Mostra la font per a Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman

{{Infotaula persona
| nom = Yússuf al-Mútaman
}}
'''Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman''' ({{Lang-ar|أبو عامر يوسف بن أحمد بن هود المؤتمن|tr=Abū ʿĀmir Yūsuf ibn Aḥmad ibn Hūd al-Muʾtaman}}),<ref group="nota">A voltes se l'ha anomenat, per error, '''al-Mútamin'''. La versió del seu [[Nom àrab|''làqab'']] com a al-Mu'tamin és recolzada pel ''Diccionario Biográfico Español'' de la Real Academia de la Historia, 2010 (Volum L, pàgs. 627-628).</ref> més conegut com a '''Yússuf al-Mútaman''' fou [[Emirat de Saraqusta|emir de Saraqusta]] ([[1081]]-[[1085]]).<ref name="Diccionari">{{ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director) |títol=Diccionari d'Història de Catalunya | editorial=Edicions 62 |data=1998 |pàgines=p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin" |isbn=84-297-3521-6 }}</ref> Era membre de la dinastia dels [[Banu Hud]]<ref name="Diccionari"/> i va succeir el seu pare [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|Àhmad al-Múqtadir]]. La data de l'inici del regnat és dubtosa, ja que s'han trobat algunes monedes del seu pare que estarien datades el 1082 i fins i tot més tard. Fou un erudit que va escriure diverses obres de matemàtiques. Va morir vers el [[1085]] i el va succeir el seu fill [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín|Àhmad al-Mustaín]].

== Biografia ==
[[Fitxer:Estancias testero norte aljaferia.jpg|miniatura|esquerra|[[Palau de l'Aljaferia]]]]

Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman va ser emir de Saraqusta en el seu moment de màxima esplendor, després el puixant regnat del seu pare [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|al-Múqtadir]]. Va ser, així mateix, un rei erudit, protector de les ciències, de la filosofia i de les arts. Un exemple de rei savi, coneixedor de les [[matemàtiques]] —disciplina de la qual va escriure un tractat, el ''Kitab al-istikmal ''o ''Llibre de perfecció'' ({{Lang-ar|كتاب الإستكمال|tr=Kitāb al-istikmāl}})—, l'[[astrologia]] i la [[filosofia]], que va continuar la labor del seu pare al-Múqtadir creant una cort de savis intel·lectuals que tenia com a marc el [[Palau de l'Aljaferia]], anomenat, en aquesta època, el «palau de l'alegria».
Al-Mútaman va heretar d'al-Múqtadir el 1081 la part occidental de l'emirat de Saraqusta, que comprenia [[Saragossa]], [[Tudela]], [[Osca]] i [[Calataiud]], i [[Al Múndir Imad-ad-Dawla|Al Múndir]] es va quedar amb la zona costanera del regne: [[Lleida]], [[Montsó]], [[Tortosa]] i [[Dénia]].

[[Fitxer:Detalle de la estatua el Cid (Parque de Balboa).jpg|miniatura|[[Rodrigo Díaz de Vivar]] va servir a al-Mútaman durant tot el regnat del monarca [[Banu Hud|húdida]].]]
L'any 1081 l'empenta del rei aragonès [[Sanç I d'Aragó i Pamplona|Sanç Ramires]] era considerable, amenaçant les fronteres de l'emirat des del nord. Per resistir-ho, al-Mútaman va comptar amb els serveis de les tropes mercenàries de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], que va rebre a més l'encàrrec de reincorporar a Saragossa els territoris orientals del seu parent Mundir, aliat d'Aragó. Els enfrontaments a la franja fronterera van ser constants, però cap va aconseguir reunificar el territori patern.

En aquesta etapa està ben documentat el servei del Cid, bandejat el 1081 de Castella per dur a terme ràtzies en contra dels interessos d'[[Alfons VI de Lleó]] a territoris de Toledo, llavors tributari d'aquest rei i que, per això, no havia de ser atacada per tropes castellanes.

El Cid seguiria al servei d'al-Mútaman fins al 1086, moment en què Saragossa [[Setge de Saraqusta (1086)|va ser assetjada]] per [[Alfons VI de Lleó]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Sobrequés i Vidal |nom=Santiago|enllaçautor=Santiago Sobrequés i Vidal |títol=Història de Catalunya | editorial=Cupsa Editorial |data=1979 |pàgines=vol.2, p.15 |isbn=8439001258 }}</ref> però en ser rebutjat, va decidir ajudar al-Muqtadir.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fletcher |nom=Richard |títol=El Cid |url= http://books.google.cat/books?id=O-6I1OTM28wC&pg=PA150&dq=zaragoza+1086+alfonso&hl=ca&sa=X&ei=q0v4U5DIJIKd0AXG74DoCA&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=zaragoza%201086%20alfonso&f=false |llengua= castellà | editorial=Editorial NEREA |data=1999 |pàgines=150 |isbn=8489569290}}</ref> Si El Cid va trencar els llaços amb al-Mútaman o el seu hereu [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín|al-Mustaín]] a causa d'un conflicte d'interessos personal entre la defensa de Saragossa i el seu senyor natural, per ser el rei de Castella qui l'atacava, o si va ser condonat el seu desterrament, en apreciar Alfonso la utilitat d'aquest cavaller en el seu exèrcit, és quelcom que encara no s'ha esclarit en la seva totalitat.

El Cid va ser capaç de contenir als aragonesos fins a 1083, any en què Sanç Ramires va prendre la línia de fortificacions que protegien les ciutats de la taifa de Saraqusta, com la de Graus,que amenaçava Barbastre; a la zona oriental, [[Ayerbe]], [[Bolea]] i [[Arascués]], que posaven en perill a [[Osca]]; i [[Arguedas]], que apuntava a la conquesta de [[Tudela]].

Les relacions de Saragossa amb el seu protectorat, [[València]], es van estrènyer mitjançant aliances matrimonials. Però València estava immersa en un complex joc d'aliances. Alfons VI, utilitzant la diplomàcia, va aconseguir que el rei [[Yahya al-Qàdir|al-Qàdir]] de [[Taifa de Toledo|Toledo]] li lliurés la ciutat el 1085 a canvi de la seva ajuda per desbancar de València a Abu Bakr, cosa que va suposar, de fet, la presa de Toledo per al rei de Lleó i Castella. Així, el regne de Saragossa quedava desconnectat de la resta d'[[Al-Àndalus]] per la via tradicional que passava pel centre de la península i, des d'aquest moment, la seva comunicació es va veure restringida a la que connectava amb València costejant el llevant. L'any de la pèrdua de Toledo va ser, així mateix, el de la mort d'al-Mútaman.

== Matemàtiques ==
[[Fitxer:Teorema de Ceva - sin rótulo.svg|miniatura|El [[teorema de Ceva]], descobert per al-Mútaman]]
L'obra mestra en l'àmbit intel·lectual d'al-Mútaman va ser ''Kitab al-istikmal'' (''Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques''), que a més de ser un compendi de la matemàtica grega d'[[Euclides]] i [[Arquimedes]], entre d'altres, i transmetre els ensenyaments de [[Thàbit ibn Qurra]], els [[Banu Musa]] i d'[[Ibn al-Hàytham]], introdueix [[teorema|teoremes]] originals. La seva obra va ser transmesa a través de [[Maimònides]] a [[Egipte]], i d'allí es va difondre pel centre d'Àsia. El {{segle|XIV}} és documentat a [[Bagdad]], tot i que la seva influència no va arribar a Occident.

De la seva obra es conserven dues còpies, la primera va ser trobada a la Biblioteca l'Askeri Müze d'[[Istanbul]] el 1985, procedent de la biblioteca del sultà otomà [[Mehmet II]], que va ser heretada pel seu fill [[Baiazet II]]. Posteriorment es va trobar una segona còpia al [[El Caire|Caire]].

''Kitab al-istikmal'' tracta els [[Nombre irracional|nombres irracionals]], les [[Cònica|seccions còniques]], la quadratura del [[segment parabòlic]], els [[volum]]s i [[àrea|àrees]] de diversos cossos geomètrics o el traçat de la [[tangent]] d'una circumferència, entre altres problemes matemàtics.

La primera part de ''Kitab al-istikmal'' va superar en extensió als ''[[Elements d'Euclides|Elements]]'', d'Euclides. En l'obra apareix una proposta de categorització de les matemàtiques en espècies [[Aristòtil|aristotèliques]], dividint-les en l'espècie de l'[[aritmètica]], dues per a la [[geometria]] i dues més per a [[estereometria]], segons el que ha arribat en l'actualitat.

Al-Mútaman va dur a terme la primera formulació coneguda del [[teorema de Ceva]], que no seria conegut a Europa fins a 1678 en l'obra ''De lineis rectis'' del matemàtic italià [[Giovanni Ceva]]. El teorema estableix el següent:
{{Cita|Sigui ''ABC'' un triangle i D, E, F siguin punts als costats BC, CA i AB. Es dibuixen línies rectes AD, BE i CF. Aquestes tres línies són concurrents (es tallen en un punt) [[si i només si]] <math>\frac{AF}{FB}=\frac{AE}{EC}\frac{CD}{DB}</math>.|Al-Mútaman, ''Kitab al-Istikmal''}}

== Notes ==
{{referències|grup=nota}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* CARRASCO MANCHADO, Ana I., Juan Martos Quesada y Juan A. Souto Lasala, ''Al-Andalus'', Madrid, Istmo (Historia de España. Historia medieval, VI), 2009, p. 249. {{ISBN|978-84-7090-431-8}}
* CERVERA FRAS, Mª José, ''El reino de Saraqusta'', Saragossa, CAI, 1999. {{ISBN|84-88305-93-1}}
* CORRAL, José Luis, ''Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118)'', Saragossa, Ayto. de Zaragoza i CAI, 1998. {{ISBN|84-8069-155-7}}
* DORCE, Carlos, ''Història de la Matemàtica. Des de Mesopotàmia al Renaixement'', Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013. {{ISBN|978-84-475-3683-2}}
* HOGENDIJK, Jan P., «Al-Mu'taman ibn Hud, 11th-century king of Saragossa and brilliant mathematician», ''Historia Mathematica'' '''22''', febrer de 1995, pp. 1 - 18. ISSN 0315-0860.
* MONTANER FRUTOS, Alberto, «Introducción histórica» al capítol «El palacio musulmán», a Bernabé Cabañero Subiza ''et al.'', ''La Aljafería'', vol. I, Saragossa, Cortes de Aragón, 1998. pp. 35-65. {{ISBN|84-86794-97-8}}
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús, ''Aragón musulmán'', Saragossa, Mira editores, 1988. {{ISBN|84-86778-06-9}}
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús, ''El islam en Aragón'', Saragossa, CAI, (Mariano de Pano y Ruata, 9), 1995. {{ISBN|84-88305-27-3}}

{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Emirat de Saraqusta|Emir de Saraqusta]] |abans= [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] |després= [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]] |anys= [[1081]] - [[1085]]}}
{{Finalitza taula}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Mutaman}}
[[Categoria:Banu Hud]]
[[Categoria:Emirs de Saraqusta]]
[[Categoria:Matemàtics andalusins]]
[[Categoria:Científics aragonesos]]
[[Categoria:Polítics saragossans]]
[[Categoria:Matemàtics espanyols]]