Mostra la font per a Viquiprojecte:Conceptes matemàtics/Curset d'autoaprenentatge d'edició d'articles

Una de les barreres per començar a col·laborar a la Viquipèdia és que la majoria de gent està acostumada a escriure textos amb processadors en els quals el que veus és el que tens. Aquí, en canvi, l'edició es fa escrivint amb un codi que al començament pot semblar complicat. La veritat és que quan hi estàs acostumat pots fer modificacions molt més ràpidament que amb els processadors normals i obtenir uns resultats de molt bona qualitat i amb una imatge d'uniformitat en tota la viquipèdia independentment de les persones que l'hagin modificat.

Seguint aquesta guia d'autoaprenentatge crearàs el teu primer article i l'aniràs millorant progressivament fins a practicar l'ús d'un petit conjunt d'eines que t'han de permetre fer el 99% del que cal per crear articles complerts.

==Primer pas. Crear un article nou==
La primera forma de crear un article nou és buscar un enllaç vermell com aquest. [[QWER]].

'''NO LA CREÏS, TIRA ENRERE I TORNA AQUÍ.'''
*Clica a l'enllaç vermell. Desapareixerà aquesta pàgina i et sortirà la pàgina amb un processador del text de l'article que vols crear. 

A partir d’aquí val més que obris una nova finestra i entris altre cop a la viquipèdia, <br>així pots anar fent i mirant la guia al mateix temps.

La segona forma de crear l'article és escriure el nom de la pàgina a la finestra de buscar articles.

* Escriu “QWER” a la finestra de cerca i pitja intro.
* Veuràs que diu que '''No hi ha cap coincidència de títol de pàgina'''. A damunt <br>d’aquesta frase surt: '' heu cercat'' [[QWER]], de color vermell. Si hi cliques et porta a la  <br>pàgina d’edició i ja pots començar a crear l’article.

Torna enrere i no l'editis.

Abans de crear una pàgina nova, assegura-te'n bé que no existeix amb un nom lleugerament diferent del que tu has buscat. A vegades, la llista de pàgines que surt al fer la primera cerca ja t’ajuda a veure-ho, però a vegades no. Per exemple, en aquest cas, la pàgina [[A]] ja existeix i probablement diu el que tenies pensat escriure a la pàgina [[sumar]].

===Modificar un article que ja existeix===
A partir d’aquí el que farem serà treballar modificant una pàgina que ja existeix.

* Escriu “pàgina de proves” a la finestra de cerca i clica intro.
Apareix una pàgina que es diu: [[Viquipèdia:Pàgina de proves]]

Aquesta pàgina la pots fer servir sempre que vulguis per fer i desar les teves proves, no importa el que hi hagi. Qui ho hagi posat ja sap que li modificaran.

*A dalt veuràs una pestanya que diu “modifica”. Clica-hi a sobre.
 
Et surt ‘’’S'està modificant Viquipèdia:Pàgina de proves’’’ amb una finestra on hi ha el text de la pàgina.

*Modifica el que vulguis i clica el botó “mostra previsualització” que hi ha davall de la finestra de text.

*Ara veuràs la nova pàgina tal com quedarà. Davall hi continua havent la finestra amb el text i pots continuar modificant si vols. Compte, encara no s’ha gravat res. Si surts i tornes a cercar la pàgina de proves la trobaràs tal com estava el primer cop.

* La previsualització serveix per a veure el format del que s'ha escrit per tal de fer-hi les correccions i limitar el nombre d'edicions que acumulen els articles.

*Esborra tot el contingut de la finestra de text.
*Clica el botó “desa la pàgina” que hi ha davall de la finestra de text.

Ara la teva pagina s’ha desat i en tornar a entrar a la pàgina de proves veuràs que està tal com tu l’has deixat: Buida

A partir d’aquí crearem un article completament nou a la pàgina de proves.

*Torna a entrar a modificar la pàgina de proves. Ara ja saps com se fa.

Tot seguit començarem un article nou. L’article que hauria d’anar a la pàgina [[YTAD]] (és un exemple).

*Escriu el següent text a la finestra d’edició. Evidentment si vols pots retallar i enganxar. :

 En matemàtiques i en particular en aritmètica, sumar és una operació que, <br>a partir de dos nombres anomenats sumands, dona un tercer nombre anomenat suma. 

{{Caixa desplegable|align=left|títol=Comentaris|contingut=

Fixat que no hem fet sevir una frase de l’estil:

 Sumar és la paraula que es fa servir per parlar de la operació....

Això és una enciclopèdia, no un diccionari. Aquí expliquem conceptes. És a dir parlem del concepte sumar, no de la paraula sumar.

}}

Per norma, el primer cop que surt al text el concepte de l’article el ressaltem en negreta. Fem-ho:

*Selecciona la paraula sumar. (amb el ratolí posat a l’esquerra de la lletra “s” i mantenint pitjat el botó esquerre arrossega el cursor fins a la dreta de la lletra “r”, llavors deixa de pitjar el botó).
*Pitja el botó amb la lletra '''A''' que surt a la caixa d’eines de dalt de la finestra d’edició.
* Veuràs que la paraula “sumar” queda inclosa entre tres símbols d'apòstrof 
<nowiki>'''sumar'''</nowiki>.
*Previsualitza el resultat (ara ja saps com se fa)

De fet perquè una paraula surti en negreta n’hi ha prou amb que estigui inclosa entre dos grups de tres símbols <nowiki>'</nowiki> per tant, si vols, els pots escriure directament mentre escrius el text (no cal perdre el temps d’agafar el ratolí, seleccionar el text que vols ressaltar, clicar el botó de la caixa d’eines, deixar el ratolí i continuar escrivint).

Les paraules ''sumands'' i ''suma'' expressen conceptes que en un futur serien susceptibles de crear articles i les volem escriure en cursiva.

*Intenta descobrir tu mateix com posar aquestes paraules en cursiva (itàliques).

{{Caixa desplegable|align=left|títol=Solució|contingut=

Efectivament ho has trobat.

Se selecciona la paraula i es clica el botó amb la ''' ''I'' ''' de la caixa d’eines.

I... sí. També pots aconseguir el mateix incloent la paraula entre dos grups de '''dos''' símbols <nowiki>'</nowiki>.

}}

Al començament de l’article convé fer-hi una introducció explicant de manera rigorosa, però planera, el concepte. També convé que hi hagi un petit resum dels aspectes més rellevants del contingut
de l’article.

Però per organitzar millor el cos de l’article convé crear ''seccions''.

==Afegeix-hi una secció==

*Situa el cursor  un parell de línies davall del text escrit a la finestra.
*Clica el botó ''Avançat'' de la caixa d’eines. Al requadre on posa ''Encapçalament'' tria l'opció ''Nivell 2''.
 Observa que apareix l'expressió '''Text d'encapçalament''' ressaltat i encerclat per un parell de signes <nowiki>==</nowiki> a cada cantó.
*Escriu: ''Propietats de l'operació de sumar''
 Fixat que el que has escrit ara substitueix l'expressió '''Títol de secció'''
*A la següent línea escriu: ''L'operació de sumar té una sèrie de propietats:''
* Previsualitza el resultat.
 Enhorabona, ja saps crear seccions. Efectivament, ho has endevinat. Si en comptes de <br>clicar el botó d'encapçalament i escriure substituint l’expressió, escrius directament els <br>dos signes igual, el text que vols que sigui el títol de secció i els dos signes igual <br>finals, '''També funciona!''' (compte que si et descuides els signes finals el resultat <br>serà diferent del que t’esperaves, però no passa res, sempre pots afegir-los quant <br>vegis el disbarat que hi ha i aquí no ha passat res.

{{Caixa desplegable|align=left|títol=Nota|contingut=

No creïs mai una secció amb el títol '''Introducció'''


La introducció a l’article és el que s’escriu abans de la primera secció.

}}

{{Caixa desplegable|align=left|títol=Per saber-ne més|contingut=

Dins de les seccions es poden crear subseccions, sub-subseccions i així successivament.

Per crear una subsecció (o secció de nivell 3) simplement envolta el seu títol posant tres símbols === a l’esquerra i a la dreta.

Per crear una secció de nivell 4: 4 símbols ====. I així successivament.

Per exemple, copia el següent text a la finestra d’edició de l’article i previsualitza (després esborra’l i torna a previsualitzar per tal de continuar el curs):


<nowiki>== Secció 2==</nowiki>

<nowiki>===Subsecció 2.1===</nowiki>

<nowiki>====Sub-subsecció 2.1.1====</nowiki>

<nowiki>====Sub-subsecció 2.1.2====</nowiki>

<nowiki>===Subsecció 2.2===</nowiki>

<nowiki>==Secció 3==</nowiki>

<nowiki>===Subsecció 3.1===</nowiki>


Si t’hi has fixat, de sobte, sense fer res, ha aparegut, a demès del que ja t’imaginaves, la ‘’’Taula de continguts’’’ al començament de l’article.

Això passa sempre que el nombre de seccions i/o subseccions passa de 3.

}}

==Afegeix llistes==
Ara toca fer la llista de les propietats de la operació de sumar.
*Clica el botó de la caixa d’eines que té uns símbols amb un aspecte com aquest: •...

Apareix un text com el següent:

 <nowiki>* element A
* element B
* element C </nowiki>

*Al lloc on posa l’expressió “element A” substitueix-la per: Propietat commutativa: a+b=b+a
*Al lloc on posa l’expressió “element B” substitueix-la per: Propietat associativa: (a+b)+c=a+(b+c)
*Al lloc on posa l’expressió “element C” substitueix-la per: Element neutre: a+0=a
*Previsualitza el resultat.

Endevines com fer llistes més llargues o més curtes i sense fer servir la caixa d’eines?

{{Caixa desplegable|align=left|títol=Resposta|contingut=

Efectivament.

Nomès cal que escriguis un * a l’esquerra de la línea.

Pots anar escrivint tantes línies iniciades amb * com vulguis i anar creant la llista.

}}


Tot seguit farem un altre tipus de llista: La llista numerada.

*Crea una nova secció amb el títol ''Algorisme per sumar dos nombres escrits en base 10'' (ara ja hauries de saber com fer-ho, si no ho recordes, ves a l'apartat [[#Afegeix-hi una secció| Afegeix-hi una secció]].

*Clica el botó de la caixa d’eines que té uns símbols de l'estil: <small>1</small>..., <small>2</small>..., <small>3</small>...

Apareix un text com el següent:

 <nowiki># element 1
# element 2
# element 3</nowiki>
*Al lloc on posa l’expressió “element 1” substitueix-la per: S’escriuen els dos nombres que es volen sumar, un damunt de l’altre, alineats per la dreta, de forma que les xifres quedin en columnes, i es traça una ratlla horitzontal davall de l’últim nombre.
*Al lloc on posa l’expressió “element 2” substitueix-la per: Se sumen les xifres de la primera columna.
*Al lloc on posa l’expressió “element 3” substitueix-la per: Del resultat obtingut, la xifra de les unitats s’escriu davall de la ratlla a la columna de les unitats i la xifra de les desenes (si és diferent de zero) s’escriu damunt del primer nombre a la columna de les desenes.
*Previsualitza el resultat.
*Descobreix com es fan llistes més llargues o més curtes i acaba de definir l’algorisme.

{{Caixa desplegable|align=left|títol=Solució|contingut=

Efectivament, ho has encertat.

Escrivint el símbol # a l’esquerra del text es pot afegir el bocí d'algorisme que manca.

Ha de ser quelcom així:


<nowiki>#Se sumen les xifres de la columna de les desenes. Sumant també la xifra escrita al damunt del primer nombre.</nowiki>

<nowiki>#La xifra de les unitats del resultat s’escriu davall de la ratlla a la columna de les desenes i la xifra de les desenes del 
resultat (si és diferent de zero) s’escriu al damunt de la xifra de les centenes.</nowiki>

<nowiki>#Es repeteixen els passos 4 i 5 amb la columna de les centenes, unitats de miler i així successivament fins que no quedin columnes amb xifres significatives.</nowiki>

<nowiki>#En acabar, el nombre que apareix davall de la ratlla és el resultat de la suma.</nowiki>

}}

{{Caixa desplegable|align=left|títol=Per saber-ne més|contingut=

També es poden fer llistes, numerades o no que tinguin diferents nivells.

Per fer-ho es fiquen dos símbols ** o ## en comptes d’un per al segon nivell, tres *** o ### per al tercer i així successivament.

Per exemple 1:


<nowiki>*Element A</nowiki>

<nowiki>**Element Aa</nowiki>

<nowiki>***Element Aa1</nowiki>

<nowiki>***Element Aa2</nowiki>

<nowiki>**Element Ab</nowiki>

<nowiki>*Element B</nowiki>

<nowiki>**Element Ba</nowiki>


Dóna:

*Element A
**Element Aa
***Element Aa1
***Element Aa2
**Element Ab
*Element B
**Element Ba

Exemple 2

<nowiki>#Element A</nowiki>

<nowiki>##Element Aa</nowiki>

<nowiki>###Element Aa1</nowiki>

<nowiki>###Element Aa2</nowiki>

<nowiki>##Element Ab</nowiki>

<nowiki>#Element B</nowiki>

<nowiki>##Element Ba</nowiki>


Dóna:

#Element A
##Element Aa
###Element Aa1
###Element Aa2
##Element Ab
#Element B
##Element Ba
}}
<small></small>

==Crea enllaços==

Un dels avantatges d’una enciclopèdia electrònica sobre les de paper és que el lector pot consultar ràpidament els conceptes que apareixen en els articles que està llegint.

Per facilitar això és important que creïs enllaços.

Aquí aprendrem a crear tres tipus d’enllaços:

*A altres articles dins de la pròpia viquipèdia
*A seccions dins del mateix article
*A pàgines d’internet fora de la viquipèdia.

===A altres articles===
A la primera frase del nostre article hi ha les paraules ‘’matemàtiques’’ i ‘’aritmètica’’, volem que el lector pugui anar als articles que parlen d'aquests conceptes amb un simple clic.

*Selecciona amb el ratolí la paraula “matemàtiques”
*Clica el botó de la caixa d’eines amb les lletres '''Ab'''
*Repeteix el mateix amb la paraula “aritmètica”
*Previsualitza el resultat.

 Fixat que: Al text de la finestra d’edició, les paraules han aparegut encerclades per <nowiki>“[[Paraula]]” </nowiki> <br>(efectivament, ho has encertat, també ho pots escriure directament a ma)

 Fixat també que al text final les paraules “[[matemàtiques]]” i “[[aritmètica]]” apareixen de color blau i es poden clicar.

===A altres seccions del mateix article===

De vegades, si un article és llarg, convé que el lector pugui anar un moment a un altre secció del mateix article per recordar o per avançar un tema i després continuar per on anava.

Anem a fer un exemple.

*Crea una nova secció amb el títol: Taula de sumar nombres d’una sola xifra. (només el títol, més endavant crearem la taula i l’omplirem)
*Modifica l’algorisme de sumar nombres en base 10 Afegint al segon pas: (Fent servir la <nowiki>[[#Taula de sumar nombres d’una sola xifra|Taula de sumar]]</nowiki>).
*Previsualitza el resultat.

Conclusions:

#Per crear un enllaç a un altre secció (o subsecció) del mateix article s’escriu el títol de la secció (o subsecció) entre <nowiki>[[ i ]]</nowiki> però precedit del símbol #.
#Si es vol que el text que és visible sigui diferent del text de la secció (o del text del títol de l'article), s’escriu després del títol | i tot seguit el text que es vol que surti.
#Això també funciona en els enllaços a altres articles. Prova de fer que l’enllaç a aritmètica digui “càlcul” però enllaci a aritmètica. Desprès torna-ho a deixar tal com estava.

==Afegeix-hi una imatge==

Molts conceptes s’expliquen millor amb l'ajuda d’imatges.

Ampliem una mica el començament de l’article afegint-hi la següent frase:

 En el conjunt dels [[nombre natural|nombres naturals]], la suma de dos nombres es pot <br>interpretar com la solució al problema de: trobar la quantitat d’elements que té el <br>conjunt unió d’altres, dos tals que el primer conjunt té una quantitat d’elements <br>igual al primer nombre que es vol sumar i el segon en té una quantitat igual al <br>segon nombre.

Això es podria il·lustrar molt bé amb una imatge.

Per poder ficar imatges a l’enciclopèdia primer han d’estar desades a la base de dades d’imatges. Afortunadament n’hi ha moltes i buscant-les, moltes vegades es pot trobar la que es necessita.

'''Buscar una imatge'''
*En una finestra a part entra a la pàgina http://commons.wikimedia.org 
*A la finestra “search” escriu “addition01” i pitja intro. (la majoria tenen noms en anglès, per tant és bona idea buscar en anglès).

Ens surt la següent imatge d’unes pomes que ens pot anar molt bé per facilitar l’explicació del nostre article:

[[Image:Addition01.svg]]

Escriu al començament del nostre article(retalla i enganxa) el següent text:

<nowiki> 
[[Fitxer:Addition01.svg|right|thumb|120px|La columna de l’esquerra és un conjunt de 3 pomes. La columna de la dreta és un conjunt de 2 pomes. El conjunt unió de tots dos en té 5, per tant, diem que 3 + 2 = 5]]
</nowiki>

*Previsualitza altre cop.


Experimenta tu mateix per veure què passa si:
*Canvies el nombre 120 per un altre, per exemple 200.
*En comptes de “right” poses “left” o “center” o no res.
*Treus l’expressió “thumb”
*Modifiques el text: “La columna....”

==Afegeix-hi una taula==
Per aprendre a ficar taules, el millor que podem fer és completar la secció: Taula de sumar.

*Copia i enganxa davall del títol de la secció: ''Taula de sumar nombres d’una sola xifra'' el següent text:

 La suma de dos nombres d’una xifra cada un es pot fer emprant (o memoritzant) la següent taula.<br><br>La taula funciona així, es busca a la primera fila el primer nombre i a la primera columna <br>el segon, el resultat de la suma és el nombre que està escrit a la casella on es creuen la <br>columna corresponent al primer nombre i la fila corresponent al segon.<br><br>Per exemple per sumar 7+8, es busca la casella on e s creuen la columna corresponent <br>al nombre 7 amb la fila corresponent al nombre 8.  El nombre que hi ha en aquesta casella <br>és el 15, per tant 7+8=15.

*Tot seguit copia i enganxa també aquest:

 <nowiki>
{| border=1 align="center"
|- align="right"
! ||0|| 1 || 2|| 3|| 4|| 5|| 6|| 7|| 8|| 9
|- align="right"
!0
|0|| 1 || 2|| 3|| 4|| 5|| 6|| 7|| 8|| 9
|- align="right"
!1 
|2|| 2 || 3|| 4|| 5|| 6|| 7|| 8|| 9|| 10
|- align="right"
! 2 
| 2 || 3 || 4 || 5 || 6 || 7 || 8 || 9 || 10 || 11
|- align="right"
! 3 
|3|| 4 || 5|| 6|| 7|| 8|| 9|| 10|| 11|| 12
|- align="right"
! 4 
|4|| 5 || 6|| 7|| 8|| 9|| 10|| 11 ||12|| 13
|- align="right"
! 5 
|5|| 6 || 7|| 8|| 9|| 10|| 11|| 12|| 13|| 14
|- align="right"
! 6 
|6|| 7 || 8|| 9|| 10|| 11|| 12|| 13|| 14|| 15
|- align="right"
! 7 
|7|| 8 || 9|| 10|| 11|| 12|| 13|| 14|| 15|| 16
|- align="right"
! 8 
|8|| 9 || 10|| 11|| 12|| 13|| 14|| 15|| 16|| 17
|- align="right"
! 9 
|9|| 10 || 11|| 12|| 13|| 14|| 15|| 16|| 17|| 18
|}

</nowiki>

*Previsualitza l’article
*Experimenta tu mateix per veure què passa si en comptes de “border =1” poses altres nombres: 0, 7....
*Experimenta que passa si al començament en comptes de align=”center” poses “left” o “right” o res
*Experimenta que passa si en alguna fila en comtes de align=”right” poses “left” o “center” o res.
*Experimenta què passa si substitueixes alguns ! per |

A l’algorisme de suma de dos nombres al portar-ne pot ser que hi hagi un 1 damunt d’un 9, llavors per la propietat associativa, primer se suma l’1 al 9 que dona 10 i llavors cal saber sumar 10 amb qualsevol nombre entre el 0 i el 9.

*Modifica la taula perquè tingui una fila més i poder sumar nombres del 0 fins al 10.
*previsualitza el resultat.

Ens hem equivocat, el 10 és el primer nombre a sumar i la fila hem dit que correspon al segon.

*Restaura la taula inicial (torna a copar l’exemple).
*Torna-la a modificar perquè la suma del 10 en comptes de estar en una fila estigui en una columna.

{{Caixa desplegable|align=left|títol=Per saber-ne més|contingut=

Les taules són una eina molt potent, a les caselles s’hi poden posar altres taules, imatges i fórmules matemàtiques.

També es poden definir ombres, colors, mides predefinides etc.

Podeu trobar més informació aquí: [http://en.wikipedia.org/wiki/Help:Table Pàgina d’ajuda de creació de taules de la wiki anglesa]
}}

==Posa referències==

Suposa que has estudiat la història de l'aritmètica i vols documentar l'origen de l'algorisme de sumar nombres escrits en base deu. La idea és afegir a la secció algorisme una sèrie de comentaris com els següents: 

 Aquest algorisme no és possible amb nombres romans. Per poder-lo fer servir <br>cal un sistema de numeració posicional i la definició del propi algorisme. <br>Els nombres decimals varen ser desenvolupats pels matemàtics indis i a través <br>dels àrabs varen arribar a Catalunya. Els matemàtics catalans del segle X els <br>varen adoptar, aparentment iguals, però en realitat invertint-ne l'ordre. Com <br>que l'àrab s'escriu de dreta a esquerra mentre que el català s'escriu d'esquerra <br>a dreta, en representar els nombres de la mateixa manera que queden escrits <br>en àrab (de la xifra menys significativa a la més significativa) resulta que<br>en català s'escriuen al reves (de la xifra més significativa a la menys significativa).<br>Això té certs avantatges, per exemple al llegir-los, escriure'ls i pensar-los, <br>es comença per les xifres més significatives de forma que es té una noció més<br>immediata i més clara de l'ordre de magnitud del nombre. En altres països també <br>es va tenir coneixement dels nombres que feien servir els àrabs però no varen <br>fer aquesta inversió, per exemple a Navarra. Els nombres mal anomenats àrabs, <br>(s'haurien de dir nombres catalans), varen passar a la resta d'<nowiki>[[</nowiki>[[Europa]]<nowiki>]]</nowiki> de la <br>ma d'un monjo, en <nowiki>[[</nowiki>[[Gerbert d'Orlhac]]<nowiki>]]</nowiki> que el <nowiki>[[Borrell II|</nowiki>[[Borrell II|Compte Borrell]]<nowiki>]]</nowiki> de <nowiki>[[</nowiki>[[Barcelona]]<nowiki>]]</nowiki> <br>va portar a estudiar sota la seva protecció a Barcelona i a <nowiki>[[</nowiki>[[Ripoll]]<nowiki>]]</nowiki>. En <br>aquella època, a Europa, per fer operacions aritmètiques es feien servir els <br><nowiki>[[</nowiki>[[àbac]]<nowiki>]]</nowiki>s. En Gerbert va inventar un nou tipus d'àbac que funciona amb els <br>nombres catalans i va escriure ''Regula de Abaco Computi'' on explicava una <br>llista de regles per a fer càlculs de sumar, restar, multiplicar i dividir amb <br>aquesta nova eina. Un deixeble de Gerbert, <nowiki>[[</nowiki>[[Bernelin]]<nowiki>]]</nowiki> va escriure un treball<br>complementari a aquest titulat ''Liber Abaci''. Aquest llibre té el mateix <br>títol del llibre de <nowiki>[[</nowiki>[[Fibonacci]]<nowiki>]]</nowiki> a qui habitualment s'havia atribuït la introducció <br>dels nombre decimals a Europa, però el llibre de Bernelin és dos cents anys <br>anterior al llibre de Fibonacci.

*Copia el text i afegeix-lo a l'article davall de l'explicació de l'algorisme de sumar.
*Previsualitza l'article.

Aquest text no es pot posar mai a la wikipèdia sense referències que recolzin totes i cada una de les afirmacions que hi surten.

La política de la wikipèdia és que és una font secundària i tot el que s'hi diu està recolzar per altres fonts fiables i a demès això s'ha de poder verificar, per tant s'ha de donar informació de quines són aquestes fonts.

Segurament no cal posar cap referència per recolzar la afirmació de que en el conjunt dels nombres naturals, amb el significar habitual de la operació sumar, 2+3=5 perquè:

*Es un coneixement comú de tothom.
*No és un tema que ningú discuteixi
*Ningú pot tenir interès en que no es divulgui.

Però el text de la frase que acabeu de posar és tot el contrari:

*És una informació que molt poca gent coneix, fins i tot en el camp dels experts en matemàtiques.
*És sorprenent i contrari a teories més esteses que els nombres decimals foren introduïts a Europa per Fibonachi.
*És un tema en el que previsiblement hi haurà gent amb interessos per que no es divulgui: Els nacionalistes espanyols per amagar tot protagonisme de la cultura catalana en la ciència i els nacionalistes italians per mantenir el protagonisme italià en l'afer.
* Pel motiu anterior, segurament hi haurà qui discutirà totes i cada una de les afirmacions del text. Fins i tot amb afirmacions falses i absurdes. Que si el comte Borrell, en comptes de Comte de Barcelona, s'hauria de dir Rei d'Aragó. Que si Gerbert no va venir a Catalunya sinó a Espanya... 

El primer pas és identificar cada una de les afirmacions que necessiten referències i marcar-les com a mancades de referència. 

Per fer això: 

*Posa <nowiki> {{Cal citació}} </nowiki> al final de cada una d'aquestes frases.

*Previsualitza la pàgina.

{{Caixa desplegable|align=left|títol=resultat|contingut=

Ara el paràgraf en qüestió ha de tenir un aspecte tal com el següent:


Aquest algorisme no és possible amb nombres romans. Per poder-lo fer servir cal un sistema de numeració posicional i la definició del propi algorisme. Els nombres decimals varen ser desenvolupats pels matemàtics indis <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> i a través dels àrabs varen arribar a Catalunya. <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> Els matemàtics catalans del segle X els varen adoptar, aparentment iguals, però en realitat invertint-ne l'ordre. <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> Com que l'àrab s'escriu de dreta a esquerra mentre que el català s'escriu d'esquerra a dreta, en representar els nombres de la mateixa manera que queden escrits en àrab (de la xifra menys significativa a la més significativa) resulta que en català s'escriuen al reves (de la xifra més significativa a la menys significativa). Això té certs avantatges, per exemple al llegir-los, escriure'ls i pensar-los, es comença per les xifres més significatives de forma que es té una noció més immediata i més clara de l'ordre de magnitud del nombre. <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> En altres països també es va tenir coneixement dels nombres que feien servir els àrabs però no varen fer aquesta inversió, per exemple a Navarra. <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> Els nombres mal anomenats àrabs, (s'haurien de dir nombres catalans), <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> varen passar a la resta d'[[Europa]] de la ma d'un monjo, en [[Gerbert d'Orlhac]] que el [[Borrell II|Compte Borrell]] de [[Barcelona]] va portar a estudiar sota la seva protecció a Barcelona i a [[Ripoll]]. <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> En aquella època, a Europa, per fer operacions aritmètiques es feien servir els [[àbac]]s. En Gerbert va inventar un nou tipus d'àbac que funciona amb els nombres catalans <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> i va escriure ''Regula de Abaco Computi'' on explicava una llista de regles per a fer càlculs de sumar, restar, multiplicar i dividir amb aquesta nova eina. <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> Un deixeble de Gerbert, [[Bernelin]] va escriure un treball complementari a aquest titulat ''Liber Abaci''. <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> Aquest llibre té el mateix títol del llibre de [[Fibonacci]] a qui habitualment s'havia atribuït la introducció dels nombre decimals a Europa, <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup> però el llibre de Bernelin és dos cents anys anterior al llibre de Fibonacci. <span style="background:#ffeaea; color:#444444"></span></sup><sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">&#91;''cal&nbsp;citació''&#93;</span></sup>

}}

Ara ve la tasca laboriosa d'anar omplint amb referències fiables cada una d'aquestes citacions.

*substitueix la plantilla <nowiki> {{Cal citació}}</nowiki> que hi ha al darrere de la frase “En Gerbert va inventar un nou tipus d'àbac que funciona amb els nombres catalans” pel text següent:


<nowiki>

<ref>[http://mathdl.maa.org/mathDL/1//?pa=content&sa=viewDocument&nodeId=1187&bodyId=1328 Gerbert d'Orlac a la Marca Hispànica] Article del Mathematical Science Digital Library on es reprodueix i es descriu l'àbac de Gerbet en base al manuscrit trobat a Limoges i datat abans del 1030. </ref>

</nowiki>

*Previsualitza l'article altre cop.

Ara en lloc de la nota de cal citació hi surt un petit nombre ¹.

 Però sembla que no es vegi enlloc el text.

Perquè es vegin les notes i referències:

*Al final de l'article crea una nova secció amb el títol: Notes i referències.
*Escriu dins d'aquesta secció: <nowiki> {{Amaga Ref}}</nowiki>
*previsualitza l'article altre cop

*Practica tu mateix. Busca documentació i intenta aportar referències d'algunes de les afirmacions que n'estan mancades.

==Categoritza l’article==

Hi ha diverses formes de trobar un article i de navegar per la Viquipèdia. Una és a través de les categories.

Has de buscar la (o les) categoria més adequada pel teu article.

*obre una finestra a banda per tal de no abandonar l'article que estàs modificant, entra a la Viquipèdia i a la finestra de cerca escriu: Categoria:Principal

Et surt la categoria arrel de a que pengen totes les altres. Sembla que el nostre article ha de quedar dins la categoria de ciència.

*clica a la categoria ciència
*continua clicant pujant per l’arbre de categories, per exemple: ciència>matemàtiques>aritmètica.
 
Hem arribat a una fulla de l’arbre i sembla adequada. Tot seguit categoritzarem l’article aquí.

*Ves al final de l’article i escriu: <nowiki>[[Categoria:aritmètica]]</nowiki>
*previsualitza.

En previsualització costa de veure però al final de la pàgina (al final de tot) veuràs que ara hi surt un requadre amb l’expressió: ''categoria: aritmètica''.

==Posa-li enllaços als altres idiomes==

Continua al final de tot de l’article i escriu:
 
 <nowiki>[[es:Suma]]</nowiki><br><nowiki>[[en:Addition]]</nowiki><br><nowiki>[[fr: Addition]]</nowiki>

*Previsualitza

Observaràs que ara a l’esquerra apareixen el lligams als articles corresonents en espanyol, anglès i francès. Clicant en aquests enllaços es va directament a aquests articles i es pot veure com ho expliquen i què hi diuen.

Si aquest fos un article de veritat, en acabar convindria que anessis a les wikis d’aquests idiomes i hi afegissis els enllaços al català. Així si algun lector accedeix a l’article en aquests idiomes veurà que també n’hi ha un en català i podrà venir a veure allò que tu has escrit.

==Escriu fórmules matemàtiques==

Suposa que ara volem ampliar l’article per afegir-hi un secció on s’expliqui com sumar nombres fraccionaris.

*crea una secció nova (abans de la secció de ''Notes i referències'') amb el títol Sumar nombres fraccionaris.
*Escriu una frase com ara la següent:

 Els nombres fraccionaris s’escriuen amb una fracció que té un denominador que indica <br>el nmbre de parts iguals en que es fracciona la unitat i un numerador que diu la <br>quantitats d’aquestes parts que cal prendre per obtenir el nombre representat per la fracció.<br><br>És clar que si dues fraccions tenen el mateix denominador per sumar-les n’hi ha prou <br>amb escriure una nova fracció amb el mateix denominador i sumant els numeradors (perquè <br>estem reunint dos conjunts de parts iguals de la unitat).

Ara volem escriure la fórmula d’una fracció per il·lustrar el text. 

*escriu:
 <nowiki>
:<math>\frac{a}{b}+\frac{c}{b}=\frac{a+c}{b}</math>
</nowiki>

*previsualitza
*Experimenta tu mateix. Què passa si canvies la a per ax? Què passa si canvies a+c per a-c? Què passa si canvies <nowiki>+\frac per -\frac? </nowiki> Què passa si en comptes de b poses <nowiki>\frac{x}{y}</nowiki>?

*Ara intenta explicar com se fa per sumar fraccions que tinguin diferent denominador
{{Caixa desplegable|align=left|títol=Pista i per saber-ne més|contingut=

Prova de fer servir aquestes fórmules



<nowiki><math>\frac{a}{b}+\frac{c}{d}</math></nowiki>

<nowiki><math>\frac{a}{b}=\frac{ad}{bd}</math></nowiki>

<nowiki><math>\frac{c}{d}=\frac{bc}{bd}</math></nowiki>

<nowiki><math>\frac{a}{b}+\frac{c}{d}=\frac{ad}{bd}+\frac{bc}{bd}</math></nowiki>

<nowiki><math>\frac{ad}{bd}+\frac{bc}{bd}=\frac{ad+bc}{bd}</math></nowiki>

<nowiki><math>\frac{a}{b}+\frac{c}{d}=\frac{ad+bc}{bd}</math></nowiki>


Per saber-ne més pots consultar aquí [[Ajuda:Fórmula]] o aquí [[Viquiprojecte:Conceptes matemàtics/Caixa d'eines]]
}}

==Enhorabona ja saps el 99,9% del que cal per fer bons articles. '''Endavant'''.==