdica compacta}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|vanadi}}

[[Categoria:Vanadi| ]]